Resum del programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio porta un episodi molt musical amb tres blocs principals: Entrevista a Borja Niso i la seva “Dream Experience” al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrevista enregistrada a l’Elena Ley (als Estudis de Tarragona Ràdio), amb cançó en directe i presentació del seu concert a la Casa del Jardí. Retrovisor Musical amb el Jordi Sugranyes: Pirats (1990), Joan Amèric (1990) i My Tips (2006), i petició final d’Aleix Quirí i Aleire Pardo. Borja Niso: del clic vital al teatre musical Clau de volta de la seva història Inici tardà però decidit: comença a tocar el piano de forma autodidacta als 36 anys (2016), després d’emocionar-se en un concert de Ludovico Einaudi. Gir professional radical: "Vaig deixar la meva carrera per amor a la música." Discografia: 5 àlbums i 1 EP; de l’estrena amb Orígenes (2019) fins a Evolution (últim treball). 450+ concerts des de l’agost de 2020, malgrat la pandèmia. Dream Experience (Tarragona) Espectacle immersiu i emocional de teatre musical: piano, violoncel (María Montes), i veu lírica (soprano Aidea Mariñoso). Obres pròpies (sobretot d’Evolution) + èxits d’Einaudi (Experience, Divenire, Nuvole Bianche). Missió artística: "Tots tenim un somni… i hem vingut a complir-lo." Informació pràctica Dissabte 8, 20:00 — Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades: borjaniso.com (secció concerts). Gira també a Badajoz, Zaragoza, Madrid, Sevilla, León. 16 d’abril (10 anys del ‘clic’): concert a Barcelona (Paral·lel 62). Elena Ley: cançons, Sanremo Senior i un llibre per somriure Concert i nou rumb creatiu Cantant italiana establerta a l’àrea de Barcelona. Concert a La Casa del Jardí (Vía Augusta) el divendres 17, 21:00. Tanca el cicle de publicació d’Esencia Femenina (15 singles, disc temàtic sobre la feminitat i històries reals) i torna a publicar en italià. La cançó Caminando: 2n lloc a Sanremo Senior; metàfora del camí vital, que va interpretar a l’estudi. "Quan ens movem, connectem." Llibre-diari: “Hoy elijo sonreír” Programa guiant 8 setmanes de pràctica diària (5–7 minuts matí i vespre) de gratitud, consciència i positivitat. "La melangia també és una manera d’arribar a una llum diferent." Disponible a llibreries i Amazon; podria portar-ne exemplars al concert. Avança proper àlbum ‘Conectando’ (principalment en italià; també peces en anglès i castellà). Retrovisor Musical (Jordi Sugranyes) Píndoles d’arxiu Pirats (1990, TV Mare Nostrum, ‘A ritme d’aquí’): energia desbordant i anècdotes d’escenari. Joan Amèric (1990, Teatre Bartrina, Reus): recital intens de “Tornar a l’aigua” malgrat poca assistència. My Tips (2006, Sindicat de les Borges del Camp): presentació del CD “2 de nous”, lletres crítiques i de memòria. Tancament Petició dels oients: Aleix Quirí i Aleire Pardo, “La branca” (29 d’octubre). Comiat i agraïments. Destaquem Missatges inspiradors sobre somnis i canvis vitals (Borja Niso). Empoderament femení i benestar: cançons i journal d’Elena Ley. Memòria musical tarragonina al Retrovisor, amb joies d’arxiu. Ubicació i emissió Enregistraments i directes als Estudis de Tarragona Ràdio (programa: Fans de Tarragona), amb obertures i separadors de secció.
Denúncia de Celnet per la Qualitat de l'Aire L'entitat Celnet, a través del seu portaveu Adrià Pallajà, ha presentat tres informes elaborats per universitats catalanes que demostren la necessitat urgent de regular la contaminació industrial al Camp de Tarragona. L'entitat critica la inacció política i la falta de voluntat de la Generalitat per aplicar un marc normatiu més estricte. Les Eines de Regulació Necessàries Segons l'organització, el control de la contaminació s'ha de basar en tres pilars fonamentals: Control efectiu: Millora de la xarxa de vigilància amb la instal·lació d'equips que actualment estan emmagatzemats. Legislació específica: Creació d'una llei de qualitat atmosfèrica que inclogui límits per a compostos actualment no regulats de forma estricta. Règim de sancions: Aplicació de multes a les empreses que superin els llindars permesos en les seves autoritzacions ambientals. Compostos Tòxics i Límits Legals El focus de la denúncia recau en dos compostos altament nocius: Benzè: Tot i estar regulat, la llei actual només contempla mitjanes anuals. Això permet que pics de contaminació molt elevats (fins a 100 micrograms/m³) quedin diluïts i siguin legalment acceptables, malgrat el seu risc per a la salut. 1,3-Butadiè: Un compost cancerigen que actualment no té cap tipus de regulació a Catalunya, malgrat que en països com el Canadà o el Regne Unit sí que està limitat. "Si no es regula la contaminació és per inacció, irresponsabilitat i falta de voluntat política." Reivindicacions a la Generalitat Celnet exigeix que la informació sobre el que respira la ciutadania sigui accessible en temps real mitjançant un portal de transparència. Així mateix, insten a instal·lar immediatament els equips de mesura arran de la moció aprovada al Parlament de Catalunya per monitorar la producció de la indústria petroquímica.
Visió general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar estructurat en dues grans parts: butlletí informatiu marítim i costaner a la primera hora, i reportatges i entrevistes de fons a la segona. El fil conductor són el mar, el litoral català i la relació entre medi ambient, activitat econòmica i vida quotidiana. 1. Bloc informatiu de costa catalana 1.1. Costa Brava: ports i memòria marinera • Concessió del Club Nàutic l’Escala: el club vol una nova pròrroga de la concessió de la dàrsena esportiva que acaba el 2029. - Històric: concessió inicial el 1979, ampliada el 1999 per 30 anys. - El president Narcís Carreres defensa que el club és motor econòmic local i que ha apostat per vela esportiva i un model de club dinàmic, sense ànim de lucre però en instal·lacions de titularitat pública (Ports de la Generalitat). • Calendari solidari de mariners de Cadaqués: - Projecte del fotògraf José Ignacio Píriz, idea d’un jove pescador (Samu). - 12 retrats de “llops de mar” en clau d’emoció, humor i solidaritat, per recaptar fons per a l’hospital residència de Cadaqués. - Participació del pintor Danilo Fernández i del col·lectiu CREA; venda del calendari (15 €) i rifa solidària del quadre. 1.2. Terres de l’Ebre: educació al riu i gastronomia marinera 1.2.1. Projecte educatiu Los Rius Ens Mou • Més de 800 alumnes de 13 centres participen en activitats de rem i navegació pel riu Ebre. • Objectius principals: - Apropar infants i joves al riu com a espai identitari i ecosistema clau. - Conèixer flora, fauna i patrimoni fluvial (torre de la Carroba, font del Quinto, pedrera, canals…). • Participació institucional: IDC, Departament d’Educació, Federació Catalana de Rem, Secretaria General de l’Esport. • Efecte a llarg termini: molts alumnes acaben incorporant-se a clubs de rem del territori. 1.2.2. Jornades gastronòmiques a l’Ametlla de Mar • Es presenta l’Agenda Gastronòmica 2026 amb quatre grans blocs clàssics, orientats a la promoció de la cuina marinera: - Jornades de la Galera de les Terres de l’Ebre (febrer–març). - Jornades de la Tonina Roja del Mediterrani i Ruta de la Tapa Roja (abril), lligades a la festa Tuna Race Balfegó. - Jornades dels fideus rossejats i mostra de vins de la DO Terra Alta (maig–juny). - Jornades del peix de llotja i la rossejat (octubre), amb la quarantena diada del rossejat. • L’Agenda es consensua amb bars i restaurants; la gastronomia es consolida com a eix turístic estratègic. 1.3. Garraf i Maresme: gestió de residus i promoció nàutica 1.3.1. Neteja i residus a Vilanova i la Geltrú • Nou contracte integrat de recollida d’escombraries i neteja viària (8 anys, ~100 M€) amb Valoriza com a candidata principal. • Millores destacades: - Renovació integral de contenidors i camions. - Equip específic per a la neteja de platges amb maquinària pròpia. - Fins a 20 nous operaris i servei de neteja de pintades. • Model de recollida: - Porta a porta per a comerç i restauració. - Es descarta, de moment, contenidors intel·ligents amb identificació d’usuari per a l’ús domèstic. • L’alcalde Juan Luis Ruiz remarca la voluntat de lideratge municipal fora de la mancomunitat i de trencar amb anys de servei “precari”. 1.3.2. Gran Premi Principat d’Andorra de Vela a Arenys de Mar • El Club Nàutic d’Arenys acull el Gran Premi Principat d’Andorra de la Vela, organitzat amb la Federació Andorrana de Vela. • Participació estimada: 250–300 embarcacions (Optimist, ILCA, 420, Europa…). • Mònica Azón el defineix com “la gran festa de la vela catalana”: - Andorra té federació pròpia des de Barcelona 92, però recorre a Arenys per manca de mar. - Impacte visual fort: la costa plena de veles, amb recomanació de gaudir tant de la regata des de lluny com de l’ambient a terra. 1.3.3. Joc de taula Mataró Pam a Pam • Joc local de preguntes i proves creatives sobre història, cultura, comerç i natura de Mataró. • Característiques: - 180 targetes de preguntes (art i cultura, comerç i ciutat, natura i entorn). - Mecàniques variades: respondre, fer mímica, dibuixar. • Funció: eina lúdica i pedagògica per enfortir identitat local i com a regal de Nadal. • Forma part d’una col·lecció de jocs dedicats a altres ciutats catalanes. 1.4. Costa Daurada i Tarragona: emergències climàtiques i cultura 1.4.1. Inundacions al barri de la Mora (Tarragona) • Es compleix un any dels aiguats del 4 de novembre 2024, que van afectar uns 150 habitatges i garatges al barri de la Mora (prop del Riu Francolí). • Situació actual: - En marxa el dipòsit antidesbordaments, però el veïnat exigeix més actuacions al barranc i al canal. - S’havia creat una comissió tècnica interadministrativa (Ajuntament de Tarragona, altres municipis, Generalitat, Estat, veïns i entitat ambiental La Sínia), però encara no s’ha reunit i es percep com massa política i poc tècnica. • Propostes veïnals: - Neteja del canal i actuació integral al barranc. - Aprendre d’exemples com Alcanar, que ha impulsat taules tècniques i mesures pioneres. • Acció reivindicativa: vermut popular per reclamar resiliència real davant de futures DANAs. 1.4.2. Festival REC i cicle Fem Soroll a Tarragona • El Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC) impulsa el cicle Fem Soroll, quatre projeccions al CaixaForum Tarragona. • Objectiu: transformar silenci en diàleg i donar veu a realitats silenciades a través del cinema. • Geografies de les pel·lícules: de Gaza a Bilbao, passant per Bielorússia, Rússia i el París del Maig del 68. 1.4.3. Temps i trànsit • Informació marítima: mar de fons residual però tendència a mar ajol / bassa d’oli al matí, amb reforç del vent de sud a la tarda (maró a la Costa Brava). • Trànsit viari: accidents a la C-14 i A-2, retencions a C-58, C-33, AP-7, B-30 i a la Ronda Litoral de Barcelona. 