Context inicial de l’emissió L’àudio correspon a l’entrada a l’horari i identificació d’un espai informatiu de migdia. "Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio." Elements clau del fragment Referència horària precisa: "Són dos quarts de dues" indica el moment exacte d’inici de l’emissió. Nom del programa: Tarragona Actualitat es presenta com l’espai informatiu central del migdia. Identificació de l’emissora: es concreta que el programa s’emet a Tarragona Ràdio, reforçant la marca i el context local. Tipus de programa: es destaca que és "l'informatiu del migdia", deixant clar el caràcter noticiari i la seva franja horària. Funció comunicativa Aquest breu fragment compleix una funció de cortineta d’entrada o capçalera: Situa l’oient en el temps (hora exacta). Situa l’oient en el contingut (informatiu de migdia). Situa l’oient en el mitjà (Tarragona Ràdio). En resum, és una presentació formal i concisa que marca l’inici de Tarragona Actualitat, l’informatiu del migdia de Tarragona Ràdio.
Introducció i música L'episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio comença amb un homenatge al grup Jamiroquoi i la seva pròxima gira, servint d'acompanyament per a una jornada plena de temes locals i d'interès social. Actualitat Esportiva: Nou Rumb al Nàstic L'emissora connecta amb la roda de premsa de presentació de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del Nàstic de Tarragona. • El club busca un canvi de dinàmica per assolir l'ascens. • El president agraeix la tasca de Luis César Sampedro malgrat els resultats. • Parralo destaca la seva il·lusió per un projecte que considera de futbol professional. Art Urbà a la Rambla Nova L'il·lustrador Edu Polo detalla el seu nou projecte artístic al tram final de la Rambla Nova, que s'està peatonalitzant. Característiques del mural: • Pintura sobre paviment que cobreix la zona de vianants fins al Balcó del Mediterrani. • Inclou 28 cares de tarragonins (personatges històrics com Melpomene o Rosa Venes i perfils anònims). • Ús de tons sèpia per evocar les fotografies antigues de la ciutat. • El projecte preveu estar enllestit per la diada de Sant Jordi. Serveis Informatius Locals Es repassen les notícies més destacades de la ciutat: • El desplegament de la nova empresa de neteja, Urbacer, i el pla de xoc contra l'acumulació de brossa. • L'eliminació dels contenidors soterrats per evitar males olors. • La crisi del sector pesquer al Serrallo pel límit de quotes de captura. Salut: El Sòl Pelvià Masculí Entrevista amb David Sánchez Rienda, fisioterapeuta i divulgador, sobre la salut masculina. • Desmitificació del sòl pelvià com a tema exclusivament femení. • Afectacions habituals per esports d'impacte (ciclisme) o per l'edat (pròstata). • Importància de la fisioteràpia en la recuperació de la incontinència i el dolor crònic. "Hi ha un gran tabú; si ja n'hi ha amb el sòl pelvià en general, imagineu-vos quan parlem del masculí."
Nova banqueta al Nàstic de Tarragona L'episodi d'avui de l'espai TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en la presentació de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del Nàstic de Tarragona. Marcant el pols de l'actualitat blanc-i-roja des dels estudis de l'avinguda de Roma, s'analitza l'arribada del tècnic amb una entrevista exclusiva. Perfil de Cristóbal Parralo El programa compta amb la participació de Vicenç Amigó, amic personal del nou tècnic i exjugador del club, qui destaca diversos aspectes clau: • Lideratge i empatia: Segons Amigó, Parralo destaca per la seva sabidoria i capacitat de transmetre il·lusió al vestidor. • Gestió de la pressió: El nou tècnic assumeix el repte d'entrenar un club històric en un moment delicat, amb el compromís de tornar a omplir el Nou Estadi Costa Daurada. • Vincle amb la ciutat: Tot i viure a Barcelona, Parralo ja coneixia el prestigi del Nàstic i ha acceptat el repte amb una determinació similar a la que va mostrar al Racing de Ferrol. "Al Nàstic no s'ha de venir amb provatures, s'ha de venir amb realitats. Els jugadors han de posar l'ànima al camp." El bàsquet tarragoní a la distància i a casa En la segona part del programa, el focus es desplaça cap al bàsquet professional amb dos tarragonins que fan camí fora de la ciutat. Oriol Pozo a Ponferrada L'entrenador tarragoní Oriol Pozo explica el seu gran inici de temporada a la Segona FEB amb el Ponferrada, malgrat les dificultats pressupostàries i les lesions: • Balanç positiu de 4 victòries i només 1 derrota. • Adaptació a la ciutat de Ponferrada i la preparació pel derbi contra la Cultural Leonesa. Sofia Llanos i el retorn a les pistes La jugadora Sofia Llanos s'incorpora als micròfons per parlar de la seva nova etapa al projecte del Gijón després de quatre anys als Estats Units: • Recuperació de la lesió: Després d'una operació de creuats i menisc, Llanos torna a competir amb l'objectiu de recuperar el seu nivell anterior. • Visita a Tarragona: Aquest dissabte visitarà la ciutat per jugar el partit corresponent, un moment especial per retrobar-se amb la família i el públic local.
Resum general Programa especial de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio marcat per tres eixos: Canvi històric del servei de neteja: entrada d’Urbaser i inici de la retirada de les 106 illes de contenidors soterrats, nou contracte amb més mitjans, tecnologia i accions de xoc. Impacte social i internacional: entrevista a Càritas Interparroquial de Tarragona sobre el projecte d’infància Som-hi Tots i la campanya solidària Llums per la Dignitat; i conversa amb l’activista Miguel Montenegro sobre la situació dels drets humans a El Salvador sota el règim d’excepció. Cultura, patrimoni i gastronomia: agenda amb el festival de l’Esbart Ensaire al Teatre Tarragona, la festa del vi novell Embotada a la Plaça del Rei i una píndola culinària de bacallà amb Romesco. "Avui comença una nova etapa a la ciutat de Tarragona" — Alcalde Rubén Viñuales Neteja viària i gestió de residus Què canvia des d’avui Urbaser assumeix el servei després de 64 anys d’FCC. Pla TGN26 al carrer: més de 130 vehicles operatius d’entrada i renovació total de flota (120) en 1 any; neteja també diumenges; més màquines d’aigua, unitats de repàs i servei de rentat de contenidors. Tecnologia i control: sensors als equips, traçabilitat via aplicació i empresa externa de control de contracte. Retirada dels contenidors soterrats: 106 illes fora en 6 mesos; procés amb senyalització prèvia, buidatge, retirada, reblert amb grava i formigó i implantació de contenidors de superfície. Servei porta a porta per a poda i millora de voluminosos; reforç de la neteja de platges. Pla de xoc per normalitzar punts de desbordament (cartró, poda, orgànica) en 1-2 dies. "El 80% dels problemes de Tarragona eren la neteja o derivats. Avui s’inicia el camí per acabar-hi" — Alcalde Comunitat i solidaritat Càritas Interparroquial: Som-hi Tots i Llums per la Dignitat Projecte Som-hi Tots: suport escolar i emocional a una cinquantena d’infants de primària a espais parroquials (deures, jocs cooperatius, treball amb famílies). Campanya Llums per la Dignitat: garlandes solars a 10€ per engalanar balcons i visibilitzar la causa; venda en carpes, mercats, entitats i seus de Càritas; donatius via QR, compte o bizum. Fons destinats a material escolar i necessitats bàsiques (ulleres, medicació, llibres). Drets humans a El Salvador Claus de l’entrevista amb Miguel Montenegro Règim d’excepció (des de 2022): detencions massives, restricció de drets i opacitat (famílies i advocacia amb accés limitat); denúncies d’ús excessiu de la força i morts sota custòdia. Negociacions amb pandilles: assenyalades per mitjans com El Faro; risc institucional si retornen líders amb informació sensible. Context social: percepció de seguretat versus vulneracions; precarietat socioeconòmica (sanitat sense especialistes ni medicació suficient); pressió sobre periodistes i defensors. Política: reelecció de Bukele i allargament de mandats qüestionats; emergència d’alternatives com Claudia Ortiz; crida a més compromís internacional. Cultura, esport i gastronomia Podcast 1886: perfil de Daisuke Suzuki (Nàstic), gol decisiu a La Romareda i trajectòria al Japó i a Tarragona. Esbart Ensaire al Teatre Tarragona: 33a edició del festival Salvador Fà Llimiana, amb grups convidats de Gelida i Miranda d’Ebre. Embotada: festa del vi novell a la Plaça del Rei, amb cellers, rutes històriques, música i oficis (jauner i embuts). Cuina: bacallà amb Romesco (confitar a 70ºC i xup-xup final amb la salsa) per un resultat melós i saborós. Idees força Neteja: més recursos, calendari i rendició de comptes; retirada de soterrats en 6 mesos. Infància vulnerable: educació i dignitat al centre, amb mobilització ciutadana visible als balcons. Drets humans: alerta sobre regressions a El Salvador i defensa del periodisme independent. Cultura viva: dansa, vi i cuina com a identitat i cohesió de ciutat.
Context general de l’episodi L’episodi recull un butlletí informatiu complet de Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio, amb un èmfasi especial en el canvi històric del servei de neteja urbana, però també amb peces rellevants sobre patrimoni, economia, pesca, universitat, sanitat, cultura i esports. 1. Canvi històric en la neteja de Tarragona Nova contracta amb Urbacer • Urbacer assumeix la neteja viària i la recollida de residus a la ciutat de Tarragona amb 135 vehicles i 290 treballadors, tancant una etapa de més de 60 anys amb Fomento com a concessionària. • La consellera de Neteja, Sònia Ors, defineix el dia com a “històric” i reconeix carències de neteja durant 3-4 dies pel canvi d’operador, demanant comprensió i agraint la tasca de tècnics i personal d’Urbacer. "Per mi és un dia històric i per tota la ciutat… és la fita més important de tindre la ciutat neta." Retirada de contenidors soterrats • Des del carrer Antoni Companys Fernández de Córdoba s’inicia la retirada progressiva dels contenidors soterrats: - 106 illes soterrades - Uns 500 contenidors en total - Termini estimat: 6 mesos • El delegat d’Urbacer, Xavier Mauri, explica que els soterrats són obsolets i font contínua de queixes i que es substitueixen per contenidors de superfície: - Més còmodes - Més eficients - Dissenyats per donar millor servei a la ciutat Millores del nou contracte • Augment de freqüències de neteja en carrers i més cobertura territorial. • Refors dels entorns de les illes de contenidors, amb més punts i millors condicions. • Recollida porta a porta dels voluminosos. • Compromís de més transparència i control del servei, també per part de la ciutadania. • L’Ajuntament de Tarragona llança una campanya informativa per explicar els canvis i les millores associades. 2. Patrimoni històric i cooperació institucional Subvencions de la Generalitat al patrimoni de Tarragona • El govern de la Generalitat aprova dues subvencions per preservar el patrimoni de Tàrraco: - 1.000.000 € fins al 2027 per: - Museïtzació del Fòrum de la Colònia - Intervencions a la Porta Triomfalis de l’Amfiteatre Romà - Redacció del projecte del futur Museu d’Història de la Ciutat al Beateri de Sant Domènec - 100.000 € anuals fins al 2028 per al conjunt arqueològic romà, aportació que es complementa amb una quantitat idèntica de l’Ajuntament de Tarragona. Valoració de l’Ajuntament • L’alcalde Rubén Viñuales destaca: - La “bona entesa institucional” entre Tarragona i la Generalitat - Que el patrimoni és una responsabilitat compartida - Que la inversió és “un fet únic a la història de les relacions” entre ambdues institucions i obre una nova etapa de cooperació. "Tarragona és història viva i protegir-la és garantir no només el nostre futur com a ciutat referent en cultura i turisme sostenible, sinó també un deute... amb els tarragonins i tarragonines del futur." • Les actuacions es coordinaran mitjançant una comissió paritària Generalitat–Ajuntament. 3. Situació econòmica i laboral Evolució de l’atur a la demarcació de Tarragona • L’atur puja un 1,5% a l’octubre, amb 565 persones desocupades més que al setembre. • Total actual: 38.112 aturats a les comarques tarragonines. • Comparació anual: - 4,58% menys d’atur que l’any anterior (1.828 persones menys). Comparativa catalana • L’atur puja a totes les demarcacions catalanes: - Girona: +2,2% (on més creix) - Lleida: +1,81% - Barcelona: pràcticament estable • A Catalunya hi ha uns 324.500 aturats. Atur per sectors • Serveis: principal focus de creixement, amb +548 persones a l’atur. • Indústria: +63 persones. • Agricultura: +4 persones. • Construcció: únic sector amb millora, amb 94 persones més ocupades. 4. Crisi de dies de pesca per a la flota d’arrossegament Quotes de pesca insuficients • La meitat dels pescadors d’arrossegament de la demarcació de Tarragona ja han esgotat els dies de quota i no podran sortir a la mar fins l’any vinent. • Dades clau: - 90 barques d’arrossegament al litoral tarragoní - Quotes de la Comissió Europea: entre 100 i 130 jornades segons mida de l’embarcació - El sector considera aquesta xifra totalment insuficient. Impacte econòmic i calendari • L’esgotament de dies afecta de ple la campanya de Nadal, quan el preu del peix és més alt. • El secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, explica que: - Ja sabien que no arribarien a final d’any amb els dies assignats - S’havien generat expectatives que el govern arreglaria la situació al setembre - En anys anteriors s’havien obert més dies de pesca a última hora. "Sabíem que si pescàvem els dies els acabaríem al setembre, a l’octubre o al novembre, però que no arribaríem a final d’any era segur." • Domènech defensa que, amb el poc volum actual de barques, caldria com a mínim 180 dies de pesca anuals. • Fonts del govern estatal apunten a una possible flexibilització imminent. 5. Obres i inversions al Campus Catalunya de la URV Reforma integral de l’Aula Magna • S’han iniciat les obres de reforma de l’Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). • Dades principals: - Pressupost: 782.000 € - Inici: mitjans d’octubre - Termini previst: 6 mesos • Actuacions a la sala: - Substitució de butaques i paviment de la platea - Modernització de la zona de control i dels sistemes audiovisuals (so i connectivitat) - Renovació de la il·luminació (escenari i platea) - Millora dels accessos • L’Aula Magna (272 m² de sala i 70 d’escenari) manté la capacitat de 354 seients. Millores de sostenibilitat al campus • El rector, Josep Pallarès, detalla altres obres: - Jardineria i obertura de la zona final de campus actualment tancada amb valla, prevista per al proper curs. - A la plaça de la Concòrdia, reparació de paviment i més jardineres, amb finalització prevista abans de finals de novembre. - Renovació de la climatització de tots els edificis, amb objectius de modernització, descarbonització i millora del rendiment energètic. 6. Sanitat: pressió sobre l’Hospital Universitari Joan XXIII Campanya de signatures d’En Comú Podem • En Comú Podem recull més de 4.000 signatures per demanar: - Reforç de la plantilla de l’Hospital Universitari Joan XXIII - Més pressupost de la Generalitat - Garantir una atenció sanitària òptima al Camp de Tarragona • El grup s’ha reunit amb la direcció de l’hospital per traslladar-hi les demandes del personal i entorn: - Problemes de relleu de professionals - Dificultats de funcionament i planificació laboral Manca de recursos i identitat del centre • El portaveu Jordi Collado denuncia: - Ritmes de treball “brutals” des de fa 3-4 anys, més enllà de la Covid - Manca de recursos estructurals i de places creades "Tenim un hospital que porta 3-4 anys patint uns ritmes de treball brutals i que falten recursos a disposar." • En Comú Podem considera que: - L’hospital té una manca d’identitat pròpia, fet que dificulta atraure i retenir professionals - No es donen les condicions adequades perquè el centre es desenvolupi com caldria - Continuaran donant suport al personal i sindicats per defensar drets laborals. 7. Cultura i espectacles Concert de Sergio Dalma a la Tarracoarena • S’anuncia el retorn de Sergio Dalma a Tarragona: - Concert el 25 d’abril a la Tarracoarena - Gira “Ritorno a Via Dalma”, centrada en els grans èxits del projecte Via Dalma - Forma part d’un recorregut per les principals ciutats de l’Estat. 8. Esports 8.1. Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) Nou entrenador: Cristóbal Parralo • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) presenta Cristóbal Parralo com a nou tècnic del primer equip. • Dades principals: - Contracte fins a final de temporada, amb una campanya opcional - Més de 250 partits oficials dirigits a les tres primeres categories del futbol estatal - El Nàstic és ara sisè amb 14 punts. • Cos tècnic: - Javier Manjarín, segon entrenador - Jordi Avella, preparador físic (continua) - Manolo Oliva, entrenador de porters (continua) Discurs de responsabilitat col·lectiva • El president executiu Lluís Fàbregas admet que tots són responsables del mal moment de l’equip: - No hi ha diferència entre jugadors, tècnics, directiva o afició: “tots al mateix bloc” - L’objectiu és fer l’equip campió i sortir de la categoria. "Jo em poso el primer, tenim la responsabilitat per aconseguir-ho." Valoració esportiva del fitxatge • L’exjugador i analista de Tarragona Ràdio Santi Palanca destaca de Parralo: - Coneixement profund de la categoria - Bona tasca prèvia al Racing de Ferrol (ascens i campionat) - Expectativa de veure un Nàstic més dinàmic, que pressiona en bloc i on tot l’equip ataca i defensa. • Proper repte: - Partit al camp del Murcia, penúltim classificat però en millora recent amb Adrián Colunga a la banqueta. - Manjarín ocuparà la banqueta a Murcia perquè Parralo ha de complir l’últim partit de sanció arrossegat del Racing de Ferrol. 8.2. Club Volei Sant Pere i Sant Pau Inici complicat a la Superlliga • El sènior masculí del Club Volei Sant Pere i Sant Pau ha perdut els dos primers partits de la Superlliga. • L’entrenador Vlado Stevovski assenyala: - Errades en els finals dels primers sets que condicionen la resta del partit - Manca de tranquil·litat i concentració en moments clau "Ganar el primer set, el partido hubiera sido muy diferente." • Tot i això, el tècnic remarca: - Bon nivell de joc durant molts trams - L’equip ha estat competitiu contra rivals forts (Teruel i Soria) - Cal millorar la concentració i aprofitar més el joc mostrat. • Objectiu immediat: buscar la primera victòria de la fase regular en la visita al Vòlei Burgos (esmentat com a “vòleybol de ganes”). El retorn d’Arnau Macià • El partit contra el Soria suposa el retorn al pavelló cooperativista de l’exjugador local Arnau Macià, ara al conjunt sorià. • Macià remarca l’emoció de tornar a casa i guanyar: "Jugar aquí, a casa, on m’he criat, sempre és especial… marxo molt content i content d’haver tornat a casa." • Clau del triomf del Soria, segons Macià: - Bon nivell de servei - Dificultar la recepció de Sant Pere i Sant Pau, allunyant la pilota de la xarxa - Bon treball de bloqueig i defensa - Solidesa en el canvi de rotació. 8.3. Nàstic B (La Pobla de Mafumet) Ratxa positiva del filial • El filial del Nàstic, La Pobla de Mafumet, viu un gran inici de temporada: - Cinquena posició en arribar al primer quart de lliga - Sis partits seguits sense perdre - Tres victòries consecutives. • L’entrenador Xavi Vilagut, en el seu primer any al capdavant, subratlla: - La construcció d’un equip cohesionat que “va a totes” - L’efecte positiu de la bona classificació en la confiança del grup. Joventut i aprenentatge accelerat • La Pobla destaca per un gran nombre de jugadors molt joves, alguns en primer any de sènior. • Vilagut destaca: - L’aprenentatge a marxes forçades de la categoria - El paper clau dels veterans (Christian, Pavón, Albert) ajudant els joves a entendre què s’ha de fer, quan i com. • Proper partit: visita al Prat, tercer classificat i un punt per sobre dels grana. 9. Altres elements de servei i promoció Informació de servei • Avís de Protecció Civil per possible episodi de fortes pluges al litoral i prelitoral de Tarragona i Terres de l’Ebre (Pla INUNCAT activat a partir de la matinada de dijous). • Situació actual de trànsit sense incidències destacades i sense serveis rellevants de Bombers. • Previsió meteorològica d’AEMET per la província de Tarragona: cel poc ennuvolat, augment de núvols al final del dia i temperatures màximes al voltant dels 23 °C a Tarragona. Publicitat i autopromoció • Espots diversos sobre: - Obres de xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja - Serveis d’Obramat per a professionals de la construcció i la reforma - Promocions publicitàries de Tarragona Ràdio per a negocis locals - Presentació institucional de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). 10. Síntesi final L’episodi posa el focus en un doble eix: • Transformació urbana i de serveis: - Nou contracte de neteja urbana amb Urbacer i retirada dels contenidors soterrats com a símbol d’un model renovat de gestió de residus. - Inversions en patrimoni històric romà, campus universitari i demanda de recursos per a sanitat pública. • Vida socioeconòmica i esportiva: - Evolució de l’atur, dificultats del sector pesquer per les quotes europees, i reptes laborals al Camp de Tarragona. - Canvi d’etapa al Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) amb Cristóbal Parralo, la lluita del voleibol cooperativista per consolidar-se a la Superlliga, i l’embranzida del filial grana. En conjunt, és un retrat actualitzat de com es transforma i s’organitza la ciutat de Tarragona en àmbits tan diversos com la neteja, el patrimoni, l’economia, la pesca, la universitat, la sanitat, la cultura i els esports.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
Resum del contingut Presentació de la cançó i de l’artista Es presenta la nova cançó “What’s This?”, single de debut del cantautor Marcus Brown, de Tarragona. L’entrevista té lloc als Estudis de Tarragona Ràdio, amb la periodista Sílvia. La cançó es caracteritza per canvis de ritme constants, que li donen vitalitat i un punt de muntanya russa emocional. "És un viatge a una muntanya russa, això?" Origen de Marcus Brown en la música Marcus ve del món de l’esport i va estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Lleida. No tenia formació musical prèvia ni havia tocat cap instrument de manera seriosa. El punt d’inflexió sorgeix en un viatge als Alps, en un càmping, quan veu un músic bohemi tocar la guitarra fora d’una caravana. Mogut per la curiositat, s’hi acosta i el músic li diu que toqui ell mateix la guitarra, despertant-li el desig d’aprendre. Aprenentatge de la guitarra i procés creatiu En tornar del viatge, explica als pares que vol provar amb la guitarra. Comença de forma autodidacta amb una guitarra vella que tenia per casa. El pas del cantar a la dutxa a fer-ho amb voluntat professional es produeix a partir d’aquest interès creixent. Composició de les cançons No segueix un ritual “estrambòtic” de creació, sinó que tot sorgeix força naturalment. Explica que les cançons li neixen sobretot en moments de “baixona” emocional. Malgrat això, la cançó té un ritme alegre i enèrgic, creant una contradicció interessant entre forma i fons. El procés acostuma a ser: Seure a l’habitació amb la guitarra. Deixar que surtin acords espontanis. Sobre aquests acords, improvisar melodies (la-la-la, na-na-na). A partir d’aquí, construir la història i la lletra. Significat de “What’s This?” La cançó és personal, basada en experiències i emocions pròpies. Parla de la confusió d’enamorar-se: Pot ser un sentiment nou o una cosa que ja s’ha viscut diverses vegades. Cada enamorament és diferent i ple d’altes i baixes. Els canvis de ritme reflecteixen aquests altibaixos emocionals del procés d’enamorament. Presentació internacional del single en 24 hores Marcus i el seu productor Rinze volen fer una presentació diferent de la cançó. Ideien una proposta “esbojarrada”: presentar “What’s This?” en quatre països europeus en 24 hores. Presentar la cançó en quatre països d’Europa en 24 hores. El recorregut previst és: Aachen (Alemanya) Liège (Bèlgica) Maastricht (Holanda) I retorn a Tarragona. El viatge es farà principalment en trens regionals, confiant en la puntualitat alemanya. Marcus portarà només una motxilla amb quatre coses i la guitarra. Tot el trajecte es vol documentar en vídeo, des que surt de Tarragona fins que hi torna. Actuació a Tarragona i invitació al públic El dia 7 de novembre, a les 21 h, Marcus farà el concert de presentació del single a Tarragona. El concert tindrà lloc al bar 12 Topos, al carrer de Podaca. Promet sorpreses addicionals, tot i que no en pot revelar detalls. Tant l’equip del programa com Marcus conviden tothom a assistir-hi: Esteu tots més que invitats al meu concert de presentació del single. Relació amb Tarragona i idees de futur Durant la conversa es fan referències afectuoses a la ciutat de Tarragona i a alguns espais emblemàtics: Es menciona el Parc del Francolí com a possible escenari musical. Es proposa un recorregut cantant de monument en monument fins al Balcó del Mediterrani per anar a tocar ferro. Sílvia suggereix que Marcus torni a Tarragona Ràdio per explicar com ha anat la ruta europea i mostrar fotografies del viatge. Marcus accepta tornar, acompanyat del seu productor Rinze, per explicar el procés de producció de la cançó i parlar de nous projectes. "Hi ha coses" — deixen entreveure que hi ha més material en camí, encara “al forn”, però sense desvetllar-ho. Tancament L’entrevista acaba amb agraïments mutus entre Marcus Brown i Sílvia. Es desitja bon viatge a Marcus i s’insisteix que tornarà a explicar l’experiència. El programa es tanca amb diversos “Fins demà!” i “Bona nit”, remetent al format radiofònic de Tarragona Ràdio.
