La Terra és Plana 08/11/25 amb Bet@

Carrer d'Artistes 08/11/25 amb Anna Ortega

Deixa't Portar, el nou espai de cinema amb Miguel González 08/11/25

Manà Manà, 08/11/25, les notícies del Cor amb M@r Pérez

La Circular - Una vintena de centres educatius als tallers experimentals de la Setmana de la Ciència

URV i ciència; 20 anys Rambla Nova; mobilitat i esports

Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio Programa informatiu del migdia amb focus en universitat i recerca, memòria local, polítiques territorials i un ampli bloc d’esports. Punts clau • URV: crida a una major implicació del teixit empresarial i balanç d’impacte econòmic. • Setmana de la Ciència: activitats STEM per a primària i secundària, amb suport de l’AEQT. • Memòria: 20 anys de l’explosió de gas a la Rambla Nova. • Gestió municipal: nova adjudicació de la grua i èxit dels bons comerç 2025. • Igualtat: nou quiosquet de sensibilització a la Rambla Lluís Companys i reforç de la xarxa NOA. • Territori: debat sobre l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i la seva gran assignatura pendent, la mobilitat. • Infraestructures: compromís amb l’estació intermodal de Vilaseca i projecte futur d’estació a l’Horta Gran. • Esports: resultats del Nàstic, vòlei del Sant Pere i Sant Pau, bàsquet del CBT i del TGN Bàsquet. • Serveis: previsió del temps i incidències de mobilitat (R17/RT2 i obres a l’Avinguda Roma). Universitat i recerca Impacte de la URV i relació amb l’empresa • Impacte anual de la URV al territori: ~800 M€. • El president del Consell Social, Josep Poblet, reclama més aliances empresa–universitat i capacitat d’adaptar plans d’estudi a les necessitats del mercat laboral. • Objectiu: més interacció amb agents territorials i més competències per al Consell Social en el seu 30è aniversari. "Quina és la implicació de l'economia territorial... a la universitat? Molt minsa." Setmana de la Ciència (URV + AEQT) • Prop de 1.700 alumnes i 40 propostes: rutes teatralitzades, tallers, xerrades i una experiència gamificada. • Focus temàtic: noves tecnologies i colors (automatització, robòtica i química del color). • Taller destacat: La meva fàbrica d’aquarel·les per introduir programació i robòtica vinculades a processos industrials. • AEQT subratlla la vocació industrial i les oportunitats laborals al territori. "És important que vegin que [la indústria química] és una opció molt interessant de futur... i que poden fer carrera aquí mateix al territori." Memòria local: 20 anys de l’explosió a la Rambla Nova • Recordatori de la tragèdia de 2005 amb 5 víctimes mortals i diversos ferits. • Testimonis i dispositiu d’emergències: Protecció Civil, Creu Roja, policia local i sanitaris. • L’Ajuntament de Tarragona va decretar 3 dies de dol i els funerals es van fer a la catedral. • El 2018, el Tribunal Suprem condemna Gas Natural a 2,1 M€. "Vam fer el millor que vam poder... muntar primers auxilis, garantir la seguretat i treure la runa perquè deien que hi havia cossos enterrats." (Lluís Mangraner) Actualitat municipal i ciutadana Contractació i via pública • Adjudicada la grua municipal (Builders 2015) per 1,4 M€ (2 anys). • Senyalització excepcional: adjudicada a Prosenyal per 253.000 € (2 anys). Bons comerç 2025 • 98,5% dels bons consumits en 3 dies: 29.572 dels 30.000 disponibles. • Impacte directe: 147.860 € en consum local (1.998 compres). Igualtat i joventut • Obertura d’un nou quiosquet a la Rambla President Lluís Companys, prop d’instituts, per prevenció i sensibilització contra masclisme i LGTBI-fòbia. • Serà punt principal d’informació de la xarxa NOA. • Horari: dimarts matí i dijous tarda. Cultura i festes • Inscripcions fins al 30 de novembre per a la cavalcada de Reis 2026: pastorets (nascuts 2013–2018) i acompanyants reals (2010–2012). Territori, mobilitat i infraestructures Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona • Poblet defensa coordinar-se amb cura per evitar frustracions i centra el repte en la mobilitat eficient i sostenible. • Metropolinització compatible amb impulsar una regió del coneixement amb capacitats pròpies. Compromisos del Govern • Salvador Illa reafirma l’estació intermodal de Vilaseca (connectada al TramCamp) i projecta una segona estació a l’Horta Gran (Tarragona). • Donarà suport a l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. • Habitatge: 66 solars per prop de 2.000 habitatges públics, acord per 630 pisos de la Sareb i desplegament de l’Estatut dels municipis rurals. "És una gran fita que els municipis us hàgiu posat d'acord per crear un ens comú, equilibrat i efectiu." Esports Futbol — Nàstic (Primera Federació) • Debut de Cristóbal a la banqueta (sancionat, dirigeix Javier Manjarín). • Derrota 3–2 al camp del Real Murcia tot i millora en el joc; cal contundència a les dues àrees. • Classificació: 12è amb 14 punts (a 3 del play-off i a 2 del descens). • Proper partit: Nou Estadi Costa Daurada vs Marbella FC. Voleibol — Club Volei Sant Pere i Sant Pau • Masculí (Superlliga): derrota 3–1 a Leganés; manca de regularitat i massa errors no forçats. • Femení: victòria 1–3 a Palma i lideratge; gran servei i defensa, partit molt complet. Bàsquet • TGN Bàsquet (LF2): derrota vs Igualada (61–80); cal continuïtat i millor selecció de tir. • CBT (Tercera FEB): triomf contundent (55–92) a Alfinden; 5a victòria seguida. MVP: Iker Fernández (20 pts, 7 reb, 4 ast, val 34). • Futbol formatiu: el Nàstic B perd 1–0 al Prat (Lliga Elit) després de 6 jornades invicte; el juvenil DH cau 1–0 amb el Montecarlo; el Nàstic femení guanya 1–2 a Cambrils (dues victòries seguides). Serveis: el temps i mobilitat El temps • Avui: sol i núvols alts; màximes al voltant de 22 °C a Tarragona. • Demà: temps estable i lleu pujada de temperatures; vent fluix de component sud. Mobilitat • Restablerta la circulació de R17 i RT2 entre Tarragona i Salou-PortAventura. • Obres d’asfaltatge i afectacions a les vies laterals de l’Avinguda Roma.

Lluis Sureda, pescador d’encerclament durant més de 40 anys

Avui passa pel Llops de Mar un autèntic pescador de l’Escala. Entrevistem a en Lluis Sureda, pescador d’encerclament durant més de 40 anys, que ara ja fa un parell d’anys que ha penjat les xarxes.

#2013 - Debut de Parralo: derrota a Múrcia i urgència al Nàstic

Resum general del programa Sempre Nàstic a l’antena de Tarragona Ràdio analitza la derrota (3-2) del Nàstic al camp del Múrcia en el debut de Cristóbal Parralo. El programa combina una àmplia tertúlia esportiva amb la radiografia de la situació del club, la crònica de la jornada, dades de rendiment, l’anàlisi tàctica del “míster”, i un resum sonor amb les jugades clau. A mitja emissió, el Butlletí informatiu actualitza l’actualitat local, seguit d’un bloc de falques publicitàries. Punts clau Derrota 3-2 a Múrcia: el Nàstic s’avança de penal (Jaume Jardí), el Múrcia remunta amb dos cops en dos minuts i, a l’inici de la 2a part, un golàs de xilena d’Álvaro Bustos fa el 3-1; Morgado retalla (3-2) i s’insisteix fins al final sense premi. Urgència defensiva: l’equip és el més golejat dels dos grups de Primera Federació (17 gols en 11 jornades). Es destaquen errors individuals recurrents i fragilitat en cobertures i ajudes. Debut de Parralo: es veuen signes de valentia i proposta (pressió, intenció de dominar), però “en dos dies no es resol tot”. Es reclama temps de treball i ajustos al darrera. Context de club: debat sobre la planificació estival, el rol del director esportiu i la comunicació del cas Luis César. Es valora Parralo com a tècnic de projecte i es critica l’inici de temporada amb un entrenador que “no convencia per a un cicle de 3 anys”. Classificació: el Nàstic és 12è, a 7 del líder i a 2 del descens; es va desaprofitar una jornada favorable per retallar a dalt. Dades clau: Jaume Jardí supera els 1.000’ (1.088’ totals), 6 gols (els mateixos del curs passat) i 11 titularitats. Editorials: “El Bar del Sempre Nàstic” remarca que el factor temps serà determinant i dona suport a Parralo. “Memes a Banda” combina preocupació per la fragilitat amb esperança per la reacció de l’equip malgrat la derrota. Butlletí informatiu: 20 anys de l’explosió de gas a la Rambla Nova, impacte econòmic de la URV (Universitat Rovira i Virgili), la Setmana de la Ciència i un nou kiosquet NOA a la Rambla Lluís Companys. Falques publicitàries: Tenatori Municipal, Port de Tarragona (cultura i lleure al front marítim i gastronomia d’El Serrallo), Obramat, ICIQ, Teatre Tarragona, i Bar Petit Tarracó. “Som un dels grans de la categoria i com a tal hem d’intentar jugar.” Anàlisi esportiva Tertúlia: diagnòstic immediat Millora d’imatge amb Parralo, però insuficient: en tres dies només pots tocar motivació i quatre ajustos. Defensa: Problema seriós al darrere: “amb molt poc ens creen 8-9 ocasions clares”. Predominen errades individuals més que de sistema. Necessitat de contundència i de “tallar l’hemorràgia”. Atac i recursos: Falta de profunditat ofensiva en alguns trams; Cedric ha de donar més (té precedent d’eficàcia a la categoria); Dilemes a la banda esquerra (Pani, Juanda). Plantilla i planificació: Sortides de Narro i Antony no s’han compensat amb peces de nivell similar. Debat sobre qui decideix l’entrenador i els fitxatges. La pizarra del míster (S. Palanca) Lectura del partit: Pedro Benito desmunta el Nàstic en dues accions i l’equip acusa el cop emocional. Punts a corregir: Cobertures i ajudes; Falt falta “tècnica” per tallar transicions perilloses; Convertir cada tall defensiu en “un gol” a nivell de mentalitat. Missatge clau: no es pot aspirar a res rebent 1,5-2 gols/partit. Dades i classificació Big Data Nàstic: Jaume Jardí: 1.088’ totals, 6 gols, 1 assistència (Múrcia), 11 titularitats. Taula: Lidera Atlético Madrileño (21), segueixen Cartagena (19), Teruel (19), Europa (18), Sabadell (17). Nàstic 12è amb 14 punts (empat amb 3 equips). Actualitat local (Butlletí informatiu) 20 anys de la deflagració de gas a la Rambla Nova (5 víctimes). Ajuntament de Tarragona decretà 3 dies de dol el 2005; record i testimonis. URV (Universitat Rovira i Virgili): impacte de 800 M€/any; crida a més aliances empresa-universitat. Setmana de la Ciència: tallers “colors i tecnologies” al campus Sescelades; 1.700 alumnes. Xarxa NOA: nou kiosquet a la Rambla Lluís Companys, prevenció d’actituds masclistes i LGTBI-fòbiques. Operativa de programa Indicatiu i benvinguda amb retard per música de Sau; menció a Lluís Comes al control de so. Estructura: benvinguda, tertúlia, editorial “El Bar”, Butlletí informatiu, falques publicitàries, “Memes a Banda”, classificació, Big Data, “La pizarra del míster” i resum sonor del partit. Proper partit Nàstic–Marbella FC al Nou Estadi Costa Daurada, diumenge a 13:15 (1/4 de 3). “Dineu abans o després”.

Kiko Ramírez a Polònia, CBT en ratxa i títol d’Ari

Resum Punts clau Kiko Ramírez inicia etapa a Polònia com a segon entrenador del Radomiak amb dues victòries consecutives i objectiu d’Europa. Club Bàsquet Tarragona: l’Iker Fernández viu un gran moment amb 4 triomfs en 5 jornades i destaca la disciplina i el treball col·lectiu. Pàdel: la reusenca Ari Sánchez es proclama campiona del món per parelles a Kuwait, amb reconeixement als seus inicis formatius a Tarragona amb Peter Francino. Avanç de Tertúlia "Sempre Nàstic" i record emotiu a la sòcia Mireia Vallverdú Alonso del Nàstic de Tarragona. Entrevistes i moments destacats Kiko Ramírez (futbol, Radomiak) Torna al camp després de deixar la direcció esportiva del Wisła Cracòw: objectiu consolidar l’equip entre els millors abans del parèntesi hivernal. Treballa amb l’entrenador portuguès Gonzalo Feio (ex Legia Varsòvia, campió de Copa i experiència a Conference League). Missatge a l’afició del Nàstic de Tarragona i enyor de la ciutat: > "se echa de menos Tarragona" Sobre l’arrencada amb Radomiak: > "hemos podido otra vez reflotar Radomiak" Iker Fernández (bàsquet, Club Bàsquet Tarragona) Forma excel·lent: “estic jugant a un bon nivell” i l’equip suma 4 victòries seguides. Claus: disciplina, esforç i full de ruta clar del tècnic; vestidor molt unit. Aprenentatge de l’única derrota (partit gairebé tancat): > "fins que no passen els 40 minuts no es pot donar un partit per guanyat" Confiança en fer “coses grans” aquesta temporada. Referència a l’ambient i empenta del públic a El Serrallo. Peter Francino (pàdel, sobre Ari Sánchez) Celebració del títol mundial per parelles a Kuwait (amb Paula Josemaría), final 6-3, 6-3: > "És una fita històrica... les primeres guanyadores" Recuperació de la confiança en els darrers tornejos i reconeixement als inicis a Tarragona (Cala Romana, Club Tennis Tarragona) amb el seu suport i el del seu fill. Vinculació emocional: > "la considero la meva nena" Notes finals Avanç del bloc Sempre Nàstic amb Tertúlia per analitzar l’actualitat grana. Condol i homenatge a Mireia Vallverdú Alonso, sòcia estimada del Nàstic de Tarragona.

De ponent a llevant

La Plataforma per una Tarragona Neta i la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona mantenen la convocatòria de la manifestació prevista per aquest dissabte per denunciar l’estat de brutícia de la ciutat i reclamar solucions. Tot i l’entrada en funcionament de la nova empresa de neteja Urbaser el passat 5 de novembre les entitats consideren que el canvi no és suficient per resoldre uns problemes que s’arrosseguen des de fa anys.

Càmpings tot l’any, crisi del Nàstic i URV 30 anys

Visió general Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) amb una combinació d’actualitat local, economia turística, esport i cultura. Converses en profunditat, una tertúlia esportiva intensa i una connexió en directe amb el moviment veïnal per la neteja, culminant amb una entrevista clau sobre el paper del Consell Social de la URV (Universitat Rovira i Virgili). Temes principals Càmpings Costa Daurada i Terres de l’Ebre: sostenibilitat i 12 mesos d’activitat • El sector ja és més del 50% de la capacitat d’allotjament turística (70.000 places) i s’ha desestacionalitzat: molts càmpings obren tot l’any. • Reptes i palanques: sostenibilitat, innovació contínua i competitivitat; aposta per allotjaments variats (bungalows, mòbil homes, glamping) i millores tecnològiques i de comercialització. • Públics i calendaris: dependència del calendari escolar per al segment familiar; creixement de llargues estades de jubilats europeus i autocaravanistes a l’hivern. • Infraestructures i entorn: demanda d’estudi tècnic per desviar mercaderies per l’interior (tercer fil) i minimitzar impactes a la costa; adaptació a pluges torrencials amb prevenció i infraestructures. • Regulació: suport a l’autocaravanisme però crítica a àrees semiil·legals (registre de passatgers, taxa turística). Col·laboració amb ajuntaments per fer complir la normativa. Tertúlia esportiva: Nàstic de Tarragona, canvi a la banqueta i urgències • Debut de Cristóbal Parralo amb pocs entrenaments: millores puntuals però derrota 3-2 a Múrcia i preocupació per la fragilitat defensiva (17 gols en contra, l’equip més golejat dels dos grups). • Debat obert sobre el “pecat original”: destitució de Dani Vidal la temporada passada i la pèrdua de rumb de projecte; pressió ambiental i necessitat d’estabilitat. • Objectiu immediat: recuperar solidesa al darrere i sumar victòries seguides. Proper repte, Marbella al Nou Estadi Costa Daurada. "No queda otra que ganar" — Òscar Sanz, capità del Nàstic Barris en connexió en directe: neteja i incivisme • Des de la seu de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (Torreforta), suport a la manifestació de la plataforma per una Tarragona neta (dissabte 15 de novembre). • Canvis en marxa amb el nou contracte (Urbaser): més freqüències, retirada d’illes soterrades, millora de la neteja de contenidors i reforç del telèfon verd i APP per voluminosos (recollida a porta per evitar “efecte crida”). • Pla contra l’incivisme: càmeres en punts sensibles, agents cívics i sancions; possible identificació d’excrements canins per ADN. Cultura: literatura i patrimoni musicalitzat • Tecla Martorell presenta “Epítom d’una esperança”: relat en primera persona d’un menor en cayuco cap a les Canàries; memòria, somnis i pors en un viatge d’alta intensitat emocional. "El romesco és cultura, és identitat, és Tarragona" — a l’espai d’opinió Espineta amb tarragonins (Anna Soler Domènech) • Colla Valls porta “Les torres del cel” a Montferri: experiència de música i paraula amb Atma Sons, evocant l’origen del monestir de Montserrat i el seu univers espiritual. URV 30 anys del Consell Social: governança i impacte • Josep Poblet reivindica un marc competencial clar per als Consells Socials a la llei i recursos per executar el pla estratègic (63 accions). • La URV genera un impacte econòmic anual estimat de 800 M€ al territori; es demana més implicació empresarial (model anglosaxó) en talent, recerca i transferència. • Convicció de progrés regional: millorar mobilitat metropolitana i governança del Camp de Tarragona per avançar sense aturar la “regió del coneixement”. "La societat del sud de Catalunya és propietària de la URV" — Josep Poblet Notes de producció • Programa de magazín matinal amb indicatius, falques publicitàries i promocions; emissió per FM, web i aplicacions mòbil de Tarragona Ràdio. • Tanca amb butlletí informatiu de les 11 (Butlletí informatiu).

