Resum general Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio amb un menú molt musical i d’actualitat local. Els temes centrals han estat: Concert del Festival Muses a Valls: entrevista amb Maria Rodés sobre el directe conjunt amb Idoipe a l’Església de Sant Francesc, el diàleg entre cultures i llegendes pirinenques i els seus nous llançaments. Tribut a El Canto del Loco: conversa amb Jordi (Encanto del Loco) sobre l’origen del projecte, la gira, el repertori i la connexió amb el públic. Estrena dels 2UT: presentació del senzill en directe “I’m Losing the Will to Fight” i anunci d’exclusiva: el proper single es presentarà a Tarragona Ràdio. Agenda i publicitat local: cites solidàries i d’ocupació a Tarragona. "Esteu escoltant una cançó en directe, no és d’estudi" (2UT) "A Saragossa somplen 8.000-10.000 persones; és bastant heavy" (Encanto del Loco) Festival Muses: Idoipe + Maria Rodés (Valls) El concert i l’escenari Data i lloc: demà, 21.00 h, a l’Església de Sant Francesc (Valls). Format: proposta amb un punt més electrònic del que Maria sol fer en temples; aprofitant la sonoritat especial de l’espai. Possible enregistrament: ho valoren pel caràcter singular del lloc. El projecte i les cançons Col·laboració nascuda fa poc més d’un any per connectar cultura aragonesa i catalana. Temàtica lírica: mitologia pirinenca, encantàries i llegendes; connexió amb la vigília de Tots Sants (la peça “Monte perdido” evoca un fantasma que apareix aquesta nit). Novetats de Maria Rodés Nou disc el 28 de novembre. Avançaments: “El parque” (amb La Bien Querida), “Lo que me pasa”, “Pienso en ti”, “Hechizo”. 18 de novembre: nou avançament amb Soleá Morente. Col·laboracions: aposta per preguntar i construir “sí positius” que s’afegeixen per amor a l’art. Tribut a El Canto del Loco: Encanto del Loco Origen, gira i places clau Origen en pandèmia: convertir la nostàlgia en projecte viu. Ritme de gira: del primer any (~30 bolos) al tercer (~70) i enguany (~60+). Places grans: Saragossa (8.000-10.000), La Línea (5.000-7.000), Madrid molt fort. Banda i proposta escènica Membres: Jorge M. Álvarez (veu), Jordi (guitarra i cors), Marc Jiménez (baix), Diego Juan Tabena (bateria). Repertori: clàssics imprescindibles (“Zapatillas”, “Volverá”, “Una foto en blanco y negro”...) i joies com “Pequeñita” en sales. Relació amb el públic: saluden al final, recullen feedback i fomenten la nostàlgia intergeneracional (públic molt jove que canta tot). Connexions: trobada amb David Otero; respecte als drets d’autor i esperit d’homenatge. La parada a Tarragona Les Ales Zero: diumenge, gairebé “sold out”; entrades a lesalazero.com i neverlandconcerts.com. Properes cites: Cerdanyola del Vallès (consulta a Instagram del grup). 2UT: nou single i canvi de pell “I’m Losing the Will to Fight” Novetat: llançat el 23/10 sota 2UT. Particularitat: tema gravat en directe, sense trampa ni cartró; energia crua i viva. Evolució sonora: gir cap a textures més pujades mantenint l’essència (referents: Muse, Biffy Clyro, Pink Floyd). El trio i el procés Pasco Martín, Miguel Alberto Cruz i Tomàs Aleja: idees col·lectives, química de directe. Accepten la imperfecció creativa com a motor de personalitat i millora. El que vindrà Exclusiva a Tarragona Ràdio: el proper single es presentarà al programa. Disc al forn: a punt abans d’acabar l’any; visita promesa als estudis del programa per a una xerrada extensa. Agenda i publicitat local Mamapop Guateque (1/11): al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, a benefici de la recerca del càncer de mama (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili). Entrades: mamapop.cat i Farma Tarraco. Fira de l’Ocupació (13/11): Recinte Firal de Tarragona. Organitza Cambra de Tarragona amb suport institucional i Fons Social Europeu. Moll de Costa – Port de Tarragona: cultura, lleure i esport a la vora del mar. Comerç local: campanya de Via T. Highlights clau Concert íntim i màgic de Muses amb Idoipe & Maria Rodés, entre mitologia i electrònica en un espai sagrat. Tribut d’alt voltatge: Encanto del Loco celebra el llegat d’El Canto del Loco amb grans aforaments i proximitat al públic. 2UT en estat de gràcia: nou single en directe, promesa d’estrena exclusiva a Tarragona Ràdio i disc imminent.