Visió general En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, la conductora conversa amb Jordi Català sobre: • La pel·lícula "Terra de Canons", rodada en part al Camp de Tarragona i amb participació de grans noms del cinema internacional. • Records personals del rodatge i de la vinculació tarragonina del film. • Una segona pel·lícula, dedicada a la figura de Fra Pere Perelló, on el mateix Jordi interpreta el protagonista. • El paper de Jordi en l’Ateneu de Tarragona i el projecte "Imagina't", versió en català de Imagine de John Lennon, com a cançó per la pau vinculada a l’UNESCO. • Activitats culturals de l’Ateneu (club de lectura, mural de la Minerva) i la continuïtat musical del projecte Fan Fan i Claudinet. 1. "Terra de Canons": cinema rodat al Camp de Tarragona 1.1. Introducció a la pel·lícula • Es parla extensament de la pel·lícula "Terra de Canons" (any aproximat 1999). • El film té una forta connexió amb les nostres contrades, amb escenes rodades a: - Xalet del Joan Blázquez a Altafulla (zona Faristol) - Vilanova d’Escornalbou - República Txeca • La trama gira al voltant d’un intent d’atemptat contra Franco que finalment no arriba a reeixir. Tot i això, aquesta conspiració és l’eix argumental de la història. "El volien matar en Franco, que al final no ho aconsegueixen, però tota la trama ve per aquí." 1.2. Repartiment i connexions tarragonines Es recorden actors i actrius destacats del repartiment: • Sidney Rome • Mario Adorf / Mario Guarisso (esmentat així a la conversa) • Lorenzo Quinn • Anthony Quinn (pare de Lorenzo, amb una breu aparició) • Cristina Pineda • Mercè Arànel·lit / Mercè Adelit (nom pronunciat així a l’àudio) • Carme Capdet • Amparo Muñoz • Participació especial de Jordi Freixa (botiga Casa Freixa, que va fer els rètols de la pel·lícula) • Es remarca l’orgull local perquè Anthony Quinn hi apareix, encara que sigui poc, i perquè Lorenzo Quinn va conviure amb l’equip i els figurants com un més. "Aquí a Tarragona sempre podem dir que hi ha una pel·lícula que hi ha el Toni Quinn." 1.3. Jordi Català com a figurant Jordi explica amb humor el seu paper múltiple com a figurant: • Fa de jornaler en una escena multitudinària. • Fa de Guàrdia Civil, amb una línia de diàleg que recorda: "¡Alto a la Guardia Civil!" i també "Y teniente, la hemos encontrado". • Explica que el director executiu li acaba dient que ja no li pot donar més papers perquè es notaria massa que surt a tot arreu. • Confessa una "trampa" al rodatge: en una escena de jornalers que han de girar-se quan el guió ordena "Alto", ell es queda al costat de Lorenzo Quinn per assegurar sortir bé a càmera. 1.4. Escenaris, Faristol i ambient del rodatge • Una part important es roda a la zona Faristol (Altafulla), associada a un entorn de "d’alto copete" i amb molta vida social. • El ball de la pel·lícula es fa a casa del Joan Blázquez. • S’hi menciona la participació de Marina Rossell com a convidada a la pel·lícula. • També hi actua Òscar Mas, que interpreta el tema "Ball de Rams", ballat en una seqüència clau del film. 1.5. Música de la pel·lícula i vincles amb festes populars • Sonen fragments de la música relacionada amb la pel·lícula, especialment el "Ball de Rams", cantat per Òscar Mas. • Es connecta aquesta música amb festes populars: - Jordi recorda que havia ballat un ball molt semblant amb ram a les Festes del Roser. - També es menciona el Ball del Fanalet, vinculant la música del film amb el repertori festiu tradicional. • Jordi cita el disc d’Òscar Mas "Àngel Caigut", d’estil vocal potent, que li recorda la seva participació a l’obra Mar i Cel. 1.6. Anècdotes familiars i de rodatge • Jordi té la pel·lícula en català i en castellà, però en format antic (Beta), cosa que dificulta recuperar-ne fragments. • Es proposa demanar al seu nebot, director de cinema, que li extregui el tros on surt ell. • Es recorda que el pare de Lorenzo Quinn, Lorenzo (avi Ramon l’hi diu “el senyor Quinn”), també apareix breument en una escena inicial a un pis del carrer Cavallers. • Es remarca el caràcter senzill i proper de Lorenzo Quinn: - Menjava amb els figurants. - Sense cap pretensió malgrat ser "el fill de qui és". 2. Marina Rossell, Òscar Mas i memòries musicals 2.1. Marina Rossell en concert i records compartits • La presentadora anuncia que Marina Rossell actuarà al Monestir de Santes Creus, dins el Festival Muses, amb piano de cua. • Jordi destaca la seva veu càlida i mediterrània, i la compara amb Maria del Mar Bonet: "Si em dono a triar entre la Marina Rossell i la Marina del Mar Bonet, no sé qui triaria. Les dues tenen una veu fantàstica." • Recorden que Jordi va actuar amb Marina Rossell al Festival de Palamós (1986), fent recitals conjunts. • Explica que en aquell moment li va dir: "Marina, a partir d’ara jo em dedico al rock." 2.2. Episodi amb els falangistes i Pere Tàpies • Jordi rememora un recital a l’Institut Pons d’Icart / Institut d’Ensenyament amb Pere Tàpies i Marina Rossell. • Explica que van entrar falangistes a rebentar l’acte i el recital es va haver d’interrompre sobtadament. • La setmana següent, en un recital a l’Auditori de la Caixa d’Estalvis (ara de la Diputació), Marina Rossell va reaccionar de manera combativa: - Va sortir amb un gaiato (bastó) marcant el ritme. - Deia: > "Que vinguin, que vinguin!" • Això consolida la seva imatge de cantant combativa i amb idees molt clares. 2.3. Òscar Mas i "Àngel Caigut" • Sonen fragments del tema "Em vas prometre" del disc "Àngel Caigut" d’Òscar Mas. • Es remarca la seva veu molt marcada i el seu passat vinculat a l’obra Mar i Cel. • La ràdio és descrita com a filtre de qualitat musical: "Si portem jo la cançó, ha de ser bona. Pels mediocritats no m’hi poso." 3. Segona pel·lícula: Fra Pere Perelló i el Còrpore per la Pau 3.1. Film sobre Fra Pere Perelló • A partir d’uns 930–960 segons entra el segon gran tema: una altra pel·lícula, centrada en la figura de Fra Pere Perelló. • Jordi explica que en aquesta pel·lícula ell fa de Fra Pere Perelló. • Dades biogràfiques que aporta sobre el frare: Neix cap a 1540. Mor com a guàrdia del convent d’Escornalbou. Es conserva la relíquia del seu dit índex a l’església de Sant Mateu de Riu de Canyes. Va ingressar de jove a l’ordre al convent de la Mare de Déu dels Àngels d’Horta de Sant Joan. Va coincidir amb Salvador d’Horta. Tots dos van acabar considerats profetes i miraclers, és a dir, figures influents i motivadores de bé. 3.2. Josep Maria Ferran i el Coppel per la Pau • Jordi menciona Josep Maria Ferran, descrit com a transcomunalista de la causa Coppel per la Pau. • Explica que amb ell van participar en un acte a la Subdelegació del Govern fa poc. • En aquest context, Jordi va fer la versió en català d’"Imagine" de John Lennon, titulada "Imagina't", que ha esdevingut himne del Coppel per la Pau. 3.3. Vinculació amb l’UNESCO i viatge a París • Josep Maria Ferran és col·laborador de l’UNESCO, i comunica una notícia important: Entre 2026 i 2027, una comissió tarragonina de l’Ateneu serà rebuda a l’UNESCO a París. Ell hi anirà com a vocal d’Humanitats de l’Ateneu de Tarragona. "El 2026 o 2027 anirem una comissió tarragonina de l’Ateneu a París, a l’UNESCO. I serem rebuts a l’UNESCO." • Jordi comenta que ja ha estat diverses vegades a París, però reconeix que anar-hi convidat per l’UNESCO és una experiència diferent, més solemne. • També es fa un breu comentari sobre la situació recent de París: - Incendis i restauració de Notre-Dame. - Conflictes polítics i controvèrsies al voltant de l’art, en paral·lel al que va passar amb el Liceu a Barcelona. 4. "Imagina't" (Imagine en català) i l’Ateneu de Tarragona 4.1. La versió en català d’Imagine • S’escolta (i es reprèn al final del programa) la versió en català d’"Imagine", anomenada "Imagina't". • Característiques de la versió: - La traducció de la lletra al català és obra de Carme Bernat, actual secretària de l’Ateneu. - Jordi Català s’encarrega de quadrar la lletra amb la música, gravar-la, i dirigir cors i orquestra. - La cançó és presentada com "una cançó per la Pau". • Algunes línies destacades de la versió catalana: "Imagina el teu país, no té les llums d’un paradís. No hi ha motius per matar, ni causes nobles per morir." "Imagina’t que no hi ha processó, jo em pregunto si això es pot. Sense rancor i enveja ho fan, i amb tothom podem germanar." "Viure sempre tots plegats, amb bonança i amistat. Imagina la gent, viure el dia i corrier." • Es remarca que "Imagina't" ja ha sonat a París, a l’UNESCO, perquè Josep Maria Ferran hi envia informes mensuals i inclou aquesta peça en els materials. 4.2. Loteria de l’Ateneu i suport econòmic • S’esmenta el número de loteria de Nadal que ven l’Ateneu: 70.107. • Jordi anima els oients a comprar-ne per ajudar l’Ateneu i, amb humor, insisteix: "70.107, passeu pel Ateneu, compreu loteria que així ens ajudareu i a més a més tocarà." • La presentadora hi afegeix que, com a mínim, “ho intentarà”, jugant amb la il·lusió habitual de les campanyes de loteria. 4.3. Club de lectura de l’Ateneu • Es parla d’un Club de Lectura de l’Ateneu: És definit com a club privat i de nivell elevat. Format principalment per mestres jubilats. Dinàmica: llegeixen un llibre, conviden l’autor, l’analitzen i en fan debat. • Tot i ser privat, s’obre la porta a qui vulgui provar-ho, si bé es recomana potser esperar al proper curs per incorporar-se amb més sentit. 4.4. Localització de l’Ateneu de Tarragona i el mural de la Minerva • Es concreta la ubicació de l’Ateneu de Tarragona: - Carrer Santa Magí, número 4, davant del que queda del Teatre Romà. • Davant del teatre, a la dreta, hi ha el mural de la Minerva, un element artístic destacat que ha generat moltes fotografies. • Es comenta l’esforç dels pintors que el van realitzar durant l’estiu, amb molta calor, treballant en bastides mentre Jordi els hi portava aigua. "Va quedar molt bé; aquells pintors van estar aquest estiu amb una calor que feia… i els anava portant aigua." 5. Fan Fan & Claudinet: final d’etapa i pas als 2000 5.1. Tancament de la trilogia Fan Fan i Claudinet • El programa forma part de la "tercera part" del cicle dedicat a Fanfan i Claudinet. • En aquesta etapa s’ha parlat de: - Música. - Cinema. - Les connexions amb Tarragona i comarca. • Avui s’anuncia que es tanca la sèrie sobre Fan Fan i Claudinet: - Fan Fan: Jordi Català. - Claudinet: Pep Campió. "Avui acabem el Fan Fan, el duet Fan Fan i Claudinet." 5.2. Mirant cap als anys 2000 • Es prepara el terreny per als programes següents, ja centrats en la dècada del 2000 en endavant. • A partir del 2000 "hi ha tela": - Es remunta "Els Espejos" dels anys 60. - El grup La Petita Papereria de Tornassol torna a reviure. - Fanfan Show passa a ser Fanfan & Claudinet Fanfan Show. • Es destaca la idea de continuïtat i llarga trajectòria: "Suma així fins que el cuerpo aguante. Què vau fer de feina… fem, fem." 5.3. Continuïtat dels músics • Jordi subratlla la fidelitat i permanència dels músics del projecte: El bateria és el mateix des de 1967. Joan Muñiz, baixista, també ve de l’època del 1967. • Malgrat alguns lapses en la trajectòria, el grup ha anat continuant fins avui, amb la intenció de seguir mentre el cos aguanti. 6. Altres detalls i moments destacats 6.1. Anècdotes de noms i memòries • Hi ha una digressió sobre el cognom García, esmentant Josué García i García, veí de Tarragona, i la broma que "si algú no es deia García li posarien García de cognom". • Jordi recorda haver comprat un curs d’anglès anomenat "The Big Mosi", amb un extraterrestre que menjava metall, possiblement emès per TV3, on la protagonista era Sílvia, i el dolent multiplicava Sílvia amb una màquina. 6.2. Records de Montferri i actuacions recents • Es comenta una actuació a Montferri amb la Petita Papereria de Tornassol, amb el Josué i família, on van cantar el Ball del Fanalet i altres peces. • La conductora envia records a la família García i Jordi promet fer-los arribar el programa. 6.3. Tancament del programa • Es tanca el programa amb la referència que la setmana vinent: - S’iniciarà la etapa dels anys 2000. - Hi haurà noves sorpreses musicals i cinematogràfiques. • Es reprèn al final la cançó "Imagina't" com a colofó, reforçant el missatge de pau, germanor i esperança. Temes principals • Cinema rodat al Camp de Tarragona: "Terra de Canons" i el film sobre Fra Pere Perelló. • Participació local en grans produccions: figurants, rètols, espais de rodatge. • Memòria musical catalana: Marina Rossell, Òscar Mas, Mar i Cel. • Compromís cultural i pacifista: Ateneu de Tarragona, Coppel per la Pau, versió catalana d’Imagine. • Continuïtat de projectes musicals: Fan Fan i Claudinet, Espejos, Papereria de Tornassol. • Vida cultural tarragonina: club de lectura, mural de la Minerva, relació amb l’UNESCO.
