Compromís amb el català i l'administració local Tarragona s'ha adherit formalment al Pacte Nacional per la Llengua, un acord que busca garantir la vitalitat del català com a eina de cohesió social fins al 2030. L'acte, presidit per l'alcalde Rubén Viñuales i el conseller Francesc Xavier Vila, referma la voluntat que la ciutat sigui un referent en la defensa de la llengua en àmbits com l'educació, la cultura i el comerç. "El català és molt més que un instrument de comunicació. És una eina de convivència i de progrés." Problemes estructurals en el transport La Federació de l'Autotransport de Tarragona (FEAT) alerta d'una greu mancada de conductors professionals. Amb una edat mitjana que ronda els 50 anys i poca entrada de joves, el sector demana que aquestes feines es declarin de "difícil cobertura" per facilitar la contractació de personal estranger i millorar la mobilitat del territori. Mobilitat i serveis públics • Connexió ferroviària: S'ha creat un grup de treball entre la Diputació de Tarragona i plataformes ciutadanes com Dignitat a les Vies per exigir a Madrid millores en el servei, lamentant l'absència de representants de Renfe i Adif. • Conflicte al sector públic: Comissions Obreres denuncia el bloqueig de les negociacions salarials i no descarta vagues si no s'actualitzen els sous per al 2025. • Seguretat: Detingudes dues persones per furts reiterats a l'EMT de Tarragona i desarticulada una banda de narcotràfic a la demarcació. Celebracions i solidaritat Davant la festivitat de Tots Sants, el Mercat Central i el cementiri municipal preparen dispositius especials. Paral·lelament, aquest dissabte destaca el concert solidari Mamapop al Palau Firal i de Congressos, amb música dels anys 60 i 70 per recaptar fons contra el càncer de mama. Actualitat Esportiva • Nàstic: Gran decepció després de quedar eliminat de la Copa del Rei davant l'Atlètic Balears (2-0). L'equip ja pensa a recuperar sensacions al Nou Estadi contra l'Atlético de Madrid B. • Voleibol: El club Sant Pere i Sant Pau busca la seva primera victòria a la Superlliga com a local. • Bàsquet: L'Ibersol CBT vol mantenir la seva ratxa positiva al Serrallo.
Panorama general Empat 0-0 a la Nova Creu Alta amb un Dani Rebollo decisiu, però creix la sensació d’equip sense identitat i amb dubtes en totes les línies. La tertúlia de Sempre Nàstic - Podcast a Tarragona Ràdio remarca que l’equip viu sostingut pels resultats, mentre el joc no convenç. "Hem de donar una volta a tot" — idea reiterada a la sala de premsa per Luis César, que preocupa en la jornada 9. • Classificació comprimida: el Nàstic de Tarragona és 6è amb 14 punts, a 1 del play-off i a 3 del lideratge. • Afició de 10: desplaçament massiu a Sabadell i grans entrades al Nou Estadi Costa Daurada. Clau de l’empat a Sabadell • Rebollo, MVP: aturades de molt mèrit per sostenir el 0-0. • Poques idees en atac: només la clara d’Àlex Jiménez i espurnes de Jaume Jardí. • Superats a la medul·lar: el Sabadell va imposar ritme i duels; el Nàstic va patir per sortir. • Referència a la mitjana anglesa: punt fora que pot ser bo si es fa bona la setmana següent. Estat de l’equip per línies Defensa • Dubtes en duels i regularitat; s’assenyalen noms propis i manca de solidesa en certes titularitats. • Morgado és l’element més fiable; cal consolidar parelles i rols. Mig del camp • Desbordat en escenaris de pressió alta rival; costa sostenir possessions i guanyar segones jugades. Davantera • Cedric i Baselga, intermitents; falta profunditat i connexió amb els mitjos. • Jardí, determinant entre línies però deslluït quan és desplaçat a banda. Porter • Dani Rebollo, en estat de gràcia i amb pes de lideratge; un pas endavant des de l’últim tram del curs passat. El tècnic i la idea de joc • Debat sobre l’identitat perduda respecte l’etapa de Dani Vidal. • Luis César és percebut com a resultadista: els marcadors l’han sostingut, però el joc genera inquietud. • Comparativa amb l’any de l’ascens: fora de casa es vol puntuar molt, però la plantilla actual no acaba de plasmar la idea. L’afició i l’entorn • Afició exemplar: milers de desplaçats i mitjanes d’assistència molt altes a casa, entre les millors de la categoria. • Expectatives: objectiu de ser primers o, si no, lluitar el play-off sense el llast psicològic de les tres finals perdudes. Setmana clau: Copa i líder de grup Copa del Rei (Atlètic Balears, dijous) • Proposta de rotacions i minuts per no habituals (Toni Fuidías, Sergio Santos, Enric Pujol, Moi Delgado, Òscar Sanz, etc.). • Risc reputacional si hi ha eliminació: “una pedra a la motxilla” abans de rebre el líder. Lliga (Atlético Madrileño de Fernando Torres, diumenge, Nou Estadi Costa Daurada) • Partit gran a casa: calibrarà el moment real de l’equip. • Necessitat d’imposar-se a casa i evitar que el joc apagat desconnecti l’afició. Tecnologia arbitral • Valoració positiva del VAR a la categoria: aporta claredat en accions decisives i transparència (s’espera l’audio dels revisions). • Obligació de revisar gols i accions clau; ajuda al criteri i exposa errors greus. Cita destacada (Memes a banda — Arnau Curto) "Denoto una falta d’ambició molt preocupant... partit gris i impersonal. Enveja sana del Sabadell pel seu joc; l’afició del Nàstic és intocable." Conclusions • Missatge central: el punt a Sabadell salva els mobles, però cal millorar la imatge i l’ambició de manera urgent. • Prioritats: consolidar una identitat clara, ajustar rols (especialment en atac i mig), i fer bona la setmana a la Copa del Rei i davant l’Atlético Madrileño al Nou Estadi Costa Daurada.
Panorama general Programa de "Fans de Tarragona" a Tarragona Ràdio amb Núria Calbó dedicat a un especial d’agenda cultural-musical molt complet. S’hi destaquen: Reaparició de José Juan González Nieto (ex-Espaldemaceta) amb el disc bilingüe “Cantimplora cursi” i tres temes en català. Focus en el segell Microscopi: novetats d’Elia Blasco i el duet Terrae. Rutes de tardor: L’Embotada (festa del vi vell), Festival Terrer i Festival Accents 2025 (amb Maika Makowski com a caramel final i avanç de perles 2026 amb Nacho Vegas). Destaquen Canvi d’etapa: “He decidit ja no utilitzar el pseudònim Espaldemaceta”, confessa González Nieto, separant el projecte de versions del nou material propi. Lletra i vida real: “Preguntes de sisè” neix d’una escena a classe postpandèmia; paral·lelisme entre atenció a l’aula i al concert. Microscopi en forma: saxo protagonista amb textures visuals a “L’Aigua” (Elia Blasco) i loops, sintetitzadors i percussió amb arrel tradicional a “Nostre gra” (Terrae). Agenda viva: L’Embotada a Tarragona (concerts, tastos i sostenibilitat d’utillatge), girs de programació del Festival Accents i avanç de Nacho Vegas. Segments principals 1) José Juan González Nieto (ex-Espaldemaceta) Reinici amb nom propi: separa el llegat d’Espaldemaceta de les noves cançons. Temes emesos: “Macà”, “Preguntes de sisè” i “Ho sento”. Directes: anuncia que publicarà dates aviat; converses amb programadors, sales i bars. "He decidit ja no utilitzar el pseudònim Espaldemaceta... Em feia molta il·lusió dir-me pel meu nom." 2) Microscopi: novetats Elia Blasco — “L’Aigua”: saxo com a eix, música balsàmica sense nyonyeria; peces que metaforitzen vida i canvi. S’escolten “Plou” i l’“Interludi Drama and Bass”. Terrae — “Nostre gra”: homenatge a les Terres de l’Ebre, sintetitzadors, loops i efectes de veu amb percussió i tradició viva. S’escolta “La clavellinera” (feat. Alider Sanz). 3) L’Embotada i festivals de tardor L’Embotada (Tarragona): del 4 al 8 (xerrades, projeccions, tastos, concerts). Terrae als Jardins de la Casa Canals (dia 6) i Esperit! a la Plaça del Rei, amb mostra de “Percepció és Distorsió”. Sostenibilitat: es recomana portar embut/copa reutilitzable per evitar gots de plàstic. Festival Terrer: Terrae al Terrer (Pradell de la Teixeta) dins gira del nou disc. 4) Festival Accents 2025 Programació en marxa (Reus, Morell, Riudoms, Constantí, etc.) amb noms com Judit Nedermann & Pau Figueres, Blaumut, Miquel Gil, Quimi Portet, Anna Roig i Carles Velda, entre d’altres. Caramel final: Maika Makowski (13 de desembre, Teatre Bartrina) amb “Bunker Rococo”. Tema emès: “Exotic Ingredients”. Avanç 2026: Nacho Vegas (Teatre Fortuny); recuperen “Verano fatal” (amb Cristina Rosenbinger) com a peça icònica. Apunts clau Tarragona Ràdio i "Fans de Tarragona" com a altaveu local de proximitat. Temes transversals: docència i música, atenció del públic, tradició vs. electrònica, sostenibilitat als festivals.
Visió general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar amb una estructura molt clara en dues grans parts: Primera hora (informativa i d’actualitat): repàs de notícies de tota la costa catalana, centrades en medi ambient litoral, sector primari (arròs i pesca), turisme i patrimoni, educació nàutica i transició energètica. Es tanca amb butlletí marítim (temps i trànsit). Segona hora (reportatges i entrevistes): espai monogràfic amb ONG ambiental sobre plàstic, cultura popular marinera (gegants), sanitat i fauna (grip aviar al Delta), vela esportiva de competició i nàutica social inclusiva, i final amb càpsula divulgativa sobre cetacis. L’episodi combina • defensa del medi marí i litoral, • economia blava i sectors tradicionals (pesca, arròs, càmpings), • patrimoni romà i gestió institucional (Tarragona / Mèrida), • educació i inclusió a través del mar. 1. Notícies de la Costa Brava i Empordà 1.1 Flora invasora als penya-segats de l’Escala • Es presenta el projecte Life Med Cliffs (des de 2021) per gestionar i divulgar sobre la flora exòtica invasora als penya-segats litorals de la Costa Brava. • Objectiu principal: preservar la biodiversitat de la flora autòctona en hàbitats fràgils i protegits (Parc Natural del Montgrí i duna litoral). • Exposició itinerant al vestíbul de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de l’Escala, amb plafons sobre: - El programa Life i l’àmbit de Cap de Creus. - Les espècies invasores més problemàtiques: gadània, figuera de moro, ungla de gat, ailant. • Aquestes espècies amenacen flora protegida com ensopaguera, coixí de monja, campaneta de mar, malgó marí. «Portem des de 2017-2018 fent actuacions d’erradicació… a Planasses, la duna litoral, Vilanera, duna d’Empúries i ara cel·la de Punta Mongó». • Es recorda que està prohibida la recol·lecció de flora en aquests hàbitats. En cas de detectar noves invasores, es demana avisar al 112 o agents rurals. 1.2 Aparcament al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà • Entra en funcionament un nou sistema de gestió de barreres a l’aparcament del Cortalet. • Veïns dels 9 municipis del Parc i socis d’entitats col·laboradores (APNAE / IAEDEN) aparcaran gratuïtament. • Objectius: - Modernitzar el sistema i agilitzar entrades i sortides en pics de visitants (Setmana Santa, caps de setmana de primavera, estiu). - Reforçar el vincle del territori i reconèixer la tasca de les entitats conservacionistes. • Es recorda que és la segona zona humida més important de Catalunya, clau per a l’ornitologia i amb 8 itineraris interpretatius. 2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre 2.1 Baixada de preus de l’arròs del Delta de l’Ebre • La campanya de l’arròs ha estat marcada per preus baixos per l’excés d’oferta a Espanya i Europa. • El president de la Càmera Arrocera del Montsià, Àlex Morales, alerta que: - Els costos de producció han pujat molt. - Sense bona collita, es pot arribar a cobrar per sota del cost de produir. • Reclama: - Aranzels o mesures de protecció contra l’arròs importat barat. - Etiquetatge clar d’origen per afavorir l’arròs produït sota normatives europees de fitosanitaris i laborals. • La campanya també ha patit tres episodis d’aiguats forts a Sant Jaume d’Enveja i Amposta: - Pèrdues estimades de 400 tones en 390 hectàrees. - Es demanen inversions en estacions de bombeig més potents per evacuar aigua i reduir inundacions. Malgrat el context, es destaca excel·lent qualitat del gra i l’extensió de llavors resistents a herbicides i mesures per controlar la pols a la cooperativa. 2.2 Cap de setmana de terror a l’Ametlla de Mar • Les fortificacions militars acullen per primer cop el Passatge del Terror “Experiment Sentinella”, organitzat per l’Ajuntament, Comissió de Festes i el grup escènic local. • Funcionament: - Dies: divendres, dissabte i diumenge. - Dos torns per dia (18 h i 20 h), grups màxim 5 persones. - Entrada 4 €, amb inscripció prèvia (ja venut un 60% aforament). • Objectius: dinamitzar la vida cultural i fomentar participació ciutadana amb una experiència de por en un espai ja carregat de llegendes locals. • Activitat apta des dels 10 anys (menors de 12, amb adult). Complementat amb festa de Halloween, venda de castanyes i taller infantil al mercat municipal. 3. Garraf: crisi de la pesca i Copa d’Espanya de vela 3.1 Pescadors de Vilanova i la Geltrú, en situació límit • La confraria de pescadors de Vilanova denuncia la inacció de la Secretaria General de Pesca un any després de les protestes a Madrid. • Situació de partida: reducció de dies de pesca (27 dies/any per a l’arrossegament), després parcialment ampliats amb mesures de sostenibilitat que han exigit inversions als pescadors. • El patró major, Jaume Carnicer, afirma sentir-se abandonats: «Ens van demanar sis mesos… van passar, es van anar de vacances i no tenim absolutament res. Demostra una inacció total». • Problemes concrets: - Arrossegament: incertesa sobre dies de pesca disponibles. - Encerclament: superpoblació de tonyina, que es captura accidentalment però no es pot desembarcar. - Arts menors: mides del pop diferents dins del mateix país. • Reclamen coherència: han fet vedes, reserves, canvi de xarxes, portes voladores, però no reben respostes ni planificació de cara al 2026. • Es comença a parlar de desobediència civil, però hi ha por a les sancions: «Per sancionar sí que saben, són molt efectius. Ara, per gestionar, no ho saben». 3.2 Copa d’Espanya ILCA 4 a Vilanova i la Geltrú • El Club Nàutic Vilanova acull la Copa d’Espanya d’ILCA 4, una de les dues proves que seleccionen l’equip espanyol per a europeus i mundials de la classe. • L’ILCA (antic Laser) és una embarcació individual de vela lleugera, amb tres versions (4, 6 i 7 m² de vela). - ILCA 4: pas des de classes infantils, categoria juvenil. - ILCA 6 i 7: classes olímpiques femenina i masculina. • Xifres clau: - 140 embarcacions (una de les classes més nombroses). - Dividides en 2 grups de 70; objectiu: 9 proves en 3 dies (3 per dia i 6 sortides diàries). - Rang de vent òptim: 8–12 nusos; previsió de bons vents de ponent. • El director esportiu, Tete Sabater, destaca: - Orgueull pel reconeixement de la Reial Federació Espanyola de Vela. - Volen provar la capacitat d’infraestructures (vestidors, varador, aparcament) per optar a esdeveniments encara més grans. - El club aporta 6 regatistes a la selecció catalana (23 places), mostra de la bona feina de base. - Navegar “a casa” dona avantatge en coneixement del vent local. • Es menciona el jove Iker Mujica com a candidat català fort al podi, i es reivindica Catalunya com una de les federacions de vela referents (amb Balears i Canàries). 4. Maresme: educació nàutica i bioenergia forestal 4.1 Escola Sinera i la regata transoceànica Minitransat • Alumnes de l’Escola Sinera d’Arenys de Mar segueixen en directe la regata Minitransat apadrinant el maresmenc Joan Trencs (equip Pachamama). • Projecte educatiu “22 dies, 22 peus” (Fundació Barcelona Capital Nàutica): - Objectiu: “fer entrar el mar a les aules” i treballar matemàtiques, geografia, història i valors a partir de la regata. - Cada escola apadrina un navegant, habitualment per proximitat geogràfica o vincles. - Seguiment en temps real via geolocalització i trobada final entre alumnes i navegants en l’acte de clausura al gener. • Dades de la Minitransat: - 2 etapes: França (Les Sables d’Olonne) – Canàries (Santa Cruz de La Palma) – Guadalupe (Carib). - La primera etapa es va suspendre a Portugal per l’huracà Gabriel. - Segona etapa: més de 4.600 milles; uns 15 dies de travessa. 4.2 Projecte Maresme Circular i gas renovable a partir de biomassa • Maresme Circular (Consorci de Residus del Maresme) inicia una investigació per aprofitar la biomassa dels boscos del Montnegre i el Corredor com a font d’energia sostenible. • Context: abandonament rural, sequera, plagues i incendis fan els boscos mediterranis més vulnerables. • La valorització de biomassa forestal busca: - Mantenir boscos nets i resilients i reduir riscos d’incendis. - Crear noves oportunitats econòmiques locals. • Es faran tres assajos de gasificació de biomassa (fulles, escorça de pi blanc, biomassa municipal del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme a Mataró) per obtenir: - Gas de síntesi (syngas): combustible substitutiu de biogàs o gas natural. - Biochar (carbó vegetal): - Millora de compostatge i fertilitat de sòls agrícoles. - Filtració de contaminants en aigües i biogàs. - Ús potencial en tractament d’aigües residuals. • Es vol comparar resultats energètics i ambientals segons el tipus de mescla de biomassa. 