Consorci del Patrimoni, Àrea Metropolitana i Esports

Gestió del Patrimoni i l'Àrea Metropolitana L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha destacat a Tarragona Ràdio la posada en marxa del Consorci per la Gestió del Patrimoni de Tàrraco. Segons l'alcalde, aquest ens és una "oportunitat meravellosa" per fer un salt qualitatiu en la preservació dels monuments, seguint el model d'èxit de Mèrida. Tot i que el president de la Generalitat, Salvador Illa, presidirà el Consell General, Viñuales ha assegurat que el control executiu recaurà en la ciutat: "L'executiu real sempre serà l'alcalde o alcaldessa de Tarragona... no es podrà prendre cap decisió que no vulgui la ciutat." D'altra banda, Salvador Illa ha refermat el seu compromís amb el desenvolupament de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i ha projectat la futura estació ferroviària de l'Horta Gran com un projecte necessari per a la connectivitat del territori. Actualitat Social i Econòmica Conflicte Laboral a IQOXE El sindicat Comissions Obreres ha denunciat l'acomiadament del president del comitè d'empresa d'IQOXE, titllant-lo de persecució sindical. L'empresa, per contra, nega els fets i argumenta que es tracta d'una mesura disciplinària per una falta greu admesa pel treballador. Fira de l'Ocupació El proper 13 de novembre se celebrarà la 13a Fira de l'Ocupació al Palau de Congressos, amb la participació de més de 90 empreses i la previsió de generar unes 350 contractacions directes en sectors com la logística, el manteniment i l'hostaleria. Cultura i Gastronomia • Mapping a l'Amfiteatre Romà: Els dies 28 i 29 de novembre es projectarà l'espectacle audiovisual "El futur ja té memòria" per cloure els actes de Tarraco 25. • Tastets de Tarragona: Torna la iniciativa gastronòmica on 15 restaurants ofereixen degustacions i maridatges per 6 euros tots els dijous. Actualitat Esportiva Futbol i Voleibol • El Nàstic de Tarragona ha perdut 3-2 contra el Real Murcia en el debut de Cristóbal Parralo. Tot i les millores en el joc, l'equip pateix la fragilitat defensiva. • En voleibol, el Club Volei Sant Pere i Sant Pau femení ha aconseguit el lideratge, mentre que l'equip masculí segueix sense sumar punts a la Superlliga. Bàsquet • El CBT continua en ratxa positiva amb la cinquena victòria consecutiva després de vèncer l'Alfindén (55-92).

#332 - Humor, cultura i noves tendències a la tarda

Visita de Luis Piedrahita a Tarragona Luis Piedrahita és el primer gran protagonista del programa. Es recupera una entrevista prèvia on presenta el seu espectacle “Apocalípticamente correcto”, que arriba al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Un xou sobre por, esperança i llibertat • El títol juga amb una paradoxa: ser “apocalípticament correcte” és aparentment impossible. • El monòleg gira al voltant dels dos grans motors humans: la por i l’esperança. • Un altre eix central és la llibertat: què vol dir realment ser lliure, quines atadures comporta i què ens demanen a canvi. • Piedrahita aborda aquests temes profunds a través de situacions quotidianes: llet de soja, de civada o d’ametlla, gent que se’n va en autocaravana, horòscops, supersticions... "Son temas domésticos... pero de fondo hay alguna reflexión acerca del alma humana." Ritme, humor i màgia • L’humor és trepidant, a “cinc rialles per minut”. • L’espectacle combina tipus de riure molt diferents: des de la tendresa fins a la “cochinada” o el gag absurd. • Per primer cop integra un gran número de màgia final que “ho lliga tot” i que ell defineix com el millor truc que ha fet mai. La seva relació amb Tarragona i el curs de màgia • Recorda actuacions prèvies al Camp de Tarragona i destaca que Tarragona és una plaça que li encanta. • Explica el seu curs online aprenemagia.com, pensat perquè qualsevol persona pugui aprendre jocs molt potents amb una baralla domèstica. • El curs inclou jocs que ell mateix ha fet a televisió, i ofereix opció regal per sorprendre familiars o amics. Música: Paco en la Luna i el gran concert al Teatre Tarragona El programa dedica un bon tram a conversar amb Paco en la Luna, cantautor molt vinculat a Tarragona, sobre el concert del 19 de desembre al Teatre Tarragona, on enregistrarà el seu primer disc en directe. Un directe molt especial “a casa” • Paco explica que va tenir ofertes per gravar el disc a València, Madrid o Barcelona, però que ha volgut fer-ho a Tarragona per motius emocionals. • El concert serà un “concertazo” amb les millors cançons de tota la seva carrera, reorquestrades. • Hi haurà convidats especials, destacant Juan Ton de l’Equilibrista. • Entrades a 12€, disponibles a pacolaluna.es i a la plataforma de venda del Teatre Tarragona. L’espectacle Paco en la Luna • Paco reivindica que els seus directes no són només música: hi ha posada en escena, monòlegs, moments imprevisibles. • Vol enregistrar àudio i vídeo per després intentar portar el xou a plataformes. • Recorda que també és guionista i coautor de la pel·lícula Viva la Vida, actualment entre les més vistes a Prime Video, on ha escrit el guió, la cançó dels crèdits i hi fa un petit paper com a actor. Retrovisor musical: Pirats, Joan Amèric i My Tips A la secció Retrovisor musical, Jordi Sugranyes rescata tres moments històrics de l’escena musical del Camp de Tarragona. Pirats (1990) • Recupera imatges i àudio del grup Pirats al programa A ritme d’aquí de la televisió Mare Nostrum (Reus), el 3 de novembre de 1990. • S’hi mostra l’energia juvenil del grup, la seva maqueta Una ratlla més i entrevistes plenes d’humor i desimboltura. • La locutora destaca com, malgrat haver evolucionat cap a Gloster, mantenen aquella “efervescència de pirats”. Joan Amèric al Teatre Bartrina • El mateix 3 de novembre de 1990, Joan Amèric presenta el disc “Tornar a l’aigua” al Teatre Bartrina de Reus. • L’entrevista recull: - La seva satisfacció pel concert, tot i que hi havia poc públic. - La importància de cada recital com una història diferent. • Es fa sonar una de les cançons més delicades i poètiques del repertori, i es lamenta que la sala no estigués plena. My Tips a les Borges del Camp (2006) • Es viatja al 4 de novembre de 2006, sala del Sindicat de les Borges del Camp. • Cartell triple: Sinopsi (Montbrió), My Tips (Valls) i Setibits (Vilaplana). • Es destaca l’actuació de My Tips, que presentaven el seu CD 2 de nous, i s’escolta una cançó amb fort component social i polític (guerra, llengua, repressió... ). Carrer d’artistes: Edu Mutante, Festival In-Edit i Rosalia La secció Carrer d’artistes, amb Anna Ortega, combina entrevista humorística, crònica de festivals i novetats discogràfiques. Edu Mutante: humor blanc, imitacions i Ondas • Edu Mutante presenta el seu espectacle “Saludos cordiales” al Teatre Muntaner (Barcelona). • El xou és un homenatge a José María García, amb rondes informatives i connexions paròdiques amb diferents personatges. • Explica el seu procés creatiu: - Moltes imitacions neixen jugant davant la tele. - D’altres són per encàrrec del programa “Versió RAC1” de Toni Clapés. - A RAC1 ha après a “no conformar-se” i a reescriure acudits fins que funcionen. • Defensa un humor blanc i per a tots els públics, que li permet treballar en festes majors, empreses, discoteques o sales de comèdia. • Reflexiona sobre els “límites de l’humor”: per ell, cada còmic té el seu territori (fins i tot l’humor negre), però cal entendre que són paraules, no agressions reals. Crisi, precarietat i redempció • Confessa que, després de la pandèmia i la caiguda de bolos, va estar a punt de deixar la comèdia i buscar feina a un supermercat. • La trucada de RAC1 li canvia la trajectòria: fa un estiu substituint, agrada a Clapés i acaba tres temporades al programa. • El reconeixement culmina amb el Premi Ondas 2025 a millor programa de ràdio per al Versió RAC1. • Admet un cert “síndrome de l’impostor”, però els companys li recorden que també forma part del mèrit. Agenda d’Edu Mutante al Teatre Muntaner • Diverses dates al novembre i desembre (dies 12, 15, 22 i més), amb sessions entre les 21 h i les 23 h. • Lamenta com és de difícil vendre entrades sense milions de seguidors a xarxes i agraeix profundament l’espai a Tarragona Ràdio. Festival In-Edit: música i cinema Anna Ortega repassa la 23a edició del Festival In-Edit a Barcelona (cinemes Aribau): • Més de 72 pel·lícules i 36.000 espectadors, amb un 85% d’ocupació. • Destacats: - Esta que me queden vos: documental sobre Leiva, en plena crisi vocal i creativa. - Un documental sobre Joan Dausà, on reflexiona sobre música i identitat generacional. - Flores para Antonio, dirigit per Alba Flores sobre el seu pare, Antonio Flores, que guanya el premi al millor llargmetratge documental nacional. Alba Flores dedica el premi “a totes les famílies que es retroben a través de la música”. • També es menciona l’acollida de documentals socials com “El canto de las manos” (María Valverde) i “Y solo pienso en ti”, sobre la història darrere la cançó de Víctor Manuel. “Flores para Antonio”: dol i memòria • Es fa sonar el tràiler, on Alba Flores explica com de petita no va poder acomiadar-se del pare, ni anar al funeral. • El documental barreja vídeos casolans, fotos, dibuixos, arxiu i música per reconstruir la imatge d’Antonio Flores i el seu llegat emocional. • Estrena prevista a sales el 28 de novembre. Cinema: “Siempre es invierno” • Recomanació de la pel·lícula “Siempre es invierno” de David Trueba (adaptació de la novel·la Blitz): - Protagonitzada per David Verdaguer, Amaia Salamanca i Isabelle Renauld. - Un arquitecte paisatgista pateix una ruptura sentimental durant un congrés a Bèlgica. - Decideix quedar-s’hi uns dies i coneix l’Olga, una dona més gran que l’ajudarà a reconstruir la seva vida. • Tema central: com refer la pròpia identitat després d’un trencament. Novetats musicals: Rosalia i “Lux” • Gran focus en el nou projecte de Rosalia, l’àlbum “LUX”: - Treball orquestral i immersiu, amb 15 temes i 13 idiomes. - Gravació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Daniel Barenboim (esmentat com Daniel Badger al programa). - Col·laboracions de Borgh, Carminho, Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, Escolania de Montserrat, Cor de Cambra del Palau de la Música, Ives Tumor, entre d’altres. • Peça destacada: “Berghain”, filmada a Varsòvia, on una dona travessa un procés de dol i troba salvació en l’espiritualitat. • S’esmenta que la versió en streaming i l’edició física no tenen exactament el mateix tracklist: el CD inclou tres cançons extra per als qui encara compren discs físics. Pantalla gran: estrenes de cinema i sèries El col·laborador Miguel fa un repàs extens i humorístic de les novetats en cinema i plataformes. Novetats al cinema “Siempre es invierno” (ja comentada amb Anna, aquí ampliada): • Torna a sortir com a estrena destacada. • Es remarca la química entre Verdaguer i Renauld i el to intimista del film. “Alien: Romulus” (univers Alien i Predator): • Es presenta una nova entrega amb una protagonista femenina que ha de sobreviure en un planeta hostil i enfrontar-se a caçadors extraterrestres. “Bugonia” de Yorgos Lanthimos: • Amb Emma Stone. • Dos conspiranoics segresten la presidenta d’una gran corporació, convençuts que és una extraterrestre que vol destruir la Terra. • Barreja de sàtira política, ciència-ficció i estil surrealista propi del director. “Rust” – Dos forajidos (western amb Alec Baldwin): • Es destaca el context tràgic: durant el rodatge, un tret accidental va matar la directora de fotografia Halyna Hutchins i va ferir el director. • La pel·lícula, malgrat la polèmica, acaba arribant a sales. “Leo y Lu”: • Drama “road movie” entre una nena òrfena i muda i un home sense rumb clar (Lou). • Junts emprenen un viatge ple d’humanitat i descobreixen el significat de família. “Reversión”: • Thriller en què un adolescent és segrestat i reapareix 19 dies després, sense recordar res i amb un comportament inquietant. • Intriga psicològica i familiar. “18+1” (títol no explícit al tall, però context): • Història de germans bessons que pateixen un accident durant la seva festa d’aniversari i s’endinsen en una espiral fosca. “Ruffman, un ladrón diferente”: • Comèdia basada en un cas real: un lladre que robava McDonald’s fent forats al sostre. • Després de ser empresonat, s’escapa i s’amaga en una botiga de Toys “R” Us, on crea un amagatall secret. “Kansas: El màgic món d’Oz” (remake animat): • Adaptació lliure del clàssic El Màgic d’Oz: la protagonista és l’Eli i el seu gos Totó. • Es manté el viatge pel camí de llambordes grogues amb l’Espantaocells, l’Home de Llauna i el Lleó Covard. • Arriba doblada en català. “La princesa orgullosa i el jardiner” (títol aproximat): • Comèdia romàntica en què un rei es disfressa de jardiner per enamorar una princesa sense revelar la seva identitat. • També arriba en versió catalana, tot i que no es localitza el tràiler. Documentals: • L’Imperi (subtitulat al català), sobre geopolítica i poder. • Heridos, amb testimonis de quatre persones que parlen obertament de les seves experiències amb l’avortament, en clau social i humana. Plataformes i sèries Movistar Plus • Estrena “La vida de un campeón” (títol adaptat al resum): - Sèrie sobre un exjugador olímpic de bàdminton que entrena una adolescent amb talent extraordinari. - Explora classe social, esport i superació. • Diversos documentals: - Aràbia Saudí i la seva transformació. - “Vikingos: la creación de un imperio”. - Especial sobre Nicolas Cage, repassant el seu estatus de “geni excèntric” de Hollywood. Amazon Prime Video • Segona temporada de “Maxton Hall: Un mundo entre nosotros”, sèrie juvenil romàntica que ha arrasat. • Nova entrega de l’univers Tatsuki Fujimoto (món manga/anime, autor de Chainsaw Man), sense més detalls. Apple TV+ • Sèrie de ciència-ficció “Pluribus”: - Creada per un dels responsables de Breaking Bad. - Protagonitzada per la persona més desgraciada del planeta, que paradoxalment ha de salvar el món de la felicitat. - Humor negre i ciència-ficció existencial. SkyShowtime • Sèrie “Camino a Arcadia”: - Explica la vida de Pablo, entrenador juvenil en un barri humil, estimat per tothom però amb un passat fosc. - L’arribada de l’exdona remou secrets i tensions. HBO Max • “Expediente Vallecas” (sèrie documental): - Repassa un dels casos de poltergeist més mediàtics de l’Estat, el de la família Gutiérrez. - Inclou testimonis de policies, familiars i testimonis anys després. Disney+ • “Fuego y agua: Cómo se hicieron las películas de Avatar”: - Documental sobre el procés de creació de l’univers Avatar. - Serveix de pont per a la futura estrena de “Avatar: Fuego y cenizas” (prevista pel 19 de desembre). Netflix • Estrena “Muerte por un rayo” (títol sense gaire informació): - Possiblement thriller al voltant de morts per llamps o fenòmens elèctrics. • “Frankenstein” de Guillermo del Toro (ja a sales, arribarà a streaming): - Nova adaptació gòtica i visualment potent del clàssic de Mary Shelley. - Se centra en la solitud i el rebuig social del monstre. 3Cat (CCMA) • Torna “Crims” de Carles Porta, amb el cas del doble crim de Bellvitge (2004). • Nova temporada de “Zenit”, concurs musical conduït per Miki Núñez: - Menys concursants. - Nou capità: Leslie dels Sirex, acompanyat de Su, Lildami i Gisela. Tarragona i territori: cultura, fires i obres Al llarg del programa s’escolten diverses falques i informacions de servei vinculades a la ciutat i al territori: Cultura i esdeveniments • Moll de Costa com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”: museus, exposicions, teatre, esport i gastronomia marinera a El Serrallo. • Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres (14–16 de novembre): - Demonstracions de cuina, dinars i esmorzars de forquilla. - Activitats familiars, música i podcasts en directe. - Protagonisme dels vins de les vuit Denominacions d’Origen de la demarcació. - Participació de xefs com Ada Parellada, Arnau París, Pep Moreno, Vicent Guimerà. Recerca i indústria • Falca de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), al campus Sescelades, destacant la recerca en: - Processos químics sostenibles. - Química per a la salut. - Descarbonització, amb impacte en indústria i societat. Ocupació i empresa • Fira de l’Ocupació de Tarragona, al recinte firal (13 de novembre): - Organitzada per la Cambra de Comerç, amb suport de l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona. - Més de 80 empreses que busquen personal. - Objectiu: posar en contacte persones que busquen feina amb el teixit empresarial. Serveis públics i infraestructures • Campanya d’EMATSA sobre la millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja: - 75% de les obres sense obrir rases, amb una nova tècnica menys molesta i més ràpida. - Objectiu: evitar filtracions i millorar la qualitat ambiental. Publicitat i mitjans • Promocions comercials de Tarragona Ràdio per a empreses locals: - Tarifa “nou comerç” amb set dies de publicitat a preu reduït. - Descomptes per a contractes anuals. La Terra és plana: energia, gasolina renovable i mobilitat La secció “La Terra és plana” amb Beta aprofundeix en una notícia d’impacte que neix al complex petroquímic de Tarragona. Nexa 95: primera gasolina 100% renovable a escala industrial • Repsol comença a fabricar a Tarragona la gasolina Nexa 95, un combustible 100% renovable. • Característiques clau: - Es pot fer servir en qualsevol vehicle de gasolina. - No cal modificar ni el cotxe ni les infraestructures existents a les benzineres. - La pròpia empresa assegura que redueix més d’un 70% les emissions netes de CO₂ en comparació amb la benzina convencional. Distribució i implantació • Ja es comercialitza en 20 estacions de servei Repsol a Catalunya i Madrid. • Abans de final d’any arribarà a 10 estacions més, incloses Tarragona, Saragossa, València i Bilbao. • A Tarragona, previsió d’arribada durant el mes de desembre, identificada als sortidors com “Nexa 95”. Com es produeix la gasolina renovable? Es distingeixen dues grans famílies de combustibles renovables: 1. Biocombustibles • S’obtenen a partir de residus orgànics: - Olis de cuina usats. - Closques de fruits secs. - Restes de poda i altres residus agrícoles o forestals. • Eviten llençar aquests residus i els converteixen en combustibles per a transport, calefacció o indústria. • Són la base de la gasolina renovable que ja es ven actualment. 2. Combustibles sintètics o e-fuels • També anomenats combustibles renovables d’origen no biològic. • Procés: se separa l’hidrogen de l’aigua i es combina amb CO₂ capturat de l’atmosfera, produint un combustible amb baixa petjada neta de carboni. • Pensats, sobretot, per a transport pesant i llarga distància. • Encara en fase de projectes pilot, no comercialitzats massivament. Repercussions polítiques i ambientals La Beta obre diversos melons de debat: Objectiu 2035 de la UE: • La Unió Europea ha fixat el 2035 com a data per deixar de vendre cotxes nous de combustió interna. • Si els motors de combustió poden funcionar amb un combustible que redueix un 70% d’emissions, té sentit mantenir la prohibició tal com està? • Repsol demana revisar aquest calendari i reconèixer la contribució dels combustibles renovables a la descarbonització. Zones de Baixes Emissions (ZBE) a Tarragona i altres ciutats: • A partir del desembre es començarà a aplicar una ZBE al centre de Tarragona. • Pregunta clau: com es té en compte que un mateix cotxe pot portar benzina convencional o renovable? • La Beta i la Sílvia denuncien també el classisme implícit de moltes ZBE: Cotxes nous i molt cars amb etiqueta eco que poden contaminar tant o més que un vehicle antic ben mantingut. Famílies amb vehicles vells, però sense recursos per renovar-los, queden discriminades. Cotxe elèctric vs. combustibles renovables: • Fins ara, la resposta principal a la descarbonització era electrificar el parc mòbil. • La irrupció de la Nexa 95 obre una via intermèdia: prolongar la vida dels motors de combustió però amb combustibles molt menys contaminants. • Es qüestiona si caldria una coexistència ordenada entre l’electrificació i els nous biocombustibles, en lloc d’un trencament radical. Renovar-se o morir: les petrolieres s’han vist obligades a reinventar-se per no desaparèixer amb el final dels combustibles fòssils. Pop, xarxes i premsa del cor La darrera part del programa, amb Mar Pérez, torna al terreny del paper cuixé, la cultura pop i la nostàlgia musical. David i Victoria Beckham: títols nobiliaris • David Beckham és nomenat Cavaller de l’Orde de l’Imperi Britànic per Carles III al castell de Windsor. • Rep el títol de “Sir David Beckham” pel seu mèrit en l’esport, la filantropia i el servei públic. • Victoria passa a ser, protocol·làriament, Lady Beckham. Quico Rivera i Irene Rosales: ruptura molt monetitzada • Tot i prometre que no explotarien la seva separació, Quico Rivera i Irene Rosales han acabat seient als platós: - Ella, amb una entrevista “amable” a Sonsoles Ónega. - Ell, al programa “De viernes”. • Es critica que l’únic recurs de Quico per seguir generant ingressos sigui vendre la seva vida privada, després d’anys de mala música i polèmiques. Lucas (Andy & Lucas): ruïna econòmica • Lucas González, del duet Andy & Lucas, torna a l’actualitat per la seva mala salut financera: - Malgrat 20 anys de carrera, discos i gires, es troba arruïnat. - La revista Lecturas detalla que té cinc propietats, tres encara hipotecades, i que paga uns 5.000 € mensuals en quotes. - Ha demanat moratòries i crèdits personals i acumula un deute d’uns 400.000 €. • Mar Pérez es pregunta com és possible que algú amb aquesta trajectòria acabi així i especula amb males inversions o mala gestió. Britney Spears: preocupació a Instagram • El compte d’Instagram de Britney Spears deixa d’estar disponible a principis de novembre. • Venia d’un seguit de vídeos que havien preocupat molts fans: - Balls estranys al saló de casa, que ella definia com la seva manera de “ressar a través de l’art”. - Imatges amb blauets als braços i manillada, que atribueix a una caiguda per les escales. • Es reforça la sensació de Britney com a “joguina trencada” de la indústria pop i es mostra empatia per la seva situació. Jennifer Aniston: nova parella • Jennifer Aniston oficialitza a Instagram la seva relació amb Jim Curtis, coach espiritual i escriptor. • Publica una foto en blanc i negre, abraçant-lo des de darrere, per felicitar-lo. • La tertúlia celebra que, després de molts intents i decepcions sentimentals, hagi trobat una nova il·lusió. L’home viu més sexy del món • La revista People escull l’actor Jonathan Bailey (un dels protagonistes de Bridgerton) com a “home viu més sexy del món”. • Mar i Sílvia hi estan absolutament d’acord i en fan broma sobre “cosificar” els homes, però amb bons ulls en aquest cas. In memoriam: Underworld i Depeche Mode • Sonen clàssics com “Born Slippy” d’Underworld, celebrant-ne els 30 anys com a himne electrònic. • Es recorda també la mort recent de David James, integrant d’un grup (molt probablement vinculat a l’escena dance britànica; el tall el relaciona amb l’univers Depeche/Underworld), com una altra estrella que se’n va. Tancament: música catalana i agendes locals El programa es tanca amb: • Recordatori de concerts del cap de setmana: Blaumut al Teatre Auditori Casal Riudomenc (Riudoms), i gairebé en paral·lel Judit Neddermann i Pau Figueres al Teatre Bartrina (Festival Accents). • S’emet “21 botons” de Blaumut i es desitja bon diumenge a l’audiència, amb cita per a l’endemà a la tarda. Idees clau de l’episodi • Humor i reflexió amb Luis Piedrahita i Edu Mutante: la comèdia com a eina per pensar sobre por, llibertat, esperança i precarietat. • Música en directe i memòria local: Paco en la Luna, Retrovisor musical, Festival In-Edit i els concerts de proximitat. • Innovació energètica des de Tarragona: la gasolina Nexa 95 com a cas real de transició energètica i debat sobre mobilitat i justícia social. • Cultura pop i vulnerabilitat: de Britney a Quico Rivera, es veu com la fama es barreja amb problemes econòmics, emocionals i mediàtics. • Tarragona com a eix: el programa alterna entreteniment amb informació sobre fira gastronòmica, ocupació, recerca química i obres públiques, reflectint una ràdio molt arrelada al territori.