Introducció al disc L’aigua L’episodi gira al voltant de “L’aigua”, primer disc de la saxofonista tarragonina Elia Blasco, un projecte nascut com a treball de final de carrera que es converteix en una obra madura, personal i conceptual. "L'aigua convida a fer un viatge sensorial... on aquest element esdevé metàfora de la vida, del canvi i del moviment constant." L’entrevista se centra en: • El procés vital i creatiu que porta Elia fins al saxo i fins a aquest disc. • El concepte de l’aigua com a fil conductor de totes les peces. • El caràcter multidisciplinari del projecte (música, pintura, dansa, projeccions). • La trajectòria formativa i professional d’Elia, incloent-hi la musicologia i la reparació d’instruments. Naixement del projecte i relació amb el saxo De veure la mare tocar a fer del saxo una vocació Elia explica com el saxo entra a la seva vida de manera molt precoç: • Amb uns 5 anys veu la seva mare començar a tocar el saxo i s’hi enganxa ràpidament. • Des d’aleshores, diu que no se n’ha separat, passant de l’ús amateur a una dedicació professional. Aquest vincle inicial familiar es transforma més endavant en un projecte propi de gran abast: un disc complet enregistrat en estudi. De treball de final de carrera a disc professional • L’aigua es grava al maig de 2025 com a culminació del seu treball de final de carrera. • Tot i haver participat abans en gravacions d’altres artistes, és la primera vegada que registra un projecte totalment propi. • Se la nota molt il·lusionada i satisfeta amb el resultat, amb ganes de continuar creant i gravant. El disc es defineix com un viatge sensorial a través de composicions originals, on l’aigua funciona com a metàfora de vida, canvi i moviment constant. Col·laboracions musicals i primer tast del disc Experiències prèvies en gravació Abans de L’aigua, Elia ja havia col·laborat amb diferents artistes: • Un rapper anomenat Nelo. • Cito, amb qui ha publicat algun tema conjunt. • Roger Bongoroll, que l’ajuda en la producció i el màster del disc. Això li dóna bagatge de gravació, però el disc actual és el primer on se sent plenament autora. “Montuiri”: inspiració a Mallorca La conversa s’atura en la peça “Montuiri”: • S’inspira en un viatge a Mallorca, al poble de Montuïri, on un amic (Manu) li deixa un saxo. • Al camp, provant idees, surt una melodia que li evoca un ocell volant sobre el mar. • Aquest ocell no troba terra ferma durant una estona, però finalment la troba, transmetent la idea de recerca i arribada. El programa fa sonar un fragment de la peça, combinant: • Saxo com a veu principal. • Una atmosfera que reforça el caràcter oníric i viatger de la composició. El concepte de l’aigua i els diferents “paisatges” del disc Moltes aigües, moltes situacions La conductora del programa destaca que al disc “hi ha moltes aigües diferents”. Elia ho confirma: • Cada cançó recorre un aspecte distint de l’aigua. • També explora situacions vinculades a aquest element, tant positives com dramàtiques. Això converteix el disc en una mena de mapa emocional i paisatgístic, on l’aigua adopta formes diverses: mar, riu, gel, pluges extremes, neu… “Dins”: homenatge a les víctimes del canvi climàtic Una de les peces clau és “Dins”: • Dedicada a persones que pateixen les conseqüències del canvi climàtic i fenòmens extrems com la Dana. • Elia la defineix com un petit homenatge a totes aquestes persones. La presentadora subratlla que aquí l’aigua es mostra com una força descontrolada, que pot fer més mal que bé tot i ser tradicionalment símbol de vida. L’aigua deixa de ser només font de vida i es converteix en una força destructiva, reflex del context climàtic actual. De fons, se sent “Dins”, que acompanya aquesta reflexió sobre la cara fosca de l’element. “Desert blanc”: paisatge de gel i glaciars Una altra peça destacada és “Desert blanc”: • Neix d’un viatge amb els seus pares, on el pare grava imatges de glaciars. • Elia els descriu com un “desert de neu”, que genera formes de gel punxants i diverses. • La música vol traduir aquestes formes i textures gelades en llenguatge sonor. La conductora havia imaginat inicialment escuma de mar o miratges de desert, però Elia explica que és un desert de neu i gel, obert igualment a lliure interpretació per part de qui escolta. Lliure interpretació de les imatges sonores Tant en “Desert blanc” com en altres peces, Elia insisteix que: • La música està pensada perquè cada oient hi pugui projectar les seves pròpies imatges. • Qualsevol lectura simbòlica (escuma, miratges, paisatges canviants) és perfectament vàlida. Això reforça el caràcter sensitiu i obert del disc. “Agur”: comiat, mar i veu en euskera Origen basc i funció de comiat La peça “Agur” té una càrrega emocional especial: • Parteix d’una cançó tradicional basca. • Sorgeix arran de la pèrdua d’una persona estimada. • Serveix per acomiadar algú amb pau i tranquil·litat, però també per donar-li una mena de benvinguda en un altre pla. Així, la cançó esdevé una cerimònia íntima de comiat i reconciliació amb la pèrdua. La veu de Maider i la calma del paisatge Dins “Agur” hi sentim una veu recitant en euskera: • És la parella d’Elia, Maider, originària d’Euskal Herria. • Llegeix un fragment d’una estrofa d’una cançó que parla del mar. • Elia li demana aquest gest, i Maider hi contribueix amb una interpretació molt delicada. La presentadora descriu l’efecte de la peça: • Li genera silenci, calma i paisatge. • Diu que s’imagina escenaris com terres escoceses verdes vora el mar, imatge que encaixa amb la intenció d’Elia de transmetre pau. Es busca una sensació de calma profunda, gairebé contemplativa, on el mar i la veu es fonen en un estat de serenor. Neu, flocs i improvisació guiada Connexió entre peces i imatges de neu La conductora pregunta si la cançó número 2 i la 3 estan relacionades entre elles (neu, “Desert blanc”, flocs…). Elia concreta un altre tema: • Explica un tema inspirat en flocs de neu, que neix durant una sessió amb Joel, un company de la carrera. Crear la sensació de flocs de neu caient El procés de creació d’aquesta peça és molt espontani: • Elia diu al seu company que vol transmetre la idea de flocs de neu caient. • Es posen a tocar i improvisar, deixant que surti la música. • El resultat és una peça que la presentadora troba “preciosa”. L’espai radiofònic fa sonar un altre fragment, convertint l’entrevista en una escolta comentada del disc, on es combina: • Explicació conceptual. • Mostra sonora. • Reaccions en directe de la conductora. Formació, trajectòria i ofici de la reparació Perfil acadèmic i professional d’Elia Blasco Cap al tram final, es presenta el perfil més complet d’Elia: • Té 23 anys. • Està considerada tant com saxofonista com musicòloga. • S’ha format a: - Taller de Músics de Barcelona. - Universitat Autònoma de Barcelona. - Universitat Internacional de València. Combina tres grans eixos professionals: • Interpretació (com a saxofonista). • Docència (ensenyament musical). • Reparació d’instruments. Com s’endinsa en la reparació de saxos La conversa s’aprofundeix en un aspecte menys habitual: la reparació de saxos. • Al seu poble hi ha un noi, Albert, que havia treballat molts anys a París i obre un taller de reparació. • Elia s’hi interessa i li pregunta com funciona aquest ofici. • Un dia ell la convida: “Per què no véns i t’ho ensenyo?”. A partir d’aquí: • Descobreix com es pot desmuntar un saxo i com funciona per dins. • Aprèn a fer ajustos i reparacions bàsiques. • Diu que això li obre un món nou: dins del taller, sent que “el temps s’atura” i que ho gaudeix molt. La conductora remarca que és molt útil per curar els “accidents” inevitables dels instruments i valora que Elia tingui aquesta doble mirada: música i ofici tècnic. Els dos saxos tenors: “de guerra” i “d’eminència” Elia explica que no toca sempre el mateix instrument: • Té dos saxos tenors principals (i alguns més): - El “saxo de guerra”, que fa servir per tocar arreu, per tot tipus de bolos i situacions exigents. - El saxo “d’eminència”, el que ha utilitzat durant tota la carrera i al qual té molt de carinyo. • Aquest segon instrument el reserva per a: - Moments íntims. - Concerts especials, menys de carrer i més de sala o context cuidat. La conductora el bateja com el saxo que només surt en ocasions molt importants, cosa que encaixa amb la importància emocional del disc L’aigua. El directe: un espectacle multidisciplinari El concert de final de carrera com a “prototip” d’espectacle Elia explica com va ser el concert de presentació del disc (concert de final de carrera): • La gent que hi va assistir va quedar molt sorpresa per la quantitat de coses que passaven a l’escenari. L’espectacle combina: • Pintura en directe, amb: - Anna Garcia. - Marc López. • Dansa, amb la ballarina Maida Vicente. • Projeccions, que afegeixen una capa visual. Això converteix el projecte en una experiència sensorial global, on música, imatge i moviment es vinculen a la idea d’aigua. Objectiu: portar el projecte arreu (inclosa Tarragona) Elia té clar el seu desig per al futur immediat: • Fer concerts del disc a molts llocs. • Oferir aquest moments de desconnexió al públic, en un món accelerat. • Poder-lo portar també a Tarragona, cosa que la conductora li demana explícitament. La ràdio li obre les portes: Es convida Elia a tornar sempre que vulgui, especialment quan presenti nous videoclips o senzills. El videoclip del riu i la complicitat familiar Gravació al riu: aigua, peus i imatges També es parla del videoclip de la cançó del riu: • Està gravat a un riu anomenat Riu del Cúb. • Elia comenta que l’aigua no estava gaire freda i només hi fiquen els peus. • No hi ha cap accident, malgrat que els rius poden ser traïdors per les algues i superfícies relliscoses. La presentadora destaca que al vídeo: • Hi ha moltes imatges diferents, que creen un viatge molt bonic seguint el curs del riu. La germana com a realitzadora del vídeo Elia revela que el vídeo està fet per la seva germana, Anna Blasco: • Té molta sensibilitat per la fotografia i el vídeo. • Gràcies a ella, el resultat és molt cuidat i emotiu. La conductora subratlla que: • Quan les coses es fan amb carinyo i complicitat familiar, el resultat artístic encara guanya més profunditat. Altres peces del disc: “Interludi” i “L1” “Interludi” com a pont intern del disc Cap al final, es menciona també la peça “Interludi”: • Es presenta com un moment de transició o respir dins del disc. • Tot i no sonar sencer al programa, es reivindica que no incloure’l seria “un drama”, pel rol estructural que té en el conjunt. “L1”: la línia de metro i el viatge quotidià La darrera peça que es comenta és “L1”: • El títol ve de la línia 1 de metro de Barcelona, que Elia agafava cada dia mentre vivia a la ciutat. • La conductora inicialment la llegeix com “l’1”, però Elia confirma que és “L1” literalment. • El tema funciona com a paisatge sonor del dia a dia urbà, una altra mena de “viatge” dins el disc. La presentadora ho aprofita per fer la metàfora que “agafen l’L1” per viatjar cap als futurs projectes d’Elia, tot convidant-la a tornar al programa. Tancament: present i futur d’Elia Blasco Al tram final, es tanquen diversos fils importants: • Es fa un agraïment mutu entre Elia i la conductora pel temps compartit i pel disc. • Es convida Elia a: - Continuar gaudint del disc i del videoclip del riu. - Preparar futurs senzills i videoclips. - Tornar als estudis quan tingui novetats, especialment si porta l’espectacle en directe. La sensació global que deixa l’episodi és la d’estar davant d’una artista jove però molt madura, que: • Ha creat una obra conceptual al voltant de l’aigua, plena d’imatges i emocions. • Combina saxo, musicologia, docència i reparació d’instruments. • Entén la música com un espai de viatge, calma i reflexió, i també com un punt de trobada multidisciplinari amb altres arts.
Resum general Programa de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio amb una doble columna vertebral: memòria de cinema i música tarragonina amb Jordi Català i presentació en primícia del debut de Marcus Brown, jove artista tarragoní. "Presentar-la en quatre països en 24 hores" — el repte amb què Marcus Brown llança el seu primer single, What's This?, abans de culminar a Tarragona. Bloc de cinema i música local (amb Jordi Català) 1) Terra de Canons: rodatge, repartiment i arrels tarragonines • Pel·lícula: Terra de Canons (1999) amb rodatges a Vilanova d’Escornalbou, Altafulla (xalet de Joan Vázquez) i República Txeca. • Connexió local: Escenes a carrer Cavallers (Tarragona). Jordi Català hi participa com a figurant (jornaler i Guàrdia Civil). • Repartiment destacat: Sidney Rome, Mario Guariso, Lorenzo Quinn i Anthony Quinn (aparició al tram inicial), Cristina Piñeda, Mercè Aràdelit, Carme Capdet, Amparo Muñoz, entre d’altres. • Atrezzo local: Rètols de la pel·lícula fets a Casa Freixa (Rambla de Tarragona). • Trama (vist per sobre): conspiració frustrada per atemptar contra Franco, amb el relat travessat de memòries i paisatge tarragoní. • Anècdotes: Jordi recorda l’ambient de rodatge i la proximitat de Lorenzo Quinn amb l’equip. 2) Tradició i cançó: Òscar Mas, Ball de Rams i Marina Rossell • Música vinculada al film: el “Ball de Rams” (introduït per Òscar Mas) i la seva vigència festiva (Roser, Montferri). • Marina Rossell: record d’aparició com a convidada al film i concert imminent al Monestir de Santes Creus dins el Festival Muses (amb piano de cua). • Memòria musical: duet amb Marina Rossell als 80, records amb Pere Tàpies i una escena de resistència cultural — "Que vinguin, que vinguin!" (Marina, marcant el ritme amb el gaiato). Segona pel·lícula: Fra Pere Perelló 3) Biografia i rodatge • Figura: Fra Pere Perelló (n. 1540), vinculat al convent d’Escornalbou; relíquia del seu dit índex a l’església de Sant Mateu de Riu de Canyes. • Itinerari: noviciat a Horta de Sant Joan (Mare de Déu dels Àngels), coincidint amb Salvador d’Horta. • Terme clau: considerats “profesia i miraclerts” (influència i guia moral). • Rol: Jordi Català interpreta Fra Pere Perelló a la pel·lícula. 4) “Imagina’t” (John Lennon) en català, Ateneu i UNESCO • Versió catalana: “Imagina’t”, adaptada i dirigida musicalment per Jordi Català (lletra de Carme Bernat), vinculada a la causa Coppel per la Pau. • Difusió internacional: La versió ha ressonat a UNESCO (París) i es prepara una delegació tarragonina (2026/27) via l’Ateneu. • Vida cultural local: - Club de lectura de l’Ateneu (nivell avançat). - Ubicació: Carrer Sant Magí, 4, davant del Teatre Romà, amb el mural de la Minerva com a nou pol d’atracció. - Loteria solidària: Núm. 70.107. 5) Epíleg musical: Fanfan i Claudinet • Tancament de cicle: Es clou el duet Fanfan i Claudinet (Jordi Català i Pep Campió). • Pas als 2000: retrobaments (Paper de Tornassol), formats reconfigurats i continuïtat de músics històrics (bateria i baix des de 1967). Entrevista als Estudis de Tarragona Ràdio: Marcus Brown 6) Debut i trajectòria • Artista: Marcus Brown (24 anys, Tarragona). • Single de debut: What’s This? — pop amb canvis de ritme que emulen els alts i baixos emocionals de l’enamorament. • Origen musical: del món de l’esport (ciències de l’activitat física, Lleida) a la música: epifania als Alps davant un guitarrista bohemi; aprenentatge autodidacta (3 anys). 7) Procés creatiu • Mètode: guitarra a l’habitació, acords que inspiren melodia i després història; • Tema: la confusió i l’energia de l’“enamorament” expressades en dinàmiques i contrastos. 8) El repte 7N: quatre països en 24 h i final a Tarragona • Itinerari: Aachen (Alemanya) → Lieja (Bèlgica) → Maastricht (Països Baixos) → Tarragona. • Logística: trens regionals, motxilla mínima i guitarra; tot documentat en vídeo. • Culminació a casa: concert-presentació a 12 topos (c. de Podaca), divendres 7 de novembre a les 21.00. • Equip: producció amb Rinze (mentor i coproductor del llançament). "És una cançó per a la Pau" — sobre “Imagina’t” — i un llançament per a la ciutat: la nova veu tarragonina s’estrena amb ambició europea i retorn al públic local. Indicatius, espots i tancament • Identificació: indicatiu de Fans de Tarragona i falca de programació. • Espots: Obramat; Antagonista Teatro; Fira de l’Ocupació (Cambra de Tarragona); Tanatori Municipal de Tarragona. • Comiat musical: Eclèctica (germanes Penalba) amb “Perfecto imperfecto”.