5. Costa Daurada, Tarragona i territori 5.1 Vers un Consorci del Patrimoni Romà a Tarragona • L’arqueòleg Fèlix Palma, director del Consorci de la Ciutat Monumental de Mèrida, explica el model de gestió que inspira el futur Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco. Punts clau del model de Mèrida: • Funciona des de fa gairebé 30 anys, creat 3 anys després de la declaració de Patrimoni Mundial UNESCO. • Governança compartida: hi participen administracions locals, autonòmiques i estatals. • Decisions: - Les estratègiques (pressupost, grans projectes) es prenen en un Consell Rector. - El dia a dia es gestiona des de la ciutat, no des de capitals administratives llunyanes. • Palma subratlla que els monuments no perden la titularitat, responent temors sorgits a Tarragona. «Lo bueno que tiene esta gestión es que se haga de una manera directa desde la propia Tarragona…» • A Tarragona, el Ple municipal extraordinari ha aprovat els estatuts del Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco, que ha de començar a funcionar l’1 de gener de 2027. • Es presenta com un pas decisiu cap a una gestió unitària i eficient del patrimoni arqueològic romà de la ciutat, seguint l’exemple de Mèrida. 5.2 Nou president dels càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • Joan Estrada és nomenat nou president de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, rellevant Mireia Sanz en l’Assemblea General al càmping Trillas. • Perfil: patró marítim de Tarragona, fill de Cambrils, administrador del càmping Platja Cambrils, experiència com a director general en promotora immobiliària i gestora de camps de golf, i manager en multinacionals industrials. • L’acte compta amb autoritats com el subdelegat del Govern espanyol, la presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l’alcalde de Tarragona i la consellera de Turisme. • Reptes de la nova Junta (continuista): - Regulació del turisme itinerant amb autocaravana. - Efectes del tercer fil ferroviari i pas de mercaderies pel litoral. - Lentitud administrativa en tràmits urbanístics. - Millora de la promoció turística dels càmpings. • L’associació agrupa 54 establiments amb més de 66.000 places. 6. Serveis: temps de mar i trànsit 6.1 Previsió marítima (Lluís Mi Pérez) • Es preveu una situació marítima força tranquil·la per a les properes hores i dies: - Dijous tarda: una mica de tràngol de nord/nord-est a la Costa Brava, vent girant a xaloc / llevant, marajol o maror suau. - A la resta de costa: vents variables de sud-sud-oest, una mica de mistral al Delta de l’Ebre. • Divendres: - Matí: vents molt febles, girant a sud / garbí suau. - Tarda: vent de sud més marcat, especialment a la Costa Brava, amb marondolada i mar de vent. • Dissabte serà el dia de major alteració marítima, que es seguirà a xarxes. 6.2 Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit) • Reobertura de l’AP-7 al Vallès Oriental (Peixetà – Sant Celoni) després del bolc d’un camió en sentit Tarragona; queden 6 km de retencions. • Obres a la B-40 a Barberà–Terrassa tallen un carril i generen cues en sentit nord. • Congestió a la C-58 entre Montcada i el Nus de la Trinitat. • Ronda Litoral: aturades a zona portuària i Bon Pastor en sentit Trinitat. • Ronda de Dalt: retencions a la zona de Vall d’Hebron en sentit Trinitat. 7. Butlletí local: Tarragona (a les 17.00 h) 7.1 Adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua • Tarragona s’adhereix al Pacte Nacional per la Llengua de la Generalitat, reafirmant el compromís amb la promoció i ús social del català en tots els àmbits. • Signatura a l’Ajuntament de Tarragona amb el conseller de Política Lingüística Francesc Xavier Vila i l’alcalde Rubén Viñuales. • Es presenta el català com a eina de cohesió, convivència i progrés, i com a llengua oberta i moderna. 7.2 Manca de conductors professionals • La Federació de l’Autotransport de Tarragona (FEAT) denuncia l’agudització de la manca de conductors de mercaderies i passatgers. • El director, Josep Lluís Aimat, demana declarar aquests llocs de feina de difícil cobertura i facilitar l’arribada de treballadors estrangers. 7.3 Conflictivitat laboral al sector públic • Comissions Obreres denuncia el bloqueig de la negociació col·lectiva al sector públic. • Inicien un calendari de mobilitzacions que pot culminar en vaga. • Reivindicacions: actualització salarial per al 2025 (sense pujada encara), recuperació del poder adquisitiu perdut i dimensionament correcte dels serveis públics. 8. Entrevista 1: ONG “Plàstic Preciós” (reciclatge i conscienciació) 8.1 Origen i missió • Parla Adrià Tallada, cofundador de Plàstic Preciós: - Associació sense ànim de lucre nascuda a Gandia (2017). - Des de 2021, projecte Plàstic Preciós Barcelona. • Missió principal: - Conscienciació mediambiental. - Reciclatge de plàstic amb economies circulars locals. • Obtenció del plàstic: - Recollides i neteges a platges i litoral. - Campanyes amb escoles i organitzacions (recullen residus que després es transformen en mobiliari o objectes). - Col·laboració amb empreses que generen residus plàstics específics reciclables. 8.2 Projectes destacats • Restauració de mobiliari escolar: - Substitució de taulers de fusta per taulers de plàstic reciclat. - Decapatge i repintat d’estructures metàl·liques. - Es fa amb diverses entitats col·laboradores. • Mobiliari urbà amb residus marins: conversió de plàstic marí en bancs o altres elements urbans. • Campanyes amb entitats com el Banc de Sang i Teixits i Bàsquet Girona: - Bàsquet Girona deixa d’usar gots d’un sol ús al pavelló. - Canvi a gots reutilitzables, amb acompanyament de campanyes de conscienciació i marxandatge. - Han acabat dissenyant també mobiliari i elements per l’estadi de Fontajau. 8.3 Educació i les “3R” • L’ONG posa èmfasi en les 3R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, insistint que “reduir” és la més important: - Reduir consum de plàstic i, sobretot, reduir producció. - Pressió sobre empreses productores que abocar molts envasos al mercat sense alternatives. • Tallers per a joves: - Tallers interactius on participen en el procés de reciclatge. - Exemples d’ús molt reduït de plàstic en altres països i els beneficis ambientals associats. 8.4 Residus marins i episodis extrems • El plàstic marí no és la principal font de material per a l’ONG, perquè arriba molt brut i barrejat, i és difícil de reciclar industrialment, però el fan servir per a projectes específics i de recerca. • Experiència amb la DANA al País Valencià: - Van participar en tasques de neteja. - Transformació de residus recollits en mobiliari per centres escolars i pobles afectats. - Projectes pilot d’investigació sobre la viabilitat de reciclar residus molt degradats. 8.5 Expansió territorial i treball amb empreses i pescadors • Plàstic Preciós treballa a tot l’Estat: Galícia, sud d’Andalusia, Extremadura, Canàries, etc. • A Barcelona s’han traslladat a l’espai “Barcelona Economia Circular”, per reforçar la seva presència a Catalunya, especialment en centres escolars. • Col·laboracions amb ports i empreses per: - Reintroduir residus en els seus propis circuits productius (ex. mobiliari d’oficina amb el seu plàstic). - Fer xerrades i tallers amb treballadors i pescadors. • Es reivindica el paper dels pescadors com a última línia de defensa del mar, sovint injustament assenyalats com a culpables, però que: - Sovint recullen residus quan pesquen. - Necessiten un mar net per mantenir el seu mitjà de vida. 8.6 Com contactar amb l’ONG • Web: plasticpreciósbcn.org (la locutora la pronuncia aproximadament així). • Instagram: @plasticpreciósbcn. • Responen tant a escoles com a entitats i empreses, amb alta demanda però voluntat d’arribar a més centres. 9. Entrevista 2: Gegants de Roses – cultura popular marinera 9.1 Quimet i Demetria: sirena i pastor de l’Empordà • Parla Gaia Pau (Laia Pau), presidenta dels Gegants de Roses. • Parella de gegants: Quimet i Demetria, simbolitzen: - Demetria: sirena que mostra el mar i la costa de Roses i de l’Empordà. - Quimet: pastor que representa la muntanya i la part interior. • S’inspiren en la llegenda clàssica de l’origen de l’Empordà i la sardana de Joan Maragall. Característiques: • Tots dos fan uns 3,50 m d’alçada. • Demetria: - Dona amb una gran cua de sirena blava al costat, molt voluminosa i espectacular. - Pesa uns 55 kg, i la cua desplaça el pes cap a l’esquerra, dificultant el port. • Quimet: - Pastor tradicional, amb faixa, barretina, jaqueta de llana i bastó. - Pesa uns 45 kg i acostuma a portar la bandera de Roses. 9.2 Origen dels noms i vincle amb el poble • Quimet i Demetria eren una parella real del poble, molt estimada i sense descendència. • Desig de la Demetria: deixar el seu llegat a Roses. • Va finançar la construcció dels gegants per donar-los com a herència al poble. • En el seu honor, els gegants porten els seus noms. • Es van inaugurar el 1995, tot i que ella ja havia mort, però la colla confia que “els veu” sempre que surten. 9.3 Relació amb altres colles i sortides • Zona principal d’actuació: Empordà i comarques gironines (trobades de festes majors). • Han fet sortides puntuals més llunyanes (Girona, Barcelona, fins i tot Tarragona), però és difícil per manca de mans i logística. • Aquest any s’han retrobat per primer cop amb els gegants de Palafrugell, que tenen una sirena similar: - Són similars però amb diferències (cua de la sirena de Roses va cap amunt, la de Palafrugell cap avall). - Intercanvi d’invitacions per als 30 i 40 anys respectius. • Participaran a la trobada gegantera del mil·lenari de Montserrat (16 de novembre), on s’espera una macroconcentració de colles. 9.4 Estat de la colla i reptes • Després d’una etapa de conflictes interns i baixa participació, diuen que estan “aixecant el cap”: - Tornen a entrar noves famílies. - Millora la disponibilitat de portadors (encara que costa per la Demetria). - Ara cal reforçar el grup de músics (gralles i percussió). • Tenen més figures a la colla, però sovint surten només Quimet i Demetria per falta de gent. • Destaquen la importància del boca-orella: una família engresca una altra, tothom hi fa una mica de tot (portar, tocar, acompanyar, vigilar gegants). • El vent de tramuntana és un repte constant: els gegants actuen com una vela i cal prudència; la pluja lleu la poden gestionar amb grans impermeables de plàstic. 10. Entrevista 3: Grip aviar al Delta de l’Ebre 10.1 Detecció dels casos i tipus de virus • Entrevista a Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, arran de dos casos positius de grip aviar en aus silvestres (Ametlla de Mar i Deltebre). • Cronologia: - Finals de setembre: ingressen al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge una gavina corsa (de l’Ametlla de Mar) i un xoriguer (Deltebre). - El Parc forma part de la xarxa de seguiment de malalties de fauna salvatge (grip aviar i d’altres). - Es prenen mostres i s’envien al laboratori de sanitat animal de Catalunya; diagnòstic preliminar, confirmat després al laboratori de referència de Madrid. • El virus és l’H5N1 d’alta patogenicitat, especialment greu per a explotacions avícoles (alta mortalitat en granges). 10.2 Risc per a humans i mesures • Risc per a humans molt baix i contagis molt difícils: - Casos descrits als Estats Units en personal molt exposat en granges infectades. - No hi ha transmissió sostinguda entre persones; el risc epidèmic veuria d’un eventual salt de transmissió interhumana, que no s’ha produït. • Es recomana no tocar animals salvatges malalts o morts i avisar 112 perquè actuïn agents rurals o serveis de recollida. 10.3 Mesures al territori • Quan es declara un focus d’alta patogenicitat en fauna silvestre: - Es delimita un radi de 10 km de vigilància. - No hi ha sacrificis d’animals domèstics ni restriccions severes, però sí mesures de bioseguretat: - A granges i explotacions d’autoconsum: animals tancats, sense contacte amb ocells silvestres ni en menjadores / abeuradors. - Suspensió temporal de l’anellament científic (manipulació directa d’aus) durant almenys 30 dies. - Restriccions puntuals a la caça amb aus de reclam i a la captura de polla d’aigua (control de danys). • El Departament d’Acció Climàtica (Agricultura) defineix el nivell d’aquestes restriccions, considerant que el risc general és baix. 10.4 Delta, biodiversitat i salut “One Health” • El Delta és molt ric en biodiversitat, però això el fa també vulnerable: - Atrau moltes aus migratòries aquàtiques, que poden portar virus (grip aviar, West Nile, botulisme, etc.). - És comparable a altres grans zones humides com els Aiguamolls de l’Empordà o Gallocanta (Saragossa), on s’han detectat casos en grues. • Vidal defensa l’enfoc One Health: La salut humana està lligada a la salut de la fauna (salvatge i domèstica) i del medi ambient. • El Parc reclama recursos per mantenir centres de fauna i vigilància sanitària actius, clau per anticipar i gestionar futures crisis. Missatge final: no cal alarma social, només prudència, respecte i higiene bàsica, i trucar al 112 si es veuen animals debilitats o amb comportaments estranys. 11. Entrevista 4: Nàutica Social Talassa – el mar com a eina social 11.1 Qui són i què defensen • Entrevista a Quim Espà, de l’Associació Nàutica Social Talassa (Mataró). • Associació nascuda fa 4–5 anys amb l’objectiu de: - Trencar la barrera social i econòmica que separa moltes persones del mar. - Convertir la nàutica en recurs social de primer ordre, no només d’oci elitista. • Denuncia que, tot i tenir port esportiu ple d’embarcacions, la major part de l’any estan parades, i no hi ha gaire política pública que promogui l’ús social del mar des del tercer sector. 11.2 Projecte 1 – “La Mar de Veles” • Primer projecte que van impulsar: regates de club inclusives. • Format: - Armadors privats cedeixen els seus velers per un dia. - Es fa una regata on pugen persones de col·lectius vulnerables (Fundació Maresme, Parkinson, Alzheimer, Institut Guttmann, etc.). - Cada edició mou 20–30 embarcacions i unes 100 persones al mar. • Impacte: experiència emocionant tant per als participants (que sovint no s’havien imaginat sortir al mar) com per als armadors, que veuen la seva embarcació convertir-se en eina social. 11.3 Projecte 2 – “La Mar Oberta” • Objectiu: passar de l’activitat puntual a sortides regulars. Primera fase (ja en marxa): • Des de setembre, sortides gratuïtes amb un veler cedit a l’associació, per a entitats que treballen amb persones en risc d’exclusió o vulnerabilitat. • Ja participen unes 15 entitats: algunes fan sortides puntuals (tastet de mar), d’altres segueixen un programa de 6–8 sortides on es treballen de manera sistemàtica valors, confiança, treball en equip i benestar. • A cada sortida es passa un test de valoració per construir un estudi validat sobre els beneficis terapèutics de la navegació. Segona fase (futur immediat): • Estendre el model a altres ports de la costa catalana. • Aliances amb empreses de charter (lloguer d’embarcacions) per oferir preus socials en temporada baixa (tardor, hivern, primavera): - Les empreses aprofiten millor els recursos (barcos i patrons inactius a l’hivern). - Les entitats socials accedeixen a la mar de manera assequible. 11.4 Projecte 3 – “La Mar de Joves” • Objectiu: disposar d’un vaixell escola per a expedicions de 5 dies – 1 setmana amb joves. • Es pretén treballar: - Autonomia, responsabilitat, confiança, cohesió de grup. - Experiències similars a les que ja es duen a terme en altres països europeus, on el mar és assumit com a recurs educatiu i social. 11.5 Suport del sector privat i voluntariat • Han creat el “Distintiu de Compromís Social Nàutic” per reconèixer empreses que els donen suport (donacions, descomptes, serveis). • Exemples de col·laboradors: - Port de Mataró i varador (facilitant amarratge i varada). - Una gestoria que va ajudar a posar el vaixell a nom de l’associació. • Tota la feina actual és voluntària per part dels membres, amb moltes hores invertides. • Disposen d’un grup de voluntariat (patrons, mecànics, aficionats a la nàutica) que dona suport operatiu. 11.6 Com contactar-hi • Web: nauticasocial.org. • Instagram: @nauticasocialtalassa. • Encara estan definint el sistema formal per associar-s’hi, però ja recullen dades de persones interessades i de voluntaris. 12. Càpsules del mar: el dofí ratllat 12.1 Identitat i morfologia • Càpsula divulgativa amb Arnau, de l’Associació Cetàcia, sobre el dofí ratllat o llistat (Stenella coeruleoalba). • És el dofí més comú del Mediterrani i el més petit de la zona (entorn de 2 metres). • Cos molt estilitzat, aleta dorsal petita i coloració característica: - Tres ratlles fosques que neixen a l’ull i s’estenen cap a la zona genital i altres parts del cos. - Patró molt útil per a la identificació visual. 12.2 Comportament i observació • Dofí molt actiu i espectacular: - Salts de 3–4 metres fora de l’aigua. - S’apropa sovint a la proa de les embarcacions per aprofitar l’ona de proa i la velocitat (estalvi energètic). • Alimentació: principalment peixos pel·làgics, i en menor mesura cefalòpodes. • Distribució: - Present a tota la conca mediterrània, molt abundant a la part occidental. - Prefereix aigües profundes del talús continental (més de 200 m). - A la zona del Garraf, representa el 60% dels albiraments de cetacis de l’entitat. • És una espècie resident (tot l’any al Mediterrani), però al Garraf observen més densitat a hivern i primavera. 12.3 Amenaces i conservació • Estat de conservació: vulnerable. • Amenaces principals: - Epidèmies de morbillivirus (anys 90: mortalitat elevada a la costa catalana). - Captura accidental en arts de pesca. - Disminució de l’aliment disponible per sobreexplotació pesquera. - Contaminació del medi marí. 12.4 Bones pràctiques d’observació • Són animals molt juganers, especialment espectaculars en grups grans (fins a 100–200 individus). • Però cal respectar la normativa: - No acostar-se a menys de 60 metres amb l’embarcació. - Si ells s’apropen, reduir velocitat (fins a 4 nusos), no fer maniobres brusques, gaudir de l’albirament i abandonar la zona sense perseguir-los. 13. Fil conductor i temes principals de l’episodi 13.1 Eixos temàtics Medi ambient i biodiversitat litoral Flora invasora a la Costa Brava. Gestió de zones humides (Aiguamolls, Delta de l’Ebre). Grip aviar i salut ecosistèmica (One Health). Conservació de cetacis i normativa d’observació. Economia blava i sectors tradicionals Crisi de preus a l’arròs del Delta. Pescadors de Vilanova i regulació pesquera. Càmpings com a motor turístic a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Vela de competició (Copa ILCA 4) i projecte educatiu Minitransat. Patrimoni i governança cultural Model de Consorci patrimonial (Mèrida) com a referent pel patrimoni romà de Tarraco. Adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua. Educació, inclusió i cultura popular vinculada al mar Plàstic Preciós: educació ambiental i reciclatge creatiu. Nàutica Social Talassa: el mar com a eina social per a col·lectius vulnerables. Gegants de Roses: sirena i pastor com a símbols de la unió mar–muntanya a l’Empordà. Projecte escolar “22 dies, 22 peus”. En conjunt, l’episodi mostra el mar com a eix vertebrador de notícies locals, polítiques públiques, activisme, educació, esport, festa i recerca.
Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?
A Tarragona, la tardor transforma els paisatges: la degradació de la clorofil·la deixa veure altres pigments com carotens i antocians, il·lustrant reaccions químiques de manera poètica. Amb la tornada a la rutina escolar, els laboratoris reprenen l’activitat i arriba una notícia científica destacada: el Premi Nobel de Química ha reconegut els MOFs, materials capaços de capturar i transformar CO₂, claus per una indústria més neta i sostenible. En paral·lel, a la nau Margulis, la tripulació experimenta amb el carboni en diverses formes (CO₂, metanol, sucres) i aprèn a mantenir l’equilibri necessari per a la vida dins d’un entorn artificial. Els polímers i altres materials que formen la nau són vitals per preservar la vida i plantegen preguntes sobre la seva relació amb el carboni i el CO₂. Què són els polímers que envolten la nau i que permeten l’aventura espacial? Podrien ser una forma diferent del carboni? Quina relació podrien tenir amb el diòxid de carboni? Busquem el Blau de Prússia amb el Dr. Federico Frateloreto, investigador del grup del Dr. José Berrocal i amb l’Alejandro Delgado, estudiant de doctorat al grup del Professor Arjan Kleij.
Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Tarragona Actualitat ofereix una fotografia molt completa de l’actualitat local amb quatre grans eixos: política lingüística, mercat de treball i conflicte laboral, seguretat i successos i esport i activitat social. 1. Adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua Compromís institucional amb el català • L’Ajuntament de Tarragona formalitza l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per la Conselleria de Política Lingüística. • L’alcalde Rubén Viñuales defineix el català com a llengua de cohesió, convivència i futur, i com a element essencial de la identitat col·lectiva, alhora oberta, diversa i moderna. "El català és molt més que un instrument de comunicació. És una eina de convivència i de progrés, un element essencial de la nostra identitat col·lectiva." Objectius del Pacte Nacional per la Llengua • El conseller Francesc Xavier Vila explica que és un gran acord de país entre institucions i societat civil. • Objectius principals: - Fer un diagnòstic de la situació de la llengua. - Definir compromisos i full de ruta fins al 2030. - Impulsar mesures concretes per revertir les tendències negatives en tots els àmbits. • Es preveuen eines específiques per als ajuntaments, com una guia per a la política lingüística municipal. Reptes actuals d’ús social del català • Es destaquen com a punts febles: - Presència insuficient de influencers, streamers i youtubers en català. - Incompliments al comerç, sovint per desconeixement, que s’estan corregint. • Es posa en valor la tasca de l’Oficina del Català a la ciutat i el canvi de paradigma en el sector comercial. 2. Treball i conflictes laborals 2.1. Manca de conductors professionals • La Federació de l’Autotransport de Tarragona (FEAT) alerta d’una greu manca de conductors tant de mercaderies com de passatgers, en un territori amb forta activitat econòmica i turística. • Punts clau de la diagnosi: - Edat mitjana dels conductors a Europa: prop de 50 anys. - Menys del 5% tenen menys de 25 anys. - Ja fa temps que el dèficit de professionals s’arrossega. • El director de la FEAT, Josep Lluís Aimat, reclama: - Declarar aquests llocs de feina com a “de difícil cobertura” per poder contractar més personal de fora de la UE. - Mesures estructurals i no només solucions puntuals. Aimat contrasta les “moltes declaracions polítiques” amb la necessitat real de mà d’obra als sectors econòmics, i denuncia que “no casa una cosa amb l’altra”. • Propostes per fer la professió més atractiva: - Millora de sous i condicions laborals. - Ajudes a la inserció laboral i programes d’impuls per a nous professionals. 2.2. Mobilitzacions de Comissions Obreres al sector públic • Comissions Obreres (CCOO) inicia un calendari de mobilitzacions fins a final d’any per denunciar el bloqueig de la negociació col·lectiva al sector públic. • Acció d’avui: - Concentració davant la subdelegació del govern a Tarragona. - Lema: “Negociació, pujada salarial i millora dels serveis públics”. • Reivindicacions principals: - Activar la Mesa General de la Funció Pública amb el ministre Òscar López. - Actualitzar els salaris per al 2025, any en què encara no hi ha prevista cap pujada. - Recuperar poder adquisitiu perdut en els darrers anys. - Dimensionar adequadament els serveis públics i reduir la temporalitat, que se situa prop del 30% a les administracions. • El sindicat no descarta una jornada de vaga si no hi ha avenços. 3. Successos i seguretat ciutadana 3.1. Furs als autobusos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) • La Guàrdia Urbana de Tarragona deté dos homes de 61 i 54 anys, amb diversos antecedents, com a presumptes autors de com a mínim nou furts a usuaris de l’EMT. • Investigació: - Agents de paisà de la unitat d’investigació els intercepten a les andanes de l’estació de trens. - Revisant imatges de seguretat, s’identifica el modus operandi, els itineraris i les targetes de transport utilitzades. - Es conclou que formen part d’un grup dedicat als furts als autobusos, amb activitat delictiva continuada. • Mesures adoptades: - La Fiscalia proposa prohibir l’ús dels busos de l’EMT durant 12 mesos als detinguts. 3.2. Robatoris en traster i receptació a Reus i Tarragona • Els Mossos d’Esquadra (comissaries de Tarragona i Reus) investiguen 13 robatoris amb força en trasters de dues comunitats de veïns als carrers Sant Ferran i Campoamor de Reus (entre el 4 i el 13 de setembre). • Primera fase: - Detenció d’un home de 25 anys amb més de 40 antecedents policials, com a presumpte autor dels robatoris i de dos delictes de danys. - Es recupera un gran nombre d’objectes sostrets. • Segona fase (receptació a Tarragona): - La investigació porta a un establiment de compravenda d’objectes usats a Tarragona, on presumptament es venien els béns robats. - En un dispositiu conjunt amb la Guàrdia Urbana, es localitzen: • Mòbils d’alta gamma (un valorat en 1.300 euros). • Un ordinador portàtil. • Un patinet elèctric. • Diverses eines i un rellotge intel·ligent valorat en 1.000 euros. • 14 documents oficials d’identitat de diferents persones. • El propietari de la botiga, amb dos antecedents per receptació, dona explicacions contradictòries i acaba detingut per dos delictes de receptació. 3.3. Desarticulació d’una xarxa de suport a narcollanxes • La Guàrdia Civil desarticula a la demarcació de Tarragona una organització criminal dedicada a la gestió i suport logístic de narcollanxes i al tràfic de drogues. • Operatiu (22 d’octubre): - 7 detinguts. - 8 registres: tres a Reus, dos a Cambrils, un a la Selva del Camp, un a Vilaseca i un a Santa Bàrbara. 4. Economia i turisme: càmpings i governança del patrimoni romà 4.1. Nou president dels càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • Joan Estrada és nomenat nou president de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, substituint Mireia Sanz. • Perfil i trajectòria: - Empresari de Cambrils, administrador del càmping Platja Cambrils. - Experiència com a director general d’una promotora i gestora de camps de golf, i com a export manager en empreses industrials. • L’assemblea ordinària es celebra al càmping Trillas Spa Tamarit de Tarragona amb representants institucionals (subdelegada del govern, president del Patronat de Turisme de la Diputació, alcalde i consellera de Turisme de Tarragona, entre d’altres). • Reptes de la nova junta: - Regulació del turisme itinerant i d’autocaravanes. - Impacte del tercer fil ferroviari i del pas de mercaderies pel litoral. - Lentitud administrativa en tramitació urbanística. - Promoció turística específica dels càmpings. • L’associació representa 54 establiments i més de 66.000 places. 4.2. Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco i reclam de transparència • El Parlament aprova una proposta de resolució de Junts per reforçar la governança i el finançament del patrimoni romà de Tarragona, coincidint amb el 25è aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO. • Es destaca la creació del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco, concebut per garantir una gestió coordinada, estable i eficient del patrimoni romà de la ciutat i el seu entorn. • El diputat Jordi Bertran reclama: - Que la Generalitat lideri la negociació perquè s’hi integrin l’Estat i la Diputació de Tarragona. - La compareixença de la consellera de Cultura per explicar en detall els estatuts i el pressupost previst per al 2026. • La resolució insta també a implicar agents del territori en els òrgans de governança, com: - La Universitat Rovira i Virgili (URV). - L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. - La Reial Societat Arqueològica Tarraconense. - El Museu Diocesà. - Entitats econòmiques i empresarials locals. 5. Cultura, memòria i inclusió social 5.1. Cicle de monòlegs històrics “Passatges” dins Terracó 25 • L’Ajuntament impulsa el nou cicle de monòlegs “Passatges”, emmarcat en Terracó 25. • Dies 7, 8 i 9 de novembre, 7 personatges històrics o rellevants vinculats a Tarragona oferiran monòlegs en 7 espais significatius relacionats amb la seva biografia. • Personatges i espais destacats: - Figures com Violant de Bar, Audal Carboner i Pere Gil Ribot, un presoner del penal del Miracle, l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, un pescador del Serrallo o la Maria de Bonavista. - Escenaris com l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Casa Canals, el Pretori, l’Amfiteatre Romà, els Jardins del Teatre Metropol, el Teatret del Serrallo i el Centre Cívic de Bonavista. • Cada personatge ofereix 8 passis al llarg del cap de setmana. • El preu de l’entrada és de 5 euros en concepte de fiança, retornable a partir del 10 de novembre, fet que converteix l’activitat en pràcticament gratuïta però amb reserva compromesa. 5.2. Passatge del terror inclusiu “L’hotel dels horrors” • El servei de teràpia ocupacional SOL, situat a la Laboral, organitza el seu tradicional passatge del terror, enguany sota el títol “L’hotel dels horrors”. • Horari: de 11 h a 13 h, avui i demà. • Objectiu principal, més enllà de l’oci: - Desmitificar la discapacitat. - Mostrar com les persones usuàries del servei poden crear experiències culturals atractives i obertes a tothom. • Implicació col·lectiva: - Participació activa dels usuaris, que també intervenen als micròfons de Tarragona Ràdio. - Col·laboració de educadors i voluntaris de SOL. - Suport dels estudiants de maquillatge de l’Institut Cal·lípolis. 6. Esports: futbol, atletisme i bàsquet 6.1. Copa del Rei: Atlètic Balears – Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) juga avui la primera eliminatòria de la Copa del Rei al camp de l’Atlètic Balears (Segona Federació), a les 20.00 h a l’Estadi Balear. • L’entrenador Luis César subratlla que a la plantilla “no hi ha titulars ni suplents”: - Tots els jugadors han entrat en algun moment a l’onze inicial. - Apunten a l’onze Òscar Sanz, Sergio Santos, Cédric Moy, Moy Delgado i Fernando Torres. • Valoració del rival: - Equip que combina bé i té bon tracte de pilota. - Disposa de jugadors acostumats a categories superiors. - En una eliminatòria a partit únic, el temps limitat favoreix l’equip de categoria inferior si el favorit no resol amb rapidesa. • Visió sobre la Copa del Rei: - Luis César rebutja la idea que “la Copa molesta”. - Considera que és una oportunitat per competir, perfeccionar-se i avaluar jugadors. - Assumeix que no guanyaran la competició, però valora: • L’opció d’avançar rondes i enfrontar-se a equips de nivell superior. • Possibles taquilles importants i partits atractius al Nou Estadi Costa Daurada. • Jugadors que es queden fora de la convocatòria: Dani Rebollo, Álvaro García, Mangel Prendes i Marcos Baselga. • El partit es podrà seguir des de mitja hora abans al programa “Sempre Nàstic” de Tarragona Ràdio. 6.2. Mitja Marató + 10K Ciutat de Tarragona • L’Ajuntament de Tarragona i Tarragona Esports presenten la 34a edició de la Mitja Marató + 10K Ciutat de Tarragona, que se celebrarà el diumenge 2 de novembre. • Característiques del circuit: - Recorregut urbà circular, repetint el traçat de l’any anterior. - Es busca fugir dels polígons industrials i posar en valor que Tarragona és una ciutat per gaudir-la i “fardar d’ella”. - El circuit passa per espais urbans emblemàtics. • Participació i organització: - 1.600 dorsals disponibles (màxim admès), xifra superior als darrers anys. - La filosofia del Patronat d’Esports és prioritzar la qualitat del servei per sobre de la quantitat. • L’esdeveniment compta amb el patrocini principal de Carburos Metàlicos. 6.3. Bàsquet: bon inici de l’Ibersol CBT • L’Ibersol CBT (club del barri del Serrallo) ha començat la temporada amb un balanç de 3 victòries i 1 derrota. • Context esportiu: - Després de perdre la categoria la temporada passada, el club ha renovat gran part de la plantilla. - S’ha apostat per un projecte amb gent de la casa. • Protagonista: Marc Buscail, jugador de la pedrera del CBT. - Assegura sentir-se còmode i destaca la bona feina del grup. - Resumeix una pretemporada de menys a més, amb un bon test final contra el Navàs. • Objectius esportius: - Buscail defensa que el CBT ha d’estar a la part alta de la classificació. - Considera que això no ha de ser una pressió, sinó una exigència assumida per qualsevol jugador que fitxa pel club. - Els objectius concrets d’ascens o posicionament es definiran a mesura que avanci el curs, segons el nivell global de la lliga. • Pròxim partit: l’Ibersol CBT rep el CB Roser amb la intenció de mantenir-se entre els primers classificats. 7. Servei i informació de tancament 7.1. Trànsit, emergències i temps • En el moment de l’emissió, es destaca tranquil·litat a les carreteres i sense incidències rellevants per part de bombers. • Previsió meteorològica (AEMET) per demà: - Temperatures màximes a l’alça: 24 ºC a Reus i Tortosa, 23 ºC a Tarragona i el Vendrell, 21 ºC a Gandesa. - Temperatures nocturnes a la baixa: 14 ºC a Tortosa i 12 ºC a Tarragona ciutat. - Vent fluix a moderat de Ponent. 7.2. Recordatoris finals • Les notícies i ampliacions de continguts es poden consultar a tarragonaradio.cat, als perfils de xarxes socials de l’emissora i als butlletins informatius del migdia i de la tarda. • L’equip tècnic i de presentació: - Lluís Comas al control tècnic. - Laura Casas a la presentació de l’informatiu. Idees clau de l’episodi • Defensa del català i adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua com a eix polític central. • Tensions al mercat laboral: manca estructural de conductors professionals i conflicte salarial al sector públic. • Increment de l’activitat policial contra furts, robatoris i tràfic de drogues a la demarcació. • Turisme i patrimoni: renovació al capdavant dels càmpings i exigència de més transparència en la gestió del patrimoni romà. • Cultura i memòria històrica amb el cicle Passatges, i inclusió social a través del passatge del terror del servei SOL. • Esport com a motor de ciutat: Copa del Rei amb el Nàstic, Mitja Marató + 10K i bon moment de l’Ibersol CBT.
