Resum de l’entrevista Dades clau del concert Diumenge 2 de novembre, a partir de les 19.00. Lloc: Les de la Zero (Tarragona). Entrades: neverlandconcerts.com i alesero.com. "Agafeu les entrades… no es deixen ni una de les cançons que ens agraden a tots." Gira i èxits de públic Any intens amb sales i recintes plens: cites de 5.000–10.000 persones en grans espais. Madrid és una de les zones més fortes de la gira. Han fet una aturada de 2-3 setmanes per agafar aire abans de reprendre dates. Origen del projecte i evolució de la banda Projecte nascut durant la pandèmia, detectant un buit de tributs d’El Canto del Loco. Creixement de bolos: ~30 el primer any, 70+ el tercer, 60+ enguany. Formació actual: Juan Álvarez – veu Jordi Bosca – guitarra i cors Marc Jiménez – baix Diego Juan Tavena – bateria Filosofia del tribut i la importància de la veu Tribut fet des de l’estima i la nostàlgia: cançons que van marcar l’adolescència del grup. Possibles guiños puntuals a temes en solitari de Dani Martín, però el focus és ECDL. La veu com a identitat d’un grup: comparativa amb Queen i Adam Lambert — gran interpretació, però “no és Freddie”. "Si vols fer que quadri bé, has d’haver-ho escoltat molt i que realment t’agradi." Repertori per a Tarragona Set més llarg per a sala, amb alguna raresa per al públic nostàlgic (p. ex. Pequeñita). Imprescindibles que no poden faltar: Zapatillas Una foto en blanco y negro Ya nada volverá a ser como antes Volverá Besos Tot i així, sempre faltarà alguna si no volen fer 3-4 hores de concert. "Gràcies a la gent, estem fent el que estem fent." Entrades i properes dates Concert a punt de sold out (aprox. 75% venut en el moment de l’entrevista). Entrades a neverlandconcerts.com i alesero.com. Logística de gira: venen d’Alacant; properament a Cerdanyola del Vallès. Agenda a Instagram @encantodeloco. Connexió amb ECDL i públic jove Trobada amb David Otero; un bateria que va tocar amb ECDL coneix el projecte. Tribut fet amb respecte i amb drets d’autor pagats. Sorpresa positiva: molta gent jove coneix i canta totes les cançons. Contactes esporàdics del cantant del tribut amb Dani Martín. Tancament Comiat amb fragments de Volverá sonant de fons. "Volverá, te juro que volverá…"
Resum de l’entrevista El pla per Halloween Esdeveniment: Cookie Halloween (9a edició) Quan: divendres 31 d’octubre, a partir de mitjanit On: Sala 0 (carrer Samagi, 12) Ambient: sala molt decorada i plena de sorpreses durant la nit "Transformats, no disfressats, transformats" Temàtica i música Temàtica "molt moderna" i d’actualitat, amb pistes cap a dimonis de moda a Netflix i vibes K-pop Possible joc amb la Santíssima Trinidrach i referències a unes suposades "Cookies Goldens" (no confirmat) DJ set especial amb èxits per ballar i algun guilty pleasure que el públic adora Entrades i accés Entrades volant: recomanat comprar amb antelació Compra a: salacero.com o via Instagram @cookie.party Accés amb consumició mínima "Les entrades estan volant" Castanyada + Halloween Conviden a fusionar tradicions: Castanyada i Halloween Idees divertides: panellets temàtics (forma de dit o cervell) Trajectòria i properes cites Balanç d’èxits recents: coquitecla i Santa Cookie Agenda publicada fins a l’abril Torna la festa Noir el 14 de novembre "La Santíssima Trinidrach, dándolo todo" Notes finals Toni Vera està mig refredat, però prepararà un set molt especial Reivindicació de Tarragona com a referent d’aquest tipus de festes
Resum general Programa dinàmic que barreja música, memòria i actualitat: es parla de la campanya contra la pòlio, d’un acte per la pau amb música en directe, d’històries de cinema i cançons icòniques, d’un homenatge a un músic local i de l’agenda cultural de l’Ateneu. "Me lo quitan de la mano" — broma recurrent al voltant del número de loteria 70.107 Punts clau • Solidaritat i salut pública: Dia Internacional de la Pòlio i accions del Rotary Tarragona Tarracogús (il·luminació en vermell de l’ajuntament i campanya End Polio Now). • Pau i cultura: Acte a la subdelegació del Govern amb música i missatge de convivència (versions d’Imagina’t i el Cant dels Ocells de Pau Casals). • Música de cinema: recorregut per peces icòniques i el seu context en films com Casablanca, Star Wars, El padrí i El padrí II; connexions històriques amb L’Havana 1958-59 i