Visió general de l’episodi Arran de Mar dedica l’episodi a repassar l’actualitat marítima catalana i a aprofundir en conflictes pesquers, conservació marina, memòria històrica del món de la pesca i divulgació científica. El programa combina butlletí informatiu, entrevistes en profunditat i petites seccions divulgatives. 1. Actualitat del litoral català (informatiu inicial) 1.1. Obres i gestió del litoral a la Costa Brava • Roses: renovació del camí de ronda entre Port de Roses i l’entrada del Parc Natural del Cap de Creus, amb: - Instal·lació de baranes i passeres - Pavimentació i millora de la xarxa de clavegueram - Estabilització de zones amb risc de despreniments - Tall temporal del tram Canyelles–Almadrava i de l’accés a Punta Falconera per inestabilitat del terreny • Palamós: l’alcaldessa Maria Puig defensa que les obres del passeig de mar avancen segons calendari, malgrat els dubtes de l’oposició. - Ja s’han obert trams entre els carrers Aragó–Provença i fins a Enric Vincke - Es prepara la segona fase per connectar directament el passeig amb la platja Gran, pendent de tràmits amb l’administració de Costes de l’Estat 1.2. Crisi dels dies de pesca al delta de l’Ebre • El sector de l’arrossegament espera sense resposta la decisió de la Comissió Europea sobre l’atorgament de més dies de pesca per acabar el 2025. • Diversos ports (l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Roses) tenen barques amarrades perquè han esgotat els dies autoritzats. • Algunes embarcacions continuen sortint a pescar assumint possibles sancions desconegudes. • El ministre Luis Planas, la Generalitat i quatre comunitats autònomes han enviat una carta conjunta a Ursula von der Leyen demanant mesures urgents per evitar l’ensorrament del sector pesquer. Argument del sector pesquer: • Han aplicat mesures de sostenibilitat (tancaments, reducció d’esforç pesquer, etc.) i els estudis de l’ICATMAR indiquen una millora dels estocs. • Les limitacions europees han comportat: - Menys jornades de feina - Captures insuficients per cobrir costos - Incertesa i pèrdua de relleu generacional “Nosaltres l’únic que estem reclamant és el dret a treballar.” (Antoni Abad) • Les cofraries es plantegen portar els treballadors a l’atur, com en les parades biològiques, però adverteixen que la situació es pot tornar irreversible econòmicament, socialment i culturalment per molts pobles costaners. 1.3. Exposició “Un Mediterrani viu” al Garraf • Arriba a Vilanova i la Geltrú l’exposició itinerant “Un Mediterrani viu”, que mostra la biodiversitat marina del litoral català mitjançant una experiència immersiva i divulgativa. • Projecte impulsat per l’entitat Natural Art Reef, especialitzada en conservació marina científica i social. • L’exposició se centra en el biotop de Torredembarra, un escull artificial innovador que demostra la resiliència del mar Mediterrani: - Construït fa uns 10 anys - En pocs anys ha estat colonitzat per una gran quantitat de vida marina, sense intervenció directa - Serveix de refugi per espècies sensibles i il·lustra fins a quin punt el mar es pot regenerar si se li dona espai 1.4. Innovació gastronòmica al Maresme • L’empresa Coc Delicatessen (Arenys de Mar), especialitzada en croquetes artesanes, presenta al Gastronomic Forum Barcelona 2025 un nou producte: el bunyol de pop. • Tenen una seixantena de varietats (embotits, peix, carn, vegetals i dolces) i aprofiten el fòrum per donar-se a conèixer a restauradors i professionals de l’hostaleria. 1.5. Natació naturista al Garraf • L’Associació Naturista de la Platja de l’Aigua Dolça de Vilanova i la Geltrú acull el 53è Campionat Internacional de Natació Naturista, per primer cop a Catalunya. • Unes 200 persones de 10 federacions europees competeixen a la piscina municipal de Sitges. • Categories per edats (de 10 a >75 anys), persones amb discapacitat i premis especials. Filosofia naturista, segons Núria Portí: “La pràctica del naturisme et fa sentir lliure i t’allibera de prejudicis. És una forma d’acceptar el teu propi cos.” • A més de l’esport, hi ha activitats socials (sopar de gala amb actuacions de Pep Poblet i la coral La Soprano). 1.6. Projecte Camí de Mar (Argelers–Malgrat) • A Malgrat de Mar es presenta el projecte Camí de Mar, que vol connectar tots els camins de ronda entre Argelers i Malgrat en una ruta contínua d’uns 250 km. • Diagnosi feta pels impulsors (Eduard Bonmatí i Josep Lluís Martínez): - 155 km en bon estat - 62 km necessiten arranjaments (alguns ja en marxa) - 33 km sense cap camí habilitat • Es plantegen 21 etapes inspirades en el Camí de Sant Jaume i busquen suport institucional per fer-lo realitat. 1.7. Seguretat hidràulica al Gallà • Prova de so de 4 sirenes a la presa del Gallà (El Catllar) per al Pla d’Autoprotecció de la infraestructura. • Sirenes audibles a El Catllà, la Riera de Gaià, Altafulla i Tarragona (Ferran i Tamarit). • La presa (categoria A) és de Repsol i abasteix d’aigua industrial i de reg. • Es detalla el codi sonor d’evacuació i fi d’alerta i s’explica que la prova només farà sonar un minut. 1.8. Energia solar al Port de Tarragona • El Port de Tarragona impulsa la seva planta fotovoltaica més gran al moll de Castella. • L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) licita obres de millora de les cobertes de les naus A, B i C, entre el vial nord (vora el Riu Francolí) i el centre d’acreditacions. • Inversió prevista: 279.830 € (sense IVA), amb un termini de dos mesos. • Projecte cofinançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional, com a pas previ a la instal·lació de les plaques solars. 1.9. Estat de la mar i trànsit • Predicció marítima (Lluís Mi Pérez): - Marejol generalitzat, amb una mica de tràngol de sud a la Costa Brava - Vent de sud reforçant-se a Cap de Creus i Cap de Begur - L’endemà: vent de xaloc més intens a la Costa Daurada, efecte embut al delta de l’Ebre i algunes pluges entre el Tarragonès i el Baix Empordà • Trànsit (SCT): - Accident a l’AP-7 a l’Aldea: incendi total d’un camió, un carril tallat sentit València, danys al ferm i desviaments per l’Ampolla i l’Ametlla de Mar. 2. Prohibició de la caça al delta de l’Ebre per grip aviar 2.1. Context sanitari i restriccions • Es detecta un cas de grip aviària a la zona del Canal Vell (Deltebre). • La Generalitat decreta prohibició de caça en un radi de 10 km fins al 23 de novembre. • Afecta especialment la caça de polles d’aigua / gallineta d’aigua, espècie que ja tenia una temporada regulada. 2.2. Impacte sobre el sector cinegètic i agrari Entrevista a José Pedro Tomás, president de la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre: • El sector assumeix que és un problema sobrevingut, però alerta de: - Dies de caça perduts que impediran complir els objectius de control de població de gallineta d’aigua - Possible dany greu en la propera campanya d’arròs (abril–maig) per sobrepoblació d’aquesta espècie • Recorda que la gallineta d’aigua ja es caça per danys a l’agricultura i que, si es trenca l’“equilibri” de poblacions, el camp ho patirà. 2.3. Crítica a la gestió i a determinats col·lectius • José Pedro diferencia tres departaments implicats: - Agricultura, que considera que s’ha comportat “com tocava”, intentant minimitzar danys i comunicant el retorn a la normalitat en algunes activitats (com els ànecs de reclam). - Territori i Sostenibilitat, responsable de la gallineta d’aigua, al qual critica per actuar massa ràpid i sense esperar si apareixien nous casos. - Sanitat animal, que regula granges i aus de reclam i estableix terminis. • Carrega durament contra organitzacions que “volen treure profit” de les desgràcies sanitàries per intentar eliminar la caça: “El que no pot ser és que es digui que la caça s’ha d’acabar. Si el caçar s’ha d’acabar, qui controlarà els danys de conills, senglars, guineus o gats asilvestrats?” • Demana diàleg previ amb el sector abans d’imposar vetos en plena temporada i critica la definició dels radis de restricció. • Recorda que les aus salvatges es mouen igualment de nit, amb o sense caçadors, i qüestiona que es focalitzi la responsabilitat només en la caça. 2.4. Salut pública vs. pressió sobre la caça • El president de la Federació insisteix que la salut pública és prioritària i que el col·lectiu caçador és responsable. • Però denuncia una mena de “caça de bruixes” i adverteix que, si es prescindeix dels caçadors, l’administració haurà d’assumir el control de la fauna i les conseqüències en seguretat (senglars en zones urbanes, etc.). 3. Botànica marina: la Cimodocea nodosa 3.1. Característiques ecològiques • Secció divulgativa sobre la fanerògama marina Cimodocea nodosa, coneguda com Gram o “germaneta pobra de la Posidònia”. • Habitat: - Fondàries entre 5 i 25 metres - Fons sorrencs propers a la costa amb bona penetració de llum per fer la fotosíntesi • Morfologia: - Planta amb flor, fruit, llavor, tija, fulles i arrels - Fa una xarxa densa de rizomes que fixa el sediment i resisteix els temporals - Fulles estretes en forma de cinta, fins a 50 cm de llarg - Fruita primaveral, similar a un “cigronet acabat en punta” 3.2. Importància ecosistèmica • Tot i ser menys mediàtica que la Posidonia oceanica, és clau per a la biodiversitat i per a l’estabilització dels fons sorrencs. • Exemple destacat: la praderia de Gram de l’Badia de Roses, la més important de la Mediterrània. • Distribució àmplia a mars temperats d’arreu del món. 4. Club Nàutic l’Escala: balanç i reptes de futur 4.1. Temporada 2025 i desestacionalització Entrevista amb Narcís Carreres (president) i Raimon Roca (director gerent) del Club Nàutic l’Escala. • Balanç positiu de la temporada: - Ocupació mitjana de l’amarre un 2,7% superior a l’any anterior - Més mesos amb les embarcacions a l’aigua, afavorint la desestacionalització de l’activitat nàutica - Increment notable del soci esportiu, ara al voltant dels 250 membres • L’estiu ha estat bo, sobretot l’agost; el juliol va venir marcat per pitjor temps. 4.2. Esport per a infants i joves: casals i esport blau • Casals d’estiu: - Summer School en col·laboració amb l’IES de l’Escala: combinació d’esports nàutics i anglès per a infants - Campus juvenil de multiactivitat nàutica • Aquests programes introdueixen nens i nenes al port, que després poden continuar a: - Cursos de vela de perfeccionament - Rem de mar • Esport blau escolar: programa anual amb escoles per apropar la vela i la mar a alumnes durant el curs. 4.3. Salut blava i vela adaptada • Projecte de Salut Blava amb la Fundació Salut Empordà i el CAP: - Sessions de rem per a persones amb patologies oncològiques o necessitats de benestar emocional - Inspirat en una prova pilot amb la Universitat de Barcelona i Dipsalut - Objectiu: millorar estat emocional i qualitat de vida • El club també fa anys que treballa en vela adaptada, integrant persones amb diversitat funcional. 4.4. Manteniment d’instal·lacions i exposició a nord • El port està exposat als vents de nord, fet que accelera el desgast d’infraestructures. • Tardor, hivern i inici de temporada s’aprofiten per a grans tasques de manteniment del port. 4.5. Relació amb el municipi i vida social • El Club Nàutic està molt vinculat a la Festa de la Sal i a la navegació tradicional: - Coorganització de la trobada de vela llatina (20 embarcacions) juntament amb l’Associació d’Amics de la Vela Llatina. • Activitat social intensa: - 35–40 esdeveniments anuals (regates, trobades de pesca, etc.) - 4–6 conferències hivernals sobre temes nàutics i portuaris - Arrossades i actes de germanor per enfortir la comunitat de socis i usuaris 4.6. Competició i grans esdeveniments • L’any 2025 es planteja com un any de transició després d’haver acollit grans campionats. • Per al 2026 ja està confirmat: - Campionat d’Europa de la classe Moth (MOB): monocascos lleugers foilers que s’eleven sobre l’aigua - Es preveu una participació d’uns 90 regatistes d’elit • Dos regatistes locals (Marc i Gerard) competeixen en aquesta classe i podran fer-ho “a casa”. 5. “Gent de Calella, gent de mar”: fotografia i memòria oral 5.1. L’exposició i el seu plantejament Entrevista amb Quim Botell, de l’entitat fotogràfica Fotofilm Calella. • Exposició “Gent de Calella, gent de mar”, presentada a la Fira de Calella. • És una crònica fotogràfica de la Calella pescadora, quan la ciutat “respirava mar” i conviuien: - Les barques i xarxes dels pescadors - Els primers anys del turisme de sol i platja • Les fotos provenen sobretot de fons familiars de pescadors; sovint no se’n coneixen els autors. • Molts mariners eren coneguts pel motiu (mote) més que no pas pel nom: Pitu, Xaloc, Porronet, Ted, etc. 5.2. Integració de testimonis orals • L’exposició es complementa amb àudios de pescadors veterans encara vius, accessibles també en línia: - Expliquen històries lligades a cada imatge (tipus d’art de pesca, barques, conflictes, anècdotes) - Donen context humà i emocional al material visual Exemple: records d’un pescador explicant com es calaven sardinals, com es mesurava la fondària i com es muntaven els rams per atraure sardines. • Un cas emotiu és el del Porronet: a l’exposició hi ha fotos seves i del seu pare a la barca, i el besnét s’hi pot fotografiar al costat. Es fa evident el fil generacional pescador. 5.3. Recuperar la memòria d’una Calella sense port • Avui a Calella hi ha pocs pescadors professionals; molts van emigrar a ports com Arenys o Blanes. • A la platja de les barques encara hi ha algunes embarcacions petites d’aficionats, que conviuen amb banyistes i turistes. • Fotofilm Calella reivindica el paper de les entitats fotogràfiques en la recollida i preservació de memòria visual de la ciutat (pescadors, tèxtil, pagesia, etc.). 6. “Un Mediterrani viu”: biotop de Torredembarra i divulgació 6.1. Natural Art Reef i els biòtops Entrevista amb Irene Gonzalo, biòloga i project manager de Natural Art Reef. • L’associació neix a partir del treball de Miquel Rota, pioner en aquaris marins i en traslladar el concepte d’“aquari” al mar amb esculls artificials (biòtops). • En 30 anys han col·locat més de 400 biòtops de carbonat de calç al litoral català. • Objectius: - Afavorir la regeneració d’hàbitats i la biodiversitat - Estudiar científicament l’efecte d’aquests esculls - Fer educació i conscienciació marina 6.2. El biotop de Torredembarra • És el projecte estrella: una gran muntanya de pedra calcària a pocs metres de la costa de Torredembarra. • Característiques clau: - 20 metres d’alçada aproximadament - Dissenyat per imitar fons naturals: cavitats, refugis, relleus - Zona protegida de la pesca, fet que permet la instal·lació de fauna vulnerable • En només un parell d’anys, el biotop s’ha convertit en un ecosistema ric i complex: - Presència de peix lluna, gorgònies, llagostes i moltes altres espècies - S’ha observat que serveix com a estació de neteja per als peixos lluna 6.3. L’exposició itinerant “Un Mediterrani viu” • Pensada com un recorregut experiencial en tres àmbits: Antecedents: història de Natural Art Reef, esculls artificials i usos del carbonat de calç. El Biotop de Torredembarra: resultats científics, fotos, vídeos i observacions de comportament. Consciència marina i educació: taules amb mostres, jocs, realitat virtual i augmentada. • Tecnologia immersiva: - Ulleres de realitat virtual amb imatges gravades al biotop - Mòduls de realitat augmentada sobre espècies com la rajada toro, en perill crític • Treball amb escoles i col·lectius amb diversitat funcional: - Visites guiades per a nens i nenes que potser no han vist mai el fons marí - Experiències per a persones que, físicament, difícilment podrien bussejar “És un retorn a la societat del que és seu: el mar és de tothom, nosaltres només el fem visible.” 6.4. Investigació i col·laboracions • El biotop actua com un observatori de creació d’ecosistemes des de zero. • S’hi fan estudis amb: - Universitat de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya • Es treballa sobre: - Colonització d’espècies - Canvis de comportament (com la rajada toro que hi acudeix regularment) - Potencial replicabilitat del model en altres indrets, sempre prioritzant la protecció del que ja existeix. 7. Càpsula de cetacis: el dofí mular (Tursiops truncatus) 7.1. Identificació i comportament Secció “Les càpsules del mar” amb l’Associació Cetàcia (Arnau). • Nom científic: Tursiops truncatus. • Morfologia: - Dofí de mida mitjana (uns 3 metres), molt robust - Color gris uniforme (monocromàtic), amb ventre més clar - Aleta dorsal alta i falcada, situada cap a la meitat del cos • Comportament a mar: - Sovint tranquil en superfície, però capaç de grans velocitats i salts - Pot mostrar-se agressiu amb altres espècies (s’han reportat atacs mortals) 7.2. Alimentació i distribució • Dieta principal: peixos, i ocasionalment cefalòpodes. • Hàbitat al Mediterrani: - Espècie resident tot l’any - Preferència per la plataforma continental (fondàries fins als 200 m) - És el dofí que més sovint es veu des de la costa, si les condicions són bones 7.3. Amenaces principals • Classificat com a vulnerable per la UICN. • Amenaces clau: - Captura accidental en arts de pesca - Competència pel recurs amb la pesca professional (disminució de preses) - Contaminació i bioacumulació de tòxics, que afecten sistema nerviós i reproducció 7.4. Observació responsable i fotoidentificació • Normativa bàsica d’albirament: - Reduir la velocitat fins a 4 nusos com a màxim - No acostar-se a menys de 60 metres; si és el dofí qui s’apropa, mantenir rumb i velocitat reduïda • Fotoidentificació: - Es fa a partir de les marques de l’aleta dorsal (talls, cicatrius, etc.) - Permet reconèixer individus al llarg del temps i entre regions - Associació Cetàcia ha detectat reavistaments d’alguns dofins identificats també a Múrcia i al nord del Mediterrani, mostrant grans desplaçaments. “Només veure’ls ja és un espectacle; no cal perseguir-los, cal observar amb respecte.” 8. Altres continguts i elements de continuïtat • S’obren i tanquen hores amb falques d’Arran de Mar com “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”, música i autopromocions de Tarragona Ràdio i d’altres programes (com Raulina amb salsa). • Es dona pas a un butlletí informatiu de Tarragona Ràdio (canvi de contracte de neteja a la ciutat, obres a la URV – Universitat Rovira i Virgili (URV), dades d’atur) que actua com tall entre la primera i la segona hora. • La segona hora segueix el guió anunciat a l’inici: clubs nàutics, exposicions, nova mirada al Mediterrani i divulgació marina. En conjunt, l’episodi combina informació local i sectorial (pesca, ports, seguretat hidràulica i energètica) amb relats humans (pescadors de Calella, naturistes, caçadors del delta) i contingut científic (biòtops, botànica marina, cetacis), oferint una visió molt completa de la relació entre la societat catalana i el seu mar.