2. Entrevista: contaminació industrial al Camp de Tarragona 2.1. Celnet i la inacció institucional Entrevista extensa amb Adrià Pallejar, portaveu de la plataforma Celnet, sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona i el Polígon Petroquímic. • Punt de partida: tres informes de universitats catalanes que demostren que: - Hi ha contaminació crònica de compostos tòxics i cancerígens (especialment benzè i 1,3-butadiè). - La Generalitat té eines legals i tècniques per regular millor, però no les aplica. "Si no es fa, és per inacció i per falta de voluntat política." 2.2. Problemes de fons: normativa insuficient • El benzè està regulat només amb mitjanes anuals (uns 2 µg/m³), fet que dilueix episodis punta de contaminació (100–200 µg/m³). • El 1,3-butadiè no té cap límit legal a Catalunya, tot i ser reconegut com a compost cancerigen. • Conseqüència: episodis greus però curts resulten “legals” perquè s’amortitzen a la mitjana anual. 2.3. Full de ruta proposat per Celnet Celnet defensa tres eixos: control, legislació i sancions. Control Ampliar i millorar la xarxa pública de vigilància de la qualitat de l’aire. Instal·lar equips de mesura ja comprats i enguany emmagatzemats per la Generalitat. Monitorització contínua i transparent, amb dades consultables per la ciutadania. Legislació específica per al Camp de Tarragona Aprovar una Llei de qualitat atmosfèrica catalana que: • Fixi límits per al 1,3-butadiè i revisi el benzè. • Defineixi valors màxims per períodes curts (4 h, 8 h, 24 h) per captar episodis. Basar-se en referències d’altres països (Canadà, Anglaterra, Nova Zelanda i altres). Règim sancionador efectiu Integrar els nous límits a les autoritzacions ambientals integrades de les empreses. Sancionar els superaments puntuals d’episodis, i no només els incompliments anuals. Garantir que les sancions incentivin canvis reals i millores tecnològiques. 2.4. Estat de les relacions amb l’administració • Celnet denuncia reunions escasses i poc productives amb la Regidoria de Medi Ambient i el departament competent. • Malgrat les mocions aprovades al Parlament i els equips comprats, no s’han fet els passos clau: - No s’han instal·lat els nous sensors. - No s’ha avançat en la nova normativa. • També reclamen un gran estudi de qualitat de l’aire a Tarragona ciutat, pendent de desplegar per traves burocràtiques i manca de voluntat. 3. Cultura popular i identitat marinera: gegants de Palafrugell 3.1. Els gegants Pitu i Lluna • Entrevista a Bruno, membre de la colla gegantera de Palafrugell. • La parella de gegants representa la llegenda de la creació de l’Empordà: - La Lluna: sirena que simbolitza la Mar Mediterrània i la Costa Brava. - En Pitu: pastor que baixa des del Ripollès fins a la costa; s’enamoren i “funden” l’Empordà. • Figures creades el 1986 per Josep Puig i reconstruïdes després pel taller Ventura & Hosta. • Relació amb altres colles: “cosins germans” dels gegants de Roses amb la mateixa temàtica. 3.2. Patrimoni, relleu generacional i nova figura • La colla també compta amb capgrossos d’oficis (tapers, pescadors, surers, pirates…) que evoquen el teixit econòmic de Palafrugell. • Moment actual: - Reimpuls de la colla gegantera després de gairebé 20 anys d’absència. - Ja són una cinquantena de membres (músics, portadors, ajudants). - Bon estat de salut i capacitat per fer sortides arreu de Girona i Barcelona. • Novetat: presentaran el primer fill de Pitu i Lluna, un gegantó amb trets heretats del pare; es triarà el nom en votació popular durant la festa de Sant Martí. • Reflexió sobre joventut i cultura popular: Bruno, adolescent, anima altres joves a sumar-se a colles de cultura tradicional com a espai de convivència, festa i identitat. 4. Segona hora: crisi del sector pesquer i gestió de residus 4.1. Vilanova i la Geltrú: els pescadors “tornen a dir prou” Entrevista amb Jaume Carnisser, patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú. 4.1.1. Context: gestió de dies de pesca i normativa europea • L’any anterior el sector va aconseguir ampliar els dies de pesca d’arrossegament de 27 a ~130 dies després de fortes mobilitzacions. • El Ministeri i la Secretaria General de Pesca es van comprometre a: - Reformar el reglament de pesca, incloent el benchmarking i nous criteris de gestió. - Treballar en un termini de sis mesos, ja superats sense resultats. 4.1.2. Queixes principals del sector • Absoluta manca de respostes: - Ningú sap quants dies de pesca queden ni si es podran “agafar dies” de l’any següent. - Incertesa sobre atur i vedes: si es para ara, pot faltar prestació per a la veda de febrer-març. - En reunions amb federacions catalana i espanyola, l’administració respon sistemàticament: “no ho sabem”. “Aquí no s’ha bellugat ningú… no sé què dir-li a la meva gent a la reunió de la tarda.” • Pressió sancionadora vs. inacció reguladora: - El Ministeri és molt àgil posant multes, però lent definint normes i solucions. - El sector es planteja la desobediència civil (sortir a pescar igualment) com a única sortida. 4.1.3. Altres problemes pendents • Tonyina i captura accidental: - A l’encerclament i altres arts, quan apareixen tonyines perseguint sardines i seitó, moltes moren al xarxó. - Els pescadors estan obligats a llençar-les al mar, tot i estar ja mortes, perquè no poden legalment desembarcar-les. • Desigualtats territorials: - Andalusia gaudeix d’una regulació més laxa (més hores de feina, possibilitat de treballar festius nacionals), i això es percep com una competència deslleial. • Importacions de peix d’altres països: - Es denuncien productes pescats amb arts prohibides a Espanya, que igualment entren al mercat sense aranzels ni controls diferencials. 4.2. L’Ampolla: reciclatge i reducció de la taxa de residus Entrevista amb Francesc Arasa, alcalde de l’Ampolla. 4.2.1. Obligació europea i resposta local • Normativa europea: la taxa de residus ha de cobrir el 100 % dels costos del servei. • El 2025 l’Ampolla ja va haver d’apujar la taxa perquè l’Ajuntament assumia uns 200.000 € de dèficit anual. • Ara, gràcies a: - Millora del reciclatge. - Rebaixa prevista de costos del COPATE (30–40.000 € menys). - Nova taxa específica per als habitatges d’ús turístic (uns 640 HUTs). …l’Ajuntament anuncia una rebaixa general del 5 % a llars i comerços. 4.2.2. Millores en recollida selectiva • L’Ampolla és pionera des de fa més d’una dècada en: - Porta a porta de cartró, vidre i envasos per a comerços i restauració. - Recollida selectiva de fracció orgànica dels grans productors. • Resultats: - Recollida selectiva global del 60 %, per sobre de l’objectiu europeu i català (55 %). - Percentatge d’impropis en orgànica global del 18,7 %, però només 4–5 % a la restauració. • Clau econòmica: menys tones de resta a l’abocador i menor cost de cànon (que ha pujat de 41 a 71 €/tona en pocs anys). 4.2.3. Habitatges d’ús turístic i equitat fiscal • Fins ara pagaven com una llar normal, tot i funcionar com a negoci. • S’introdueix una quota addicional d’uns 30 € per HUT, equiparant-se a models d’altres municipis turístics. • L’alcalde remarca que la mesura no ha generat queixes destacables i que respon al principi qui contamina/paga. 4.2.4. Reptes de futur • Millorar encara més la qualitat del reciclatge domèstic, sobretot en orgànica. • Estudiar nous sistemes: - Contenidors amb targeta identificativa. - Sistemes incentivadors i/o penalitzadors per premiar qui recicla bé i encareix qui no ho fa. • Arasa subratlla que les decisions s’hauran de prendre coordinadament a través del COPATE. 5. Campanya oceanogràfica Porcupín (Gran Sol – Atlàntic Nord) Entrevista (en castellà) amb Francisco Baldó, investigador de l’IEO-CSIC, sobre la campanya Porcupín al calador atlàntic de Gran Sol. 5.1. Objectius i metodologia • Campanya de 38 dies en alta mar (11 de setembre – 18 d’octubre) amb vaixell d’investigació. • Finalitat principal: - Obtenir dades independents de la flota comercial sobre l’estat de poblacions de: • Merluza (lluç) • Rapes • Cigala • Gallos (peixos plans) • Metodologia: - Pesques estandarditzades d’arrossegament de fons, distribuïdes en estrats de profunditat. - Avaluació d’índexs d’abundància* i estructures de talla. - Recollida de mostres biològiques (creixement, reproducció, dieta, etc.). 5.2. Resultats preliminars • El calador estudiat mostra, en general, força estabilitat en abundància d’espècies comercials. • Es detecten fluctuacions a llarg termini, però sense canvis bruscos recents: - La merluza va baixar cap al 2014, ara s’observa lleu recuperació. - La cigala s’està recuperant bé, gràcies a vedes i mesures de gestió. • S’observa un màxim històric anecdòtic d’un tauró opportunista (Galeus melastomus), sense implicacions greus. 5.3. Canvi climàtic i desplaçament d’espècies • L’equip constata canvis en la composició específica: - Espècies pròpies de climes més càlids / tropicals apareixen més al nord. - Espècies de zones fredes es desplacen cap a latituds més altes. • Interpretació: conseqüència directa del escalfament global dels oceans. • A curt termini, no es considera crític per a merluza, cigala o rapes (espècies amb àmplia distribució), però sí preocupant per a l’equilibri dels ecosistemes i espècies més especialitzades. 5.4. Importància del calador i coordinació europea • El calador Porcupín, al nord del Gran Sol i dins la ZEE irlandesa, és: - Una àrea molt rica en nutrients per la seva estructura de muntanya submarina i corrents ascendents. - Històricament clau per a la flota gallega des dels anys 60. • La campanya s’emmarca en un programa europeu coordinat (CIEM/ICES) que cobreix tot l’Atlàntic nord-est. • Les dades de Porcupín alimenten els assessoraments científics que fonamenten les quotes de pesca i mesures de gestió a la UE. 6. Fil conductor i idees clau de l’episodi 6.1. Mar, territori i governança • L’episodi posa de manifest una interdependència constant entre: - Activitat econòmica (pesca, nàutica, turisme, gastronomia). - Gestió pública (contractes de neteja, regulació ambiental, planificació de residus). - Impactes ambientals (contaminació atmosfèrica, inundacions, canvi climàtic als oceans). 6.2. Participació ciutadana i pressió social • Plataformes com Celnet, associacions veïnals (la Mora) i confraries de pescadors exerceixen una pressió crucial per canviar polítiques públiques. • El cas de l’Ampolla mostra que implicar la ciutadania en el reciclatge pot traduir-se en beneficis econòmics directes (rebaixa de la taxa). 6.3. Cultura i identitat com a eix transversal • Des dels calendars solidaris de pescadors fins als gegants de Palafrugell o el REC a Tarragona, la cultura apareix com a eina per: - Donar visibilitat a la vida marinera i a la memòria col·lectiva. - Enfortir la cohesió social i l’orgull de territori. En conjunt, l’episodi articula una mirada àmplia sobre la costa catalana i atlàntica: des de la qualitat de l’aire al Polígon Petroquímic i la crisi dels pescadors, fins a la festa de la vela, el reciclatge municipal i l’ecosistema cultural i festiu lligat al mar.