la cançó La Paloma. • Memòria musical tarragonina: homenatge a Jaume Carau (Raül de la Torre) i records familiars (el duet Duo Los Márbels, Josep Freixa, i cançons com Perfidia, Reloj, Moliendo Café, Bésame Mucho). • Agenda Ateneu: Castanyada amb el grup de tango, possible sessió compartida amb swing i promoció del número 70.107 de loteria. "No marques las horas" — record emocionat de la versió de Lucho Gatica Actualitat i context Obertura i to del programa • Inici cantat i to nostàlgic-festiu que deriva cap a l’actualitat. • Referència a la guerra i la crisi humanitària a Gaza; es denuncia que l’ajuda no arriba com cal. "Encara estem de guerra... les notícies que arriben no són massa bones." Solidaritat i pau Campanya contra la pòlio • Record del Dia Internacional de la Pòlio (23/10). • Accions locals del Rotary Tarragona Tarracogús: il·luminació en vermell de l’ajuntament i fotos de campanya End Polio Now. Acte per la pau a la subdelegació del Govern • Participació musical amb Imagina’t i el Cant dels Ocells. • Assistents destacats: parenta d’Antoni Gaudí, Rosa Janer, mestre Peris, Josep Maria Ferran. • Missatge central: pau, solidaritat i humanitats. Música de cinema i memòria Perfidia i Casablanca • Explicació de com Perfidia apareix a Casablanca i el seu pes emocional en la trama. • Connexió personal: versions cantades a casa i en escenaris locals. Homenatge a Jaume Carau (Raül de la Torre) • Record d’un músic estimat i del duet Duo Los Márbels ("dos voces y una guitarra"). • Repertori clàssic compartit: Perfidia, Reloj (Lucho Gatica), Nat King Cole, etc. Escena musical tarragonina (records) • Festes de Sant Roc i del Roser, assajos familiars, i primeres actuacions. • Llocs i carrers evocats: carrer Granada, plaça del Rei, carrer Portella, Nido de l’Arte a la plaça dels Carros. Exposició de cinema a l’Ateneu Fotografia i bandes sonores • Presentació de la mostra a càrrec de Neus Flores (Radio France), que vincula cinema i música. • Fotografies amb George Lucas i Francis Ford Coppola; se’n destaquen les BSO de Star Wars i El padrí. "Jo sóc tu pare" — referència lúdica a la icona de Star Wars La Paloma i El padrí II • "Trampa" musical: es posa La Paloma i s’explica que és la peça que es balla la nit de Cap d’Any a L’Havana just abans de la fugida de Batista i l’entrada de Fidel Castro en El padrí II. Agenda i tancament Activitats de l’Ateneu • Castanyada especial amb el grup de tango; possible sessió compartida amb swing. • Loteria de l’Ateneu: 70.107. Cloenda • Humor sobre Castanyada vs Halloween i acomiadament musical.
Resum Punts clau Tres píndoles musicals: Montse Castellà, Sopa de Cabra i Maria Coma. Efemèride: record dels 35 anys d’un concert de 1990 a l’Espluga de Francolí. Actualitat: presentació del llibre de Montse Castellà i el directe de Maria Coma al Festival Accents. Obertura i context Arrencada amb to poètic i la presentació del retrovisor musical per part de Sílvia i Jordi Sobranyes, anunciant tres moments destacats i el fil conductor entre passat i present musical. Montse Castellà: llibre i cançó Presentació del llibre: Cabrolle, vida i llum, 20 anys escrivint cançons a l’Antic Ajuntament. Interpretació d’una adaptació de Blowin’ in the Wind en català. "Això, amic meu... escolta la resposta dins del vent" Clau: visió combativa i poètica, amb preguntes sobre la llibertat i la justícia que connecten tradició i actualitat. 35 anys enrere: Sopa de Cabra a l’Espluga de Francolí Data: 27 d’octubre de 1990, al pavelló del Casal de l’Espluga de Francolí. Context: Sopa de Cabra presentava el segon disc, La Roda; Lax’n’Busto hi actuava amb el debut Vas de punt o què?. Parlen de gires anunciades de cara als 40 anys (2026) i del camí fet sense fórmules màgiques. "Fem les coses amb ganes i intentant creure una mica en el que fem" — Gerard Quintana Sonen fragments clàssics del repertori, amb l’energia i cruesa que els caracteritza. Tancament: Maria Coma al Festival Accents Actuació a l’Ermita de Cambrils, presentant l’àlbum Vocal Roots. Clau: proposta vocal i experimental en un espai íntim, tancant el recorregut entre memòria i noves veus. Programa i comiat Secció: retrovisor musical núm. 293 de Jordi Sobranyes dins del programa Fans de Tarragona. Comiat adreçat als oients de Fans de Tarragona i de "Ja Tardes Cap de Setmana".
