Actualitat de la Natació a Catalunya i Tarragona L'episodi comença amb una entrevista a Lluís Rodríguez, director tècnic de la Federació Catalana de Natació, qui analitza l'estat de salut d'aquest esport a casa nostra. S'ha destacat que, tot i una lleugera davallada en les llicències de natació de curses a causa de la diversificació cap al waterpolo femení i la natació artística, el global es manté estable. El paper de Tarragona i la Tecnificació Es posa especial èmfasi en les instal·lacions de l'Anella Mediterrània i la col·laboració amb l'Ajuntament: • La piscina Sílvia Fontana es consolida com un espai referent per a competicions d'estiu i programes d'entrenament durant tot l'any. • S'ha impulsat el Punt de Tecnificació de Tarragona, que ofereix sessions de dilluns a dissabte per a categories de base (aleví, infantil i benjamí). • S'ha incorporat a la federació l'entrenadora tarragonina Sílvia Díez per coordinar la tecnificació a la província i donar suport a les Terres de l'Ebre. "El programa de tecnificació de Tarragona és exemplar per a tota Catalunya gràcies a la col·laboració institucional i dels clubs locals." Futbol Solidari i Novetats Federatives El programa aborda la celebració del partit solidari entre les seleccions de Catalunya i Palestina a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. El nou delegat territorial de la Federació Catalana de Futbol al Camp de Tarragona, Juan Muñoz, destaca que la recaptació anirà destinada íntegrament a l'ajuda humanitària. • Es preveu la convocatòria de jugadors del Nàstic de Tarragona per a aquest partit. • Muñoz explica el seu nou rol i la creació d'un equip de treball jove i actiu per gestionar la delegació territorial. El Projecte de Futbol Sala del PAX Finalment, es presenta l'actualitat del PAX Tarragona, un club de futbol sala que ja compta amb 14 anys d'història i que s'ha fet un forat a la ciutat malgrat la competència d'altres entitats. • El club disposa actualment de vuit equips federats i gairebé 100 jugadors. • Cobreixen des de l'etapa infantil fins a la categoria amateur. • Un dels objectius principals és el foment de l'esport base i la preparació de la celebració del seu 15è aniversari l'any vinent.
Panorama general • Programa de "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" (Tarragona Ràdio) amb una graella ben variada: sanitat i docència (50 anys de Santa Tecla), fira de bodes Boig per tu, emprenedoria juvenil (Llançadora), TEDx Via Augusta Women, cultura i esport (podcast del Nàstic), i gastronomia. • L’episodi combina entrevistes, testimonis històrics, agenda i una píndola culinària, amb un fil local molt marcat: Rambla Nova, Museu del Port de Tarragona i entitats de ciutat. Salut i història sanitària: 50 anys d’hospital universitari a Santa Tecla Orígens i model docent • El 1975 l’Hospital Universitari Santa Tecla inicia la docència de pregrau amb la Universitat de Barcelona (UB), després d’anys d’enllaç amb l’Escola d’Infermeria (des del 1954). • Acreditació docent, curs rotatori de 6è i primeres places abans de la implantació del MIR: pioners a la demarcació. • El canvi de model: de professionals aïllats a treball en equip amb assistència, docència i recerca integrades. "Era duro… dos médicos para todo" – testimoni d’aquells primers anys d’urgències. De Santa Tecla a la URV • La maduresa docent i la xarxa amb el Clínic i la UB van assentar el camí cap a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Facultat de Medicina (1991). • Context sanitari pre Llei General de Sanitat: convivència entre beneficència, hospitals militars i Seguretat Social, fins a la universalització (1987-88). Innovació, tecnologia i futur • Tres palanques del canvi hospitalari: radiologia, laboratori i quiròfans (esterilitat i flux laminar). • Canvi en resultats clínics: d’un maluc trencat com a risc vital a una traumatologia reparadora amb pròtesis. • Envelliment i prevenció: més centenaris, cronicitat ben gestionada, estils de vida i diagnòstic precoç. • Futur: tercerisme i referència, nous fàrmacs (immunoteràpia, bioenginyeria), intel·ligència artificial i robòtica quirúrgica com a palanques de precisió i seguretat (sempre amb la mà del cirurgià al timó). "La gran revolució… són els nous fàrmacs" – Dr. Joan Mariat Serra. "Hoy en día me considero todavía teclero de la Tecla" – exresident. Bodes: la fira “Boig per tu” (Casa Joan Miret, Rambla Nova) Format i experiència • Jornada única (12:00–19:00): showrooms, tastets, música, desfilada, simulació de cerimònia i festa. • 25 expositors del sector nupcial; aforament registrat per focalitzar el públic realment interessat. Serveis clau i tendències • Vestuari nuvi/núvia, perruqueria i estètica, organització integral (wedding planner), càtering, DJ, fotomató… • Tòpics que canvien: de restaurant clàssic a masies i espais singulars, cerimònies a l’aire lliure, “hora loca” i festa prolongada. • Personalització per damunt de modismes: coherència d’estil, acompassar nuvi i núvia amb l’escenari i la seva personalitat. "Com et vols sentir?" – la pregunta que guia el vestit i el look. Pressupost, timing i bones pràctiques • Costos orientatius: 20.000–25.000 € (70 pax aprox.); el sorteig d’un lot valorat en ~2.000 € ajuda a despeses. • Proves: vestit (6 setmanes i 2 setmanes abans), ajustos finals; perruqueria/maquillatge, prova dins del darrer mes. • Consells: evitar “copiar” una boda aliena, deliberar el llistat (pares versus parella), gaudir del procés. Emprenedoria: Llançadora de beques per emprendre (Autoocupació) Què és i a qui va adreçat • Programa d’un any amb sou per a joves de 18 a 29: formació dual ocupacional (500 h), coworking i acompanyament per convertir idees en negocis. • Requisits: estar a l’atur i tenir una idea viable (fase inicial o mitjana). No per a projectes ja en explotació. Selecció, perfils i vida al programa • 12 places a Tarragona (39 arreu). Procés amb dinàmiques, encaix d’equip i vocació per sobre de la idea en abstracte. • Casos: companyia de teatre local, plataforma online de repàs per estudiants, impressió 3D, hostaleria temàtica… • Rutina: matins de classe (màrqueting, gestió, vendes, finances) i tardes de coworking; tutories individuals. Consells: perseverança, validar amb MVP i entrevistes, ajustar el rumb segons el feedback del mercat. Cultura i esport Literatura • “Espineta amb Tarragonins” amb Carme Mas: apropament a la poesia com a relectura personal. Del haiku urbà a la tradició clàssica; el poema com a diàleg amb la memòria. "Tenia exactament els teus ulls. Què volies dir-me?" — la interpel·lació que activa records i emocions. Podcast 1886: Història d’un escut (Nàstic de Tarragona) • Repàs als presidents del club: de Joan Estiles (1886) a Lluís Fàbregas (2024), passant per l’era d’or dels 40 (ascens a 1a), el nou estadi a la Budellera (anys 70), la SAD (2002) i l’ascens a Primera (2006). • Veu institucional, arxiu sonor i context social-esportiu: memòria grana i identitat tarragonina. Música • Via d’Alma posa banda sonora a la franja musical del programa. TEDx Via Augusta Women (Museu del Port de Tarragona) Format i objectiu • Xerrades TEDx amb veu femenina: ciència, empresa i societat, amb mirada proactiva i divulgativa. • Equip organitzatiu de 20 voluntàries, espai singular a la segona planta del Museu del Port de Tarragona. Temes i ponents • Menopausa en positiu (Marta Mercè); migracions i xarxes de dones (Francesca); • Educació sexual adolescent (Clàudia Vinyals); • Projecte Mama Proof (Mavi Villatoro) i innovació premiada per la NASA (M. Jesús Puertas); • Mobilitat i Dignitat de les Vies (Anna Gómez). • Fil conductor: el circ com a metàfora de descoberta, espectacle i identitat (ressonant amb el passat clàssic de la ciutat). Gastronomia: suquet de peix del Petit Tarracó Recepta de la xef Helena Gerasim • Fumet: sofregit generós (ceba, all, pastanaga), caps i espines (galeres, corball, rap…), 3–4 hores a foc per concentrar. • Base: picada (ametlles, all), oli, all i julivert; s’hi afegeix la salsa calenta i el fumet. • Peix: preferència pel rap (carn ferm, sense espina central) i marisc (gamba, musclo). Patata bullida a part i incorporada al final. • Consell: cocció curta del peix per textura melosa; encara més bo l’endemà. Postres recomanat: tarta de formatge cremosa i no massa dolça. Idees clau • Santa Tecla, 50 anys de docència i innovació: del model UB–Clínic a l’ecosistema URV. • Bodes a mida: experiència integral i personalització, pressupost i timing realistes. • Llançadora: formació amb sou i validació de mercat per a joves emprenedors. • TEDxWomen: veus que obren finestres en clau femenina i comunitària. • Cultura i esport: memòria viva del Nàstic de Tarragona i música local.
Visió general de l’episodi Aquest informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio combina l’actualitat d’infraestructures i mobilitat al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre amb notícies de política local, espai urbà i un ampli bloc d’esports centrat en el Nàstic de Tarragona i l’esport de base. 1. Estratègia ferroviària i estacions intermodals • El Govern de la Generalitat aprova l’estratègia ferroviària de Catalunya fins al 2050, amb 63 mesures. • Objectius clau: - Millorar la fiabilitat de la xarxa i dels trens. - Augmentar la intermodalitat entre transports. - Incrementar el transport de mercaderies per tren. - Preveure el creixement de població fins als 10 milions d’habitants i la descarbonització de la mobilitat. • Es preveuen noves estacions d’alta velocitat intermodals: - Aeroport de Girona Costa Brava. - Aeroport de Reus. - Vilafranca del Penedès. • La xarxa ferroviària a Catalunya hauria d’incrementar un 30 % de quilòmetres en l’horitzó 2050. • Es plantegen trens regionals més ràpids i convois semidirectes per fer el servei més competitiu. Debat sobre la intermodal al Camp de Tarragona • La subdelegada del Govern espanyol, Elisabet Romero, afirma que: - El projecte d’estació intermodal de Vilaseca (Tarragona Aeroport) ja respon a un consens territorial previ. - La proposta de l’Ajuntament de Tarragona per ubicar una altra intermodal a l’Horta Gran es considera compatible, i el Ministeri la té en compte. "Els dos projectes no són incompatibles" (Elisabet Romero) 2. Grans obres viàries i connexions estratègiques Nacional 340 i Tour de França • Es concreta calendari per a les obres d’“humanització” de la N-340 a Tarragona: - Inici previst: primavera de 2026. - Actuacions principals: - Ampliació del pont del Francolí. - Instal·lació de pantalles acústiques a banda i banda. - Construcció d’un carril bici entre via Augusta i la Mora. • L’objectiu és minimitzar l’impacte en el pas del Tour de França per la zona, seqüenciant les obres per no interferir-hi. Enllaç A-27 – AP-2 • La mateixa subdelegada fixa horitzó per a la connexió A-27 – AP-2 cap a Lleida: - Entrada en servei prevista el 2030, un projecte clau per a la mobilitat de mercaderies i la connexió interior amb Tarragona. 3. Seguretat viària a l’AP-7 i sinistralitat a l’Ebre • Es relata un greu accident a l’AP-7 a l’Aldea: - Implicats tres camions. - Un conductor mort (veí de Sevilla de 27 anys) i un altre ferit greu traslladat a l’Hospital Joan XXIII. - L’autopista va romandre tancada en sentit sud fins a la tarda, amb retencions quilomètriques. • Reconstrucció de l’accident: - Un camió travessa la mitjana, envaeix el sentit contrari i xoca frontalment amb un altre vehicle pesant. - Un tercer camió en passa per sobre de les restes i bolca fora de la via. • Operatiu d’emergències: 10 patrulles de Mossos d’Esquadra, 11 dotacions de Bombers i 2 unitats del SEM. Mesures de trànsit a les Terres de l’Ebre • El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, anuncia que es revisarà la sinistralitat a la demarcació de Tarragona, amb especial atenció a les Terres de l’Ebre. • Mesures actuals: - Prohibició d’avançar per als camions a l’AP-7 en aquest tram. • Mesures en estudi: - Restriccions de velocitat específiques per a pesants, recuperant propostes ja traslladades el 2022 al titular de la via. • Es recorda un altre incident recent a l’AP-7 entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar (camió cisterna bolcat) que va provocar cues de 10 km. 4. Aeroports: El Prat, Reus i Girona • El president i conseller delegat d’AENA, Maurici Lucena, explica que: - L’aeroport del Prat és prop del límit de capacitat. - Els passatgers que no hi caben els absorbeixen Reus i Girona. - Això continuarà fins que s’executi l’ampliació del Prat. • Tot i la futura ampliació, Lucena defensa que Reus i Girona no decreixeran gràcies a: - L’atractiu turístic del territori. - El paper complementari d’aquests aeroports. • Previsió de tancament de l’any al Prat: més de 58 milions de passatgers. 5. Polèmica per l’aparcament de l’AVE al Camp de Tarragona • El Partit Popular denuncia l’incompliment del Govern de Salvador Illa sobre la represa de les obres de l’aparcament de l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona. • El diputat Pere Lluís Huguet critica que: - Fa un mes el conseller de la Presidència Albert Dalmau va prometre que les obres començarien en 15 dies, cosa que no ha passat. - Es manté una situació d’inseguretat a l’accés de l’estació, que defineixen com a insostenible. • El PP registra una proposta de resolució al Parlament per desencallar el projecte i exigir terminis concrets. 6. Pesca i quotes europees • El comissari europeu de Pesca, Costes Cadis, anuncia que la Comissió Europea treballa en solucions per ampliar dies de feina a la mar aquest any. • Objectiu: permetre que els pescadors disposin de més jornades de pesca de cara a les festes de Nadal, per cobrir l’alta demanda. • S’espera un anunci imminent de l’executiu europeu. • Cadis reconeix l’esforç del sector per avançar cap a pràctiques més sostenibles, fet que es reflectirà en la proposta de quotes per al 2026. 7. Transformació urbana: Plaça Corsini i pèrgola • L’Ajuntament de Tarragona continua la prova pilot de la pèrgola de la plaça Corsini, que actua com a embalat i zona d’ombra. • Estat de les obres: - Ja instal·lades: pilones, cables, teles i motor del sistema retràctil. - Fase pendent: il·luminació (garlandes, boles i punts de llum fixos). - Superfície pilot: 130 m². • Objectiu de la prova: - Verificar el funcionament real del sistema abans de licitar el projecte definitiu. - Ajustar elements com el color de les teles (del rosa actual a un to pedra similar a la façana del Mercat Central). • La presidenta de Mercats, Montse Dans, subratlla que: - A la plaça hi ha pàrquing soterrat, fet que impedeix plantar arbres, i la pèrgola ha de suplir l’ombra verda. - Es vol que la prova sigui un 99–100 % fidel al projecte final per minimitzar canvis. • Calendari: - La pèrgola definitiva, amb teles retràctils sobre 24 pilars d’acer, s’instal·larà durant la primera meitat de l’any vinent, amb la previsió que sigui plenament operativa a l’estiu. 8. Conflictes veïnals: Caseta del parc Montserrat Garriga • Els veïns de Tarragona 2 reclamen: - Legalitzar la caseta del parc Montserrat Garriga. - Cedir-ne l’ús a l’associació veïnal. • Argumenten que, segons informes municipals de 1996–1997: - La caseta és legalitzable perquè es troba en zona verda i compleix els paràmetres urbanístics. - L’únic pas pendent és l’adjudicació per part de l’Ajuntament. • El president veïnal, Julià Montoya, denuncia: - Manca de voluntat política i jurídica. - Retirada d’un modificatiu de crèdit de 18.000 € destinat a la rehabilitació de l’espai. - Que totes les reunions amb consellers de barri o tècnics s’han fet a instància de l’associació, mai per iniciativa municipal. - Que l’associació encara no disposa de local propi i es veu obligada a reunir-se en habitatges particulars. • Afegeixen que tenen 13 demandes pendents (neteja, enllumenat, etc.) sense resposta. 9. Seguretat ciutadana: operatiu a les Gavarres • La Guàrdia Urbana de Tarragona desplega un operatiu nocturn a la zona de les Gavarres contra concentracions de vehicles. • Dispositiu (8 de novembre, de mitjanit a les 3 h): - 24 persones i 24 vehicles identificats. - Sancions administratives: - 3 denúncies per condicions tècniques i modificacions sense homologar. - 2 per ITV caducada. - 1 per circular per la vorera. - 4 per conducció negligent. - 1 per matrícules il·legibles. - Denúncia judicial: - 1 conductor per drogues al volant i conducció temerària. • L’operatiu s’emmarca en la voluntat de reduir les trobades il·legals de vehicles i millorar el descans veïnal i la seguretat. 10. Esports: Nàstic de Tarragona i ADN Cristóbal Parralo Nou model de joc del Nàstic • L’actualitat esportiva s’obre amb el Nàstic de Tarragona, centrat en l’arribada del tècnic Cristóbal Parralo. • Es defineix l’ADN futbolístic de Parralo: - Viure a camp contrari. - Tenir moltes arribades a l’àrea rival. - Concedir poc en defensa. - Ser protagonista amb pilota i jugar lluny de la pròpia porteria. • El defensa Moy Delgado, que ja havia coincidit amb Parralo al Racing de Santander i al Racing de Ferrol, explica que: "Vol viure en camp contrari, molta arribada i sotmetre l’altre equip." • Reconeix que l’equip concedeix massa ocasions i li falta contundència defensiva, però confia que el nou tècnic hi posarà remei. Preparació del partit Nàstic – Marbella • El Nàstic prepara el partit de diumenge al Nou Estadi Costa Daurada contra el Marbella FC (Primera Federació, grup 2). • Situació del Marbella: - Equip en descens amb 11 punts (2 victòries, 5 empats, 4 derrotes). - Recent destitució de l’entrenador Carlos de Lerma (exjugador del Nàstic 2012–2013). - Sortida també del director esportiu. - David Movilla és nomenat nou entrenador i debutarà al Nou Estadi. • El capità grana Òscar Sanz remarcarà que cal: - Treballar més. - Assimilar els conceptes de Parralo. - Guanyar el duel contra el Marbella. • Tarragona Ràdio anuncia la retransmissió del partit dins el programa Semprenàstic, amb 33 temporades a antena, connexió una hora abans del xiulet inicial i interacció amb l’audiència via xarxes i WhatsApp. 11. Esport popular: Sant Silvestre de Tarragona • Es presenta la 21a edició de la Cursa de Sant Silvestre de Tarragona. • Característiques de la prova: - Data: 31 de desembre a la tarda. - Recorregut: 6,5 km per la part baixa de Tarragona i el Port de Tarragona. - Sortida des de la llotja de pescadors del Serrallo. - L’organització adapta el traçat a les obres de millora del port. • Capacitat i demanda: - 2.100 dorsals (aforament complet habitual). - Es remarca que, si hi hagués més dorsals, també s’omplirien, reflex de la forta cultura esportiva a la ciutat. • Dimensió solidària: - Col·laboració amb entitats com Epilep. - Foment de donació de sang, més enllà de les aportacions econòmiques. • El conseller d’Esports, Màrio Soler, vincula la cursa amb salut i solidaritat. • El president del Club Tarragona Fondistes, Josep Maria Estelric, subratlla la tradició i el record dels pioners del club que van iniciar la prova. • Inscripcions: a partir del 15 de novembre via Atlètic Events. 12. Bàsquet: l’embranzida de l’Ibersol CBT • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona comença la temporada a Tercera FEB amb un balanç de 5 victòries en 6 partits. • Figura destacada: Iker Fernández, base de 19 anys, ascendit aquest estiu del sènior B al primer equip. • Clau de l’èxit col·lectiu segons Fernández: - Quatre victòries consecutives han canviat l’estat d’ànim després de temporades difícils. - Vestidor molt unit, amb disciplina, esforç i ganes de gaudir del bàsquet. - L’equip segueix un camí clar marcat per l’entrenador des de la pretemporada. • En l’àmbit personal, el jugador destaca: - Va afrontar el salt al primer equip amb molta motivació. - Se sent sorprès en positiu pel seu protagonisme i orgullós del rendiment. • Proper repte: el CBT buscarà la sisena victòria al pavelló del Serrallo davant el Sant Cugat. 