Remuntada frustrada en l’estrena de Parralo

Context i marc del partit • Competició: Jornada 11 del grup 2 de Primera Federació • Partit: Real Murcia 3 – 2 Nàstic de Tarragona • Escenari: Estadi Enrique Roca de Murcia (la condomina nova) • Retransmissió: El Partit del Nàstic a Tarragona Ràdio, dins del programa Semprenàstic • Element clau de context: Debut de Cristóbal Parralo com a nou tècnic del Nàstic (dirigint des de la cabina per sanció); a la banqueta, el seu segon, Javier Manjarín. Desenvolupament del partit 1. Inici i domini inicial del Nàstic • El Nàstic comença ben plantat i valent, amb línia defensiva més avançada del que era habitual amb Luis César i voluntat de pressionar amunt. • Es veu ja el dibuix de 4-3-3, amb Mar Montalvo – Òscar Sanz – Kaptoum al mig i Pau Martínez – Cedric – Jaume Jardí a dalt. • Els primers minuts són del Nàstic: - Més pilota (possessió al voltant del 55%) - Defensa avançada - Voluntat de jugar en camp rival i no tan replegat. 2. Penal i 0–1 de Jaume Jardí (minut 13) • Una pilota dividida a l’àrea del Murcia la disputa Mar Montalvo, que s’anticipa i rep una trepitjada clara del defensor. • L’àrbitre Abraham Domínguez Cervantes assenyala penal després de revisar el futbol vídeosuport (VAR) malgrat les protestes locals. • Jaume Jardí transforma el penal amb l’esquerra: Jardí enganya Gazzaniga i fa el seu sisè gol de la temporada, quart de penal. • Amb el 0–1, el Nàstic: - Guanya confiança, - Continua pressionant amunt, - Genera una ocasió clara amb xut de Kaptoum a la frontal (li surt mossegat). 3. El gir del partit: dos gols en dos minuts (33’ i 35’) Aquí es veu el gran problema estructural del Nàstic: la fragilitat defensiva i la manca de contundència a prop de la pròpia àrea. 3.1. 1–1 de Pedro Benito (33’) • Pedro Benito baixa a rebre entre línies, combina i s’ofereix a l’espai. • El Nàstic perd el control del marcatge: - Un lateral rep lliure, - centrada des de la dreta, - Pedro Benito arriba sol per rematar i posar l’empat. 3.2. 2–1 de Flakus (35’) • En la jugada següent, Kaptoum acompanya però no talla una acció claríssima de transició (lloc ideal per fer falta tàctica i tallar la contra). • Pedro Benito condueix sense oposició real, atrau centrals i filtra una passada a l’espai. • Flakus fa una diagonal a l’esquena de la defensa, guanya l’esprint i defineix creuat davant Rebollo. En tres minuts, dos atacs i dos gols del Murcia: el Nàstic passa de controlar el partit a anar per darrere sense haver rebut gaire ocasions clares. 4. Final de primera part: bona imatge, però marcador advers (2–1) • Tot i el cop, el Nàstic no es desmunta i continua intentant jugar en camp rival. • Es veu un equip: - Més agressiu sense pilota, - Més amunt en la pressió, - Més reconeixible en proposta ofensiva. Però el dèficit defensiu és evident: 2 gols encaixats amb poques arribades del Murcia. Segona part: d’un 3–1 gairebé definitiu a un 3–2 amb opcions 5. Ajustos de Parralo al descans • Primer canvi de l’era Parralo: - Entra Àlex Jiménez - Surt Kaptoum. • El dibuix es fa encara més ofensiu: - Montalvo i Òscar Sanz com a doble pivot, - Jardí i Pau Martínez a bandes, - Àlex Jiménez per darrere de Cedric o compartint punta. 6. Golàs de xilena d’Álvaro Bustos (3–1, minut 50) • El Murcia surt més fort a la represa; el Nàstic entra una mica tou. • Centre de Jorge Mier des de la dreta, refús i Álvaro Bustos engalta una xilena espectacular a l’àrea. Un golàs que sembla sentenciar el partit: 3–1 i el Nàstic grogui. 7. Reacció immediata del Nàstic: 3–2 de César Morgado (minut 54) • Tot just quatre minuts després, el Nàstic respon: - Còrner servit per Jaume Jardí, - César Morgado s’imposa entre centrals i remata de cap com un davanter centre. Primer gol de Morgado amb el Nàstic i 3–2 que torna a posar l’equip dins del partit. 8. Ocasió claríssima de Cedric i nova resposta grana • Cedric aprofita una errada entre Carmona i Alberto González, guanya la cursa a l’esquena, es planta sol davant Gazzaniga… però: - En el moment de xutar se li gira el turmell, perd l’equilibri i es li complica el control. - La jugada es desmunta i la defensa pot recuperar. • Poc després, David Alba té una rematada franca a l’àrea petita després d’una falta lateral, però no defineix com un davanter i es perd una altra opció d’empat. Aturada llarga per emergència mèdica 9. Una pausa de més de deu minuts (al voltant del 70’) • El joc s’atura durant uns 10–11 minuts per una indisposició greu d’un aficionat a la graderia del fons de la porteria de Rebollo. • Intervenció de Creu Roja i serveis mèdics, evacuació amb llitera i aplaudiment unànime de tot l’estadi. El ritme emocional i físic del partit es trenca completament; després d’això, s’afegiran 18 minuts al final. 10. Challenge del Nàstic i penal reclamat sobre Àlex Jiménez • En la represa, Àlex Jiménez cau a l’àrea i reclama cop de colze. • El Nàstic demana challenge (revisió VAR). • L’àrbitre revisa llargament les imatges però manté la seva decisió inicial: no hi ha penal. Tram final: setge del Nàstic, patiment del Murcia i derrota 11. Canvis ofensius de Parralo El Nàstic acaba amb un equip molt ofensiu sobre la gespa: • Entren: - Cristos Alpanis (per Pau Martínez) - Juanda - Mangel - Sergio Santos • Surt entre d’altres Cedric i David Alba, amb Òscar Sanz arribant a fer de central al costat de Morgado. 12. Darrers minuts: ocasions i córners, però sense premi • El Nàstic encadena: - Centres laterals constants (Jardí, Alpanis, Juanda, Santos), - Córners i faltes laterals perilloses, - Alguns remats de cap (Àlex Jiménez, Montalvo) ben resolts per Gazzaniga. • El Murcia es tanca, renuncia a tenir pilota i viu de contres aïllades. • Tot i la bona actitud i insistència del Nàstic fins al minut 63 (18 d’afegit), l’empat no arriba i el partit acaba 3–2. Anàlisi esportiva i tàctica 13. Punts forts del Nàstic en l’estrena de Parralo 13.1. Millora clara en el joc i en l’actitud • Millor partit de la temporada segons molts oients i analistes del programa. • Idees clares de Parralo: - Equip protagonista, voler “viure en camp contrari”. - Pressió més amunt i defensa menys replegada. - Voluntat de jugar, associar i atacar per bandes. • L’equip no es rendeix tot i encaixar cops duríssims: - Remuntat amb 2 gols en 3 minuts, - Xilena al 50’, - Aturada llarga que trenca el ritme. 13.2. Producció ofensiva suficient per sumar • 2 gols fora de casa (Jardí i Morgado). • Ocasions clares per marcar el tercer (Cedric, Alba, Montalvo, Àlex Jiménez). • Lideratge ofensiu de Jaume Jardí: - Marca de penal, - Dona l’assistència a Morgado, - Genera molt joc entre línies i a pilota aturada. 14. Punts febles greus: la defensa Aquí és on coincideixen Santi Palanca, Manjarín, Moï Delgado i els oients: 14.1. Massa gols encaixats • El Nàstic es converteix en l’equip més golejat del grup (provisionalment): - 17 gols en 11 jornades (mitjana d’1,5 per partit). No és sostenible aspirar a ‘play-off’ encaixant gairebé 2 gols cada 90 minuts. 14.2. Falta de contundència a l’àrea pròpia • Gols encaixats amb poques arribades reals del Murcia. • Problemes detectats: - Desajustos en les ajudes i cobertures (especialment en els gols de Pedro Benito i Flakus), - Centrals que surten tard o dubten (primers gols), - Faltes tàctiques que no es fan (cas clar de Kaptoum abans del 2–1), - Un David Alba excessivament nerviós, amb errors de control i cessions perilloses. 14.3. Gestió de les àrees • Parralo i Manjarín ho remarquen clarament: Cal ser molt més contundent a les dues àrees: evitar que amb dues arribades et facin dos gols i aprofitar millor les pròpies opcions. Veus del vestidor i del cos tècnic 15. Javier Manjarín (segon entrenador) • Lectura general: - Bona sortida i control inicial del partit. - Els dos gols encaixats en pocs minuts són un cop dur. - El 3–1 a l’inici de la segona part torna a fer mal, però l’equip es reenganxa amb el 3–2. • Clau de la derrota: “Ens ha faltat contundència a prop de la nostra àrea: no pots encaixar tres gols amb tan poques arribades del rival.” • Missatge final: - Confia plenament en la plantilla. - Creu que treballant es corregirà aquesta fragilitat. - L’objectiu segueix sent lluitar per l’ascens, però cal començar per ser sòlids. 16. Moï Delgado • Coneix bé Cristóbal Parralo (Racing de Santander i Racing de Ferrol). • Sobre el partit: - Sensació dolenta per la derrota, però veu coses noves positives en el joc. - Reconeix “desconnexions” lògiques per canvi de model i poc temps de treball. • Sobre Parralo: “Cristóbal és un entrenador que vol viure en camp contrari, pressió alta, molta arribada i domini del partit.” • Sobre els 17 gols encaixats: - Diu que ell mira més les sensacions que els números, però admet que amb Parralo això ha de canviar i que s’hi treballarà fort. 17. Òscar Sanz (capità) • Fa autocrítica clara: - “Ens han fet tres gols i així és molt difícil sumar, i més fora de casa.” - Accepta desajustos i la necessitat de treballar molt. • Optimisme moderat: - Destaca que ja es veuen idees noves del míster. - Insisteix que és jornada 11 i “encara hi ha molt marge”, però cal reaccionar. • Sobre el futur immediat (Marbella a casa, horari 14:15): “Hem de ser un equip sòlid i vertical, que miri endavant, que no concedeixi, i aprofitar el fet de jugar al Nou Estadi Costa Daurada.” Classificació i context de la Lliga 18. Situació del Nàstic després de la jornada (a manca dels partits de diumenge) • Punts: 14 • Posició provisional: 9è • A 3 punts del ‘play-off’ (Sabadell amb 17) • A 2 punts del descens, amb diversos equips per sota que encara han de jugar. • Diferència amb el líder (Atlético Madrileño): 7 punts. El Nàstic queda, ara mateix, “a mig camí”: encara prop del ‘play-off’ en punts, però també molt a prop del descens i sent l’equip més golejat del grup. Lectura final 19. Cares i creus de l’estrena de Cristóbal Parralo Positiu: • Millor joc col·lectiu i més valent que en molts partits previs. • Equip ambiciós, protagonista i competitiu fins al final. • Bona resposta mental després dels cops rebuts (0–1, 2–1, 3–1, aturada llarga). • Gran partit de Jaume Jardí (gol + assistència) i pas endavant de Morgado. Negatiu: • Fragilitat defensiva molt preocupant: - 3 gols encaixats a Múrcia amb poques arribades. - 17 gols rebuts en 11 jornades. • Massa errors individuals i col·lectius a l’hora de defensar transicions i centres. • Incapacitat per transformar totes les ocasions generades en punts. 20. Repte immediat El partit deixa una conclusió clara: El model ofensiu de Parralo il·lusiona i encaixa amb la idea d’un Nàstic protagonista, però sense tancar l’aixeta al darrere serà impossible aspirar a pujar. La setmana llarga abans de rebre el Marbella al Nou Estadi Costa Daurada serà clau per: • Consolidar mecanismes defensius (ajudes, cobertures, faltes tàctiques). • Ajustar millor la línia de quatre enrere i els pivots. • Donar continuïtat a la bona imatge ofensiva, però sumant, d’una vegada, porteria a zero i tres punts. Tags • Nàstic de Tarragona • El Partit del Nàstic • Tarragona Ràdio • Primera Federació • Real Murcia • Cristóbal Parralo • Javier Manjarín • Jaume Jardí • César Morgado • Cedric • Mar Montalvo • Òscar Sanz • Moï Delgado • Pedro Benito • Flakus Bosilj • Álvaro Bustos • VAR • Penal • Defensa • Gols encaixats • Play-off d’ascens • Descens • Estratègia • Pressió alta • Transicions defensives • Futbol de Tarragona

#331 - Música, cinema i cultura pop a "Ja tardes"