Panorama general de l'informatiu Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio repassa l’actualitat local i nacional amb focus en: Un any de la dana a la Mora i reclam de solucions definitives Crisi política a la Generalitat Valenciana amb la dimissió de Carlos Mazón Incidències urbanes i activitat industrial al Complex Petroquímic Debat sobre neteja urbana, infraestructures ferroviàries i àrea metropolitana Impuls del Consorci del Patrimoni Roma de Tàrraco Actualitat esportiva del Nàstic i altres clubs tarragonins 1. Un any de la dana a la Mora Situació del barri i reclam veïnal Es compleix un any de les inundacions a la Mora (4 de novembre de 2024), amb uns 150 habitatges i garatges afectats pel desbordament del canal. S’hi va crear una comissió tècnica interadministrativa amb Ajuntament de Tarragona, El Catllar, Generalitat, Estat, veïns i entitat mediambiental La Sínia. Els veïns critiquen que la comissió encara no s’ha reunit i que té un caire més polític que tècnic. El president veïnal Albert Franquès denuncia que encara hi ha desperfectes sense arreglar, com els del passeig, i reclama: Neteja del canal Actuació integral al barranc, prenent com a referència el cas d’Alcanar. "Nosaltres pensem que les actuacions són senzilles... tenim un barranc que es pot treballar... potser també hauríem d'anar a Alcanar a parlar amb algú." Resposta de l’Ajuntament de Tarragona El conseller de Territori, Nacho García, defensa que: S’està construint un dipòsit antidesbordaments (tank anti-DSU). S’ha licitat el manteniment de la vegetació a la capçalera del torrent. S’espera un informe de Costes per arranjar el passeig marítim. Assegura que la Mora està en millor situació i que l’objectiu és facilitar el pas de l’aigua i reduir al màxim les afectacions en futurs episodis extrems. El veïnat convoca un vermut popular reivindicatiu dissabte al migdia per exigir solucions efectives. 2. Dimissió de Carlos Mazón El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, anuncia la dimissió, però sense convocar eleccions. Vol que es investi un altre líder amb suport del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i Vox. En la seva intervenció, Mazón carrega contra el govern central i admet esgotament personal: "Por voluntad personal habría dimitido hace tiempo. Ha habido momentos insoportables... para mí, pero sobre todo para mi familia." "Creía de corazón que me sería más fácil demostrar desde esta atalaya lo que ocurrió en la gestión de la emergencia... pero ya no puedo más." L’oposició socialista, amb Diana Morant, critica que no assumeix responsabilitats i el qualifica de gestió negligent. 3. Incidències urbanes i seguretat a Tarragona Despreniment al carrer Colom Petit despreniment de façana a l’immoble número 1 del carrer Colom. Mesures adoptades: Tall del carrer i delimitació de la zona per seguretat. Trasllat provisional de la parada d’autobús al carrer Batestini. Els arquitectes municipals Eloy Hurtado i Javier de Iges indiquen: No hi ha risc imminent, però es prioritza la seguretat dels vianants. Es prendran mesures preventives i s’arriostrarà la tribuna fins a la intervenció de la propietat. Les afectacions són exteriors i l’edifici, destinat a oficines, està deshabitat. 4. Activitat industrial: parada tècnica de Covestro Covestro inicia una parada programada de totes les plantes del seu complex a Tarragona des del 3 fins al 28 de novembre. Inversió prevista: 9,6 milions d’euros. Objectius principals: Manteniment preventiu i òptim funcionament de les instal·lacions. Reforçar la seguretat, l’eficiència operativa i la sostenibilitat. Xifres clau: Participació mitjana de 450 professionals diaris, amb pics de fins a 600. Prop de 97.000 hores-persona de treball. L’empresa remarca que aquestes parades són habituals a la indústria química i serveixen per assegurar la fiabilitat dels equips i incorporar tecnologies més eficients. 5. Neteja urbana i nou contracte de la brossa Posicionament d’Esquerra Republicana Esquerra Republicana celebra l’entrada en vigor, dimecres, del nou contracte de recollida de brossa i neteja viària. Consideren que: El contracte és fruit de la planificació del mandat anterior. Ha de permetre millorar notablement la neteja de la ciutat. Reforçar la recollida selectiva i dignificar les condicions laborals del personal. El portaveu adjunt Javier Puig subratlla: "Amb el nou contracte ara sí que no hi ha excuses... exigirem que Tarragona estigui molt neta i no només suficientment neta." Adverteixen que el contracte és una eina potent que no es pot desaprofitar i prometen fiscalitzar el seu compliment en benefici de tots els barris i de la qualitat de vida de la ciutadania. 6. Infraestructures ferroviàries al Camp de Tarragona Reclam dels comuns Els comuns alerten de la necessitat urgent de millorar les infraestructures ferroviàries al Camp de Tarragona. Punts centrals: Celebració de l’aprovació del pla ferroviari de la demarcació, però temor que quedi en simple anunci. Demanda de consens territorial i concreció. El diputat Fèlix Alonso (Sumar) reclama al Ministeri de Transports: Convocar agents socials i ajuntaments per acordar una solució per a les mercaderies per l’interior abans de final d’any. Incloure municipis fins ara oblidats com Altafulla i Torredembarra. Adverteixen que, sense decisions ràpides, d’aquí 15 anys la situació pot ser pitjor. Reivindiquen també: Ampliació dels túnels del Garraf Quadruplicació de vies a Castelldefels per a l’entrada a Tarragona Arribada dels trens de Tortosa fins a la ciutat. 7. Futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona Es treballa en la creació de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona. L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, és nomenat president de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana, amb la Canonja com a seu. Terminis i estructura Termini mínim de dos anys per constituir l’àrea metropolitana (objectiu: primer semestre de 2026). Es preveu: Incorporació de nous municipis associats amb assemblea per renovar l’executiva. Un protocol d’adhesió amb passos clars per als ajuntaments. Sistema de quotes per trams de població per garantir: Solvència econòmica mínima de l’ens. Participació real dels municipis més petits. Evitar batalles locals i reforçar coordinació Roc Muñoz adverteix contra les “batalletes de campanar” i els conflictes entre municipis. "S'ha de fugir de coses passades, de coses que no van funcionar... Si no fugim precisament d'això, doncs estem..." S’han creat 7 o 8 comissions de treball que començaran a funcionar de manera immediata. Es defineix la figura del comissionat, no retribuït, com a representant institucional davant altres agents del territori i de Catalunya. 8. Successos i àmbit judicial Condemna per apunyalament a menors L’Audiència de Tarragona condemna a 10 anys i mig de presó un home que el 26 de febrer de 2023 va: Apunyalar greument un menor. Fer una ganivetada a la cara a un altre. La magistrada llegeix part de la sentència, que el considera autor d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa segons el Codi Penal. Fiscalia i acusació particular acorden amb les defenses la rebaixa de penes per als altres tres investigats, que no ingressaran a presó. 9. Patrimoni: Consorci del Patrimoni Roma de Tàrraco Model de Mèrida com a referent En el marc del 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, es posa el focus en el Consorci de Mèrida. Entrevista a Miguel Ángel Palma, arqueòleg i responsable del consorci extremeny, que destaca: El consorci de Mèrida funciona des de fa gairebé 30 anys (creat 3 anys després de la declaració UNESCO). Reuneix totes les administracions (locals, autonòmiques i estatals). Les decisions importants (com pressupost) es prenen en un Consell Rector, però la gestió diària es fa directament des de Mèrida. Subratlla que els monuments no perden titularitat i que la clau és una gestió unificada i local. "Lo bueno que tiene esta gestión es que se haga de una manera directa desde la propia Tarragona. En este caso nosotros lo hacemos desde la propia Mérida..." Destaquen la importància d’un equip estable: a Mèrida hi ha uns 100 treballadors amb contracte indefinit i dedicació plena al Consorci. Nou Consorci del Patrimoni Roma de Tàrraco El darrer ple extraordinari de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat els estatuts del Consorci del Patrimoni Roma de Tàrraco. El nou organisme començarà a funcionar l’1 de gener del 2027. Objectius principals: Nou model de gestió patrimonial. Investigació, conservació i difusió del conjunt arqueològic. El consorci de Mèrida disposa d’un pressupost de 6,2 milions d’euros, finançat majoritàriament per les entrades als recintes. Palma defensa aquest model d’autofinançament per garantir sostenibilitat i independència i expressa el desig que Tarragona assoleixi un model similar. 