13. Futbol internacional: un tarragoní a la lliga polonesa • L’exfutbolista i exentrenador del Nàstic Quique Ramírez continua la seva trajectòria al futbol polonès. • Nova etapa: - Torna a la màxima categoria de Polònia com a segon entrenador del Radomiak Radom. - Ho fa al costat de Gonzalo Feio, tècnic portuguès que anteriorment havia estat el seu assistent a Polònia i a Grècia. • En el període més recent, Ramírez havia actuat com a intermediari en traspassos entre jugadors espanyols i clubs polonesos (per exemple, el fitxatge d’Antonín pel Korona Kielce). • Tot i haver rebut ofertes per seguir vinculat a la direcció esportiva, afirma que: Encara no ha dit "l’última paraula" com a entrenador i prefereix el dia a dia de vestidor i gespa. • Amb Ramírez i Feio, el Radomiak ha guanyat els dos primers partits des de la seva arribada. 14. Altres elements del programa • S’inclouen les seccions habituals de serveis: - Estat del trànsit i serveis de Bombers (sense incidències destacades més enllà de l’accident a l’AP-7). - Previsió meteorològica: núvols baixos i boires al matí, clarianes i temperatures màximes de 21–22 °C a la demarcació, amb vent fluix de component sud. • Bloc de premsa del dia (Kiosc Miracle): repàs a titulars de Diari de Tarragona, Més Tarragona i mitjans digitals (Tots21, Tarragona Digital, TarragonaRadio.cat), amb especial menció a: - Mesures a l’AP-7. - Confirmació de la intermodal de Vilaseca. - Polèmiques a Reus (temple de la Sang, conflicte intern). - Externalització de la direcció artística de Tàrraco Viva. • Diversos espais publicitaris (Tarragona Marida, ICIQ, Obramat, promoció comercial de Tarragona Ràdio) completen el format del magazín informatiu. En conjunt, l’episodi ofereix una panoràmica d’infraestructures clau, mobilitat i transformació urbana al Camp de Tarragona, combinada amb crònica política, reivindicacions veïnals, seguretat i un ampli focus en futbol i bàsquet tarragoní, mostrant la vitalitat social i esportiva del territori.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Resum general En aquest episodi de Cultius Culturals a Tarragona Ràdio, el programa es posa «ben mitològic» i combina mitologia clàssica, història de l’art i patrimoni modernista de Tarragona. El fil conductor és l’obra de Gustav Klimt, especialment el quadre “Danae” i el retrat d’Adele Bloch-Bauer, i a partir d’aquí s’obren diverses seccions que exploren: • La representació de Danae a l’art occidental i el tractament de la pluja daurada de Zeus. • Una lectura feminista i reivindicativa d’Afrodita dins la mitologia grega. • Les connexions entre la secessió vienesa i el Mercat Central de Tarragona, obra modernista de Josep Maria Pujol de Barberà. • La història del retrat d’Adele Bloch-Bauer de Klimt, el seu espoli nazi i la posterior restitució als hereus (explicada també a la pel·lícula La dama d’or). • Un viatge a la mitologia de la Polinèsia a través de la pel·lícula de Disney Vaiana i el semidéu Maui, connectant-lo amb mites com Prometeu o Loki. L’episodi tanca amb una reflexió sobre els mites compartits entre cultures i la idea d’un inconscient col·lectiu (Carl Jung) que fa que arreu del món apareguin relats similars: robatoris del foc, grans inundacions, semidéus embaucadors, etc. 1. Introducció i plantejament del programa Presentació i temàtica • El programa s’obre amb música i la salutació habitual: són Cultius Culturals, espai cultural de Tarragona Ràdio, actiu com a bloc des del 2013 i com a podcast des del 2021. • Al capítol d’avui anuncien que es posaran «ben mitològics» i que parlaran de mitologia des de diferents vessants: - Obra d’art central: “Danae” de Gustav Klimt (1907). - Seccions específiques sobre mitologia clàssica (Laura, Guiomar), anàlisi simbòlica (Alba) i retrat del personatge (Maria, per àudios). • Recorden les xarxes socials: Instagram @CultiusCulturals, on pengen les imatges de les obres comentades. 2. “Danae” de Klimt i la mitologia clàssica Context de Gustav Klimt i la secessió vienesa • Presenten Gustav Klimt com a pintor simbolista austríac de principis del segle XX i figura clau de la secessió vienesa. • Expliquen la secessió vienesa com l’equivalent a el modernisme català: - Art burgès, decoració floral. - Paral·lelisme amb el Palau de la Música Catalana o altres obres modernistes, però traslladat a Viena i al centre d’Europa. • El simbolisme s’associa a: - Misteri del món, poesia i una mirada mitològica al passat. - Retorn a l’antiguitat clàssica (grecs i romans), però no des del neoclassicisme mesurat, sinó des d’una visió més emocional, misteriosa i ornamental. • Destaquen els daurats de Klimt, que evoquen: - El pa d’or dels retaules medievals. - Els mosaics bizantins. Descripció del quadre “Danae” • Per als oients que només escolten la ràdio, descriuen visualment el quadre: - Danae apareix com una jove de cabell roig, recollida en posició fetal, com un infant al ventre matern. - Està reclinada sobre una mena de llit o tela, nu·la, en una composició molt tancada i recollida. - A la banda superior i lateral es veu un torrent daurat que l’envolta i baixa entre les seves cames: és la pluja d’or amb què Zeus la fecunda, d’on neix Perseu. • La narració mítica: - Danae és empresonada pel seu pare Acrisi (rei d’Argos) en una torre de bronze. - Zeus la visita en forma de pluja d’or i la fecunda. Debat sobre la mirada masculina en la interpretació de l’obra • Comenten que sovint s’afirma que l’expressió de Danae (boca entreoberta) denota excitant sexual davant el torrent d’or. • Les conductores qüestionen aquesta lectura i la qualifiquen de: - “Interpretacions de senyoros”, és a dir, lectures masculines i patriarcals que pressuposen plaer en situacions clarament problemàtiques. • També destaquen altres elements simbòlics: - El vel porpra com a referència al seu llinatge imperial (filla de rei). - La postura fetal com a recurs compositiu per donar dinamisme i reforçar la sensació de recolliment. 3. “Danaes pel món”: la figura de Danae a l’art europeu Recorregut per diferents “Danae” famoses L’Alba fa un repàs de diverses representacions de Danae en la pintura occidental, explicant com es repeteix el tema i com es va transformant la mirada sobre el mite. 3.1. Correggio • Correggio, obra encarregada pel duc de Màntua Frederic II. • Formava part d’una sèrie dedicada a les amant de Júpiter/Zeus. • Característiques: - Danae reclinada sobre un llit. - Presència d’un Cupido/putto que acompanya l’escena. • L’Alba la considera la menys interessant, més simple i convencional dins el tema. 3.2. Les “Danae” de Ticià • Ticià (i el seu taller) va pintar múltiples versions de Danae, molt difoses i influents. • Característiques generals: - Cos femení reclinat, molt proper a la Venus d’Urbino: sembla la mateixa model repetida. - Progressiva desvetllació del cos (cada versió més nua, menys coberta per teles). • Versions destacades: - Capodimonte (Nàpols): encara amb putto/Cupido al costat. - Wellington Collection (Londres): el putto es substitueix per una anciana serventa que intenta literalment recollir la pluja d’or, creant una imatge inquietant de complicitat utilitarista. - Hermitage (Sant Petersburg): - Apareix la cara de Zeus entre els núvols, observant mentre cau la pluja d’or. - L’escena es torna encara més tèrbola i inquietant. - Museu del Prado (Madrid): - Probablement la versió més coneguda. - S’afegeix un gosset a la imatge, símbol de fidelitat, tot i que les tertulianes ironitzen sobre la tendència de la història de l’art a inventar simbolismes sense base documental clara. 3.3. Artemisia Gentileschi • Destaquen amb entusiasme la “Danae” d’Artemisia Gentileschi (Museu d’Art de Saint Louis). • Motius pels quals la consideren la millor interpretació: - Fons totalment negre, que fa ressaltar la pluja d’or com un cel estrellat. - Transmet solitud davant del destí i una dimensió sublim del patiment, més que no pas complaença o plaer. - Ofereix una mirada molt diferent de la de Ticià, menys objectualitzadora i més empàtica amb Danae. • Reivindiquen Artemisia com a artista que reverteix la mirada masculina tradicional sobre aquests mites violents. 4. Afrodita: relectura feminista d’una deessa del desig Naixement i singularitat dins el panteó grec La Laura dedica la seva secció a Afrodita, presentada com una dona incomresa de la mitologia grega, sovint menystinguda o ridiculitzada. • Naixements possibles d’Afrodita: - Versió clàssica: sorgeix de l’escuma del mar fecundada pels genitals d’Urà, tallats per Cronos. - Versió alternativa: neix directament de l’escuma del mar, sense mare ni pare, com a manifestació pura de vida, bellesa i desig. • Implicacions d’aquest origen: - Afrodita no té lligam familiar directe amb Zeus (no és ni germana, ni esposa, ni filla bastarda). - En aquesta lectura, queda pràcticament al mateix nivell que Zeus, com una força autònoma. Enfrontament amb Zeus i matrimoni imposat • En veure Afrodita, tots els déus queden fascinats; Zeus també la desitja i intenta posseir-la. • Afrodita refusa Zeus amb consciència del seu propi valor. “El seu cos i el seu plaer li pertanyen només a ella.” • Aquest no a Zeus és el que la condemna: - Zeus, ferit en el seu orgull, decideix castigar-la. - La casa amb Hefest, déu de la forja, físicament marcat (coix, sovint descrit com a lleig) i socialment menystingut. Lliure desig i múltiples amors • Tot i el matrimoni imposat, Afrodita no renuncia a la seva llibertat: - Manté una relació intensa amb Ares, déu de la guerra (únic fill legítim de Zeus i Hera). - Té altres amants, com Adonis, entre molts altres. • El seu comportament desafia la idea que el matrimoni ha de controlar el desig femení. • Contrasta amb deesses com Atena, Artemisa o Hèstia, presentades sovint com a més “respectables” perquè són verges. “Afrodita decideix tenir les dues coses: poder i plaer.” Afrodita com a símbol de llibertat sexual i amor sense límits • Molts mites i autors posteriors l’han descrita com a capritxosa, enganyosa, destructiva, reflectint un rebuig moral al seu desig lliure. • En canvi, la Laura la reivindica com a símbol de: - Dret al plaer. - Autonomia sobre el propi cos. - Amor i desig com a poder, no com a debilitat. • Exemple clau: el Judici de Paris i la poma d’or per a la més bella: - Finalistes: Hera (promet matrimoni poderós), Atena (glòria a la guerra), Afrodita (promet l’amor d’Helena d’Esparta, la dona més bella de Grècia). - Paris escull Afrodita: ella guanya no per força física o autoritat política, sinó pel poder del desig. • Afrodita també és símbol per autores com Safo de Lesbos, que la invoca com a protectora de l’amor entre dones i de formes d’amor no normatives. Afrodita avui • Per la Laura, Afrodita continua vigent cada vegada que les dones afirmen: - «Decidim sobre el nostre cos, el nostre plaer i el nostre desig.» • Conclusió de la secció: - Afrodita no és només «la guapa desitjable»; és la primera que planta cara a Zeus i manté la seva autonomia, i això la converteix en una figura molt potent dins d’una lectura feminista de la mitologia. 5. De Viena a Tarragona: Otto Wagner i el Mercat Central De la secessió vienesa a l’urbanisme modern La Guiomar obre la seva secció d’arquitectura recordant que la temporada passada ja havien parlat del pavelló de la Secessió de Viena i ara es fixaran en el pavelló de Karlsplatz d’Otto Wagner. • Otto Wagner (finals s. XIX – inicis s. XX): - Arquitecte clau en la modernització de Viena. - Gran interessat en l’urbanisme i el transport públic. • Projecte estrella: la construcció del Stadtbahn de Viena (sistema ferroviari urbà, precursor del metro actual) cap al 1900: - Combina funcionalitat i art. - Les estacions, especialment els pavellons de Karlsplatz, són icones del modernisme vienès. - Ús de ferro estructural, lloses de marbre i decoració vegetal que dignifiquen el transport públic. • Actualment, un dels pavellons és un espai museïtzat dedicat a Wagner i a la transformació de Viena en una metròpoli moderna. Connexió amb el Mercat Central de Tarragona • El punt clau: aquest pavelló de Viena inspira directament l’arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà en el disseny del Mercat Central de Tarragona. • Context urbanístic: - Any 1911. - L’actual plaça Corsini encara no és un centre urbà consolidat; havia estat fins i tot camp de futbol en una zona poc edificada. - Emplaçament estratègic: a mig camí entre la Part Alta i el Port de Tarragona, ideal per esdevenir un nou centre neuràlgic. • El Mercat Central es converteix així en: - Un gran edifici modernista al servei de la vida quotidiana. - Una peça clau de la ciutat moderna. Característiques arquitectòniques del Mercat Central • Planta original: - Creu llatina inscrita en un rectangle, amb una sola planta (avui modificada amb més nivells i reformes recents). - Coberta amb fibrociment i enrejolats recuperats a l’última reforma, que permeten una llum tamisada a l’interior. • Façanes: - Té quatre façanes que podrien considerar-se pràcticament principals. - La façana principal es distingeix per uns elements de forja més marcats. • Picada d’ullet a Otto Wagner: - A cada façana hi ha una pilastrada amb capitell jònic i motifs vegetals. - Es configura un marc de tres arcs (el central més gran) que recorden clarament el pavelló de Karlsplatz. “Gràcies a Pujol de Barberà tenim un pedacito de la secessió vienesa a la nostra ciutat.” Reflexió sobre el modernisme tarragoní • La Guiomar assenyala que el modernisme a Tarragona està encara poc conegut i poc museïtzat. • Apunta, però evita entrar massa al detall, temes com: - Necessitat d’un centre d’interpretació de Jujol al Teatre Metropol. - Reptes del nou Museu d’Art Modern al Palau de la Diputació i la falta d’un relat clar sobre el modernisme tarragoní. • S’obre també un petit incís sobre el nou Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MACA) a Tarragona, com a nova oferta cultural a la ciutat. 6. Adele Bloch-Bauer, Klimt i l’espoli nazi La Maria intervé per àudios per parlar d’un altre gran quadre de Klimt: el retrat d’Adele Bloch-Bauer (1907), conegut com la dama d’or. L’obra i el seu estil • El retrat d’Adele Bloch-Bauer I és considerat el cim de l’“època daurada” de Klimt. • Influències estilístiques múltiples: - Africana, asiàtica, bizantina i egípcia. • Origen del retrat: - Comanda del marit d’Adele, Ferdinand Bloch-Bauer, empresari del sucre. - Klimt triga quatre anys a completar l’obra, fent molts esbossos i viatges d’estudi. • Viatge a Itàlia: - Visita Ràvena i els mosaics bizantins de Sant Vitale. - Especialment els mosaics de Justinià i Teodora, que inspiren el fons daurat, la frontalitat i la solemnitat del retrat. Descripció formal i simbòlica del retrat • Posició d’Adele: - No queda clar si està asseguda o dreta, però reposant sobre una mena de pedestal o banc recobert d’espirals que es fonen amb el fons. • Elements destacats: - Aureola daurada al voltant del rostre. - Galtes envermellides i llavis vermells, que li donen un aire de sensualitat i intensitat. - Porta una gargantilla de diamants, regal de casament del seu marit (enllaç amb un capítol anterior sobre joieria). - El vestit presenta motifs d’ulls protectors i triangles daurats. - Interpreten aquests elements com a amulets de protecció, relacionats amb la mala salut crònica d’Adele. - Al mantell hi ha les inicials A i B en relleu, al·lusió directa al seu nom. Destí del quadre: espoli i restitució • Adele Bloch-Bauer mor el 1925, als 43 anys, per meningitis. • En el seu testament, expressa el desig que els quadres de Klimt passin a la Galeria Austríaca (avui Galeria Belvedere). • Amb l’annexió nazi d’Àustria (1938): - Les propietats de la família Bloch-Bauer, jueus acomodats, són confiscades. - El marit, Ferdinand, fuig a Suïssa i passa la vida intentant recuperar les obres sense èxit. • Després de la mort de Ferdinand: - L’herència passa a tres nebodes, una de les quals és Maria Altmann. • Lluita legal: - El 1998, una nova llei austríaca de restitució d’obres d’art espoliades obre una escletxa legal. - Després d’anys de litigis, un tribunal arbitral austríac falla el 2006 a favor dels hereus de Bloch-Bauer. • Resultat: - Maria Altmann recupera el quadre. - El ven a la Neue Galerie de Nova York, on actualment es pot contemplar. La pel·lícula “La dama d’or” • La Maria recomana la pel·lícula “La dama d’or” (2015): - Protagonitzada per Helen Mirren (Maria Altmann), Ryan Reynolds i Daniel Brühl. - Narra l’odissea legal i emocional de la recuperació del retrat. - Destaca tant per la recreació del context històric com per la representació visual de l’obra de Klimt. 7. Maui i la mitologia de la Polinèsia: més enllà dels grecs i romans La Guiomar vol trencar l’eurocentrisme de la mitologia habitual (grecoromana) i porta un exemple de mitologia oceànica/polinèsia a partir de la pel·lícula de Disney “Vaiana”. Ubicació i fonts • Explica que la Polinèsia inclou territoris com: - Hawaii, Nova Zelanda (maoris), Rapa Nui (illa de Pasqua i els moais), i moltes illes del Pacífic central. • Es basa en “El libro de la mitología” (editorial Akal), que recull mites d’arreu del món. El semidéu Maui • Maui és un semidéu maori/polinèsic, protagonista també a Vaiana. • A la pel·lícula, els tatuatges de Maui representen les seves gestes heroiques, de manera similar a com Hèrcules acumula gestes a la mitologia grega. • Una de les gestes més importants: - Amb el seu am (ham, ganxo màgic), Maui pesca illes del fons del mar i les fa emergir a la superfície. - La cançó de la pel·lícula ho resumeix amb el vers: «gràcies per les illes que vaig fer emergir». • Detall mític: en algunes versions, l’am de Maui està fet amb ossos de la seva àvia, reforçant el vincle amb l’ancestre i el món espiritual. Robar el foc als déus • Guiomar explica breument el mite de com Maui obté el foc per als humans: - La seva mare és una deessa de l’inframón. - Maui es transforma en ocell i descendeix a l’inframón per robar el foc. - Provoca un gran incendi a l’inframón; les brases arriben a la terra i els humans descobreixen la cuina i l’aliment calent. - Finalment, guarda brases en fibres de coco, un recurs omnipresent a la Polinèsia (menjar, teixits, cistelleria...). • Comparen aquest mite amb altres figures anàlogues: - Prometeu, que roba el foc als déus per donar-lo als humans. - Loki, déu embaucador de la mitologia nòrdica. Mites comuns i inconscient col·lectiu • Guiomar assenyala que molts mites de cultures diferents comparteixen patrons similars: - Històries de grans inundacions. - Relats de robatoris del foc. - Figures de semidéus embaucadors. • Ho relaciona amb la idea d’una religió primigènia compartida al neolític, i amb el concepte d’inconscient col·lectiu de Carl Jung: - Tots portem dins arquetips i imatges simbòliques heredades de molt antic. - Exemples quotidians: la sensació de confort davant del foc, que connecta amb experiències prehistòriques comunes. 8. Tancament del programa Comiat i reflexió final • Recorden que Cultius Culturals és el programa de cultura «que no sabies que estaves esperant» a Tarragona Ràdio. • Agraeixen la feina tècnica de Sílvia García i la presència de tots els oients a l’altra banda. • Reforcen la invitació a seguir-los a Instagram @CultiusCulturals, on es poden veure les imatges de les obres comentades (Danae, Afrodita/Botticelli, Adele Bloch-Bauer, Mercat Central, Maui, etc.). • El programa es tanca amb la cançó “Magnòlies” del darrer disc de Rosalia, com a peça de comiat. Idees clau del capítol • Mitologia clàssica reinterpretada: Danae i Afrodita serveixen per qüestionar lectures patriarcals dels mites grecs. • Història de l’art com a fil conductor: Klimt, Ticià, Correggio, Artemisia Gentileschi, Botticelli i el modernisme vienès s’entrellacen amb el Mercat Central de Tarragona. • Patrimoni local: es reivindica el modernisme tarragoní i el Mercat Central com a punt de contacte amb la secessió vienesa. • Memòria i justícia: el cas d’Adele Bloch-Bauer exemplifica la problemàtica de l’espoli nazi i les lluites de restitució. • Mites globals: la secció de Maui mostra com relats molt llunyans geogràficament comparteixen estructures amb la mitologia europea, reforçant la idea de motifs universals.