Resum general Conversa àgil i divertida entre la presentadora i l’il·lusionista Aleix Vidal sobre un especial de màgia + comèdia + terror per Halloween. Es barregen històries de l’espiritisme, anècdotes de Houdini, reflexions sobre Dràcula i Frankenstein, el mecanisme de la por i el riure, i un bloc final de civisme viari a Tarragona. "Quan hi ha situacions de por, el cos reacciona com a acte defensiu en riure." Punts clau • Espectacle de Halloween: ambient tenebrós, to còmic i números d’“espiritisme” conduïts per un vampir una mica desastre. • 31 d’octubre, 22:30, Eixample Teatre (Barcelona): proposta de "nit de cachondeo, de terror i de molta màgia"; després, qui vulgui, discoteca. • Houdini: el 31/10 molts mags celebren el “Dia dels Mags” pel seu llegat; va ser gran desenmascarador de mèdiums. La seva mort real, lluny del mite de l’ofegament: un cop de puny fora d’escena el va malmetre fins al decés. • Ouija: va ser venuda com a joc de taula familiar (per sota del Monopoly) fins que L’Exorcista en va capgirar la percepció. • Espiritisme i cinema: sessions familiars d’abans, el fenomen dels Warren i la idea de les energies que queden “enganxades”. • Lectures de clàssics: - Dràcula: lectura romàntica i íntima (vergonya al mirall, conflicte amb la fe, condemna a l’eternitat). - Frankenstein: pregunta central — qui és el veritable monstre? La massa que rebutja allò que no entén. • Por i riure: del túnel del terror a Port Aventura a les noves experiències “extremes” amb consentiment i nivells d’interacció. • Trucs maleïts: la bala atrapada (risc històric; Anthony Blake la fa travessant un vidre). • Mentalisme clàssic: l’Oràculo (segles XVII–XVIII): endevinar preguntes del públic amb el sobre tancat; Aleix treballa per incorporar-lo a un nou espectacle i proposa fer-ne una mostra a la ràdio. • Tarragona, por quotidiana i civisme: carrerons cap a Plaça de la Font, records de Torreforta i del Club Natació Tarraco (por “irracional” a piranyes/taurons alimentada pel cinema). Crida a conduir amb seny (respecte de senyals, no girar on és prohibit, sortir abans de casa) i a gaudir el cafè asseguts. "L’objectiu és arribar viu a casa." L’espectacle de Halloween To i estructura • Inici amb foscor, fum i música de terror… fins que un gag trenca el to i remet a la marca Aleix Vidal: màgia amb humor. • Moments de tensió alternen amb descàrregues de riure (mecanisme defensiu davant la por). Personatge • Vampir “no ets la cervesa més freda de la nevera” — simpàtic, maldestre i autoconscient, que converteix l’“espiritisme” en comèdia. Espiritisme, Houdini i cultura pop Dia dels Mags (31/10) i Houdini • Record de Harry Houdini: icona d’escapisme i crític de mèdiums arran d’un engany després de la mort de la seva mare. • Mort real: un cop de puny imprevist (fora d’escena) inicia la cadena que el portarà a la mort. Ouija i L’Exorcista • La Ouija fou supervendes com a joguina; L’Exorcista n’instal·la la por col·lectiva. Els Warren i les energies • Debat entre creença i escepticisme amb els casos dels Warren i l’atribució d’“energies” persistents. Clàssics amb nova mirada Dràcula • Dràcula com a relat d’amor i culpa: vergonya del reflex, crisi de fe, condemna fins retrobar l’amor. Frankenstein • Frankenstein planteja el dilema: el monstre és la criatura o la societat que la rebutja? Por, túnels i experiències extremes • Port Aventura: anècdotes com a actor de terror (gestió d’atacs de pànic i “rescats” de públic). • Experiències extremes a Barcelona: nivells amb consentiment (des de no tocar fins a interacció intensa amb sang artificial). Trucs de risc i mentalisme • Bala atrapada: número llegendari i maleït pel nombre d’accidents; versió d’Anthony Blake amb vidre per evidenciar el trajecte. • L’Oràculo: clàssic de mentalisme amb sobres tancats; Aleix el prepara per a un nou show i en proposa una prova a la ràdio. Tarragona: del carrer a la piscina • Tarragona de nit: imaginari de por en carrerons camí de Plaça de la Font i records de Torreforta. • Club Natació Tarraco: por “cinematogràfica” a piranyes/taurons; notes sobre el comportament real dels taurons (atracció per sang, no per persones “ensucrades de crema solar”). Civisme viari i hàbits • Conducció: crítica a girs prohibits (p. ex. a l’alçada de l’Eroski) i a bloquejos innecessaris; respecte de senyals. • Gestió del temps: “si tens pressa, surts abans”; i el cafè, millor seure i gaudir-lo que córrer amb got per carrer.