Actualitat Esportiva a Tarragona En aquesta edició de TGN Esports a Tarragona Ràdio, s'aborden diferents fites de l'esport local, destacant la preparació de la Mitja Marató de Tarragona, la celebració del Dia Internacional del Judo i els èxits recents en el món del pàdel. La Mitja Marató Ciutat de Tarragona El conseller d'esports, Mario Soler, detalla els preparatius per a la 34a edició de la prova que se celebrarà aquest diumenge. Els punts clau inclouen: • Circuit urbà: Passarà per indrets emblemàtics com la Rambla Nova, l'Amfiteatre de Tarraco i la zona de platges. • Accessibilitat: A banda de la distància de mitja marató, es manté la cursa de 10 quilòmetres per a corredors menys experimentats. • Logística: Es demana paciència als veïns pels talls de carrer, tot i que s'ha buscat un horari de mínim impacte. Arts Marcials i Pàdel L'episodi també dedica espai a disciplines amb gran arrelament a la ciutat: • Judo: Geroni Solà explica la filosofia d'aquest art marcial, destacant-ne el vessant olímpic i els beneficis de relaxació mental i equilibri físic que aporta. • Campionat de Pàdel: Javi Puello, gerent del Club de Golf Costa Daurada, celebra haver-se proclamat Campió de Catalunya en la categoria de majors de 45 anys. • Infraestructures: Puello confirma que les tres noves pistes de pàdel del club ja estan a ple rendiment, millorant l'oferta per als socis i l'escola infantil. El Nàstic a la Copa Finalment, es menciona la darrera hora del Nàstic, que viatja per enfrontar-se a l'Atlético Baleares en el seu debut a la Copa, amb la plantilla ja desplaçada cap a l'aeroport del Prat. "La Mitja Marató és la nostra cursa, la de Tarragona, i la guarnim amb una il·lusió diferent després de 34 edicions."
Visió general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio combina actualitat local, ciència, cultura i humor en un magazine coral amb entrevistes i reportatges en directe. • Ciència i talent jove: el programa “Bojos per la Ciència” obre inscripcions i acosta l’alumnat (4t ESO-2n Batx.) a 16 centres punters, entre ells l’ICIC a Tarragona. • IA a debat (URV): un equip sènior publica “La intel·ligència artificial a debat” i defensa, amb exemples i matisos, pros i contres d’aquesta tecnologia. • Drets humans al Mediterrani: entrevista a Òscar Camps (Open Arms) sobre el paper de la societat civil i la necessitat de no deshumanitzar les persones rescatades al mar. • Patrimoni i tradició: la Congregació de la Sang anuncia una processó extraordinària (22/11) amb trajecte reduït fins a la Catedral de Santa Tecla. • Cultura i oci: exposició “Dos tierras en un pincel” d’Eugenio Molero al Refugi del Moll de Costa (Port de Tarragona), i Tarracomanga en edició especial Halloween al Palau de Congressos. • Humor i ràdio: secció “Fem l’humor” amb gag de començaments radiofònics, extraterrestres i “carmelets” compartits. “El coneixement sense consciència és com un fart sense llum: brilla per fora però no guiarà ningú.” — Òscar Camps Bojos per la Ciència (Fundació Catalunya La Pedrera) Què és i a qui s’adreça • Programa de vocacions científiques per a estudiants de 4t d’ESO a 2n de Batxillerat. • Sessions pràctiques de dissabte al matí dins de centres de recerca (13 cursos, 16 centres a tot el país). • A Tarragona, l’ICIC acull el curs de química amb equip divulgador molt actiu. Com funciona • Inscripcions al web (fins diumenge). Es demana carta de motivació de l’estudiant i recomanació docent. • Calendari: gener-juny (14-18 dissabtes, segons curs). Per què val la pena • Laboratoris i equips “reals” i referents joves propers. • Cohesió entre estudiants de tot Catalunya i visió de trajectòries acadèmiques i professionals. “Arribes a l’ICIC, fas xerrades, pràctiques... i dius: val molt la pena venir.” IA a debat (URV): riscos, oportunitats i governança El llibre i l’experiència • “La intel·ligència artificial a debat” recull la preparació d’un equip sènior URV per a la Lliga de Debat de la Xarxa Vives. • Van documentar arguments a favor i en contra i defensen una mirada no alarmista però responsable. Punts clau • Beneficis: IA generativa i eines com AlphaFold han accelerat la recerca biomèdica (vacunes ARNm, disseny de fàrmacs). • Riscos: biaixos de gènere, raça i classe pels datasets; opacitat; ritme regulatori lent; costos energètics i hídrics dels data centers. • Consens: cal ètica, regulació efectiva i inclusió en el disseny per minimitzar biaixos. “Ni és tan dolent ni és tan, tan, tan bo. Depèn de com la fem servir i regulem.” Drets humans al mar: entrevista a Òscar Camps (Open Arms) • Crida al compromís de la societat civil: la pressió social pot canviar polítiques. • Denúncia de la deshumanització en el relat (xifres vs. vides). • Primacia de salvar vides per sobre de debats terminològics o fronterers. “Al mar no hi ha segones oportunitats... o salves o es mor.” “Si quatre friquis i un capità han rescatat 72.000 persones, imagina què podrien fer els estats.” Tradició: processó extraordinària de la Congregació de la Sang (22/11) • Motiu: commemoració dels 475 anys del Sant Enterrament. • Format: itinerari reduït de la SANG a la Catedral de Santa Tecla, missa i retorn (inici 18.00 h aprox.; recorregut final pendent de confirmació municipal). • Singularitat: primera processó d’aquest tipus fora de Setmana Santa a Tarragona en segles. Cultura: “Dos tierras en un pincel” (Eugenio Molero) • Lloc i dates: Refugi 1 del Moll de Costa (Port de Tarragona), fins al 7 de desembre. • Concepte: recorregut vital i artístic entre Toledo i Tarragona (comissari: Òscar Molero, fill de l’artista). • Obra: olis hiperrealistes (Venècia), plomilles i puntillisme amb racons tarragonins (Rambla Nova, Catedral de Santa Tecla...). • Extra: vitrines sobre la restauració del General Prim; textos i poemes amb QR locutat. Oci: Tarracomanga edició Halloween • Dates i lloc: dissabte i diumenge, 10.00-20.00, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. • Ambient: temàtica Halloween (cosplay, dark lolita, activitats K-pop amb grups locals). • Convidades top: actrius de doblatge de “K-pop Demon Hunters”. • Competicions: Lliga Catalana de Beyblade i Campionat d’Espanya de Kendama. • Entrades: a taquilla i online. Humor en antena: “Fem l’humor” • Sketchos sobre inici de programes, trucades caòtiques, extraterrestres i “carmelets”. • Meta-ràdio amb pífies, talls i repliques que celebren la vida a l’estudi de Tarragona Ràdio. Llengua i ciutat • “Primera veu del dia”: adhesió de l’Ajuntament de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua i crida a més ús oral del català al carrer i l’administració al Camp de Tarragona i la Costa Daurada.
Visió general de l’episodi Aquest informatiu de Tarragona Ràdio agrupa notícies de mobilitat, serveis funeraris, emergències químiques, salut pública, memòria LGTBI+, cultura inclusiva i una àmplia secció d’esports locals. Mobilitat urbana i nous autobusos de l’EMT Tema clau: Renovació de la flota de l’Empresa Municipal de Transports (EMT). • Incorporació de 10 autobusos nous: 6 híbrids i 4 elèctrics. 3 vehicles antics es donaran de baixa. • Objectiu 2025: disposar de 84 busos, dels quals aproximadament el 30% seran de baixes emissions. • Fins que no hi hagi punts de càrrega a les cotxeres, els busos elèctrics faran proves d’autonomia i es carregaran en instal·lacions externes. • L’alcalde Rubén Viñuales destaca un pla de renovació 2023-2027 amb una inversió d’uns 12 milions d’euros per incorporar 33 autobusos nous, el programa més ambiciós en 20 anys. • La presidenta de l’EMT, Sònia Orts, presenta la campanya “El futur mou Tarragona”, que inclou: - Exposició d’un autobús híbrid obert al públic, amb accés lliure perquè la ciutadania conegui els nous vehicles i millores del servei. "Hem posat en marxa el pla de renovació i ampliació més ambiciós de les últimes dues dècades de l’EMT." Nou tanatori-crematori i futur del cementiri de Tarragona Tema clau: Evolució dels serveis funeraris i gestió d’espai al cementiri. • El nou tanatori crematori al cementiri de Tarragona estarà llest cap a final del primer trimestre de 2026. • L’obra, impulsada per Mèmora i la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, modifica l’skyline del cementiri: - Parcela de més de 3.300 m² al nord del recinte històric. - Edifici en dues alçades i amb coberta enjardinada. • Ara s’està treballant en instal·lacions internes i acabats, amb previsió d’acabar les obres el març-abril vinent. • El gerent Jordi Canyelles apunta que l’equipament també ha de millorar la imatge urbana de la zona. • Quant a la capacitat del cementiri: - Actualment té 19.500 sepultures. - No hi ha urgència d’ampliació, però es preveu una nova illa d’uns 500 nínxols cap als anys 2027-2028, segons l’evolució entre inhumacions i incineracions i el projecte d’un cementiri públic municipal. - Per Tots Sants, l’horari és ininterromput, de 9 a 18 h. Simulacre químic al Port de Tarragona i Pla Secta Tema clau: Preparació davant emergències químiques al Port de Tarragona. • Simulacre del Pla Secta (pla d’emergència exterior del sector químic) amb la participació d’uns 200 efectius. • Escenari simulat: - Accident en una embarcació de descàrrega a l’empresa Terquimsa. - Tres ferits i una fuita de quinolitril, amb formació d’un núvol tòxic. • La directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, activa el pla i destaca: - Caràcter viu i dinàmic del Pla Secta. - Utilitat dels simulacres per coordinar operatius i recordar a la ciutadania què cal fer. • Protocol de la població en cas real: - Confinament a l’interior dels edificis. - Activació de sirenes i enviament d’alertes al mòbil. - Seguir les indicacions de les autoritats. • El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, remarca: - Compliment dels estàndards europeus més alts en prevenció i capacitat de resposta. - Excel·lent coordinació amb Generalitat, Mossos, Bombers i serveis sanitaris. • Tres centres educatius propers (Col·legi Públic El Serrallo, llar d’infants i antics alumnes de la Universitat Laboral) aprofiten el simulacre per fer exercicis de confinament. Contaminació al Camp de Tarragona i informes universitaris Tema clau: Contaminació química i regulació al Camp de Tarragona. • La plataforma CELNET denuncia manca d’acció institucional davant l’exposició de la població a substàncies tòxiques com el benzè i l’1,3-butadie. • Tres universitats catalanes (Universitat Rovira i Virgili, Universitat Politècnica i Universitat de Barcelona) presenten informes científics que conclouen: - És jurídicament viable regular la contaminació industrial. - Es poden establir límits clars d’emissió per a compostos altament cancerígens. • Àmbit estudiat: - Qualitat de l’aire i concentració de compostos orgànics volàtils al Polígon Nord: El Morell, Constantí, Vilallonga del Camp, Perafort i Puigdelfí. • Conclusions principals: - La continuïtat d’aquestes emissions sense regulació efectiva suposa una greu amenaça per a la salut i una vulneració del dret a respirar aire net. • El portaveu de CELNET, Adrià Pejajà, subratlla que: - La Generalitat té competències legislatives suficients. - El problema actual és la “inacció”, que genera un buit legal, desordre i impunitat. "Respirem compostos cancerígens al Camp de Tarragona i això està demostrat científicament. Ara cal posar ordre a una situació caòtica a través d’una regulació clara i justa." • Propostes dels investigadors: - Revisar i renovar les autoritzacions ambientals de les empreses petroquímiques. - Fixar límits anuals i puntuals d’emissió. - Incorporar mecanismes sancionadors efectius als plans de qualitat de l’aire. Salut: codi Ictus i envelliment de la població Tema clau: Incidència de l’ictus a la demarcació de Tarragona. • El 2024 s’han registrat 700 activacions del codi Ictus a la demarcació de Tarragona. - Més de la meitat dels casos acaben ingressant a la unitat especialitzada. - A tot Catalunya, s’han comptabilitzat 14.000 afectats. • El Dia Internacional de l’Ictus (29 d’octubre) serveix per evidenciar: - Un lleuger augment de casos, atribuït sobretot a l’envelliment de la població. - Edat mitjana al voltant dels 70 anys, majoritàriament entre 55 i 85 anys. • El cap de Neurologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Xavier Ostrell, explica que també creix la incidència aparent perquè: - La població està més conscienciada gràcies a campanyes i difusió. - El sistema sanitari és més receptiu i sensible als símptomes d’ictus, malgrat les dificultats. • Aquesta conscienciació es tradueix en un increment del 25% del codi Ictus en 4 anys, fet que indica un millor diagnòstic i resposta ràpida, clau en el pronòstic de la malaltia. Memòria LGTBI+ i arxiu col·lectiu Tema clau: Recuperació de la memòria històrica del col·lectiu LGTBI+ gran. • Taller adreçat a persones LGTBI+ majors de 55 anys per preservar la memòria i la història del col·lectiu. • L’activitat se celebra al SAI (Servei d’Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres), situat a la plaça Imperial Tarracó, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona. • El projecte El Catalejo impulsa la proposta i planteja: - Utilitzar la recerca d’arxiu i el diàleg com a eines d’expressió artística i reflexiva. - Recollir material personal dels participants (fotos, documents, records) per construir un arxiu col·lectiu LGTBI+. • Els materials obtinguts serviran per a una exposició a l’Espai Mèdul el mes de desembre. • La responsable Vanessa Roca subratlla: - Han trobat poca documentació als arxius institucionals de Tarragona. - Es detecta una manca d’arxiu LGTBI+ a les institucions, fet que fa encara més necessària la aportació privada i el debat sobre la memòria col·lectiva. Cultura inclusiva: Passatge del terror i discapacitat Tema clau: Activitat lúdica per trencar estigmes sobre la discapacitat. • El servei de teràpia