Resum del contingut 1. Presentació del concert a Cambrils S’anuncia un concert a la cripta de l’ermita de Cambrils, diumenge 16 de novembre a les 19 h. El protagonista és Arturo Gaya, que arriba dins el Festival Exils amb una gira homenatge a Ovidi Montllor pel 30è aniversari de la seva mort, amb l’espectacle “De part dels bons”. La proposta musical es basa en guitarra i contrabaix, amb una posada en escena senzilla que evoca els concerts de l’Ovidi. 2. Origen del projecte sobre l’Ovidi Montllor Arturo recorda que el seu vincle profund amb l’Ovidi comença amb el disc “Gràcies, Ovidi” (cap al 2011). El projecte neix per mantenir viva la memòria cultural i reivindicar una figura que, fa 15 anys, no era tan recordada ni coneguda. L’equip del disc sentia indignació i sorpresa: “Com pot ser que la gent no tinga present o no recordi una figura tan important en la cançó en català?” 3. Viatge a Alcoi i recuperació de cançons inèdites L’equip viatja a Alcoi per: Conèixer l’entorn vital de l’Ovidi. Parlar amb la família i els amics. Visiten, entre d’altres, la casa del pintor Antoni Miró, gran amic de l’Ovidi. D’aquest contacte sorgeix la proposta de gravar cançons que l’Ovidi no havia enregistrat, com: L’arc de Sant Martí Berrigud (o similar, esmentada com a peça recuperada) Aquestes peces es graven fins i tot amb Toti Soler, històric guitarrista de l’Ovidi. “Des d’aquell any que jo porto sempre l’Ovidi… volem portar l’Ovidi a l’equipatge i fer-lo arribar allà on sigui necessari.” 4. L’objectiu: portar l’Ovidi a les noves generacions Arturo explica que l’Ovidi forma part del seu equipatge permanent: no és només qüestió d’aniversaris, tot i que el 30è ha propiciat una gira especial. Tenen una voluntat clara de fer arribar l’Ovidi als joves, sovint a través de: Instituts Biblioteques Petits concerts en cafès i espais de proximitat Idea clau: la gent jove no anirà sola a buscar l’Ovidi a Spotify o YouTube; se l’hi ha de posar al davant. “La gent jove, l’Ovidi se’l ha de trobar.” 5. La responsabilitat de la memòria i la cultura Arturo defensa que el problema no és la joventut, sinó la falta de treball continuat de memòria per part de la societat adulta. Denuncia que la cultura dels darrers anys està amagada i connecta això amb dades preocupants: “Un tant per cent important dels joves de Catalunya els seria igual que hi hagués una dictadura com una democràcia. Això no és culpa de la gent jove. Això és culpa nostra.” Reivindica la necessitat de: Explicar la història perquè no es repeteixi. Recuperar cançons i textos que parlen dels moments més durs i que són testimonis verídics. 6. L’univers artístic de l’Ovidi Arturo estructura el concert entorn de tres grans aportacions de l’Ovidi a la cançó en català: Poder comunicatiu i cançó de lluita Cançons que són crònica d’un temps, plenes d’ironía i compromís social. Introducció de gèneres musicals d’arreu Va ser dels primers a incorporar música folk i tradicional en la cançó social catalana. Vincle amb la poesia catalana L’Ovidi és un dels “culpables” que coneguem millor poetes com: Vicent Andrés Estellés Joan Salvat-Papasseit Josep Maria de Sagarra Salvador Espriu Es reivindica que aquests noms haurien de formar part de la memòria col·lectiva espontània. 7. El llibre d’Arturo Gaya: memòria personal i col·lectiva Arturo avança que la setmana vinent serà als estudis de Tarragona Ràdio per presentar un llibre: “Estic fent història. Relats íntims de memòria del crepuscle del segle XX” El llibre neix d’un exercici de memòria personal: No tenia dietaris ni notes; s’ha obligat a ordenar records i transformar-los en relats breus. Amb el temps, ha pres consciència que explicava coses que no s’havien escrit mai. Tot i ser una autobiografia parcial, té projecte col·lectiu: “És la meva història personal, però amb una projecció col·lectiva que crec que molta gent s’hi veurà identificada.” 8. Altres llibres i treballs d’Arturo Arturo enumera alguns dels seus llibres i participacions: Sobre l’Ebre: “L’Ebre, un riu que fa pujada” “L’Ebre, 50 raons per estimar-lo” Llibres col·lectius: “El brugit de l’Ebre”, amb un conte propi Altres relats com “Europa i el retorn a Creta” i “El bou de l’illa, el retorn a Creta” (títols evocats a la conversa) També ha escrit llibres vinculats a Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, com a nous exercicis de memòria. 9. Tancament de l’entrevista i retorn a la música La conductora anuncia que la setmana vinent Arturo visitarà els estudis de Tarragona Ràdio, i li oferirà una abraçada en persona. Es recorda de nou el concert a Cambrils com a cita prèvia. L’espai es tanca amb agraïments mutus i l’emissió de la cançó “M’aclame a tu”, amb fragments recitats/cantats que reforcen el to poètic i espiritual del final de programa. “M’aclame a tu, el que més estimava… seràs la llum, la llum il·limitada…” Etiquetes (tags) Ovidi Montllor Arturo Gaya Cançó en català Memòria històrica Joventut i cultura Homenatge musical Poesia catalana Alcoi Toti Soler Festival Exils Cambrils Terres de l’Ebre Literatura de memòria Anys 70-80 Dictadura i democràcia Seccions temporals de l’àudio 0–78 s – Introducció poètica i anunci del concert Presentació amb versos recitats i informació pràctica del concert de l’Arturo Gaya a la cripta de l’ermita de Cambrils. 79–171 s – Inici de l’entrevista i origen del projecte “Gràcies, Ovidi” Connexió telefònica amb Arturo, record del disc del 2011 i reflexió sobre la necessitat de memòria cultural. 172–268 s – Redescoberta de l’Ovidi i context de la gira Es parla de la invisibilitat relativa de l’Ovidi fa 15 anys, de la idea de portar-lo “a l’equipatge” i del marc del 30è aniversari. 269–352 s – Viatge a Alcoi i recuperació de cançons inèdites Estada a Alcoi, contacte amb família i amics, visita a Antoni Miró i gravació de cançons no enregistrades amb Toti Soler. 353–405 s – El llegat de l’Ovidi i el públic jove Reflexió sobre mantenir viu el missatge de l’Ovidi, especialment entre gent jove, mitjançant concerts en espais de proximitat. 406–486 s – Joventut, descobriment i responsabilitat adulta Reaccions dels joves, sorpresa per les cançons, i crítica al sistema educatiu i cultural que no treballa la memòria de forma continuada. 487–575 s – Democràcia, dictadura i manipulació de la memòria Comentari sobre enquestes que relativitzen la democràcia; denúncia de la idealització de la dictadura i defensa de la memòria històrica a través de cançons. 576–704 s – Les cançons de l’Ovidi: crònica, ironia i emoció Es parla de peces com “M’aclame a tu”, del seu poder emotiu i de la vigència de la crònica d’un temps que encara ens interpel·la. 705–757 s – Aportacions musicals i poètiques de l’Ovidi Descripció de les tres grans aportacions de l’Ovidi: cançó de lluita, integració de folk i música d’arreu, i difusió dels grans poetes catalans. 758–833 s – Presentació del llibre “Estic fent història” Arturo anuncia la presentació del seu llibre de relats íntims, nascut d’un exercici conscient d’ordenar records del final del segle XX. 834–931 s – Memòria personal amb dimensió col·lectiva i altres obres Es parla del caràcter col·lectiu dels records, de llibres sobre l’Ebre, de participacions en obres col·lectives i dels llibres vinculats a Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. 932–983 s – Comiat i cita a Tarragona Ràdio Agraïments, recordatori del concert de Cambrils i anunci de la visita als estudis de Tarragona Ràdio la setmana següent. 984–1225 s – Tancament musical amb “M’aclame a tu” Fragments recitats/cantats d’una lletra intensa i simbòlica que clouen el contingut amb un to altament poètic i emotiu.
Resum del contingut Context de l’entrevista Fragment d’un programa radiofònic on es presenta La Baula, grup de música de folk i cançó tradicional. L’entrevista serveix per anunciar el concert a la Capsa de Música dins del Circuit Folk 25, on també presenten el seu primer disc. Cançons tradicionals i relat inicial S’obren i tanquen fragments amb cançons tradicionals de temàtica religiosa i popular: La Mare de Déu plorava i el consol de Sant Joan o dels àngels. Referències a Montserrat i a la llegenda de la llàntia de Felip que, si crema, pot fer acabar el món. S’hi afegeixen altres versos finals sobre la mort de la voreta, mantenint el to de romanç tradicional. "De cançons i de corrandes, us en cantaré 10.000, que les porto a la butxaca lligadetes en un fil." Naixement i trajectòria de La Baula La Baula neix al Centre Artesà Tradicionàrius, que els músics descriuen com a “casa nostra”. El grup es forma a partir de músics amb carreres individuals consolidades: Roger Andorrà (Electrogralla), Pau Benítez (la gravetat de Colom), Roser Serrano (coples de sardanes i grups de folk), Joan Tomàs (controversista), Patri García i Xavi Rota (duet Ballaveu). La mort de Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius, marca emocionalment el grup i el seu vincle amb aquest espai. Objectiu del projecte i del disc Idea fundacional: ser “la baula” que enllaça els antics cantadors amb el públic actual. Volen recuperar, explicar i contextualitzar el patrimoni cançonístic: Cançons poc o gens conegudes a nivell general. Històries que provenen de llegendes o fets transmès de boca en boca. El disc combina: Interpretació musical acurada. Textos explicatius: origen de cada cançó, qui la cantava, de quin llibre o gravació procedeix. Arranjaments i transformació musical Reivindiquen que cançons pensades per treballar (cants de batre, cants de feina) ara es converteixen en peces per escoltar i gaudir. El repte principal és l’arranjament: Passar d’una veu sola (sovint una dona gran, una iaia) a un conjunt de sis músics. Mantenir respecte per la font i, alhora, fer la música atractiva per al públic del segle XXI. Exemples destacats: La llàntia de Felip Quint: de cançó pelada a peça amb aire de fandango. Integració de la malagueña de Barxeta (popularitzada per Pep Gimeno Botifarra) dins La llàntia de Felip Quint. Fonts i transmissió oral Una figura clau és Magda Capdevila, una senyora que havia gravat cançons en casset: El Pau Benítez disposa d’un d’aquests cassets, que conté autèntiques joies. Cançons a ritme de venera, molt senzilles i delicades, que ells instrumenten amb sis músics. Totes les peces es treballen amb la idea de “estimar la font” i de respectar la persona que ha transmès la cançó. Sonoritat del grup i instruments La Baula treballa amb una gran varietat d’instruments (entre 27 i 29 sobre l’escenari): Des d’escallots i panderos quadrats fins a contrabaix, guitarra, violí. Instruments de vent tradicional: flabiol, gralla, tarota, tenora. Percussió diversa: tambor, castanyoles (amb col·laboracions convidades). Divideixen la sonoritat del grup en tres grans blocs: Treball de veus (tots canten) amb acompanyament de guitarra. Sonoritat de corda: violí i guitarra. Sonoritat de vent tipus cobla: flabiol, tarota i tenora, reforçada puntualment amb fiscorn. Destaquen que tots els membres canten, per respectar el caràcter popular i coral de les cançons. Col·laboracions i detalls del disc Inclouen col·laboracions puntuals com a detalls sonors: Martí Villegas al fiscorn. Jordi Inglés “Vero” a les castanyoles en Vicenç, el fill del rei. El disc conté aproximadament 12 cançons, cadascuna amb una història pròpia. Es comenta que material no n’hi falta, però que el límit l’imposa la feina d’arranjament, més que no pas la manca de repertori. Presentació en directe i fidelitat al disc El concert a la Capsa de Música: Entrades: 6 € anticipada, 8 € a taquilla. Hora: 7 de la tarda. La banda afirma que el so del disc és fidel al directe: El públic hi trobarà la mateixa sonoritat, però amb regals afegits: Cançons de pandero. Moments íntims que no surten al disc. També es podrà adquirir merchandising i el disc físic durant el concert. Agenda i gira Després del concert a la Capsa de Música, La Baula presenta el disc en altres indrets: Festival Càntut a Cassà de la Selva (l’endemà del concert esmentat). Vall d’en Bas (Garrotxa) al mes de desembre. Recomanen seguir-los a xarxes socials per conèixer la resta de dates. Cançons destacades: "La llàntia de Felip Quint" i "El fill del rei" La llàntia de Felip Quint: Cançó lligada a Montserrat i a la imatge d’un àngel que demana apagar la llàntia perquè, si no, “el món es finarà”. Serveix d’obertura del disc i és un exemple de com transformen un romanç tradicional en una peça amb rica instrumentació. El fill del rei: Va ser la primera cançó que van rebre dins el projecte. Inicialment a ritme de vals, li canvien el tempo perquè comenci més calmada i després s’acceleri. Funciona com a carta de presentació del grup, mostrant diferents estètiques i recursos. És la cançó escollida per tancar l’entrevista radiofònica. Reflexió final de la locutora La conductora del programa considera que el disc hauria de ser d’obligada “lectura”: Perquè ajuda a revisar la història i a no “fer bons els dolents”. Reivindica que cadascú ha d’ocupar el lloc que li pertoca en el relat històric. Destaca que amb cançons com aquestes es pot aprendre molt sobre memòria, tradició i identitat. Idees clau Rescat i dignificació de la cançó tradicional catalana. Respecte profund per les fonts (cantadors i cantadores anònims, gravacions antigues). Arranjaments moderns per fer el repertori atractiu al públic del segle XXI sense perdre’n l’essència. Treball coral de veus i riquesa instrumental com a senya d’identitat de La Baula. El disc es concep gairebé com un llibre discogràfic, amb voluntat didàctica i de memòria històrica.
Introducció i to del programa • Programa distès i molt conversacional, amb bromes inicials sobre la càmera, el guió i el seu "teatrillo" habitual. • Els protagonistes són Jordi Català / Jordi Freixa (músic) i la presentadora, que condueixen una secció centrada en música en català, memòria personal i activitat cultural de Tarragona. Anys 60: Els Espejos i els inicis El grup Els Espejos • Recorden el grup Els Espejos, formació de pop dels anys 60. • Expliquen l’anècdota del nom: - El grup s’escrivia Espejos (sense "E" inicial al logotip), cosa que avui generaria confusió a internet. - Quan actuaven a les Terres de l’Ebre, la gent els deia "els espills", un terme que ells no entenien en aquella època. • Debaten com haurien pogut adaptar el nom al català (Espills, Miralls), però remarquen que aleshores estudiaven en castellà i el català no era d’ús normalitzat. Context lingüístic i social • Comentari sobre com de rar era veure català escrit en l’espai públic durant el franquisme. • Exemple: el cartell de l’autopista Tarragona–Barcelona amb "Vilafranca del Penedès" ja escrit correctament en català li semblava una "falta d’ortografia" vista amb ulls d’aquell moment. • La presentadora remarca que cal fer pedagogia amb la gent jove perquè entenguin que: - Les dones no eren lliures. - No hi havia cap democràcia real. - Les llibertats actuals són fruit d’una evolució i de lluites, no d’una "democràcia encoberta" del franquisme. Defensa del català i memòria històrica Invitació a Josep Maria Ferran • Anuncien la futura visita de Josep Maria Ferran (de la Taneu de Tarragona), responsable de l’àmbit del català. • Expliquen que han rebut el títol "En defensa del català" i que volen aprofitar la seva presència per: - Parlar de la situació de la llengua catalana. - Fer preguntes sobre la relació entre història, repressió i drets actuals. - Reforçar la idea que alguns drets actuals s’han conquerit malgrat el franquisme, no gràcies a ell. Ràdio, transició i rock en català • Jordi explica els seus inicis com a Jordi Català, pioner del rock en català a partir de mitjans anys 70 i sobretot 80. • Context de la ràdio: - Després de la mort de Franco (1975) i en plena transició, neixen moltes emissores municipals on ell tenia molt protagonisme. - Les emissores del Movimiento volien aparèixer com a demòcrates i posaven el seu disc en català. • Explica casos concrets: - A Ràdio Peninsular el van criticar per l’actitud provocadora (per exemple, ensenyar els calçotets al cul), però igualment li posaven les cançons. Provocació i estil musical • Jordi reconeix que era provocador i que això li va donar visibilitat: - Cançons com "L’orgasme sideral" i un estil de rock en català canyero, directe i incòmode. • Destaca que en aquella època predominaven: - La cançó d’autor i el folk. - Lletres punyents però embolcallades amb llenguatge més subtil per evitar la censura. • Ell, en canvi, aprofita l’arribada de la democràcia per fer un rock en català molt explícit, fet que més tard li passarà factura quan es consolida l’etiqueta de rock català i no el tenen en compte. "Cantant rock i en català no hi havia ningú. Algú havia de fer de provocador per destacar." Tornada als escenaris: Els Espejos i altres projectes Reaparició d’Els Espejos als 2000 • Situa la reconstrucció d’Els Espejos a l’entrada dels anys 2000. • Expliquen la cançó "Flor de lluna", que sonarà al programa: - Recupera l’estil del grup, amb nous arranjaments. - Presenten els integrants de la formació reconstituïda: bateria Magí Morlanes, baixista Joan Munyit (també vinculat al projecte paper de Tornassol), Xavier Giné a la guitarra i Jordi al teclat. • La presentadora destaca que la cançó sona molt bonica i que li recorda l’estil de Santana. De Fan Fan a Fan Fan Show • Explica com la formació Fan Fan (Jordi Català i Claudi Nèngels, amb Maria Bernat) es transforma a partir del 2000 en: - Fan Fan Show, liderada per Jordi. - Claudinete, projecte paral·lel del seu excompany. • Ho expliquen com una separació natural de camins, desitjant sort a tothom i que la música hi surti guanyant. La paper de Tornassol reconstituïda L’Ànec Verd i el tercer disc no publicat • Presenten la cançó "L’ànec verd", vinculada al projecte paper de Tornassol. • Origen de la peça: - Havia de formar part d’un tercer disc titulat "Aló, aló, visca la festa major". - El treball no va arribar a sortir perquè Jordi explica que va patir un embat (problema de salut). - Quan refà la formació com nova paper de Tornassol, la cançó L’ànec verd es converteix en el primer tema enregistrat del nou disc. • A partir d’aquí venen altres cançons com: - "Qui balla estallón de la baralla" - "Targoneta Swing", entre d’altres. El videoclip i la nova generació • Parlen del primer videoclip de la paper de Tornassol reconstituïda, on hi apareixen: - Raül i Josué, més joves, formant part de la nova etapa. - Figures com Pili Ruiz, que ve de la primera època i encara col·labora. • Destaquen també els espais emblemàtics de Tarragona que hi surten, posant en valor l’entorn de la ciutat. "Quins llocs més macos de Tarragona... Estem tots: és la nova paper de Tornassol." Com arriben Raül i Josué al grup • Jordi relata la cadena de contactes: - Carlitos Manso li presenta en Josué. - El Josué li porta en Raül. • Remarca que formen una mena de "societat encomandita" i que treballen plegats en diferents formats (duet, trio, etc.), més enllà del projecte concret. Nou projecte: "Forjant la Pau" i la versió de "Toda una vida" Més de 50 anys cantant en català • Jordi destaca que continua actiu amb un nou projecte titulat "Forjant la Pau", signat com Jordi Freixa – Jordi Català. • Subratllen que porta més de 50 anys cantant en català, i que aquest nou treball vol ser una mena de síntesi madurada. Maqueta en primícia: "Tota una vida" en català • La presentadora fa sonar una maqueta inèdita: una versió en català de "Toda una vida" de Antonio Machín. • Característiques de la versió: - Conserva l’esperit romàntic de l’original. - Convertida en una poesia interpretada, amb arranjaments suaus, dins d’un disc que vol parlar de pau i amor. • La presentadora reacciona emocionada, diu que li sembla molt bonica i que no es cansaria d’escoltar-la. "És una poesia interpretada amb música, com gairebé totes les cançons del treball... Totes seran cançons de pau i d’amor." • Jordi recalca que és només una maqueta, una prova prèvia, però que espera que moltes d’aquestes peces arribin a veure la llum en versió oficial. Agenda cultural de l’Ateneu de Tarragona Cap al final, el programa entra en mode "ràdio clàssica", amb Jordi posant veu de locutor per anunciar actes culturals. Divendres 14 – Exposició fotogràfica • Lloc: Galeria La Catedral, Espai d’Art i de Cultura a Tarragona. • Hora: 19:00 h. • Activitat: Inauguració d’una exposició fotogràfica sobre Tarragona, commemorant els 25 anys de la declaració com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. • La presentadora li demana repetir el fragment amb "veu de patrimoni", com si fos una falca publicitària solemne. Dissabte 15 – Tarda argentina • Hora: 18:00 h. • Activitat: "Tarda Argentina" – jornada per ballar i compartir arrels des del cor. • No és una vetllada de tango, sinó folklore argentí. • Fan sonar un fragment de la cançó "Enganchando Folclore 2024", com a mostra de l’ambient musical. Diumenge 16 – Neu d’Art • Hora: 18:30 h. • Activitat: "Neu d’Art", 28a temporada. • Direcció: Carme Bernat. • Presentació: sòcia Anna Aguilar. • Contingut: - Actuacions de socis i sòcies de l’entitat i altres artistes aficionats. - Música en viu amb violins, harmònica, guitarra clàssica, castanyoles, etc. Loteria de la Taneu • Anuncien també el número de la Loteria de la Taneu: 70.107. • Ho fan seguint el mateix registre radiofònic, com una falca d’"últim avís" per als oients. Cloenda i avanç del proper programa • Tanquen el programa amb agraïments als oients i desitjos de bon cap de setmana. • Anuncien que el dimarts següent sonarà una cançó dedicada a la pau i que els acompanyarà al programa Josep Maria Ferran (El Copeu). • Posant una última cançó de to pacifista, remarquen que la línia del nou treball de Jordi és clarament compromesa amb la pau i els valors humanistes. "El dimarts vinent, aquesta cançó sonarà, i de debò, amb el Josep Maria Ferran, El Copeu." Idees clau del podcast • Memòria musical: recorregut pels grups de Jordi Català (Els Espejos, Fan Fan, Fan Fan Show, paper de Tornassol) i la seva trajectòria com a pioner del rock en català. • Context històric: vivències del franquisme, la transició i la normalització del català, inclosa la crítica a la falsa imatge de "democràcia" del règim i la manca de llibertats, especialment de les dones. • Defensa del català: anunci de la visita de Josep Maria Ferran, titol "En defensa del català" i reflexions sobre el paper de la llengua en la identitat i la cultura. • Creació actual: presentació del projecte "Forjant la Pau", amb maquetes de cançons de pau i amor i la versió en català de "Toda una vida". • Vida cultural de Tarragona: agenda d’actes de l’Ateneu de Tarragona (exposició de patrimoni, tarda argentina, Neu d’Art) i recordatori de la Loteria de la Taneu. Glossari intern de noms i projectes esmentats (Només com a ajuda de context, no és llistat exhaustiu de la ciutat sinó dels noms que apareixen al contingut del podcast) • Jordi Català / Jordi Freixa – Músic, pioner del rock en català, vinculat a diversos grups i projectes. • Els Espejos – Grup de pop dels anys 60, reformat als 2000. • Fan Fan / Fan Fan Show – Projectes musicals sorgits d’una mateixa formació inicial que es divideix. • Paper de Tornassol / nova paper de Tornassol – Projecte musical festiu de Jordi, amb peces com L’ànec verd i Targoneta Swing. • Raül i Josué – Músics col·laboradors de la paper de Tornassol en l’etapa reconstituïda. • Pili Ruiz – Ballarina i corista vinculada a la primera i a la nova etapa de la paper de Tornassol. • Jordi Cabré – Periodista del Diari de Tarragona, que ajuda a "redescobrir" la trajectòria de Jordi. • Josep Maria Ferran (El Copeu) – Representant de la Taneu de Tarragona, vinculat a l’àrea del català, futur convidat. • Carme Bernat i Anna Aguilar – Responsables de l’espai Neu d’Art. Aquesta estructura permet localitzar ràpidament els temes principals, entendre el fil històric i musical del programa i identificar els espais i actes culturals de Tarragona que s’hi promocionen.