10. Fira de l’Ocupació de Tarragona Anunci de la Fira de l’Ocupació al recinte firal de Tarragona, el 13 de novembre. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Cámara d’Espanya i cofinançament del Fons Social Europeu. Objectiu: posar en contacte persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. 11. Actualitat esportiva 11.1. Nàstic de Tarragona El Consell d’Administració del Nàstic es reuneix per decidir el futur de l’entrenador Luis César després de la derrota 0-3 al Nou Estadi Costa Daurada davant l’Atlético Madrileño. L’afició esclata amb càntics de “Luis César vete ya”, demandes de dimissió de la directiva i reclam del retorn de Dani Vidal. S’apunten possibles substituts: Nacho Fernández, actual assistent a la selecció femenina, amb experiència al cos tècnic de Pepe Bordalàs i vincle amb el director esportiu Noé Calleja. Cristóbal Parralo com a altra opció. Luis César admet que els resultats no acompanyen, assumeix que l’entrenador és la “diana” de les crítiques i delega la decisió del seu futur al club: "Los resultados no son buenos... El entrenador es la diana de todo el mundo... No soy quien yo para hacer de abogado de Luis César." L’equip té prevista sessió d’entrenament l’endemà al matí; resta per veure qui la dirigirà. 11.2. Mitja Marató de Tarragona Èxit de participació a la 34a Mitja Marató de Tarragona amb més de 1.400 atletes. Guanyadors: Mitja marató: Víctor de l’Àguila i Aida Pérez. Cursa de 10 km: César Jordà i Paula Huitrich. Víctor de l’Àguila destaca la duresa del recorregut i les condicions (vent i pluja) i explica una estratègia conservadora al principi i acceleració a la segona meitat. 11.3. Voleibol i bàsquet Club Volei Sant Pere i Sant Pau (Superlliga masculina): Derrota 0-3 davant el Sòria al segon partit de lliga i primer a casa. L’entrenador Labinot Shuki Dostovski creu que el primer set ha condicionat tot el partit; l’equip no va saber aprofitar avantatges ni reaccionar després d’un final ajustat (23-23). Club Volei Sant Pere i Sant Pau (1a divisió nacional femenina): Victòria 3-0 contra l’Alfajería. Quarta victòria en cinc jornades, mantenint-se a la zona alta. El tècnic Edu Sánchez remarca la importància de tancar la primera volta amb triomf a casa i encarar la segona sense dubtes. Bàsquet: TGN Bàsquet femení perd 72-54 a la pista del Mataró, un dels favorits. Tot i la derrota, l’entrenador Sergio Manzano valora positivament l’entrada al partit i el treball defensiu. Liversal Club Bàsquet Tarragona (Tercera FEB): Quarta victòria consecutiva 83-65 davant el Roser al Palau d’Esports Catalunya. Destaca Estefan Uto com a màxim anotador, amb altres cinc jugadors en dobles dígits. El tècnic Toni Llorente es mostra satisfet amb un triomf en un partit que esperaven molt igualat. Futbol base i femení del Nàstic: Filial del Nàstic (la Pobla): victòria 3-0 contra el Sant Joan de Montcada (doblet de Guzzi i gol de Carol), tercera victòria seguida i posicions de play-off. Juvenil Divisió d’Honor: Nàstic 2-0 Constància (gols d’Albes i Oriol Sobirats), tercera victòria a la lliga. Primera catalana femenina: Nàstic 1-0 Cinderlin (gol d’Andrea Moral), trencant una ratxa de quatre jornades sense guanyar. 12. El temps i la mobilitat Previsió meteorològica Segons l’AEMET, aquest dilluns a la província de Tarragona: Cel poc ennuvolat. Temperatures sense canvis: màximes de 23 °C a Tortosa, 22 °C a Reus i Tarragona, 21 °C a Torredembarra i el Vendrell, 19 °C a Gandesa. Dimarts: Predomini d’intervals de núvols baixos. Lleugera pujada de temperatures diürnes (fins a 23 °C a Tarragona i Tortosa). Afectacions al trànsit i EMT Avinguda Roma: obres d’asfaltat a la circulació lateral sentit Barris de Ponent aquest dimecres, de 9 a 17 h. Les línies 8, 11, 12 i 23 de l’EMT faran recorreguts alternatius. Carrer Colom: tallat per despreniments de façana i parades d’autobús traslladades provisionalment al carrer Batestini. 13. Bloc final en xarxa: titulars nacionals El butlletí de Notícies en xarxa migdia recull, entre d’altres: La dimissió de Carlos Mazón i les crítiques de l’oposició. L’inici al Tribunal Suprem del judici al Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per una presumpta revelació de secrets. Un gran simulacre de Protecció Civil d’avisos als Aplicacions mòbil a la vegueria de Barcelona, amb proves a 5 milions de persones. L’obertura d’un expedient informatiu d’Educació a un centre d’educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnat amb autisme.
Hans Geilinger va començar a navegar lluny del mar. Però el primer cop que el vaig veure ja s'hi va enamorar. Això va fer que acabés apassionant-se per la vela, i que decidís fer la volta el món amb la seva dona. Uns anys intensos navegant pels oceans de tot el món.
Resum executiu • Derrota contundent (0-3) vs Atlético Madrileño i ambient de màxima pressió al Nàstic de Tarragona. • Consell d’Administració reunit des del matí per decidir el futur de l’entrenador Luis César; seguiment amb Connexió en directe al Nou Estadi durant el programa. • Tertúlia crítica: bon joc per moments però desconnexió entrenador–vestidor i plantilla desequilibrada (davantera minvada respecte el curs anterior). • L’afició es fa sentir: crit “directiva dimissió”; l’editorial del programa i el Bar apunten també a la responsabilitat de la cúpula. • A l’últim tram, arriba Lluís Fàbregas als despatxos del club: s’intueixen moviments imminents. Temes principals 1) El partit i el diagnòstic esportiu • Partit enganyós: per a molts tertulians, millors minuts del Nàstic a la lliga, però sense colpejar en àrea rival. • Clau del 0-3: pilota aturada i desajustos en marques; ocasions desaprofitades dels grana. • Plantilla desequilibrada: marxa de referents ofensius (Narro, Antonín, Pablo) i manca de ‘9’ definit; es reclama més pes per Cedric i millor encaix d’Àlex Jiménez i Jardí. 2) El futur de Luis César • Consell d’Administració reunit (fora de les oficines del Nou Estadi) amb la destitució sobre la taula; Noé Calleja al club però fora de la reunió. • Lectura del seu perfil: entrenador d’estil rígid (“el menú és aquest”), bona tàctica però poca mà esquerra per gestionar egos; paradigma actual demana convèncer més que imposar. • Debat sobre la Copa del Rei: partit molt fluix que alimenta el debat sobre actitud i meritocràcia dins l’11. 3) El missatge de l’afició i la direcció • L’afició no deixa d’animar però exhibeix el seu malestar quan toca: clam per canvis a la banqueta i també a la direcció. • El “Bar del Sempre Nàstic” subratlla que la inestabilitat és estructural i apunta al president executiu com a constant de les darreres etapes. 4) Proper horitzó esportiu • L’equip és a 2 punts del play-off, 6 del líder i 3 del descens: classificació molt comprimida; “encara s’hi és a temps”. • Proper partit: Real Murcia a l’Enrique Roca (dissabte 9 pm). Rival en dinàmica de canvi d’entrenador i victòria recent. Moments clau i cites “Los resultados no son buenos… No tengo piel de lagarto o de cocodrilo… Al final no ofende quién quiere, sino quién puede.” — Luis César “El menú que hi ha és este. Si quieres este menú, comes; si no, no comes.” — metàfora atribuïda a Luis César en prèvies “Ahir, el Nàstic va tocar fons… massa instruments desafinats.” — Editorial d’Arnau Curto Informatius i ciutat (Butlletí informatiu) • La Mora/Tamarit: veïnat exigeix solucions un any després de la DANA; crítica per Comissió Tècnica Interadministrativa encara sense reunir-se; l’Ajuntament de Tarragona destaca mesures com el tank anti-DSU i manteniment de vegetació. • Carlos Mazón anuncia la seva dimissió com a president de la Generalitat Valenciana; no hi haurà eleccions anticipades. • Àrea metropolitana del Camp de Tarragona: Roc Muñoz (alcalde de la Canonja) encapçala l’associació impulsora; full de ruta de 2 anys. Format del programa • Programa esportiu de Tarragona Ràdio: Sempre Nàstic. • Estructura rica: Tertúlia, Connexió en directe al Nou Estadi, editorials, La pissarra del míster, Butlletí informatiu, i trams amb Falca publicitària i Indicatiu. • Crida a l’Oient a participar en jocs i seguir la retransmissió del proper partit.