Context i format del programa Arran de Mar és l'espai més marítim de Tarragona Ràdio, emès de dilluns a divendres de 16 a 18 h, amb connexions amb diverses emissores locals de la costa catalana. L’episodi combina butlletí informatiu marítim, seccions especialitzades i agenda d’activitats, amb un fort focus en pesca, ports, medi ambient i vida costanera. 1. Notícies de la costa catalana 1.1. Port Pesquer de l’Escala: obres clau de modernització • Visita de la consellera Sílvia Paneque a les obres de millora de la llotja, el Maram i magatzems del Port Pesquer de l’Escala. • Motiu de la intervenció: - Corrosió per pas del temps i temporals (tramuntanades, ventades). - Taulades arrencades dels forjats i risc per a la seguretat dels treballadors. • Característiques de les obres: - Durada aproximada: 1 any i mig. - Finalització prevista: principis de 2026. - Inversió: 2,5 M€. - Ús de materials resistents a ambients marins i modernització d’instal·lacions elèctriques i d’aigua. • Impacte sobre el sector pesquer: - El patró major Josep Lluís Soret destaca que les instal·lacions estaven «molt degradades» i amb risc de fer mal a algú. - Ara esperen millor seguretat, comoditat i rendiment per garantir activitat pesquera durant anys. “Esperem, a partir d’ara, treure un gran partit, treure un rendiment, i assegurar una activitat pesquera durant uns anys al nostre poble.” • Visió municipal: - L’alcalde Josep Bufill considera el sector portuari (pesca, nàutica i esbarjo) estratègic per a la promoció econòmica i l’ocupació. - Es valora positivament que administracions supramunicipals hi inverteixin. • Complement cultural: - Exposició «Els ports de Catalunya, un mar de paraules» al Club Nàutic de l’Escala, per preservar el vocabulari mariner en català. 1.2. Fibra òptica al litoral ebrenc • La Generalitat adjudica les obres per desplegar xarxa pública de fibra òptica entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla. • Dades principals: - Pressupost: 520.863 €. - Més de 12.700 m de micro rassa i diverses canalitzacions. - Instal·lació de 14.530 m de fibra de 144 fibres. • Context territorial: - S’emmarca en el pla de fibra òptica a les Terres de l’Ebre. - Inversió acumulada a la zona: 7,7 M€ i més de 125 km nous de xarxa. - Objectiu de país: que el 100% dels municipis tinguin un punt de connexió a la xarxa pública. • Inversió global prevista a Catalunya el 2025: 91,5 M€. 1.3. Aquicultura fotovoltaica a la Ràpita • El projecte d’aquicultura fotovoltaica presentat durant la visita de Salvador Illa podria generar 26 M€ anuals de benefici per La Ràpita. • Punts clau que destaca l’alcalde Javier Reverter: - La planta podria subministrar llum a tot el poble. - Prioritza que els beneficis reverteixin en la Mancomunitat i els nuclis d’Alcanar Platja, Montsiamar, Serramar i les Cases d’Alcanar. - El projecte es veu com un impuls econòmic i d’infraestructures per a La Ràpita i Alcanar. • Equipaments educatius: - S’anuncia que el nou institut de La Ràpita ja té pressupost aprovat. - Es vol poder donar la bona notícia abans de Nadal, després del tancament temporal de l’Institut Alfacs per desprendiments de roca. 1.4. Campionat Internacional de Natació Naturista a Sitges • Sitges acull el 53è Campionat Internacional de Natació Naturista, per primera vegada a Catalunya i segona vegada a l’Estat. • Organització: - Associació Naturista de la Platja d’Aiguadolç de Vilanova i la Geltrú. - Amb suport de la Federació Espanyola de Naturisme i la Federació Naturista Nudista de Catalunya. - Forma part del programa oficial de la Federació Internacional de Naturisme. • Format de l’esdeveniment: - 196 participants, 130 nedadors de 8 a més de 75 anys. - Proves de papallona, esquena, braça, lliures i relleus. - Competència esportiva ordinària, però sense banyador. “És el que seria una competició de natació ordinària [...] amb la diferència que no portem banyador.” • Logística territorial: - Competició a la piscina municipal de Sitges. - Allotjament al càmping Vilanova Park. - Inclou visites culturals i turístiques a Sitges i Vilanova i la Geltrú per promoure el naturisme com a estil de vida saludable i respectuós. 1.5. Castanyada, Halloween i comerç local al Maresme CastaWin a Arenys de Mar • La Unió de Botiguers d’Arenys de Mar organitza la CastaWin, una festa que barreja castanyada i Halloween: - Berenar popular i xocolatada. - Tallers de maquillatge i tatuatges. - Escape room familiar amb trama d’invasió alienígena. • Objectiu: oferir un espai de trobada per infants i joves i dinamitzar el comerç de la vila. • Aprenentatges de l’any anterior: - El format de barra nocturna amb música no va funcionar tan bé. - Es concentren més activitats a la tarda, enfocades a famílies, i es deriva el públic nocturn cap a la jornada de tapes al mercat municipal. Floristeries i Tots Sants al Maresme • Les floristeries del Maresme (exemple: Flors Freesia d’Arenys de Mar) noten que la tradició de portar flors per Tots Sants es va perdent. • Causes principals: - Augment de les incineracions. - Desconnexió generacional: els joves mantenen menys l’hàbit d’anar al cementiri. • Canvis en el consum de flors: - Es fan rams més petits per limitacions d’espai als nínxols. - El crisantem continua sent la flor típica, però guanyen pes la rosa, el lliri i la gerbera. - Puja molt la demanda de flor artificial, perquè dura tot l’any i permet compartir despesa entre familiars. “Ho tenen arreglat tot l’any i s’estalvien d’ara de pujar, de posar el natural, després tornar-lo a treure.” 1.6. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i millores ferroviàries Nova Associació Metropolitana • Es constitueix l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona al castell de Masricart (La Canonja). • Municipis fundadors: - Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonja. - Vila-seca n’és absent per discrepàncies, especialment en relació amb l’estació intermodal. • Lideratge: - President: Roc Muñoz, alcalde de la Canonja. - Vicepresidenta: Dolors Ferrer, alcaldessa de Valls. • Objectius principals: - Crear una visió metropolitana compartida. - Enfortir un espai cohesionat i competitiu (segona àrea metropolitana de Catalunya). - Afrontar reptes estratègics: - Transició energètica. - Mobilitat i interconnexió entre municipis. - Promoció econòmica i captació de talent. - Desenvolupament d’infraestructures clau per al territori. Millores ferroviàries reclamades des de la Diputació de Tarragona • Reunió de la Diputació de Tarragona amb la Plataforma d’Usuaris del Ferrocarril per reclamar millores en la connexió ferroviària. • Absències destacades: Generalitat, Adif i Renfe no hi assisteixen. • Conclusions de la trobada: - Voluntat de fer front comú i anar conjuntament a Madrid per exigir millores. - Participació de diverses plataformes ciutadanes (Dignitat a les Vies, Trens Dignes, Ebre Priorat, Pròxima Parada Valls, Mercaderies per l’Interior...). “És d’agrair per part dels ciutadans veure aquest consens dels diferents partits polítics.” • La portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez, insta els representants polítics a «treure les dents» per defensar el territori. • Es preveu que la taula tingui continuïtat. 