Resum executiu En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, el programa combina memòria musical tarragonina, novetats discogràfiques i agenda cultural. Destaquen Jordi Català repassant trajectòria (de Fan Fan Show a la reconstitució d’Els Espejos i la Paper de Tornassol), una reflexió sobre la llengua i la transició, i l’estrena de materials del projecte Forjant la Pau. A la segona part, entrevista a Xavi Rota de La Baula, que presenten a la Capsa de Música el seu primer disc de patrimoni cançonístic amb arranjaments actuals i gran riquesa instrumental. Temes principals Memòria i escenes locals • Canvis de formacions: Fan Fan → Fan Fan Show; reactivació d’Els Espejos (pop 60). • Paper de Tornassol reconstituïda i la peça “L’Ànec Verd”. Llengua, transició i ràdio • Jordi Català recorda el rock en català als 70-80 i la recepció en emissores. • Anecdota crítica al 2n congrés de llengua i cultura a Santes Creus (concert amb poc català), i crida a la pedagogia sobre el passat. Projecte creatiu actual • Avanç del projecte Forjant la Pau: cançons-poesia d’amor i pau; demo en català de “Tota una vida”. La Baula: arrel i recerca • Presenten el disc a la Capsa (Circuit Folk 25): 12 cançons poc conegudes del patrimoni cançonístic revisades amb arranjaments per al públic del segle XXI. • Origen al Centre Artesà Tradicionàrius, homenatge a Jordi Fàbregas. • Tots els membres canten i alternen fins a 27-29 instruments (fiscorn, tenora, gralla, tarota, flabiol, violí, contrabaix, panderos, etc.). • Respecte a les fonts (p. ex., Magda Capdevila) i diàleg amb tradicions veïnes (p. ex., malaguenya de Pep Gimeno Botifarra incrustada a “La llàntia de Felip V”). Agenda cultural i serveis • Activitats de l’Ateneu de Tarragona (exposició Patrimoni 25 anys, Tarda Argentina, Neu d’Art; loteria nº 70.107). • Falques informatives: ICIC, Moll de Costa (Port de Tarragona), i publicitat de Tarragona Ràdio. Cites clau “Heu de fer molta pedagogia... perquè pensen que tots eren lliures.” “Jordi Català, més de 50 anys cantant en català.” “La nostra idea és fer d’enllaç, aquesta baula entre els antics cantadors i l’actualitat.” Contingut musical (cançons escoltades) “Flor de Lluna” – Els Espejos (peça dels 60 reversionada). “L’Ànec Verd” – Paper de Tornassol (etapa reconstituïda). “Tota una vida” (versió catalana, demo) – Jordi Català dins de Forjant la Pau. “La Mare de Déu plorava” – La Baula (disc nou; tradició i arranjaments). Tancament: “Navegar” – Teodiat. Agenda i anuncis Capsa de Música: Circuit Folk 25 amb La Baula (ds. 15, 19:00; 6 € anticipada, 8 € taquilla; places limitades). Ateneu de Tarragona: • Div. 14, 19:00 – Exposició “Tarragona, 25 anys de Patrimoni Mundial de la Humanitat” (Galeria La Catedral). • Ds. 15, 18:00 – Tarda Argentina (folklore, no tango). • Dg. 16, 18:30 – Neu d’Art (28a temporada), dir. Carme Bernat, pres. Anna Aguilar; música en viu. • Loteria Ateneu: 70.107. Enllaços i falques: ICIC (recerca química sostenible), Moll de Costa (cultura al Port de Tarragona), publicitat de Tarragona Ràdio (promo “nou comerç”). Properament La Baula: Càntut (Cassà de la Selva) l’endemà; desembre a la Vall d’en Bas. Al programa: visita prevista de Josep Maria Ferran (Ateneu de Tarragona) per parlar “En defensa del català”.
La ciutat com a refugi de biodiversitat En una entrevista a Arran de Mar de Tarragona Ràdio, Eduardo Soler explica com les zones urbanes s'han convertit en espais vitals per a nombroses espècies. Contràriament al que es podria pensar, les ciutats ofereixen avantatges significatius respecte al medi rural: Menor ús de fitosanitaris: A diferència de les zones agrícoles, a la ciutat s'apliquen menys químics. Efecte illa de calor: Les ciutats mantenen temperatures més altes durant la nit gràcies a la calefacció i el trànsit, servint de refugi tèrmic per a ocells migratoris com els estorneis. Estructures arquitectòniques: Els edificis antics, les muralles i els monuments de la Part Alta ofereixen cavitats ideals per a niar. Espècies i espais clau a Tarragona La fauna urbana no es limita només als parcs i jardins, sinó que aprofita tota la infraestructura disponible: Aus i ratpenats: Espècies com el ballester, les orenetes i diversos rapinyaires depenen directament de les construccions humanes per sobreviure. El riu Francolí i els parcs: Són corredors biològics essencials dins de la trama urbana. Pol·linitzadors i jardins de papallones: Es destaquen projectes com el del parc de la Muntanyeta a Sant Pere i Sant Pau o el del campus de la URV per protegir insectes en davallada. "Molta de la conservació de la biodiversitat dels propers anys ens la jugarem a les ciutats." Noves estratègies de gestió urbana Per potenciar aquesta riquesa, es proposen canvis en el manteniment de la ciutat, com la creació de refugis amb troncs d'esporga, la instal·lació de caixes niu i el respecte pels períodes de floració de l'anomenada "mala herba", que és fonamental per als pol·linitzadors.
Context i estat de la pesca d’arrossegament Clàudia Masdeu, gerent de la llotja de Cambrils, descriu una situació crítica per a la pesca d’arrossegament al Mediterrani català i espanyol. L’ànim del sector és d’angoixa, inseguretat i manca d’informació. Des de l’inici del Pla Multianual de l’Arrossegament el sector ja advertia d’aquest escenari. S’han aplicat mesures de sostenibilitat que, segons l’informe de l’STEF (publicat a finals d’octubre), han tingut resultats positius: millora dels estocs pesquers i bon estat del medi biològic del Mediterrani. "L’estoc pesquer ha millorat moltíssim, que el medi biològic del Mediterrani està en bones condicions" Tot i això, molta flota es veu obligada a amarrar. A Cambrils, un cop acabi la parada biològica (3–30 de novembre), de les 6 embarcacions d’arrossegament que queden, només una podria treballar a partir de l’1 de desembre. Decisions europees i manca de dies de pesca A principis d’octubre es van repartir alguns dies addicionals de pesca mitjançant el mecanisme d’optimització estatal. Enguany s’ha arribat a una situació límit: només s’han pogut repartir 1–2 dies extra per embarcació, una xifra considerada irrisòria. L’informe de l’STEF demostra que els càlculs previs eren erronis i basats en dades massa antigues. El sector reclama que la Comissió Europea revisi el pla, permeti arribar a final d’any i redefineixi les condicions per al 2026. La decisió sobre els dies de pesca de l’any vinent s’ha de prendre en les reunions de desembre de la Comissió Europea; el sector està a l’expectativa. Novetats a la llotja de Cambrils Nou espai de promoció i centre d’interpretació La Confraria de Cambrils està finalitzant les obres de reconversió de l’antic espai d’oficines en un centre d’interpretació de la pesca. No serà un museu estricte per manca d’espai, però sí un lloc per explicar la relació entre: el sector pesquer i la identitat del territori, el patrimoni cultural dels municipis mariners, l’evolució del litoral i el que són avui. Objectiu central: entendre d’on venim per decidir cap a on anem i reconèixer el sector i els pescadors. "Per saber cap a on anem... també hem de saber d’on venim" Públic destinatari i activitats Està pensat per a centres escolars, turistes i públic general. S’aprofitaran i ampliaran les visites guiades que ja es fan: guiades per pescadors jubilats, recorregut per la llotja i explicació de modalitats de pesca, funcionament de la confraria i primera venda del peix. Es vol millorar i potenciar aquestes visites en el marc del nou espai. L’objectiu és donar a conèixer: el producte local, les espècies de temporada, el peix de proximitat i el seu valor gastronòmic. Situació recent de la pesca a Cambrils Impacte del temps i campanyes La setmana anterior hi ha hagut mal temps, que afecta: negativament la sortida de les embarcacions, però positivament la posterior abundància de captures. L’arrossegament està parat biològicament des del 3 de novembre. La subhasta es fa al migdia (12:30 h), centrada en els arts menors (embarcacions petites), molt afectats pels temporals. Campanyes i espècies S’ha tancat la campanya de tonyina. S’ha iniciat la campanya del llenguado, ressaltada com un plat molt apreciat. L’encerclament (peix blau) viu un mal any, amb captures baixes, però amb esperança de millora. Preus orientatius Masdeu detalla alguns preus de mercat actuals: Moll: ~8 €/kg Rap: ~12 €/kg Llenguado: ~25 €/kg Peix blau (ex. seitó): ~2,5 €/kg Nou segell de qualitat «Peix de Llotja» Objectiu i abast del segell S’explica la creació del segell de qualitat «peix de llotja», una iniciativa del Gal Costa Daurada en cooperació amb els cinc grups d’acció local pesquer (GALP) de la costa catalana. Vol reconèixer els restaurants i establiments que: treballen producte pesquer de proximitat, posen en valor el sector pesquer local i el seu producte. El segell es basa en una visió de sostenibilitat total: com es pesca i la cura en el procés, criteris sanitaris i de salut, reducció de la contaminació associada al transport (proximitat). "Té molt de sentit parlar de producte de proximitat, específicament pel que significa com a identitat pel nostre litoral" El segell vol ajudar el consumidor a identificar on menjar peix de les nostres costes i posar en valor els negocis que hi aposten. Funcionament i requisits Els restaurants de tot Catalunya poden sol·licitar el segell. Han d’acreditar que l’any anterior han consumit una quantitat mínima de: peix fresc, producte de llotja de la costa catalana. Com s’acredita? Mitjançant un certificat de consum expedit per una confraria de pescadors, o a través d’un majorista que treballi amb confraries locals. Un cop validat: Es concedeix el segell a l’establiment. El restaurant s’inclou en un llistat públic a la pàgina web del projecte. Tant consumidors com restaurants hi podran consultar quins establiments treballen amb peix de proximitat. Els restaurants certificats tindran prioritat o protagonisme en les activitats promocionals que organitzin els GALP. Beneficis per a la cadena de valor El segell respon a una demanda real: Restaurants que treballen amb producte de llotja demanaven reconeixement. Consumidors volien informació clara sobre on menjar peix local. Les confraries també reclamaven donar més ressò a la cadena de valor del peix. Masdeu subratlla que el projecte connecta tota la cadena (pescadors, majoristes, restauració i consumidor) i li dóna la importància que mereix. Coordinació entre GALP i calendari Treball conjunt al litoral català La coordinació entre els cinc GALP ha estat bona. Estan acostumats a treballar plegats, especialment arran de la creació dels tres GALP més recents, entre ells el Gal Costa Daurada. Comparteixen problemes i objectius comuns a tot el litoral, i per això: no té sentit actuar separadament per territoris, cal buscar eficiència i ressò treballant en equip i amb solucions comunes. Dates i renovació del segell Ara s’ha iniciat la campanya informativa i promocional del segell. Els restaurants podran presentar sol·licituds a partir del 15 de gener. El certificat tindrà validesa per a tot l’any 2025. És un certificat renovable anualment: per mantenir el segell el 2026 i anys següents, caldrà tornar-lo a sol·licitar i tornar a acreditar el consum mínim de peix de llotja. Al tancament de l’entrevista, Masdeu agraeix l’espai i manifesta la voluntat de continuar explicant nous projectes vinculats al sector pesquer i al peix de proximitat.
Visió general de l’episodi Aquest capítol d’Arran de Mar combina actualitat de tota la costa catalana, entrevistes sobre pesca i sostenibilitat, divulgació científica marina, iniciatives socials i esport tradicional de rem. El fil conductor és sempre el mar i la vida als municipis costaners. 1. Bloc informatiu de costa (Costa Brava, Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada) 1.1. Segell «peix de llotja» i ports sostenibles (Costa Brava) • Es presenta el nou segell «peix de llotja» impulsat pels grups d’acció local pesquers (GALP), nascut al GALP de la Costa Daurada i estès de sud a nord de Catalunya. • Objectiu: reconèixer restaurants que compren peix fresc de les llotges catalanes, posant en valor el peix local i sostenible i enfortint el vincle entre sector pesquer i gastronòmic. • Requisit: haver comprat mínim 12.000 € anuals en peix i marisc de llotja, directament a confraries o a majoristes certificats. • Beneficis: impulsar economia local, generar impacte social i ambiental positiu i fer visible als consumidors quins establiments aposten per producte de proximitat. • El Port de Roses s’adhereix al programa d’acords voluntaris de reducció de gasos d’efecte hivernacle, impulsat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic: - Mesuraran i reduiran emissions de totes les seves activitats (dàrsena, marineria, flota, enllumenat, senyals marítimes…). - Ja apliquen política ambiental integral: recollida selectiva, tractament d’aigües grises i negres, flota elèctrica i punts de recàrrega. - Compten amb certificacions ISO 14001, Biosphere, Bandera Blava i adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible. 1.2. Innovació al delta de l’Ebre: aquicultura i refugis climàtics • L’IRTA impulsa el projecte europeu Blue Boost sobre aquicultura multitròfica integrada al delta de l’Ebre: - Combina peixos, mol·luscs bivalves i macroalgues per tancar el cicle de nutrients i reduir residus. - Pilot a la Ràpita: cria de cabessut, cloïsses, ostres i algues amb resultats excel·lents, sobretot en cloïsses (creixement de 18 a 28 mm en 7 mesos). - Es vol exportar el model a arrossars salinitzats del Delta per recuperar rendibilitat econòmica i adaptar-se al canvi climàtic. • El Consell Comarcal del Montsià transforma la seva seu en refugi climàtic: - Millores d’aïllament, façana i fusteria, ventiladors i plaques fotovoltaiques. - Objectius: estalvi energètic i espai de confort tèrmic davant les onades de calor. - Pressupost: uns 260.000 €, majoritàriament finançats pel Departament d’Acció Climàtica. 1.3. Patrimoni romà al Garraf • A la platja del Castell de Cunit / Cubelles (Covelles) les obres treuen a la llum una vila romana activa des del segle I dC fins avui, sense interrupció cronològica. • Troballes destacades: - Mur d’1,5 m d’alçada. - Moltes sitges per emmagatzemar gra. - Un lacus amb revestiment impermeable per conduir o contenir aigua. - Monedes, ceràmica, vidre romà i un pes de plom. • L’Ajuntament vol crear un espai interpretatiu al voltant del mur visible, amb plafons i documentació per explicar el passat romà de la població i el vincle amb l’antiga Tàrraco. 1.4. Memòria esportiva i salut ambiental al Maresme • La biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar dedica una exposició al fons documental del Club Mar Esport: - Entitat centenària amb una antiga secció de natació avui desapareguda. - Es mostren fullets, programes i cartells de competicions (1929–1933). - L’objectiu és fer visible el fons local que normalment només consulten investigadors. • Cinc municipis del Maresme (Arenys de Mar, Premià de Mar, Palafolls, el Masnou i Argentona) reclamen suport per combatre el gas radó: - Gas radioactiu natural, invisible i inodor, considerat per l’OMS la segona causa de càncer de pulmó i la primera entre no fumadors. - La geologia granítica del Maresme afavoreix concentracions elevades en soterranis i plantes baixes. - La nova normativa obliga a mesurar anualment el radó en activitats situades a cotes baixes de zones d’alta exposició i aplicar mesures correctores. - El Masnou ja ha reduït nivells amb millora de ventilació i despressurització del subsol. 1.5. Energia, habitatge i educació a Tarragona • El Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona alerta que sense certificat energètic vigent una hipoteca es pot encallar: - El certificat és clau per avançar en la normativa europea cap a edificis d’emissions gairebé nul·les. - Molts habitatges de la demarcació estan a les franges E, F o G, fet que obligarà a millores d’aïllament, protecció solar, instal·lacions i renovables. - Es veu com una oportunitat per rebaixar la factura energètica i millorar el confort. • L’Arxiu del Port de Tarragona amplia el projecte educatiu «Aprèn amb l’Arxiu»: - Nous quaderns didàctics inclusius i en línia per a tot l’alumnat. - Volen apropar la història del Port de Tarragona i del seu entorn a infants i joves, fomentant que el coneguin, el valorin i el preservin. - Dos grans eixos: «el mar, el port, les persones» i «fars, vaixells i grues». 2. Servei de temps i trànsit 2.1. Previsió meteorològica • Situació dominada per vents de Xaloc, Garbí i Mitjorn: - Més intensos a la Costa Brava (sobretot Golf de Roses i Cap de Creus), amb maró en alta mar. - A la costa de Barcelona i Tarragona el vent és més feble, amb marejol i mar força tranquil·la. • Cel majoritàriament serè, amb alguns núvols prims i ocasionalment núvols baixos al matí. 2.2. Estat del trànsit • Accident greu a l’AP-7 a l’Aldea amb tres camions implicats i una víctima mortal: - En sentit sud ja no hi ha retencions, però queda un carril afectat per treballs de retirada. - En sentit nord només hi ha un carril obert i es mantenen uns 13 km de cues des de Freginals. - Es recomana com a alternativa la N-340, amb trànsit dens però sense cues tan llargues. • Retencions habituals a: - B-20 (Santa Coloma – Nus de la Trinitat). - Ronda Litoral entre Santa Adrià i el Nus de la Trinitat. 3. El segell «peix de llotja» i la situació de l’arrossegament (Llotja de Cambrils) 3.1. Crisi de la flota d’arrossegament Clàudia Masdeu, gerent de la llotja de Cambrils, descriu un panorama preocupant: • Ànim general al sector: angoixa, inseguretat i manca d’informació arran del pla plurianual de l’arrossegament al Mediterrani. • Tot i les mesures de sostenibilitat ja aplicades (parades biològiques, reducció d’esforç), l’actual distribució de dies de pesca porta moltes embarcacions a amarrar abans d’acabar l’any. • A Cambrils: - De les 6 embarcacions d’arrossegament que queden, a partir de l’1 de desembre probablement només en podrà treballar 1. - S’aplica el mecanisme estatal d’«optimització» de dies sobrants, però enguany només ha aportat 1–2 dies extra, insuficients. • Un informe recent de l’STECF (òrgan científic europeu) indica que: - Els stocks han millorat molt gràcies a les mesures del sector. - Els càlculs anteriors eren erronis i basats en dades antigues. «El medi biològic del Mediterrani està en bones condicions, i per tant la Comissió Europea ha de revisar les mesures aplicades» • El sector espera que les reunions de desembre de la Comissió Europea ajustin els dies de pesca per a 2026 i permetin a les flotes arribar a final d’any. 3.2. Nou centre d’interpretació de la pesca a Cambrils • La confraria està transformant l’espai d’oficines en un centre d’interpretació de la pesca: - No serà un museu clàssic, sinó un espai per entendre la relació entre sector pesquer i identitat del territori. - Volen explicar l’evolució dels municipis mariners i el paper del peix de proximitat. • Públic objectiu: - Escoles (amb visites guiades per pescadors jubilats). - Turistes i veïnat, aprofitant jornades gastronòmiques i visites d’estiu. • Objectiu de fons: fer que la ciutadania entengui d’on venim per poder decidir quin litoral i quin futur volem. 