Resum general Programa: Fans de Tarragona (Tarragona Ràdio) amb una edició molt musical i festiva: cultura local, memòria i pau, i una doble cita a la Sala Zero. Bloc 1 — Cultura, pau i memòria musical (Jordi Freixa) • Conversa amb Jordi Freixa i Jordi Català: del «canó de Palamós» a una reflexió sobre conflictes actuals i la necessitat de la pau. • Jornada del Dia Internacional de la Polio amb el Rotary Tarragona-Tarracogús: l’Ajuntament s’il·lumina de vermell i campanya End Polio Now. • Acte a la Subdelegació del Govern sobre pau i solidaritat (amb referències a Pau Casals, «Imagina’t» i «El cant dels ocells»), i presències destacades (neboda-néta de Gaudí, Rosa Janer, mestre Peris…). • Secció de música i cinema: la Neus Flores (Radio France) presenta una expo amb fotografia de George Lucas i Francis Ford Coppola; repàs a cançons icòniques en films: «Perfidia» (evocada a Casablanca) i «La Paloma» com a peça clau a El Padrino II (la nit de Cap d’Any a l’Havana). • Homenatge al músic local Jaume Carau (Raül de la Torre) i records familiars dels Duos Marvels; memòries musicals tarragonines (carrers, festes i sales com el Nido de Marte). • Agenda de l’Ateneu de Tarragona: castanyada del grup de tango, possible 50/50 amb swing i el número de loteria 70.107. "No vingueu disfressats, veniu transformats" — Toni Vera Bloc 2 — Falques i promocions (Tarragona Ràdio) • Indicatius de Fans de Tarragona i promoció esportiva del SempreNàstic: prèvia de Copa del Rei (freqüències, web i Aplicacions mòbil de l’emissora). Bloc 3 — Cookie Party Halloween (Sala Zero, 31 d’octubre, 00.00 h) • Entrevista amb Toni Vera (Toni Vermont): novena edició de la festa. Temàtica sorpresa inspirada en uns «dimoni» molt virals a Netflix. • Entrades volant a salacero.com (consumició mínima). Recomanació clau: venir transformats, espai totalment decorat i ple de sorpreses. • DJs: Sam Love i Toni Vermont. Repassaran hits per ballar (amb lloc per a «horterades» que ens encanten). Dates publicades fins a l’abril; record del cicle NOIR (14 de novembre). "La millor cosa que m’ha passat avui és parlar amb tu" — Toni Vera Bloc 4 — Encanto del Loco (Sala Zero, diumenge 2 de novembre, 19.00 h) • Entrevista amb Jordi (Encanto del Loco), tribut a El Canto del Loco nascut a la pandèmia. • Gira poderosa: places com Saragossa (8–10 mil persones). Formació actual: Juan Álvarez (veu), Jordi (guitarra i cors), Marc Jiménez (baix) i Diego (bateria, argentí). • Filosofia tribut: nostàlgia i respecte; de vegades algun tema de Dani Martín en solitari. Reflexió sobre la veu com a identitat de la banda (exemple Queen amb Adam Lambert). • Repertori per a Sala Zero: clàssics imprescindibles («Zapatillas», «Una foto en blanco y negro», «Besos», «Volverá», «Puede ser»…) i alguna joia “de sala” com «Pequeñita». • Relació amb el públic: baixen a saludar després del concert. Entrades a salacero.com i a neverlandconcerts.com; gairebé al 75% de venda. Itinerari: venen d’Alacant i després Cerdanyola del Vallès; tota la gira a l’Instagram d’Encanto del Loco. • Trobada recent amb David Otero; reconeixement mutu i recordatori que els drets d’autor arriben als creadors. El tribut ajuda a fer arribar les cançons a noves generacions. Punts clau 31/10, 00.00 h (Sala Zero): Cookie Party Halloween. Entrades: salacero.com. 02/11, 19.00 h (Sala Zero): Encanto del Loco. Entrades: neverlandconcerts.com i salacero.com. Ateneu de Tarragona: castanyada amb tango; número loteria 70.107. Rotary Tarragona-Tarracogús: suport a End Polio Now; ciutat il·luminada de vermell. SempreNàstic a Tarragona Ràdio: prèvia Copa del Rei. Conceptes i referències Perfidia, La Paloma, Casablanca, El Padrino I/II, George Lucas, Francis Ford Coppola, Neus Flores (Radio France).