1.7. Temps i trànsit al litoral Meteo marítima • Predomini de vent de sud / garbí i una mica d’ponent al litoral català. • Costa Brava Nord: - Vent reforçat la nit de divendres i dissabte al matí. - Condicions de maror. • Costa Barcelonina i Daurada: - Vent de garbí més suau i mar força tranquil·la. • Diumenge: - Entra tramuntana al Cap de Creus, amb mar creuada i ressaca. - Refrontall i vent de rebuf entre Costa Brava Sud i costa barcelonina. - Ambient massa suau per ser 1 de novembre. Trànsit • Situació carregada però assumible, amb especial atenció a l’AP-7: - Sentit sud (cap a Tarragona): - 6–7 km d’aturades entre Mollet del Vallès i Barberà del Vallès. - 3 km a l’alçada de Sant Cugat del Vallès. - 3 km entre Castellbisbal i Martorell. - Sentit nord (cap a Girona): - 7 km d’aturades intermitents entre Sant Cugat i Barberà. • Entrades a Barcelona: - Retencions de 3–4 km a la C-33 i C-58 des de Montcada i Reixac fins al Nus de la Trinitat. 2. Amb temps i una canya: actualitat de la pesca esportiva Secció fixa de divendres amb la Federació Catalana de Pesca, conduïda avui per Pedro Terol. 2.1. Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada a les Balears • Catalunya es proclama campiona d’Espanya d’embarcació fondejada absoluta. “Hem complert el que vas prometre, hem guanyat l’or.” • Resultats individuals: - 3a i 4a posició per a pescadors catalans. - Es van escapar l’or i la plata per pocs punts, sobretot per una «pinxada» a l’última màniga. • Condicions de competició: - 22 embarcacions, 4 pescadors per barca. - Gran disparitat en les zones de fons: hi havia barques guanyadores amb 400 punts i d’altres amb poc més de 100. - Això dificulta que tots tinguin oportunitats iguals. 2.2. Sistema de puntuació i captura i solta • A l’embarcació, ja fa anys que s’aplica el sistema de captura i alliberament. • Com funciona la puntuació: - Les espècies s’agrupen en 5 grups. - Cada grup té una puntuació fixa (1 punt el grup 1, 2 punts el grup 2, etc.). - No es pesa ni es mesura el peix; només es compta quantes peces de cada grup. - Cada 45 minuts es fa el recompte i els peixos es retornen vius al mar el més ràpid possible. • Benefici ambiental: - Es redueix la manipulació del peix (galledes amb aigua i oxigenador, menys estrès). - S’alinea amb les pràctiques dels mundials. 2.3. Anècdotes i logística del campionat • Dues embarcacions van patir pannen mecàniques. • L’organització va haver de: - Buscar barques de substitució in extremis. - Reconvertir una barca que feia de jutge en barca de competició. - El jutge va seguir fent la seva feina per ràdio, controlant els participants a distància. • Malgrat tot, no hi va haver captures «rares»; la badia de Palma és relativament previsible pel que fa a espècies. 2.4. Canvis a la cúpula de la Federació Catalana de Pesca • Al setembre, el president de la Federació dimiteix. • Segons estatuts: - El primer vicepresident assumeix la presidència en funcions fins a les eleccions (previstes per octubre/novembre de l’any vinent). - El president en funcions no pot impulsar grans canvis de fons, però sí reordenar l’estructura interna. Nova estructura per àrees • S’abandona un model «pla» i es crea una estructura adaptada a la realitat de la pesca: • Dues grans àrees: - Pesca continental (aigües dolces, grans peixos, black-bass, etc.). - Pesca marítima: - Pesca des de costa (platja, roca, boia). - Caiac. - Embarcació tradicional. - Pato (flotador individual per pescar des del mar). • Pedro Terol és nomenat vicepresident de l’àrea marítima: - Assumeix responsabilitat sobre totes les modalitats de mar, no només embarcació. - Continua sent l’enllaç amb la Generalitat i altres institucions. - Vol aplicar un model de gestió més estructurat i homogeni (inspirat en la seva experiència en informàtica) a totes les modalitats. “Ara separar-la i posar entre el president i les modalitats un segon cap [...] facilita una mica.” 2.5. Calendari i feina «invisible» de la Federació • Novembre és un mes clau de gestió interna: • Competicions: - Resta un últim campionat d’embarcació: veterans/màsters el 22 de novembre, que tancarà la temporada. • Planificació de l’any 2026: - Cada club ha de presentar abans de finals de novembre totes les proves que vol organitzar el 2026. - La Federació: - Recull les propostes. - Detecta duplicats (dos clubs al mateix espai i dia). - Força canvis o comparticions de zona si cal. - Munta el calendari unificat i l’eleva a la Generalitat la primera setmana de desembre. • Objectiu: - Que la Generalitat aprovi el calendari a finals de gener, per començar a pescar com més aviat millor (febrer) i no haver d’esperar al març o abril. • Reflexió final: - Es reivindica la feina poc visible de gestió federativa, imprescindible perquè la competició funcioni. • Tancament amb to festiu: - El presentador desitja bona castanyada i «bona pesquera» de calamars. 3. Peixos morts al Garraf: descart, residus i sobrepesca 3.1. L’episodi: centenars de peixos morts a Vilanova • A la platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú) han aparegut centenars de peixos morts, majoritàriament bogues. • Hipòtesi inicial (segons fonts de confraria): - Serien peixos descartats per pescadors artesanals que pesquen a la llum (encerclament de sardina i seitó). - En fer la tria a bord, haurien descartat les bogues i les haurien retornat a mar mortes. - El temporal hauria arrossegat els cadàvers fins a la platja. • L’Ajuntament ha començat la retirada dels peixos, operació que requereix dos dies per la gran quantitat. 3.2. Visió ambientalista (APMA Garraf) Intervé Jaume Mercè, president de l’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf. Demanda de transparència i anàlisi • Reivindica que l’Ajuntament i el servei de Medi Ambient: - Analitzin els peixos. - Emprin dictàmens tècnics abans d’atribuir causes. “Podria ser que els peixos s’haguessin mort per altres causes que no sabem.” Descart a la pesca i dades de la FAO • Recorda que el descart de peix és comú a tots els ports de Catalunya. • Dades de la FAO: - Arts menors i encerclament: descarten un 10–15% de les captures. - Pesca d’arrossegament: pot descartar fins al 40%. • Per tant, alerta que el problema no és exclusiu dels pescadors de la llum. Impacte ambiental i concepte de residu • Considera «lamentable» que un aliment es converteixi en residu al mateix lloc on es genera: - En lloc de ser gestionat i valoritzat, es llença al mar. - Insisteix que aquests peixos són residus i caldria tractar-los com a tals. • Proposta de valorització: - Donar sortides alternatives a aquestes espècies sense valor comercial (bogues, etc.). - Possibles usos: pinso o altres productes industrials. - Reclama ajudes i organització