ocupacional Solc, al campus educatiu de la Laboral, organitza el tradicional passatge del terror. • Edició d’enguany: “L’Hotel dels Horrors”. - Horari: de 11 a 13 h, dos dies consecutius. - Activitat oberta a tothom, amb preu simbòlic de 2 €. • Objectius de fons: - Desmitificar la discapacitat. - Mostrar que les persones usuàries del servei poden crear experiències culturals atractives i complexes. • El projecte implica: - Usuaris del centre (que fins i tot passen pels micròfons de Tarragona Ràdio). - Educadors i voluntaris de Solc. - Estudiants de maquillatge de l’Institut Cal·lípolis, encarregats de caracteritzar els personatges més terrorífics. "Esteu tots confinats. Esteu tots confinats." — Fragment juganer dels participants, que connecta de manera irònica amb el llenguatge dels simulacres. Esports: futbol, atletisme i bàsquet Gimnàstic de Tarragona i la Copa del Rei Tema clau: Partit de Copa del Rei del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic). • El Nàstic juga avui a les 20.00 h al camp de l’Atlètic Balears (Segona RFEF) a Palma de Mallorca, en eliminatòria a partit únic. • L’entrenador Lluís César destaca: - Importància de passar de ronda. - No hi ha titulars ni suplents fixos: gairebé tots han estat titulars en algun moment. • Possibles jugadors a l’onze inicial: Óscar Sanz, Sergio Santos, Cedric, Moi Delgado i Fernando Torres; Mangel Prendes és dubte. • Sobre el rival: - Equip que juga bé la pilota, amb jugadors que han militat en categories superiors. - El format de partit únic fa la Copa especialment complicada, afavorint els equips de categoria inferior si el temps de joc és curt. • Visió de la Copa: - No “molesta”; és una competició diferent però no secundària. - Serveix per competir, millorar i avaluar la plantilla. - Avançar rondes permet: - Enfrontar-se a rivals potents. - Generar ingressos de taquilla. - Donar espectacle a l’afició al Nou Estadi Costa Daurada. Mitja Marató i cursa de 10 km ciutat de Tarragona Tema clau: Atletisme popular i projecció de ciutat. • 34a edició de la Mitja Marató i 10 km ciutat de Tarragona, que se celebra el diumenge 12 de novembre. • S’ha assolit un nou rècord d’inscripcions: - 1.600 dorsals (100 més que en edicions anteriors). • El conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler, subratlla: - Importància que la cursa passi pel centre urbà, evitant fer quilòmetres en polígons. - Volen aprofitar la ciutat per “gaudir-la i presumir-ne”. • El gerent del Patronat Municipal d’Esports, Ramon Quadrat, remarca: - Es manté el circuit urbà consolidat estrenat l’edició passada. - La filosofia és prioritzar la qualitat del servei per als corredors abans que la quantitat. • Carburós Metàlico és el patrocinador principal per tercer any consecutiu. - L’esdeveniment és considerat un dels més emblemàtics del calendari esportiu local i l’organitza Tarragona Esports. Bàsquet: bon inici de l’Ibersol CBT Tema clau: Reconstrucció del projecte del Club Bàsquet Tarragona (CBT). • L’Ibersol CBT signa un inici il·lusionant a Tercera FEB: - 3 victòries i 1 derrota en les primeres 4 jornades. • Després del descens, el club ha fet una renovació profunda de la plantilla per bastir un projecte amb més jugadors de la casa. • El jugador Marc Buscail, format al planter del CBT, explica: - Se sent còmode i satisfet amb el treball del grup. - La pretemporada ha anat “de menys a més” i l’equip mostra progrés continu. • Sobre la pressió per tornar a pujar: - Reconeix que, per història, el CBT ha d’estar a la part alta de la categoria. - Aquesta exigència no s’ha de viure com a pressió, sinó com a objectiu natural del club. - Els objectius concrets es definiran segons la classificació i la qualitat global de la lliga a final de temporada. Futbol territorial: agenda del cap de setmana Tema clau: Futbol amateur i teixit esportiu local. • Segona Territorial (Grup 6): - L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau rep l’Acabà (dissabte, 16.30 h). - La Cultural Torreforta juga a casa contra el Cambrils, actual líder. L’entrenador Gregorio Navas destaca: - Bon rendiment com a locals. - Dues victòries i un empat contra equips de la zona alta. - Objectiu de fer-se forts al camp de Torreforta. • Tercera Catalana: - Sant Salvador – Atlètic Valls. - Col·legi Sant Pau – Riudoms. - Atlètic Campclar – Costa Daurada. - Racing Bonavista – Hospitalet de l’Infant. Altres continguts breus Publicitat i serveis • Diverses falques publicitàries d’Obramat (solucions de calefacció i materials de construcció) i informació breu de Ràdio Servei: - Situació de trànsit fluïda segons el Servei Català de Trànsit. - Sense serveis destacats de Bombers a la regió. • Previsió meteorològica (AEMET): - Matí amb núvols baixos i possibles pluges febles. - A la tarda, clarianes i cel poc ennuvolat. - Temperatures màximes al voltant de 22 °C a Tarragona. - Vent fluix a moderat, més intens al litoral. Premsa del dia • El repàs als diaris destaca, entre d’altres: - Desnonaments: Tarragona figura entre les demarcacions amb més desnonaments de l’Estat. - Funeral d’estat a València per les víctimes d’una tragèdia (Adana). - Debat sobre el tren llançadora al Prat i l’impacte sobre els regionals de Tarragona. - Possibilitat que FCC construeixi el Fòrum de la Justícia. - Reconeguts els Premis Sàpiens. - A l’àmbit digital: 20 anys del Memorimage de Reus, festa major d’Altafulla, i un projecte de la URV per reduir el risc d’apagades reforçant la xarxa elèctrica. Esdeveniments solidaris • Promoció del concert solidari Mamapop Guateque (1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona): - A benefici de la recerca sobre càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. - Més de 30 artistes a l’escenari. Idees principals de l’episodi • Transició verda i mobilitat sostenible: Renovació profunda de la flota de l’EMT amb autobusos híbrids i elèctrics. • Infraestructura i serveis funeraris: Nou tanatori crematori que reforçarà l’oferta i modernitzarà el cementiri sense generar, de moment, urgències d’ampliació. • Risc químic i salut ambiental: Simulacre del Pla Secta al Port de Tarragona i pressió acadèmica i ciutadana perquè la Generalitat reguli la contaminació del Polígon Petroquímic. • Salut pública i envelliment: Augment de casos d’ictus lligat a l’edat i a una millor detecció gràcies a la conscienciació ciutadana. • Memòria i drets LGTBI+: Necessitat de construir un arxiu col·lectiu davant la manca de documentació institucional. • Inclusió a través de la cultura: Passatge del terror de Solc com a projecte per visibilitzar les capacitats de les persones amb discapacitat. • Esport com a identitat de ciutat: Copa del Rei per al Nàstic, mitja marató com a aparador urbà, reconstrucció del CBT i activitat intensa del futbol territorial, que reforça el teixit social i esportiu de Tarragona.
Resum general del programa Tarragona Ràdio acull un magazín amb tres blocs principals: Especial Halloween: passatge del terror a la discoteca Totem (31 d’octubre i 1 de novembre) amb donatiu de 3 € i formats per a tots els públics. Llibres: conversa amb Lian Lins sobre el seu nou volum de Relatos Góticos (influències de Poe, Conan Doyle i Jules Verne, i quatre relats clau). Música: entrevista a Axel (Argentina) presentant el disc Vuelve i el seu 25 Tour Íntim, que s’estrena a Tarragona (Sala Zero). Especial Halloween: Passatge del terror a la discoteca Totem Què, quan i on Dates: 31 d’octubre i 1 de novembre Horaris: 18 h (format familiar) i 22 h (versió nocturna) Lloc: Discoteca Totem, Avinguda Pau Casals, número 2, Tarragona Entrada: Donatiu de 3 € (a la porta) Organització i to Organitza: Amics de la Part Alta (amb la complicitat de Cristian, de Totem). Experiència amb llums, efectes i molt de pànic… però també diversió. Part del passatge romandrà integrat dins la discoteca a la nit perquè els assistents puguin combinar ball i passatge. "Al final sortireu divertits o plorant… cadascú!" (Sergi Carrillo) Llibre: Relatos Góticos (conversa amb Lian Lins) Temes i influències Quatre relats d’aire victorià i gòtic, amb influències d’Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle i Jules Verne (també ecos d’H. G. Wells i Lovecraft). L’autor reivindica el suspens psicològic i l’ambientació clàssica, amb una llum d’esperança al final de cada història. Històries destacades Eloïsa: relat de vampirs amb gir científic final, ambientat amb cura històrica (destacament francès, període adequat). L’estança: peça breu sobre la paràlisi del son i la desorientació nocturna (suspens intens, més que terror). La tormenta: El Salón de los Pasos Perdidos: relat detectivesc (molt Conan Doyle), misteri amb lògica i elements gòtics. Los hijos que nos conquistaron: to protofuturista a l’estil Wells/Verne però escrit com si fos del segle XIX. Procés creatiu i context Lins ve de l’autoajuda espiritual (ha descatalogat títols anteriors per coherència), i ara se centra en ficció. Preparació meticulosa: reclusió de setmanes, Bach de fons, llum baixa i revisió estilística per pensar com a l’època. "Sempre intento que hi hagi una llum d’esperança al final." Disponibilitat El llibre és a Amazon (actualment en castellà). L’autor vol traduir-lo a català i anglès. Música: projecte “Terra”, IA i una broma radiofònica Estat de “Terra”: el projecte està aturat temporalment per manca d’ajudes i per fer-se pas en català; hi ha vídeos a Spotify/YouTube/Bandcamp (alguns amb IA, recurs que l’autor veu com a circumstancial i de poc valor creatiu en si mateix). Moment d’humor: falsa cita d’un tal “John Champa” a “World Science International” sobre que escoltar Tarragona Ràdio 24/7 és bo per la salut (clarament en to de broma). Entrevista a Axel: disc “Vuelve” i 25 Tour Íntim El disc i l’impuls Vuelve és un àlbum de renaixement: catàrtic i sanador, amb vivències personals postpandèmia. Inclou col·laboració amb Rozalén (“Solo tu voz”) i resumeix 25 anys de trajectòria i col·laboracions (Dani Martín, India Martínez, Alejandro Sanz, Serrat, etc.). El directe a Tarragona i la gira Format: concert íntim “tu a tu”: Axel sol amb piano, dues guitarres i harmònica. Estrena a Tarragona (Sala Zero): 30 d’octubre. Després: 1/11 La Mirona (Girona) i 2/11 Club Savage (Barcelona). Gravació: l’equip filmarà el tour per fer-ne un documental. Experiència de concert Repertori d’“himnes” del seu catàleg: “Celebra la Vida”, “Te Voy a Amar”, “Amo”, “Amor por Siempre”, “Te Estás Buscando”, “Miradas”, “Somos Uno”, “Todo Vuelve”, i peticions obertes del públic. Sobre els mòbils al concert: Axel convida a mirar-se als ulls i viure el moment, però respecta qui vulgui gravar. "És molt millor mirar-nos als ulls, però que cadascú ho visqui com vulgui." Informació pràctica clau Passatge del terror a Totem (Avinguda Pau Casals, 2, Tarragona): 31/10 i 1/11, 18 h (familiar) i 22 h (nocturn). Donatiu: 3 €. Organitza Amics de la Part Alta. Axel a Sala Zero (Tarragona): 30 d’octubre, concert íntim (piano, guitars, harmònica).
Resum Context i objectiu Dimecres d’economia blava amb la presentació de la 3a edició del Blue Tech Show (novembre) a Saint-Marie-la-Mer (Perpinyà). Convidat: Logan, per explicar l’estratègia regional per impulsar una nàutica innovadora i sostenible i consolidar un ecosistema empresarial-educatiu. Punts clau de la conversa Ecosistema Occitània–Perpinyà–Canet Impuls del “Parlament del Mar” i suport institucional als Pirineus Orientals per fer del mar un vector de riquesa sostenible. Connexions amb el Port de Barcelona i el conjunt del Mediterrani per reforçar l’economia blava transfronterera. Rol de la Cambra de Comerç i de la innovació Les cambres, nascudes històricament al costat dels ports (exemple: Marsella, 1599), són clau per a la diversificació econòmica i la diplomàcia empresarial. Actors que hi conflueixen: IDEM, Escola 42, universitat (Banyuls), alcaldies i presidències locals, articulant empresa–recerca–administració. Canet, capital del catamarà Referent mundial amb salons de multicascos i constructors com Catana (entre els primers del món) i Windelo. En 25 anys, s’ha passat de 0 a una posició líder europea i global, amb inversions i plans d’expansió per incrementar capacitat productiva. Crecement i reptes regulatoris Els catamarans són cada cop més grans (XXL) i la indústria demanda més espai. Perpignan Méditerranée Métropole i l’Estat treballen per autoritzar l’expansió: actualment “llum taronja” a l’espera de la “llum verda”. Talent, formació i R+D Xarxa formativa i tecnològica: INM, Liceu del Mar i centres de recerca que consoliden un ecosistema favorable a l’empresa. Sostenibilitat i materials Emprenedoria en bioconstrucció: fibres de basalt, PET reciclat, cànem i bambú (en proves). Windelo destaca com a pionera en materials i propulsió més eficient (aposta per l’hidràulica), avançant cap a embarcacions més sostenibles. Cooperació mediterrània i clúster Unió de ports d’Occitània i Catalunya i posada en marxa d’un clúster nàutic mediterrani per donar visibilitat global i captar inversió. Objectiu alineat amb França 2025 “Any del Mar”: “maritimizar” ments i oficis i ampliar sortides professionals. Es preveu que els llocs de treball de l’economia blava es dupliquin cap al 2030; a Occitània i Barcelona és viable per la inèrcia ja creada. Cites destacades "el mar és la riqueza" "No tenim llum verda, tenim llum taronja" "Maritimizar las mentes" Conclusions Consolidació regional: Canet i Perpinyà han creat una base industrial i formativa sòlida per a la nàutica. Sostenibilitat al centre: adopció de nous materials i tecnologies per reduir impacte i guanyar eficiència. Escalat amb governança: el creixement passa per més espai i permís administratiu, ja en tràmit. Cooperació clau: el clúster mediterrani i la connexió amb Barcelona apunten a duplicar ocupació i a reforçar la projecció internacional de l’economia blava.