Panorama general de l'episodi Episodi molt fragmentat i dinàmic de Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio, on es combinen entrevista musical, retrovisió històrica, cultura, cinema, documentals, novetats discogràfiques, xarxes socials i fins i tot transició energètica. Presentat sobretot per la Sílvia, amb diverses seccions i col·laboradors habituals. 1. Obertura del programa i tema de l’amistat Presentació i ambient • La Sílvia obre el programa explicant que estan refredats però amb ganes de cap de setmana i de ràdio. • Situa el programa a la franja de tarda de Tarragona Ràdio, entre el programa de sardanes i un altre espai. • El fil conductor inicial és l’amistat: s’escolta "Lucky" de Jason Mraz & Colbie Caillat i després la nova cançó "Amigos de verdad" d’Aaron Baviera. "Sempre fuimos amigos de verdad, aunque no te leyera los whatsapps…" 2. Entrevista a Aaron Baviera: amistat, amor i música Naixement de la cançó Amigos de verdad • Aaron explica que el tema neix, com sempre, treballant amb el productor Gustavo Ibáñez, que li passa unes notes i d’allí surt l’estribillo i tota la lletra. • La cançó juga amb la frontera entre amistat i amor, parlant de: - Amics que poden ser amor potencial. - El tòpic de l’"amic pagafantas" que sempre hi és però no és correspost. Portada, gat i mòbil • A la portada hi surt el seu gat, que li serveix d’“oient confidencial”. • També hi apareix un mòbil amb ulleres de sol, metàfora de: - Llegir els whatsapps però aparentar que no. - Jugar a fer-se el/la despistat/da per donar més emoció a la relació. Amistat digital, riscos i estafes • Reflexió compartida amb la Sílvia sobre les amistats per pantalla: - Joves que consideren millor amic algú que mai han vist físicament. - Problemes de confiança i límits. • Avisa dels perills de les estafes: - Persones que, després d’un temps de “amistat” online, comencen a demanar diners. - Recomanació clara: si no coneixes la persona físicament, extrema la prudència. Projectes futurs i Nadal • Aaron ja prepara 2 o 3 cançons noves per a l’any vinent. • Comenten que mai ha fet una cançó de Nadal pròpia (més enllà d’haver fet cors en un "Feliz Navidad" fa anys) i que el gènere nadalenc podria necessitar “noves veus”, però ell no s’hi ha sentit cridat. Influències musicals i comparacions • La Sílvia li diu que li recorda a: - OBK - Fangoria - Fins i tot algú li ha dit Camela. • Aaron comenta una peça del 1997 que va fer en llatí amb to operístic, molt abans del boom de Rosalía: - Diu que estils similars “ja existien”, però sense la promoció actual. Rosalía, indústria i oportunitats • Conversa sobre Rosalía: - Admiració explícita pel seu talent i pel que representa per a Catalunya. - Comentari que el seu estil no és del tot nou, però que ella l’ha portat a un altre nivell. - Parlen del fenomen mediàtic i de com els "no" en talent shows poden esperonar la carrera d’un artista. Autoproducció, videoclip i formació tècnica • Aaron explica que el videoclip d’Amigos de verdad està fet amb imatges sense copyright que ell mateix munta. • Té formació en imatge, vídeo, so i càmera (cursos de formació ocupacional) i això li permet: - Fer-se els propis videoclips. - Estalviar costos de producció. • La Sílvia li anima a aprofitar els mòbils actuals per gravar-se, i insisteix que espera veure-hi també el “gatet” en futurs vídeos. Presència a plataformes i formats físics • Aaron recorda que la seva música és a plataformes digitals i al seu canal de YouTube. • Manté encara CDs físics dels seus treballs, per a qui els vulgui, i la Sílvia defensa el valor nostàlgic del format físic. 3. Retrovisor musical amb Jordi Sogranyes: Pirats, Joan Amèric i MyTips Format de la secció • El Retrovisor musical del Jordi Sogranyes repesca documents d’arxiu d’àudio i concerts històrics del territori. 3.1. Pirats (3 de novembre de 1990) • Fragment d’una aparició de Pirats al programa "A ritme d’aquí" de la TV Mare Nostrum (Reus). • Presentació dels membres, to desenfadat i molt d’energia juvenil. • Anècdota divertida sobre ulleres trencades al pogo del concert i la “reencarnació” d’un personatge que el Jordi troba hilarant. 3.2. Joan Amèric al Teatre Bartrina de Reus (1990) • Document d’un concert de Joan Amèric al Teatre Bartrina, presentant el disc Tornar a l’aigua. • El mateix Joan Amèric valora: - Poc públic però molt entregat i atent. - Gran satisfacció artística: concert bonic, “hem gaudit molt”. • S’escolta part d’una cançó de lirisme poètic i marí, amb ambient intimista. • La Sílvia lamenta que no hi hagués més gent i anima a omplir de gom a gom futurs concerts de l’autor. 3.3. Concert de MyTips (Borges del Camp, 2006) • Crònica d’un concert al Sindicat de les Borges del Camp amb: - Sinopsi (Montbrió) - MyTips (Valls) - Setibits (Vilaplana) • Escolta final d’un tema de MyTips, amb lletra combativa sobre llibertat, memòria i estafa d’Estat. • Tancament de secció i pas a publicitat. 4. Carrer d’artistes amb Anna Ortega: humor, inèdit i Rosalia 4.1. Retorn de la secció i sumari • L’Anna torna després de la castanyada (no hi havia programa per Tots Sants) i avança continguts: - Entrevista amb el monologuista Edu Mutante. - Resum del Festival Inèdit de Barcelona. - Novetats musicals, especialment el nou disc de Rosalia (Luxe / Lux). 4.2. Entrevista a Edu Mutante Trajectòria i ritme de feina • Edu Mutante comenta: - Porta 20 anys de monòlegs i ràdio local. - Ara viu un moment intens combinant teatre, ràdio (RAC1) i bolos. • Ha complert el somni de viure de l’humor i de la ràdio, després d’anys cobrint a mitges o gairebé de manera vocacional. Premi Ondas amb Toni Clapés • Forma part de l’equip del programa Versió RAC1 de Toni Clapés, recentment guardonat amb un Premi Ondas 2025 a millor programa de ràdio. • Se sent una mica amb “síndrome de l’impostor” per ser dels últims a incorporar-se, però els companys li recalquen que també té part de mèrit. Procés creatiu i imitacions • Explica com neixen els personatges i rutines: - A vegades surten jugant espontàniament amb una veu que veu a la TV. - D’altres venen per encàrrec editorial: el guionista li demana una veu concreta en funció de l’actualitat. • El treball amb Clapés l’ha portat a no conformar-se, a refinar i reescriure fins a trobar la versió més divertida. • Insisteix en el treball invisible: hores gravant àudios, escoltant-se i repetint fins a millorar la imitació. Humor i límits • Edu afirma que mai ha estat un còmic “conflictivo” ni de buscar problemes: - Prefereix un humor blanc i per a tots els públics, que li obre més portes (empreses, festes majors, sales de comèdia). • Sobre els límits del humor: - Creu que no són objectius, depenen del gust i sensibilitat de cadascú. - Critica l’hipersensibilitat actual i defensa que el humor són paraules i no hauria de fer tant mal. Espectacle Saludos cordiales al Teatre Muntaner • Edu presenta el seu show "Saludos cordiales" al Teatre Muntaner (Barcelona): - Homenatge a José María García. - Estructurat com si fos un programa de ràdio esportiva, amb “rondes informatives” i connexions amb personatges. - Eix temàtic: reivindicar el dret a l’esperança en temps difícils. • Relat personal: - De nen escoltava García d’amagat amb la ràdio del seu pare. - Aquella emoció al pit va resultar ser passió per la ràdio, no “gasos”. Crisi, COVID i gairebé abandonar la comèdia • Durant la pandèmia, molts locals van deixar de programar comèdia i ell va patir forta inestabilitat econòmica. • Va arribar a plantejar-se deixar els escenaris i buscar feina en un supermercat, prioritzant la felicitat i l’estabilitat. • La trucada per fer l’estiu a RAC1 i el posterior fitxatge pel Versió li van canviar el rumb i, finalment, han culminat amb l’Ondas. Agenda i venda d’entrades • Lista de dates al Teatre Muntaner al novembre, desembre i gener, incloent: - Sessions entre setmana (dimecres) i sessions golfes (dissabtes a les 23 h). • Edu lamenta com de difícil és vendre entrades avui sense milions de seguidors a xarxes ni grans patrocinadors, i agraeix molt espais com Carrer d’Artistes. Tancament amb imitació de José María García • A petició de l’Anna, Edu acomiada l’entrevista amb una llarga imitació brillant de José María García, plena de frases mítiques: "El tiempo, ese juez insobornable que quita y da razones, pondrá a cada uno en su sitio... Muy buenas noches y saludos cordiales." 5. Festival Inèdit: música que es veu Balanç general de la 23a edició • El Festival Inèdit (23 d’octubre – 2 de novembre, Cinemes Aribau de Barcelona) es consolida com a referent del documental musical: • Xifres destacades: - 72 pel·lícules. - 36.000 espectadors. - 85% d’ocupació de sales. Títols principals • "Hasta que me quedes tú" (Leiva): - Retrat íntim en un moment de crisi vocal i creativa. - Leiva hi assisteix i explica que és una mirada sense filtres a la seva carrera. • Documental sobre Joan Dausà: - Reflexió sobre identitat generacional i música. - Sessió amb gran complicitat amb el públic. Flores para Antonio (Alba Flores) • Gran triomfadora del festival: - Premi a millor llargmetratge documental nacional. - Dirigit per Alba Flores sobre el seu pare Antonio Flores. • Característiques: - Molt de material inèdit: vídeos casolans, fotos, dibuixos, arxiu i música pròpia. - Viatge íntim per comprendre la vida i la mort del pare i tancar ferides familiars. • Al fotocall, Alba apareix visiblement emocionada i dedica el premi a totes les famílies que es retroben a través de la música. • El documental s’estrenarà comercialment el 28 de novembre. Altres documentals destacats • El canto de las manos (María Valverde) – projecte social. • Solo pienso en ti (Duo de la Rubia) – sobre la història real que hi ha darrere la cançó de Víctor Manuel. • L’Anna i la Sílvia recorden que Víctor Manuel i Ana Belén visiten Tarragona aviat, i fan broma amb “fer guardiola” per anar a tots els concerts. 6. Cinema d’estrena: Siempre es invierno i altres recomanacions 6.1. Pel·lícula Siempre es invierno • Estrena als cinemes: drama romàntic dirigit per David Trueba, adaptació de la seva novel·la Blitz. • Sinopsi: - Miquel (David Verdaguer), arquitecte paisatgista, viatja a Bèlgica amb la seva parella Marta (Amaia Salamanca) per a un congrés. - Allà, ella el deixa per un cantant uruguaià, després de cinc anys de relació. - Trencat i desubicat, decideix quedar-se uns dies sol a Bèlgica. - Coneix Olga (Isabelle Renaut), voluntària al congrés, una dona més gran que ell. - A través d’aquesta relació inesperada, Miquel comença a reconstruir el seu projecte vital i a replantejar la seva idea de futur. • Temes: - Ruptura de parella i dol. - Prejudicis dels joves envers les persones grans. - Segones oportunitats i redescoberta personal. 6.2. Reforç des de la secció de cinema amb Miguel González Més endavant, el col·laborador Miguel González reprèn Siempre es invierno a la seva pròpia secció de cinema, insistint en: • La crítica al prejudici edatista (una dona gran amb un home més jove crida molt més l’atenció que a l’inrevés). • El valor de mostrar la sexualitat i l’atractiu en la maduresa amb naturalitat. 6.3. Altres estrenes i gèneres Miguel repassa un ampli ventall d’estrenes en to molt desenfadat i ple de jocs de paraules, entre d’altres: • Film de caçadors i monstres (tipus Predator), amb protagonista femenina en un entorn salvatge (Botswana). • "Bugonia" de Giorgos Lanthimos (amb Emma Stone): - Dos conspiranoics segresten la presidenta d’una gran corporació convençuts que és un extraterrestre que vol destruir la Terra. • "Rust" (western amb Alec Baldwin): - El film marcat per l’accident real en què va morir la directora de fotografia Halyna Hutchins durant el rodatge. • "Leo y Lu": road-movie tendre entre una nena muda orfe i un home sense rumb que fan camí plegats i redefineixen el concepte de família. • "Reversión": thriller amb Jaime Lorente i Belén Rueda sobre un jove segrestat que torna 19 dies després, amb comportament estrany i buits de memòria. • "Fabián" (títol centrat en bessons i un accident que ho canvia tot), amb to de drama fosc. • "Ruffman": comèdia sobre un lladre de sostres que acaba amagant-se en una botiga de joguines. • Nova versió d’El Mago d’Oz (protagonista Eli i gos Toto), doblada en català. • Comèdia romàntica de prínceps/jardiners i princeses (recorda Aladdin), també amb versió en català. • Documentals d’estrena: - "L’Imperi" (geopolítica i poder). - "Heridos", sobre quatre persones que trenquen el silenci al voltant de l’avortament. Miguel també recomana documentals i sèries de plataformes (Movistar Plus, Amazon Prime, Apple TV+, Sky Showtime, HBO Max, Disney+, Netflix, 3Cat), incloent: • Sèries esportives (bàdminton), ciència-ficció (Pluribus), drames de passat fosc, true crime com "Expediente Vallecas", i continguts sobre Avatar i documentals històrics. 7. Novetats musicals: Rosalia i altres 7.1. Rosalia – Luxe / Lux • L’Anna Ortega destaca el disc com el gran llançament de la setmana. • Característiques clau: - Àlbum orquestral, immersiu i innovador. - Combinació de sons clàssics, referències operístiques i 13 idiomes. - 15 cançons a les plataformes de streaming. • Producció: - Gravació amb la London Symphony Orchestra. - Direcció de Daniel Barenboim / Badger (esmentat al programa). - Veus convidades: Björk, Carminho, Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, Gerhild Romberger (Geritza), l’Escolania de Montserrat, el Cor de Cambra del Palau de la Música i Yves Tumor. • Presentació: - Rosalia presenta en primícia el treball a Barcelona amb una peça orquestral anomenada "Bergain". - El vídeo, rodat a Varsòvia, mostra el procés de dol i sanació espiritual d’una dona. • Detall per als fans: - El disc físic inclou 3 cançons extra que no són a Spotify, com a regal per a qui encara compra CD. - L’Anna defensa que és un disc per escoltar-lo “a casa i amb calma”; s’hi han referit ja com a obra mestra. 7.2. Altres novetats i apunts musicals • Esmentar ràpid d’altres artistes (Sergio Dalma anunciant gira, etc.), que es deixen per la setmana següent per manca de temps. • Es tanca la secció de l’Anna escoltant "Magnòlies", una peça del final del disc de Rosalia. 8. Energia i mobilitat: gasolina 100% renovable feta a Tarragona 8.1. Context i importància local • A la secció "La terra es plana", el Beta i la Sílvia reprenen un tema que havien deixat pendent: la primera gasolina 100% renovable a escala industrial produïda a la refineria Repsol de Tarragona. • Ressaltan que, tot i no estar dins el terme municipal, la refineria afecta de ple el territori (fums, activitat industrial, etc.). 8.2. Què és Nexa 95? • Nexa 95 és el nom comercial de la nova gasolina renovable. • Característiques tècniques clau: - 100% renovable. - Compatible amb qualsevol vehicle de gasolina sense cap modificació. - No cal canviar infraestructures de subministrament: es pot distribuir pels mateixos sortidors afegint un nou punt etiquetat. • Beneficis: - Repsol afirma que redueix més d’un 70% les emissions netes de CO₂ respecte la gasolina convencional. - També té efecte detergent, mantenint més netes les vàlvules d’admissió. 8.3. Distribució i calendari • Inici de comercialització: - Ja disponible en algunes estacions de servei de Madrid i Catalunya. - Abans de final d’any, s’estendrà a Tarragona, Saragossa, València i Bilbao. • A Tarragona, l’arribada als sortidors de Repsol s’espera al desembre. 8.4. Combustibles renovables: biocombustibles i sintètics Biocombustibles • Provenen de residus orgànics: - Olis de cuina usats. - Closques de fruits secs. - Restes de poda i altres residus agrícoles i forestals. • Eviten l’abocament d’aquests residus i els converteixen en combustibles per transport, calefacció i indústria. Combustibles sintètics (e-fuels) • També anomenats combustibles renovables d’origen no biològic. • Procés: - Es separa l’hidrogen de l’aigua. - Es combina amb CO₂ capturat de l’atmosfera. - S’obté un combustible que es pot utilitzar, per exemple, en transport pesant de llarga distància. • Actualment hi ha només projectes pilot, però Repsol ja treballa per produir-los. 8.5. Debat obert: 2035, cotxe elèctric i zones de baixes emissions El Beta i la Sílvia plantegen diversos interrogants: a) Data 2035 de la UE • La Unió Europea ha fixat el 2035 com a any per deixar de vendre vehicles de combustió. • Amb l’aparició de Nexa 95 i altres combustibles renovables que redueixen dràsticament emissions, s’obre la pregunta: - Té sentit mantenir la prohibició tal com està plantejada? - Caldria revisar la normativa per distingir entre combustibles fòssils i renovables? b) Cotxe elèctric vs combustibles nets • Fins ara, la gran aposta era l’electrificació del parc mòbil. • Ara s’obre una via intermèdia: - Motors de combustió que funcionin amb combustibles renovables. - Possibilitat d’una coexistència més llarga entre elèctric i combustió neta. c) Zones de baixa emissió (ZBE) i criteris de classe • A Tarragona s’han de desplegar ZBE al centre de la ciutat. • Debat sobre quina és la mesura realment justa: - Ara mateix, molts criteris es basen només en l’any de matriculació i l’etiqueta ambiental. - Es posa l’exemple d’un cotxe antic que contamina poc vs un cotxe nou de luxe que contamina més però té etiqueta ECO. • Reflexió crítica: - Pot haver-hi un cert classisme: qui pot comprar-se un cotxe nou (car) pot entrar, encara que contamini més. - Els combustibles com Nexa 95 compliquen encara més el model, perquè un vehicle vell amb benzina renovable podria ser molt menys contaminant que un nou amb benzina fòssil. 9. Manà Manà amb Mar Pérez: premsa rosa, xarxes i homenatges La secció Manà Manà tanca el programa amb un to més lleuger, repassant revistes del cor, xarxes socials i cultura pop. 9.1. David Beckham, cavaller de l’Imperi Britànic • David Beckham és nomenat Sir per Carles III al castell de Windsor. • Motius: - Contribucions a l’esport, la filantropia i el servei públic. • Acompanyat de: - La seva dona Victoria Beckham, ara Lady Beckham. - Els seus pares. • La Mar i la Sílvia comenten el caràcter una mica “ràpid i en sèrie” d’aquestes cerimònies de condecoracions. 9.2. Kiko Rivera i Irene Rosales: separació i televisió • Tot i prometre que no en traurien profit mediàtic, dos mesos després de fer pública la separació: - Irene Rosales parla a Y ahora Sonsoles. - Kiko Rivera ho fa a De Viernes. • Es remarca que, al final, han acabat venent la ruptura com tants altres cops, tot i que aquesta vegada (de moment) mantenen un to més educat i menys agressiu. 9.3. Lucas (Andy & Lucas) i la ruïna econòmica • La revista Lecturas destapa la delicada situació econòmica de Lucas (d’Andy & Lucas): - 5 propietats, 3 d’elles hipotecades. - Ha hagut de demanar moratòries i crèdits personals. - Es calcula que paga uns 5.000 € al mes en hipoteques i deu uns 400.000 € al banc. • Contrasta amb imatges recents on presumptament es mostrava com a "millonario". • La Mar es pregunta per què deixar els escenaris si la situació econòmica és tan complicada, i apunta possibles problemes de gestió o assessorament. 9.4. Britney Spears i l’Instagram desaparegut • Britney Spears torna a preocupar els fans: - Vídeos ballant sola amb textos del tipus “així reso, a través de l’art”. - Publicació on surt amb blaues als braços i les mans emmanillades; ella ho atribueix a una caiguda per les escales. • El 2 de novembre, el seu compte d’Instagram deixa de ser visible. • La Mar la defineix com un "joguet trencat" i lamenta el seu periple vital. 9.5. Jennifer Aniston fa oficial la seva nova relació • Jennifer Aniston publica una foto en blanc i negre a Instagram amb Jim Curtis, coach espiritual i escriptor. • La imatge mostra tots dos somrients, de la mà, i ella el felicita pel seu aniversari. • Es celebra que, després de tantes relacions fallides, pugui tenir una “nova il·lusió” estable. 9.6. L’home més sexy del món segons People • La revista People celebra el 40è aniversari de la seva tria anual de l’home viu més sexy del món. • Enguany l’escollit és Jonathan Bailey, actor conegut, entre d’altres, per "Bridgerton". • Les presentadores aplaudeixen obertament l’elecció. • Comentari final: “aquest sí que el voldries per casa, amunt i avall”. 9.7. Homenatges musicals i tancament • Durant la secció es recuperen diversos clàssics electrònics i pop: - "Born Slippy" d’Underworld, que compleix 30 anys. - Spice Girls. - Altres hits nostàlgics. • Es fa un homenatge a David James, integrant d’un grup (relacionat amb un tema que sona al final de la secció) que ha mort recentment. • El programa global es tanca amb "Navidad sin ti" de David Bisbal, avançant l’ambient nadalenc. 10. Estructura radiofònica i to de l’episodi Multisecció dinàmica • L’episodi alterna ràpidament entre: - Música en directe i enregistrada. - Entrevistes (Aaron Baviera, Edu Mutante). - Seccions temàtiques (Retrovisor musical, Carrer d’artistes, cinema, La terra es plana, Manà Manà). - Blocs publicitaris centrats en Tarragona (Port de Tarragona, Fira d’Ocupació, Fira Tarragona Marida…). To i estil • To proper, humorístic i molt col·loquial, amb constants jocs de paraules i complicitat entre presentadors. • Fort arrelament a Tarragona i entorn (referències a activitats locals, Port de Tarragona, Mercats, Fira d’Ocupació, etc.). • Alhora, una mirada ampla a la cultura popular internacional (Rosalia, Inèdit, sèries, cinema, celebritats globals). Conceptes clau i idees destacades Cultura i memòria • Rescat d’arxius musicals (Pirats, Joan Amèric, MyTips) que connecten generacions. • Festival Inèdit com a espai on la música no només s’escolta, també s’explica i s’emociona a la pantalla. Transformacions del món de la cultura • Dificultat creixent per vendre entrades sense presència massiva a xarxes. • Paper crucial de la ràdio local i especialitzada per donar veu a humoristes, músics i creadors. Tecnologia, medi ambient i ciutat • Aparició d’una gasolina renovable produïda a Tarragona que pot capgirar el debat sobre el futur del motor de combustió. • Necessitat de revisar models com les ZBE si volem que siguin realment justos i eficients, i no només mesures classistes encobertes. Vida personal i mediàtica • Exposició continuada de la vida privada de personatges com Kiko Rivera, Lucas (Andy & Lucas), Britney Spears… • Dilema entre necessitat econòmica, cultura del xou mediàtic i la dignitat personal. Conclusió L’episodi de Ja tardes Cap de Setmana analitzat és un mosaic molt viu on Tarragona funciona com a base i punt d’emissió d’un programa que barreja música d’arxiu i actual, humor, cinema, documentals, debats ambientals i cultura pop internacional. Destaca l’equilibri entre contingut local (refineria de Tarragona, Fira d’Ocupació, Port de Tarragona) i un horitzó global (Rosalia, Inèdit, Netflix, premis Ondas), tot embolicat amb un to radiofònic calent, irònic i molt participatiu.