3.3. Estat actual de la pesca a Cambrils • Darrers dies marcats per mal temps que redueix sortides, sobretot de les barques petites (arts menors) i l’encerclament (peix blau), molt afectats pels temporals. • L’arrossegament és en parada biològica des del 3 de novembre. • S’ha tancat la campanya de tonyina i s’obre la de llenguado, un peix molt apreciat a les llars. • Preus orientatius a la llotja: - Moll: ~8 €/kg. - Rap: ~12 €/kg. - Llenguado: ~25 €/kg. - Peix blau (ex. seitó): ~2,5 €/kg. 3.4. El segell «peix de llotja»: objectius i funcionament • Impulsat pel GALP Costa Daurada en cooperació amb els altres 4 GALP del litoral català. • Finalitat: certificar i fer visibles els restaurants que: - Treballen amb peix fresc de proximitat procedent de llotges catalanes. - Respecten criteris de sostenibilitat, traçabilitat i qualitat sanitària. • Requisits per obtenir el segell: - Acreditar, amb dades de l’any anterior, un consum mínim en peix de llotja. - El certificat pot venir d’una confraria de pescadors o d’un majorista vinculat a llotges catalanes. • Cobertura territorial: - Obert a restaurants de tot Catalunya, gestionats pel GALP del seu àmbit. • Beneficis pels restaurants: - Aparèixer en un llistat públic al web del projecte. - Participar prioritàriament en activitats promocionals i gastronòmiques. - Gaudir d’un distintiu que els diferencia davant del client conscient. • Beneficis pel territori i el medi: - Reducció d’emissions associades al transport llarg de peix. - Reforç de la cadena de valor del peix (confraries – majoristes – restauració – consumidor). - Reconeixement i retorn econòmic al sector pesquer local. • Coordinació entre GALP: - Tots comparteixen problemàtiques i objectius, per això treballen «de la mà» en aquest i altres projectes. - La cooperació evita accions disperses i multiplica l’impacte. • Calendari: - Ara comença la campanya informativa. - Els restaurants podran sol·licitar el segell a partir del 15 de gener, acreditant consum de 2025. - Certificat renovable anualment per garantir que el compromís es manté. 4. «Càpsules del mar»: el rorqual comú al Mediterrani 4.1. Característiques del rorqual comú • Espècie: rurqual comú (Balaenoptera physalus), únic misticet (cetaci amb barbes) present al Mediterrani. • Barbes: estructures queratinoses que pengen de la mandíbula superior i fan de filtre: expulsen l’aigua i retenen l’aliment. • Dimensions i aspecte: - Pot superar els 22 metres; és la segona espècie animal més gran del planeta. - Aleta dorsal petita situada al terç posterior del cos. - Coloració gris fosca dorsal i blanquinosa ventral. - Marques blanques característiques a la zona cefàlica, des de l’aspiracle fins a l’aleta pectoral, molt útils per identificar individus. 4.2. Comportament i alimentació • A la superfície sol ser tranquil, amb navegació suau. • Patró de respiració en viatge: - 6–12 immersions curtes i superficials seguides. - Alternades amb immersions més profundes de 6–12 minuts. • En alimentació el patró esdevé més caòtic, amb canvis de rumb constants. • Aliment principal al Mediterrani: krill, un petit crustaci que forma grans bancs en aigües relativament superficials. 4.3. Distribució i presència a Catalunya • Al Mediterrani occidental hi conviuen dues subpoblacions: - Una resident, que no surt de la conca. - Una altra migradora, que entra i surt per l’estret de Gibraltar. • Hàbitat preferent: aigües del talús continental, tot i que pot entrar a la plataforma. • A la zona del Garraf i costa catalana: - Més habitual entre febrer i juny. - Abril i maig són els mesos amb més albiraments registrats. 4.4. Experiència i impacte en l’observador • Arnau remarca que veure un rorqual comú de prop és impressionant: «Quan el veus en persona, escoltes com surt a la superfície i respira, és una experiència increïble» • Encara que et diguin les mesures en metres, la sensació real de grandesa només s’entén in situ. 4.5. Bones pràctiques d’observació • Hi ha una normativa específica que regula l’aproximació a cetacis. • Principis bàsics: - Respectar una zona d’exclusió de 60 metres al voltant dels animals. - Si són ells qui s’apropen a l’embarcació, cal parar motor o reduir molt la velocitat. - No tallar mai la trajectòria dels cetacis. • L’Associació Cetàcia disposa de permís del Ministeri, però tot i així manté les distàncies de seguretat. 5. Jugateca de l’Ampolla: joc en família i menys pantalles 5.1. Què és la Jugateca? • La Jugateca és un nou espai de joc en família situat a la Biblioteca Municipal de l’Ampolla. • Impulsada per la Regidoria de Cohesió Social i Cultura amb l’equip de biblioteca. • Objectius principals: - Convertir-se en punt de trobada per a famílies, amics i veïnat. - Fomentar temps compartit de qualitat, cohesió social i joc intergeneracional. - Oferir alternatives d’oci sense pantalles, sota el lema «un clic menys a les pantalles». 5.2. Funcionament i tipus de jocs • No és una ludoteca clàssica: no s’hi poden deixar els infants sols. - Menors de 10 anys han d’anar acompanyats d’un adult responsable. • L’espai disposa d’una àmplia varietat de jocs de taula: - Per a edats a partir de 2,5–3 anys fins a adults. - Jocs de cartes, educatius, d’estratègia, col·laboratius, tradicionals… • Cada joc té una fitxa informativa amb: - Edat recomanada. - Nombre de participants. - Tipus de joc. • Sistema de préstec intern: es registren els jocs que es fan servir dins la biblioteca i es retornen perquè altres usuaris els puguin gaudir. 5.3. Valors educatius i socials • Es vol recuperar el joc tradicional i el joc compartit entre generacions: - Avis i àvies que ensenyen jocs als nets. - Jovent que deixa el mòbil per asseure’s a jugar i parlar. • Beneficis destacats: - Treball de normes, concentració, memòria i llenguatge. - Reforç del vincle familiar i veïnal. - Biblioteca com a refugi climàtic d’hivern i espai cultural integrat. 5.4. Implicació del comerç local i calendari • Tots els jocs s’han adquirit a comerços locals de l’Ampolla. • Tres establiments (llibreria Belina Baïnallara, llibreria Ampolla Digital i botiga Bromar) presentaran els jocs en petites exposicions i demostracions a la biblioteca. • Calendari d’arrencada: - 20 de novembre: primera presentació i primers jocs disponibles. - 27 de novembre i 4 de desembre: presentacions dels altres comerços. • Des del 20 de novembre, les famílies ja poden utilitzar l’espai Jugateca en horari de biblioteca. 6. Biodiversitat urbana: natura a dins de les ciutats 6.1. Existeix biodiversitat a les ciutats? Eduardo Soler respon que sí, i molta: • Les ciutats poden ser refugi per a moltes espècies perquè sovint s’hi apliquen menys fitosanitaris que a zones agrícoles intensives. • Espècies que hi troben refugi per dormir, niar o descansar durant migracions, mentre fan altres parts del cicle vital a l’entorn rural. 6.2. Hàbitats urbans i espècies clau • A Tarragona hi ha una combinació singular de: - Parcs i trams urbans del riu Francolí. - Edificis històrics, Muralles i monuments amb cavitats i golfes. • Espècies que depenen molt d’estructures urbanes: - Ballester (gran espècie de falciot), diferents orenetes i ratpenats que fan niu o refugi en teulades, forats i escletxes. - Estornells que utilitzen els arbres urbans per dormir a l’hivern aprofitant l’efecte de bombolla de calor de la ciutat (trànsit, calefaccions). • Els parcs, jardins i arbres viaris són corredors ecològics i font d’aliment, refugi i lloc de nidificació. 6.3. Jardins de papallones i pol·linitzadors • Es parla dels jardins de papallones com a espais dissenyats per afavorir pol·linitzadors: - Plantació d’espècies que asseguren floració escalonada en el temps. - Diversitat de plantes per donar cabuda a pol·linitzadors especialitzats. • A Tarragona: - Es preveu un jardí de papallones al parc de la Muntanyeta (Sant Pere i Sant Pau) dins el projecte Tarragona Greenbelt 25–26. - N’hi ha un altre que ja funciona al campus Sescelades de la URV. • Context global: els pol·linitzadors són un dels grups més amenaçats i la seva davallada és molt preocupant; les ciutats poden ser part de la solució. 6.4. Gestió urbana favorable a la biodiversitat • Exemples de bones pràctiques: A Reus: Refugis de biodiversitat amb troncs procedents d’esporgues o arbres retirats. Construcció de piles i murs de pedra seca per a rèptils, amfibis i invertebrats. Canvi del concepte de «males herbes» per prats gestionats amb segues menys freqüents, respectant floració i fructificació. En general: Instal·lació de caixes niu i caixes refugi per a ocells i ratpenats. Restauració d’edificis tenint en compte la seva funció com a hàbitat. Adaptar esporgues, neteges i manteniments als cicles biològics. • Visió de futur: gran part de l’èxit de la conservació en els propers anys es jugarà a les ciutats, perquè: - Ocupen cada cop més territori. - Concentren un percentatge major de població. - Són espais clau per educar i conscienciar. 6.5. Jornades de biodiversitat urbana a Tarragona • El 21 de novembre se celebren les terceres jornades de biodiversitat urbana, enguany centrades en pol·linitzadors. • L’entrevista queda curta i es compromet a tornar per aprofundir-hi. 7. Odissean: busseig, divulgació i reserves marines 7.1. El camí personal d’en Pol Ramos • Pol Ramos, biòleg marí i bussejador, explica l’origen de la seva passió: - Infància a la Costa Brava (l’Escala), envoltat de família molt lligada al mar. - Primer títol de busseig als 14 anys; més tard, Divemaster i després instructor. - Viatges i treball en centres de busseig a Tailàndia, Mèxic, Indonèsia i altres llocs. • La vivència que més el marca: el primer tauró balena, el peix més gran de l’oceà, vist de prop després de milers d’immersions. 7.2. Naixement del projecte Odissean • Odissean neix fa uns dos anys arran d’un primer viatge organitzat al Mar Roig amb família i amics. • L’èxit del viatge genera molta demanda i el porta a estructurar el projecte amb: - Pol Vives, biòleg i bussejador. - Maria, especialista en màrqueting, comunicació i també instructora. • Missió d’Odissean: - Organitzar expedicions de busseig a mars i oceans de referència. - Crear contingut audiovisual atractiu i pedagògic. - Contribuir a la protecció i conservació marina mitjançant la vivència directa. «La gent només protegeix allò que estima, i només s’estima allò que es coneix» 7.3. Destinacions i espècies emblemàtiques • Mar Roig (Egipte): - Ruta nord: esculls de corall molt sans, gran varietat de peixos i dofins. - Ruta sud: més profunditat i corrents, amb fins a 5 espècies de taurons. • Maldives: corrents forts, concentracions de mantes oceàniques i taurons. • Mèxic: possibilitat de bussejar amb balenes i taurons. • Galàpagos i Revillagigedo (Pacífic): - Grans reserves marines on s’observen migracions massives de taurons martell (fins a 300 sobre el cap en una immersió). - Presència de balenes (geperudes, grises) en època de migració i cria. 7.4. De l’emoció al canvi d’hàbits • Pol insisteix que les vivències intenses (com bussejar amb dofins lliures o grans taurons) són la millor forma de provocar canvis reals: - Una persona que ha plorat d’emoció sortint de l’aigua amb dofins probablement serà més receptiva a reduir el consum de peix industrial o defensar àrees protegides. • Aquest enfocament positiu i experiencial complementa el discurs científic sobre amenaces com la pesca industrial o els plàstics. 7.5. Requisits i formació de bussejadors • Les expedicions són per a bussejadors certificats, tot i que Odissean ajuda a formar gent des de zero a la Costa Brava: Col·laboren amb centres de busseig locals per oferir cursos inicials i avançats. Organitzen sortides d’un dia: immersió + dinar, per crear comunitat. • Nivells requerits (orientatiu): - Mar Roig (ruta nord): mínim Advanced i 15–20 immersions. - Maldives: millor tenir 50–60 immersions per les corrents. - Galàpagos / Revillagigedo: entorn molt exigent, busseig al blau amb corrents fortes; cal 100–200 immersions i experiència contrastada. 7.6. Projecte audiovisual sobre el Mediterrani i reserves marines • Odissean i Blue Wave Alliance impulsen una docu-sèrie sobre el Mediterrani en el marc de l’objectiu de la ONU 30x30 (protegir el 30% dels oceans abans de 2030). • Primer capítol: Illes Medes com a cas d’èxit de reserva marina: - Beneficis per al municipi, pescadors locals, turisme, ecosistema i biodiversitat. - Els esculls mostren com podria ser el Mediterrani si estigués ben protegit. • Format: capítols de 10–15 minuts, estil reality amb els tres protagonistes mostrant la realitat, sense catastrofisme però assenyalant hàbits que s’han normalitzat i que cal revisar. • Missatge central: les àrees marines protegides són clau per recuperar vida marina, donar estabilitat al sector pesquer i complir els objectius globals de conservació. 7.7. Llum i ombra: experiències negatives • Pol assenyala dos aspectes més foscos: - Mediterrani fora de reserves: molt pobra en fauna per l’explotació pesquera. - Llocs d’Àsia on veuen arribar grans quantitats de plàstic (part d’origen europeu) acumulat per corrents marines. • En contrast, descriu Galàpagos com l’experiència més positiva i impactant de la seva vida submarina: 18 immersions seguides envoltat de taurons. 8. Lliga catalana de llagut català de rem 8.1. Inici difícil d’una lliga molt esperada • Després de diverses regates anul·lades per mal temps, finalment es disputa la primera jornada de la Lliga Catalana de Llagut Català de Rem a Calafell. • Núria Rosales, presidenta del Club de Rem Arenys de Mar, explica l’alegria de poder competir per fi i la dificultat de reprogramar proves perdudes. 8.2. Desenvolupament de la regata de Calafell • Condicions de la jornada: - Dia radiant i mar molt bona per remar. - 60 tripulacions participants en categories infantil, cadet, juvenil, veterà i absolut. • Nova categoria mixta: - 8 remers per barca (4 homes + 4 dones). - Arenys de Mar s’estrena amb una tripulació nova i Núria al timó. - De 6 barques, queden 4ts, un resultat molt positiu per una primera participació. • Categories veteranes d’Arenys: - Veterà femení: 3a posició de 17 tripulacions. - Veterà masculí: 2a posició també entre 17 barques. • Són regates de llarga distància (4.000 m), on cal dosificar l’esforç: «Si t’acceleres massa en una prova tan llarga, encara que corris no avances» 8.3. Dificultats tècniques i esperit de germanor • A Calafell, el poc calat i l’onada de retorn a la platja poden fer trencar rems si no s’afronta bé l’entrada. • Els clubs han d’anar amb rems de recanvi a la barca. • Més enllà dels resultats, Núria destaca: - L’ambient de germanor entre clubs, compartint menjar i estones després de les regates. - L’homenatge amb minut de silenci i rems alçats a un company de rem traspassat recentment. 8.4. Properes cites i format de competició • Proper calendari: - Sant Feliu de Guíxols (regata de boies) el dia 16. - Regata d’Arenys de Mar el dia 30. • Format de regata de boies: - Cronometrada de 1.000 m per establir temps. - Final A (1r–4t temps), final B (5è–8è), etc. • Objectiu d’Arenys: - Classificar-se per final A i mantenir les bones posicions assolides a Calafell. • Les veteranes recorden amb humor que continuen sent «les més grans» d’edat, però també molt competitives. 9. Altres informacions de servei i municipals 9.1. Actualitat ferroviària i viària a l’entorn de Tarragona • El Govern de la Generalitat aprova l’estratègia ferroviària de Catalunya fins a 2050, amb: - Nova estació d’alta velocitat Tarragona Aeroport. - Noves estacions AVE a Girona i Vilafranca del Penedès. • La subdelegada del Govern espanyol, Elisabet Romero, afirma que el projecte de l’estació intermodal a l’Horta Gran (proposada per l’Ajuntament de Tarragona) és compatible amb la ubicació prevista a Vila-seca. • Les obres de humanització de la N-340 a l’entorn de Tarragona començarien a la primavera de 2026. • El director del Servei Català de Trànsit valora noves mesures a l’AP-7 al sud de la demarcació després de diversos accidents de camions: - Ja hi ha prohibició d’avançar per a pesants. - Es plantegen restriccions de velocitat addicionals. 9.2. Conflicte veïnal a Tarragona 2 • Els veïns de Tarragona 2 reclamen la legalització i cessió d’ús de la caseta del Parc Montserrat Garriga. • Denuncien: - Manca de voluntat política per regularitzar l’espai. - Retirada d’una partida pressupostària destinada a la seva rehabilitació. • Els informes tècnics dels anys 96–97 ja apuntaven que la caseta era legalitzable dins de zona verda, i els veïns reclamen que l’Ajuntament de Tarragona simplement n’adjudiqui l’ús. 10. Idees clau de l’episodi 10.1. Sostenibilitat marina i costanera • L’episodi mostra com pesca, ports i restauració es mouen cap a models més sostenibles: - Segell peix de llotja. - Port de Roses baixant emissions. - Projectes d’aquicultura integrada i refugis climàtics. 10.2. Patrimoni i memòria • El passat romà al litoral (vila romana vinculada a Tàrraco), la memòria d’entitats esportives marines i el paper dels arxius i biblioteques en la difusió del patrimoni. 10.3. Educació i canvi de mirada • Des d’Odissean fins a les Càpsules del mar, passant per la Jugateca i els programes educatius del Port de Tarragona, l’episodi insisteix que conèixer és el primer pas per estimar i protegir. 10.4. Ciutats com a espais clau de biodiversitat • Les ciutats no són només espais de formigó: poden ser refugis per fauna, pol·linitzadors i flora si es gestionen amb criteris ecològics. 10.5. Comunitat i tradició esportiva • La Lliga de llagut català exemplifica com l’esport tradicional, el mar i la comunitat es combinen per generar salut, identitat i cohesió social.