Actualitat del Nàstic i l'incert futur de la banqueta L'episodi d'avui de TGN Esports de Tarragona Ràdio arrenca amb una connexió d'urgència des del Nou Estadi. Després de la segona derrota consecutiva de l'equip, la situació de l'entrenador Luis César és crítica. Segons s'ha informat des dels estudis situats prop de l'Avinguda Roma: • El Consell d'Administració està reunit de forma externa per decidir el futur tècnic. • Tot apunta a una possible destitució de Luis César tot i que l'equip es troba a només dos punts del play-off. • S'especulen noms com Beto Companys o Fran Fernández per agafar les regnes de l'equip. Un prodigi dels escacs a Tarragona Entrevista amb Francesc Ferran, president del Club d'Escacs Tarragona, per celebrar la fita històrica de Marc Barceló. Amb només 9 anys, s'ha convertit en el segon jugador més jove de la història en aconseguir el títol de Candidat Màster. "És un guerrer que té 9 anys; té un talent que s'ho menja tot i aplica el que apren de manera immediata." La Mitja Marató de Tarragona: Esport i ciutat Repàs de la jornada atlètica que va recórrer indrets com el Serrallo, la Via Augusta i el Balcó del Mediterrani: Els protagonistes de la cursa • Víctor de l'Àguila: Guanyador de la prova, destaca la bellesa del recorregut per sobre de la possibilitat de fer marca personal. • Maria Roig i Mario Soler: Els dos consellers de l'Ajuntament van completar la mitja marató. Han compartit les seves sensacions sobre els moments més durs, especialment el vent a la zona del far i la dificultat psicològica d'iniciar la segona volta. Voleibol: Derrota del Sant Pere i Sant Pau L'actualitat esportiva tanca amb la crònica de la derrota del club local de voleibol davant el Sòria (0-3), en un partit on els visitants es van mostrar molt superiors.
Aquest 4 de novembre farà un any de les intenses pluges que van afectar la urbanització de La Móra. El canal es va desbordar i quatre persones de dues famílies van haver de ser evacuades. En només una hora van caure uns 150 litres per metre quadrat. En parlem amb el president de l’Associació de Veïns de La Móra, Albert Franquès.
Panorama general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) del 3 de novembre de 2025 va combinar actualitat local, patrimoni, esport, cultura i salut, amb connexions en directe i una última hora política. Destaquem • 25 anys de la declaració UNESCO: Vall de Boí i Tàrraco van ser reconegudes el mateix dia i lloc (30/11/2000, Cairns, Austràlia). • Crisi al Nàstic de Tarragona: derrota 0-3 i debat intens sobre el futur de l’entrenador Lluís César. • Governança territorial: naixença de l’Associació per a l’impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, presidida per Roc Muñoz. • La Mora, un any després dels aiguats: veïns decebuts reclamen actuacions efectives. • Incidència urbana: despreniments a la façana del carrer Colom i afectació a la parada d’autobús. • Cultura i salut: homenatge a la poeta Raquel Estrada i estudi de la URV sobre fruita seca, microbiota i cognició. • Última hora: dimissió de Carlos Mazón (C. Valenciana) sense eleccions anticipades. "Si la teva salut depèn del codi postal, potser ja no és tan exemplar" — Xavi Aguilar, Espineta amb tarragonins Patrimoni i territori 25 anys UNESCO: Vall de Boí i Tàrraco Contingut clau • Emissió de l’arrencada dels actes dels 25 anys a la Vall de Boí, amb Adrià Marín (gerent) i David Poziello (educació i accessibilitat). • Eines de mediació: mapping a Sant Climent i Santa Maria de Taüll; noves tecnologies per apropar el romànic. • Participació local: implicació intergeneracional i activitats amb escoles i institut. • Altres patrimonis: Falles (10 anys com a immaterial) i destinació turística Starlight. • Agenda (novembre): visites guiades 8-9; homenatge a Joan Peralada (9); jornada “enganxa patrimoni mundial” (22) amb Oliver Poisson; 30/11 repic de campanes i festa. • Connexió amb Tarragona: records compartits de la declaració i invitació creuada de visites entre Vall de Boí i Tarragona. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona Amb Roc Muñoz (alcalde de la Canonja) • Constitució de l’Associació per a l’impuls de l’Àrea Metropolitana (seu a la Canonja). • Prioritats: urbanisme i habitatge; mobilitat; visió compartida del Pla Director; cooperació supramunicipal. • Economia estratègica: reptes del Complex Petroquímic en context global; transició (captura de CO₂, hidrogen). • Mètode: creixement gradual (“piano, piano”), obert a nous municipis, fugint de “batalletes de campanar”. • Governança: òrgans de treball, comissionat i reunions periòdiques. Ciutat i veïnat Incidència al carrer Colom • Despreniments a façana: actuació preventiva de Bombers i arquitectes municipals (Javier Díges, Eloi Hurtado). • Mesures: perimetre de seguretat, inspecció de balcons i forjats, revisió estructural en curs. • Mobilitat: parada de Colom anul·lada; busos desviats temporalment a una parada propera. • Context: a prop de CaixaForum, a tocar de la Rambla Nova. Record també d’obres de reasfaltat al lateral de l’Avinguda Roma. La Mora, un any després dels aiguats • Veïnat (Albert Franqués): decepció per la lentitud i absència d’execució de mesures efectives. • Pendents: neteja d’entrades del canal, retirada de fulles als ponts, arranjament del passeig; petites actuacions urgents no resoltes. • Confusió d’inversions: el dipòsit anti-DSU (1.000 m³) millora el clavegueram (abocaments), però no aborda el cabal torrencial (estimats 250-300 m³/s). • Governança: comissió interadministrativa constituïda al maig però sense reunions tècniques; es demana taula tècnica i ús de l’estudi hidràulic de l’ACA. • Reivindicació: acte a peu de platja aquest dissabte; es valoren accions futures. • EMD: la Mora es planteja una Entitat Municipal Descentralitzada per millorar serveis. • Referències locals: menció al Balcó del Mediterrani com a comparativa de prioritats d’arranjament. Esports Tertúlia: Nàstic de Tarragona • Resultat: derrota 0-3 davant l’Atlético Madrileño (3a a casa; 4a global). • Debat: rendiment, estil i possibles conseqüències; Lluís César en el focus del Consell d’Administració. • Anàlisi: partit amb sensacions millors però errors clau (definició, decisions tàctiques). • Plantilla: baixes i rendiment irregular de davanters (Cedric, Baselga); absències notables (ex. Joan Oriol, Pol Domingo) com a decisions discutides. • Agenda: visita al Real Murcia (escenari simbòlic del darrer play-off). • Promos: cobertura del partit a Tarragona Ràdio (FM i aplicacions mòbils). Cultura Veus de Poeta: homenatge a Raquel Estrada • Data i lloc: divendres 14 de novembre, 19.00 h, Antic Ajuntament. • Format: glosa de Bernat Puig Tovella i lectura escènica amb Agnès Toda. • Poesia d’Estrada: íntima i universal, amb llenguatge precís, musicalitat i temes vitals (naixements/morts) i d’actualitat; referència a “Natació” i “Esferes coincidents”. Salut i ciència URV: fruita seca, microbiota i cognició • Estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Institut Pere Virgili amb >600 persones (55–75 anys, sobrepès/obesitat i síndrome metabòlica). • Troballa clau: consum habitual de 3–7 racions/setmana de fruita seca (sobretot nous i avellanes naturals o torrades, sense sal/sucre) s’associa a una millor trajectòria cognitiva (memòria, atenció, funció executiva) a 6 anys. • Mecanisme: la microbiota intestinal més diversa i enriquida podria mediar l’efecte beneficiós. • Proves: 8 tests neuropsicològics validats (ex. rellotge). • Implicació: alimentació mediterrània i hàbits saludables per a la salut cerebral. Opinió Espineta amb tarragonins (Xavi Aguilar) • Reflexió sobre equitat territorial sanitària: diferències de tracte i recursos entre centres; carències d’especialistes al territori; desplaçaments a capitals. • Crida a millorar: "És exigir que el dret a ser ben atès serveixi per qui viu en un carrer de l’Eixample, però també en un del Serrallo." Última hora Política • Carlos Mazón (C. Valenciana) dimiteix sense convocar eleccions; aposta per una nova investidura amb PP i Vox; admet errors a la gestió de la DANA i denuncia “campanya bruta”.
Constitució de l'Associació de l'Àrea Metropolitana L'actualitat de la jornada ve marcada per la constitució formal de l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Aquest ens, presidit per l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, neix amb l'objectiu de gestionar reptes que superen els límits municipals. Eixos d'actuació i futur • Mobilitat i transport: Ruben Viñuales, alcalde de Tarragona, destaca la urgència de millorar el transport públic com una fita essencial. • Sostenibilitat: Es treballarà conjuntament en la transició energètica i l'arribada de l'hidrogen verd. • Marc legal: L'associació és el pas previ a una futura llei del Parlament que reguli oficialment l'àrea metropolitana en un termini de dos anys. Gestió del Patrimoni i Cultura S'analitza el model d'èxit del Consorci de Mèrida com a referent per al futur Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco. • Model unitari: Mèrida gestiona el seu patrimoni de manera directa i amb un pressupost de 6,2 milions d'euros. • Solidaritat: L'esdeveniment Mamapop Solidari al Palau Firal i de Congressos recapta fons per a la recerca contra el càncer de mama a favor de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Transformació Urbana: El Parc del Port L'Autoritat Portuària avança en les fases del Parc del Port, un projecte de zona verda que genera opinions contraposades: • Els vianants i el Nàstic de Tarragona (via el Club Nàutic) en valoren el caràcter de pulmó verd. • Els veïns del barri del Serrallo i la part baixa expressen preocupació per la pèrdua d'aparcaments i accessos viaris. Actualitat Esportiva i Social Crisi al Nàstic La derrota per 0-3 contra l'Atlético Madrileño al Nou Estadi Costa Daurada ha deixat l'entrenador Luis César en una situació crítica. "No soc qui per fer d'advocat de mi mateix; els resultats no són bons i l'entrenador és la diana de tot el món." Altres resultats • Atletisme: Èxit de la 34a Mitja Marató de Tarragona amb més de 1.400 participants. • Bàsquet: Victòria del Club Bàsquet Tarragona contra el Roser, encadenant quatre triomfs seguits.