Un, dos i seguit del 7/11/2025

Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional

Luis Piedrahita porta “Apocalípticamente Correcto” a Tarragona

Resum de contingut Presentació del monòleg L’entrevista gira al voltant del nou espectacle de Luis Piedrahita, titulat Apocalípticamente Correcto, que es representarà diumenge dia 19 a les 19 h al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. "Apocalípticamente Correcto habla de los dos motores que mueven a las personas, que son el miedo y la esperanza." Segons l’humorista, el títol és una paradoxa: combina un to apocalíptic amb la idea de la correcció, per parlar de com vivim i ens jutgem en el context social actual. Temes centrals de l’espectacle Mecanismes humans bàsics: Por: ens bloqueja i ens fa retrocedir. Esperança: ens impulsa a avançar i seguir caminant. Llibertat: gran eix del monòleg. Tothom parla de llibertat i se’n vol apropiar el terme. Es reflexiona sobre què implica realment ser lliure: Exigències, obligacions i atadures que comporta una llibertat “radical i absoluta”. "¿Cuáles son las ataduras, las exigencias, los grilletes a los que nos encadenamos cuando decidimos ser libres?" Malgrat això, Piedrahita insisteix que no és un show seriós, sinó “tronchante”, amb molt d’humor i ritme: diu que avança a cinc rialles per minut, un ritme que descriu com a “frenètic”. Tipus d’humor i to L’humor del show és molt variat: Risses que sorgeixen de la tendresa. Risses de coxinades o situacions pujades de to. Risses d’idees molt intel·ligents. Risses d’acudits molt tontorrones. Segons Piedrahita, aquest espectacle és més divertit i més complet que l’anterior, Es mi palabra contra la mía. "Yo creo que este espectáculo tiene risas hechas de todos los materiales posibles." Els temes profunds (llibertat, por, esperança, destí) s’aboquen a través de situacions quotidianes i monòlegs domèstics: Llets vegetals (soja, civada, ametlla, etc.). Gent que es compra una autocaravana per “sentir-se lliure”. Destí i supersticions: sort, horòscop, zodíac. De fons, hi ha una reflexió sobre l’ànima humana, però sempre disfressada d’humor proper i quotidià. Moments destacats del show Piedrahita explica que tanca l’espectacle amb un gran número de màgia: És el millor truc que diu haver après mai. Serveix per lligar tots els caps i donar sentit a tot el que s’ha explicat. "Hace que todo tenga sentido, que ata todos los cabos, que cierra todas las puertas y que explota como una bomba de coherencia en la cabeza del espectador." La presentadora recorda també un efecte de màgia d’un espectacle anterior a la Pobla de Mafumet, relacionat amb un suposat cotxe mal aparcat i una botzina que feia patir el públic, com a exemple de com Piedrahita juga amb la percepció i les expectatives. Reflexions sobre ser adult i la “saliva de mare” La conversa deriva cap a com de difícil és ser adult: De petits, tot sembla fàcil i “ben posat”. Quan busques la teva independència, descobreixes que perds moltes coses. Piedrahita recorre a una imatge molt tendra i humorística: La “saliva de mare” com a remei universal infantil (per llàgrimes, mocs, taques, ferides). Proposa, en broma, que s’hauria de vendre saliva de mare embotellada, tot imaginant “criaderos de madres” i la seva inevitable sobreexplotació. Aquest tram combina nostàlgia, tendresa i sàtira sobre la condició humana: "El ser humano es lo que tiene. Hacemos lo mejor, pero también lo peor." Gira, agenda i relació amb Tarragona Piedrahita comenta el recorregut intens de la gira d’Apocalípticamente Correcto: Porta aproximadament un any en marxa. Tarragona és la primera vegada que visita la ciutat amb aquest show. L’humorista destaca que: Li agrada molt actuar a Tarragona. El considera un espai gran on es pot reunir molta gent. A l’agenda immediata: Actua a València dos dies seguits (7 i 8). El dia 9 arriba a Tarragona. Després continua gira per Múrcia i altres llocs. Al mateix temps combina la gira amb El Hormiguero, la ràdio i altres projectes. La presentadora remarca diverses vegades la cita: Diumenge, 19 h. Palau Firal i de Congressos de Tarragona (carrer Arquitecte Rovira i Virgili). Entrades a luispedraita.com, apartat Agenda, buscant Tarragona. El clon i l’humor meta La conversa juga amb la idea que Piedrahita té un clon o doble: Ell afirma que envia el doble a les missions més difícils i exigents. Bromeja dient que el doble és qui està fent l’entrevista. Aquest recurs dona un to meta-humorístic, jugant amb la imatge pública de l’humorista i la seva omnipresència mediàtica. Curs de màgia online: aprendemagia.com Cap al tram final, Piedrahita presenta el seu projecte aprenemagia.com (apprendemagia.com): Curs online de màgia pensat per a: Gent que no sap res de màgia. Qualsevol persona que tingui ganes d’aprendre. Contingut del curs: Jocs molt fàcils però molt potents. Alguns d’aquests trucs els ha fet a televisió amb artistes internacionals. Treballa sobretot amb baralles de cartes normals, com les que hi ha “a casa de l’àvia, encara que li falti el 7 de copes”. També destaca: Hi ha opció regal a la web, ideal per: Un familiar o amic “típic” a qui li vols fer un regal original. Un curs de màgia complet com a obsequi. "Para que aprenda magia de cero, cualquier persona que no tenga ni idea, simplemente con que tenga ganas de aprender." Tancament i mostra del monòleg Al final del fragment, s’emet un tall d’àudio promocional de Apocalípticamente Correcto amb alguns dels seus gags: Falsa llibertat de qui es compra una autocaravana per sentir-se “radicalment lliure”. Crítica humorística a les llets vegetals: "Leche de soja, leche de guisante, leche de maíz... Basta ya de ordeñar cosas que no tienen pezones." Reflexió absurda sobre nudisme i espais tancats (com un ascensor nudista) per jugar amb els límits de la llibertat. La locutora conclou recordant de nou: Dia i hora: diumenge, 19 h. Lloc: Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Compra d’entrades: a luispedraita.com, dins d’Agenda, seleccionant Tarragona. Idees clau del text Espectacle: Apocalípticamente Correcto de Luis Piedrahita. Temes de fons: por, esperança, llibertat, destí, responsabilitats de ser adult. To: humor variat (tendre, intel·ligent, brut, absurd) amb ritme molt alt de rialles. Element especial: gran truc de màgia final que dona coherència a tot el show. Projecte paral·lel: curs online de màgia a apprendemagia.com amb opció regal. Cita a Tarragona: diumenge, 19 h, Palau Firal i de Congressos de Tarragona; entrades a luispedraita.com.

#28 - Freqüència Eurovisiva del 7/11/2025

Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans.

Videoclip premiat i nova etapa musical d’Eric López

Introducció Entrevista a l’artista Eric López arran de la nominació del seu videoclip a un festival internacional a Nova York i presentació del seu nou senzill El Extranjero. Es parla del rodatge del videoclip, del tractament de la mort i el desamor en la cançó, del significat del premi i de les referències i influències musicals de l’artista. 1. El videoclip i la seva estètica Localització i direcció • El videoclip de la cançó, inclosa al disc “Corre, muchacho”, està dirigit per Juan Pérez Fajardo i Iris. • Es va rodar al cementiri de Saragossa, especialment a la part vella, que l’Eric descriu com “superbonica” tot i ser un cementiri. “Dintre del que pot semblar maco o no un cementiri, la veritat és que el de Saragossa, sobretot la part vella, és superbonic.” • L’entrevistadora recorda detalls com la presència d’un mossèn (interpretat per Sergio Vieto), que ja havia aparegut en un altre vídeo, i el defineix com un “actorazo”. Temàtica visual i simbolisme • El videoclip gira al voltant d’un enterrament en què apareixen diverses vídues del mateix difunt. • Hi ha una posada en escena molt dinàmica: l’Eric es mou ràpid entre les diferents vídues i hi ha un joc visual de descobriment i sorpresa. • Es comenta que inicialment havien de sortir dues noies més, però a última hora van fallar per motius de feina; al final, per l’espai reduït entre tomba i tomba, va resultar gairebé positiu que no hi fossin. 2. Mort, desamor i normalització del tabú La mort com a part de la vida • L’entrevistadora destaca que el tema de la mort sovint és un tabú, “una cosa que no es vol tocar ni saber”, i que el videoclip l’aborda des d’un sentiment lligat a la cançó. • L’Eric hi està d’acord i parla de “normalitzar” la mort: “La mort és part de la vida.” • Menciona un documental sobre Mèxic on, al cap de tres anys, desenterren el mort, el netegen i recol·loquen els ossos, com a exemple de com altres cultures viuen la mort d’una forma menys amagada. Desamor i dramatització amorosa • La cançó que acompanya el videoclip parla d’una situació de desamor i desengaño. • L’Eric reflexiona sobre com, quan s’acaba una relació, moltes vegades es diu: “Me voy a morir, no puedo vivir…” • El missatge que vol transmetre és que, malgrat el drama inicial, “la vida continua”: - Ningú “es mor” realment d’amor. - El dolor passa amb el temps. • El videoclip incorpora una doble traïció emocional: a més del trencament sentimental, les vídues descobreixen que el difunt no havia estat fidel a cap d’elles. “Si no prou t’han trencat el cor, descobreixes que aquella persona que tu estàs enterrant no et devia la fidelitat que pensaves.” • Al final, les vídues marxen i continuen la seva vida, reforçant la idea que tot segueix endavant malgrat el desengany. 3. Nominació a Nova York i significat del premi El festival Night Flight i la nominació • El videoclip ha estat nominat com a millor videoclip en un festival vinculat a la plataforma Night Flight a Brooklyn, Nova York. • L’Eric explica que: - No poden assistir-hi físicament per compromisos laborals i concerts (és mestre i músic, té tres concerts aquella setmana). - Han sabut de la nominació mentre ell estava fent classe i rep un correu electrònic oficial. - Després reben les fulles de laurel (els laurel leaves) com a símbol de la nominació, per poder-ho difondre a xarxes. Com es va presentar el videoclip • La presentació a concursos la gestionen el mànager de l’Eric i l’Iris. • Han presentat el vídeo a diversos concursos: - Alguns ja estan en fase final, tot i que encara no poden anunciar res. Importància del reconeixement • L’Eric recalca que la nominació és sobretot un reconeixement per a l’equip: - Menciona Iris, Juan, Sara, Marta, Luna, Adeline, Sergio Vieto, el seu germà Aleix (música) i Miqui Fortesa. “És un reconeixement per la música i pels que van fer possible que el vídeo tirés endavant.” • Assegura que, tot i ser molt competitiu, el fet de ser nominat i finalista ja li és suficient: - Ho considera un pas important en el seu currículum. - És un record inesborrable del rodatge i de la feina compartida. El tipus de festival i la plataforma • L’entrevistadora comenta que Night Flight està especialitzada en: - Documentals musicals - Pel·lícules de terror - Films de culte i contingut per a públics més sibars. • L’Eric afegeix que: - És una plataforma de culte, amb molts anys a Nova York. - Estaria al nivell d’un “Netflix” però especialitzat en cinema de terror i de culte. - El festival no és mainstream (no són els Grammy ni els grans premis de la música), però té molt de reconeixement dins l’escena americana. El premi en si i com el viuran • El premi inclou: - Una quantitat econòmica (“Bé, uns dinerets”) per seguir gravant videoclips. - La producció d’un videoclip als Estats Units amb un equip professional. • Tot i no poder-hi anar, podran veure la gala en directe: - L’equip de comunicació de Night Flight parla amb l’Iris i els facilitarà l’accés a l’streaming. - Difondran a les xarxes socials informació sobre els vídeos finalistes i el desenvolupament del festival. • La gala se celebrarà el 13 de novembre a Brooklyn. 4. El nou senzill “El Extranjero” Presentació de la cançó • L’entrevistadora aprofita la presència d’Eric per complir una promesa anterior: escoltar i comentar el seu nou senzill, “El Extranjero”. • Es fa sonar un fragment de la cançó, on apareixen idees com: - Una barca al port que espera. - Marxar sense pensar en la tornada. - Sentir-se en casa a Amèrica i a Àfrica. - Rebuig als nacionalismes, a la “pàtria” i la “bandera”. “Los nacionalismos qué miedo me dan / ni patria ni bandera / ni raza ni condición / ni límites ni fronteras.” Temàtica: identitat, migració i pertinença • L’Eric explica que se sent molt identificat amb el tema de l’“estrangeria”: - La necessitat de marxar fora a buscar-se la vida. - El fet de treballar i desenvolupar la seva carrera principalment a l’exterior. • Apunta que fa moltes més entrevistes al continent americà que no pas a Espanya o Europa. • Relaciona la cançó amb la seva història familiar, marcada també per l’emigració. • La lletra expressa: - Sentir-se estranger allà on va. - Sentir-se estrany també a la pròpia terra, malgrat estimar-la. “Me siento también extraño en mi tierra, aunque la quiera de verdad.” Influència d’Enrique Bunbury • L’entrevistadora detecta un “puntet” vocal que li recorda a Enrique Bunbury i l’etapa d’Héroes del Silencio. • L’Eric reconeix aquesta influència: - Durant l’etapa amb el seu projecte No Apto, la comparació amb Bunbury era constant. - De jove, l’impactà molt escoltar “Entre dos tierras” i l’“allau” d’Héroes del Silencio. - Comenta que, tot i que li agradaven molt Héroes, ha seguit més de prop la carrera en solitari d’Enrique Bunbury. • Explica una anècdota dels seus viatges a Mèxic: - Allà és molt habitual que en bars i locals soni Enrique Bunbury, mentre que a Espanya això gairebé no li passa. - A Llatinoamèrica Bunbury és una figura molt respectada i massiva. Relació amb altres referents musicals • En la conversa s’esmenten altres cançons i artistes que formen part de l’ADN musical d’Eric: - “Oscuro”, “Bachata Rosa”, “Tu falta de querer”… • L’entrevistadora interpreta “El Extranjero” també com una mena de petit homenatge a aquests referents, a través de girs vocals, maneres d’allargar les notes, etc. 5. Present i futur discogràfic d’Eric López L’àlbum “Perro Verde” • S’explica que encara queden tres temes per publicar del projecte “Perro Verde”. • L’entrevistadora remarca que aquest treball encara ha de donar moltes alegries i que cal que els mitjans “espavilin” per donar-li més ressò. Nou disc en camí • L’Eric revela que: - Ja ha començat a gravar el pròxim disc. - El divendres anterior a l’entrevista ha entrat a estudi, i hi estarà tota la setmana següent. • Bromeja amb l’entrevistadora que no el truqui fins que surti de l’estudi, tot i que ella li diu que l’esperaran per comentar les noves cançons. Proper llançament: “Veneno en la piel” • Anuncia que el proper senzill que sortirà del projecte Perro Verde serà una versió de: “Veneno en la piel” de Radio Futura. • Es preveu que aquest llançament coincideixi aproximadament amb el dia 14 del mes, molt a prop de la data de la gala a Brooklyn. • L’entrevistadora s’entusiasma amb el títol i diu que la vol ja, evidenciant expectació per aquesta nova versió. 6. Tancament de l’entrevista • L’entrevistadora felicita l’Eric “per la banda que toca”: la nominació, el videoclip, el nou senzill i el futur disc. • Expressa el desig que s’emporti el premi a casa i diu que ja “toca fusta” i envia bona energia perquè passi. “Per nosaltres ja has guanyat.” • Acorden tornar a parlar quan l’Eric surti de l’estudi i tingui noves cançons a punt. • L’entrevista es tanca tornant a escoltar “El Extranjero”, reforçant el protagonisme d’aquest nou senzill en el moment actual de la carrera d’Eric López.