perquè els pescadors puguin portar el peix a port en lloc de llençar-lo. “El que a nosaltres ens dol molt és que hi hagi aquest malbaratament que ja comença al lloc on es genera l’aliment.” Impacte real al mar • Distingeix entre: - Matèria orgànica (peix mort): el mar pot absorbir-la i reciclar-la fins a cert punt. - Residus plàstics: impacte molt més greu i persistent. • Tot i així, insisteix que la pràctica de llençar grans quantitats de peix mort no hauria de normalitzar-se. Marc legal i responsabilitats • Cita una llei de 2020 que busca reduir el malbaratament alimentari. • Considera que: - El peix llençat és un residu i té un responsable (el productor, en aquest cas pescadors / confraries). - Cal que poders públics i organitzacions pesqueres trobin solucions estructurals (sistemes de recollida, compensacions, tecnologies selectives, etc.). • Contraargument a la confraria: - Aquesta es justifica dient que: - Les bogues no tenen valor de mercat. - La llei no els permet portar-les a port i podrien ser sancionats. - Mercè creu que això mereix una explicació completa i pot indicar que «alguna cosa es fa malament» en el sistema. • Sobre la sobrepesca global: - Recorda que al món hi ha una sobrepesca generalitzada. - Com més es pesca, més difícil és mantenir el recurs. - Reivindica que l’activitat ha de ser sostenible en el temps. 4. Això no ho sabia: dic de recer i esculleres d’un port Secció de divulgació nàutica produïda des de Ràdio Arenys, amb Carles Obach, president del Club Nàutic d’Arenys. 4.1. Escullera: anatomia d’un port segur • L’oient és convidat a «tancar els ulls» i imaginar-se una platja i una línia de roques que avança mar endins. • Escullera: - Formada per grans blocs de pedra procedents de pedreres (3.000–4.000 kg cadascun). - A vegades complementada amb blocs de formigó (més moderns). - Les pedres es disposen segons plànols topogràfics/batimètrics, no aleatòriament. • El «senyor del bastó»: - Figura clau de l’obra: un especialista que indica exactament on col·locar cada pedra perquè la resistència global de l’escullera sigui òptima. - L’objectiu és que les onades trenquin progressivament sobre les pedres i es dissipi l’energia abans d’arribar a les instal·lacions internes. • Temporal Gloria com a exemple extrem: - Va ser capaç de moure fins i tot aquestes pedres enormes. - En alguns ports es van veure blocs saltant per sobre de les defenses, obligant a reparacions. 4.2. Terminologia bàsica • Punta: extrem final d’un dic o escullera. - A Arenys es parla de punta vella (port antic, abans de la Guerra Civil) i punta nova (ampliació dels anys 50). • Dic: estructura principal que s’endinsa mar endins i configura el port. • Dic de recer: - És el cor de la seguretat d’un port. - Funció doble: - Aturar les onades de garbí o llevant abans que entrin al port. - Crear una zona interior calmada on els vaixells puguin baixar veles i maniobrar amb seguretat abans d’amarrar. “El dic de recer és l’element més important perquè protegeixi la gent que entra a dintre.” 4.3. Ports segurs i batimetria • Distinció entre ports segurs i ports problemàtics amb mala mar: • Entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, Carles afirma que: - L’únic port veritablement segur en qualsevol temporal és Arenys de Mar. - Entrar a Blanes, el Balís, Mataró o Premià en dies de fort onatge pot ser molt perillós. • Problema afegit: acumulació de sorra per corrents litorals: - La sorra es diposita a un costat del port i progressivament en va colmatant l’entrada. - On a la punta d’Arenys hi havia 18 metres de fondària, ara pot haver-n’hi només 8. - A menys fondària, l’onada es transforma abans i trenca amb més violència. • Necessitat de dregar regularment: - Clubs com Premià o el Masnou han de preveure al pressupost dregatges anuals per retirar sorra de l’entrada. 4.4. Disseny històric i cultura de seguretat • El port d’Arenys va ser dissenyat per l’enginyer Aurelio González Isla. • Característiques del projecte original: - Braços molt amples. - Permetien l’entrada a vela en qualsevol tipus de vent, sense dependre del motor. • Funció bàsica d’un port: - Sigui turístic, pesquer o comercial, ha de ser refugi segur en cas de temporal. • Riscos històrics: - Carles recorda una regata als anys 70 en què un fort temporal va causar 7–8 morts a Arenys. - En un altre episodi, una onada va fer caure dos tripulants de la barca de Joanola (marca de pastilles) a l’aigua; un d’ells va morir. • Missatge de fons: - El mar exigeix prudència extrema i respecte. - S’han millorat molt els elements de seguretat (armilles, línies de vida, ràdios, GPS), però la base continua sent un bon dic de recer i una entrada ben protegida. “Un port segur és també garantia de vida marinera, nàutica i de futur per la nostra costa.” 5. Plàstic Preciós: reciclar el mar i educar els joves Entrevista amb Adrià Tallada, cofundador de l’ONG Plàstic Preciós. 5.1. Qui són i què fan • Associació sense ànim de lucre nascuda a Gandia (2017) i amb espai a Barcelona des de 2021. • Missió: - Conscienciació mediambiental. - Reciclatge de plàstic amb enfocament comunitari i educatiu. • Àmbit d’actuació: - Tallers i projectes a tot l’Estat (Galícia, Andalusia, Extremadura, Canàries, etc.). - Especial vinculació amb zones de costa. 5.2. Fonts i tractament del plàstic • Orígens del plàstic que treballen: - Recollides i neteges de platges i espais naturals. - Residus recollits en centres escolars o organitzacions per convertir-los en mobiliari. - Residus específics d’empreses que ells poden reciclar. • Part dels projectes se centren en residu marí, tot i que és un plàstic de baixa qualitat i difícil reciclatge industrial. 5.3. Projectes destacats • Mobiliari escolar reciclat: - Substitueixen taulers de fusta per taulers de plàstic reciclat. - Fan decapat i repintat de les estructures metàl·liques. • Mobiliari urbà amb residu marí: - Caracterització i reciclatge de residus marins per fer bancs, elements de carrer, etc.. • Col·laboracions emblemàtiques: - Bàsquet Girona: - Canvi de gots d’un sol ús del bar per envasos reutilitzables. - Plàstic Preciós acompanya el canvi amb campanyes de conscienciació durant els partits. - Han acabat fabricant mobiliari i elements interns per al pavelló de Fontajau. - Banc de Sang i Teixits i altres entitats en campanyes de sensibilització. • Projectes després de la Dana al País Valencià: - Van participar en tasques de neteja i recol·lecció de residus. - Han fet mobiliari per escoles i pobles afectats. - Utilitzen part del residu de la riuada en projectes pilot d’investigació sobre la seva possible valorització. 5.4. Educació i les 3R • Base conceptual: reduir, reutilitzar, reciclar, amb èmfasi en reduir. • Tallers amb joves: - Activitats interactives on participen directament en el procés de reciclatge. - Es mostren exemples internacionals de consums molt més baixos de plàstic. - Es proposen hàbits concrets per reduir l’ús de plàstic d’un sol ús. • Responsabilitat estructural: - Subratllen que les empreses productores tenen el major pes: són qui posen el plàstic al mercat. - Cal combinar canvi d’hàbits individuals amb transformacions en la producció i la distribució. 