Context i prèvia • Retransmissió a Tarragona Ràdio del Sempre Nàstic, Jornada 10 de Primera Federació al Nou Estadi Costa Daurada. • Objectiu: tornar al playoff després d’una setmana grisa (eliminats de Copa del Rei a Mallorca). • Ambient nocturn de diumenge, afluència notable (7.874 espectadors), lideratge visitant i horari poc amable. Alineacions i ambient • Nàstic (4-2-3-1): Rebollo; Camus, Alba, Morgado, Muy Delgado; Òscar Sanz, Marc Montalvo; Pau Martínez, Jaume Jardí, Juanda; Àlex Jiménez. • Atlético Madrileño (4-3-3): Esquivel; Boñar, Púrić, Dani Martínez, Julio Díaz; Javi Serrano, Martín Belotti, Rayan; Iker Luque, Arnau Ortiz, Omar Jané. • Baixes de darrera hora: Alpanis (gastroenteritis), Baselga (molèsties). El partit: millor joc, pitjor marcador Primera part (0–1) • Nàstic més vertical: dues arribades clares (Juanda i cap d’Àlex Jiménez salvada per Esquivel). • 27’: 0–1 Omar Jané, cop de cap en pilota aturada (defensa en zona mal executada). • Sensació d’igualtat amb les millors ocasions locals, però més contundència visitant. Segona part (0–3) • Inici amb empenta grana: ocasions d’Òscar Sanz i centrades de perill; entra Cedric i el Nàstic guanya presència a l’àrea. • 67’: 0–2 Arnau Ortiz, després d’una possible falta prèvia sobre Muy Delgado. Es revisa amb el nou sistema de “challenge” (quart àrbitre), però es manté el gol. • Tram final: el Nàstic busca el gol (Cedric frega el 1–2; possible mà no assenyalada en centrada de Juanda). • 90’+: 0–3 Javi Serrano en segona jugada d’un córner. Marcador molt castigador pel que es va veure. Clau tàctica • Nàstic millor en pressió alta, transicions i circulació més ràpida; Juanda i Jardí van generar avantatge per fora i dins. • Assignatura pendent: pilota aturada defensiva (marcatge en zona) i la contundència a les àrees. • L’Atlético Madrileño, fidel al 4-3-3, va sobresortir per la efectivitat i transicions; Esquivel, diferencial sota pals. Veus i reaccions Lluís Fàbregas (president executiu) "La Copa va ser una evidència que no vam estar a l’alçada. A Lliga, 3 victòries als últims 5. Confiança total en Luis César." Luis César (entrenador Nàstic) "Aquest partit el jugo 20 vegades i no perdem 0–3." "Veig evolució clara respecte Sabadell/Tarazona. El 0–2 ve d’una falta; hi ha una mà dubtosa a favor nostre. Tinc pell de cocodril; seguim." — A la grada, crits de "Directiva dimissió" i càntics a favor de Dani Vidal; clima tens al tram final. Fernando Torres (entrenador Atlético Madrileño) "Resultat massa dur per ells. Hem estat contundents i hem sabut patir quan tocava." Vestidor grana • César Morgado: “El millor partit a casa; ens han penalitzat a pilota aturada. El 0–2 ens ha fet mal.” • Marc Montalvo: “Partit complet; entenem el descontentament. Demanem disculpes i a pensar en Múrcia.” Dades i classificació • Xifres clau: Esquivel (3 aturades de molt mèrit), Juanda i Jardí diferencials en 1v1; assignatura pendent en pilota aturada. • Classificació (G2): líder Atlético Madrileño (20); Nàstic 6è (14), a 2 punts del playoff i a 6 del líder. Conclusions • Paradoxa cruel: millors sensacions del curs a casa, però derrota més dura (0–3) per manca de colpeig i concessions a ABP. • Debat encès a l’entorn: la millora de joc no tapa el resultat; el viatge a Múrcia (rival necessitat) marcarà temperatura competitiva i d’ambient.
Entreteniment i Cultura a la 96.7 FM Aquest episodi de Tarragona Ràdio ofereix una combinació eclèctica que barreja la millor programació musical amb espais dedicats a la narrativa local a través de la secció Relats Onírics. El contingut transita entre èxits musicals comercials i peces literàries produïdes en col·laboració amb l'Escola de Lletres. Relats Destacats • Hibernation (Anna Summerlee): Una inquietant història de ciència-ficció i suspens sobre un tractament de wellness extrem on els pacients passen sis mesos en coma. El relat explora l'ús de la intel·ligència artificial per visualitzar somnis i revela un tèrbol secret relacionat amb desaparicions històriques. • Home de pocs amics (Jordi Vinyals): Una crònica irònica sobre Lluminós Cervelló, un exfuncionari d'Hisenda jubilat que viu al nucli antic (Part Alta) i que detesta el contacte humà. La història culmina amb un incident surrealista amb un piano de cua i l'acadèmia Pentagrama. Actualitat i Serveis de Ciutat • Promoció del Port de Tarragona: Es destaca el Moll de Costa com a pol de cultura i esport, convidant a visitar el Serrallo per la seva gastronomia. • Fira de l'Ocupació: Anunci de la iniciativa de la Cambra de Tarragona al recinte firal per connectar empreses i cercadors de feina. • Recerca Científica: Menció a l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) i el seu impacte en el teixit industrial. Espai Musical i Comercial L'emissora municipal reforça la seva presència amb la App Tarragona Ràdio i ofereix oportunitats de publicitat per al comerç local, tot mantenint una selecció musical variada que acompanya l'oient durant tota l'emissió des de l'Avinguda Roma. "Hibernation és un tractament de wellness... els pacients passen 6 mesos en coma dins d'unes càpsules."
Realitat Econòmica i Riquesa Familiar L'episodi comença amb una anàlisi crítica sobre un estudi de la CEPTA que afirma que la riquesa de les famílies creix a Tarragona. Tant els ciutadans enquestats com els col·laboradors del programa expressen el seu escepticisme. L'increment del cost de la vida i l'estancament dels salaris fan que la percepció ciutadana sigui de pèrdua de poder adquisitiu. Actualitat i Notícies del Teixit Empresarial Es repassen diverses notícies clau de la setmana: • L'increment del 36% en els préstecs hipotecaris durant el 2004. • La denúncia contra entitats bancàries pel redondeig a l'alça de les hipoteques. • L'èxit de la Nit del Comerç de Tarragona, destacant la trajectòria de la mítica botiga Pluvinet. • Els resultats de la temporada turística de Setmana Santa, amb una ocupació hotelera del 82% a la Costa Daurada. El Món de l'Emprenedor: Reptes i Estratègies En una taula rodona amb experts de la Cambra de Comerç de Tarragona i empresaris d'èxit, es discuteixen els factors crítics per a la supervivència d'una empresa: Claus del Èxit Empresarial • Planificació inicial: Moltes empreses tanquen abans dels 5 anys per falta de preparació. • Finançament i Reunificació: Ignacio Bermejo (CIF-TGN) explica la importància de gestionar el deute per guanyar qualitat de vida i solvència. • Adaptació al mercat: La necessitat de ser flexible i no dependre exclusivament de subvencions. El Lideratge i la Creativitat L'entrevista amb el doctor Mario Alonso Puig, autor de Madera de Líder, tanca el programa: "El pensament té la capacitat de canviar la química del cos i conformar la nostra realitat." Es destaca que el sistema educatiu sovint atrofia la creativitat natural de l'ésser humà (que passa d'un 98% en nens a un 2% en adults) i que l'autèntic líder és aquell que sap cooperar en lloc de competir.
Conflicte Laboral a la Planta de Tadis Tarragona L'episodi d'avui se centra en la vaga de 24 hores i les mobilitzacions de la plantilla de Tadis (Tabacalera) a Tarragona davant l'anunci del tancament de la fàbrica previst per al 31 d'agost. Els representants sindicals de la UGT i CCOO expressen el seu rebuig total a una mesura que consideren injustificada, donat que l'empresa presenta beneficis. • Els treballadors demanen equiparar les condicions a les de la planta de Sevilla, on s'ha aconseguit ajornar el tancament fins al 2007. • Es denuncia la desestructuració familiar que suposaria el trasllat forçat a Logronyo per a moltes treballadores (el 65% de la plantilla són dones). • L'empresa i la Generalitat tenen prevista una reunió clau després de Setmana Santa per buscar sortides negociades i possibles prejubilacions. "L'empresa no té raó ni arguments per tancar; no ho permetrem i lluitarem per una solució digna per a les 178 famílies afectades." Refinançament i Serveis Financers S'entrevista a Pere Calvó, de Finanfàcil, qui explica la diferència entre el refinançament i la reunificació de deutes. Aquesta solució permet agrupar diversos crèdits (hipoteca, cotxe, targetes) en una sola quota mensual que pot suposar un estalvi del 50% en la despesa familiar. Creativitat i Bona Sort en els Negocis L'economista Àlex Rovira Celma presenta el seu llibre La bona sort, una faula sobre la prosperitat. • Distingeix entre la sort (atzar efímer) i la bona sort (creada per un mateix mitjançant el treball i l'actitud). • Per als empresaris, recomana ser com un jardiner: cultivar les condicions favorables, tenir paciència i perseverança. Emprenedoria i l'Estatut de l'Autònom Es discuteix la creació d'una nova llei especial per protegir els treballadors autònoms, amb millores en la protecció social i jubilació anticipada. També es coneix el cas d'Anna Maria Enrique, una jove emprenedora dedicada a la vexil·lologia artesana, que reclama menys traves burocràtiques per a les noves empreses.