Eric López a Night Flight i Luis Piedraíta a Tarragona

Visió general Programa de Tarragona Ràdio (Fans de Tarragona) amb dues peces centrals: entrevista a Eric López per la nominació del videoclip de “Nadie muere de amor” als premis de la plataforma Night Flight a Brooklyn (Nova York), i xerrada amb Luis Piedraíta sobre el seu nou espectacle “Apocalípticamente Correcto” al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. "El fet d’entrar ja nominat és un regal; guanyar ja és secundari." — Eric López Eric López: nominació, videoclip i novetats Nominació a Night Flight i logística • Nominació internacional del videoclip “Nadie muere de amor” als premis Night Flight (gala: 13 de novembre, Brooklyn, Nova York). • L’equip vol seguir la gala en directe via la plataforma i xarxes. • Eric no hi viatja per agenda (mestre + concerts aquella setmana). El videoclip i el seu llenguatge • Direcció: Juan Pérez Fajardo i Iris; rodatge al cementiri de Saragossa (zona antiga, “superbonica”). • Idea clau: normalitzar la mort a través del relat del desamor; tres (i més) “vídues” descobreixen el gir de la infidelitat. • Reconixement coral a l’equip tècnic i musical; és “un premi per a tothom”. Premi i significat • El guardó inclouria pressupost per a nous vídeos i una producció professional als EUA. • Per a Eric, la nominació ja és una fita (top 10 mundial i projecció a Brooklyn). Nova música: “El Extranjero” i properes passes • S’estrena i comenta el senzill “El Extranjero”: identitat, pertinença i estrangeria. • Influències reconegudes (ecos d’Enrique Bunbury). • Continua el projecte Perro Verde (versions); el proper single surt el dia 14 (“Venero en la piel” de Radio Futura). • Entra a estudi la setmana vinent per al proper disc. Luis Piedraíta: “Apocalípticamente Correcto” a Tarragona Data, lloc i to de l’espectacle • Diumenge, 19:00, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona (c. Arquitecte Rubira II). • Entrades a luispedraita.com (Agenda > Tarragona). • Ritme de 5 rialles per minut: humor intel·ligent, tendre i gamberro. Temes i eixos creatius • Paradoxa del títol: barreja de por i esperança com a motors humans. • Reflexió sobre la llibertat i les “atadures” que implica voler ser absolutament lliure. • Monòlegs quotidians: llets vegetals, autocaravanes, destí, zodíac i supersticions. Final màgic i altres projectes • Clou amb un dels millors jocs de màgia de la seva carrera (sorpresa final). • Cursos a aprendemagia.com per iniciar-se amb jocs potents i senzills (baralla estàndard). Serveis i agenda local Esports – Sempre Nàstic • Prèvia Real Murcia – Nàstic (jornada 11): dissabte 8 de novembre, 21:00. • Retransmissió a Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM), al web i a les Aplicacions mòbil. • Interacció d’audiència via X, Instagram i WhatsApp (Sempre Nàstic). Novetats musicals locals • Maria Fort estrena “On ets” (amb videoclip); entrevista pendent. • Agenda cap de setmana: propostes a sales locals (Sala Zero, Marina Rossell, Blau Mood, Baruja Limón, etc.). Recordatoris clau • Comprar entrades per a Luis Piedraíta amb antelació (alta demanda de platea). • Fer “pinya” perquè Eric López s’enduga el premi a Brooklyn. • Segueix la programació de Fans de Tarragona i la graella a Tarragona Ràdio.