Resum de la conversa Entrevista amb Susana Borràs, especialista en dret ambiental, sobre la COP30 que se celebrarà a Belém (Brasil) en un context de màxima urgència climàtica i complexitat geopolítica. Es debat el paper de la comunicació científica, l’impacte de l’Acord de París, l’estat de les NDCs, la necessitat d’accelerar la transició energètica i la centralitat de l’Amazònia. Punts clau Combatre el negacionisme climàtic depèn d’una bona comunicació de la ciència i del paper dels mitjans. Context geopolític difícil: retirada dels Estats Units de l’Acord de París (inicis de 2025) i impuls dels combustibles fòssils per la nova administració Trump. Fenòmens extrems (DANA a Espanya, Melissa a Jamaica) evidencien un clima que canvia acceleradament i demanen resposta coordinada i ambiciosa. Retards i ambició insuficient en les NDCs: la UE posposa fins al 4 de novembre; Noruega i Regne Unit no arriben a l’objectiu d’1,5 °C; Xina proposa només un 7–10% de reducció fins a 2035. Impacte de l’Acord de París: la trajectòria global baixa d’uns ~4 °C a 2,5–2,8 °C; és un avenç, però encara insuficient. Clau estratègica: transició energètica més ràpida amb renovables (especialment solar i eòlica), suportada per innovació i pressió ciutadana. Seu i simbolisme: Belém, porta d’entrada a l’Amazònia; rellevància de les forestes per a la biodiversitat i com a embornals de carboni. Logística complexa i contradiccions d’acollir ~60.000 assistents en una ciutat amb infraestructures limitades; objectiu de visibilitzar l’Amazònia i les poblacions indígenes. Prioritats de la COP30: mantenir 1,5 °C, renovar metes i plans d’adaptació, calendaris de compliment, activar el mercat global de carboni, finançament i transició justa. Cites destacades "És una gran oportunitat perquè es transmeti bé l'evidència científica..." "...no són esdeveniments aïllats ni casuals, sinó que són conseqüències directes d'un clima que canvia acceleradament." "Gràcies a l'acord de París... avui la trajectòria estimada és de 2,5, 2,8 graus centígrads." Conclusions Cal passar de compromisos a accions concretes que accelerin la descarbonització. Imprescindible coordinació global malgrat les tensions geopolítiques. Prioritzar una transició justa que desvinculi l’economia dels combustibles fòssils i protegeixi societats i ecosistemes. Què esperar de la COP30 Un balanç global als 10 anys de l’Acord de París. Renovació d’objectius, adaptació i calendari per estat. Posada en marxa del mercat de carboni, més finançament climàtic i un mecanisme d’acció per a la transició justa.
Panorama general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a analitzar l’estat actual del mar i de les activitats que hi conviuen: pesca, contaminació per plàstics, gestió de residus, canvi climàtic i projectes de desenvolupament local vinculats a l’economia blava. Tot plegat es barreja amb l’actualitat de la costa catalana i alguns apunts de vida quotidiana a la ràdio. 1. Actualitat a la costa catalana 1.1. Costa Brava i Empordà • Concurs de cuina Focs Creuats (Palamós): concurs juvenil a l’Espai Peix per fomentar la cuina saludable amb producte de proximitat i peix local. Els equips, assessorats per un xef, han d’elaborar menú complet. • Denominació d’Origen Oli de l’Empordà: després d’anys de sequera, les pluges del 2025 permeten preveure bona collita i més qualitat. Les oliveres s’han recuperat de l’estrès hídric i la DOP incorpora nous trulls. 1.2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre • GastroRecup i cuina contra el malbaratament: el xef Albert Guzmán (La Ràpita) participa en un esdeveniment amb 65 restaurants que transformen aliments de caducitat curta o sense sortida comercial en plats d’alta cuina. • Es remarca que un terç dels aliments al món es perden i que a Catalunya es llencen 22 kg d’aliments per persona i any. Es reivindica aprofitar els aliments com a clau de sostenibilitat. • L’Ampolla i la renda per habitant: el municipi passa del lloc 36 a l’11 de la província de Tarragona en renda. L’Ajuntament ho atribueix a creixement ordenat, serveis de proximitat i qualitat de vida. 1.3. Costa del Garraf • Conflicte al Club de Mar de Sitges: el Ministeri per la Transició Ecològica recupera per la força les instal·lacions (canvi de panys, cadenats, cartells). El club denuncia formes agressives i manca d’elegància institucional. • Protecció d’un niu de metralladores a Cubelles: tràmits per declarar Bé Cultural d’Interès Local un búnquer de la Guerra Civil a la platja de la Mota, molt malmès pels temporals. Es vol retirar-lo uns metres terra endins, museïtzar-lo i fer-lo visitable, amb suport de la Diputació i pendent del vistiplau de Costes. 