Impacte de la Immigració a l'Economia Local L'episodi comença analitzant el fenomen de la immigració a Espanya, contrastant la percepció ciutadana amb les dades econòmiques. Segons l'estudi del BAM Bilbao-Vizcaya: • L'arribada d'immigrants ajuda a la moderació salarial i la contenció de preus. • Ha permès recuperar valors de creixement demogràfic no vistos des del baby boom. • Malgrat les dades, existeix un clima de crispació i por en barris de ciutats com Reus i Tarragona, on s'atribueix la degradació de l'entorn al col·lectiu estranger. Missions Comercials i l'Expansió de la Cambra de Tarragona En una connexió amb Guatemala, l'expert Roberto Barros detalla l'activitat de la Cambra de Comerç a l'Amèrica Central: • Participació de 12 empresaris catalans en mercats de Costa Rica, Mèxic i Guatemala. • El principal repte és la fortalesa de l'euro respecte al dòlar, cosa que encareix els nostres productes. • Destaca l'èxit dels sectors de l'alimentació i el vi per la seva qualitat diferenciada. Economia del Terror: L'Anàlisi de Loretta Napoleoni Amb motiu de l'aniversari de l'11-M, s'entrevista l'economista Loretta Napoleoni, qui planteja conclusions inquietants sobre el finançament del terrorisme: • El terrorisme globalitzat genera uns 1,5 bilions de dòlars anuals, xifra que representa el 5% de l'economia mundial. • S'apunta a moviments especulatius en borsa i l'ús de paradisos fiscals per part d'organitzacions vinculades a Al-Qaeda abans dels atemptats. "La nova economia del terror és un sistema de ràpid creixement que s'ha globalitzat totalment." El Costat Humà de l'Empresa: Enrique Mariscal Finalment, el psicòleg i col·laborador de la UNESCO, Enrique Mariscal, reflexiona sobre la gestió del temps i el lideratge: • Proposa el concepte d'empresa magnètica: aquella que atrau talent i clients per la seva transparència i harmonia interna. • Critica la societat de la pressa i la negligència en la resolució de conflictes humans dins les organitzacions. • Utilitza la metàfora dels 30.000 euros (els dies de vida) per instar els oients a invertir cada dia amb plenitud.
Situació de la Immigració i l'Economia Submergida L'episodi analitza profundament la realitat dels immigrants a les comarques de Tarragona, posant èmfasi en la precarietat laboral i l'explotació. Es presenten testimonis colpidors de persones que treballen fins a 16 hores diàries per salaris de misèria, sovint sota el paraigües de l'economia submergida. Debat sobre la Llei d'Estrangeria Amb el professor Ubaldo Martínez Veiga i l'ex-sindicalista Didar, es discuteix el nou reglament d'estrangeria: • Es critica que la nova normativa pot ser més restrictiva en aspectes de reagrupació familiar. • Es desmunta el mite de l'"invasió", argumentant que els immigrants són creadors de riquesa netes per a l'estat. • Es destaca que sectors com la construcció i l'agricultura col·lapsarien sense aquesta mà d'obra. "L'immigrant és víctima de la precarietat, no pas el seu causant; la seva presència és vital per al creixement econòmic d'Espanya." Seguretat Laboral i Emprenedoria L'espai de joves emprenedors presenta Humberto Burcet, president d'Aprilta, la primera associació de tècnics en prevenció de riscos laborals de Tarragona. • Es proposa la creació d'un Observatori per a la Seguretat Laboral al Camp de Tarragona. • L'objectiu és oferir protecció jurídica als tècnics que es troben sovint entre la pressió de l'empresa i la seguretat del treballador. El Repte de l'Habitatge per als Joves La part final del programa aborda la dificultat dels joves tarragonins per emancipar-se: • S'exposen casos on la hipoteca o el lloguer consumeixen entre el 50% i el 75% del sou. • Es comparen les ajudes del Servei Municipal de l'Habitatge (subvencions directes del 30-60%) amb la Borsa Jove de la Cambra de la Propietat Urbana (que ofereix assegurances de pagament per als propietaris).
El Petit Comerç a Tarragona: Reptes i Superviviència L'episodi d'avui d'InfoEconomia se centra en la situació actual del teixit comercial urbà de Tarragona, especialment davant l'amenaça de les grans superfícies i els canvis en els hàbits de consum. L'Amenaça de les Grans Superfícies El debat principal gira entorn de la possible arribada d'El Corte Inglés a la zona de Joan XXIII i com això afecta la moral del botiguer local. • Pessimisme vs. Optimisme: Hi ha una divisió d'opinions. Mentre alguns representants veuen el sector amb bona salut gràcies a la fidelitat dels clients, d'altres, com Rafael Tatay, alerten d'una possible desertització del centre de la ciutat. • Efecte crida: Es discuteix si aquestes grans superfícies realment ajuden a posicionar Tarragona com a capital comercial o si simplement dispersen l'oferta actual. Estratègies de Defensa i Adaptació Els representants de les unions de botiguers coincideixen que el futur passa per la professionalització i la millora de l'atenció personalitzada. • Atenció al client: Es destaca com el principal actiu. > "Aquesta és la nostra gran defensa: el tracte personalitzat que no es troba a les grans superfícies." • Iniciatives de dinamització: Es promociona la fira de rebaixes a la Plaça Corsini (27 de febrer) i la marca Donatuntom per potenciar barris com Sant Pere i Sant Pau. • Noves revistes: La publicació El Botiguer neix com un canal de comunicació i solidaritat entre el sector. Mercat Laboral i Immigració L'episodi també aborda l'emprenedoria jove i la situació precària de la immigració. • ETTs i Treball Temporal: Carles Saez (Centre TEM) explica com les empreses de treball temporal ajuden a cobrir puntes de feina, especialment en el sector turístic i oficis qualificats. • Economia submergida: Es fa una breu aproximació al llibre Trabajadores invisibles d'Ubaldo Martínez Veiga, denunciant les vulnerabilitats dels immigrants en el mercat laboral actual. Actualitat Econòmica Breu Es repassen altres notícies rellevants de la setmana: • La pujada del preu del petroli. • L'obligatorietat d'incloure la dada catastral en els lloguers per a la declaració de la renda per evitar el frau fiscal. • Subvencions per a assegurances agrícoles a Catalunya.
El Fenomen del Mòbing a l'Empresa L'episodi d'avui d'InfoEconomia se centra de manera exhaustiva en l'assetjament moral a la feina, conegut com a mòbing. A través d'experts i testimonis, s'analitza com aquesta pràctica busca l'autoexclusió de la víctima mitjançant conductes hostils i deliberades. Perspectiva Psicològica i Social El psicòleg Rafel Segòvia destaca diversos punts crítics: • S'estima que entre un 5% i un 16% de la població activa pateix aquest problema. • El mòbing no és només un conflicte laboral, sinó un atemptat contra la dignitat humana que afecta l'autoestima i la salut física (cefalees, problemes abdominals). • Existeix el mòbing descendent o bossing (del cap cap al subordinat) i l'horitzontal (entre companys). "L'assetjament busca l'aniquilació de l'autoestima per paralitzar la víctima i que acabi marxant voluntàriament." Aspectes Legals i Proves en Judicis L'advocat laboralista Albert Núñez explica la dificultat de demostrar l'assetjament davant els tribunals: • Les proves documentals són escasses perquè l'assetjador sol ser subtil. • El peritatge psiquiàtric i els qüestionaris especialitzats s'han convertit en eines clau. • Molts casos acaben en l'extinció indemnitzada del contracte per evitar el desgast psicològic crònic. L'Alternativa: El Lideratge Humà En la segona part del programa, el Doctor Mario Alonso Puig presenta el seu llibre Madera de Líder, proposant una visió de la gestió d'equips basada en l'autoritat moral i la confiança en lloc del poder jeràrquic. Conceptes Clau del Lideratge • El lideratge és intrínsec a cada persona, independentment del seu càrrec. • El pensament és creatiu: la nostra visió del món condiciona com interactuem amb els altres i la seva resposta. • La responsabilitat no és culpabilitat, sinó la capacitat de dar resposta a les circumstàncies. Actualitat Econòmica de Tarragona • Presentació del nou índex ADEC per mesurar el dinamisme econòmic del Garraf i el Penedès. • Llançament de la revista El Botiguer, editada per la Unió de Botiguers de Tarragona.
L'accés a l'habitatge: una odissea per als joves L'episodi comença analitzant la precarietat del mercat immobiliari a Tarragona, on el contrast entre els baixos salaris (mitjana de 740 €) i el cost de les hipoteques o lloguers fa gairebé impossible l'emancipació en solitari. Estratègies de supervivència • Compartir pis: La majoria de joves opten per viure amb companys o parella per dividir despeses. • Subvencions municipals: Carles Ferrer, gerent del Servei Municipal de l'Habitatge, explica el Pla de Lloguer Jove, que ofereix ajuts de fins al 60% del lloguer per a joves menors de 30 anys. • Canvi de mentalitat: S'insta els joves a prioritzar el lloguer sobre la compra en les primeres etapes laborals. Geopolítica: L'economia del terror L'economista Loretta Napoleoni analitza com el terrorisme internacional s'ha convertit en un sistema econòmic global que mou prop d'1,5 bilions de dòlars anuals. Conclusions clau de Napoleoni • El terrorisme no és només ideològic, sinó una professió o negoci en zones amb alt atur. • Els atemptats de l'11-S i l'11-M van anar precedits de moviments borsaris sospitosos, suggerint informació privilegiada. • Hi ha un enfrontament directe entre les economies orientals (que busquen independència financera) i l'occidental. Emprenedoria i Oci: El Paintball a Tarragona El programa destaca la figura de Sergi Ferran, director de Tarraco Paintball, com a exemple de jove emprenedor. • Iniciativa pionera: Va ser la primera empresa dedicada exclusivament a aquest esport a la província. • Barreres: Ferran denuncia l'excessiva burocràcia i la pressió fiscal durant el primer any d'activitat. • Esdeveniments: Es promociona la quarta jornada de la Lliga Catalana de Paintball a Salou. "La nova economia del terror és un sistema internacional que genera el 5% de l'economia mundial." Actualitat i Treball L'episodi tanca amb breus econòmiques (Hewlett-Packard, IBEX 35) i una prèvia sobre el mobbing o assetjament moral a la feina, definint-lo com una pressió psicològica que busca humiliar el treballador.