Mar, satèl·lits, mites i festes a la costa catalana

Panorama general de l’episodi Programa complet d’Arran de Mar emès des de Tarragona Ràdio, amb connexions a diverses emissores locals i un recorregut informatiu per tota la costa catalana. L’episodi combina actualitat marítima i territorial, divulgació científica sobre el mar, mites i llegendes, esports nàutics, agenda cultural i una secció d’humor. 1. Benvinguda, tertúlia inicial i actualitat de la costa Introducció del programa i equip • Presentació des dels estudis de Tarragona Ràdio i salutació a l’equip tècnic i als corresponsals de diverses ràdios locals. • Ambient distès amb comentaris sobre la llum de l’estudi i la imatge de la presentadora. • Primera digressió sobre el nou disc de Rosalía i la polèmica per una cançó amb l’Escolania de Montserrat cantada en castellà: • Es debat si la “culpa” és de Rosalía o de l’Escolania per haver acceptat el projecte. • S’apunta la necessitat de decidir des de l’entitat si vol cantar només en català. Vida local i festes • Vilanova i la Geltrú: inici de la Fira de Novembre: • 65.000 m² d’estands a l’aire lliure. • Oferta molt variada per passejar, comprar i tastar productes. • Altres municipis (Arenys, Tiana, etc.) també viuen festes majors; es genera el típic debat de “on anem el cap de setmana”. Bloc informatiu per territoris de costa Costa Brava 25 anys de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG – Palamós) • Acte de celebració a l’Espai Peix de Palamós. • Càtedra creada el 2000 per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Palamós, amb el Museu de la Pesca. • Finalitat: fomentar i divulgar la recerca marítima amb enfocaments molt diversos: biologia, ecologia, tecnologia economia, meteorologia, geografia història, filologia i gastronomia. • Projectes destacats: Millora del sector pesquer. Col·lecció de llibres “Quaderns Blaus”. Cicle Pesca i Ciència per difondre recerca marina. Suport a activitats del Museu de la Pesca. Participació a la taula de cogestió marítima del Baix Empordà. Paper clau en la gestió sostenible de la gamba de Palamós. • Reconeixements: 2012: Gamba d’Or de l’Associació de Restaurants de la Badia. 2013: Cofrare d’Honor al director històric, Joan Lluís Alegret. • Direcció actual a càrrec de Francesc Fuster. Mamífers marins morts a la platja de Pals • Es localitza un dofí de 80 kg mort a la platja. • El CRAM trasllada l’animal a la UAB per fer-ne la necropsia. • La Fundació CRAM treballa 365 dies/any per encàrrec de la Generalitat en fauna marina amenaçada. • Dues setmanes abans, s’hi havia trobat un catxalot mort amb tres talls al llom, probablement causats per una hèlix. • Per l’estat de descomposició del catxalot no es fa autòpsia, però sí recollida de mostres. • S’explica la vulnerabilitat de dofins i balenes al trànsit marítim i com sovint pateixen col·lisions. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre Projecte unificat de protecció del Delta de l’Ebre • Es posa en marxa amb més guardes (malecó/camí elevat) des de la Punta de la Banya fins al Fangar. • Document pactat entre Taula de Consens, Generalitat i Estat espanyol. • Jordi Sargatal (Secretari de Transició Ecològica) subratlla: Complexitat de protegir un espai tan dinàmic com el Delta. Importància d’obres ja en marxa i de les futures per consolidar el Delta davant l’augment del nivell del mar. Guarda dels Alfacs: defensa davant la pujada del mar • Explicació tècnica de Miquel Alonso (Territori i Transició Ecològica): A punt de finalitzar fases 1 i 2 de la Guarda dels Alfacs. Infraestructura verda (camí/malecó) de 1,20 m d’alçada fora del domini públic marítim-terrestre. Dissenyada per suportar el nivell del mar estimat per al 2100. 15 km de longitud (de la Ràpita al Trabucador), 10 km ja executats. Falta completar trams i segellats, especialment la zona de bombes. • Objectiu clau: impermeabilitzar la Badia dels Alfacs perquè, encara que pugi el mar, no hi entri aigua. • Es preveu enllestir-la l’any vinent i convertir-la en carril bici. Alcanar: enderroc de cases en zones de risc per aiguats • L’Ajuntament d’Alcanar vol resoldre en un any els primers enderrocs de cases situades en barrancs, molt exposades a riuades. • Alcalde Joan Roig: Parla d’una mesura radical però necessària, vinculada tant al canvi climàtic com a irresponsabilitats urbanístiques del passat. De moment afecta unes 10 cases de l’urbanització Les Cases de l’Estona, però podrien ser moltes més. Es contracten taxadors per valorar habitatges i negociar amb veïns. La Generalitat es compromet a aportar recursos per comprar les cases i reubicar els veïns en llocs més segurs. • Es planteja també la renaturalització parcial del càmping dels Alfacs: El propietari accepta “sacrificar” part del càmping per poder mantenir el negoci a llarg termini en condicions més segures. Taula tècnica dels aiguats i mesures contra catàstrofes climàtiques • Mesures prioritàries: Enderroc d’habitatges en zones de risc. Construcció de basses de laminació per reduir la força de l’aigua en zones urbanes. • Es destaca que és una iniciativa pionera a l’Estat espanyol, nascuda després de patir cinc grans episodis climàtics en pocs anys. • Roger Sauquet (director tècnic) defensa que: Les mesures que no requereixen canvis normatius es poden executar en un termini relativament curt. La realitat urbanística d’Alcanar és similar a altres zones del país que també van construir en lleres i zones inundables. Garraf i Costa Daurada: restauració marina i grans inversions Exposició “Un Mediterrani viu” i biòtop de Torredembarra • Arriba a Vilanova i la Geltrú l’exposició immersiva Un Mediterrani viu sobre el biòtop de Torredembarra. • Es descriu el biòtop com el primer gran escull artificial submergit del món: 40.000 tones de roca calcària. Forma de piràmide sobre una superfície equivalent a un camp de futbol. Alçada de 20 m (de 34 m a 13 m de fondària). Visitables fent snorkel o submarinisme. • En només dos anys s’hi ha registrat: Gran diversitat d’espècies marines. Presència de peix lluna que hi acudeix a desparasitar-se (un comportament poc documentat al món). • Irene Gonzalo (Natural Art Reef) explica: El biòtop és el primer prototip gran format d’escull artificial que fan després de diversos projectes petits. L’entitat fa el seguiment científic de l’evolució ecològica de l’estructura. L’exposició vol apropar al públic un entorn submarí desconegut però molt proper a la ciutadania. • Joan Melero (Fundació Pinae) ho defineix com: “Una història d’art, de ciència, una aventura, una història de resiliència, de continuïtat, de treball i sobretot de sostenibilitat i de recuperació i regeneració marina.” • L’exposició al plató gran de Neàpolis: Ofereix una experiència sensorial i interactiva. Està pensada també per a escoles. Posa en valor la necessitat de protegir el litoral mediterrani. Inversions al Port de Tarragona i al Port de Barcelona • El ministre de Transports, Óscar Puente, anuncia un gran paquet inversor 2025–2029: ### Port de Tarragona • 304 M€ d’inversió total per part de l’Estat a través de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT): - 231 M€ en infraestructures i millora d’instal·lacions. - 31 M€ en sostenibilitat. - 29 M€ en accessos viaris i ferroviaris. - 8 M€ en seguretat. - 5 M€ en projectes de Port Ciutat. • Projectes destacats: - Ampliació del moll de Balears. - Desenvolupament urbanístic de la Zona d’Activitats Logístiques. ### Port de Barcelona • Rebrà 1.226 M€ fins al 2029. • 859 M€ orientats a ampliar i millorar infraestructures i instal·lacions. • Es remarca que Catalunya serà el territori amb més volum d’inversió portuària en aquest període. Fira Tarragona-Marida (Passeig de les Palmeres i Rambla Nova) • Presentació de la Fira Tarragona-Marida, que se celebrarà del 14 al 16 de novembre al Passeig de les Palmeres i el primer tram de la Rambla Nova. • Fira gastronòmica i vinícola que connecta vi, patrimoni i dieta mediterrània. • Activitats principals: • Cuina en directe i podcast en viu. • Esmorzars i dinars populars. • Activitats familiars i música. • Tastets del Mercat Central i vins de la Denominació d’Origen Tarragona (DO) i altres DO de la demarcació. • Xefs convidats: Arnau París, Ada Parellada, Vicent Guimarà, Pep Moreno, Alberto Hernández, entre d’altres. • Escenaris temàtics: - Dieta Mediterrània: showcookings i podcasts. - Escenari Mercats: música i presentació de llibres. - Escenari UNESCO: espectacles familiars. • Fira vinculada a tres efemèrides: - 25è aniversari de Tarraco com a Patrimoni Mundial. - Distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. - 15è aniversari de la dieta mediterrània com a patrimoni immaterial de la humanitat. 2. Cultura, gastronomia i tradicions al Maresme Festival Calamarenys (Arenys de Mar) • Tanca la 30a edició del Calamarenys amb: • Recreació de la subhasta tradicional del peix al pati del Calissai. • Protagonitzada per Josep Masdeu i Martí Cadallans. • Masdeu, antic subhastador de la confraria d’Arenys (fins 1988), explica el funcionament: • Subhasta a la baixa: es comença amb un preu alt i es va baixant ràpid. • Abans es feia en pessetes i duros; ara, en euros. • Peix presentat en paneres d’1 kg (calamars, lluços, rogers, gambeta blanca...). • Primer es farà una demostració històrica i després una subhasta real del peix aportat per Peixos Germans Cadallans. • Es busca combinar nostàlgia i divulgació amb un format atractiu per a grans i petits. E-book “Llegendes del Maresme per tot l’any” • El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme publica un nou e-book sobre llegendes de la comarca. • Característiques principals: • Més d’una desena d’històries lligades a municipis, paisatge, festes i personatges màgics. • Llibre disponible en dues versions, inclosa lectura fàcil. • Textos d’Anna Penya i il·lustracions de Jaume Blanc. • Elements clau: • El Maresme com a territori de contrastos i escenaris naturals (mar, ermites, boscos, castells, masies...) que han generat moltes llegendes. • Personatges guia: la “iaia del Maresme” (mil·lenària i millennial) i el seu amic Picotet, un picot negre. • Objectius: • Apropar les llegendes de bruixes i éssers fantàstics. • Relacionar-les amb festes majors i celebracions locals. • Contextualitzar espais emblemàtics com el Castell de Burriac o la Creu de Canet. • Proposar rutes i experiències al llarg de l’any, al ritme del calendari festiu i natural del Maresme. 3. El temps i el trànsit: avisos per al cap de setmana Predicció marítima i de vent (Lluís Mi Pérez) • Situació variable i esvalotada a tota la costa catalana. • Divendres tarda: • Vent de sud a la Costa Brava i de ponent a Barcelona i Costa Daurada. • Vent no gaire intens → maró moderat però aigua tèrbola per pluges i torrentades recents. • Dissabte: • Maró a forta maró a bona part del litoral a la tarda. • A la Costa Brava i algunes milles mar endins, maragassa amb onades >3 m. • Causa: entrada forta de tramuntana. • Zona del Cap de Salou cap al sud: vent de mistral amb ganes. • Es recomana precaució per als usuaris de mar i costa. Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit) • Des de la central del Servei Català de Trànsit, la Sílvia de Lamo informa: • A les Terres de Tarragona no hi ha incidències greus en aquell moment. • Ja s’està en plena operació sortida de cap de setmana amb punts de congestió principalment a l’àrea metropolitana. • Consells per circular amb vent fort: • Moderar la velocitat. • Mantenir bé la trajectòria i agafar amb fermesa el volant. • Respectar molt les distàncies de seguretat, especialment en avançaments. 4. El nostre mar amb Boris Weissman: satèl·lits, clima i pesca Copernicus: observar el mar des del cel La secció “El nostre mar” amb el biòleg marí Boris Weissman es dedica aquesta vegada a l’observació del mar amb satèl·lits, especialment el sistema europeu Copernicus. Què és Copernicus i per què és important? • Copernicus és el sistema europeu d’observació de la Terra, amb un conjunt de satèl·lits anomenats Sentinel, cadascun especialitzat en diferents paràmetres. • Permet veure i mesurar el que passa als oceans i al planeta des de l’espai. • La gran fortalesa: • Dades obertes i gratuïtes per al públic. • Es poden consultar des de qualsevol ordinador, en temps real i també sèries històriques. Què mesuren els satèl·lits sobre el mar? • Temperatura de la superfície marina: • Clau per detectar i seguir onades de calor marines, episodis de setmanes amb temperatures anòmalament altes. • Aquestes onades causen mortandats massives i canvis en els ecosistemes. • El monitoratge permet anticipar impactes i planificar respostes. • Transparència i color de l’aigua: • Indiquen la quantitat de partícules en suspensió i la penetració de la llum. • Afecta a la fotosíntesi del fitoplàncton, la posidònia i les algues. • Una pèrdua de transparència redueix la producció de matèria orgànica i d’oxigen. • Es recorda que dues de cada tres inspiracions que fem provenen de l’oxigen generat al mar. • Nivell de verdor/fitoplàncton (equivalent marí a l’NDVI terrestre): • Permet controlar els blooms de fitoplàncton. • És un indicador indirecte de la productivitat i del futur de la pesca. • Seguiment d’espais marins protegits: • S’observa l’evolució de reserves marines i àrees protegides. • Ajuda a fer gestió preventiva (detectar regressions, impactes, etc.). • Alertes climàtiques i fenòmens extrems: • Des de l’espai es monitoritzen sequeres, incendis, inundacions... • Tot i ser fenòmens terrestres, tenen impacte directe sobre el litoral (aportacions de sediments, contaminació, canvis d’hàbitat). • La informació anticipada dóna temps de reacció per gestionar riscos al litoral i al mar. Beneficis per a la pesca i la gestió marina • Copernicus permet: • Preveure zones d’alta productivitat (fitoplàncton) i, per tant, futures zones de bona pesca. • Millorar la planificació de temporades i zones de pesca. • Possibilitar una pesca més selectiva i sostenible, evitant anar “a cegues”. • Es planteja el debat ètic: • Aquesta informació pot afavorir sobreexplotació, si es fa servir malament. • Però, ben gestionada per administracions i confraries, pot ser eina clau per una explotació racional i sostenible. Complementar satèl·lits i treball de camp • Boris insisteix que l’observació des de l’espai no substitueix el treball in situ: • Cal fer validació (“ground truthing”): bussejadors, sondatges, mostrejos per confirmar el que indiquen els sensors. • Només així les dades satel·litals guanyen fiabilitat i es poden interpretar correctament. • Dependència tecnològica: • Basar-ho tot només en satèl·lits pot generar dependència i vulnerabilitat. • És important “seguir posant els peus a l’aigua” per mantenir la connexió directa amb el medi. Context geopolític i progrés del programa • Es comenta que als EUA s’han restringit dades d’alguns sistemes (com la NOAA) i això ha creat un buit informatiu. • Aquest buit ha reforçat el paper del sistema europeu Copernicus, que ha “saltat a la fama” per la seva obertura de dades. • Programa Sentinel: • Sis satèl·lits operatius, amb llançaments iniciats cap al 2015–2016 per l’Agència Espacial Europea. • Sentinel-6A llançat el 2020; Sentinel-6B previst per al novembre de 2025. • El programa de llançaments està previst, com a mínim, fins a 2027. • Cada Sentinel té una especialització pròpia (altura de la superfície, color, temperatura, etc.), i la superposició de dades dona una imatge molt potent del sistema Terra-oceà. Formació i recursos oberts • Boris ha explorat les webs de Copernicus i destaca: • L’existència de cursos en línia com Marine Data for Mediterranean Sea, adreçats a: - Investigadors. - Pescadors i gestors de pesqueres. - Formadors i divulgadors. • Objectiu: ensenyar a interpretar mapes i imatges i a aplicar-los a la pràctica. • També recomana els recursos de EUMETSAT, l’agència europea de satèl·lits meteorològics, com una altra font enorme de productes marins i climàtics. • Reflexió final: la informació és abundant però cal filtrar-la i “traduir-la” perquè sigui útil per a gestors, pescadors i ciutadania. 5. Esports nàutics: Copa d’Espanya d’ILCA 4 a Vilanova Resultats esportius i condicions de regata Entrevista a Tete Sabaté, director esportiu del Club Nàutic Vilanova, sobre la Copa d’Espanya d’ILCA 4. • Participació: • Uns 140 vaixells procedents de clubs de tot l’Estat. • Cada federació autonòmica tenia places limitades, assignades segons llicències i proves selectives. • Això feia que hi anessin els millors regatistes en forma. • Condicions meteorològiques: • Divendres i dissabte: es completen totes les proves previstes, però amb vent suau (6–8 nusos). Navegable però menys espectacular per als qui prefereixen més vent. • Diumenge: entra una ponentada forta, que deixa un sabor de boca excel·lent als participants. • Combinació de dies de molt poc vent i d’altres amb vent fort → campionat més just i exigent, que premia la polivalència. • Resultats destacats: • Comunitat Valenciana: considerada la gran guanyadora global, aconseguint el títol de campió absolut a través d’una regatista. • Catalunya: bon paper amb Liker Mújica, que obté: - 1r Sub-18 masculí. - 2n absolut. • També hi ha un gallec al podi. • Es confirma el pes tradicional de les federacions de Llevant (Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia, Balears) en classes juvenils. Experiència del club i dels regatistes locals • El Club Nàutic Vilanova assumeix la Copa com una prova de foc organitzativa: • Més de 30 persones implicades entre mar i terra. • Organització complexa: jornades llargues i variables segons la meteorologia. • Resultat: molta satisfacció interna i felicitacions de federacions i equips participants. • Regatistes locals: • Una regatista vilanovina (“la Vaquero”) entra al grup Or però pateix una desqualificació en una prova que la penalitza a la classificació final. • Tot i això, valoració molt positiva: - És el primer any que la flota del club navega en ILCA 4. - Primer campionat estatal en aquesta classe. - Experiència “brutal”, i a més “a casa”. • Projecció de futur: • L’èxit organitzatiu anima el club a assumir més campionats d’alt nivell en uns anys. • Ja tenen confirmats per a la temporada següent: - Campionat de Catalunya de Catamarans. - Campionat de Catalunya per equips d’Optimist. • En creuers: - Continuaran organitzant les 100 Milles, una de les regates amb més participació del litoral català. - La regata Columbretes entra en un circuit de tripulacions de 3, conjuntament amb el Nàutic de Palma i el Club Nàutic de Moraira. • Es negocia amb la Federació de Pesca la possible acollida d’un Campionat de Catalunya de Curricà o similar. • Aspecte esportiu intern: • La temporada 25–26 ja està en marxa. • Objectiu: arribar forts al període de campionats de Catalunya (març–maig). • Si els resultats són bons, els regatistes podran formar part de la selecció catalana als campionats estatals. 6. Mites i llegendes: Desert d’Alfama i Delta de l’Ebre Secció amb l’escriptor Joan de Déu Prats dedicada a mites i llegendes del nostre mar, centrada aquesta vegada en el Desert d’Alfama i l’entorn del golf de Sant Jordi. La propera secció es dedicarà específicament al Delta de l’Ebre. 6.1. El Desert d’Alfama: geografia i història • Situació: • Tram de costa entre l’Hospitalet de l’Infant i l’entrada al Delta de l’Ebre, aproximadament fins a l’Ampolla. • Zona coneguda tradicionalment com a “desert” pel seu caràcter àrid, ventós i poc productiu. • Clima i vent: • Vent del nord molt fort anomenat mestral (no tramuntana). • Terres eixutes però amb zones de bosc. • Ara hi passa l’autopista, amb rètols de perill pel vent, que pot desestabilitzar vehicles. • Fenomen singular marí: la Torre Visca: - Com una mena de fibló/meteotsunami local. - A la tarda el mar es torna de color verd, bufa un vent sec molt fort. - Al fons es veuen llamps i mànegues d’aigua. - Perillós per als pescadors. • Població i fronteres antigues: • Abans era frontera natural entre el Comtat de Barcelona i Al-Àndalus. • Al-Àndalus tenia centres importants com Còrdova, Saragossa, Tortosa (Tortuja) i Lleida (Làrida). • Avui hi ha sobretot l’Ametlla de Mar (la Cala) i l’Ampolla, antic barri de pescadors del Perelló. • L’Ametlla de Mar, segons la llegenda, fou fundada per mariners del Grau de València que buscaven una cala protegida on el vent bufés de terra a mar. • Perillositat històrica: • Zona amb pobles arrasats per pirates, similars als del Carib, que van provocar l’abandonament de llogarets. • Avui també acull una central nuclear i restes de l’antiga almadrava de la zona. 6.2. Llegenda del vell marí (foca monjo) • El vell marí és el nom tradicional de la foca monjo mediterrània, un animal de fins a 300 kg. • Històricament perseguit per l’oli i la pell, avui gairebé extingit a la nostra costa. • Llegenda: • El déu Posidó agafa el cavallet de mar (hipocamp), l’animal més humil del mar, i el converteix en aquest “torpede” gegant per protegir les costes del Desert d’Alfama. • A prop de l’Hospitalet hi ha la cova del llop marí, que segons la tradició era habitada per un monstre marí. • Pescadors del segle XIX decideixen caçar el “monstre” i finalment maten una foca monjo que s’hi refugiava. • Es diu que el fantasma de la foca encara ronda la cova. • Possible origen del nom foca monjo: • Podria relacionar-se amb l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, cavallers-monjos que vigilaven aquella costa. 6.3. Les almadraves i les tonyines • Almadrava ve de l’àrab andalusí i vol dir “indret on es colpeja”. • Era el sistema tradicional de captura de tonyines: • Xarxes submarines formant un laberint que guiava els bancs fins a la “cambra de la mort”. • Allà, els mariners estiraven les xarxes i mataven les tonyines amb ganxos, tenyint el mar de sang. • Dalí va pintar escenes d’almadrava. • L’arraix era el capità de l’almadrava (també paraula d’origen àrab). • La tonyina és aquí símbol de fertilitat i abundància del mar: • Diuen que un infant nascut en època de tonyina, o que veu una tonyina, tindrà bona sort. • Avui l’Ametlla de Mar és centre important de flota tonyinaire i fins i tot ofereix experiències de banyar-se amb tonyines en gàbies marines. 6.4. Dips: els gossos vampir de Pratdip • Pratdip, al Baix Camp, és famós pels dips, gossos-llop vampírics. • A l’església (1602) i edificis del poble hi ha representacions antigues d’aquests animals. • Llegenda: • Els dips atacaven ramats a la nit i els deixaven sense sang. • Es vincula el seu origen a la cort de Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, i a cavallers que podrien haver portat la “malura vampírica” des de l’Europa central. • Es diu que els dips no poden moure el coll, caminen rectes, com el baró Orlok (Dràcula). • Actualment, el poble està ple de rètols i imatges de dips, convertits en icona turística local. 6.5. Cocales: corbs templers a Miravet • A l’interior, a prop del riu Ebre, s’alça Miravet, amb un gran meandre i el famós castell templer. • L’orde del Temple, poderosa a la zona (des d’on es planejaren conquistes com Mallorca o València), fou perseguida i dissolta. • Miravet resistí un any de setge a les tropes reials. • Llegenda de les cocales: • Alguns templers, en morir, es convertirien en corbs (cocales) que sobrevolen encara el meandre. • En nits fosques, els vols dels corbs serien l’esperit dels cavallers que encara vigilen el castell. 6.6. Golf de Sant Jordi: vaixells enfonsats i fantasmes • El golf de Sant Jordi engloba tot el Desert d’Alfama i la punta del Delta de l’Ebre. • Durant la Primera Guerra Mundial: • Els submarins alemanys no podien torpedinar vaixells dins d’aigües territorials espanyoles. • Moltes mercants franceses feien ruta directa delta–Tarragona passant per aigües internacionals del golf de Sant Jordi. • Allà eren atacades pels submarins (els “taurons del Kaiser”). • Avui el fons del golf és ple de vaixells enfonsats, anomenats “ganxos” pels pescadors perquè hi esgarrapen les xarxes. • Els habitants de l’Ampolla van salvar mariners d’un d’aquests torpedinaments; com a reconeixement, França els va dedicar una estàtua commemorativa. • Llegenda: • Els fantasmes dels nàufrags continuen sortint de l’aigua i acostant-se a la costa, sobretot en nits de lluna plena. • Avís irònic: cal anar amb compte en triar platja a l’estiu. 6.7. Ebedòntia: ciutat perduda i miratges al Delta • Geògrafs antics grecs, com Estrabó, mencionen diverses ciutats de la costa ibèrica, algunes encara no localitzades arqueològicament. • Una d’aquestes seria Ebedòntia, que alguns situen a l’actual zona de l’Ampolla. • A la punta de la Banya (Delta de l’Ebre) es formen sovint miratges sobre sorra i mar. • En determinats dies, la refracció faria aparèixer una ciutat amb columnes i edificis clàssics en la línia de l’horitzó. • La llegenda diu que és l’eco visual de l’antiga Ebedòntia. • La propera secció de mites i llegendes aprofundirà en el Delta de l’Ebre (punta de la Banya, Fangar, badia dels Alfacs...). 7. Xiringuito de la Laura Rovira: humor i bodes Secció d’humor i costums socials on la Laura Rovira parla de bodes amb to desenfadat. 7.1. Inici lúdic: acudits i música nupcial • S’obre la secció amb la cançó “Blanca y radiante va la novia” com a broma temàtica. • La Laura confessa que l’endemà va de boda i que ha oblidat preparar la playlist; la tècnica, Sílvia, hi posa clàssics de bodes. • Explica dos acudits dolents (joc de paraules amb Iron Man / I don’t know i amb shampoo / Pantene), que provoquen rialles a l’estudi. 7.2. Tipologies de convidats a una boda La Laura enumera, amb humor, diversos “arquetips” de convidat, preguntant a la Marina en quin s’hi reconeix: • Solter/a d’or: • Persona soltera molt comentada a la família i al grup, especialment en bodes i festes de Nadal. • “Tirar canyes”: • Qui aprofita la boda per lligar, sota el tòpic “d’una boda, en surt una altra”. • Es recorda que les grans bodes (300 invitats) són terrenys fèrtils per a aquest comportament. • Lloró/llorona: • Persona que plora des del primer moment de la cerimònia. • Pot ser per emoció real o per sensibilitat accentuada (potenciada per l’alcohol). • Fotògraf/a no oficial: • Convidat que fa més fotos que el fotògraf contractat. • Es qüestiona quantes d’aquestes fotos es miraran realment en el futur. • Es comenta la moda de crear perfils d’Instagram de la boda o codis QR per compartir fotos en directe. • La “pròxima”: • Sovint dona a qui tothom diu que serà la propera a casar-se. • Es vincula amb el tradicional ram de la núvia: - Avui es manté el llançament, però també és habitual regalar el ram a una persona especial (mare, amiga propera, etc.). • Hater anti-bodorri: • Persones que no suporten les bodes (més que l’amor, allò que odien són els bodorrios massius, protocols, jocs, etc.). • “Barra lliure”: • Perfil compartit per gairebé tothom: aprofitar al màxim la barra lliure, pensant en el que ha costat el cobert. • Capitana de taula: • Figura de moda: convidada encarregada d’animar la seva taula quan sona certa música o s’activen dinàmiques. • La Marina critica que això converteixi la boda en un “cau” o esplai amb dinàmiques forçades. • La Laura ho viu amb entusiasme: ella l’endemà serà capitana de taula i ho troba divertit. 7.3. El gran meló: quant cal regalar en una boda? • Es debat el “mite del cobert”: • Creença estesa que el convidat ha de pagar com a mínim el cost del cobert amb el seu regal. • La Laura qüestiona aquesta “obligació moral”: ser convidat no hauria d’implicar necessàriament pagar el dinar. • Es recorda que legalment i moralment no hi ha obligació de donar diners, només si es vol fer un detall. • Es critica el cost desorbitat de moltes bodes modernes, amb una mitjana d’uns 20.000 € per celebració (equivalent a un cotxe nou). • Es comparen models: • Bodes tradicionals amb llista de regals (electrodomèstics, coberteries...) versus l’actual tendència del sobre amb diners. • La Marina explica la seva “boda ideal” d’uns amics: - Signatura de papers un dia i posterior festa informal al mas, sense protocols, invitats vestits com volguessin. - Sense compte ni exigència de regal; es va fer un regal col·lectiu voluntari. • Es conclou que, malgrat els regals, una boda sol “sortir a pagar” als nuvis. 7.4. Tradicions clàssiques de boda La Laura repassa, amb to mig informatiu mig irònic, diverses tradicions i el seu sentit: • Comiat de solter/a: • Avui més orientat a passar-s’ho bé que a “acomiadar-se” realment de la solteria, ja que moltes parelles conviuen des de fa anys. • Creix la tendència a fer comiats conjunts si la colla d’amics és compartida. • Arribada esglaonada dels nuvis: • Tradició que el nòvio arribi primer i la núvia després, com a entrada solemne. • Originalment vinculada al pare com a “cap de família” que “entrega” la núvia. • Es debat si avui té sentit mantenir aquest simbolisme patriarcal. • No veure’s abans de la cerimònia: • Antiga creença que dóna mala sort si els nuvis es veuen vestits abans de l’altar. • Encara molt present; la Laura creu que la seva amiga ho seguirà. • Més enllà de la superstició, es manté pel valor de la sorpresa i la il·lusió. • Llançament de l’arròs: • Simbolitza fertilitat i prosperitat. • Avui sovint substituït per pètals de rosa, confeti o altres elements. • Hi ha qui demana explícitament no tirar arròs per motius pràctics o per no “invocar” fills. • “Algo nuevo, algo viejo, algo prestado y algo azul”: • Tradició anglosaxona adoptada aquí, adreçada sobretot a la núvia: - Alguna cosa nova: esperança i promesa de futur feliç. - Alguna cosa vella: connexió amb la família i el passat. - Alguna cosa prestada: transmissió de la felicitat matrimonial d’algú que ja ho és. - Alguna cosa blava: simbolitza fidelitat i puresa. • Anell i vena de l’amor: • L’anell es porta al dit anul·lar perquè a la Roma antiga creien que hi passava la vena amoris, que connectava directament amb el cor. • Avui se sap que no és anatòmicament cert, però la idea perdura. • A Espanya: - En general es porta a la mà dreta. - A Catalunya i País Valencià, la tradició el situa a la mà esquerra (com confirma la Sílvia a l’estudi). 7.5. Wedding planner: feina somiada (per un dia) • La Laura confessa que li faria il·lusió ser wedding planner per un dia: • Amb pinganillo, coordinant entrades, focs artificials, àpats i músiques. • Il·lustra la feina amb exemples humorístics (controlar embolics al lavabo, avisar quan surt l’arròs...). • Admet però que seria molt dur fer-ho cada cap de setmana, sobretot a l’estiu. • Tanca la secció desitjant ànims als convidats (més que als nuvis) i prometent explicar com li ha anat el paper de capitana de taula. 8. Agenda del cap de setmana a la costa catalana 8.1. Costa Brava Festa Major i activitats marineres (explica Sergi): • Festa Major d’hivern de l’Armentera (Sant Martí): • Activitats diversos dies del cap de setmana. • 51è Aplec de Sant Martí a Sant Martí d’Empúries (l’Escala): • Una de les últimes ballades de sardanes de la temporada. • Música amb la cobla Principal de Banyoles. • Tallers i sortides: • Llençà: taller de salaó d’anxoves a l’Espai Gastromar. • Roses: passejada entre dolmens, menhirs i barraques de pedra seca. • Montgrí – Estartit: sortida per observar grans mamífers terrestres al massís. • Palamós: showcooking de cuina marinera dissabte al vespre. • Setmana de la Ciència: • Castelló d’Empúries: visita guiada a l’Ecomuseu de la Farinera dins de la Setmana de la Ciència. 8.2. Terres de l’Ebre i Delta de l’Ebre Resum de Cel: • Jornada “Tasta la cultura de l’Ebre” (Santa Bàrbara): • Experiència sobre el conreu de l’olivera i l’elaboració de l’oli d’oliva. • Posada en valor de l’oli com a motor econòmic i cultural de la plana del Montsià i el Baix Ebre. • Caminada de famílies TEAF (Roquetes): • Per visibilitzar el trastorn de l’espectre alcohòlic fetal. • Espectacle “La màgia de Gènere” (Lira Ampostina): • Espectacle de màgia còmica amb Gènere, amb referències a aparicions en programes televisius. • 20a Festa de la Clotxa i de l’Oli de la Ribera d’Ebre (Flix): • Degustació de clotxes (pa buit farcit de verdures escalivades i arengada o botifarra), plat típic de pagesos. • Recreació històrica del Setge de Tortosa: • A càrrec dels Miquelets de Catalunya. • Es reviu un dels episodis més durs de la Guerra de Successió. • 21es Jornades micològiques de les Terres de l’Ebre (Museu de les Terres de l’Ebre, Amposta): • Tallers i activitats per conèixer els bolets del territori. • Festes Majors de Ginestar (Sant Martí): • Balls, àpats populars, activitats infantils i esportives. 8.3. Garraf A càrrec de Carles: • Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú: • Més de 180 estands en diversos carrers. • Eix temàtic: ferrocarril i aposta ferroviària de la ciutat. • Espai Temps de Vi a la plaça de les Neus: - Protagonisme per als vins del Massís del Garraf, en col·laboració amb Node Garraf. - Tast de vins i caves combinats amb productes de restauradors locals i mariners. • Activitats familiars: • Concentrades a la plaça del Mercat, amb escenari i actuacions contínues. • A l’interior del Mercat del Centre, l’Aula Gastronòmica ofereix activitats culinàries. 8.4. Maresme Resum d’Oriol: • Havaneres i cançons de taverna a Calella: • 3r Ava Cafè amb el grup Els Faroners a la sala Mozart. • Setmana de la Ciència al Museu de Minerologia d’Arenys de Mar: • Jornades de portes obertes. • Taller de pintures rupestres. • Tast de vins i xocolata. • Biblioteca d’Arenys: • Club de lectura de còmic juvenil (“Monstruos del espacio” de Craig Thompson). • Taller d’escriptura amb Gemma Tomàs. • Ball i swing a l’Ateneu Arenyenc: • Concert i ballada de swing amb Black Jazz Swing. • Fira de brocanters a Arenys (plaça del Calissai) organitzada per Crisàlida. • Ruta guiada al cementiri de Sinera (Cementiri d’Arenys): • “La petjada del passat”, activitat teatralitzada a càrrec d’Omoteatris. • Cinema infantil al Seràfics: projecció d’“Anem a caçar un os”. • Mataró: • Gran trobada de bestiari festiu pel 16è aniversari del Godrac i 1r de la Draca, amb la Víbria i altres figures. • Festa Major de Sant Martí a Tiana i Arenys de Munt: • Programa molt extens de més de 100 activitats a Tiana (concerts, gegants, foc, gastronomia, etc.). 8.5. Tarragona i entorn • Es destaca que Tarragona tindrà: • Cap de setmana amb concerts a la Sala Zero. • Preparatius intensos per a la Fira Tarragona-Marida (ja descrita abans) al Passeig de les Palmeres i Rambla Nova. 9. Butlletí informatiu local (Tarragona) Cap a mitja segona hora, s’emet un Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio amb temes destacats: 9.1. Nou Museu d’Art Modern de Tarragona • Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona i Generalitat acorden traslladar el Museu d’Art Modern de Tarragona al Palau del Passeig de Sant Antoni. • El nou espai doblarà la superfície de l’emplaçament actual al carrer Sant Anna. • Data orientativa de posada en funcionament: entorn de 2030. • Declaracions de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó: • Vol que el museu se situï “al nivell del Reina Sofía o l’MNAC” en termes d’art contemporani. • El museu acollirà la col·lecció Fòrum Digital de fotografia. • Es pretén crear un gran referent museístic per al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès. • L’impuls coincideix amb el 50è aniversari del museu. 9.2. Servei de neteja i conflicte laboral • El comitè de treballadors del servei de neteja rebutja que se’ls vulgui responsabilitzar de la imatge de contenidors plens de brossa. • Joan Reinalda (UGT, Serveis Públics) defensa que: • La plantilla fa la seva feina i no és la causa del servei deficient. • El servei està format per uns 300 treballadors. • Afronten el nou projecte de neteja amb esperança, però rebutgen ser el “cap de turc”. 9.3. Esports: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • Declaracions del nou tècnic del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), Cristóbal Parralo: • Reconeix poc temps per implementar idees noves. • Demana un Nàstic ambiciós, que surti a buscar la victòria. • Prioritza actitud, entrega, sacrifici i lluita per la samarreta. • Proper partit: dissabte a les 21 h al camp del Múrcia, al Nou Estadi Costa Daurada. 10. Altres falques i espais publicitaris Al llarg del programa s’emet diverses falques que contextualitzen la vida econòmica i institucional de Tarragona: • Obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja, impulsades per Ematsa, amb nova tècnica sense rasa per minimitzar molèsties i millorar qualitat ambiental. • Campanya d’Obramat sobre solucions de calefacció per a l’hivern. • Promoció oficial de la Fira Tarragona-Marida i dels mercats municipals (gestió d’Espimsa implícita pel web mercatsdetarragona.cat). • Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a referent en: • processos químics sostenibles • química per a la salut • descarbonització • Falca del Moll de Costa del Port de Tarragona com a “Rambla de la Cultura”, amb museus, teatre, activitats, gastronomia marinera a El Serrallo. • Oferta publicitària de Tarragona Ràdio per a negocis locals, amb la campanya “Som 40.000”. 11. Tancament del programa • La presentadora recorda l’horari d’Arran de Mar (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) al Podcast TGN Ràdio i en directe. • Es tanca el programa desitjant bon cap de setmana i citant a retrobar-se dilluns. Idees clau transversals • Mar i territori: l’episodi manté una línia clara de vinculació entre mar, litoral i vida quotidiana (pesca, ports, urbanisme, canvi climàtic). • Sostenibilitat i canvi climàtic: • Protecció del Delta de l’Ebre. • Restauració marina al biòtop de Torredembarra. • Observació climàtica amb Copernicus. • Patrimoni cultural i immaterial: • Mites i llegendes del Desert d’Alfama i l’Ebre. • Tradicions de bodes i festes. • E-book de Llegendes del Maresme. • Identitat local: • Fira de Vilanova, Calamarenys, Festes de Sant Martí, nova etapa del Museu d’Art Modern de Tarragona. • Enfortiment del vincle entre Tarragona Ràdio i la vida cultural i econòmica de la ciutat.