Panorama general L'espai informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio recull l'actualitat política, econòmica, social, cultural i esportiva de la ciutat i del país, amb especial èmfasi en el canvi de concessionària de la neteja viària i recollida de residus a Tarragona. Canvi històric en la neteja i la brossa Urbacer substitueix Fomento (FCC) després de sis dècades gestionant la neteja i la recollida de la brossa a Tarragona. Nova flota inicial de 135 vehicles: 90 provenen de l’antic servei i s’han posat al dia. 45 arriben d’altres ciutats o s’han llogat. En 1 any – 1 any i mig s’incorporaran 120 vehicles nous (contracte de 26 M€). 290 treballadors subrogats d’inici, amb previsió de noves incorporacions. L'alcalde Rubén Viñuales subratlla el caràcter estructural del canvi: "És un contracte per la Tarragona del segle XXI. Teníem un contracte que no corresponia a la ciutat que mereixem ser." Desplegament i millores previstes El delegat d’Urbacer, Xavier Mauri, explica que el contracte implica: Noves instal·lacions i reforma de les cessions de l'Ajuntament de Tarragona. Arribada esglaonada de la nova maquinària (3, 6, 12 i fins a 18 mesos segons el tipus de vehicle). Adaptació progressiva dels serveis a la nova maquinària. Entre les novetats del servei: Més freqüència de neteja i arribada a més indrets. Retirada de les illes de contenidors soterrats que queden. Més illes de contenidors i reforç de la seva neteja. Recollida de voluminosos porta a porta. Més transparència i control ciutadà sobre el servei. L'Ajuntament impulsa una campanya informativa sobre el canvi. Reaccions polítiques: Partit Popular El Partit Popular es manté a l’expectativa, recordant la seva abstenció al ple del contracte: La portaveu Maria Mercè Martorell critica les pròrrogues excessives de l’antic contracte, que han acabat perjudicant la ciutadania. Assenyala que la ciutat ha canviat molt des de 2002, amb nous barris com Joan XXIII, i que el model de contenidors soterrats ha quedat superat. Martorell alerta que la millora no serà immediata, perquè bona part de la maquinària encara és antiga: "Que ningú pensi que avui aquestes maquinàries són noves, no ho són (...) estan molt envellides." Reitera la necessitat de millorar la neteja en proporció al que paga l'Ajuntament i, en definitiva, els tarragonins i tarragonines. Sanitat: reforç de la plantilla a l’Hospital Joan XXIII En Comú Podem recull més de 4.000 signatures per reforçar la plantilla de l’Hospital Joan XXIII i exigeix més pressupost a la Generalitat. Denuncien: Manca de personal i de relleu. Problemes de funcionament i planificació laboral. Ritmes de treball "brutals" des de fa 3-4 anys, més enllà de la Covid. El portaveu Jordi Collado reclama: Més pressupost estructural per crear places i llocs de treball. Solucionar mancances estructurals del centre. També apunten una manca d'identitat de l’hospital, que dificulta l’atracció de professionals. El grup es compromet a donar suport al personal i sindicats per millorar condicions i garanties laborals. Patrimoni històric romà: noves inversions La Generalitat aprova dues subvencions per preservar el patrimoni històric de Tarragona: Ajuts del Departament de Cultura per un total d’1,4 M€ en diverses anualitats. Fins al 2027, 1 M€ per a: Museïtzació del Fòrum de la Colònia. Intervencions a la Porta Triomfalis de l’Amfiteatre romà. Redacció del projecte bàsic i executiu del futur Museu d’Història. Fins al 2028, 100.000 € anuals per a la conservació del conjunt arqueològic romà, cofinançats amb una aportació igual de l’Ajuntament de Tarragona. Mercat laboral i atur al Camp de Tarragona A la demarcació de Tarragona, l’atur puja un 1,5% a l’octubre, trencant la tendència de descens: 565 aturats més respecte al setembre. Total de 38.112 persones desocupades. En termes interanuals, hi ha un 4,58% menys d’aturats (1.828 persones menys que fa un any). Comparativa amb la resta de demarcacions catalanes: Girona: +2,2% (augment més alt). Lleida: +1,81%. Barcelona: pràcticament estable. Catalunya: uns 324.500 aturats. Per sectors: Serveis: +548 persones aturades (augment principal). Indústria: +63. Agricultura: +4. Construcció: -94 aturats (genera prop d’un centenar de nous llocs de treball). Universitat Rovira i Virgili (URV): obres al Campus Catalunya Al Campus Catalunya de la URV, s’estan executant diverses obres de millora d’espais, sostenibilitat i zona verda. Reforma integral de l’Aula Magna Pressupost d’adjudicació: 782.000 €. Inici a mitjans d’octubre, amb termini d’execució de 6 mesos. Intervencions principals a l’Aula Magna: Substitució de butaques i paviment a la platea. Modernització de la zona de control (so, audiovisuals i connectivitat). Renovació de la il·luminació d’escenari i platea. Millora dels accessos. Es manté la capacitat per 354 persones assegudes, en 272 m² de sala i 70 m² d’escenari. El rector Josep Pallarès explica el calendari general: "L'última obra important prevista és l'adequació de l'Aula Magna, que durant aquest curs la tindrem feta. Pel curs que ve (...) acabar de jardinar tota la zona del campus que actualment està tapada per una avalla." Altres actuacions al Campus A la plaça de la Concòrdia: Reparació del paviment. Instal·lació de més jardineres. Finalització prevista abans de finals de novembre. Renovació de la climatització de tot el conjunt d’edificis per: Modernitzar el sistema. Descarbonitzar-lo. Millorar-ne el rendiment energètic. Infraestructures viàries Millores a l’A-27 Inici de les obres de millora a la A-27, tram Constantí – la Pobla de Mafumet. Durada prevista fins al 17 de novembre. Durant els treballs: El trànsit es desvia a la calçada dreta, habilitada com a doble sentit. Forma part del pla del Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible per manteniment i millora de la xarxa entre Tarragona i Montblanc. Dimecres s’inicien obres complementàries al tram variant Valls–Montblanc. Inversió conjunta: 20 M€. Tall de l’AP-7 per incendi d’un camió Incidència greu a l’AP-7 a l’alçada de l’Aldea, sentit sud. Tall de la via principal per incendi d’un camió. Actuació de cinc dotacions de Bombers de la Generalitat. Desviaments senyalitzats per la sortida 308 cap a la N-340. Seguretat i emergències: sirenes a la presa del Gaià Demà, a les 12 h del migdia, prova de so de les quatre sirenes de la presa del Gaià per alertar la població en cas d’incidència. Municipis on se sentiran: el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla i Tarragona (zona Ferran i Tamarit). Integrat al Pla d’Autoprotecció de la Infraestructura, coordinat per: Protecció Civil de la Generalitat. Repsol. Agència Catalana de l'Aigua. Protecció Civil de l'Estat. Característiques de la presa del Gaià: Inaugurada el 1975. Classificada com a categoria A (màxim potencial de danys en cas de trencament o fallada). Emmagatzema aigua per a ús industrial i regadiu. Titularitat de Repsol. Les sirenes: Tenen un so diferent del risc químic. Són a diversos punts de la llera aigües avall, per alertar durant la primera mitja hora d’inundació. Senyal d’evacuació (en situació real): 1 minut de so, 5 segons de silenci, 1 minut de so, 5 segons de silenci i 1 altre minut. Senyal de fi d’alerta: so continu de 30 segons. A la prova només sonarà 1 minut. S’han fet sessions informatives i campanyes de sensibilització al Catllar, la Riera de Gaià, Tarragona i Altafulla. Port de Tarragona: energia solar al Moll de Castella El Port de Tarragona avança en la instal·lació d’una nova planta de generació d’energia solar al Moll de Castella, la més gran impulsada fins ara per l’Autoritat Portuària. Pressupost de l’actuació prèvia: 280.000 €. Durada prevista: 2 mesos. Cofinançament a través del programa operatiu dels Fons FEDER. Treballs previstos: Millora de l’envolupant de la coberta. Substitució de la xapa superior. Substitució dels policarbonats de les claraboies. Preparació de tota la superfície de coberta per acollir la futura planta fotovoltaica. Edificis on s’intervé: Nanses A, B i C del Moll de Castella. Ubicades entre el vial nord del Moll, que toca el Riu Francolí, i el centre d’acreditacions. Cultura i espectacles Concert de Sergio Dalma a Tarragona El cantant Sergio Dalma inclou Tarragona en la seva nova gira centrada en els èxits del seu projecte Via Dalma. Data a Tarragona: 25 d’abril de 2026. Lloc: Tarraco Arena Plaça (TAP). La gira inclou més d’una vintena de dates arreu de l’Estat (Salamanca, Pamplona, Palma, Granada, Tenerife, etc.). Entrades a la venda des de dimecres 5 de novembre. Inici del tour: 14 de març a Sant Sebastià. Final de gira: 21 de febrer de 2027 al Movistar Arena de Madrid. Presenta el disc “Y Torno a Via Dalma”, el 23è àlbum de la seva carrera, continuant l’homenatge a la música d’autors italians de gran recorregut a l’Estat. Esports Nou entrenador del Nàstic de Tarragona El Nàstic de Tarragona fa oficial el cessament de Luis César i el fitxatge de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del primer equip. Parralo signa fins a final de temporada, amb una campanya opcional. Més de 250 partits oficials dirigits a les tres primeres categories del futbol estatal. Objectiu principal: tornar a assolir l’ascens a Segona Divisió, com ja va fer la temporada 2022-2023 amb el Racing de Ferrol. Cos tècnic que l’acompanya: Javier Manjarín, segon entrenador. Jordi Abella, preparador físic. Manolo Oliva, entrenador de porters. Primer entrenament: aquesta tarda, a les instal·lacions del Nou Estadi Costa Daurada. La destitució de Luis César es produeix després de: Derrota 0-3 contra el filial de l’Atlètic de Madrid. Eliminació en primera ronda de la Copa del Rei. Balanç a la lliga: 4 victòries, 2 empats i 4 derrotes en 10 jornades. El director esportiu Noé Calleja argumenta la decisió: "La decisión se ha tomado en base a lo que considerábamos una mala dinámica, tanto de sensaciones como de juego." Des de la plantilla, el segon capità Marc Montalbán: Demana disculpes a l’afició. Reconeix el malestar general al vestidor. Defensa que l’equip ha de seguir treballant i mirar endavant. Els quatre capitans van ser convocats al Nou Estadi per ser informats directament pel Consell d’Administració. Escacs: fita històrica de Marc Barceló El jove jugador del club Escacs Tarragona, Marc Barceló, assoleix una fita històrica al Campionat d’Europa sub-10: Guanya les quatre primeres partides del torneig. Supera la barrera dels 2.200 punts d’Elo amb només 9 anys i 71 dies. Es converteix en el segon jugador més jove de la història a aconseguir aquesta marca, per davant de figures com Magnus Carlsen, Hikaru Nakamura o el prodigi argentí Faustino Oro. El president del club Escacs Tarragona, Francesc Ferran, destaca: "La seva maduresa estratègica davant el tauler i la capacitat d’anàlisi el situen com una de les promeses més brillants del futur dels escacs internacionals." Barceló obté el títol de Candidat Màster, un dels quatre títols més importants de la Federació Internacional d’Escacs. El club té uns 150 socis i un bon ambient esportiu, participant en diverses competicions de lligues catalanes. Futbol territorial Segona Catalana – Grup 6: Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau: derrota 1-2 davant la Cava. Cultural Torreforta – Cambrils: empat 2-2, després d’anar guanyant 2-0. L’entrenador Gregorio Navas lamenta haver deixat escapar els punts als minuts finals. Tercera Catalana – Grup 16: Sant Salvador 1 – 2 Atlètic Valls. Tercera Catalana – Grup 17: Sant Pau 3 – 3 Riu Doms. Atlètic Camp Clar 1 – 3 Costa Daurada. Racing de Bonavista 0 – 4 Hospitalet de l’Infant. Publicitat i serveis Durant el programa s’anuncien: Oferta publicitària de Tarragona Ràdio per a negocis locals, amb tarifes adaptades i promocions per a contractes anuals. Fira de l’Ocupació (13 de novembre) al Recinte Firal de Tarragona, impulsada per la Cambra de Tarragona amb suport de l’Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona i altres entitats, per posar en contacte persones que busquen feina amb més de 80 empreses. Espai de trànsit (AP-7) i meteo (AEMET) amb previsió de cel variable, intervals de núvols baixos i temperatures màximes al voltant dels 22–23 ºC a la demarcació. Bloc final de Catalunya Al tram final, s’aporten titulars d’àmbit català i estatal: Ocupació a Catalunya: màxim històric amb prop de 3,9 milions de persones ocupades, tot i sumar 2.400 aturats més a l’octubre. Creació de 19.000 llocs de treball en un mes, per sobre del ritme dels darrers 3 anys. L’atur segueix caient interanualment un 3,1%. Els tècnics sanitaris anuncien possibles accions judicials contra Salut pels serveis mínims en quatre jornades de vaga i no descarten vaga indefinida. Els familiars de les víctimes de l’incendi de l’Adana de València exigeixen responsabilitats penals i polítiques a Carlos Mazón a la comissió d’investigació al Congrés. El govern català crea una nova unitat al Departament d’Interior per agilitzar la tramitació de càmeres de videovigilància als carrers a petició dels ajuntaments. En cultura, s’anuncia l’exposició “El mur de Berlín, un món dividit” a l’espai immersiu de Barcelona, amb objectes originals i fragments del mur, coincidint amb el 36è aniversari de la seva caiguda. El programa es tanca recordant que totes les notícies s’amplien a tarragonaradio.cat i a les xarxes socials de Tarragona Ràdio.
L'escriptura com a teràpia en la salut mental L'episodi comença amb un diàleg profund sobre com l'art i l'escriptura ajuden a conviure amb els trastorns mentals. El testimoni de David Puig destaca la importància de desconnectar de forma positiva a través de la metàfora i la creativitat. Punts clau de la teràpia narrativa • La connexió directa entre ment i paper a través de l'escriptura manual ajuda a buidar pensaments. • L'actitud propositiva i la neuroplasticitat són fonamentals per a la recuperació. • Cal trencar l'estigma: David reivindica una visió positiva i menys catastròfica dels brots psicòtics. "Els errors són simplement oportunitats d'aprenentatge; el fracàs arriba quan no s'aprèn res del que ha passat." Actualitat Local de Tarragona En l'àmbit informatiu, es destaca el canvi històric en la neteja de la ciutat. L'empresa Urbacer agafa el relleu de Fomento després de 60 anys. L'alcalde Rubén Viñuales afirma que la millora de la flota i els serveis es farà de forma progressiva per assolir una "Tarragona del segle XXI". Altres notícies inclouen: • L'augment de l'atur a la província durant l'octubre (1,5%). • Les obres de reforma de l'Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. El Gran Recapte 2024 Josep Maria Solanes, president del Banc dels Aliments de Tarragona, explica les novetats de la campanya d'enguany, que s'avança per no coincidir amb el Black Friday. • Dates: 7 i 8 de novembre. • Necessitats: Es busquen prop de 3.000 voluntaris per cobrir tots els punts de recollida. • Format: Es prioritza la donació mixta (aliments i aportacions econòmiques), tot i que el banc destaca que l'aliment tangible genera més confiança en el donant. 15 anys d'Aspercamp L'entitat Aspercamp celebra el seu quinzè aniversari com a referent en l'acompanyament a persones amb Asperger o TEA. La seva directora, Laura Retxa, destaca que han atès a més de 800 famílies al territori, assolint fites legislatives i d'integració social cabdals.
Canvi a la banqueta del Nàstic de Tarragona L'actualitat esportiva tarragonina està marcada per la destitució de Luis César i l'arribada imminent de Cristóbal Parralo com a nou tècnic del Nàstic de Tarragona. Malgrat que encara no s'ha fet oficial, tot apunta que el gallec dirigirà la seva primera sessió d'entrenament aquesta mateixa tarda al Nou Estadi Costa Daurada. Perfil de Cristóbal Parralo En una connexió amb Galícia, el periodista Juan Quijano ha definit Parralo com un professional de perfil baix i molt treballador: • És un entrenador que no busca grans titulars i prefereix el treball en silenci. • Aposta per un futbol alegre i protagonista amb la pilota. • El seu esquema dóna una importància vital a la verticalitat per les bandes. • Té un tracte proper i educat amb la premsa i l'entorn. El procés de fitxatge Jordi Blanc, des dels Estudis de Tarragona Ràdio, ha explicat que el Consell d'Administració va prendre la decisió de rellevar Luis César per les "sensacions" de l'equip, tot i anar sisens a la classificació. S'estan acabant de tancar els darrers serrells del contracte per poder viatjar a Múrcia amb el nou entrenador. Actualitat del Bàsquet i l'Atletisme Retorn de Thomas Cohen al CBT El jugador Thomas Cohen torna al CBT (Club Bàsquet Tarragona) amb la il·lusió de repetir l'èxit de l'ascens viscut a Mallorca. • Actualment està en fase de rehabilitació d'una lesió al metacarpià de la mà dreta. • La seva tornada a les pistes es preveu per a mitjans de desembre o després de Nadal per no prendre riscos. Èxit del Club Atlètic Drac Finalment, s'ha destacat la participació del Club Atlètic Drac a la recent mitja marató de la ciutat. "És la cursa amb més solera per a nosaltres; hem estat el club amb major participació amb 39 atletes reals." L'entitat, amb seu a Tarragona, referma el seu compromís amb l'esport popular i el running local.
Visió general Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) amb entrevistes, tertúlia i connexions en directe. Els eixos del dia: Aigua i resiliència: entrevista amb el president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) sobre pressupost 2026, qualitat de l’aigua i extensions de xarxa. Neteja i residus: arrenca el nou contracte d’Urbaser. Connexió en directe des de la Plaça de la Font amb el Pla Tarragona 26. Tertúlia política: brossa, un any de les inundacions de la Mora i la dimissió de Carlos Mazón. Cultura i ciutat: cicle Passatges (Tarraco Viva) i teatre a la Sala Trono. Comunitat i benestar animal: Passeig Bestial amb gossos pel Camp de Mart – Platja del Miracle – Via Augusta. “L’aigua és un bé preuat: usem-ne només la que necessitem.” Aigua i territori: Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) Pressupost, qualitat i abast territorial Pressupost 2026 > 50 M€ amb inversió clau per millorar els cambres de mescla (primer pas de potabilització) i elevar la qualitat de l’aigua de boca. Qualitat garantida: control sanitari intensiu (fins a ~65.000 anàlisis/any). Missatge clar: beure d’aixeta és segur als municipis consorciats. Resiliència: endeutament aprovat per construir un segon dipòsit d’aigua crua (més “pulmó” de subministrament) i estudiar un pla B per a la demarcació (opció desaladora a Tarragona). Expansió de servei i sequera Projectes en marxa: Conca de Barberà (obra al 50% i aturada per incidències), Baix Camp (Borges del Camp, el Forn, Riu de Canyes/Riudecols), Baix Priorat (fins a Falset), i interessos a Montsià interior després de la sequera. El CAT no prioritza interconnexions cap al nord (Barcelona): mandat focalitzat a la demarcació de Tarragona. Eficiència i energia Eficiència hidràulica en alta: ~94,7% (mínimes fuites). En baixa, molts municipis encara tenen pèrdues altes (cal inversió i ajuts de l’ACA). Energia: dues plantes fotovoltaiques (~4,5 MW). Cost elèctric anual reduït (de 7,7 M€ a ~3,5 M€ en 5 anys). Explicació de les torres de compensació (com la de l’Ampolla): eviten el cop d’Ariet en talls de subministrament. Aigua industrial i apagada elèctrica Aigua regenerada per al Complex Petroquímic: segona fase, cap als 9–10 hm³/any, reduint dependència de l’Ebre. L’apagada elèctrica va evidenciar vulnerabilitats: cal resiliència perquè “sense llum fem poc, sense aigua menys”. Neteja i residus: del contracte a la realitat Tertúlia: balanç polític del relleu FCC → Urbaser Relleu històric després de més de dues dècades. Objectiu: ciutat més neta, ràpid i de forma sostinguda. Criteris clau: Retirada illes de contenidors soterrats i implantació de 9 noves illes emergents a la Part Alta. Voluminosos amb recollida porta a porta (avís al telèfon verd); casuística especial per a persones amb discapacitat. Nous barris dins del servei (zones abans fora de contracte). Control extern independent del servei (traçabilitat: saber “què, quan i on” ha netejat cada equip). Transició: maquinària existent + llogada mentre arriben els 120 vehicles nous. “No és ‘Tu cara me suena’: la transformació serà progressiva, però visible aviat.” Connexió en directe: Pla Tarragona 26 (Ajuntament de Tarragona) Inici operatiu: “Dia 0” amb 90 vehicles de la flota antiga posats a punt + 45 vehicles extra d’Urbaser (propis i de lloguer) com a reforç. Calendari de desplegament: maquinària nova en onades (3, 6, 12 i fins a 18 mesos per als equips més pesants). Implementació total prevista cap a juny 2026. Plantilla: 290 treballadors subrogats i noves incorporacions per reforçar serveis. Serveis destacats: Més aigua als carrers, equips versàtils i brigades específiques (excrements, pintades, papereres). Neteja d’interblocs a Sant Salvador, Camp Clar i Sant Pere i Sant Pau. Més contenidors d’oli i tèxtil i reforç comercial en eixos de barri. Portal de transparència operativa: el veïnat podrà consultar quin vehicle i quin servei ha passat pel seu carrer. Civisme i corresponsabilitat: crida a un període de confiança de 3 mesos abans de reavaluar. Un any de la DANA a la Mora: obres i inquietuds Missatge institucional: en licitació el dipòsit DCU, treballs de renaturalització de la riera i estudis tècnics per combinar necessitats veïnals i criteris experts. Realitat administrativa: projectes amb cicles llargs (redacció, contractació, execució), prioritzats quan hi ha fons amb termini. Veïnat: persisteix l’angoixa davant episodis de pluja forta als entorns del Riu Francolí i la conca; demanen garanties de no repetició. Debat polític: dimissió de Carlos Mazón Posició PP: valoració de la dimissió; obre un nou temps a la Comunitat Valenciana per a la reconstrucció post-DANA. Posició PSC: crítica severa al maneig de la crisi i al relat de comiat; reclam de respecte a les víctimes i de lideratge responsable. Tensió dialèctica: intercanvi d’acusacions creuades entre partits estatals; el debat es talla per horari. Cultura i ciutat Passatges (Tarraco Viva – 25 anys Patrimoni Mundial) Cicle de monòlegs de personatges vinculats a Tarragona, més enllà de Roma: des de Eudald Carbonell fins a una dona emigrant dels 60, un vell pescador del Serrallo (gastronomia i dieta mediterrània), la reina Violant d’Aragó, un pres del Miracle i més. Format: aforaments reduïts (30–35), sense megafonia, proximitat i espais de barri (Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, Teatret del Serrallo, etc.). Entrades: 5 € de fiança retornable si s’assisteix; múltiples passis. Avanç Tàrraco Viva 2026: encara sense temàtica confirmada. Teatre: “Twist & Chekhov” (Sala Trono) Iguana Teatre presenta una adaptació en moviment dels contes de Txékhov: combinació d’actors i objectes en un espai “de golfes”. To: humor, mirada irònica i poètica sobre l’ànima humana; ambient oníric i expressiu. Comunitat i benestar animal: Passeig Bestial Dissabte: caminada de ~6 km amb gossos (sortida del Camp de Mart → camí del Nàstic → Vall de la Rabassada → Platja del Miracle → Via Augusta → retorn). Organitza CRAMT (Oficina de Benestar Animal). Pots venir amb el teu gos o passejar gossos adoptables del centre. Pre-adopció in situ possible; després s’activa el protocol d’avaluació (etòlegs/educadors). Cooperació amb la Protectora. Dades: 22 gossos al CRAMT (en portaran 9 a la passejada); UAC de la Guàrdia Urbana, avituallament i activitats finals. Esports Prèvia del Nàstic de Tarragona: visita al Reial Murcia (jornada 11). Canvi d’entrenador grana; objectiu sumar 3 punts. Fragments destacats “Interconnectar xarxes cap a Barcelona no és la prioritat del CAT; som per servir la demarcació de Tarragona.” “Aquest contracte posa la neteja de Tarragona al segle XXI: illes emergents, voluminosos porta a porta i control extern amb dades consultables.” “La igualtat necessita generacions per penetrar estructures: festivals de dones encara són espais necessaris de visibilitat i oportunitats.”