Resum general Programa: Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio. Informatiu del migdia amb focus en infraestructures ferroviàries i viàries, la crisi de la brossa a la ciutat i l’actualitat esportiva. "Els dos projectes no són incompatibles" — Elisabet Romero, sobre l’estació intermodal a l’Horta Gran i el projecte de Vila-seca Infraestructures i mobilitat Estratègia ferroviària de Catalunya i nova estació AVE “Tarragona Aeroport” La Generalitat aprova l’Estratègia ferroviària de Catalunya (EFC) amb 63 mesures fins al 2050 i 3 noves estacions AVE (Reus – “Tarragona Aeroport”, Girona i Vilafranca del Penedès). Objectius clau: • Millorar la fiabilitat i la seguretat del sistema ferroviari. • Intermodalitat i increment del transport de mercaderies per tren. • Impuls a l’FP ferroviària i a les empreses catalanes del sector. • Línia orbital i possible empresa pública per a material rodant. Governança i planificació: reforç de la Generalitat com a autoritat ferroviària amb nova llei, nova operadora de Rodalies i Agència Catalana de Seguretat Ferroviària; instruments com el Pla de Serveis Ferroviaris, revisió del PITC, Agenda Catalana del Corredor Mediterrani i Pla de Rodalies 2026-2030. Estació intermodal: Horta Gran vs Vila-seca (compatibles) La subdelegada del Govern, Elisabet Romero, sosté que la ubicació a l’Horta Gran (proposta per l’Ajuntament de Tarragona) és compatible amb l’estació intermodal acordada anteriorment a Vila-seca per consens territorial. El Ministeri contempla la reivindicació de Tarragona: "Els dos projectes no són incompatibles". N-340 i A-27/AP-2: calendari d’obres i coordinació “Humanització” de la N-340 a partir de la primavera de 2026: • Ampliació del pont del Francolí. • Pantalles acústiques a l’A-7. • Carril bici de la via Augusta fins a la Mora. • Coordinació perquè les obres no interfereixin amb el Tour de França. Enllaç A-27 amb l’AP-2 cap a Lleida: finalització prevista el 2030. AP-7 a l’Ebre: sinistralitat i noves restriccions a camions Accident mortal a l’Aldea amb tres camions implicats (un conductor mort i un ferit greu traslladat a l’Hospital Joan XXIII). Darrer cap de setmana: cisterna bolcada entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar amb llargues cues. Ramon Lamiel (Servei Català de Trànsit) recorda la prohibició d’avançar dels camions a les Terres de l’Ebre i estudia limitar la velocitat: "Potser no n’hi haurà prou... i haurem de fer algun tipus de restricció de velocitats". AENA: Reus i Girona, vàlvula d’escapament del Prat Maurici Lucena anuncia la licitació imminent del pla director tècnic de l’aeroport del Prat i preveu >58 M de passatgers el 2025. Fins que l’ampliació no sigui una realitat, Reus i Girona continuaran absorbint el sobrant del Prat. Reus no decreixerà. Política i ciutat Camp de Tarragona: retard a l’aparcament de l’estació El Partit Popular denuncia retards en la represa de les obres de l’aparcament de l’estació del Camp de Tarragona i registra una proposta de resolució al Parlament. Reclamen: • Reprendre l’estacionament provisional per a 110 vehicles. • Zona vigilada provisional, millor il·luminació i senyalització. • Adverteixen d’un +15% d’usuaris l’últim any (obres al túnel de Roda de Berà i problemes a Rodalies de Catalunya). Contracte de la brossa: sancions, dades i debat polític L’Ajuntament de Tarragona obre un segon expedient sancionador a FCC (Fomento) pels incompliments. Dades clau: • De l’1 al 3 de novembre: 60 serveis fets de 214; 154 no executats (descompte d’uns 54.000 €). • Octubre: 582 serveis incomplerts (prop de 180.000 € descomptats). • Reforç amb Urbacer i normalització progressiva: rentat de contenidors reactivat. • Dies de pics: +67 t (dj) i +56 t (dv) de brossa extra recollida. Tertúlia política: • Junts (Jordi Sendra): demana vot de confiança; considera innecessària la manifestació per una “Tarragona neta”. • ERC (Gemma Fuster): acusa el govern de mala gestió i manca de lideratge en el traspàs. • PSC (Sandra Ramos): dona per tancada la polèmica i recorda que ERC no va signar nou contracte en el mandat anterior: > "En quatre anys no van ser capaços de tenir un contracte de la brossa". Plaça Corsini: pèrgola pilot i calendari La prova pilot de la pèrgola avança: pilones, cables, teles i motor enllestits; pròxima fase: il·luminació (garlandes, boles i punts fixos). Ajustos: el color passarà a “pedra tarragona”; no es poden plantar arbres perquè sota hi ha aparcament. Instal·lació definitiva: primera meitat de l’any vinent, amb teles retràctils i 24 pilars; objectiu: que sigui realitat a l’estiu. Veïns de Tarragona 2: caseta del parc Montserrat Garriga Demanen legalitzar i cedir l’ús de la caseta (zona verda), amb informes municipals (1996-97) que ho avalarien. Critiquen la retirada del crèdit per a la rehabilitació (18.000 €) i la manca de resposta a 13 demandes (neteja, enllumenat, etc.). L’associació reclama també un local per reunir-se. Esports Nàstic (futbol) Òscar Sanz confia en una setmana llarga per assimilar els conceptes del nou tècnic i sortir al Nou Estadi Costa Daurada amb pressió alta i solidesa defensiva per derrotar el Marbella. Classificació: a 3 punts del playoff, +2 sobre el descens; preocupa no perdre punts amb rivals directes. Vòlei femení — Sant Pere i Sant Pau Líder a Primera Nacional després de l’ascens; només una derrota a la primera volta. Edu Sánchez: competició igualada; objectiu inicial de permanència superat i ara aspiracions més altes. Bàsquet Sofia Llanos (Gijón) torna a Tarragona contra el TGN Bàsquet: en recuperació del genoll i ja amb bones sensacions; primera victòria a la fase regular, amb 8 punts i 8 rebots. Futbol territorial Resultats destacats: • Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau cau 3-0 a la Sènia. • Cultura Torreforta perd 2-1 a Camarles. • A Tercera Catalana (G16): Sant Salvador empata a 3 als Pallaresos. • A Tercera Catalana (G17): Atlètic Campclar 4-0 Sant Pau; Racing Bonavista cau per la mínima al Mas Pellicer. Servei: El temps i la mobilitat El temps (AEMET) Temps estable i sol; màximes avui fins a 21 ºC a Tarragona. Demà: boires al matí, màximes fins a 22 ºC; vent fluix a moderad a l’interior. Mobilitat AP-7: després de l’accident a l’Aldea, reoberta en sentit sud i tall en sentit nord. A-27 (la Pobla de Mafomet): tall per reasfaltat amb pas per la calçada contrària. Avinguda Roma: obres d’asfalt al vial lateral; línies 8, 11, 12 i 23 amb recorregut alternatiu en sentit Ponent.
Iniciativa Solidària: El Rock pels Xuclis a Tarragona L'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) organitza la segona edició del Roc pels Xuclis a la Sala Zero el proper 16 de novembre. Aquesta iniciativa utilitza la música com a eina per a la sensibilització i la captació de recursos per al càncer infantil. Detalls de l'esdeveniment i novetats • L'acte tindrà un format de tardeo amb actuacions de grups com Loques del Panda i Silver Monkeys. • Inclourà un manifest llegit per joves que han superat la malaltia per donar-los veu directa. • S'ha anunciat la nova campanya del Posa't la gorra per al juny al Camp de Mart sota el lema "Acompanyem-nos", amb disseny de Joan Turu. "Ningú pot recórrer el camí d'algú altre, però sí que ens podem acompanyar." Recerca i Visibilitat de la Diabetis Tipus 1 Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, l'associació Aredi destaca la seva tasca com a única entitat que destina el 100% de la seva recaptació a la recerca científica. Congressos i beques d'investigació • S'ha atorgat una beca de 50.000 euros a l'institut IGTP per a la investigació oncològica i de diabetis. • El segon Congrés Aredi se celebra al Monestir de Pedralbes, incloent cribatges per a la detecció precoç. • La campanya Posa't de Blau il·luminarà ajuntaments del Camp de Tarragona, incloent el de la ciutat i el de localitats com Vilaseca o Torredembarra. Avenços en Urologia Oncològica al Joan XXIII La doctora Helena Escazzos, de l'Hospital Universitari Joan XXIII, analitza l'estat actual dels tractaments per a càncers de pròstata, bufeta i ronyó. La Revolució de la Cirurgia Robòtica • L'hospital utilitza el robot Da Vinci des del 2017, superant ja les 1.000 intervencions. • La tecnologia 3D permet una precisió extrema que redueix els efectes secundaris. • Es destaca la importància de la prevenció: el 90% dels càncers de bufeta estan relacionats amb el tabac. Actualitat Local: Urbanisme i Infraestructures L'informatiu recull diverses notícies clau per a la ciutat: • L'acceptació de l'estació intermodal tant a l'Horta Gran com a Vilaseca. • Obres d'humanització de la N-340 i canvis en el color de la pèrgola de la Plaça Corsini. • Reivindicació veïnal a Tarragona 2 per l'ús d'una caseta al Parc Montserrat Garriga.
Actualitat Esportiva a Tarragona L'episodi d'avui de TGN Esports a Tarragona Ràdio fa un repàs exhaustiu de la situació actual del bàsquet femení, els preparatius per a les cites esportives nadalenques i l'estat del futbol local. El programa, emès des dels estudis de Tarragona Ràdio a l'avinguda de Roma, destaca la importància del procés en els equips joves i la solidaritat en l'esport. El TGN Bàsquet a la Supercopa Femenina El tècnic Sergio Lou analitza la trajectòria del primer equip femení en l'elit del bàsquet català. Malgrat no haver aconseguit cap victòria encara, el missatge és de paciència i confiança en el futur. • Planificació i Joventut: L'equip ha patit una reestructuració profunda pel salt de jugadores a la Lliga Femenina 2, obligant a pujar jugadores molt joves (nascudes el 2008 i 2009). • Calendari Exigent: S'han enfrontat als vuit millors equips de la categoria a l'inici de la temporada. • Perspectives: El club aposta per un projecte a mig i llarg termini per consolidar l'estructura amb més de 50 equips. "És propi de la joventut cometre errors... soc valent i estic tranquil perquè sé que la feina acabarà donant fruits." Presentació de la 21a Cursa Sant Silvestre Des del Mercat Central, s'han donat a conèixer els detalls de la cursa del 31 de desembre, una cita emblemàtica que tanca l'any a la ciutat. • Solidaritat: Es repartiran 250 inscripcions gratuïtes per a qui doni sang al Banc de Sang de Tarragona. També es col·labora amb la Lliga contra el Càncer, la Fundació Bona Nit i Epilep. • Logística: La cursa tindrà 2.100 participants i un recorregut de 6,5 km que passa pel Serrallo i el Port de Tarragona. • Equipament: Enguany es lliurarà una samarreta tèrmica de màniga llarga de color gris. Futbol Local: Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau El tècnic Sergio Paz comenta la situació de l'equip a la Segona Catalana, que es troba actualment en posicions de descens però amb ganes de revertir la situació. • Competitivitat: La categoria està molt ajustada i qualsevol victòria pot portar l'equip a la zona mitjana. • Atenció als detalls: El tècnic posa el focus en la manca de concentració durant les primeres parts dels partits. • Objectiu de Nadal: Arribar a l'aturada nadalenca en una posició tranquil·la per certificar la permanència.
Panorama del programa • Emissió de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio amb serveis, entrevistes, tertúlia política, cultura i economia local. Serveis inicials • Trànsit: desviaments per un accident amb 3 camions a l’Aldea (N-340), sortides 308 (Ampolla, sud) i 322 (nord) cap a la N-340. • Metereologia: fred intens al litoral; recomanació d’abrigar-se. Espineta amb Tarragonins: la trampa de l’urgència • Reflexió de Minerva Castillo sobre la “dictadura del que és urgent” i com dilueix allò important. • Efectes de viure en mode reacció: desgast, manca de claredat, pèrdua de creativitat i de gaudi. • Proposta clau: la pausa com a acte “revolucionari” per reconnectar amb objectius i benestar. "Quan tot és urgent, allò important desapareix." Entrevista a Elisabet Romero (subdelegada del Govern a Tarragona) Infraestructures viàries i mobilitat • A27: manteniment de ferm (tram Constantí–la Pobla); connexió amb l’AP-2 prevista cap al 2030 per millorar competitivitat logística. • Antiga N-340 (Llevant): carril bici Tarragona–la Mora amb obres previstes per a primavera de 2026; coordinació amb l’Ajuntament de Tarragona. Inclou pantalles acústiques a Sant Pere i Sant Pau i la renovació del pont sobre el Riu Francolí (a l’altura de Ramon i Cajal). • Compatibilitat amb el Tour de França: obres planificades per no interferir el pas. Emergències i seguretat • Actualització del pla: nou PEN (Pla d’Emergències d’Actuació Nacional) previst per al 1r trimestre vinent; revisió de plans sectorials i municipals. • Simulacres recents a Ascó (nuclear) i PLASEQTA: bona coordinació entre cossos estatals i de la Generalitat; millora contínua de circuits. Agenda territorial i projectes • Mercaderies per l’interior (ferroviari): el Ministeri treballa en opcions; s’espera visita per explicar els plans; es busca consens territorial. • Costes: camí de ronda–projecte de la Sabinosa (Diputació) en fase final administrativa. • Àrea Metropolitana: “la unió fa la força”; visió supramunicipal per captar recursos. • Intermodalitat ferroviària: prioritzada l’Estació Intermodal a Vilaseca, però la reivindicació de l’Horta Gran també es contempla. • Ecosistema local: contacte amb ajuntaments, teixit institucional i Universitat Rovira i Virgili (URV); reconeixement del potencial del territori. Tertúlia política municipal: neteja i contracte de la brossa • Participants: PSC (Sandra Ramos), ERC (Gemma Fuster), Junts (Jordi Sendra). • Nou episodi de sancions a FCC per incompliments al final del contracte: 265.000 € (s’afegeix a sancions prèvies). • PSC i Junts destaquen millores amb la nova contracta (neteja de contenidors in situ, decapadores, control del servei). • ERC critica manca d’organització del govern en el traspàs entre empreses; debat tens sobre responsabilitats del retard històric del nou contracte i la gestió del “pic” de brutícia. • Manifestació “Tarragona Neta”: defensa de la llibertat de protesta; divergències sobre oportunitat i suports veïnals. Tertúlia: mobilitat, àrea metropolitana i estacions • Horta Gran vs. Intermodal de Vilaseca: - Coincidència que Horta Gran és imprescindible per la centralitat urbana i la mobilitat sostenible. - Es demana que no es repeteixi l’error de centralitats allunyades (referència a Camp de Tarragona). • Àrea Metropolitana: debat sobre governança (vot ponderat) i necessitat d’articular el transport públic. • Transport públic: l’autobús és l’eix real del dia a dia; el tramvia (Trencam) serà clau però no arriba a tot arreu. • Coordinació amb obres del carril bici de Llevant i el Tour de França. Fira Tarragona Marida (gastronomia + vi + cultura) • Ubicació: Balcó del Mediterrani i passeig de les Palmeres. Invitació a “Tocar ferro” i gaudir de les vistes. • Dates: 14–16 de novembre. • Conceple: gran festa del territori amb vuit DO de la demarcació, Dieta Mediterrània i 25 anys de Patrimoni de la Humanitat. • Continguts: - Esmorzars de forquilla (capipota, clotxa), dinars populars (romesco, arròs mariner), ostres i caves. - Espai Mercat Central amb tapes de paradistes i sessions de DJs. - Demostracions culinàries (Ada Parellada, Arnau París, Pep Moreno, Vicent Guimerà…). - Podcasts i activitats familiars (espai UNESCO), música i tastos. • Logística: sistema de tiquets (preus orientatius: esmorzars 8 €, dinars 12 € amb postres); espais simultanis i activitats tot el dia (tancament cap a les 21 h). • Comerç: bons comerç esgotats; possible reactivació si caduquen sense ús (7 dies). • Nadal i ciutat: encesa de llums el 28; prova pilot de la pèrgola de Plaça Corsini avança (canvi de color cap a “pedra Tarragona”, tendals i llums en camí). Cultura: goigs del mil·lenari del Monestir de Montserrat • Presentació dels goigs al Seminari (Aula Magna), presidida per l’Arquebisbat de Tarragona; presentació a càrrec del Dr. Andreu Muñoz (Delegat diocesà de Cultura). • Edició conjunta de les associacions gogístiques de Catalunya i la Lliga Espiritual de Montserrat; disseny encarregat a Montserrat Virgili (motifs romànics, vida benedictina, claustre de Puig i Cadafalch, lema hora–lege–labora i ampliacions actuals). • Estrena musical amb el cor jove (Escola Cantorum) i autors de lletra i música presents. Música clàssica: Mahler 2 al Teatre Tarragona • Franz Schubert Filharmonia i l’Orquestra Simón Bolívar, amb el Coro Nacional de Colombia, dirigits per Tomàs Grau. • Sinfonia núm. 2 “Resurrecció”: obra monumental (200+ músics i veus). Entrades exhaurides; moment històric per a la ciutat. Economia i digitalització: facturació electrònica • Nova normativa (Llei Crea i Crece) i sistema Verifactur: - Obliga a la factura electrònica amb codi QR i notificació a l’Agència Tributària. - Calendari: empreses (1 de gener), autònoms (moratòria fins a l’1 de juliol). • Beneficis: més traçabilitat, menys frau (IBAN manipulats, factures falses), declaracions més àgils. • Eines: programes com GESFINCAS o tucomunidad.com s’hi adapten; l’AEAT ofereix solucions pròpies. Esports • Nàstic de Tarragona: prèvia de la jornada 12 (grup 2, Primera Federació) al Nou Estadi Costa Daurada davant el Marbella; missatge del capità Òscar Sanz: cal treball i victòria.
Visió general de l’episodi Informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb un repàs intens a l’actualitat municipal, universitària, social i esportiva del Camp de Tarragona. Es combinen notícies locals de gestió pública, iniciatives educatives i de sensibilització social, així com un bloc esportiu centrat en el Nàstic de Tarragona i altres clubs del territori. Neteja viària i sancions a Fomento / FCC Doble expedient sancionador • L’Ajuntament de Tarragona obre un segon expedient sancionador a Fomento (FCC) pel «desgavell» en la recollida de brossa. • Import de la nova sanció: 265.000 € pel servei deficient entre l’1 i el 4 de novembre. • S’afegeix a una sanció prèvia de 65.000 € pels incompliments del mes d’octubre. Serveis no prestats i impacte econòmic • Entre l’1 i el 3 de novembre només es van fer 60 serveis dels 214 contractats; 154 serveis (54.000 €) es descomptaran directament de la factura. • A l’octubre, 582 serveis incomplerts suposen prop de 180.000 € que tampoc s’abonaran. Recuperació del servei i neteja intensiva • Entre l’1 i el 4 de novembre no es va recollir el vidre. • L’empresa Urbacer ha retirat 52.000 kg de voluminosos (uns 13.000 kg diaris, davant d’una mitjana de 5.300). • També s’han recollit més tones de resta, cartró i matalassos. • Es destaca una feina “ingent” de la plantilla i la restitució de la normalitat als carrers. • S’ha reactivat el camió de rentat de contenidors, amb àrees de la ciutat on no passava «feia 3 o 4 anys». • Es comença a desplegar el nou contracte de neteja amb Urbacer, en coordinació amb el Departament de Neteja. "Crec que estem una mica ja per damunt de la normalitat" — es remarca sobre l’estat actual del servei. URV: impacte econòmic, aliances i Setmana de la Ciència Impacte de la Universitat Rovira i Virgili (URV) • La Universitat Rovira i Virgili (URV) genera un impacte anual d’uns 800 milions d’euros al territori. • Josep Poblet, president del Consell Social de la URV, subratlla que la universitat ha transformat profundament la societat tarragonina en només 34 anys. Manca d’implicació empresarial • Poblet denuncia que la implicació del teixit productiu local amb la universitat és “molt minsa”. • Compara amb el model anglosaxó, on les empreses estan molt vinculades a les universitats que els proveeixen de talent. • Reconeix que la URV també proveeix talent a les empreses del territori, però aquestes s’impliquen poc en el finançament i col·laboració estratègica. • El Consell Social de la URV, que compleix 30 anys, reclama més competències per incidir en aquesta relació universitat-empresa. Setmana de la Ciència al campus Sescelades • Una vintena de centres educatius participen als tallers experimentals de la Setmana de la Ciència al campus Sescelades. • Uns 1.700 alumnes prendran part en 40 propostes orientades a apropar la ciència al territori: - Rutes teatralitzades - Tallers experimentals - Xerrades divulgatives - Una experiència gamificada • L’edició d’enguany posa el focus en noves tecnologies i colors. Taller “La meva fàbrica d’aquarel·les” • Taller relacionat amb l’operació de plantes de producció química. • Objectiu: introduir coneixements bàsics de programació i robòtica aplicats al funcionament d’una planta. • El rector Josep Pallarès explica que es simula una planta experimental automatitzada, aplicada a la producció de píndoles i a la química dels colors. Suport de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) • L’AEQT posa en valor l’aposta pel talent i el despertar vocacions des de primària i secundària. • El vicepresident Ignasi Canyagueral remarca que: - La indústria química és una opció de futur local molt interessant. - Ofereix treball estable i carreres llargues al territori. - Es fabriquen productes que aporten solucions a la societat, reforçant l’autonomia estratègica. • Fins al 16 de novembre, la URV coordina aquestes activitats per a tots els públics. Mobilitat, governança metropolitana i servei de grua Nova concessió de la grua municipal • Després d’un any sense concessió, l’Ajuntament de Tarragona adjudica el contracte de la grua municipal a Builders 2015. • Import: 1,4 milions d’euros per dos anys. • Serveis inclosos: - Immobilització i retirada de vehicles - Trasllat al dipòsit municipal - Gestió i cobrament de taxes - Arrossegament, transport i retirada de vehicles del carrer • Forma part del contracte global de grua i senyalització excepcional de la via pública, dividit en dos lots. • El lot 2 (senyalització excepcional) ja s’havia adjudicat a l’octubre a ProSenyal, per 253.000 € i també