5.5. Treball amb el sector pesquer i aliances • Plàstic Preciós col·labora amb: - Ports, empreses i entitats que volen reduir o valoritzar els seus residus. - Pescadors, amb tallers de conscienciació i projectes de reciclatge. • Visió sobre els pescadors: - Sovint se’ls veu com a culpables del residu al mar, però en realitat són última línia de defensa: - Sovint recullen residus amb les arts. - Necessiten un marnet perquè és el seu mitjà de vida. 5.6. Futur i implantació territorial • L’ONG s’ha traslladat a un espai de Barcelona Economia Circular, amb l’objectiu de: - Esdevenir referent a Catalunya en educació ambiental sobre plàstic. - Arribar amb més força a escoles i organitzacions. • Disposen de: - Web: plasticpreciósbcn.org. - Perfil d’Instagram: @plasticpreciósbcn. • Adrià subratlla que, tot i tenir molta feina, sempre hi ha espai per nous projectes i tallers, perquè ho fan per convicció i necessitat social. 6. Copa d’Espanya ILCA 4 a Vilanova i la Geltrú Intervenció de Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova. 6.1. Característiques de la competició • Vilanova acull la Copa d’Espanya ILCA 4, prova puntuable per formar l’equip nacional que anirà a europeus i mundials. • Classe ILCA: - Abans coneguda com a Laser. - Una de les embarcacions més populars del món. - Variants: - ILCA 4 (4,7 m² de vela): categoria d’entrada per joves. - ILCA 6 (5,7 m²): classe olímpica femenina. - ILCA 7 (7 m²): classe olímpica masculina. • Dades de participació: - 140 embarcacions, dividides en dos grups de 70. - 9 proves previstes en 3 dies (3 per dia i per grup, 6 proves diàries en total). 6.2. Logística i condicions de vent • Els regatistes arriben el dia anterior per: - Fer mesuraments. - Sortir a l’aigua i conèixer el camp de regates i els règims de vent locals. • Previsió meteorològica: - Es preveu ponent estable, que facilita: - Establir un camp de regata net i regular. - Complir el timing de les proves. • Es navega lluny de la costa (1–1,5 milles), per evitar vents inestables i pèrdua d’intensitat prop de la platja. 6.3. Nivell esportiu i representació local • La ILCA 4 és una categoria amb molt nivell: - Molts participants venen de fer bons resultats en Optimist. - Alt component tècnic i competitiu; les classificacions són ajustades. • El Club Nàutic Vilanova té 6 regatistes classificats dins de la quota del 23% que correspon a Catalunya. “Per nosaltres és un orgull [...] demostra la feina que hem fet durant els últims anys.” • Opcions de podi: - Especial esperances en categoria femenina. - Com a català destacat, Tete cita Iker Mujica, amb gran trajectòria en Optimist i primer any fort en ILCA 4/6. 6.4. Catalunya potència en vela • Catalunya és una de les federacions de referència en vela, juntament amb Canàries i Balears. • S’hi fa molta feina esportiva i formativa, tot i que la vela no tingui tanta visibilitat com altres esports. • La vela no és només la Copa Amèrica: - Inclou vela lúdica, paddle surf, motos d’aigua, caiacs, natació en aigües obertes, etc. - Vilanova té condicions òptimes tot l’any per practicar esport nàutic. 7. Agenda de cap de setmana a la costa catalana 7.1. Costa Brava • Protagonisme de castanyada i Halloween (Castaway/CastaWin): - Activitats de tarda amb tallers, animació, passatge del terror i venda de castanyes a l’Escala, Roses, Llançà, etc. • Propostes culturals: - Tasta Patrimoni: itinerari guiat per Castelló d’Empúries i ruta pels espais medievals de l’Empordà (Sant Martí d’Empúries). • Activitats familiars: - Tarda de terror al Port Marina de Palamós. - Sortida a Mas Pinell (Torroella de Montgrí) per conèixer basses i tortugues d’aigua dolça. 7.2. Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona • Castanyada infantil a Roquetes: espectacle de la castanyera, xocolata i galetes per a infants disfressats. • Castauín a Benifallet: sopar popular, música en directe, DJ i festa combinant castanyada i Halloween. • Halloweenada a Deltebre: tarda amb concurs de disfresses, truc-o-trato per comerços i xocolatada. • Converses periodístiques (30 anys de la Plana Ràdio): xerrada amb Toni Cruanyes presentant el llibre La dona del segle. • Festival Parca (Ulldecona): reflexió sobre la mort des d’una mirada artística i col·lectiva. • Missió Flamenc (MónNatura Delta de l’Ebre): activitat familiar d’observació de flamencs amb telescopis. • Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja d’Ebre: demostracions, visites guiades a forns, producte local i conferències. • Festa del Vi de Gandesa (38a ed.): mostra de vins, nits de garnatxes blanques, tastos, concerts i dinar popular de clotxa. 7.3. Garraf • A més del Campionat Internacional de Natació Naturista: • Vila del Llibre de Sitges (5a ed.) al Centre d’Interpretació de la Malvasia: - Mercat editorial. - Recital en commemoració dels 90 anys de la mort de Fernando Pessoa. - Maridatges de Malvasia. - Xerrades sobre cuina medieval i literatura amb Màrius Serra i Sebastià Bennasar. 7.4. Maresme • Festa de Tardor al barri de la Llàntia (Mataró): 3 dies de festa amb gegants i personatges festius (castanyera, fulla caduca, monjo, etc.), túnel del terror i food trucks. • CastaWin a Arenys de Mar (ja detallada) a la plaça de l’Església. • Llabagüin a Lladaneres: nit amb túnels del terror (infantil i general), tallers, zona gastronòmica, DJ, i rutes de «Crit o Confit» i cases encantades. • Festa popular de tardor a Santa Susanna: castanyes torrades, música, activitats infantils i ambientació mixta tardor-Halloween. • Castanyada popular a Calella: a la plaça de l’Església amb música, castanyes, moniatos i moscatell, seguida d’un sopar popular amb concurs de disfresses i ball. 8. Tonalitat del programa i fils conductors • El programa combina un to distès i proper (bromes sobre Halloween, panellets i peixos grans trobats a platja) amb contingut informatiu dens sobre: - Infraestructures portuàries i digitals. - Transició energètica (aquicultura fotovoltaica). - Planificació territorial (Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona). - Transport ferroviari i mobilitat. - Sostenibilitat marina (descarts pesquers, plàstics, enginyeria de ports segurs). • Tres eixos temàtics clau de l’episodi: - Mar i pesca: des de la Federació Catalana de Pesca fins a la problemàtica dels peixos descartats i el paper dels ports. - Medi ambient i canvi de model: residus plàstics, sobrepesca, lleis contra el malbaratament, innovacions com l’aquicultura fotovoltaica. - Territori i comunitat: nous ens metropolitans, millores ferroviàries, festes locals (castanyada/Halloween) i cultura marinera. • L’estructura de magazín permet alternar notícies dures, entrevistes tècniques i seccions de divulgació, culminant amb una agenda molt completa per al cap de setmana.