1.4. Maresme i esport • Lliga de Llagut Català: la segona regata (a Amposta) es suspèn pel pronòstic de vent fort, que al final no es compleix igual d’intens. Tot i així, es defensa la prudència per embarcacions molt lleugeres de banc mòbil. • Volta Ciclista a Catalunya femenina 2026: Santa Susanna acollirà la sortida i arribada de la primera etapa de la 3a edició. Es consolida el Maresme com a territori clau en la Volta i en l’impuls de l’esport femení. 1.5. Costa Daurada i Tarragona • ICIQ – Ajuntament de la Canonja: renovació del conveni per impulsar química verda i divulgació científica. Es financen: - Un investigador predoctoral en química verda. - Activitats educatives per a totes les edats (primària a gent gran) per fomentar vocacions científiques i pensament crític. • Jornades gastronòmiques del romesco a Tarragona: una vintena de restaurants ofereixen plats amb romesco maridats amb vins de macabeu de la DO Tarragona. L’Ajuntament de Tarragona vol consolidar el romesco com a plat identitari de la ciutat. 1.6. Serveis: temps, trànsit i butlletí local • Predicció marítima: temps plàcid, vent feble i mar calmada, amb una mica més de maró a la Costa Brava per vent de sud. • Trànsit: accidents a l’AP-7 i AP-7C amb retencions importants a l’àrea de Barcelona i problemes a les rondes. • Butlletí de Tarragona Ràdio: - Projecte per convertir l’antic edifici de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tarraco en centre operatiu de la Diputació amb criteris de sostenibilitat. - Inici de les obres per consolidar Cala Garces a la Part Alta de Tarragona i reobrir el carrer Talavera. - Nova edició dels Bons Comerç (fins a 20 € de descompte) i informació pràctica de suport al comerç local. 2. Peixos morts a Vilanova i la Geltrú: descart i sobrepesca 2.1. L’episodi dels peixos morts • Apareixen centenars de peixos morts (sobretot bogues) a la platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú). • La hipòtesi inicial és que són descarts de pesca: peix sense valor comercial retornat al mar ja mort, arrossegat fins a la costa pel temporal. • L’Ajuntament informa que la brigada retira els peixos en dos dies per la gran quantitat acumulada. 2.2. Anàlisi ambiental i responsabilitats L’entrevistat, Jaume Mercè, president de l’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf, subratlla: • Caldria una investigació oficial del Servei de Medi Ambient per confirmar causes (podrien no ser només descarts). • Segons estudis de la FAO: - Arts menors i encerclament: descarten aproximadament 10–15% de la captura. - Arrossegament: els descarts poden superar el 40%, cosa que considera «bastant impactant». “Estan creant un residu en el lloc on es genera un aliment, i aquest residu, en lloc de gestionar-lo, el llencen al mar.” 2.3. Impacte ecològic i malbaratament • El peix mort és matèria orgànica i el mar té certa capacitat d’absorbir-la, però: - Representa milers de tones d’aliment desaprofitat al llarg de la cadena (del mar a la llar). - Implica haver mort molts més peixos dels necessaris per alimentar-nos. • Es diferencia entre aquest impacte (assimilable pel medi en certa mesura) i el dels residus plàstics, molt més persistents i problemàtics. 2.4. Marc legal i gestió dels descarts • Les confraries argumenten que no poden portar el peix descartat a port perquè la llei ho prohibeix i els poden sancionar; per això el llencen a mar. • Jaume Mercè qüestiona: - Si no el poden portar a port, la normativa està mal dissenyada. - Tot allò que es llença és residu i hauria de tenir una forma de gestió, no abocament. • Esmenta la llei contra el malbaratament alimentari (2020), que exigeix accions per reduir residus, també al sector primari. Assenyala que la responsabilitat recau tant en el sector com, sobretot, en els poders públics que han de dissenyar solucions. 2.5. Opcions de millora • Valorització del peix descartat: - Possibles usos: farines, pinsos, altres productes. - Caldria un sistema logístic i incentius perquè el pescador no el llenci. • Canvis tècnics en la pesca: - Modificar arts o mètodes per evitar capturar peix sense sortida comercial. - Revisar especialment la pesca d’arrossegament, gran generadora de descarts. • Responsabilitat compartida: - Des del sector pesquer (millorar pràctiques, reduir descarts). - Des de l’administració (normatives coherents, ajuts a la valorització i canvis tecnològics). 3. Plàstics al mar i educació ambiental a l’Escala 3.1. La Setmana de la Innovació i el Mar A l’Escala s’organitza la Setmana de la Innovació i el Mar per conscienciar alumnes d’ESO sobre el problema dels residus plàstics a la mar. Alumnes de l’Institut El Pedró passen un matí al port, al Maram, fent tallers i trobades amb pescadors. 3.2. Taller de reciclatge de plàstics: Plastic Preciós • L’ONG Plastic Preciós (País Valencià) imparteix un taller sobre: - Problemàtica dels plàstics al mar Mediterrani i a la Costa Brava. - Procés complet de reciclatge: separació, trituració i transformació del plàstic en nous objectes. • L’entitat fa: - Tallers de conscienciació. - Projectes de recollida i transformació de residus plàstics en productes útils per a ajuntaments o col·lectius. • Es remarca la importància de treballar amb infants i adolescents, per consolidar hàbits i una visió crítica des de ben joves. 