Visió general de l’episodi L’episodi recull l’actualitat informativa i esportiva de Tarragona Ràdio en franges diferents del matí, amb un fort pes de l’esport (especialment el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)) i diverses notícies locals sobre risc d’inundacions, infraestructures, medi ambient, neteja urbana i governança metropolitana. 1. Esports: canvi d’entrenador al Nàstic 1.1. Destitució de Luis César • El Nàstic fa oficial la destitució de Luis César després de la derrota per 0-3 davant el filial de l’Atlético de Madrid i l’eliminació a la Copa del Rei. • El director esportiu Noe Calleja explica que la decisió s’ha pres per una mala dinàmica, tant en sensacions com en joc: "La decisión se ha tomado en base a lo que considerábamos una mala dinámica, tanto de sensaciones como de juego". • Balanç de l’etapa recent de Luis César: - 10 jornades de Lliga: 4 victòries, 2 empats i 4 derrotes. - Eliminació a la primera eliminatòria de Copa del Rei. - En total, 17 partits dirigits en aquesta tercera etapa. • El club també comunica que Joan Vizcaíno deixa de ser assistent tècnic del primer equip. • Els quatre capitans són convocats al Nou Estadi Costa Daurada per ser informats directament de la decisió. 1.2. Arribada de Cristóbal Parralo • Cristóbal Parralo serà el nou entrenador del Nàstic, a falta de signar els darrers detalls del contracte. • Perfil de Parralo: - Àmplia experiència a la categoria. - Objectiu explícit: repetir un ascens a Segona Divisió, com ja va fer la temporada 2022–2023 amb el Racing de Ferrol. • Calendari immediat: - El matí es reserva per tancar el contracte. - L’entrenament previst al matí es trasllada a la tarda (16 h) perquè Parralo dirigeixi la primera sessió amb la plantilla. 1.3. Reacció del vestidor i ambient a l’afició • El segon capità Marc Montalvo expressa la preocupació del vestidor: - Reconeix la desil·lusió de l’afició per la derrota i l’eliminació de Copa. - Admet que l’equip està trist i afectat, però remarca que només queda treballar, demanar disculpes i mirar endavant. • Es destaca que, malgrat el resultat, l’equip va oferir millors sensacions al darrer partit, fet que es considera l’únic element positiu. 1.4. Futbol territorial i base • Repàs als equips tarragonins de Segona i Tercera Catalana: - Segona Catalana (Grup 6): - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau perd 1–2 a casa contra la Cava. - Cultural Torreforta empata 2–2 amb el líder, Cambrils Unió, després d’anar guanyant 2–0. El tècnic Gregorio Navas parla de sensació agredolça per deixar escapar la victòria al tram final. Tercera Catalana: Grup 16: Sant Salvador perd a casa contra l’Atlètic Valls. Grup 17: resultats discrets pels equips de la ciutat (empat del Sant Pau, derrotes de l’Atlètic Amclar i Racing Bonavista, aquest últim 0–4 a casa contra l’Hospitalet de l’Infant). 1.5. Escacs: èxit històric de Marc Barceló • El jove jugador del Club d’Escacs Tarragona, Marc Barceló, aconsegueix una fita de gran ressò: - Supera els 2.200 punts d’Elo amb 9 anys i 71 dies. - Es converteix en el segon jugador més jove de la història a aconseguir el títol de Candidat Màster. - Avança en precocitat a referents mundials com Magnus Carlsen, Hikaru Nakamura o Faustino Oro. • El president del club, Francesc Ferran, qualifica la fita d’“estratosfèrica” i remarca que tenen un petit prodigi al club. • El Club d’Escacs Tarragona compta amb uns 150 socis, bon ambient esportiu i participació activa en les lligues catalanes. 2. Inundacions a la Mora i gestió del risc hidrològic 2.1. Un any després de la Dana a la Mora • Els veïns de la Mora exigeixen solucions efectives un any després del greu episodi d’inundacions del 4 de novembre de 2024. • Afectacions de l’episodi: - Prop de 150 habitatges i garatges van quedar seriosament afectats pel desbordament del canal. • Després del Ple municipal, al maig es crea una comissió tècnica interadministrativa amb: - Ajuntament de Tarragona - Ajuntament del Catllà - Generalitat - Estat - Veïns de la Mora - Associació mediambiental La Cínia • Crítiques del veïnat: - La comissió encara no s’ha reunit gairebé sis mesos després. - Es percep un excés de component polític i manca de perfil tècnic. 2.2. Demandes veïnals i referent d’Alcanar • El president de l’Associació de Veïns, Albert Franqués, destaca: - Persistència de desperfectes sense reparar (com al passeig). - Necessitat de netejar el canal i actuar de forma integral al barranc, aprofitant que gran part del tram no és urbà. • Franqués posa Alcanar com a exemple de bona gestió: - Municipi petit que ha creat meses tècniques de treball i impulsa mesures pioneres per prevenir inundacions. - Apunta la conveniència d’“anar al Canà a parlar amb algú” per aprendre de la seva experiència. 2.3. Resposta de l’Ajuntament de Tarragona • El conseller de Territori, Nacho García, subratlla les actuacions ja en marxa: - Construcció del dipòsit anti-DSE (tank anti-DSU). - Licitació del manteniment de la vegetació a la capçalera del torrent. - Espera d’un informe de Costes per poder reparar el passeig marítim. • Objectiu principal: - Facilitar el pas i evacuació de l’aigua al tram inicial del torrent de la Mora. - Garantir que, en futurs episodis de pluges intenses, les afectacions siguin les mínimes possibles per a veïns i espai públic. 2.4. Mobilització ciutadana • El veïnat convoca un vermut popular reivindicatiu per dissabte al migdia per reclamar més mesures i celeritat en les actuacions. 3. Seguretat de preses i proves de sirenes al Gaià 3.1. Prova de sirenes a la presa de Gaià • Es programa per dimecres a les 12 h una prova de so de quatre sirenes a la presa de Gaià (al Catllà). • Àmbit on se sentirà l’alerta: - El Catllà - La Riera de Gaià - Altafulla - Tarragona (zones de Ferran i Tamarit) • Objectiu: desplegar el Pla d’Autoprotecció de la infraestructura i provar el sistema d’alerta en cas d’incidència. 3.2. Característiques de la presa i del sistema d’alerta • La presa de Gaià: - Inaugurada el 1975. - Classificada com a categoria A, la de màxim potencial de danys en cas de ruptura o fallada. - Emmagatzema aigua per a usos industrials i de regadiu. - De titularitat de Repsol. • Sirenes i protocol d’avís: - El so és diferent del de risc químic. - Instal·lades aigües avall, al llarg de la llera, per alertar la zona potencialment afectada. - Busquen avisar la població durant la primera mitja hora d’inundació en un hipotètic incident greu. 4. Indústria química: parada tècnica a Covestro Tarragona 4.1. Parada programada de les plantes • L’empresa Covestro inicia una parada tècnica programada a totes les seves instal·lacions de Tarragona entre el 3 i el 28 de novembre. • Objectius principals: - Mantenir el bon funcionament de les instal·lacions. - Reforçar la seguretat. - Millorar l’eficiència operativa i la sostenibilitat. • Dades clau: - Inversió de 9,6 milions d’euros. - Participació mitjana de 450 professionals al dia, amb pics de fins a 600 persones (treballadors propis i especialistes de prop de 30 empreses). - Equivalent a gairebé 97.000 hores-home de feina. 4.2. Context industrial • Es recorda que aquestes parades programades són habituals al Polígon Petroquímic i formen part dels cicles de manteniment preventiu i millora contínua. • Es posa l’accent en: - Garantir la fiabilitat dels equips. - Incorporar tecnologies més eficients i sostenibles. - Mantenir els màxims estàndards de seguretat industrial. 5. Neteja urbana i nou contracte de la brossa a Tarragona 5.1. Entrada en vigor del nou contracte • Esquerra Republicana celebra que aquest dimecres entri en vigor el nou contracte de recollida de residus i neteja viària a la ciutat de Tarragona. • Recorden que: - El contracte és fruit de la planificació i preparació del mandat anterior. - Es presenta com una eina potent per transformar la neteja de la ciutat. 5.2. Expectatives i exigència política • Objectius que ERC atribueix al nou contracte: - Millorar notablement la neteja a tots els barris. - Potenciar la recollida selectiva. - Dignificar les condicions laborals del personal del servei. • El portaveu adjunt, Javi Puig, insisteix que ara ja no hi ha excuses: "El nou contracte no és per tenir una Tarragona digna, sinó per tenir una Tarragona que brilli". • Els republicans: - Demanen lideratge, actitud i compromís al govern municipal. - Adverteixen que vigilaran el compliment estricte del contracte. - Aspiran a iniciar una nova etapa real de millora de la neteja i la gestió de residus. 6. Infraestructures ferroviàries i mercaderies per l’interior 6.1. Pla ferroviari de la demarcació • Els Comuns valoren positivament l’aprovació recent del pla ferroviari de la demarcació de Tarragona, però temen que pugui quedar en un simple anunci sense concreció. • Reclamen un ampli consens territorial i concreció en terminis i actuacions. 6.2. Mercaderies per l’interior i convocatòria d’agents • El diputat Fèlix Alonso, del Grup Plurinacional Sumar, considera imprescindible que el Ministeri de Transports: - Convoqui tots els agents socials i ajuntaments implicats. - Acordi una solució clara per a les mercaderies per l’interior abans de final d’any. • S’insisteix en: - Incloure ajuntaments sovint oblidats en aquests debats, com Altafulla i Torredembarra. - Evitar que, d’aquí a 15 anys, la situació sigui pitjor si no s’actua ara. 6.3. Actuacions ferroviàries reclamades • Els Comuns posen sobre la taula diverses mesures puntuals: - Ampliació dels túnels del Garraf. - Quadruplicació de les vies a Castelldefels per millorar l’entrada cap a Tarragona. - Arribada directa dels trens de Tortosa fins a la ciutat de Tarragona. • Argument central: les mercaderies per l’interior no són només una necessitat actual, sinó el futur del transport ferroviari al Camp de Tarragona. 7. Construcció de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona 7.1. Nou ens metropolità i lideratge de la Canonja • Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, és designat president de l’associació per a l’impuls de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. • La seu de l’ens serà a la Canonja. • Objectiu temporal: - Constituir formalment l’àrea metropolitana en un mínim de dos anys. - Cap al primer semestre de 2026, convocar una assemblea per renovar l’executiva amb la incorporació de nous municipis associats. 7.2. Adhesió de municipis i finançament • S’ha elaborat un protocol d’adhesió que defineix els passos per a: - Els ajuntaments que vulguin incorporar-se a l’associació. • S’estableix un sistema de quotes per trams de població, pensat per: - Tenir en compte les diferències pressupostàries entre municipis. - Garantir una solvència econòmica mínima de l’ens. - Facilitar que municipis petits també hi puguin participar activament. 7.3. Fugir de les “batalletes de campanar” • Roc Muñoz fa una crida explícita a evitar errors del passat: "Les batalletes de campanar... si no fugim precisament d'això, estem perduts i condemnats al fracàs". • Missatge clau: - Cal cooperació entre municipis i visió conjunta per evitar que el projecte fracassi. 7.4. Organització interna • S’han definit 7 o 8 comissions de treball que començaran a funcionar de manera immediata per: - Impulsar i coordinar les diverses línies del projecte metropolità. • Es crea la figura del comissariat, un càrrec no retribuït encarregat de: - Representar institucionalment l’associació davant altres agents del territori i de Catalunya. 8. Altres serveis i informació local 8.1. Obres i afectacions viàries a l’entorn de l’hospital • Es recorda que unes obres d’Endesa al carrer Guillem Oliver comportaran: - Tall de la via durant tres dies. - Obres des de demà a 9.30 h aproximadament fins a les 16 h del dia 7. - Execució d’una rasa entre l’accés al pàrquing de l’hospital i el pàrquing dissuasiu de zona taronja. • Hi haurà restriccions d’accés a urgències i es recomana consultar tots els detalls a la web de Tarragona Ràdio. 8.2. Informació de servei, trànsit i temps • Trams de programa dedicats a Ràdio Servei: - Situació de trànsit tranquil al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. - Sense serveis destacats dels Bombers de la Generalitat a la regió. • Previsió meteorològica (AEMET): - Intervals de núvols baixos però ambient en conjunt estable. - Temperatures màximes: 22 °C a Tarragona, 23 °C a Tortosa, valors similars a Reus, Torredembarra i el Vendrell, i uns 19 °C a Gandesa. - Vent de direcció variable, girant a component sud a migdia. 8.3. Premsa del dia i agenda mediàtica • Secció “Quiosc Miracle” amb repàs de la premsa escrita i digital: - Portades del Diari de Tarragona i del Diari Més, amb protagonisme de: - Carlos Mazón i la polèmica pel seu discurs (qualificat de “mentider” en titular). - Cristóbal Parralo i la seva arribada al Nàstic. - Queixes dels veïns de la Mora per la percepció que el risc d’aiguats no s’ha reduït prou. - Notícies sobre neteja urbana a Valls, instal·lació de plantes de bateries a Reus, talls a la C-27, i la situació d’un temple de la Junta de la Sang de Reus. - A la premsa digital (Tarragona Digital, Tots21, tarragonaradio.cat), reforç dels mateixos temes i esdeveniments culturals com l’any Gaudí a Reus. 9. Estructura del programa i franges horàries 9.1. Obertura informativa • L’espai arrenca amb: - Presentació de Laura Casas i els Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio. - Seguiment del fil conductor: actualitat local i esportiva. 9.2. Talls publicitaris i autopromoció • Al llarg de l’episodi apareixen espais publicitaris de: - Port de Tarragona (Moll de Costa com a espai cultural i d’oci). - Obramat (productes de calefacció i promoció a professionals). - ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) com a centre d’excel·lència a Tarragona. - Tarragona Ràdio (publicitat, audiència i noves promocions comercials). • Aquests espais se situen com a franges de transició entre blocs d’actualitat general i esportiva. 10. Idees clau de l’episodi • Canvi profund a la banqueta del Nàstic amb l’arribada de Cristóbal Parralo i destitució de Luis César enmig d’un clima d’exigència i frustració esportiva. • Reclam veïnal intens a la Mora per millorar la gestió del risc d’inundacions, en contrast amb la resposta institucional que subratlla obres i projectes en marxa. • Impuls de mesures de seguretat tant en l’àmbit hidràulic (presa de Gaià i Pla d’Autoprotecció) com en l’àmbit industrial (parada tècnica de Covestro al Polígon Petroquímic). • Debat sobre neteja urbana i residus a Tarragona, amb l’entrada en vigor d’un nou contracte de la brossa que ha de suposar un salt qualitatiu si hi ha lideratge polític. • Reivindicació de millores ferroviàries estratègiques per al Camp de Tarragona, amb èmfasi en les mercaderies per l’interior com a aposta de futur. • Construcció d’una àrea metropolitana al Camp de Tarragona, amb crida explícita a superar localismes i “batalletes de campanar”. • L’episodi transmet la imatge d’un territori en transformació, amb pressió ciutadana, moviments institucionals i projectes clau en infraestructures, medi ambient i serveis públics.
Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio
Context i protagonistes Programa: Entrevista a Tarragona Ràdio sobre el llibre Destí al Nord i el documental Tornar a casa. Protagonistes principals: - Jaume Blanc (el Tobab): escriptor, impulsor del projecte i pare de l'Alioun. - Bangalit Javi (Javi): jove senegalès, protagonista del viatge migratori que inspira el llibre i el documental. - Alioun Manel Blanc Toré (Petit Tobab): fill de Jaume, coprotagonista dels llibres i del viatge al Senegal. "Cada dia vivim en això, en la immigració. Jo crec que és una cosa que s'ha d'explicar perquè molta gent se n'enteri." — Javi Evolució dels llibres: del Petit Tobab a Destí al Nord Del primer conte al nou llibre • Primer llibre: El petit tobab (publicat el 2022), basat en el viatge d'Alioun al Senegal quan tenia 1 any i mig, escrit i publicat quan el nen ja tenia 5 anys. • Segon llibre: Destí al Nord, escrit amb l'Alioun ja amb 8 anys i publicat quan en té 9, cosa que li dona una mirada més madura i reflexiva. Canvi de format: - El primer conte era més infantil, amb il·lustracions. - Destí al Nord aposta per un format amb fotografies, per remarcar el to més realista i documental. La veu de l’Alioun Alioun explica que: - No sabia que farien un segon llibre i es va sorprendre quan el pare li ho va dir. - El manuscrit de Destí al Nord va néixer quasi com un conte personal de bona nit: Jaume li llegia cada dia una pàgina abans de dormir, i això va servir per testar si la història també podia interpel·lar un nen. "Era com el seu conte personal de dormir. I cada dia em deia: ‘papi, no pots llegir una altra pàgina?’" — Jaume Destí al Nord: un viatge migratori explicat en diàleg Tema central del llibre Destí al Nord és definit per en Javi com: "un viaje migratorio de Senegal hasta aquí a Catalunya" El llibre recull: - El relat en primera persona de Javi sobre el seu viatge migratori des del Senegal fins a Reus. - Un diàleg constant entre un nen (Alioun) i un jove (Javi), que converteix la història en una eina accessible per infants i adolescents. Continguts clau Experiències de Javi: - Marxa del Senegal amb 16 anys. - Travessa llarga i perillosa que el porta finalment a Reus, on s’estableix cap al 2021. - Trauma després de la travessa pel mar Mediterrani: durant setmanes no pot dormir, es desperta amb la sensació d’estar encara dins l’aigua. - Sentiment de desarrelament en arribar: no coneix ningú, no entén l’idioma, té sovint ganes de tornar enrere. Reconeixement de les dificultats: - El llibre busca trencar el romanticisme que envolta la idea d’“anar a Europa”, mostrant que arribar és molt difícil i perillós. - Reflecteix també el procés posterior: integració, instituts, aprendre l’idioma, trobar feina, construir una nova vida. Al final, Destí al Nord arriba fins a la situació actual de Javi: - Ha estudiat, ha trobat feina estable i se sent molt content amb la vida que està construint. Racisme institucional i dret a la lliure circulació Un dels blocs més potents de l’entrevista és la reflexió de Jaume sobre la injustícia estructural en la mobilitat internacional. Desigualtat en el dret de viatjar Jaume exposa que: • Un europeu (tobab) pot: - Agafar un avió, - Comprar un bitllet, - Viatjar gairebé a qualsevol lloc del món sense grans traves. • En canvi, un ciutadà del Senegal: - No pot sortir lliurement del seu país. - Necessita un visat que habitualment li és denegat. - No pot viatjar "per curiositat" ni per plaer, tot i poder pagar-se el vol. Jaume ho qualifica com a racisme institucional: "És un racisme institucional, perquè s’entén que la gent que viu en països pobres, si viatja per plaer, té una possibilitat alta de no tornar i quedar-se al país de destí. I això són mesures occidentals per evitar la immigració." També denuncia la contradicció: - Els europeus van a casa seva a pescar i explotar recursos, però ells no poden venir amb la mateixa llibertat. La presentadora reconeix la seva pròpia ignorància en aquest tema, mostrant com aquesta realitat és poc coneguda entre la ciutadania. Naixement del documental Tornar a casa D’un “souvenir” a una pel·lícula El documental Tornar a casa sorgeix del viatge que fan Jaume, l’Alioun i l’Omar Balcells al Senegal amb en Javi. Procés: - Inicialment, l’Omar havia d’anar només per fer fotografies per al llibre. - Javi proposa gravar alguna cosa com a record personal. - Jaume hi veu potencial i diu: "un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula". - L’Omar acaba gravant gairebé les 24 hores del viatge, transformant-ho en un documental complet. Relació amb el llibre Inicialment volien que llibre i documental fossin independents, però els projectes acaben encaixant perfectament. El llibre recull el viatge de vinguda (Destí al Nord), i el documental mostra el viatge de tornada (Tornar a casa), convertint-se en una mena de “cara B” de la història. "Crec que el viatge de vinguda i el viatge de tornada és un projecte molt bonic que no només ajuda a visualitzar aquesta realitat, sinó que també pot ser molt útil a les escoles." Contingut emocional del documental El teaser mostra: - L’arribada al Senegal i l’emoció de retrobar la família. - La relació d’Alioun amb els nens del poble, jugant i integrant-se com si fos un veí més. - Reflexions de Javi sobre la injustícia global: "Me parece una injusticia que los europeos pueden venir aquí en África cuando quieren… y que los africanos para ir a Europa, aunque tenemos curiosidad de conocer Europa, tenemos que jugarnos la vida. Yo podría estar muerto, como los demás, obviamente." El retorn de Javi i el dol per la mare Un dels moments més intensos és quan Javi explica el seu retorn a casa després de cinc anys a Espanya. Dol i culpa Abans de tornar, mor la seva mare. Javi volia explicar-li en persona tot el que havia viscut al viatge i a Europa, per evitar que patís per ell des de la distància. No li ho arriba a poder explicar, i això li genera un dol profund i una sensació d’impotència que arrossega cada dia. "Això és un dolor que el porto a sobre cada dia, però és la vida." — Javi La presentadora assenyala com seria d’important per a ell haver pogut abraçar la mare a Catalunya; un desig que no es pot complir. Retrobar la família i el poble Quan finalment torna al seu poble: - Tota la família l’està esperant; hi ha un ambient d’alegria i celebració. - Després de cinc anys, poder veure’ls de nou és una emoció molt intensa. Javi també confessa que estava preocupat per com viurien el viatge Jaume i Alioun, per les diferències entre la vida occidental i la realitat del Senegal rural, però acaba sorprès positivament: "Aliu me ha sorprendido, cómo se ha acostumbrado, cómo interacciona ahí. Parece como si hubiera estado ahí siempre." El viatge físic: del vol a l’interior del Senegal Recorregut del viatge Alioun descriu el trajecte aproximat: - Reus → Barcelona: 1 hora. - Espera a l’aeroport: 2–4 hores. - Vol Barcelona → Dakar: unes 5 hores. Comparat amb això, Javi recorda que el seu viatge d’anada del Senegal a Espanya va durar 5 o 6 mesos, ressaltant el contrast entre un vol directe i una travessa migratòria irregular plena de riscos. Distàncies i infraestructures Un cop al Senegal: • De Dakar a altres punts del país: - Senegal té una població similar a Catalunya (10–12 milions), però amb infraestructures molt més precàries. - Les distàncies són semblants però els temps de trajecte són molt més llargs. • Per arribar al poble de la família de la mare de l’Alioun: - Aproximadament 5 hores de viatge, calor extrema (40 graus), carreteres en mal estat. • Per arribar al poble rural de Javi (cap a la frontera amb Mali): - Zona predominantment agrícola, molt poc urbanitzada. - Fins fa poc, sense llum ni aigua; ara comencen a posar plaques solars gràcies a les remeses i l’ajuda dels joves emigrats com Javi. - Hi ha un punt on s’acaba l’asfalt i es continua per un camí de terra, difícil d’identificar si no el coneixes. Malgrat les dificultats materials, Jaume destaca: "Allà és com estar aquí fa 150 anys enrere, però amb una humanitat que nosaltres ja hem perdut. Tot el poble et ve a rebre, pots estar hores saludant gent. Allò que hem perdut aquí, que és la vida, allà encara hi és." Relacions humanes: germans, pares i comunitat Una família escollida La relació entre els protagonistes va molt més enllà de l’amistat: Javi i Alioun es consideren germans. Jaume és, en paraules de Javi, com un pare a Espanya. "Jaume hoy es como un padre para mí aquí en España, sinceramente, sí." — Javi Aquest vincle es reflecteix en: - Les converses íntimes que donen origen al llibre. - El viatge compartit al Senegal, on es troben les dues famílies. - La voluntat de crear projectes conjuntament per millorar la vida al poble d’origen de Javi. L’escola i la integració Jaume posa el focus en la realitat escolar a Catalunya: Les aules estan plenes de nens de molts orígens. Sovint es demana als infants migrants que s’integrin, però no fem el mateix esforç per conèixer la seva cultura i la seva realitat. Hi ha una gran ignorància sobre qüestions bàsiques com el dret a la lliure circulació, les travesses migratòries o les condicions als països d’origen. Per això defensa que el llibre i el documental són eines educatives molt potents per: - Treballar empatia i antiracisme. - Fer entendre que darrere de la paraula immigrant hi ha històries concretes, famílies, dols, esperances. El burro “Relàmpago”: una anècdota que ho humanitza tot Una de les parts més tendres i quotidianes de l’entrevista és l’anècdota del burro “Relàmpago”. Un regal inesperat Quan arriben al poble de Javi, aquest li regala un burro de veritat a l’Alioun. El burro es converteix en el mitjà de transport de la família per anar al camp on treballen i per moure’s pel poble. Al llibre hi ha una fotografia d’Alioun amb el burro. Alioun explica: - Li posa el nom de Relàmpago, inspirant-se en un dels rens del trineu del Pare Noel (tot i que els burros no s’hi assemblen gaire). - S’encarrega de conduir el carro amb el burro. - Un dia troben que el burro ha desaparegut de la “jaula” de fusta; es pensen que s’ha escapat. - Més tard apareix un altre burro, però no vol deixar-se agafar. Finalment un amic de Javi els en deixa un, que aquest sí que va rapidíssim. La presentadora fa broma dient que: - Un burro no cap dins l’avió, - Però que al món hi ha molts “burros” de dues potes. Aquesta història serveix per mostrar: - El to humà, alegre i proper del viatge. - Com, més enllà del drama migratori, hi ha també joc, riures, animals, vida quotidiana. Difusió, objectius educatius i projecte solidari On es pot trobar Destí al Nord El llibre està disponible a: - Llibreria Gaudí (Reus). - Llibreria El Batabat (Reus). - Botiga L’Arbol (carrer de l’Amargura, Reus). - A través de la web de l’entitat laveuentrecultures.org, on es pot contactar per obtenir-ne exemplars. Donació i finalitat Jaume remarca que: - El llibre no es planteja tant com una venda convencional, sinó com una donació. - Els diners recollits es destinen al projecte educatiu al poble de Javi, Viratava: - Millorar l’escola. - Proporcionar material escolar. - Millorar les condicions del sistema educatiu dels infants del poble. Plans de futur: tallers i retorn al Senegal Per als pròxims anys tenen previst: • Cicle de projeccions i xerrades (a partir de l’any vinent): - Passar el documental Tornar a casa a instituts i escoles. - Acompanyar-lo amb lectura de fragments del llibre i testimoni directe de Javi. - Centrar-se especialment en zones i barris amb alta presència d’immigració (Reus, Camp de Tarragona, Tarragona ciutat i voltants). • Projecte Viratava: - El treball educatiu aquí servirà també per donar suport econòmic i material a l’escola del poble de Javi. - La previsió és que el projecte culmini amb un nou viatge al Senegal cap al Nadal del 2025, com a retorn simbòlic i tancament d’aquesta primera fase. Jaume creu que aquest viatge serà només el punt de partida d’altres projectes futurs. Música final: “Inmigrantes” El programa es tanca amb una cançó que reforça el missatge central de l’entrevista, amb una lletra que parla de: El dol de deixar la família enrere. La lluita per obtenir el dret a treballar. La idea que tots som caminants, en moviment constant: del dia a la nit, de la pobresa a la riquesa, de la fam al menjar. "Inmigrantes. Todos somos inmigrantes. Todos somos caminantes..." La música actua com a tancament emocional i resumeix en forma poètica tot el que s’ha explicat: migrar com una experiència universal, tot i la desigualtat amb què es viu segons el lloc de naixement.
Resum del contingut Presentació del nou senzill Es presenta el nou senzill "I'm Losing the Will to Fight" del grup 2OT, disponible des del 23 d’octubre a les plataformes digitals (com Spotify). La conductora del programa contacta via telèfon amb Pasco Martín, membre del grup, per comentar el tema. Autoria i trajectòria dels membres del grup Pasco remarca que la música de 2OT és una tasca conjunta entre ell, el Miguel Alberto Cruz i el Tomàs Aleja. Es fa un repàs als projectes previs dels membres: Tomàs Aleja: bateria amb llarga trajectòria, ha estat a Petrel, Regata de Blanc i diverses orquestres, destacant actuacions a les Festes del Roser. Miguel Alberto Cruz: ha participat en formacions com Conexions Duet i Satori, i és un músic molt sol·licitat per diversos projectes. Pasco Martín: implicat en projectes com Time Travel i Not El Man, entre d’altres. Canvi d’estil i evolució de 2OT La presentadora reconeix que si hagués escoltat la cançó sense saber que era de 2OT, no els hauria identificat, ja que el so anterior del grup era més fosc. Pasco explica que la intenció del grup és evolucionar musicalment, però sense perdre l’essència. Aquest senzill és un avançament de noves cançons que mantindran aquest gir estilístic. Gravació en directe i autenticitat La cançó que sona al programa és una gravació en directe, no d’estudi. El grup va decidir publicar-la perquè: Reflecteix fidelment com sonen els tres junts en concert. Volen mostrar que “no hi ha ni trampa ni cartró”, prioritzant l’autenticitat. La presentadora destaca la gran energia del tema en directe en comparació amb altres cançons gravades en estudi. Errades, perfecció i identitat artística Pasco admet que a la gravació hi ha petites errades que només el grup detecta. Es defensa la idea que: Aquestes errades formen part de la identitat del grup. La música està “plena d’errades” i la perfecció absoluta no existeix. Es fa una referència elogiosa a Eric Clapton com a mestre, però recordant que també és humà. Referents musicals El grup menciona com a referents: Muse Biffy Clyro Pink Floyd L’objectiu és créixer i arribar, en la mesura del possible, a fer coses similars als grups que admiren. Futur del grup i proper llançament Es recorda una promesa prèvia: Pasco havia dit que el proper single el presentaria la conductora del programa. Confirmen que el proper senzill també es presentarà en exclusiva a Tarragona Ràdio. Estan treballant en un disc nou, que descriuen metafòricament com: "El tenim ara al forn perquè s’acabi de coure una miqueta." Pasco es declara perfeccionista i costa donar per acabat el disc, però assegura que abans que acabi l’any estarà llest. Relació amb Tarragona Ràdio i tancament del programa Es confirma la voluntat de venir presencialment als estudis per: Presentar el nou single. Xerrar sobre música i sobre la situació del sector. Passar una estona distesa, com “estar a casa”. La conductora destaca que a Tarragona Ràdio tenen les portes obertes per al grup 2OT. Es tanca la secció escoltant de nou "I'm Losing the Will to Fight", qualificada en to col·loquial com una “castanya” en el sentit de cançó potent. El programa es clou anunciant que no hi haurà emissió l’endemà (festa) i que tornaran el dilluns, desitjant bon cap de setmana i bona castanyada als oients.
Resum general L’episodi és una entrevista a Elena Ley, cantautora i psicòloga, emesa a Tarragona Ràdio dins d’un programa musical i cultural. A partir de la seva cançó Caminando i del disc Esencia Femenina, la conversa gira al voltant de: • El procés creatiu i vital d’una artista que viu entre països i idiomes (italià, castellà, català i anglès). • L’èxit a San Remo Senior amb la cançó Caminando i el seu significat metafòric. • La feminitat, el creixement personal i la positivitat com a eixos d’un disc i d’un llibre-diari, Hoy elijo sonreír. • La música com a teràpia, a cavall entre l’art i la psicologia. L’entrevista combina fragments musicals en directe, traduccions de lletres, anècdotes biogràfiques i reflexions sobre la vida, la por, el coratge i l’energia personal. 1. Presentació d’Elena Ley i del concert Context i motiu de l’entrevista • L’episodi s’obre amb un fragment de la cançó Caminando, que dona to poètic i introspectiu a la conversa. • La locutora Sílvia presenta Elena Ley als estudis de Tarragona Ràdio i la convida per parlar del seu concert a la Casa del Jardín, a la Vía Augusta, on presentarà el seu darrer treball discogràfic i la cançó Caminando. “Tenemos la oportunidad de tenerte aquí con nosotros porque este fin de semana te tenemos en la casa del jardín, en la Vía Augusta, a partir de las nueve de la noche…” 2. Tancament del projecte Esencia Femenina Publicació fragmentada i final del disc • Elena explica que el projecte “Esencia Femenina” s’ha donat per acabat el 12 de setembre, després d’haver publicat les cançons de manera escalonada a plataformes digitals. • El disc conté 15 cançons temàtiques sobre la feminitat, les dones i històries reals. • L’última peça publicada és en italià, pensada com un pont cap al seu retorn creatiu a l’idioma italià. Gir cap a l’italià • Comenta que té moltes cançons en italià al calaix, no produïdes, i que ha decidit centrar-se a publicar en italià. • Aquest canvi d’idioma s’alia amb el que ella anomena una mena de “llei de l’atracció”, que la porta al següent gran pas de la seva carrera. 3. Caminando i el Festival de San Remo Senior Èxit al concurs • Elena envia Caminando al Festival de San Remo Senior: - La seleccionen per a la final. - Aconsegueix el segon premi en la secció de cantautors sèniors. • Destaca que la categoria era molt competitiva, amb 19 participants inicials reduïts a 14 finalistes. "Llego al segundo puesto con el segundo premio… la sección cantante-compositores senior era bastante dura." L’anècdota del número 17 • Explica que cantava amb el número 17, considerat de mala sort a Itàlia (equivalent al 13 aquí). • Confessa que va enviar un missatge a la seva mare preocupada pel número, però decideix no fixar-s’hi i centrar-se en la interpretació. • La tensió creix quan no anuncien el seu nom fins al final; cada vegada que no la mencionen, sent una “subidón” d’expectativa. 4. La cançó Caminando: metàfora de la vida Origen i context de creació • Caminando va ser escrita a Madrid, en un període de promoció musical. • Va néixer com una reflexió personal arran del comentari d’algú que li diu: “Quantes coses has fet, no?”. • Elena recorda que encara conserva el manuscrit original escrit en una habitació d’hotel; la va començar amb la guitarra allà i la va acabar a casa. Traducció i significat de la lletra Elena tradueix la lletra a la locutora, explicant-ne la càrrega poètica i vital: • Motiu del camí i del temps: - “Vivo entre países y sueños, una guitarra y fantasías” → vida itinerant, identitat híbrida i artística. - “Caminando en esta calle respiro el tiempo que vendrá” → caminar com a imatge d’esperança i futur. • Memòria i nostàlgia: - “Me visto de recuerdos, ecos en la inmensidad” → la identitat vestida de records. • Soledat i autosuficiència: - “Sin embargo, también sola el cielo es azul” → fins i tot en soledat, la vida conserva bellesa i possibilitats. • Vida com a aventura guiada pel coratge: - “Entre calles cerradas y labirintos, a ver, ¿a dónde llegaré?” - “Esta vida es una aventura que el coraje guiará”. “No, es nuestra vida… Es la vida, Sílvia.” Dimensió filosòfica i psicològica • Elena es defineix com una artista molt pensadora i recorda que és psicòloga, cosa que impregna les seves lletres de reflexió existencial. • Caminando simbolitza el procés vital d’avançar malgrat la incertesa, transformant la melancolia en motor de canvi. 5. Nou projecte discogràfic: Conectando Estructura i idiomes del nou àlbum • Després d’Esencia Femenina, Elena prepara un nou disc titulat “Conectando”. • Caminando és la primera cançó d’aquest nou àlbum. • L’àlbum combinarà: - Cançons en italià (el seu reencontre amb la llengua materna). - Una cançó en anglès. - Dues cançons en castellà. Connexió entre caminar i connectar • La locutora destaca el joc de paraules: caminando i conectando. • S’hi reflexiona sobre el fet que ens connectem quan ens movem: - Caminant, volant, embarcant-nos en projectes. - Quan estem aturats, l’energia es bloqueja. • Elena subratlla que es considera molt interessada en el tema de l’energia i l’univers i que demana al univers “el millor que pugui passar per a ella”. 