Actualitat Veïnal i Mobilitat Sostenible El programa Ràdio veïnal (favt) a Tarragona Ràdio repassa l'actualitat dels barris amb un focus especial en la millora dels serveis públics. S'ha destacat la presentació de la nova flota de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) a l'Avinguda Roma, que inclou 10 autobusos nous (6 híbrids i 4 elèctrics). Per apropar aquesta millora a la ciutat, s'ha iniciat la campanya El Futur Mou Tarragona, que portarà un autobús de mostra a zones com Sant Salvador, el Mercadet de Bonavista, la Rambla Nova, Sant Pere i Sant Pau i La Floresta. La problemàtica de la neteja i l'incivisme Un dels temes centrals ha estat la valoració de les xerrades informatives sobre l'estat de la neteja a la ciutat, organitzades per la plataforma Per una Tarragona Neta i la FAVT. Les conclusions principals són: • L'esperança que el nou contracte amb l'empresa Urbaser millori el servei, tot i que els resultats triguin a veure's. • La preocupació creixent per l'incivisme (mobles abandonats, runa i deixalles fora dels contenidors). • La proposta d'una taula de treball amb l'Ajuntament de Tarragona, tècnics, l'empresa de neteja i la Guàrdia Urbana per cercar solucions conjuntes. "L'incivisme és el problema bàsic i no veiem un projecte per atallar-lo; demanem una taula de treball per buscar solucions perquè els veïns som els que estem el dia a dia al carrer." Solidaritat i Tradicions als Barris Campanya Llums Dignes En col·laboració amb Càritas i les entitats veïnals, s'ha llançat la campanya Llums Dignes. Consisteix en la venda de guirnaldes per 10 euros per recaptar fons destinats a productes de primera necessitat per a nadons (llet, bolquers) i productes d'higiene, que sovint no queden coberts per les ajudes públiques. Celebracions de la Castanyada i Halloween Aquest divendres 31 d'octubre s'organitzen diversos actes: • Riu Clar: Castanyada popular i concurs de disfresses al Facebook. • La Floresta: Tradicional tallada de castanyes, música i truc o tracte per als infants. • Sant Pere i Sant Pau: Darrera oportunitat per visitar el passatge del terror Mr. Killer, una experiència immersiva i teatral. • Sant Salvador: Cloenda de les jornades de tardor amb l'activitat Romans als barris (recreació històrica de Tàrraco Viva). Reivindicació a Tarragona 2 El programa tanca amb la demanda històrica de l'Associació de Veïns de Tarragona 2 sobre la rehabilitació de la caseta del parc Montserrat Abelló. Malgrat que fa un any es va aprovar una moció al ple de l'Ajuntament de Tarragona amb un pressupost previst de 18.000 euros, el projecte continua bloquejat administrativament, provocant una forta desafecció política entre els veïns.
Resum Què és Passatge del terror “El ritual” recuperat després d’uns anys, amb llums, efectes i molt de pànic. Experiència per riure i passar por: ambientació inspirada en clàssics com L’Exorcista i la BSO de Halloween. "Sortireu divertits o plorats" Dates i horaris 31 d’octubre i 1 de novembre Passis a les 18.00 i les 22.00 (format familiar a la tarda i més intens al vespre) Versió nocturna a l’interior de la discoteca: de la 1.00 fins al tancament Ubicació i preu Discoteca Tòtem — Avinguda Pau, 2, Tarragona Entrada amb donatiu: 3 € a taquilla (aforament limitat) Què t’hi trobaràs Llums, efectes especials i presència de zombis i altres sorpreses a l’interior del local les dues nits. Possibilitat de combinar festa i passatge: ballar i, quan vulguis, “entrar a veure què passa”. Organització i col·laboracions Complicitat de la discoteca Tòtem (infraestructura i suport logístic). Donatiu per cobrir despeses de decoració i guiatge; iniciativa d’una entitat local compromesa amb la ciutat. Castanyada + Halloween Proposta de “matxembrar” tradició i festa: Castanyada + Halloween en un mateix esdeveniment. Recordatori que el Halloween té arrels europees: fer-ho nostre i celebrar-ho plegats. Més informació A les xarxes socials de l’entitat organitzadora i de la discoteca Tòtem.