3.3. Taller de biodiversitat marina: CRAM • El CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins) ofereix un taller sobre: - Fauna i flora del mar Mediterrani. - Les principals amenaces: contaminació, plàstics, canvi climàtic, etc. • Es trenca el mite que «al mar ja no hi ha res»: “El mar Mediterrani és un dels mars amb més biodiversitat, encara que molta gent ho desconeix.” • En lloc de centrar-se només en el desastre, es proposa un missatge esperançador: encara hi ha marge d’acció i molts projectes en marxa per millorar la situació. 3.4. Pesca Neta: pescadors com a agents ambientals • Converses entre estudiants i pescadors professionals sobre Pesca Neta, un projecte on: - Els pescadors recullen la brossa (plàstics, llaunes, etc.) que surt a les xarxes. - La porten al port per ser separada i reciclada, en lloc de tornar-la a l’aigua. • El patró major de la Confraria de Pescadors de l’Escala destaca: - L’augment de brutícia marina procedent de riuades. - Especialment la càrrega que suporta la flota d’arrossegament (Roses, Palamós), que treu molta brossa del fons. 3.5. Hackató juvenil: agents del canvi • El procés educatiu culmina en un Hackatú al CER, on els joves: - Reben un repte: dissenyar solucions creatives contra la contaminació marina. - Treballen en equip en sis fases de ideació i presenten projectes a la comunitat. • Es busca que passin de ser simples receptors d’informació a agents actius del canvi, fomentant innovació, cooperació i compromís ambiental. 4. COP30 a Belém (Brasil): clima, geopolítica i transició energètica 4.1. Una cimera en context difícil L’especialista en dret ambiental Susana Borràs analitza la COP30, que se celebra a Belém (Brasil): • Arriba en un moment geopolític complex, amb guerres, tensions energètiques i la retirada dels EUA de l’Acord de París el 2025, fet que debilita la confiança internacional. • Tot i això, les cimeres són una oportunitat clau per combatre el negacionisme climàtic, sempre que: - Es comuniqui bé la ciència climàtica. - Els mitjans transmetin informació basada en evidències. - Es mostrin exemples concrets d’impactes i solucions. 4.2. Compromisos insuficients i objectiu 1,5 °C • L’Acord de París compleix 10 anys, i els països havien de presentar al setembre les noves contribucions determinades a nivell nacional (NDC). • Problemes principals: - Molts estats no han presentat a temps els nous plans (la UE ho farà pocs dies abans de la COP30). - Alguns compromisos són poc ambiciosos: Xina només planteja reduir emissions un 7–10 % fins al 2035, i alguns estats europeus tampoc arriben al nivell necessari. • Gràcies a l’Acord de París, l’escenari d’escalfament ha baixat de ~4 °C a uns 2,5–2,8 °C, però encara és massa alt per garantir un futur segur. Caldria accelerar molt per no superar 1,5 °C. 4.3. Belém i el paper de l’Amazònia • Fer la COP30 a Belém és un gest simbòlic i polític: - L’Amazonia és un dels pulmons del planeta, clau per absorbir CO₂. - Ha patit deforestació, mineria i pèrdua de biodiversitat severes, especialment abans del retorn de Lula. • Es vol visibilitzar les comunitats indígenes que hi viuen i que: - No són responsables del canvi climàtic. - Són garants històrics de la conservació de la selva. • Contradiccions: l’arribada de 60.000 persones a una ciutat amb infraestructures limitades genera impacte logístic i ambiental, però el govern brasiler defensa que és insignificant comparat amb la destrucció quotidiana de la selva. 4.4. Transició energètica i combustibles fòssils • La transició energètica és l’eix central: - Cal abandonar progressivament els combustibles fòssils. - Les renovables (solar, eòlica) han esdevingut competitives i han permès certa reducció de dependència, però de forma incompleta i desigual. • La nova administració nord-americana reforça la producció domèstica de petroli i gas, cosa que xoca frontalment amb els objectius climàtics. 4.5. Objectius clau de la COP30 • Balanç global de 10 anys d’Acord de París: mesurar què s’ha fet realment en mitigació i adaptació. • Reforç dels compromisos nacionals (NDC) amb: - Nous objectius de reducció d’emissions. - Plans d’adaptació concrets i calendaris de compliment. • Posar en marxa definitivament: - Les regles tècniques del mercat global de carboni. - Mecanismes de finançament climàtic per als països més vulnerables. - Instruments per a una transició justa i equitativa, desvinculant la indústria dels combustibles fòssils sense abandonar les comunitats que avui hi depenen. 