Resum executiu Conversació entre Marina i Sergi Corral sobre el risc meteorològic amb motiu del primer aniversari de la DANA de València. Es distingeix clarament entre perill i risc, s’expliquen els tres components clau del risc (perillositat, exposició i vulnerabilitat) i es revisa el paper dels serveis meteorològics versus Protecció Civil. El cas de València il·lustra una bona predicció del perill, però una mala gestió de les alertes de risc. També s’aborden el factor humà en l’urbanisme, les tendències climàtiques i el perill de l’alertitis. "Els serveis meteorològics emeten avisos de perill, no de risc." Conceptes clau Risc: probabilitat que passi un esdeveniment amb conseqüències negatives per a persones o béns. Components del risc: Perillositat: el fenomen en si (p. ex., 300 l/m² en 2 hores a la Ràpita). Exposició: què hi ha en la trajectòria del perill (cases, càmpings, infraestructures). Vulnerabilitat: com d’afectables som (disseny, ubicació, proteccions). Perill vs risc: Serveis meteorològics (SMC, AEMET, NHC) → avisos de perill amb probabilitats. Protecció Civil i emergències → gestió i alertes de risc (considerant exposició i vulnerabilitat). Cas d’estudi: DANA de València (fa 1 any) AEMET va activar correctament l’avís vermell per pluges extremes (fins a 300 l/m²). La fallada: retard en l’alerta de risc als mòbils, emesa passades les 19:00, quan molts municipis ja patien inundacions. Lliçó: la cadena de comandament ha de funcionar amb coordinació i celeritat. Factor humà i gestió del territori Construcció en zones inundables incrementa exposició i vulnerabilitat. Debat sobre expropiacions/trasllats de cases en rieres i lleres. Resistència d’alguns càmpings a moure’s; s’opta per “parxes” (barreres) que no resolen el fons del problema. Tendències i preparació Les tendències climàtiques apunten a episodis extrems més freqüents. Paràmetres hidrològics clàssics (p. ex., períodes de retorn) podrien quedar obsolets. Urgeix actualitzar normatives i criteris d’urbanisme i protecció. A Catalunya també pot passar Falsa seguretat de pensar que “aquí no passarà”. Exemples de males gestions passades demostren que el risc no és zero. Alertes i comunicació Perill d’alertitis (massa alertes) que desgasta la confiança ciutadana. Responsabilitat de meteoròlegs i comunicadors: ser precisos, afinats i evitar el catastrofisme. Actualitat Jornades d’aiguats importants a Andalusia (Huelva i Sevilla) el dia de l’emissió.
Actualitat a la costa catalana L'episodi d'avui d'Arran de Mar, emès des de Tarragona Ràdio, comença amb un repàs informatiu marcat per la crònica de successos i el creixement del sector nàutic: • Sant Antoni de Calonge: Es troba un home de 45 anys mort a la platja des Monestri sense indicis de violència. • L'Escala: El Club Nàutic impulsa el projecte Salut Blava per millorar el benestar de pacients de càncer mitjançant activitats com el Dragon Boat. • Deltebre: Les obres del passeig del carrilet avancen per reduir riscos d'inundació amb una inversió de 3,8 milions d'euros. • Nàutic Parc: Èxit històric amb un creixement del 34,5% en les vendes del turisme nàutic a la Costa Daurada i Terres de l'Ebre. Economia Blava i el Blue Tech Show En l'àmbit de l'economia, es destaca la celebració de la tercera edició del Blue Tech Show el proper novembre. La col·laboradora Anna Alonso i Laurean Gauzé analitzen: • La importància de Canet de Rosselló com a capital mundial del catamarà i els plans d'expansió d'empreses líders com Katana. • La necessitat de "maritimitzar" els oficis i fomentar la bioconstrucció nàutica (ús de fibres de basalto). • El reforç del clúster nàutic transfronterer entre Occitània i Catalunya. Meteorologia i el record de la DANA Amb motiu de l'aniversari de la DANA de València, el programa reflexiona sobre la gestió de les emergències: • Es diferencia entre perill meteorològic (el fenomen físic) i risc (probabilitat d'afectació humana segons l'exposició i vulnerabilitat). • > "El perill meteorològic a València estava ben alertat, però va fallar l'avís per risc" • Es critica la construcció en zones inundables i la pressió de certs lobbies econòmics que impedeixen moure infraestructures crítiques com càmpings en zones de risc. El futur de les centrals nuclears Joan Ramon Mendo i Eloi Noya (Ecologistes en Acció) debaten sobre el calendari de tancament nuclear i la campanya per evitar-ne l'allargament: • Calendari: Tancaments previstos per Ascó I (2030), Ascó II (2032) i Vandellòs II (2035). • Residus: Davant la falta d'un magatzem centralitzat a l'Estat, els residus d'alta activitat restaran a les centrals fins al 2072. • Costos: Es denuncia que la ciutadania assumeix les pèrdues del sector a través de la factura de la llum mentre les elèctriques busquen subvencions per prorrogar la seva activitat. Això no ho sabia: el Dic de Recer El tancament de l'episodi es dedica a la seguretat portuària: • Es detalla la construcció de les esculleres com un puzle de pedres de fins a 4.000 kg. • El Dic de Recer es defineix com l'element clau de seguretat on els navegants poden recollir veles al resguard del tràngol. • S'assenyala el Port d'Arenys de Mar com l'únic port realment segur de la zona central catalana durant els temporals.
Visió general de l’episodi L’edició de Tarragona Actualitat d’aquest migdia repassa novetats en mobilitat urbana, infraestructures funeràries, gestió del risc químic i contaminació, dades de salut sobre l’ictus, memòria de la Dana al País Valencià, agenda religiosa i cultural i actualitat esportiva centrada en el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), el voleibol i el ral·li. Mobilitat urbana i renovació de la flota de l’EMT Nous autobusos híbrids i elèctrics • L’Empresa Municipal de Transports (EMT) incorpora 10 autobusos nous: 6 híbrids i 4 elèctrics. • Els híbrids començaran a circular de forma gradual a partir de dijous; els elèctrics faran primer proves d’autonomia i comportament a les línies. • Fins que no estiguin instal·lades les estacions de càrrega a les cotxeres, la càrrega dels elèctrics es farà externament. "Hem posat en marxa el pla de renovació i ampliació més ambiciós de les últimes dues dècades de l’EMT." Pla de renovació 2023-2027 • L’alcalde Rubén Viñuales anuncia una inversió de prop de 12 milions d’euros fins al 2027 per incorporar 33 autobusos nous. • Es tracta de la inversió més gran del mandat en mobilitat pública, amb l’objectiu de rebaixar l’antiguitat de la flota i fer-la més sostenible. • El 2025 es preveu tancar amb una flota de 84 autobusos, amb més de la meitat renovats i de tecnologia sostenible. Campanya ciutadana “El futur mou Tarragona” • La consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT, Sònia Orts, presenta una campanya per acostar la transformació a la ciutadania. • Es mostrarà un autobús híbrid nou, obert al públic amb accés lliure perquè els veïns el puguin conèixer per dins. • L’objectiu és visibilitzar la modernització del servei i fomentar l’ús del transport públic. Nou tanatori-crematori al cementiri de Tarragona Estat de les obres i característiques • El nou tanatori-crematori del cementiri de Tarragona serà una realitat a finals del primer trimestre de 2026. • L’equipament, impulsat per Mémora i la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, ocupa una parcel·la de més de 3.000 m² al nord del recinte històric. • L’edifici es distribueix en dues plantes i disposa d’una coberta enjardinada, canviant de manera notable l’skyline del cementiri. • Actualment els treballs se centren en l’interior (instal·lacions i acabats) i en l’adequació exterior de l’entorn. El gerent Jordi Canyelles confia que el nou equipament "contribuirà a donar una millor imatge d’aquella zona". Capacitació futura i ampliacions • Actualment el cementiri té 19.500 sepultures i no hi ha una urgència immediata per ampliar-lo amb una nova illa de 500 nínxols. • Canyelles calcula que el projecte d’ampliació es podria recuperar cap al 2027-2028, en funció de: • La proporció entre inhumacions i incineracions. • El possible impacte del projecte de l’Ajuntament de Tarragona per construir un cementiri públic. • Amb motiu de Tots Sants, el recinte obre de 9 a 18 h ininterrompudament. Pla SEQTA i simulacre d’emergència química al Port de Tarragona Desenvolupament del simulacre • Al Port de Tarragona s’ha fet un simulacre d’activació del Pla SEQTA, amb la participació d’uns 200 efectius. • Escenari fictici: accident en una embarcació de descarrega a Terquimsa II, amb tres ferits, fuita d’acrilonitril i núvol tòxic. • El 112 rep l’avís, la tècnica de guàrdia del SECAT activa la cadena de comandament fins a la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, que decreta l’emergència exterior. "Ara activem el pla SEQTA en emergència i, per tant, ara, tal com preveu el pla, s’ha d’activar el comitè tècnic i el consell assessor." Objectius i missatges a la ciutadania • Cassany subratlla que aquests simulacres permeten validar els protocols, coordinació i capacitat de resposta. • Serveixen també per recordar a la població què cal fer en cas d’emergència química real: • Confinar-se a l’interior d’edificis. • Sirena d’alerta, avís al telèfon mòbil i seguir les indicacions oficials. • El president del Port, Santiago Castellà, destaca que el port compleix estàndards europeus molt exigents en prevenció i resposta, i l’excel·lent coordinació amb Generalitat, Mossos, Bombers i serveis sanitaris. Participació dels centres educatius • Tres centres educatius propers a la zona portuària aprofiten el simulacre per fer exercicis de confinament: • Escola del Serrallo. • Llar d’infants de la zona. • Alumnat de l’antiga Universitat Laboral. Contaminació al Camp de Tarragona i reclam de nova legislació Informes científics sobre compostos cancerígens • Tres universitats catalanes (Universitat Rovira i Virgili (URV), UPC i UB) presenten informes científics sobre contaminació industrial al Camp de Tarragona. • Es posen el focus en compostos cancerígens com el benzè i l’1,3-butadiè, classificats com a compostos orgànics volàtils. • Els estudis s’han fet a municipis del Polígon Nord: El Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí. • Conclusió principal: la continuïtat de les emissions sense regulació efectiva suposa: • Una greu amenaça per a la salut pública. • Una vulneració del dret a respirar un aire net. Denúncia de la plataforma Celnet • La plataforma Celnet denuncia manca d’acció institucional i reclama una nova legislació catalana específica per regular aquests compostos. • Els informes conclouen que la Generalitat disposa de competències i eines jurídiques suficients per controlar i sancionar la contaminació. "El problema ja no és de desconeixement, és d’inacció… Respirem compostos cancerígens al Camp de Tarragona i això està demostrat científicament." • La plataforma exigeix: • Límits anuals i puntuals de benzè i 1,3-butadiè a les autoritzacions ambientals de les empreses del Polígon Petroquímic. • Que els plans de qualitat de l’aire incorporin mecanismes sancionadors efectius pels incompliments. • El missatge central: la informació i la tecnologia ja hi són, el que falta és voluntat política i responsabilitat institucional. Salut: ictus al Camp de Tarragona i a Catalunya Dades d’incidència • El 2024 el Camp de Tarragona registra 700 activacions de Codi Ictus. • 400 casos acaben ingressats a la unitat d’ictus, més de la meitat dels activats. • A tot Catalunya hi ha hagut prop de 14.000 persones afectades. • S’emmarca en el Dia Internacional de l’Ictus (29 d’octubre). Perfil de les persones afectades • L’ictus és una malaltia neurològica que es divideix en: • Ictus isquèmic: representa el 85% dels casos. • Ictus hemorràgic: la resta. • L’edat mitjana se situa al voltant dels 70 anys, amb la majoria de casos entre 55 i 85 anys. • L’increment de casos es relaciona principalment amb l’envelliment de la població. Conscienciació i resposta sanitària • El cap de Neurologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Xavier Austrell, indica que la incidència ha crescut també perquè: • La població està més conscienciada gràcies a les campanyes informatives. • El sistema sanitari és ara més receptiu i sensible a aquests símptomes. "Com més aviat podem intervenir… tot ajudarà a millorar el pronòstic d’aquesta malaltia, que és sobretot discapacitant." Símptomes i actuació • Símptomes principals d’ictus: • Torçadura de boca. • Dificultat o impossibilitat per parlar. • Pèrdua de força a braç i/o cama d’un mateix costat del cos. • Davant la sospita: • Cal trucar immediatament al 112. • El personal sanitari prioritza el trasllat urgent a un centre amb unitat d’ictus. • El temps és clau: una intervenció ràpida millora notablement el pronòstic i la discapacitat posterior. Tractaments disponibles • Es disposa principalment de dos tipus de tractament: • Fibrinòlisi (tractament farmacològic trenca-coàguls), aplicat a un centenar de pacients l’any. • Trombectomia (tècnica mecànica per retirar el coàgul), també amb prop d’un centenar de casos anuals. Un any de la Dana al País Valencià Balanç d’una catàstrofe • Es compleix un any de la Dana que va afectar greument el País Valencià, amb 237 víctimes mortals. • Se celebra un funeral d’Estat al Museu de les Ciències de València, amb 800 assistents, on es llegiran un per un els noms de les víctimes. Testimonis tarragonins i valencians • A la tertúlia de Tarragona Ràdio hi intervenen testimonis directes: • El tarragoní Albert Punyet, voluntari que va anar a ajudar a la zona zero. • L’advocat Paco Sabater, veí de Chelva, a 20 km de l’epicentre. • Dos veïns valencians afectats, Isabel i Marcos. Un voluntari descriu l’escenari com "el més similar a una ciutat o un poble en guerra". • Punyet explica que va decidir desplaçar-s’hi en veure les imatges i sentir que “s’havia de fer alguna cosa”. • Sabater denuncia una presumpta negligència d’Amazon, mantenint una treballadora al pàrquing durant hores en el moment més crític del temporal. • Els veïns relaten: • La reconstrucció progressiva del poble, que va recuperant una certa normalitat. • La impotència de sentir els crits d’“ajuda, ajuda” i no poder socórrer ningú per la força de l’aigua. • Un any després, encara no és clar què va fer aquella tarda el president del govern valencià, mantenint oberts interrogants polítics. Tradició religiosa: processó extraordinària de la Sang Processó del 22 de novembre • La Congregació de la Sang convoca una processó extraordinària el 22 de novembre, amb sortida a les 18 h des de l’església de Santa Maria de Natzaret (plaça del Rei). • L’acte commemora els 475 anys de la primera processó documentada del Sant Enterrament (any 1545). • La processó recorrerà el nucli antic de Tarragona (Part Alta) i inclourà: • El Sant Crist de la Sang, amb els Armats de la Sang. • Els Passos de la Flagel·lació i del Crist de la Humiliació. • A les 20.30 h (dos quarts de nou) se celebrarà la missa principal a la Catedral de Tarragona, punt culminant de la jornada. Valor patrimonial i crida a la participació • La processó del Sant Enterrament està reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional pel Parlament de Catalunya. • La sotsprefecta Maria Grau subratlla que la processó és: "Molt més que una processó, és un pont entre el passat i el present i un record viu de la fe, la història i la tradició que han configurat Tarragona al llarg de cinc segles." • La Congregació admet que hauria volgut una participació de totes les confraries, però per logística no ha estat possible. • Tot i això, es convida totes les confraries i la ciutadania a participar-hi, considerant-ho una oportunitat única per viure una tradició de gairebé 500 anys i reforçar Tarragona com a referent del patrimoni religiós. Actualitat esportiva Futbol: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i Copa del Rei • El Nàstic aparca la lliga i se centra en la Copa del Rei. • Demà juga la primera eliminatòria a Palma de Mallorca contra l’Atlètic Balears, quart classificat del grup 3 de Segona Federació. • L’entrenador Luis César remarca que la Copa és una oportunitat, no una molèstia: "Lo más bonito del fútbol es jugar partidos oficiales... Sabemos que no vamos a ganar la Copa del Rey, pero queremos competir y mostrarnos." • Objectius de l’equip a la Copa: • Continuar perfeccionant el joc i donar minuts als jugadors. • Generar dubtes positius a l’entrenador sobre les alineacions. • Poder enfrontar-se a rivals de més nivell en rondes posteriors. • Oferir grans partits al Nou Estadi Costa Daurada si superen eliminatòries. Paper dels jugadors i l’afició • El porter Dani Rebollo probablement deixarà la titularitat a Toni Fuidias en aquest partit. • Rebollo, que només ha encaixat 5 gols en 6 partits com a titular, vol ser clau aquesta temporada i veu un Nàstic en creixement, amb 4 dels últims 6 punts sumats a la lliga. • Destaca el potent suport de l’afició, amb uns 7.000-8.000 espectadors de mitjana al Nou Estadi i amb desplaçaments massius, com el miler d’aficionats a Sabadell. "Juego al fútbol por la gente y para disfrutar de los partidos así... este es el mejor activo que tiene el club." Voleibol: Sant Pere i Sant Pau • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau (InsterCup Assissa Tarragona) ha iniciat una nova temporada a Superlliga. • L’equip de Vlado Stevovski ha debutat amb derrota contra Pamesa Teruel, però amb bones sensacions de joc. • S’han fet diverses incorporacions estrangeres per aspirar a objectius més ambiciosos que la simple permanència. Objectius d’Ismael Alomar • El central Ismael Alomar, procedent de Puerto Rico, arriba després d’un estiu intens de compromisos internacionals. • Explica que ell i altres jugadors com Jusniel i Eliezer (Cuba) encara s’estan adaptant a la lliga espanyola, però creu que el club pot competir al nivell dels equips capdavanters. • Objectius: • Col·lectius: mantenir l’equip sa, estable i competitiu, millorar la classificació respecte la temporada anterior. • Individuals: ser el millor bloquejador i millor central de la Superlliga. • El proper partit serà a casa contra el Grupo Herce Soria en la segona jornada. Futbol: Dani Vidal i la Primera Federació • El tècnic tarragoní Dani Vidal ha arribat als 100 partits com a entrenador de Primera Federació. • Recorda especialment els 91 partits amb el Nàstic, plens «d’emocions fortes» i partits decisius. • Després de ser destituït la temporada passada, aquesta campanya entrena l’Avilés, a l’altre grup de Primera Federació. • Una curiositat: Nàstic i Avilés són ara mateix sisens cadascun al seu grup; només es podrien trobar en un hipotètic play-off d’ascens. Motor: Ral·li RAC Catalunya – Costa Daurada • La 60a edició del Ral·li RAC Catalunya – Costa Daurada ha tornat a omplir les carreteres del territori de vehicles de competició. • El Campionat d’Espanya de Ral·lis s’ha resolt amb la victòria de la parella José Antonio Suárez – Alberto Iglesias. • Es recorda que el Mundial de Ral·lis (WRC) té previst tornar a Catalunya l’any 2027, reforçant el pes esportiu i turístic de la prova. Servei: publicitat, meteorologia i mobilitat Campanya publicitària de Tarragona Ràdio • Tarragona Ràdio presenta ofertes per impulsar negocis el 2025, amb: • Tarifes adaptades i la promoció “Nou Comerç”: 7 dies de publicitat des de 80 € + IVA. • Descomptes per a contractes anuals a la 96.7 FM i a tarragonaradio.cat. Previsió meteorològica • L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) preveu per avui i demà: • Cels molt ennuvolats i precipitacions. • Possibles ruixats i tempestes localment fortes al litoral nord, que aniran a menys al final del dia. • Temperatures màximes d’uns 23-24 °C a Tarragona, Reus, el Vendrell i Tortosa, i 20 °C a Gandesa. • Demà, ruixats més intensos al litoral sud (fins a 20 l/m² en una hora) al matí; millora a la tarda amb obertura de clarianes. • Les temperatures màximes i nocturnes pugen lleugerament. Afectacions al transport urbà • L’Empresa Municipal de Transports (EMT) informa que, fins al 28 de novembre, per obres al passeig de la Independència, la línia 22 (L22) farà un recorregut alternatiu en tots dos sentits. Síntesi temàtica Al llarg de l’episodi, l’informatiu dibuixa una imatge de Tarragona com a ciutat en transformació: • Modernitza el seu transport públic i serveis funeraris. • Prova i reforça protocols davant riscos químics al Port de Tarragona. • Assisteix a un debat intens sobre contaminació industrial i la necessitat de nova regulació ambiental al Camp de Tarragona. • Dona visibilitat a dades sanitàries rellevants sobre l’ictus i a l’impacte humà de desastres naturals com la Dana. • Manté viva la seva tradició religiosa i patrimonial i exhibeix un teixit esportiu molt actiu, amb el Nàstic, el voleibol de Sant Pere i Sant Pau, els entrenadors tarragonins i el ral·li com a protagonistes.