La Circular - Cabosanroque desembarca amb L'univers Rodoreda amb "Flors i Viatges" a la Tabacalera

Neteja urbana, Cases de Colors, Llums Dignes i EMT

Panorama general Programa de la Ràdio veïnal (favt) a Tarragona Ràdio centrat en: nou contracte de neteja i incivisme, conflicte a les Cases de Colors de Camp Clar, campanya solidària Llums Dignes de Càritas Bonavista i renovació de flota de busos de l’EMT. Conduït per Josep Cartanyà. Nou contracte de neteja i incivisme (Ajuntament de Tarragona) Punts clau de la reunió amb l’Alcalde/Alcaldessa • Reunió FAP + Plataforma per una Tarragona neta amb l’alcalde Rubén Viñuales i equip de l’Ajuntament de Tarragona per l’entrada del nou servei (Urbaser). • Context: Tarragona molt bruta per la “deixadesa” de l’antiga concessionària en els últims dies. • La FAP demana un marge de confiança de 3 mesos a la nova empresa. Millores operatives anunciades • Maquinària nova i inversió prevista d’uns 27 M€. • Neteja integral de contenidors (interior i exterior). • Vehicle únic que retira voluminosos i runa i fa la separació a planta: bateries de contenidors netes després de cada passada. • Retirada progressiva de 106 contenidors soterrats (objectiu accelerar tot i que s’admet retràs sobre L 2025). Incivisme i control • La neteja no serà efectiva sense atacar l’incivisme. • Reclamen Guàrdia Urbana, càmeres i sancions per frenar excrements de gossos, abocaments i pràctiques incíviques. Mobilització ciutadana • Es manté la manifestació del 15 de novembre per visibilitzar el malestar veïnal. "Los vecinos están enfadados... vamos a daros el tiempo que necesitemos, pero estamos aquí y vamos a hacer un seguimiento" (Alfonso López). Camp Clar: “Cases de Colors” i conflictes d’habitatge Situació denunciada pels veïns • Pisos buits (Incasol/Agència de l’Habitatge de Catalunya) que han acabat ocupats; s’han produït destrosses, sorolls i problemes d’insalubritat (baixants i clavegueres trencades). • Convivència deteriorada i sensació d’abandonament. • Petició a l’Ajuntament de Tarragona: més neteja i seguretat al barri. Crítiques a la gestió pública i demandes • Reprotxen que els pisos es deixessin buits massa temps. “Si tal cual se deja un piso vacío, lo hubieran ido dando...” (Carmen Martos). • Anunci (abril) de rehabilitació de 338 pisos (7,2 M€): veïnat indignat perquè parteix en escales buides, mentre les deficiències crítiques (baixants, façanes, places) persistiran. “O se arreglan las cosas o... pedimos que se nos indemnicen los pisos” (Carmen Martos). Càritas Bonavista: campanya “Llums Dignes” Objectiu i funcionament • Venda de guirnaldes per a balcons (10 €) per recaptar fons. • Destí prioritari: productes per a nadons (llet infantil, bolquers) i higiene bàsica; també aliments. • Distribució a través de les 17 Càritas de Tarragona i associacions veïnals de la FAP. • Crida a comerciants i veïnat per sumar-se. Tasca al barri i necessitats reals • Atenció setmanal: dilluns i dimecres, unes 10 famílies/dia; al mes entre 100 i 120 famílies (enguany, fins a 150 famílies amb cistella mensual). • La plataforma Equaliment aporta oxigen per a la cistella bàsica. • Reivindicació clau: la higiene també és essencial (xampú, detergent, etc.). “Donem una mica de llum i esperança a la gent més necessitada” (Pepa Franco). Veïnat actiu i relleu a Parriuclar: Josefa Rodríguez Balanç de 1994 a 2025: fites destacades • Eliminació del tòtem publicitari (18 m) després de 3 anys de lluita. • Parc nou al barri (tres mocions), i lletres “Parriuclar” a la rotonda. • Nomenclatura de blocs per facilitar emergències; més enllumenat. • Reforma de l’ermita (reorientada al barri), bancs i taules de pícnic. • Internet i telèfon a la seu veïnal; semàfors arran del nou pont. • Suport social: desnonaments, tràmits i acompanyament a famílies. Comunitat i convivència • Iniciatives d’interculturalitat: Setmana Cultural i activitats amb comunitats marroquina i argentina. • Recordatori del voluntariat: ningú cobra; sovint han hagut de posar diners de la seva butxaca per sostenir l’entitat. Relleu generacional i pendents • Passa el testimoni a una junta jove (Marta, 28, presidenta; Sandra, vicepresidenta). • Temes pendents: entrada del barri (La Carabia), paviment de la Rambla, cal·listènia al Parc Elena Regidor. “Una retirada a tiempo es una victoria” (Josefa Rodríguez). Mobilitat: 10 nous autobusos de l’EMT Renovació de flota i proximitat als barris • Incorporació de 10 busos nous: 6 híbrids i 4 elèctrics. • Objectius: reduir CO₂ i millorar l’accessibilitat i la qualitat del servei. • Campanya “El futur mou Tarragona”: bus híbrid obert al públic en diversos punts de la ciutat (Sant Pere i Sant Pau, Rambla de Ponent – Camp Clar, Vall de la Remassada, La Floresta). Cloenda • Recordatori d’horaris en antena i del Podcast a tarragonaradio.cat per a l’Oient que el vulgui recuperar quan vulgui.

Poesia, migracions i cossos en resistència

Visió general del podcast Dents i ungles, des dels Estudis de Tarragona Ràdio, obre nova temporada amb un episodi dedicat a la poeta Warsan Shire i a la poesia com a eina de resistència davant la guerra, l'exili, la violència masclista i el desplaçament entre cultures. L’episodi combina: • Lectures de poemes (en català i castellà) de Warsan Shire • Context biogràfic i literari de la poeta • Reflexió sobre migració, refugi i identitat • Música vinculada a experiències de migració africana a Europa (Pongo, PINAN 450F) "Ningú no fica els seus fills en una pastera si l'aigua no és més segura que la terra." 1. Migració forçada i casa com a boca d’un tauró Poema “Casa” i el sentit de fugir A l’inici s’escolta el poema “Casa” en català: • Imatge central: casa com la boca d’un tauró o com el canó d’un fusell • La idea que ningú abandona la seva llar per voluntat lleugera, sinó per necessitat extrema: guerra, persecució, foc, amenaces. • Escenes de fugida: passaports estripats en un lavabo d’aeroport, nits en camions, pasteres, filferrades, camps de refugiats i escorcolls humiliants. "Ho has d'entendre, ningú no fica els seus fills en una pastera si l'aigua no és més segura que la terra." El text denuncia també la deshumanització amb què sovint es parla de negres, refugiats, immigrants de merda, i contraposa insults i mirades de fàstic a la violència extrema que han viscut aquestes persones (guerra, violacions, fills morts, runes). Introducció al programa i mirada poètica La locutora presenta el nou curs de Dents i ungles a Tarragona Ràdio, centrant-se en: • Experiències de migració i refugi vistes a través de la poesia de Warsan Shire • Voluntat de “mirar el món amb l’alè de la poesia”, donant veu a històries sovint invisibles • Posar el focus en persones refugiades i en el trauma de la guerra i l’exili 2. Nostàlgia, llengua i exili Converses al centre de deportació Es llegeixen fragments en castellà sobre converses en un centre de deportació: • Record dels apagons, tocs de queda i ciutats que expulsen la seva gent com si la “escopissin”. • Nostàlgia compartida entre persones que han fugit: nostàlgia, abandonament, cendra als rostres. • Repetició de la idea: "Nadie deja su hogar a menos que se convierta en la boca de un tiburón." La protagonista sent que porta tant de temps l’himne antic a la boca que ja no hi ha espai per a una altra cançó, llengua o idioma: el cos es converteix en lloc de memòria i dol. Dol, mar i frontera Altres fragments poètics evoquen: • Travesses mortals pel desert de Líbia i el golf d’Adén • El desig que el viatge “signifiqui alguna cosa més que milles” perquè els fills han quedat a l’aigua • El mar que es percep com més segur que la terra "Quiero hacer el amor, pero mi pelo huele a guerra y a huida." Les fronteres apareixen com a entes espumants, violents, plenes de cossos trencats; el cos mateix porta el color del sol ardent i els rastres de la guerra. 3. Qui és Warsan Shire? Vida i obra Biografia essencial La presentadora contextualitza: • Warsan Shire neix a Nairobi (1988) en una família somalí i creix a Londres, on sempre es percep com una estranya. • El 2011 publica el seu primer llibre de poemes, Teaching My Mother How to Give Birth (Ensenyant a parir la meva mare), que té un fort impacte. • El 2014 és nomenada Primera Jove Poeta Laureada de Londres, amb el rol de promoure la poesia i representar el jovent. Reconeixement internacional • 2016 i 2020 col·labora amb Beyoncé a l’àlbum visual Lemonade i la seva adaptació cinematogràfica. • Escriu el guió del documental “Brave Girl Rising”, sobre noies somalís en el major camp de refugiats d’Àfrica. "La poesia de Worsenshire és crua i de vegades brutal, i al mateix temps és esperançadora." Temes i mirada poètica La seva poesia: • Dona paraules a allò que normalment no es diu, a relats soterrats sota termes com migrant o refugiat. • Parla de traumes de guerra, desplaçament, violència, però també de resiliència. • Retrata la vida de joves i adolescents de famílies migrades, les tensions entre cultures i el camí cap a la maduresa. Shire descriu el que anomena “surrealisme de la vida quotidiana de les persones migrants”: • Un dia ets al teu país bevent suc de mango • L’endemà ets al metro de Londres, i els teus fills parlen una llengua que no entens No tot és autobiogràfic, però ella afirma que és, d’alguna manera, cadascuna de les persones sobre les quals escriu. 4. Cossos, violència masclista i intimitats difícils A la segona part del programa s’escolten altres poemes de Warsan Shire (en castellà i català) sobre cos, sexualitat, violència i relacions de parella. Virginitat, sang i expectativa social • Relat d’una dona que fa servir sang de colom la nit de noces perquè el marit cregui en la seva puresa i la seva virginitat. • El marit celebra les sabanes tacades; la imatge posa en qüestió la pressió social sobre el cos femení i la idea de “dona intacta”. Maltractament, fugida i culpa En un altre poema: • Una dona decideix marxar d’una relació violenta. • La mare li diu: "Tu padre me pegó siempre, pero yo nunca me fui." • Es posa el focus en la normalització de la violència i en el pes de les expectatives familiars. La nit de la ruptura, la protagonista es mossega l’esmalt de les ungles fins que el llit compartit sembla ple de purpurina i sang: imatge de rabia, ansietat i alliberament dolorós. Aliment, desig i fam emocional Un altre fragment gira al voltant de cuina i menjar: • Papaya, dàtils amb mel, llet de cabra, coco, mantega, mango, llimona, comí… • El marit té gana, però cap dels esforços culinaris satisfà aquesta fam. • L’escena apunta a una fam que no és només física, sinó emocional, de desig, d’atenció. “Per a dones que són difícils d’estimar” En català s’escolta el conegut poema “Per a dones que són difícils d’estimar”, on el jo poètic: • S’adreça a dones que són massa intenses, independents, inclassificables. • Les compara amb un cavall que corre sol, una casa en flames, una autopista impossible. • Denuncia la idea que han d’abaixar la veu i ser més dolces per ser estimades. "No es poden fer cases amb éssers humans. Algú ja t'ho hauria d'haver dit." El poema reivindica el dret a ser “aterridora i estranya i bellíssima” encara que no tothom sàpiga com estimar això. Cos malalt, càncer i guerra Altres textos descriuen el cos d’una dona amb càncer de pit: • El metge dibuixa el cos com un mapa, marcant què cal extirpar i què potser es pot conservar. • El cos es compara amb una casa inundada, un vaixell que torna de la guerra, un pollet incendiat, una presó amb les portes obertes. • L’apatia es presenta com una altra forma de guerra: lenta com un càncer o ràpida com un matxet. Aquestes imatges vinculen malaltia, violència i memòria com a forces que destrueixen el cos i, alhora, demanen resistència. 5. Famílies, genealogies i dones que sostenen el món Cap al final, la poeta evoca avies, mares i parentes: • Records de cosines que tornen de Nairobi, la sexualitat adolescent i la vergonya del propi cos. • Figures d’avies amb noms i històries concretes: Warsan Baraka, Noura, Doris, Jabuba al sura… • Escenes quotidianes: moldre cardamom, trencar escorça de canyella, refredar el te, cuidar marits malalts i fills amb càncer. "El llenguatge i la poesia poden ser no només una eina d'expressió, sinó també [...] una forma de resistència." Aquestes dones són exemples de supervivència i sostenen la família enmig de malaltia, migració i precarietat, alhora que transmeten memòries, receptes i llengües. 6. Música i diàleg entre cultures Pongo: música com a trinxera El programa incorpora música de Pongo, artista d’Angola que va emigrar a Portugal fugint de la guerra civil. • La locutora destaca que per a Pongo, la música és “una trinxera des d’on defensar-se del món”. • Les lletres combinen ritmes afrollusòfons i parlen de barris, fronteres i identitat. PINAN 450F i “Va com va” Cap al final, sona una versió de “Va com va” per Ubidi Monjó de PINAN 450F, grup d’afrorap nascut a Barcelona (2015): • Combinen d’arilla, àrab del Marroc, català i castellà. • Lletres que parlen de resistència, principis que no canvien i lluita quotidiana. • La cançó reforça el missatge de dignitat i perseverança malgrat les dificultats. "El temps ha anat passant, però els principis no han canviat." 7. Tancament i línia del programa L’equip de Dents i ungles (Judit Ulldemolins Blanc, Anna Brinyas, Maria Miró Ferrer i Maria Romano) defineix la direcció del programa: • Connectar-se amb persones que viuen entre diverses cultures, fent equilibris entre desplaçament i pertinença. • Rastrejar orígens familiars, memòries i llengües, i caminar amb pas propi cap al futur. • Entendre el llenguatge i la poesia com a espai de resistència i de bellesa, fins i tot en contextos de violència i pèrdua. El programa es tanca anunciant que tornen el mes vinent amb més poesia amb dents a Tarragona Ràdio i desitjant “molta bellesa i bona literatura”.