Presentació i context A Tarragona Ràdio, Sílvia conversa amb l’autor i músic Ian Lins, que presenta el seu nou llibre, Relatos Góticos, disponible a Amazon. Obertura distesa amb música, broma sobre la “falca publicitària” i ambient de tarda plujosa que encaixa amb el to gòtic del volum. El llibre en 4 peces i les influències Format: 4 relats (dues novel·les curtes i dos contes breus) amb inspiració victoriana i gòtica. Influències declarades: Edgar Allan Poe, Horace Walpole, Arthur Conan Doyle i Jules Verne; també ecos d’H. G. Wells i, tangencialment, Lovecraft. Ambientació acurada i documentada: passatges històrics reals (p. ex., un destacament francès imperial), sempre amb licències del gòtic. Relat 1 — Eloïsa Protagonista: Eloïsa, dama d’un castell vinculada a l’arribada d’un destacament francès i amb un secret que es desplega gradualment. Temàtica: vampirs amb gir científic final “a la Jules Verne”, que reinterpreta el tòpic des d’un angle de ciència versus ocultisme. To i missatge: malgrat l’ombra gòtica, l’autor cerca sempre una llum d’esperança al desenllaç, en sintonia amb la seva base d’espiritualisme, budisme i hinduisme. "Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad." Relat 2 — L’estància Conte breu de suspens: un personatge es desperta de nit, immòbil i paralitzat, en un lloc desconegut. Més inquietud psicològica que terror explícit. Relat 3 — La Tormenta — El Salón de los Pasos Perdidos Preferit de l’autor: atmosfera detectivesca a l’estil Conan Doyle barrejada amb gòtic. Intriga amb elements estranys (figures “arrugades i seques”), pistes i lògica, i un detectiu “una mica especial”. Relat 4 — Los hijos que nos conquistaron Peça d’aire futurista des de mirada del XIX, a l’estil H. G. Wells i Jules Verne: especulació científica però escrita amb veu victoriana. Tò, valors i procés creatiu Un classicisme deliberat Lins defensa el gust pel clàssic: victorià, gòtic, música de Bach i Handel, literatura de Jane Austen, cinema de la Hammer i Vincent Price. Rebutja “modernitzar” per inèrcia: prefereix reprendre una tradició que ja no s’escriu i aportar-hi obra nova. Mètode d’escriptura i immersió Immersió temporal per refinar el to: dues setmanes reclòs, llum tènue, només música clàssica (especialment Bach), revisant i reescrivint. Alguns relats provenen d’esbossos d’ara fa una dècada, polits per sonoritat d’època i coherència estilística. Recomanació d’experiència lectora: llum baixa, te, Bach de fons —per “entrar” a l’època. Temporada i ambientació Llibre ideal per tardor i “Castawind” (joc entre castanyada i Halloween): lectura de foc a terra i manteta. Autoria i posició davant la IA Crítica a llibres fets amb IA o ghostwriters: defensa que Relatos Góticos està escrit íntegrament per l’autor. Trajectòria de Lins i obres prèvies De l’autoajuda espiritual (referent Wayne Dyer) a la ficció: descatalogació d’obres anteriors per distanciar-se d’un corrent esotèric comercial. Títols anteriors: Cuentos del despertar, La melodía de la vida, Decálogo Universal. Formació i interessos: antropòleg; treball acadèmic sobre Edgar Allan Poe. Publicació i idiomes Disponibilitat: Amazon. Idioma actual: castellà; traduccions al català i anglès previstes quan hi hagi temps. Projecte musical “Terra” i broma final El projecte Terra (en català) està en pausa per manca de suports; alguns vídeos fets amb IA de manera pragmàtica però amb dubtes de valor creatiu. Disponible a Spotify, YouTube i Bandcamp. Gag radiofònic: un “estudi” d’“autoritat” recomana escoltar Tarragona Ràdio 24 h al dia per la salut. Tancament Invitació a tornar per llegir fragments a antena amb Bach de fons. Reivindicació final: llibre clàssic, diferent i honest, per a qui estima l’ambient victorià i el gòtic amb una espurna de llum.
Resum Entrevista a Axel a Tarragona Ràdio amb motiu del seu retorn als escenaris d’Espanya després de 7 anys. Presenta el nou àlbum Vuelve i obre una gira íntima que comença a la Sala Zero (Tarragona), repassant 25 anys de carrera i 9 discos. Punts clau Retorn a Espanya: després de la pandèmia (a l’Argentina, gairebé 20 mesos d’aïllament), canvis personals i una pausa vital que el van portar a un renéixer artístic. Nou àlbum – Vuelve: treball sanador i catàrtic, ple d’històries personals; inclou una col·laboració amb Rosalén a Solo tu voz. Gira de novembre: 14 ciutats; inici a Tarragona. Format “tu a tu”: ell sol a l’escenari amb piano, dues guitarres i harmònica. Repertori imprescindible: “Celebra la Vida”, “Que Voy a Amar”, “Amo”, “Amor por Siempre”, “Estás Buscando”, “Miradas”, “Somos Uno”, “Todo Vuelve” i perles del “lado B”. Interacció amb el públic: moment obert a peticions en directe; si cal, convida fans a pujar a l’escenari per cantar plegats. Documental de gira: tot el tour es grava amb equip propi d’àudio i vídeo. Tecnologia al concert: respecta l’ús de mòbils, però convida a connectar sense pantalles. Col·laboracions destacades: Dani Martín, India Martínez, Vanesa Martín, Bustamante, Alejandro Sanz, Rosalén i Serrat; somia gravar algun dia amb Sanz i Serrat. Moment emotiu: agraïment profund a Serrat per un vídeo dedicat a la seva mare abans de morir; un record inoblidable. Detalls del concert a Tarragona Data: 30 d’octubre Lloc: Sala Zero, Tarragona Format: íntim; Axel sol amb piano, guitarres i harmònica. Concert extens però ajustat al ritme de 14 concerts en 18 dies. Frases destacades “Este disco Vuelve es un renacer.” “Es mucho mejor mirarnos a los ojos, pero que cada uno lo viva como quiera.” “Nunca sabes la vuelta a la vida.”