Explorant l'apicultura i la salut a Tarragona En aquesta edició de Què de Què a Tarragona Ràdio, s'aborden temes que van des de la producció artesanal de mel fins a la recerca científica sobre com el rellotge biològic afecta la nostra salut. Apicultura i tradició: Mel Al Remei El programa compta amb la presència de Joan Llorenç, representant d'una saga familiar d'apicultors del Camp de Tarragona. El diàleg se centra en la passió per les abelles i la qualitat del producte: • Tipus de mel: Es diferencia entre mels monoflorals (més del 51% d'una sola flor com romaní o farigola), multiflorals i la mel de malada (provinent de la saba de l'arbre). • Cristal·lització: És un procés natural que indica puresa i conserva millor les propietats a temperatures de 14-15 graus. • Sostenibilitat: L'ofici a les muntanyes de Prades s'enfronta a reptes com el canvi climàtic i la vespa velutina. "Els apicultors ens estimem les abelles; treballem amb finura per protegir-les, ja que són la nostra base." Memòria històrica LGTBI a la ciutat L'entitat El Catalejo presenta un taller al CIAT per recuperar la memòria de les persones dissidents majors de 55 anys a Tarragona. L'objectiu és: • Combatre la invisibilització històrica del col·lectiu. • Recopilar arxius personals, fotografies i històries orals davant la manca de documentació institucional. • Preparar una exposició de conclusions que es veurà el mes de desembre. Ciència i benestar: Els ritmes circadians Gerard Aragonès, investigador de la Universitat Rovira i Virgili, explica la importància de la nutrigenòmica i el rellotge intern: • Sincronització: La llum i la foscor regulen hormones clau com el cortisol (activitat) i la melatonina (descans). • Impacte del canvi d'hora: El cos triga entre 7 i 10 dies a adaptar-se totalment. • Hàbits saludables: Es recomana fer el menjar principal abans de les 3 del migdia i mantenir una bona higiene de la son evitant pantalles de llum blava. • Prevenció: Una bona pauta de crononutrició ajuda a endarrerir l'aparició de malalties metabòliques i cardiovasculars.
Prèvia de la Copa del Rei: Atlètico Baleares - Nàstic de Tarragona L'episodi d'avui de l'espai TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en l'estrena del Nàstic de Tarragona a la Copa del Rei contra l'Atlètico Baleares a Palma de Mallorca. Entrevista amb Patrick Messow El programa connecta amb Patrick Messow, director esportiu de l'entitat balear, per analitzar el duel: • L'Atlètico Baleares afronta la competició amb la màxima seriositat malgrat militar en una categoria inferior actualment. • Es destaca el fort vincle entre ambdós clubs, amb jugadors que han vestit les dues samarretes com Xavi Molina, Pedro Mairata o l'actual grana Marc Montalvo. • L'objectiu principal del conjunt mallorquí és retornar a la Primera RFEF. Homenatge al 125è Aniversari del RCD Espanyol Amb motiu de l'efemèride del club blanc-i-blau, el programa dedica un espai a repassar la història compartida entre l'Espanyol i el Nàstic de Tarragona. Conversa amb Raül Longhi i Àngel Morales Es reuneixen dues figures que han passat per ambdues entitats per comentar la gala commemorativa celebrada a Barcelona: • Àngel Morales recorda el seu pas pel filial i el primer equip de l'Espanyol abans d'arribar a l'estadi de l'avinguda de Roma. Destaca l'emotivitat de l'acte i la interpretació de la nova cançó de l'aniversari per part de Cris Juanico. • Raül Longhi, exjugador històric de l'Espanyol i exentrenador del Nàstic, analitza l'actual estat de forma de l'equip de Dani Vidal. "El Nàstic és un equip de Segona Divisió per la seva ciutat, el seu estadi i la seva afició; aquest any ha de ser la vençuda per l'ascens." Actualitat Grana El programa clou amb la darrera hora des del Nou Estadi Costa Daurada, on es recull la roda de premsa de l'entrenador Dani Vidal abans de viatjar cap a les Illes per a la competició del KO.
La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (29/10/2025) Programa coral a Tarragona Ràdio amb especial atenció a: l’aniversari de la DANA al País Valencià, el simulacre del Pla Secta al Port de Tarragona, Dia Internacional de l’Ictus amb consells de resposta ràpida, l’operatiu de Tots Sants al Cementiri Municipal de Tarragona, la presentació de nous autobusos de l’EMT a l’Anella Mediterrània, la història del Nàstic de Tarragona Genuine, teatre amb “You Say Tomato” i una recepta pràctica de panellets. Punts clau del programa • DANA, un any després (237 víctimes): testimonis des de Catarroja i Paiporta, i debat sobre responsabilitats polítiques i millores pendents en emergències i avisos ES-Alert. • Simulacre Pla Secta al Port de Tarragona: núvol tòxic i fuita en vaixell com a escenari d’exercici; coordinació a CAT 112 i Consell Assessor per validar protocols. • Dia Internacional de l’Ictus: símptomes d’alarma i circuit 112–codi ICTUS a l’Hospital Joan XXIII; èmfasi en la rapidesa i la rehabilitació precoç. • Tots Sants al Cementiri Municipal: horaris especials (9–18 h), reforç de personal, accessos, mobilitat reduïda, QR per localitzar nínxols i estat del nou tanatori. • EMT: renovació de flota 2024–2027: 33 vehicles nous (elèctrics i híbrids), prop de 12 M€ d’inversió; presentació pública a l’Anella Mediterrània. • Nàstic Genuine: recorregut del projecte pioner (2016–2025) i el seu impacte social i esportiu. • Cultura: 10 anys de “You Say Tomato” (Sala Trono), i panellets de Tots Sants amb trucs de pastisser. “Estem indignats… volem responsabilitat política i, sobretot, mesures perquè no torni a passar.” — Testimoni des de Paiporta “Davant sospita d’ictus: boca torta, parla dificultosa o pèrdua de força d’un costat, truqueu al 112 de seguida.” — Cap de Neurologia, Hospital Joan XXIII Especial: DANA al País Valencià — un any després Què s’hi destaca • Impacte humà i material: 237 morts, milers d’afectats, habitatges i equipaments encara en reconstrucció (Catarroja i Paiporta com a zona zero). • Emergències i avisos: declaracions judicials apunten a un ES-Alert demanat amb antelació; debat sobre retard en avisos i responsabilitats institucionals. • Ferida emocional: por recurrent quan plou, infants que no volen quedar-se sols, gent gran exhausta; necessitat de suport psicològic sostingut. • Gratitud als voluntaris: ajuda clau en zones on no arribaven recursos oficials els primers dies. Veus i cites • Veí de Catarroja: millora visible als carrers i comerços, però incertesa sobre mesures per evitar noves catàstrofes. • Veïna de Paiporta: “Això era un tsunami… vam perdre veïns, records i salut; l’ajuda voluntària ens va sostenir”. Emergències: simulacre Pla Secta al Port de Tarragona • Escenari: fuita i núvol tòxic durant la descàrrega d’un vaixell. • Coordinació: CAT 112, Consell Assessor presidit per Protecció Civil; enfoc en resposta tècnica (no implicava confinament ciutadà). Salut: Dia Internacional de l’Ictus (Hospital Joan XXIII) Símptomes d’alarma (actua RÀPID) • Boca torçada • Dificultat per parlar • Pèrdua de força en braç i/o cama d’un costat • Truca 112 perquè el sistema activi el trasllat i el codi ICTUS. • Tractaments: fibrinolisi i trombectomia (segons cas i temps). • Rehabilitació precoç i estil de vida cardiosaludable (exercici, dieta mediterrània, control de factors de risc). Ciutat: Tots Sants al Cementiri Municipal de Tarragona • Horaris especials: de 9 a 18 h sense interrupció. • Portes: principal i camí del Llorito; suport QR per localitzar nínxols. • Reforç de personal, cadires elèctriques, policlins i suport de Guàrdia Urbana. • Recomanació: ús de transport públic. • Obres: nou tanatori en tram final; possible obertura 2n trimestre 2026; ampliació d’illes prevista cap a 2027/28. Mobilitat: nous autobusos EMT a l’Anella Mediterrània • Pla 2024–2027: 33 vehicles (elèctrics i híbrids), prop de 12 M€ d’inversió; reducció d’emissions i millora d’accessibilitat i confort. • Entrada en servei: progressiva al novembre; multilínia (vehicles sense rutes fixes). • Campanya “El futur mou Tarragona” amb bus obert i carpa informativa per barris. • Servei públic al centre del projecte: millor experiència per usuaris i millors condicions per conductors. Esport i cultura • Nàstic de Tarragona Genuine: 9 anys de trajecte; de la primera llavor el 2016 a una lliga estatal amb 47 equips; fita internacional a l’Special Cup (2019). • Teatre: “You Say Tomato” (Sala Trono) celebra 10 anys; comèdia amb fons agredolç sobre somnis, feina i parella. Gastronomia: panellets de Tots Sants (trucs pràctics) • Base tradicional: farina d’ametlla marcona, moniato vermell (millor textura i dolçor) i sucre. • Moniato cuit i calent per dissoldre el sucre; repòs de la massa (24 h). • Forn fort i poc temps per crosta externa i interior cremós. • Pinyons: banyar-los amb ou batut i “rebossar” la bola per afavorir l’adhesió. Emissió • Tarragona Ràdio (96.7 FM).