per dos anys. Àrea metropolitana del Camp de Tarragona • Poblet, exalcalde de Vila-seca i expresident de la Diputació de Tarragona, defensa la necessitat d’una àrea metropolitana funcional. • Recorda que, de facto, ja existeix una realitat metropolitana perquè molta gent comparteix serveis i dinàmiques diàries. • Sosté que la mobilitat és la “gran assignatura pendent”: - Cal fer que el compartir serveis sigui eficient, fàcil i sostenible. - Aplaudeix que se’n parli i es treballi per millorar-ho. • Considera que resoldre bé l’àmbit metropolità no és incompatible amb continuar impulsant la “regió del coneixement”. • Recordatori: l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona es va constituir el 31 d’octubre sense la participació de Vila-seca. Igualtat, joves i projecte NOA Nou kiosquet a la Rambla Lluís Companys • S’inaugura un segon kiosquet d’informació juvenil i d’igualtat a la Rambla Lluís Companys, a l’alçada de l’Institut Vidal i Barraquer. • Objectiu: treballar directament amb la gent jove i reforçar el compromís de la ciutat amb la igualtat. • Serà el principal punt d’informació de la xarxa NOA. • Complementa el primer kiosquet obert el 2022 a la Rambla Nova. Prevenció de violències masclistes i LGTBI-fòbiques • El nou espai es vol convertir en referent de sensibilització, informació i prevenció de: - Actituds masclistes - Actituds LGTBI-fòbiques • La consellera d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+, Cecília Mangini, destaca: - La ubicació estratègica, envoltada d’instituts. - La possibilitat de treballar cara a cara amb els joves. • Horaris: atenció dimarts al matí i dijous a la tarda. Xarxa NOA • La xarxa NOA ofereix suport i seguretat a persones que pateixin agressions o discriminació en espais d’oci. • Amb aquest segon kiosquet s’amplia el projecte i es reforça la presència al carrer. Salut, sensibilització social i cultura Campanya Movember a Parc Central • El centre comercial Parc Central se suma a Movember i a l’Associació contra el Càncer. • Objectius principals: - Trencar tabús i fomentar el diàleg sobre la salut masculina. - Donar visibilitat al càncer masculí (pròstata, testicles, mama en homes). - Sensibilitzar també sobre la salut mental. Activitats solidàries • Dissabte, de 16 a 21 h, se celebra el Movember Barber: - Afaitades i tallades de cabell a homes per 5 €. - La recaptació es destina íntegrament a l’Associació contra el Càncer a Tarragona. • Del 10 al 15 de novembre, sorteig a xarxes socials: - Els participants han de compartir una foto amb els hashtags #FesHoVisible o #SacaLoALaLuz. - Poden guanyar entrades de cinema a Lleilmocines de Parc Central. Cavalcada de Reis 2026 • Fins al 30 de novembre està obert el termini d’inscripció per participar a la cavalcada de Reis de Tarragona 2026. • Per primera vegada hi ha dues tipologies d’inscripció per edats: - Infants nascuts entre 2013 i 2018: com a pastorets. - Joves nascuts entre 2012 i 2010: com a acompanyants reials. • Es donarà preferència als infants que no hagin participat en dues cavalcades consecutives, per facilitar la rotació. Informació de servei: trànsit, emergències i temps Tall a l’AP-7 a l’Aldea • L’AP-7 està tallada als dos sentits a l’Aldea per un accident amb tres camions implicats. • Un dels vehicles s’ha incendiat; hi treballen 13 dotacions de Bombers. • Desviaments obligatoris: - Sentit sud: sortida 308 Ampolla cap a la N-340. - Sentit nord: sortida 322 Aldea cap a la N-340. • S’adverteix que la resolució pot ser llarga i es demana paciència i precaució. Altres incidències • Bombers també han actuat a Reus, on diversos vehicles estacionats en un pàrquing es van incendiar. • Quatre dotacions van treballar en l’extinció. Previsió meteorològica • Situació de temps estable i lleu pujada de temperatures. • Màximes previstes: - 18 °C a Gandesa - 20 °C al Vendrell - 21 °C a Tarragona, Reus i Tortosa • Cel poc ennuvolat, amb alguns núvols alts al final del dia. • Bufo vent fluix de component est. Repàs de premsa Diari de Tarragona • Anunci de la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades el 2026. • Crònica del debat entre defensors i detractors del projecte. • Detalls de la multa global de 500.000 € a Fomento de Construcciones y Contratas per la crisi dels contenidors. • Notícia sobre 47 municipis en alerta per la grip aviar i l’augment del preu dels ous (40 %) a la llotja de Reus. • Reorganització financera del grup cooperatiu Unió després del cessament de la seva cúpula. • Esquerra Republicana ajorna el debat sobre l’IRPF fins al 2026. Més Tarragona • Posada de relleu que el Nàstic és l’equip més golejat de Primera Federació. • Informacions locals com la multa municipal de 265.000 € a FCC per les faltes greus en la neteja i la recuperació del servei de grua. Premsa digital • Tarragona Digital: destaca la nova sanció de l’Ajuntament a FCC pel servei de la brossa. • Es parla també de: - Valls i la incorporació a la ruta del vi de la DO Tarragona. - Parcs fotovoltaics a la Selva del Camp i Vilallonga, amb l’obligació de protegir l’àliga cuabarrada. • TarragonaRàdio.cat: recull en profunditat l’obertura del segon expedient sancionador a FCC per la recollida de la brossa. Bloc esportiu Nàstic de Tarragona: situació i objectius • El migcampista i capità Òscar Sanz analitza el moment de l’equip. • Setmana llarga d’entrenaments per assimilar els conceptes tàctics de l’entrenador Cristóbal Parralo. • Objectiu immediat: guanyar el Marbella Futbol Club al Nou Estadi Costa Daurada per trencar una dinàmica de tres derrotes seguides entre Lliga i Copa. "Hay que esperar un Nàstic vertical, sólido en defensa y compacto que no conceda" — Òscar Sanz. • El Nàstic tanca la jornada 11: - A 3 punts del play-off. - A 7 del líder. - Només 1 punt per sobre del descens. • Sanz insisteix que és aviat per obsessionar-se amb la classificació i que el que més el preocupa és perdre punts contra rivals directes. Promoció del partit al Nou Estadi Costa Daurada • Es destaca la retransmissió completa del partit Nàstic – Marbella a Tarragona Ràdio. • Data i hora: diumenge 16 de novembre, 14:15 h (partit de la jornada 12). • Cobertura des d’una hora abans per antena, web i aplicacions mòbils. • Es convida l’audiència a participar al Joc de la Por i a la interacció via X, Instagram i WhatsApp del programa Semprenàstic, que compleix 33 temporades. Voleibol: Médol Tarragona Sant Pere i Sant Pau • El Médol Tarragona Sant Pere i Sant Pau és líder de Primera Nacional femenina. • L’equip, recentment ascendit, només ha perdut un partit a la primera volta. • El club ha mantingut la base de la plantilla i el tècnic Edu Sánchez. • La lliga és molt igualada i es preveu que fins i tot els sets puguin ser determinants en cas d’empat. • L’objectiu inicial era la permanència, però els bons resultats permeten aspirar a cotes més altes, fins i tot a grup de promoció per l’ascens. • Proper repte: rebre el Som Ferrer dissabte a les 16 h. Bàsquet: trajectòria de Sofia Llanos • La tarragonina Sofia Llanos torna a Tarragona amb el seu equip, el Gijón, per enfrontar-se al TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2). • Llanos explica la seva recuperació d’una greu lesió de genoll (creuats i menisc) després de la seva etapa als Estats Units. • Ha tornat a jugar fa tres setmanes i comenta que té bones sensacions i que el genoll respon bé. • Subratlla que el club Gijón és un projecte nou creat des de zero (juliol), amb plantilles i cos tècnic completament nous. • Tot i el mal inici de temporada, defensa que la lliga és molt competitiva i que l’equip millora cada jornada. • Darrer partit: el Gijón guanya al TGN Bàsquet, sumant la primera victòria a la fase regular. • Rendiment individual de Llanos: 8 punts i 8 rebots en 25 minuts. Futbol territorial Segona Catalana (Grup 6) • Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau: derrota 3–0 davant la Sènia. • Cultural Torreforta: derrota 2–1 contra el Camarles. - El tècnic Gregorio Navas valora que l’equip va fer un dels millors partits de la temporada. - Tot i dominar el ritme i generar ocasions, dues genialitats del davanter rival Jack Zit van decidir el matx. - L’equip encadena tres partits consecutius sense guanyar i mira de reaccionar a casa la setmana següent. Tercera Catalana • Grup 16: el Sant Salvador empata 3–3 al camp dels Pallaresos. • Grup 17: - Atlètic Campclar goleja 4–0 el Sant Pau en el derbi tarragoní. - Racing de Bonavista cau per la mínima al camp del Maspellicer. Publicitat institucional i missatges comercials L’episodi s’intercala amb diverses falques publicitàries i institucionals que contextualitzen el teixit econòmic i de serveis de la ciutat: • Obramat: campanyes adreçades a professionals de la construcció i recordatoris de productes de calefacció per l’hivern. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): presentat com a referent internacional en recerca química sostenible, salut i descarbonització, ubicat al campus Sescelades. • EMATSA: informació sobre les obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja, destacant tècniques sense obertura de rases. • Port de Tarragona – Moll de Costa: promoció com a espai de cultura, lleure, esport i gastronomia marinera al Serrallo. • Tarragona Ràdio: promocions comercials i de publicitat per a negocis locals, remarcant que «Som 40.000» oients. Aquestes falques ajuden a entendre el paper de la ciutat com a nucli de serveis, recerca i indústria, i connecten amb molts dels temes tractats al mateix informatiu (URV, indústria química, mobilitat, serveis municipals).
Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio
Resum general Programa de Fans de Tarragona a la sintonia de Tarragona Ràdio centrat en: entrevista a Luca Bonifacio, agenda musical del cap de setmana (Muses i Festival Accents), i focus especial en concerts i propostes culturals a Tarragona, Reus i voltants. El to és proper i dinàmic, amb fragments musicals i falques informatives. Punts clau • Luca Bonifacio: concert diumenge a les 12 h a la Casa de la Música; noves cançons en preparació i disc imminent. • Eix creatiu: ús de la loopstation com a canviador de joc en composició i directe. • Beca artística de la Casa de la Música de Reus: impuls decisiu per al nou material. • Cançó “Equilibrio”: inspirada caminant per la Part Alta de Tarragona. • Muses: Trama (electrònica i performance), The Crab Apples (indie), Vicky Tomàs (moda sostenible), Paula Valls (soul-jazz-cançó). • Festival Accents: Anna Rossi, Miquel Gil, Arturo Gaya; i al Retrovisor, Clàudia Win (exposició), Julivert (presenten “Atamarit”) i Somiatruites (vermut rock). • Ana Belén: concert a Tarragona (tour “Vengo con los ojos nuevos”) amb repàs de clàssics. • Agenda Sala Zero i proposta solidària Roc pels xuclis (FANOC). Entrevista: Luca Bonifacio Creativitat i directe • Ús intensiu de la loopstation: més llibertat i noves formes de compondre. • Concert de diumenge (12 h, Casa de la Música): guitarra + loop, repertori d’“Equilibrio” i versions en format loop d’alguns temes anteriors. • Noves cançons: preparades per a estudi amb MDG Audio (producció amb Miguel Ángel). "És en viu on arriba la prova definitiva de les cançons." Impuls i procés • Beca artística de la Casa de la Música de Reus: combustible creatiu per escriure, rodar vídeos i consolidar el projecte. • Reflexió sobre l’“enemic interior” i el perfeccionisme artístic. • Gires i arrels: concert de presentació a Itàlia, retorn a Tarragona i obertura a cantar en italià i dialecte regional. La ciutat com a musa • “Equilibrio” neix de caminar la Part Alta de Tarragona: la ciutat com a espai que relativitza els problemes. • Tancament entranyable amb l’anècdota del gos “Giorgio Armani”. Festivals i agenda Muses (escena musical femenina) • Trama (Castell del Cambrer, Reus): electrònica, performance i arts visuals; vulnerabilitat convertida en força; concert gratuït amb invitació. • The Crab Apples (Lo Submarino, Sala 2): melodies contagioses i energia elegant-rebel; actuació reprogramada per meteorologia. • Vicky Tomàs (13–16 nov, Castell del Cambrer): moda sostenible; reutilitza plàstics i remodela vestits masculins; crítica al consum i empoderament femení. • Paula Valls (Parròquia Sant Joan Baptista, Reus, 20:30): nou disc en català; experiència amb Espais Ocults en espais patrimonials. Festival Accents • Anna Rossi (La Selva del Camp), Miquel Gil (Constantí), Arturo Gaya (Cambrils). • Retrovisor musical: expo de Clàudia Win (“L’Accents en imatges”, Bar Campus, Reus), Julivert al Morell presentant “Atamarit”, i Somiatruites (La Mulasseta, Reus) amb clàssics del rock’n’roll i una de Txarango. Grans gires • Ana Belén a Tarragona (15 de novembre, 21 h): tour “Vengo con los ojos nuevos”, banda dirigida per David Sanjose; repàs d’èxits i temes nous. “Desde mi libertad” continua sent un moment àlgid, d’alta emotivitat. Sales i iniciatives • Sala Zero: dissabte Parc i Sur; diumenge Roc pels xuclis (versions pop-rock/rumba 80–90) en suport a joves amb càncer (FANOC). • Fira Tarragona Marida (14–16 nov, Passeig de les Palmeres): cuina, música, podcasts, i vins de 8 DO de la demarcació. Notes d’emissió i canals • La cobertura esportiva anuncia el Nàstic–Mar Vella (Primera Federació) des del Nou Estadi Costa Daurada. • Recordatoris de canals: FM 96.7 i 101.0, web i Aplicacions mòbils de la ràdio. Temes principals discutits • Música en directe i processos creatius (Luca Bonifacio, loopstation, nou disc). • Agenda cultural local: Muses, Festival Accents, grans gires (Ana Belén), Sala Zero. • Tarragona com a inspiració artística (Part Alta a “Equilibrio”). • Comunitat i cultura: exposicions, moda sostenible, espais patrimonials i projectes solidaris.
Renovació i trasllat del Club Vela Platja Llarga El President del Club Vela Platja Llarga, Manuel Pérez, explica a Tarragona Ràdio la situació crítica i el futur de l'entitat després de l'enderroc parcial de les seves instal·lacions a causa dels danys de la Dana de 2024. Impacte de l'enderroc i pèrdua d'espai Les obres d'urgència per garantir la seguretat ja han finalitzat, suposant la pèrdua d'un dels tres edificis del club: S'han perdut uns 150 metres quadrats de magatzems de material. L'anul·lació de les activitats d'estiu per seguretat ha comportat una pèrdua d'ingressos significativa i de continuïtat comercial. Alguns socis han hagut de marxar per la falta d'espai per guardar les embarcacions. El nou projecte per al 2026 La concessió actual de la Generalitat finalitza l'octubre de 2026. El futur del club passa per un trasllat estratègic: Retrocés de la línia de costa: L'entitat es mourà cap a l'actual zona d'aparcament per la regressió del mar. Concessió a llarg termini: S'ha acordat una nova concessió de 75 anys. Finançament: El cost del nou edifici s'estima entre 400.000 i 500.000 euros, amb la possibilitat d'optar a crèdits amb fons europeus. "Tenim l'oportunitat de construir un club nou; perdrem espai ara però en uns anys estarem en condicions de funcionar millor." Previsions de futur L'objectiu és iniciar les obres l'octubre de 2026 i intentar tenir les noves instal·lacions llestes per a l'estiu de 2027. Malgrat les incomoditats temporals en vestidors i magatzems, l'activitat esportiva al medi natural es mantindrà adaptant-se a les fases de construcció.
Panorama general de l’episodi Aquest capítol d’Arran de Mar combina actualitat marítima i litoral amb històries humanes i projectes culturals vinculats al mar. El fil conductor és clar: defensa del territori, vida marinera i transformacions del litoral. 1. Butlletí d’actualitat de la costa catalana (minut 0–25 aprox.) 1.1. SOS Costa Brava i el projecte Camins Lliures • Es presenta una campanya de micromecenatge per impedir la privatització dels camins de ronda de la Costa Brava. • Objectius principals: - Crear una xarxa de vigilància ciutadana del camí de ronda. - Fer diagnosi de l’estat real dels trams i exigir a les administracions la seva restauració i obertura pública. • Metes econòmiques i formats de suport: - Recaptar inicialment 6.600 € per engegar el projecte. - Donatius puntuals i venda d’un buf de Nadal com a producte solidari. • Missatge clau: defensa del litoral com a patrimoni col·lectiu i demostració que la mobilització ciutadana pot garantir l’accés públic a la costa. 1.2. Oposició al parc eòlic Pla de la Tallada (Empordanet) • Neix l’associació Defensem l’Empordanet i la plataforma «Diguem no al parc eòlic» per oposar-se a un projecte de 4 aerogeneradors de 200 m. • Arguments de rebuig: - Impacte ambiental important sobre aus, sòl, aqüífers i agricultura. - Agressió paisatgística i identitària en un entorn rural i turístic. • Municipis potencialment afectats: Verges, Ullà, Bellcaire, Tor, Albons, Maranyà, Canet de la Tallada i la Tallada d’Empordà, entre altres. • Situació administrativa: - Projecte en exposició pública. - Diversos ajuntaments preparen una moció conjunta de rebuig. - L’Ajuntament de la Tallada d’Empordà convocarà una consulta popular. • Tensió de fons: transició energètica sí, però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera. 1.3. Gastronomia i pesca local al Delta de l’Ebre Jornades del Llagostí a la Ràpita • Inici d’una nova edició de les Jornades Gastronòmiques del Llagostí per posar en valor un producte identitari del Delta de l’Ebre i impulsar la pesca local. • Activitat central: Diada del Llagostí (22 de novembre) amb: - Degustacions i show cooking. - Visita guiada a la llotja. - Concurs de Pela Llagostins. - Experiència immersiva Molleres 3D. • Dades destacades: - La cofraria va batre rècord l’any passat amb 70.000 kg de llagostí. - Aquest any ja superen els 73.000 kg abans d’acabar l’any. • 8 restaurants ofereixen menús especials (42–56 €) amb producte de quilòmetre zero. 1.4. Prevenció d’incendis a l’Ametlla de Mar • L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar rep de la Diputació el pla revisat de prevenció d’incendis forestals. • Característiques del pla: - Visió integral del terme: no només urbanitzacions, sinó tot l’espai forestal. - Enfocament als grans incendis de sisena generació, amb comportament erràtic i gran intensitat. • Procés administratiu: - Aprovació inicial al ple municipal. - Període d’al·legacions per a la ciutadania. - Enviament al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a l’aprovació definitiva. • Execució: - Termini de 4 anys amb actuacions prioritàries (franges de seguretat, camins, hidrants, rutes d’evacuació). - Cost estimat elevat (només franges de seguretat: 300.000 €), dependència de subvencions. • Missatge de fons: cal reforçar la cultura preventiva, amb formació, simulacres i implicació de Protecció Civil i escoles. 1.5. Festa de l’espigall a Vilanova i la Geltrú • Celebració de la festa de l’espigall, verdura d’hivern típica del Garraf, de la família de la col. • Objectiu: recuperar i popularitzar un producte que havia estat a punt de desaparèixer. • Propostes culinàries: - Trinxat d’espigalls amb cansalada. - Crema d’espigalls. - Coca d’espigalls. - Truites, arrossos i combinacions amb gamba de Vilanova o bacallà. • L’Associació d’Espigalls del Garraf i els pagesos insisteixen que només es podrà preservar el producte si els consumidors l’integren al dia a dia. 1.6. Possible vila romana sota l’ermita del Vinyet (Sitges) • S’explica, en format notícia, l’ús d’un georadar a l’ermita del vinyet de Sitges per comprovar si sota el santuari hi ha estructures d’una vila romana. • Context arqueològic: - Entre 2003 i 2004 ja es va excavar la part rústica (productiva) d’una vila romana a la zona: més de 20 habitacions, clavegueres i restes de producció (fosa de ferro). - Es sospita que sota l’ermita s’hi trobi la part urbana i més luxosa (possibles mosaics, paviments rics, etc.). • El georadar permet cartografiar el subsol en 3D sense excavar i detectar anomalies (estructures, enterraments…). • Els arqueòlegs remarquen: - L’espai té un alt valor simbòlic per als sitgetans. - Els primers resultats apunten a moltes estructures, sobretot a la banda de muntanya. - Caldran sondejos arqueològics invasius per confirmar les hipòtesis. “La nostra feina és una mica com la del radiòleg: nosaltres no curem res, proporcionem informació.” 1.7. Calamarenys i Via Marina del Camí de Sant Jaume (Maresme) 1.7.1. Balanç del Calamarenys a Arenys de Mar • Tancament de la 30a edició del Calamarenys, jornades gastronòmiques dedicades al calamar de potera. • S’assenyala: - Alta participació: mig miler de persones a la mostra gastronòmica, molts comensals al sopar popular, visites turístiques i sortides amb barca plenes. - Subhasta de peix com a acte final, amb calamar de potera i altres espècies. • El bon any de calamar i la participació de 20 restauradors consoliden l’esdeveniment com una cita de referència que atrau públic de fora del municipi. 1.7.2. Via Marina del Camí de Sant Jaume • El Maresme promociona el tram litoral del Camí de Sant Jaume conegut com a Via Marina. • Característiques principals: - Itinerari entre Girona i Barcelona seguint la costa i bona part de l’antic traçat de la Via Augusta romana. - Més de 75 km per la comarca, amb paisatges de mar, patrimoni religiós, modernisme i espais naturals protegits. • Públic potencial: - Pelegrins, senderistes, ciclistes i turisme cultural. • Avantatges: - Terreny planer, bones connexions ferroviàries, allotjaments i serveis regulars. - Alternativa litoral al camí interior per l’Empordà, Vic i Montserrat. 