Renovació urbana a la Rambla Nova L'Ajuntament de Tarragona ha presentat un nou projecte artístic per al primer tram de la Rambla Nova, que actualment és zona de vianants. El dissenyador Edu Polo serà l'encarregat de crear un mural que inclourà la paraula "naltros" i les il·lustracions de 28 personatges històrics i populars de la ciutat. • Personatges destacats: Santa Tecla, l'emperador August, Jujol, la Geganta Mora, el Maginet i Carme Casas. • Objectiu: Anar més enllà de l'estètica per crear un espai on els ciutadans puguin "creuar mirades" amb la història local. • Pressupost: L'actuació té un cost de 100.000 euros, fruit d'un acord amb el grup municipal de Junts. Festivitat de Tots Sants i tradicions El cementiri de Tarragona es prepara per al gruix de visites de l'1 de novembre, tot i que es detecta un canvi d'hàbit: molts tarragonins avancen la visita per evitar aglomeracions. • Serveis especials: L'EMT reforça la línia L6 i es recomana l'ús de la línia L21 per accedir al recinte. • Comerç i gastronomia: Les floristeries mantenen la tradició amb rams d'entre 30 i 40 euros. Pel que fa als panellets, el de pinyó continua sent el producte estrella malgrat l'increment de preus de les matèries primeres. Àrea Metropolitana i política local Aquest divendres es constitueix a la Canonja l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, amb la participació de set municipis inicials i l'absència destacada de Vila-seca. D'altra banda, Xavi Puig (ERC) ha pres possessió com a nou diputat a la Diputació de Tarragona. Crònica Cultural i Esportiva • Mamapop: Espectacle solidari al Palau Firal i de Congressos dedicat a la música de guateque per investigar el càncer de mama. • Tarraco Manga: Edició especial Halloween amb tallers, K-pop i el campionat nacional de Kendama. • Nàstic de Tarragona: El conjunt grana ha estat eliminat de la Copa del Rei per l'Atlètic Balears (2-0). L'entrenador Luis César demana una reacció urgent de l'equip. • Bàsquet i Vòlei: L'Ibersol CBT busca la quarta victòria consecutiva i el CBT i el TGN Bàsquet afronten jornades clau en les seves respectives lligues. "Amb aquesta lògica de passejar, de creuar mirades, creuarem mirades amb 28 personatges que han marcat el dia a dia tarragoní al llarg dels segles." — Edu Polo
Actualitat Esportiva a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui de TGN Esports se centra en dos grans esdeveniments del cap de setmana a la ciutat: la celebració de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona i el primer partit com a local del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau a la Superliga. Mitja Marató Ciutat de Tarragona S'entrevista el Fernando Pardo, un dels corredors més icònics de la prova, per analitzar l'edició d'aquest diumenge. Els punts clau han estat: • La figura del 'Pacer': Pardo destaca la seva trajectòria com a llebre de les dues hores, una iniciativa per ajudar els corredors que volen gaudir de la prova sense l'estrès del cronòmetre. • Filosofia de gaudi: Es reivindica que l'atletisme popular no ha de ser només competició, sinó una activitat lúdica per gaudir de l'entorn de la ciutat. • El recorregut: Es debat sobre la dificultat d'un circuit a Tarragona, ja que no és una ciutat plana. Tot i així, es destaca la bellesa de córrer vora el mar al Port de Tarragona. • Reivindicacions: Es proposa incorporar marcadors de temps (pacers) també a la cursa de 10 quilòmetres per incentivar els principiants. Actualitat del Nàstic de Tarragona L'inici del programa recull les paraules del tècnic del Nàstic de Tarragona, Luis César, després de l'eliminació a la Copa del Rei: "Ha arribat el moment del canvi, a posar els jugadors que cregui que estan en millor moment per treure aquesta situació endavant." Es preveu que el partit de diumenge contra l'Atlético de Madrid B al Nou Estadi Costa Daurada sigui clau per a la reacció de l'equip. Voleibol: Debut a casa del Sant Pere i Sant Pau El president de l'entitat, Alfonso Periáñez, explica les sensacions davant la visita del Soria: • Expectatives altes: S'espera un ple absolut al pavelló després d'una gran resposta de la massa social durant l'estiu. • Equip renovat: Tot i la derrota a Teruel, periáñez destaca que el grup té molt de marge de millora i ha mostrat una cara molt competitiva. • Doble jornada: El club potencia el volei femení, fent coincidir els partits del femení (16:00h) i el masculí (19:00h) per crear una jornada completa d'esport. • Situació econòmica: Es destaca el bon suport de l'Ajuntament i la Generalitat, tot i la dificultat històrica per trobar patrocinis privats, que ara comencen a créixer gràcies a l'impuls del femení.
Catorzè capítol: Prèvia de Tots Sants , i repas a colles amb ganes de més. Al Quiosc, la crònica nocturna de Santa Úrsula, receptes de panellets per lligar i tips pels sopar finals de temporada.
Radiografia de la festivitat al Cementiri Municipal L'episodi d'avui de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 es trasllada al Cementiri Municipal de la ciutat per oferir un programa especial en motiu de la festivitat de Tots Sants. El magazín combina la informació de servei, la tradició floral i la divulgació històrica de les personalitats que rodegen l'imaginari col·lectiu tarragoní. Espais de memòria i patrimoni • L'essència del cementiri: Es destaquen tombes monumentals com el mausoleu del General Reding, heroi de la guerra contra Napoleó, o la sepultura de Joan Smith. Els col·laboradors i especialistes subratllen que molts noms de carrers de la ciutat cobren sentit en visitar aquest recinte. • Personatges històrics: Es presenta el cicle "Tarragona amb els ulls de...", on actors com Josep Maria Pinyol i l'actor que encarna el Cardenal Cervantes (Anton Ferreter) expliquen el llegat de la ciutat a través de visites teatralitzades. • Espai Dignitat: Es recorda la zona dedicada als represaliats pel franquisme, un espai de memòria democràtica on es fan homenatges cada gener. Actualitat i serveis • Informació pràctica: La gerència del cementiri detalla els horaris ampliats, la gestió de les misses i el recital del record organitzat per Mèmora. • Transformació: S'anuncia l'estat de les obres del nou tanatori municipal (previsió 2026) i el canvi de l'skyline de la zona de l'Avinguda Roma. • Tradició dels floristes: Entrevista amb la Floristeria Romeu, un clàssic del Moll de Costa que es trasllada a l'entrada del recinte per atendre les demandes de crisantems i clavells. "No és l'edat en què van morir, són els anys que van ser feliços." Relats onírics En col·laboració amb l'Escola de Lletres, s'estrena una sèrie de contes surrealistes i inquietants anomenats Relats onírics, començant per l'obra de Rosa Pinya, "La rumba, el Paco i un gos pequinès", aportant el toc literari de la castanyada.