Context general de l’episodi Butlletí informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio, centrat en: • Primer aniversari de la catàstrofe de la DANA al País Valencià i el seu impacte humà, polític i econòmic. • Projectes urbanístics i patrimonials a Tarragona (Diputació, Cala Garça, reserves arqueològiques). • Actualitat de ciutat: processó extraordinària de la Puríssima Sang, campanya Bons Comerç i Premis Literaris Ciutat de Tarragona. • Esports: situació del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), voleibol Sant Pere i Sant Pau i RallyRACC Catalunya Costa Daurada. 1. Primer aniversari de la DANA al País Valencià 1.1. Homenatge a les víctimes i polèmica política • Es recorda que fa un any de la catàstrofe de la DANA que va causar 237 morts al País Valencià i va afectar més d’11.000 habitatges. • Al funeral d’estat al Museu de les Ciències de València es llegiran un a un els noms de totes les víctimes, davant unes 800 persones. • El president valencià Carlos Mazón és al centre de la controvèrsia: - Les famílies de les víctimes li demanen que no assisteixi al funeral. - Un any després, no s’ha aclarit què feia exactament la tarda de la tragèdia. - S’ha sabut que l’ES-Alert es va activar una hora i mitja tard, tot i que emergències l’havia demanat abans. "És molt difícil que aquest senyor continuï com a president de la Generalitat Valenciana... quan sents que tots els polítics són iguals, perdoni, no tots són iguals." — Sandra Ramos 1.2. Reaccions dels portaveus municipals • Sandra Ramos (govern municipal de Tarragona) expressa indignació i incomprensió pel fet que Mazón segueixi al càrrec. • La portaveu d’Esquerra Republicana diu que sent “molta vergonya” en veure: - Famílies que encara no tenen casa. - Víctimes que encara reclamen justícia. - Polítics que no han donat explicacions i que “desafien” aquesta demanda social. • Jordi Collado (Comuns) posa l’accent en les conseqüències socioeconòmiques: - Un any després, “hi ha més pobresa i més aguda” a la zona zero de València. - Destaca l’impacte psicològic i econòmic sobre famílies i petits comerços: - Quan baixa el poder adquisitiu de la ciutadania, el teixit comercial local pateix fortament. 1.3. Tertúlia especial sobre la DANA • Es presenta una tertúlia especial a La veu de Tarragona amb testimonis directes: - Veïns de Vallporta i Catarroja. - Albert Punya, tarragoní voluntari que va portar materials als afectats. - Paco Zapater, advocat i exregidor de l’Ajuntament de Tarragona, originari de Xelva (a 50 km de la zona zero). 2. Simulacre al Port de Tarragona 2.1. Prova del Pla Secta • El Port de Tarragona acull un simulacre del Pla Secta. • Escenari simulat: - Fuita i núvol tòxic durant la descàrrega d’un vaixell. - Operatiu centrat a l’edifici del CAT 112. • Es constitueix el consell assessor del Pla Secta a l’inici de la prova. L’objectiu és posar a prova la coordinació d’emergències i la resposta davant incidents químics o industrials en un espai estratègic com el port. 3. Transformació urbana i patrimoni a Tarragona 3.1. Nova seu operativa de la Diputació a l’antiga Caixa Tarragona • La Diputació de Tarragona reconverteix l’antiga seu de Caixa Tarragona (Plaça Imperial Tàrraco, núm. 4) en centre operatiu. • Calendari previst: - Concurs de projectes abans d’acabar l’any. - Inici d’obres: a partir de mitjan 2027. - Entrada en funcionament: cap al 2029. • Pressupost: - 8,9 M€ + honoraris d’arquitectes. - S’encareix per: - Necessitat de reforç estructural (edifici dels anys 70). - Incorporació de criteris de sostenibilitat i eficiència energètica. • Eduard Rovira (diputat de Serveis Generals i Instal·lacions Corporatives) explica que: - S’han fet cates que mostren que s’ha d’actualitzar l’estructura per complir estàndards actuals. - Es vol anar “un pas més enllà” del simple canvi de vidres, amb una reforma profunda en clau sostenible. • La presidenta Noemí Llaurador parla d’un edifici “icònic”: - Concurs d’idees que valorarà: - Qualitat arquitectònica. - Preservació d’elements singulars. - Connexió amb l’edifici Síntesi. - Sostenibilitat ambiental. 3.2. Reordenació d’usos al Palau de la Diputació • El Palau de la Diputació al Passeig de Sant Antoni mantindrà: - La funció institucional (plens i activitat política). • Paral·lelament, s’estudia traslladar-hi el Museu d’Art Modern de Tarragona, reforçant l’eix institucional-cultural al centre històric. 3.3. Rehabilitació de l’edifici medieval de Cala Garça • S’han iniciat les obres de rehabilitació estructural de l’edifici medieval de Cala Garça, situat entre: - Plaça dels Àngels - Carrer Talavera, a la Part Alta. • Fins ara, l’edifici estava apuntalat amb una vestida des de 2018 per risc estructural. 3.3.1. Línies d’actuació tècnica • Recalç dels fonaments del mur del carrer Talavera. • Estabilització i cosit d’esquerdes estructurals. • Reforç i millora dels arcs. • Sanejament general: retirada d’elements degradats sense funció constructiva. 3.3.2. Afectacions a la via pública • Intervencions a l’àmbit del veïnat de Cala Garça amb: - Limitació del pas de vianants a Plaça dels Àngels i carrer Talavera. - Prohibició d’aparcament durant totes les obres. • Durada prevista: 4 mesos. • El conseller de Patrimoni, Nacho García de Torre, destaca que: - Es resolen dues reivindicacions històriques: - Restauració de Cala Garça. - Obertura del carrer Talavera. - L’Ajuntament de Tarragona assumeix que s’hauria d’haver actuat fa molts anys, però ara es dona resposta a un desig llargament reclamat pel veïnat de la Part Alta. 3.3.3. Valor patrimonial de Cala Garça • Cala Garça es trobava al mig del call jueu medieval. • Les restes conservades corresponen a un edifici dels segles XIII-XIV, anterior a l’expulsió dels jueus. • Actualment només conserva una estructura parcial, però d’alt valor històric. 3.4. Reserva arqueològica del carrer Eivissa • S’han adjudicat les obres per al projecte de fixació i estabilització dels setalusos perimetrals de la Reserva Arqueològica del carrer Eivissa. • Empresa adjudicatària: El TIOC Geotècnica. • Import aproximat: 84.000 €. • Calendari: - Inici d’obres: mitjan novembre. - Durada estimada: 4 mesos. 4. Tradició religiosa: processó extraordinària de la Puríssima Sang 4.1. 475 anys de la Congregació de la Puríssima Sang • La Congregació de la Puríssima Sang de Tarragona celebrarà una processó extraordinària el 22 de novembre. • Motiu: 475è aniversari de la primera processó documentada del Sant Enterrament (1545). • Es tracta d’un acte excepcional per posar en valor el legat religiós i cultural de la ciutat. 4.2. Recorregut i elements de la processó • Sortida: 18.00 h, des de l’església de Santa Maria de Nazaret (Plaça del Rei). • Recorregut pel nucli antic de Tarragona. • Imatges participants: - Sant Crist de la Sang, amb els Armats de la Sang. - Pas de la Flagellació. - Crist de la Humiliació. • A dos quarts de vuit, missa principal a la Catedral de Tarragona, punt culminant de l’acte. 4.3. Valor patrimonial i crida a la participació • La processó del Sant Enterrament està declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional pel Parlament de Catalunya. • Es remarca la seva importància com a peça clau del patrimoni religiós i cultural català. • La sotsprefecta Maria Grau defineix l’esdeveniment com: "Molt més que una processó: un pont entre el passat i el present i un record viu de la fe, la història i la tradició que han configurat Tarragona al llarg de cinc segles." • Malgrat que no s’hi han pogut sumar totes les confraries per motius logístics, se les convida a participar-hi. • La Congregació subratlla que és una oportunitat única per a tarragonins i visitants per viure una tradició gairebé quincentenària, reforçant Tarragona com a referent de patrimoni religiós a nivell estatal. 5. Economia local: campanya Bons Comerç 5.1. Estructura de la campanya • Arrenca la 4a edició dels Bons Comerç el 7 de novembre. • Objectiu: impulsar el comerç local de Tarragona. • Característiques dels bons: - Es distribuiran 30.000 bons. - Cada ciutadà podrà descarregar fins a 4 bons de 5 € cadascun (total 20 € de descompte). - Es podran utilitzar en comerç, serveis, hostaleria i restauració. - Els bons tenen validesa setmanal: si no s’usen en el termini, caduquen. 5.2. Suport a la ciutadania i festa itinerant • Descàrrega via web de Bons Comerç. • Per a persones amb dificultats digitals: - S’habilita una guingueta a la Rambla Nova amb atenció matí i tarda per tramitar la descàrrega. - Ho explica la consellera de Comerç i Promoció Econòmica, Montse Adán. • Novedat: una festa itinerant per donar el tret de sortida: - Recorregut: Plaça Corsini → Rambla Nova → Plaça Baró de les Quatre Torres / plaça Bardají (Bardaguer). - Activitats: màgia, teatre i música per dinamitzar la ciutat. - Dissabte, la festa es traslladarà a Torreforta i a la Vall de la Rebassada. 5.3. Impacte econòmic • L’edició anterior va generar un impacte d’uns 630.000 € als comerços de Tarragona. • Van participar-hi al voltant de 160 establiments. • L’Ajuntament de Tarragona hi aporta enguany 150.000 €. • Els establiments interessats poden adherir-se via web a partir del dimarts indicat. 6. Cultura: Premis Literaris Ciutat de Tarragona • Es convoca una nova edició dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. • Calendari: - Presentació d’originals fins al 15 de gener. - Veredicte i entrega de guardons el 6 de juny al Teatre Tarragona. • Categories destacades: - Premi Tinet de Narrativa Curta per Internet (29a edició). - Premi Beca de Traducció Vidal Alcover (26a edició). - Premi Pin i Soler de Narrativa (36a edició). - Premi Honorífic Montserrat Abelló a la trajectòria en traducció (5a edició). El conjunt de premis consolida Tarragona com un pol literari i de traducció, amb reconeixement a la creació original i a la tasca de traductors. 7. Esports 7.1. Gimnàstic de Tarragona (Nàstic): Lliga i Copa del Rei 7.1.1. Estat de forma i rol de Dani Rebollo • El porter Dani Rebollo és un dels jugadors més destacats del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) en aquest inici de temporada. • Dades clau: - Només ha encaixat 5 gols en 6 partits com a titular. • Rebollo remarca: - Que aquesta temporada la té “marcada en vermell” per consolidar-se com a jugador important. - Que l’equip és nou i està en procés de construcció, però va creixent progressivament. - La importància de mantenir concentració i cap fred, ja que en futbol “el que importa és el que ve ara”. 7.1.2. Afició i ambient a l’estadi • Rebollo destaca el valor de l’afició grana: - A la Nova Creu Alta (Sabadell) hi havia prop d’un miler de seguidors del Nàstic. - A casa, sovint s’arriba a les 7.000–8.000 persones. • El porter diu que juga “per la gent” i celebra que: - Hi hagi bona relació entre aficions i clubs. - Es facilitin entrades i espais per als seguidors visitants. 7.1.3. Doble compromís: Copa del Rei i Lliga • Setmana intensa per al Nàstic: - Copa del Rei: partit a Palma de Mallorca contra l’Atlètic Balears a l’Estadi Balear. - L’equip viatja el mateix dia del partit i hi fa nit. - Retransmissió en directe per Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM, web i aplicació mòbil), amb prèvia de mitja hora. - Lliga: diumenge, partit al Nou Estadi Costa Daurada contra l’Atlético Madrileño, actual líder. • L’entrenador Lluís César demana “aparcar la Lliga” temporalment i centrar-se en passar ronda a la Copa. 7.2. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau (Interscap Assisa Tarragona) • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau (Interscap Assisa Tarragona) ha iniciat nova temporada a Superlliga. • Debut amb derrota davant el Pamesa Teruel, però amb bones sensacions. • Fichatges estiuencs per aspirar a objectius més ambiciosos que la permanència. 7.2.1. Objectius i adaptació dels nous jugadors • L’oposat Ismael Alomar explica a Tarragona Ràdio que: - L’equip vol millorar clarament la classificació respecte l’any anterior. - S’han incorporat jugadors estrangers (ell, Yusniel i Eliezer, cubans) que no coneixien la lliga i necessiten un període d’adaptació. - Consideren que estan a un nivell similar als equips capdavanters. 7.2.2. Objectius personals i col·lectius d’Alomar • Alomar, procedent de compromisos internacionals amb Puerto Rico, diu que ja s’ha adaptat a Tarragona i se centra en: - En l’àmbit col·lectiu: mantenir l’equip sa, estable i confiat, i acabar molt per sobre de la posició de l’any passat. - En l’àmbit individual: ser el millor central/bloquejador de la Superlliga espanyola. • Proper partit: Sant Pere i Sant Pau – Grupo Herce Soria Voley, corresponent a la segona jornada. 7.3. Dani Vidal i la seva nova etapa al Real Avilés • Es recorda un moment clau de la temporada 2024-2025 del Nàstic: la destitució de Dani Vidal a falta de dues jornades de Lliga. • Ara, Dani Vidal entrena el Real Avilés (Grup 1 de Primera Federació): - Ja acumula dos anys i mig d’experiència com a entrenador a la categoria. - Destaca els 91 partits dirigits amb el Nàstic, amb moltes emocions fortes. • Sobre la seva arribada a Avilés: - L’oferta va arribar 10 dies abans de començar la Lliga. - El club necessitava una resposta ràpida i Vidal no s’ho va pensar gaire. - Es mostra content amb la decisió i amb el projecte. • El Real Avilés és actualment sisè del seu grup. • Un enfrontament Nàstic–Avilés només seria possible en un hipotètic playoff. 7.4. Motor: RallyRACC Catalunya Costa Daurada • La 60a edició del RallyRACC Catalunya Costa Daurada ha estat guanyada per l’equip format per José Antonio Suárez i Alberto Iglesias. • La cursa, iniciada el 1957, ha tornat a recórrer les carreteres de la demarcació. • Actualment, la prova forma part del Supercampionat d’Espanya de Ral·lis 2025 i ja no és puntuable pel World Rally Championship (WRC). • Tot i això, des de: - La Conselleria d’Esports de la Generalitat. - La Diputació de Tarragona. - L’Ajuntament de Salou. es treballa perquè el Mundial de ral·lis torni a la demarcació el 2027. 8. Altres elements del programa 8.1. Ràdio Servei, trànsit i meteorologia • Informació de trànsit i emergències: - Absència d’incidències greus a la xarxa viària del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. - No hi ha hagut serveis rellevants durant la nit per part dels Bombers de la Generalitat. • Meteorologia (AEMET): - Temps inestable, cel molt ennuvolat i precipitacions disperses. - Al litoral nord, pluges localment fortes i amb tempesta (fins a 20 l/m² en una hora). - Temperatures màximes: uns 23 ºC a Tarragona, Reus, el Vendrell i Tortosa; 20 ºC a Gandesa. - Vent fluix de component sud, augmentant a moderat al llarg del dia, especialment al litoral. 8.2. Premsa escrita i digital • Repàs a les principals portades i titulars: Diari de Tarragona: “Any de dol” per la DANA de València i noves informacions que desmenteixen la versió oficial de Mazón. Tarragona reclama el grau de Farmàcia per a la Universitat Rovira i Virgili (URV). El paper de l’electricitat en el futur de la indústria química de Tarragona (debat amb Red Eléctrica, AEQT, Generalitat i Cambra de Comerç de Reus). Notícies socials (persones sense llar a Reus en habitatges sense registre, presència de Tito Álvarez donant suport al taxi, mobilitzacions d’estudiants contra l’assetjament). Més Tarragona: Titular “Més car però icònic” sobre la reforma de la seu de la Diputació a Imperial Tàrraco (+40% de cost). Creació del Centre d’Innovació Territorial a Falset. Manca de taxistes a Tarragona i nova convocatòria d’exàmens per obtenir la cartilla. Altres titulars: Tarragona com a possible ubicació per a una fàbrica de vehicles de l’empresa BID als terrenys del port i zona d’activitat logística. El Reus Deportiu torna a somiar en la Copa del Rei (futbol) amb partit contra l’Europa. La Cambra de Comerç portarà importadors del Benelux a Reus per promocionar el vermut. Mitjans digitals (Tarragona Digital, La Ciutat, TGN Ràdio, etc.): ADIF atura la instal·lació de pantalles acústiques a Roda de Berà. El Port presenta start-ups i inversors al fòrum Blue Innovation Hub. La major inversió en asfaltat de la història de Salou (2021). A tarragonaradio.cat, es destaca que la nova seu operativa de la Diputació a Imperial Tàrraco entrarà en funcionament el 2029. 8.3. Publicitat institucional i social • Espais patrocinats destacats: - Moll de Costa com a “Rambla de la Cultura” a la vora del mar, amb museus, teatre i gastronomia marinera a El Serrallo. - L’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), presentat com a centre de referència en químic sostenible, química per a la salut i descarbonització al campus Sescelades. - Anuncis del programa SempreNàstic i patrocini d’empreses locals. - Acte solidari Mamapop Guateque (1 de novembre al Palau Firal i de Congressos) per recaptar fons per a la recerca sobre càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. 9. Idees clau de l’episodi • Memòria i responsabilitat: El record de la DANA al País Valencià combina homenatge a les víctimes amb una forta crítica política per la gestió i la manca d’explicacions. • Transformació urbana: Tarragona afronta projectes de llarga durada (fins al 2029) que busquen conjugar eficiència energètica, patrimoni i centralitat institucional. • Patrimoni viu: La processó extraordinària de la Puríssima Sang mostra com la tradició religiosa es reivindica també com a patrimoni cultural i factor d’identitat. • Impuls econòmic de proximitat: La campanya Bons Comerç és una eina per reactivar el comerç local, amb gran retorn econòmic. • Ciutat esportiva i motor: El Nàstic, el voleibol i el RallyRACC posen en relleu el pes de l’esport (futbol, voleibol i motor) en la projecció de la demarcació. • Tarragona informada i connectada: El repàs a la premsa i a la realitat metropolitana evidencia una ciutat atenta a la indústria, la universitat, el transport i el teixit cultural.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