L'impacte de l'euro i la inflació de butxaca L'episodi analitza profundament com l'arribada de l'euro ha transformat el cost de la vida, centrant-se en l'anomenat arredoniment a l'alça. Diversos testimonis i l'expert Ramon Morell coincideixen que productes bàsics com el pa, la fruita o el cafè han patit increments desproporcionats que no s'han vist reflectits en els salaris, provocant una clara pèrdua de poder adquisitiu. Polítiques econòmiques i el paper del govern • Es critica la postura neoliberal de l'administració actual per no intervenir en els marges comercials. • S'assenyala la manca de protecció de les agències de consum davant el lliure mercat. • Es proposa una democràcia participativa on el ciutadà s'hagi de manifestar per forçar canvis. El camí de l'emprenedor jove Rafa Fuertes, responsable d'iniciatives com Esquiades.com, comparteix la seva experiència creant empreses amb només 25 anys. El debat se centra en les dificultats burocràtiques i la manca d'ajudes reals. • Crítica institucional: Els vivers d'empreses es descriuen sovint com a mers llogaters de locals sense valor afegit. • Propostes de millora: Exempció de quotes d'autònoms o IRPF durant el primer any de vida d'una empresa. • > "Si tens il·lusió i és il·lusió real, tot al final acaba sortint bé." Psicologia i èxit: 'La bona sort' L'escriptor Àlex Rovira presenta el seu llibre La bona sort, una faula que diferencia la sort (atzar) de la Bona Sort (creada per un mateix). L'autor defensa la psiconomia com la gestió de l'ànima aplicada a l'economia i l'empresa. Turisme i promoció a Tarragona Octavi Bono, de la Diputació de Tarragona, resumeix l'èxit a la fira Fitur 2005, destacant la nova web turística i la importància d'atreure grans esdeveniments esportius com el Rall·li Catalunya per generar notorietat a la zona.
Visió general de l’episodi Aquest episodi de Tarragona Ràdio és un llarg bloc de música contínua de nit amb petites falques identificatives de l’emissora i dues peces destacades de “Relats onírics amb l’Escola de Lletres de Tarragona”. No hi ha tertúlia ni entrevista, sinó una selecció musical variada (pop, rock, cantautors, temes en català, castellà i anglès) pensada com a fórmula musical nocturna. Els elements principals de l’episodi són: Identificacions de Tarragona Ràdio i falques de continuïtat Cançons encadenades de diversos estils i idiomes Dos relats literaris breus locutats: “Soledat” de Miqui Merino i “Avui, a l’alba, s’ha fet de nit” de Josep Brunet Incensé Bloc musical general Fórmula musical nocturna Al llarg de gairebé tot l’àudio, sonen cançons sense presentació detallada: només s’intercalen falques com “La millor música a Tarragona Ràdio”, “La teva fórmula musical al 96.7 FM” o “Estàs escoltant Tarragona Ràdio”. El conjunt construeix un ambient de ràdio musical de nit, amb: • Temes de pop melòdic, sovint sobre l’amor, el desamor i la nostàlgia • Cançons en català, castellà i anglès • Refranys recurrents i cors fàcils, pensats per acompanyar l’oient sense interrompre’l amb molta parla Les falques “Fins demà!” i “Bona nit” s’utilitzen com a separadors ràpids entre cançons, però no introdueixen seccions temàtiques; simplement marquen el to nocturn i amable de l’emissora. “La millor música a Tarragona Ràdio” funciona com a lema que recorda la naturalesa de l’espai: un contínuum musical més que no pas un programa parlat. Relat 1: “Soledat” de Miqui Merino Punt de partida domèstic i simbòlic El primer relat literari, identificat com “Soledat, un relat de Miqui Merino”, apareix sobtadament trencant la seqüència de cançons. • L’escena comença amb el protagonista pintant l’habitació de la mare. • Les instruccions del pot de pintura, aparentment normals, acaben amb una frase inquietant: “En cas de dubte, podeu parlar amb la mare i preguntar-li com va morir el pare.” A partir d’aquí, la pintura i les parets esdevenen metàfora de les taques emocionals i la violència amagada a la família. La mare, la malaltia i el passat silenciat La narració aprofundeix en: • La mare postrada al llit, malalta, lluitant per mantenir un somriure malgrat el dolor. • Les taques de sang i la humitat a la paret, vinculades a un passat de crit, menyspreu i patiment silenciat. • Els elements religiosos del dormitori (Verge de la Soledat, Sant Crist, Exe Homo) com a decorat sacre d’una misèria domèstica que s’ha volgut tapar. El protagonista vol preguntar per la pintura, però en realitat vol saber com va morir el pare i com la mare va suportar anys d’angoixa i menyspreu. Memòria, dol i absència La veu narrativa juga amb el temps i revela que la mare ja és morta des de fa mesos: • El contacte amb la seva mà freda en el moment de la mort es recorda amb intensitat. • La necessitat de pintar les parets simbolitza el desig de tapar les restes visibles del patiment viscut. • La soledat és tant la de la mare com la del fill, que afronta el llegat emocional i físic d’aquella història. Idea clau: el relat converteix una acció quotidiana (pintar una habitació) en un ritual de dol i de confrontació amb la violència passada, mostrant com les cases guarden memòria. Relat 2: “Avui, a l’alba, s’ha fet de nit” de Josep Brunet Incensé El ciclista i la flor efímera El segon relat, presentat com “Avui, a l’alba, s’ha fet de nit”, també interromp la programació musical per oferir una peça de to contemplatiu i existencial. • El protagonista és un ciclista que pedala cap al coll de la Teixeta, gaudint del paisatge de primavera. • A la vora de la carretera descobreix una flor d’equinopsis, gran, lluminosa i extremadament efímera (només viu 24 hores, de l’alba a l’alba). • La flor té la proporció àurea i li recorda Fibonacci, introduint un vincle entre natura, matemàtica i bellesa. La visió de la flor li accelera el pols fins al punt que el seu rellotge Garmin li avisa de les pulsacions elevades: la bellesa li provoca una commoció física i emocional. Plor, gratitud i transcendència En fotografiar la flor, el ciclista sent que rep un “privilegi” i un “regal”. Això desencadena: • Un plor intens, comparat amb un “ebre sencer” de llàgrimes, que neteja el seu interior. • Una sensació d’agraïment profund per la bellesa i la generositat del món, barrejada amb la por que tot això pugui acabar. • La idea que la descoberta i l’admiració per l’existència sempre li han provocat aquesta emoció desbordada. En tornar a casa, arriba amb els ulls inflats però amb el cor “net, polit i lluent”, com si aquella experiència l’hagués transformat. Zoom còsmic i mort del protagonista El relat fa un gir visual i metafísic: • El ciclista és vist ara adormit a la seva taula, amb una tassa de te i el mòbil on hi ha la foto de la flor. • S’explica que la imatge l’ha fet immortal, i que les seves llàgrimes han regat metafòricament les equinopsis arreu del món. • Un gran moviment de zoom out porta la mirada des de l’habitació fins al planeta, la galàxia i més enllà, acompanyat pel Rèquiem de Mozart (“Lux aeterna”), suggerint una visió còsmica de la vida i la mort. Després, el zoom torna enrere (zoom in) fins al ciclista, però: • El seu rellotge Garmin indica zero pulsacions. • Ell s’ha “convertit en una flor del diapassó”, exuberant. • El títol es completa: “Avui, a l’alba, s’ha fet de nit” — l’instant de màxima llum i bellesa coincideix amb la mort i la transformació del protagonista. Idea clau: el relat vincula l’emoció estètica extrema amb la transcendència i la mort, suggerint que l’agraïment i la bellesa creen ponts entre l’individu i l’univers sencer. Paper dels relats dins la fórmula musical Tot i que el programa és sobretot musical, els dos “Relats onírics” introdueixen: • Un canvi de ritme radical: de la lleugeresa de les cançons es passa a una escolta atenta i introspectiva. • Temes profunds (dol familiar, violència domèstica, bellesa efímera, mort i transcendència) que contrasten amb les lletres habituals de la fórmula musical. • Una combinació de ràdio musical i contingut literari, posicionant Tarragona Ràdio no només com a emissora musical, sinó també com a plataforma de creació cultural. Així, l’episodi es pot entendre com una nit de ràdio on: • La música acompanya i envolta. • Els relats obren finestres a mons interiors intensos i simbòlics, fidelment al títol de la secció: Relats onírics.
Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional
Especial Castellawin a Freqüència Eurovisiva En aquesta edició especial titulada Castellawin, el programa de Tarragona Ràdio fusiona la tradició de la Castanyada amb el terror de Halloween per explorar el costat més fosc i misteriós del Festival d'Eurovisió. Acompanyats per Toni Soriano, fem un recorregut per cançons que parlen d'encanteris, esperits i criatures de la nit. L'Agenda Eurovisiva i el Retorn de Romania Abans d'entrar en matèria terrorífica, repassem l'actualitat del certamen: • Retorns confirmats: Romania i Bulgària tornen al festival després d'una absència per motius econòmics. • Benidorm Fest 2026: S'anuncien les dates clau per conèixer les cançons de la preselecció espanyola (11 i 18 de desembre). • Eurovisió Júnior: Es presenten les propostes de Polònia i l'Azerbaidjan per a l'edició de Geòrgia. El Fil Musical del Terror Analitzem diverses candidatures històriques que encaixen amb la temàtica d'avui: • Encanteris vintage: Tònia (Bèlgica 1966) amb Un peu de poivre, un peu de sel, una de les primeres a parlar de pocions. • Criatures de la nit: El eurodance de DJ Bobo (Suïssa 2007) amb Vampires Are Alive i l'estètica gòtica de Melovin (Ucraïna 2018). • Bruixeria nacional: Recordem Brujería de Son de Sol (Espanya 2005), una proposta de salseo que no va convèncer en la posada en escena però que manté la seva energia. Supersticions: La Maledicció del Número 2 Explorem un dels mites més temuts pels eurofans: la maledicció de la segona posició. "Des del 1957, només una vegada un país ha aconseguit la victòria actuant en el segon lloc. Les estadístiques són clares: qui canta segon està condemnat a l'oblit." Nova Secció: Números a l'Afterparty Estrenem un espai dedicat a l'èxit dels artistes després del festival. El primer protagonista és el grup suec ABBA i el seu mític Waterloo: • Tot i ser de 1974, acumula més de 443 milions d'escoltes a Spotify. • És considerada la cançó més alegre i positiva de la història del certamen, servint d'impuls en moments de crisi del festival. Ens acomiadem convidant a tothom a seguir l'actualitat a través del Podcast i les xarxes del programa, desitjant una bona nit de festa des dels Estudis de Tarragona Ràdio.