1.8. Projectes logístics i industrials al Port de Tarragona • El Port de Tarragona reserva prop d’1 milió de m² a la nova zona d’activitats logístiques per si l’empresa xinesa Byte hi construeix una fàbrica de vehicles elèctrics. • Clau estratègica: - Col·laboració amb Acció i el Departament d’Empresa. - Possibilitat que Byte ocupi tota la superfície reservada. • Impactes esperats: - Gran inversió industrial. - Increment de moviment de mercaderies per via marítima i terrestre. • Altres projectes del Port de Tarragona: - Final d’obres a la terminal ferroviària Guadalajara–Marxamalo i futura concessió d’ús. - Concurs per al moll d’Andalusia per atreure operadors de contenidors i càrrega general. - Impuls a la terminal ferroviària de la Boella. 1.9. El temps a la mar • El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu una situació força plàcida al litoral: - Vent fluix, dominant de sud i sud-oest. - Marajol a prop de platja, amb una mica de tràngol al nord. • Previsió per dimarts: - Matí gairebé en calma, lleu terral. - A la tarda, vent de garbí més intens a la Costa Brava, amb maró al Golf de Roses i nord. 2. Club de Vela Platja Llarga de Tarragona: regressió i futur (minut 28–50 aprox.) 2.1. Conseqüències de la DANA 2024 i enderroc parcial • S’explica que al Club de Vela de la platja llarga de Tarragona s’han enderrocat part de les instal·lacions afectades per la DANA de 2024. • El president Manuel Pérez detalla: - L’enderroc l’ha fet la Generalitat, propietària de l’edifici. - Aquest estiu es van haver de suspendre totes les activitats (casals de mar, etc.) per seguretat. • Impactes: - Pèrdua d’ingressos importants, que servien també per renovar embarcacions. - Pèrdua d’un terç de la superfície (uns 150 m²) que servia de magatzem. - Molts socis han marxat per manca d’espai per guardar material. “És així de cru: tenim menys espai, no podem allotjar el material i els socis marxen.” 2.2. Concessió, regressió litoral i nou emplaçament • Context normatiu i ambiental: - La concessió de l’edifici actual (de la Generalitat) s’acaba l’octubre de 2026. - S’emmarca en una estratègia general de “retorn” de la línia de costa: Costes desplaça la delimitació mar-terra cap enrere per la regressió del litoral i l’augment del nivell del mar. • Proposta de futur: - La Generalitat ofereix al club una nova concessió de 75 anys en l’espai de l’actual aparcament, més allunyat del mar. - A canvi, caldrà enderrocar l’edifici actual. • Dimensions previstes: - L’antic edifici tenia uns 450 m². - Es proposa poder construir uns 500 m², amb distribució semblant però més racional i protegida. • Beneficis urbanístics i ambientals: - Alliberar la primera línia per a regenerar dunes i naturalitzar la platja, d’acord amb els plans de l’Ajuntament de Tarragona. - El club quedaria més protegit dels temporals, integrat en un entorn de platja més “salvatge”. 2.3. Finançament i calendari del nou club • Aspecte clau: la construcció l’ha d’assumir el club, no la Generalitat. • Model proposat: - La Generalitat cedeix el terreny gratuïtament. - El club busca finançament públic (possible crèdit amb fons europeus, canalitzat per la Generalitat). • Cost estimat: - Entre 400.000 i 500.000 €, possiblement amb construcció per fases segons l’evolució del club. • Calendari orientatiu: - Fer temporada 2026 encara a l’emplaçament actual. - Tenir el projecte redactat l’estiu de 2026 per obtenir la concessió del nou espai. - Iniciar obres a la tardor de 2026. - Idealment, tenir nou edifici el 2027, però reconeixen que els terminis administratius ho poden endarrerir. 2.4. Continuïtat esportiva i fidelització de socis • Retes principals: - Mantenir activitat nàutica durant el període d’obres i trasllat. - Gestionar incomoditats (manca de vestidors, espais de magatzem, etc.). • Estratègia del club: - Plantejar un trasllat per fases per no interrompre completament l’activitat. - Confiar en l’esperit d’adaptació dels esportistes de mar, acostumats a condicions precàries (dutxar-se a la platja, canviar-se a l’aire lliure, etc.). • Visió de futur: - El principal fre històric ha estat no poder invertir per concessions prorrogades de dos en dos anys. - Amb una concessió llarga i un edifici nou, esperen recuperar i augmentar socis oferint instal·lacions dignes i més capacitat esportiva. 3. Gran Premi Andorra de Vela a Arenys de Mar (minut 50–75 aprox.) 3.1. Una prova andorrana al litoral català • El Club Nàutic d’Arenys de Mar acull una nova edició del Gran Premi Andorra de Vela, organitzat per la Federació Andorrana de Vela. • La directora esportiva, Mònica Azon, fa un balanç molt positiu malgrat: - Vent escàs dissabte i diumenge. - Menys proves de les previstes (1–2 per categoria en lloc de 6). • Malgrat això, el campionat és vàlid segons el reglament (n’hi ha prou amb 1 prova per proclamar guanyadors). 3.2. Un esdeveniment consolidat i atractiu • Dades i percepcions: - Més de 200 embarcacions participants. - Tot i ser una competició andorrana, la majoria de regatistes són catalans; s’ha convertit en una gran festa de la vela catalana. • Elements diferencials: - Ambientació amb megafonia i música durant tota la competició, poc habitual en regates. - Welcome packs, àpats, sortejos (entrades a Caldea, activitats a la Vall d’Andorra, etc.). - Decoració andorrana (banderes, patrocinadors del país, etc.), creant una «petita Andorra arran de mar». • Impacte local: - Activació de la restauració i comerç d’Arenys. - Presència del secretari d’Estat d’Esports del Govern d’Andorra, que reforça el caràcter institucional de la prova. 3.3. L’elecció d’Arenys i la logística • El Gran Premi té 36 edicions; les últimes 6, consecutives a Arenys. • Raons de pes per mantenir la seu: - Infraestructures del port renovat i espai per als entrenadors. - Suport total del Club Nàutic (marineria, logística d’embarcacions, etc.). - Ajuda de l’Ajuntament d’Arenys de Mar amb taules, cadires, tanques, contenidors, etc., sense cost. • Objectiu compartit: mantenir l’acollida del Gran Premi com a mínim fins al 50è aniversari. • Agenda esportiva del club: - Competicions properes a Llavaneres (Balís), Salou, Christmas Race i regates de rem i creuers. 4. Segona mirada a l’ermita del Vinyet: arqueologia no invasiva (minut 75–115 aprox.) En la segona hora, el programa recupera la història de l’ermita del Vinyet de Sitges, ara amb una llarga entrevista als arqueòlegs Roger Salas i Joan García Targa, que aporten molt més context. 4.1. Per què el Vinyet és tan especial? • Lloc amb fortíssim valor simbòlic i devocional per a Sitges: centre de peregrinació i espai identitari. • Històricament, és un creuament de camins ja des d’època romana i medieval. • Excavacions anteriors: - El 2003–2004 es va excavar 4.000 m², la major extensió mai excavada a Sitges. - Es va trobar la part productiva d’una vila romana: clavegueres, més de 20 habitacions, zona de fosa de ferro, abundant material arqueològic. • També es coneix l’existència d’un sarcòfag de pedra de Santa Tecla trobat al segle XIX, exposat al Racó de la Calma. 4.2. Què busca el georadar? • L’objectiu no és excavar immediatament, sinó planificar: - Saber si hi ha continuïtat de restes sota l’ermita. - Detectar la possible part urbana de la vila (la zona residencial rica). • Metodologia: - Prospecció geofísica no invasiva, prenent mesures cada 2 x 10 cm al paviment. - Creació d’un bloc tridimensional de dades (com un TAC del subsòl), amb visualització per cap de profunditat. • Limitacions i prudència: - La profunditat d’arribada depèn del tipus de sòl, no del desig de l’equip. - Els primers elements visibles solen ser estructures modernes (tubs de serveis), que poden ocultar restes antigues. “El georadar detecta anomalies; qui data i interpreta és l’arqueòleg.” 4.3. Què s’espera trobar? • Seqüència probable, segons els arqueòlegs: - Ocupació romana (segles I–III dC), contemporània de la ja excavada. - Abandonament amb el col·lapse de l’Imperi romà (segles IV–V dC). - Posterior aparició d’una primera església o capella cristiana. - Reformes successives fins a les esglésies medievals. - Finalment, l’actual ermita moderna. • Dues possibilitats d’escala: - Que tot plegat sigui només una gran vila romana amb el seu entorn. - O bé l’inici d’una petita conurbació més complexa. • Valor científic: - Podria permetre connectar les restes excavades fa 20 anys amb les estructures sota l’església. - Confirmaria un model molt típic al Mediterrani: esglésies cristianes construïdes sobre vil·les romanes. 4.4. Passos següents • Fases previstes: 1. Processar les dades del georadar (treball llarg i tècnic). 2. Presentar resultats a l’Ajuntament de Sitges i a la ciutadania. 3. Proposar cales o sondejos puntuals en els punts «més calents» (major concentració d’anomalies). • En qualsevol intervenció futura caldrà: - Evitar debilitar l’estructura (no excavar a tocar de columnes o murs de càrrega). - Compatibilitzar l’ús religiós i devocional amb les necessitats de recerca. 5. Renaixa: documental sobre el Delta i el Mississippi (minut 115–155 aprox.) 5.1. Un biopic molt personal i alhora col·lectiu • Entrevista al cineasta de l’Ampolla Mario Pons, arran de la presentació del seu documental Renaixa al festival Memorimage de Reus. • Renaixa es defineix com: - Un biopic de vida de l’autor. - Un resum de 25 anys de militància audiovisual i lluita territorial a les Terres de l’Ebre. - Una reflexió sobre la memòria democràtica i les lluites pel riu i el Delta. • El film combina: - Imatges d’arxiu (des de Super-8 familiar fins a documentals anteriors). - Escenes actuals i testimonis. - Música pròpia del projecte Los Sèrgadors. 5.2. De la càmera a la cançó: cultura com a resistència • Mario Pons repassa la seva trajectòria de documentals: Aigua, la font de la vida (2000). Contracorrent. La batalla de la memòria. Sègola, el futur de les Terres de l’Ebre (2010), entre d’altres. • Sègola va tenir gran impacte (emesa a Sense ficció, amb gairebé un quart de milió d’espectadors) i abordava: - Crisi climàtica i regressió del Delta de l’Ebre. - Transvasaments i embassaments. - Energia nuclear i massificació eòlica. - Bombolla immobiliària i crisi del 2008. • Conseqüències personals: “Quan parles de coses que als poders fàctics no els interessa, et quedes sense feina al nostre país.” • En aquest context, Pons crea Los Sèrgadors, banda de música que converteix el seu discurs polític i ambiental en cançons: “Si no em deixeu fer pel·lícules, us les cantaré”. 5.3. El títol Renaixa i el viatge Delta–Mississippi • Renaixa al·ludeix a la necessitat de renaixement personal i col·lectiu: - Mirar al retrovisor a la vora dels 50 anys. - Revisar què s’ha fet bé i malament, com a individu i com a col·lectiu. - Afrontar traumes personals i contradiccions sense màscares. • El film estableix un paral·lelisme entre el Delta de l’Ebre i el del Mississippi: - Musicalment: jota de l’Ebre i blues del Mississippi, amb orígens en situacions de sofriment i opressió (esclavitud, jornalers, caciquisme, etc.). - Territorialment: regressió dels deltes, pèrdua de sediments, salinització i pressió econòmica. • Un símbol central és el far de Buda: - Antigament situat a quasi 4 km de la línia de mar, envoltat de maresme i sediments. - El col·lapse sedimentari després de la construcció dels embassaments de Riba-roja, Mequinensa i Flix provoca la regressió que fa desaparèixer el far. - El far de Buda és per a Pons el símbol de la regressió del Delta i també de la Guerra Civil (cremat el 1938 durant la retirada republicana abans de la batalla de l’Ebre). 5.4. Distribució i festivals • Renaixa s’ha presentat a Memorimage de Reus, on ha estat ben rebuda pel públic i la crítica, i on el director ja és habitual. • El film també ha estat seleccionat a: - Festival de Cinema Compromès (València). - Festival de Cinema de Girona. - Festival de Cinema de Lleida, entre altres. • Plataformes i futur: - Filmin ha mostrat interès per incorporar la pel·lícula. - No tenen una gran distribuïdora: la difusió és artesanal i militant. - Volen portar el film a altres deltas del món que viuen problemes semblants. 5.5. Art, activisme i memòria • Preguntat sobre si se sent més cineasta o activista, Pons respon que és “un paio de l’Ampolla” que, quan veu una injustícia, la diu. • Denuncia la involució democràtica i l’auge de l’extrema dreta: “No ens podem permetre que el que va passar a la batalla de l’Ebre torni a passar. Això exigeix valentia, cultura de pau, defensa del medi ambient i de la memòria democràtica.” • Crida a perdre la por i a assumir la responsabilitat col·lectiva. 6. “Llops de mar” de Cadaqués: fotografia i solidaritat (minut 155–end) 6.1. Un calendari per a la residència d’avis • Entrevista al fotògraf Ignasi Piris, autor del projecte “Llops de mar de Cadaqués”, un calendari solidari. • Contingut: - Més de 600 retrats fets durant uns 8 mesos. - Selecció de 12 fotografies (una per mes) de gent del mar de Cadaqués: pescadors, mariners, treballadors vinculats al port. • Objectiu solidari: - Recaudar fons per a la Fundació Hospital-Residència d’Avis de Cadaqués. - Calendari venut a 15 € en diversos punts del poble (llibreria Rahola, restaurants, establiments col·laboradors). - L’Associació d’Artistes Crea hi dona suport logístic i organitzatiu. 6.2. Art, comunitat i identitat marinera • Origen del projecte: - Un jove pescador, el Samu, proposa a l’Ignasi fer-los fotos. - Piris, fotògraf professional acostumat al retrat, veu l’oportunitat de fer un projecte comunitari. • Metodologia: - La llista de persones la fan els mateixos pescadors per evitar greuges. - Retrats en blanc i negre, buscant que s’hi llegeixi la personalitat de cadascú. • Piris ja havia fet un projecte previ, el llibre “Cadaqués, darrere del taulell” amb més de 400 retrats de treballadors de bars, botigues i hotels, molt ben rebut pel poble. “Un veí em va dir: ‘Has fet somriure tot un poble’. Això no ho aconsegueix ningú.” 6.3. Futur del calendari i noves idees • Davant l’èxit, l’Ajuntament i la Fundació veuen factible fer un calendari anual dedicat cada any a un col·lectiu diferent. • Propostes per als propers anys: - Dones de mar (pescadores, marineres, dones vinculades a oficis mariners). - Mestres de pedra seca, molt importants al paisatge de Cadaqués. • A més del calendari, el pintor local Danilo ha fet un quadre que es rifarà durant la quina de Nadal; els números es venen a 2 €. 6.4. Relació amb el mar i la professió de pescador • Piris reflexiona sobre la duresa i el risc de la vida marinera: - L’ofici de pescador és un dels més perillosos del món. - Els joves sovint no volen continuar el relleu generacional, malgrat que alguns patrons viuen raonablement bé. • Exemples concrets: - Esmenta el cas de l’Isca, veterà pescador de Cadaqués, que ha trigat anys a trobar relleu per la seva barca. - Explica com el veu sortir de nit, en mala mar, per anar a pescar mentre la resta del poble dorm. • Sobre l’estètica i el “glamour” dels pescadors: - Molts turistes van a Portlligat per veure’ls i fotografiar-los. - Piris creu que, a més del mite, cal reconèixer l’esforç i la precarietat real de l’ofici. 6.5. Fotografia com a patrimoni i memòria • Ignasi Piris es defineix com el “fotògraf de Cadaqués” i surt cada dia a retratar el poble: - Aplega entre 35.000 i 40.000 fotografies de Cadaqués, des del far de Cala Nans fins al cap de Creus. - Documenta tant el paisatge com la vida quotidiana i la gent. • Considera que aquesta feina és un llegat de futur, part del patrimoni immaterial del poble. “Els fotògrafs que fem de reporters de la vida deixem un llegat. Ja tindrà el seu valor quan el tingui.” 7. Temes transversals de tot l’episodi 7.1. Defensa del litoral i de l’accés públic • De Camins Lliures a SOS Costa Brava, passant per la lluita contra la regressió al Delta de l’Ebre i el replantejament d’equipaments nàutics per la pujada del nivell del mar, l’episodi posa el focus en: Litoral com a espai comú i dret col·lectiu. Impacte de la crisi climàtica sobre costes, deltes i platges. Debats entre conservació ambiental i projectes energètics o industrials. 7.2. Mar, cultura i identitat • El mar és, alhora: - Font d’ofici (pescadors, clubs de vela, navegació esportiva). - Motiu cultural (documentals, música, fotografia, festes gastronòmiques). - Marc de memòria històrica (far de Buda, guerres, transformacions del territori). 7.3. Combinació d’escala local i global • L’episodi alterna: - Històries molt locals (Cadaqués, Sitges, Arenys, la Ràpita, Ametlla de Mar). - Debats de ràdio-escala catalana (Costa Brava, Maresme, Costa Daurada). - Reflexions que connecten amb el context global (del Delta de l’Ebre al Mississippi, emergència climàtica, COP30). 8. Conclusió Aquest episodi d’Arran de Mar ofereix un mosaic molt ric de la vida a la costa catalana: des de la lluita per mantenir camins i platges accessibles fins a l’esforç de clubs nàutics per adaptar-se a la regressió, passant per la celebració de productes mariners (llagostins, calamars, espigalls) i la creació de relats audiovisuals i fotogràfics que documenten un món que canvia ràpidament. La idea que travessa totes les seccions és que mar, territori i memòria són inseparables: defensar el litoral és també preservar oficis, paisatges, històries i comunitats que viuen literalment arran de mar.
Resum de contingut Presentació del grup i del disc Es presenta Valier als Estudis de Tarragona Ràdio, coincidint amb el seu primer àlbum. S’explica una anècdota sobre una entrevista falsa prèvia que havien gravat ells mateixos, plena de respostes absurdes i humorístiques (notes al disc, olors, animals, paraules inventades...). Es juga constantment amb el concepte “No m’ho puc creure” i situacions quotidianes divertides (aixecar-se d’hora, arribar tard, treure’s els pantalons, etc.). Origen del grup i del nom “Valier” L’Ignasi i l’Oriol es coneixen des de primària, i el Joan s’hi afegeix més tard a través d’un germà d’escola. Van començar tocant versions de The Beatles, Eric Clapton, etc., i han passat per grups previs (versions i un projecte anomenat Microhomes). El nom Valier prové de la muntanya Mont-Valier, a cavall entre França, la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà: Els tres hi van fer una ascensió conjunta el 2020. Buscaven un nom sense significat explícit, però amb un record compartit. Procés de creació del disc El disc ha trigat uns tres anys a materialitzar-se: Conceptualització de les cançons. Preproducció, gravació i mescla. Decisió sobre com i quan publicar-lo. Han optat per un àlbum complet de 10 cançons, no per singles ni EP: El disc es va pensar com un tot des de l’inici. Han treballat amb diversos professionals: Jordi Bastida com a productor, molt implicat en les textures de guitarra. José Cataneo en la mescla, definida com una autèntica “orfebreria sonora”. Estil musical i so del disc El disc és clarament de rock: Guitarres distorsionades. Bateria rock i baixos potents. Teclats com a elements ambientadors. Barreja influències de diverses èpoques: Rock psicodèlic dels 70. Grunge i rock alternatiu dels 90 (Nirvana, etc.). Sons de principis dels 2000. La veu està mesclada dins la banda, no per sobre: Funciona com un instrument més. Hi ha moments en què la banda “passa per sobre” de la veu, creant un efecte d’immersió. Treball intens amb textures, capes i estèreo: Guitarrres amagades que fan soroll, acoblaments i línies aparentment “tontes” que, dins la mescla, donen profunditat. Ús conscient del panorama esquerra-dreta per separar elements i evitar-ho tot al centre. Es busca que la música “se’t tiri a sobre” i faci ballar el cap. “Jo crec que aquest disc és un disc de textures i capes i sonoritats.” Format, escolta i futur del disc De moment no hi ha format físic (ni CD ni vinil): Ho descarten per recursos limitats. No tanquen la porta a una edició especial d’aniversari (5 o 10 anys). Reivindiquen una escolta de qualitat: No escoltar el disc només al mòbil. Recomanen bons auriculars per apreciar les capes i l’estèreo. Es planteja fins i tot una presentació en cinema amb so surround per fer justícia a la producció sonora. Directes i presentacions Han fet ja un primer concert de presentació a la sala Heliogàbal de Barcelona: Aforament d’unes 120 persones, sala plena i molt vibració. L’objectiu principal és crear experiències intenses de música en directe. Volen fer més concerts: Presentar el disc a Barcelona i altres províncies. Compartir cartell amb altres bandes, unir públics i sumar esforços. L’entrevistadora subratlla la importància que, quan el grup torni, el públic ja conegui les cançons i les pugui cantar. Lletres, temes i cançons destacades El disc toca temes com: Els drames dels altres i la tendència a criticar-los. La superficialitat de les opinions i opinar sense conèixer res a fons. Es destaca especialment la cançó “Criticarem els drames dels altres”: L’entrevistadora diu que podria haver estat primer senzill. La defineix com un tema gairebé d’“esport nacional” per la seva temàtica. Al final del tall, sona un altre tema amb el leitmotiv: “Estic cansat d’estar cansat de tu.” To de l’entrevista i relació amb Tarragona Ràdio El to és molt distès, humorístic i proper, amb bromes constants: Sobre arribar tard, la “traïció” del muntatge previ, les respostes absurdes... Imatges com la tassa del vàter i la invitació a aixecar-se per anar al concert. Es reforça el vincle amb Tarragona Ràdio: Se’ls convida a tornar per parlar de videoclips i nous projectes. Es deixa oberta “cita” futura a l’emissora. Idees clau Valier és un grup de rock amb influències 70s–90s, molt focalitzat en les textures i capes sonores. El seu primer àlbum: Ha estat tres anys en gestació. S’ha concebut com un disc complet, no com una suma de singles. Té una producció molt cuidada, amb ús intens de l’estèreo i del paper de la veu com a instrument. Tenen una aposta clara per: La música en directe com a experiència efímera però intensa. Un to desenfadat que es reflecteix tant a les entrevistes com al contingut del disc. “El tema de l’escenari ho tenim controlat, ho podem petar; la qüestió és muntar-ho bé.”