6. El llibre-diari Hoy elijo sonreír Motiu personal i procés de sanació • Elena revela que ha escrit un llibre-diari titulat “Hoy elijo sonreír”. • Neix d’una etapa de negativitat profunda, gairebé depressiva, de la qual volia sortir. • La seva eina principal de canvi va ser escriure: - Cançons. - Frases de gratitud. - Reflexions personals. “Pasé años en negatividad, casi depresión, y quise salir de eso y me puse más a escribir…” Art, psicologia i positivitat • Elena és psicòloga d’organitzacions i s’ha format en desenvolupament de persones i professionals. • Creu fermament que ella mateixa ha de recórrer també aquests camins de desenvolupament que proposa als altres. • Descobreix el poder de la positivitat conscient i del treball diari de gratitud. Estructura del programa del llibre El llibre està plantejat com un programa de canvi personal: • Comença amb una reflexió inicial. • Inclou 4 setmanes de pràctica diària (matí i nit) amb pàgines ja preparades per omplir. • Després hi ha una pausa amb nova reflexió, i s’afegeixen 4 setmanes més amb elements nous. • Finalitza amb una reflexió sobre la pròpia vida. • Temps necessari: - 5–7 minuts al matí. - 5–7 minuts a la nit. Efecte en clients i lectors • Inicialment ho feia com a fulls individuals per a clientes, a mode de diari de gratitud (iJournal). • En veure que funcionava tant en ella com en els altres, decideix convertir-ho en llibre. • Una clienta, per exemple, el té a la cuina i omple el diari mentre esmorzar i sopar. On es pot trobar • El llibre es pot adquirir a totes les llibreries i a Amazon. • Elena comenta que pot portar alguns exemplars al concert de divendres. 7. Positivitat, consciència emocional i oportunitats Viure la tristesa de manera sana • La conversa aprofundeix en com les persones positives també viuen el negatiu, però d’una altra manera. • La melancolia, diu Elena, no és el contrari de la positivitat, sinó una forma de viure i expressar la tristesa per arribar a “un pas més enllà”. “La melancolía también es vivir esta tristeza, es expresarla para llegar a algo diferente. Es como ver el final del túnel.” Importància de saber què et passa • La locutora subratlla que el moment clau és passar del “no sé què em passa” a entendre-ho. • Quan saps què et passa, pots posar-hi solució i donar aquest petit pas endavant. • Elena hi coincideix i reforça la idea que: - La consciència emocional és el primer pas. - La positivitat és una forma d’interpretar i transformar el que ens passa, no de negar-ho. 8. Música en directe: Esencia Femenina i “Mujeres de hoy” Interpretació en directe • Al tram central, Elena agafa la guitarra i canta en directe una cançó del disc Esencia Femenina, dedicada a la locutora. • La lletra parla de: - La condició de ser dona avui. - El passatge entre ser nena, dona adulta i àvia del futur. - La lluita i les responsabilitats que assumeixen les dones. “Somos mujeres de hoy, niños de ayer, abuelas de mañana y amigas cada día…” • El tema subratlla també: - L’amor propi i l’acceptació del cos que canvia. - L’afrontament dels pors i de les responsabilitats. - La defensa de la confiança pròpia: “No me quites la confianza, este poder no lo tendrás”. Reacció emocional • La locutora explica que té “pell de gallina” escoltant-la. • Esmenta altres cançons del disc, com “Quiero decirte algo” o “La mujer del marinero”, remarcant la força emocional del repertori. 9. La llegenda de “La mujer del marinero” i la creativitat quotidiana Origen de la cançó • Elena relata una llegenda irlandesa que va inspirar “La mujer del marinero”: - Li van dir que no anés a la platja de nit perquè s’hi veia l’esperit d’una dona que caminava esperant el seu mariner. - En un Irish pub, un home gran li assegura: “Yo lo he visto, yo lo he visto”. • Aquest tipus d’històries la fascinen, tot i que reconeix que no va anar-hi a comprovar-ho. Dones que esperen, homes que no • La locutora reflexiona, en clau d’humor crític, que hi ha moltes llegendes de dones que esperen (a la platja, a les corbes perilloses, etc.), però no de homes que esperin. • Planteja la idea que els homes “passen pàgina” abans, mentre que les dones es queden, conscients del que tenen i del que esperen. La frase “Mi canción vuela con el viento” • Elena explica una anècdota sobre la creació del tornada: - Estava escrivint la cançó a la terrassa. - Una fulla amb la lletra se li va volar. - Ella va cridar: “Mi canción vuela con el viento”, i d’aquí va sortir literalment la frase i la idea del tornada. “También la creatividad en el día a día.” Altres cançons del disc i el català • Es fa un repàs espontani a peces del disc: Vuela alto, La mujer del marinero, etc. • Elena comenta que té cançons en català i que està fent un curs de català. • La locutora li demana que algun dia li canti una cançó en català al programa, cosa que Elena accepta amb naturalitat. 10. Concert a la Casa del Jardín i nova cançó en anglès Detalls del concert • Es recorda diverses vegades que el concert serà divendres a les 21h a la Casa del Jardín, a la Vía Augusta. • Repertori previst: - Cançons en italià. - Temes en castellà. - Alguna peça en català. - Una cançó en anglès. La cançó Find the Way • Elena revela que presentarà “Find the Way”: - Ja existia per a la banda Ellen & The Good Boys. - Ara l’ha reversionada en una forma molt seva, amb fingerpicking i un estil íntim. - Es publicarà al gener. • Destaca que la va relaxar molt produir-la, reforçant la idea de la música com a espai de benestar. Comiat i invitació • Es tanca l’entrevista agraint-li la presència. • Elena convida l’audiència a: - Seguir-la a les xarxes. - Assistir al concert de divendres. 11. Cançó final “Rosa”: homenatge a l’àvia Dedicatòria i significat • Al tram final, després de dubtar entre “la rosa o la mariposa”, opten per “Rosa”, una cançó dedicada a l’àvia d’Elena. • La lletra parla de: - Les dures condicions de vida al camp. - El dolor físic i el cansament. - El suport de la figura del pare que cantava cançons, donant esperança i voluntat. “Rosa en el viento, no dejes caer tus pétalos… No dejes de luchar, no dejes de amar.” Retrat de generacions de dones • “Rosa” reflecteix la vida de moltes dones que no van poder viure els seus somnis, però que van lluitar per la família. • La cançó és un homenatge tendre i combatiu a aquestes generacions, connectant amb el fil temàtic d’Esencia Femenina. 12. Tancament • El programa es tanca amb agraïments, salutacions de bona nit i una breu coda musical. • Queda una imatge global d’Elena Ley com a: - Cantautora multilingüe. - Psicòloga centrada en el creixement personal i la positivitat. - Dona que transforma la nostàlgia, el dolor i les llegendes en música i eines de canvi (cançons, concerts, llibre-diari). Temes principals tractats 1. Música i trajectòria artística • Tancament del projecte “Esencia Femenina”. • Èxit al Festival de San Remo Senior amb Caminando. • Presentació del futur disc “Conectando”. • Cançons en diferents idiomes: italià, castellà, català, anglès. • Interpretacions en directe de peces com “Mujeres de hoy” i “Rosa”. 2. Identitat femenina i empoderament • Visió de la feminitat contemporània: dones d’avui, nenes d’ahir, àvies de demà. • Dones que assumeixen responsabilitats però no volen més obligacions ni justificacions. • Històries de dones que no van poder complir somnis, com l’àvia a “Rosa” o la figura de la dona del mariner. 3. Creixement personal, psicologia i positivitat • Experiència pròpia de negativitat i quasi depressió i camí de sortida. • Eina del diari de gratitud i consciència emocional (Hoy elijo sonreír). • Concepte de la melancolia com a pas cap a la llum (veure el final del túnel). • Importància de saber què et passa per poder transformar-ho. 4. Espiritualitat quotidiana i “energia” • Interès d’Elena pel tema de l’energia i l’univers. • Idea de demanar al univers el millor possible. • Relació entre moviment (caminar, viatjar, embarcar-se) i connexió amb oportunitats. 5. Llegendes, memòria i creativitat • Llegenda irlandesa de la dona del mariner que espera a la platja. • Reflexió sobre les figures femenines que esperen i la seva càrrega simbòlica. • Anècdotes creatives com la fulla que vola i inspira el vers “mi canción vuela con el viento”. Tags • Elena Ley • Tarragona Ràdio • Caminando • Esencia Femenina • Conectando • San Remo Senior • cantautora • psicologia • creixement personal • positivitat • feminisme • dones • empoderament femení • música en directe • cançó d’autor • llibre de desenvolupament personal • diari de gratitud • Hoy elijo sonreír • energia i univers • llegendes • dona del mariner • Rosa • concert Vía Augusta • Casa del Jardín • multilingüisme musical • cançons en italià • cançons en català • Find the Way Seccions de l’episodi Nota: els temps són aproximats segons els fragments proporcionats. Obertura musical: “Caminando” (fragment inicial) • Inici: 0 s • Final: 154 s • Resum: S’obre el podcast amb la interpretació enregistrada de Caminando en italià. La lletra introdueix els temes del camí vital, el pas del temps, la memòria, la soledat i el coratge. Presentació d’Elena Ley i del concert a Tarragona • Inici: 155 s • Final: 211 s • Resum: Sílvia dona la benvinguda a Elena Ley als estudis de Tarragona Ràdio i explica el motiu de l’entrevista: el concert a la Casa del Jardín (Vía Augusta) i la presentació del seu últim treball i de Caminando. Tancament d’“Esencia Femenina” i retorn a l’italià • Inici: 192 s • Final: 248 s • Resum: Elena explica que el projecte Esencia Femenina ha acabat, després de publicar les 15 cançons del disc a plataformes digitals. Detalla que és un CD temàtic sobre la feminitat i que l’última cançó, en italià, és un pont cap a una nova etapa creativa en aquest idioma. San Remo Senior i l’èxit de “Caminando” • Inici: 249 s • Final: 353 s • Resum: Elena relata com envia Caminando al Festival de San Remo Senior, és seleccionada per a la final i obté el segon premi en una categoria molt competida. Explica l’anècdota del número 17, considerat de mala sort a Itàlia, i com gestiona la tensió fins a conèixer el resultat. Origen, lletra i significat de “Caminando” • Inici: 354 s • Final: 495 s • Resum: Elena explica que Caminando va ser escrita a Madrid durant una estada de promoció. Defineix la cançó com una metàfora de la vida i tradueix la lletra al castellà, comentant-ne els passatges clau: viure entre països i somnis, el pas del temps, el valor de caminar entre laberints i el coratge com a guia vital. Comenta com decideix finalment enviar-la a San Remo Senior. Nou disc “Conectando” i reflexió sobre el moviment i l’energia • Inici: 525 s • Final: 604 s • Resum: Es revela que Caminando és la primera cançó d’un nou àlbum, Conectando, que inclourà temes en italià, una cançó en anglès i dues en castellà. Es reflexiona sobre la relació entre “caminar” i “connectar” i sobre com el moviment (caminar, volar, embarcar-se en projectes) activa l’energia i genera connexions i oportunitats. Elena comenta el seu interès per l’energia i el fet de “demanar al univers” el millor possible. Del dol a la positivitat: el llibre-diari “Hoy elijo sonreír” • Inici: 604 s • Final: 851 s • Resum: Elena explica que, després d’anys de negativitat i quasi depressió, va començar a escriure per sanar-se: cançons i un diari de gratitud i consciència emocional. Com a psicòloga d’organitzacions, integra formació en desenvolupament personal i dissenya un programa estructurat en forma de llibre: Hoy elijo sonreír. Detalla l’estructura del programa (reflexions, blocs de quatre setmanes, exercicis matí i nit) i com l’han utilitzat les seves clientes. Comenten la importància de ser conscient del que et passa per poder avançar i com la gent positiva viu les dificultats com a oportunitats. Esmenta que el llibre està disponible en llibreries i a Amazon. Música en directe: cançó de “Esencia Femenina” sobre les dones d’avui • Inici: 893 s • Final: 1124 s • Resum: Elena interpreta en directe amb guitarra una cançó del disc Esencia Femenina, dedicada a la locutora, centrada en les “mujeres de hoy”. La lletra parla del pas del temps (nenes d’ahir, àvies de demà), de la responsabilitat, del no tenir por i de l’autoestima i el poder personal de les dones. La locutora reacciona emocionada, amb “pell de gallina”, i recorden altres temes del disc. La llegenda de “La mujer del marinero” i la creativitat del dia a dia • Inici: 1148 s • Final: 1281 s • Resum: Elena explica la llegenda irlandesa de “la mujer del marinero” que espera el seu home a la platja, i com aquesta història la va impressionar i inspirar. Relata l’anècdota del vell de l’Irish pub que li assegura haver vist l’esperit. Es reflexiona sobre com sovint les històries de por i d’espera tenen protagonistes femenines, mentre que no hi ha llegendes equivalents d’homes que esperen. Elena explica com el vers “Mi canción vuela con el viento” sorgeix literalment del moment en què una fulla amb la lletra se li escapa i vola, evidenciant la creativitat en el quotidià. També menciona que té cançons en català i que està fent un curs de català. Recordatori del concert i nova cançó en anglès “Find the Way” • Inici: 1281 s • Final: 1339 s • Resum: Es recorda que el concert tindrà lloc divendres a les 21 h a la Casa del Jardín, a la Vía Augusta, amb un repertori en italià, castellà, català i anglès. Elena presenta la cançó “Find the Way”, que publicarà al gener, adaptació d’un tema escrit per a la banda Ellen & The Good Boys, ara versionat en un estil més íntim i relaxant per a ella. S’acomiaden convidant de nou el públic a assistir al concert i a seguir Elena a les xarxes. Cançó final “Rosa”: homenatge a l’àvia • Inici: 1365 s • Final: 1544 s • Resum: A petició de la locutora, Elena interpreta “Rosa”, una cançó dedicada a la seva àvia. La lletra descriu la duresa del treball al camp, el dolor físic, la pobresa i el suport del pare que cantava, donant esperança. El tornada insta la Rosa (i simbòlicament totes les dones com ella) a no deixar caure els seus pètals, a no deixar de lluitar ni d’estimar. La peça tanca el cercle temàtic sobre dones, memòria i resistència. Tancament del programa i comiat • Inici: 1544 s • Final: 1608 s • Resum: Es tanquen micròfons amb agraïments, salutacions de bona nit i un breu fragment musical final. Es consolida la imatge d’Elena Ley com a artista i psicòloga que camina entre països, idiomes, emocions i històries de dones, connectant música i creixement personal.
Resum del contingut Entrevista radiofònica a Borja Niso, pianista i compositor, que explica el seu canvi vital radical: passar de ser enginyer informàtic i consultor en turisme a dedicar-se plenament a la música i al piano. De Madrid a la música Va néixer a Madrid el 1980, amb una infància "normal" i sense cap vinculació especial amb el piano. Es va graduar com a enginyer informàtic i va treballar durant 17 anys en una vida estable, amb feina fixa i hipoteca. L’abril del 2016, amb 36 anys, comença a tocar el piano de forma autodidacta, demostrant que mai és tard per complir un somni. "Decidí dejar todo atrás, toda mi vida atrás y emprender un camino totalmente diferente. Dejé la ingeniería por la música." El clic: Ludovico Einaudi i la revelació Descobreix Ludovico Einaudi a través de l’anunci de la Lotería de Navidad 2015, amb la peça Nubole Bianche. Decideix anar a un concert al Teatro Real de Madrid. Durant la interpretació de Nubole Bianche sent una connexió molt profunda amb el seu interior i pren la decisió de: Deixar la seva carrera d’enginyer. Posar-se a estudiar piano seriosament. Perseguir el somni de tocar en grans teatres i auditoris davant de milers de persones. De la incomprensió a l’èxit sobre els escenaris La seva decisió és rebuda amb escepticisme: molta gent li diu que està “boig” per deixar una vida estable per la música. Malgrat tot, aposta pel “tot és possible” i assumeix el risc. Publica el seu primer disc, “Orígenes”, a finals del 2019 i inicia la gira Orígenes Tour. La pandèmia atura els concerts, però els reprèn l’agost del 2020. Des d’aleshores ha fet prop de 450 concerts, demostrant que viure de la música és possible. Tribut a Ludovico i evolució artística Inicia un tribut a Ludovico Einaudi, interpretant les seves obres en directe en un espectacle amb piano i llum de espelmes. Aquest format té molt d’èxit, especialment a Barcelona. Juntament amb la seva directora creativa, Cristina Gatell, crea espectacles nous al voltant del piano i la seva música. Publica diversos treballs: “Orígenes”, “Horizontes”, “Almas Encontradas”, “Rapsodia” i finalment “Evolution”, el seu disc més recent. “Dream Experience” al Palau de Tarragona L’entrevista se centra especialment en el seu espectacle “Dream Experience”, que es representarà al Palau de Tarragona: Espectacle de teatre musical al voltant dels somnis i el propòsit vital. Format escènic amb: Piano. Violoncello (cello). Veu lírica (soprano Aide Mariñoso). Repertori que combina: Peces del seu àlbum “Evolution”. Els èxits més coneguts de Ludovico Einaudi: Experience, Divenire, Nubole Bianche (la cançó que li va canviar la vida). Temes propis amb lletra, que expliquen “la història dels somnis”. "Lo que hemos querido conseguir con este espectáculo es poder emocionar a la gente y poder hacer sentir a la gente lo que yo sentí ese 16 de abril de 2016." L’objectiu principal és: Emocionar el públic. Ajudar-lo a identificar el seu somni i el seu propòsit. Convidar tothom a perdre la por a intentar-ho. "Todos tenemos un sueño. Y hemos venido a cumplirlo." Missatge vital: viure per somiar Borja Niso insisteix en un missatge de fons molt clar: La vida és una combinació de somriures i llàgrimes, com una de les seves cançons. Tot i les dificultats, hem vingut a somiar i a ser feliços. La música és l’eina amb què vol transformar, inspirar i donar coratge al públic. Després dels concerts, ell i l’equip es queden a saludar i abraçar el públic per mantenir aquesta connexió emocional. Gires i pròximes dates A més de Tarragona, la gira passa per ciutats com Badajoz, Zaragoza, Madrid, Sevilla, León, Barcelona, entre d’altres. Anuncia un concert molt especial a Barcelona el 6 d’abril, coincidint amb el desè aniversari del seu “clic” vital. També es comenta que està a punt de celebrar el seu 45è aniversari, gairebé coincidint amb la seva actuació a Tarragona. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: Agraïments mutus entre la presentadora i Borja Niso. Una invitació als oients a comprar entrades (a través de borjaniso.com) i a no deixar passar l’oportunitat de viure aquesta experiència. Un comiat afectuós i la promesa de trobar-se a Tarragona per compartir música, emoció i somnis. "Lo que queremos conseguir en el Palau de Tarragona este sábado es que la gente se emocione, que vibre y que disfrute sobre todo y que sea feliz."
Resum del contingut Espai de retrovisor musical dins del programa Fans de Tarragona, on la Sílvia conversa amb Jordi Sugranyes per repassar tres moments destacats de la música en directe, principalment del Camp de Tarragona i entorn. 1. Presentació de la secció i del Jordi La Sílvia introdueix el Jordi Sugranyes com algú que porta "tres píndoles" de passat, present i futur musical. Es remarca la seva capacitat gairebé "miraculosa" de ser a molts concerts i de moure’s pel món de la música. El Jordi explica que remena arxius d’àudio i rescat relíquies que nodreixen la secció retrovisor musical. "Avui començarem el retrovisor musical número 294, retrocedint fins al 3 de novembre de 1990." 2. Primera píndola: Pirats per televisió (1990) Es viatja al 3 de novembre de 1990, quan el grup Pirats apareix al programa A ritme d’aquí de la televisió Mare Nostrum (televisió de Reus). Entrevista breu i distesa al grup: Es presenten els membres (Héctor, Carlos, Evan, Àlex, Ramon) i els seus rols al grup. Expliquen que fa dos anys que toquen per Tarragona. Mencionen una maqueta amb quatre cançons, destacant el tema "Una ratlla més". To molt informal i juvenil, amb bromes sobre ulleres trencades als concerts i l’energia del directe. "Una ratlla més, que recorda què? M'agrada que m'afegi aquesta pregunta, no en volem més." La Sílvia i el Jordi recorden que, amb els anys, els Pirats han evolucionat fins a Gloucester, però mantenint la fervescència i energia originals. 3. Segona píndola: Concert de Joan Amèric a Reus (1990) Es manté la data del 3 de novembre de 1990, però canviant d’escenari: el Teatre Bartrina de Reus. El cantautor Joan Amèric hi presenta les cançons del disc Tornar a l’aigua. Entrevista posterior al concert: Joan Amèric remarca que cada concert és una història. Malgrat que no hi havia gaire públic, el defineix com un públic molt intens i implicat. Ell i els músics queden molt satisfets del recital i l’han gravat per poder-lo revisar i gaudir més endavant. El programa fa sonar una de les seves cançons, de to poètic i introspectiu, amb referències a la nit, el mar, la lluna i el desig. "Cada concert és una història i concretament en este hem estat molt bé i hem quedat molt satisfets els músics i jo." La Sílvia lamenta que hi hagués poca gent al concert, perquè es van perdre cançons molt boniques en directe, i expressa el desig de tenir Joan Amèric algun dia al programa. 4. Tercera píndola: My Tips i escena del Camp de Tarragona (2006) Jordi avança fins al 4 de novembre de 2006, a la sala del Sindicat de les Borges del Camp. S’hi va celebrar un concert amb tres formacions del Camp de Tarragona: Sinopsi (de Montbrió) My Tips (de Valls) Setimits (de Vilaplana) Per tancar el retrovisor musical, escolten My Tips, que presentaven el CD 2 de nous. La cançó que sona té un to reivindicatiu i polític, amb referències a: Una mentida i una estafa de l’Estat El silenci històric i les ferides no tancades La Guerra Civil, l’any 1939 i la dictadura posterior La prohibició de la llengua i la repressió als Països Catalans "Durant segles el silenci he impulsat grans ferides mai tancades resignant-nos a callar. Vull la llibertat!" 5. Tancament de la secció Amb My Tips de fons, el Jordi acomiada la secció fins la setmana següent. La Sílvia s’acomiada també dels oients del Fans de Tarragona i del programa, desitjant bon cap de setmana. Idees clau Rescat de memòria musical local mitjançant arxius d’àudio antics. Protagonisme de grups i artistes vinculats al Camp de Tarragona i l’escena catalana. Contrapunt entre: L’energia desenfadada de Pirats La sensibilitat poètica de Joan Amèric La contundència reivindicativa de My Tips Valoració de la música en directe i dels petits escenaris (televisió local, teatres, sales de poble) com a espais de cultura i memòria.