5. Veda d’arrossegament i futur de la gamba de Palamós 5.1. Veda d’arrossegament i sistema de cupos El patró major de la Confraria de Palamós, Miquel Mir, explica la situació del sector d’arrossegament: • Segona veda d’arrossegament de l’any al port de Palamós, fins al 17 de novembre. • El 2025 s’introdueix una assignació de dies i quilos per embarcació (27 dies inicials). A més de la veda, el sector pateix: - Límit de dies de sortida. - Límit de quilos de gamba permesos. “No és lògic que ens posin una restricció de dies i, a més, una restricció de quilos sobre la mateixa espècie.” 5.2. Temporalitat de la veda i biologia de la gamba • Tradicionalment, la veda forta se feia als primeres mesos de l’any, quan hi ha molta gamba petita. • Fer la veda a la tardor els perjudica més perquè: - Ara la gamba ja és gran i ben pagada. - Es perd la part més rendible de la temporada. • La proposta del sector és tornar a una veda llarga (dos mesos i mig concentrats entre gener i abril) per protegir millor la gamba jove. 5.3. Resultats biològics: més gamba i més gran • Segons l’òrgan científic consultiu de la UE, l’estat de la biomassa millora: - Es capturen gambes de major mida. - Amb menys individus es fan més quilos i més ingressos. • A Palamós fa anys que s’han aplicat mesures pioneres de pesca responsable: - Reducció voluntària de dies de pesca en comparació amb altres ports. - Malles més selectives per deixar escapar la gamba petita. - Limitació de passades en determinats caladors. • La gamba representa aprox. el 60 % dels ingressos de la flota d’arrossegament de Palamós: és, doncs, una espècie estratègica per al port. 5.4. Efectes econòmics dels cupos • El 2024 es van pescar 95 tones de gamba; el 2025 el límit ha estat de 69 tones. • Això ha provocat: - Escassetat al mercat i preus molt més alts. - Molta gamba que no s’ha pogut pescar tot i ser-hi, cosa que desquadra l’economia de les barques. • En acabar la veda, a moltes embarcacions els quedaran pocs dies i pocs quilos disponibles, i el Nadal podria tenir poca gamba de Palamós. 5.5. Repercussions sobre altres espècies i gestió europea • En no poder anar a gamba, algunes barques es desplacen a pescar més peix blanc (per ex. lluç), fet que pot incrementar la pressió sobre espècies considerades en pitjor estat. • Mir critica que la política pesquera comuna s’inspira en models de l’Atlàntic (grans campanyes amb quotes) que no encaixen amb la pesca diària mediterrània. 5.6. Relleu generacional i formació • Problema generalitzat al sector: manca de relleu generacional, especialment de patrons i mecànics. • A Palamós: - S’han jubilat diverses barques sense relleu. - En marineria encara hi ha incorporacions joves, però falta personal tècnic titulat. • S’ha impulsat un curs de patró polivalent de dos anys (teoria) + dos de pràctiques a Palamós. Es vol repetir-lo si s’assoleix un mínim d’alumnes. 6. Espogami: esport, residus i consciència global 6.1. Què és l’Espogami? • L’Espogami és un esport nascut al Japó (2008) que combina: - Recollida i classificació de residus a l’espai públic. - Component competitiu i esportiu (velocitat, estratègia, equip). • Té regles estrictes: els equips no es poden separar i la puntuació depèn del tipus de residu (per ex., les burilles de cigarreta donen molts punts, però requereixen més temps per recollir-ne moltes). 6.2. El Mundial de Tòquio 2025 • Hi participen 32 països, rècord de participació (el 2023 en van ser 21). El Regne Unit és el campió vigent. • L’equip guanyador de la fase estatal a Barcelona és el CHIPA Team, de Cubelles, que viatja ara a Tòquio representant Espanya. • El mundial sempre se celebra al Japó, que té una lliga pròpia molt extensa amb milers de participants. El 2025 s’hi han implicat més de 8.500 persones, recollint més de 22.500 kg de brossa. • Paradoxa: en la darrera edició a Tòquio, ciutat considerada molt neta, els equips van recollir 500 kg de residus en un sol esdeveniment. 6.3. Lliga estatal i plans de futur • L’Associació CEN ha impulsat la primera Lliga Espanyola d’Espogami, amb proves a: - Reus - Girona - Sant Adrià de Besòs (on el CHIPA Team guanya la plaça per Tòquio) - Bilbao • A Sant Adrià es recullen 450 kg de residus i més de 8.000 burilles de cigarreta. Es recorda que una sola burilla pot contaminar uns 50 litres d’aigua i triga de 10 a 12 anys a degradar-se. • Objectiu de futur: - Consolidar una lliga anual. - Crear una “Champions League” europea d’Espogami. - Atraure patrocinadors per donar estabilitat al projecte. 6.4. Missatge de fons • L’Espogami és una eina per: - Fer visible la problemàtica dels residus en entorns urbans i costaners. - Convertir ciutadans en activistes pràctics: surten, corren, recullen i difonen. - Generar conversa social sobre hàbits, responsabilitat i polítiques de gestió de residus. 7. Fil conductor: mar, sostenibilitat i societat Al llarg de l’episodi apareix un fil comú molt clar: • El mar com a espai de producció (pesca, ports, turisme) i alhora com a ecosistema fràgil. • La necessitat de repensar pràctiques (descarts, arrossegament, consum) per evitar: - Malbaratament alimentari. - Sobreexplotació de recursos. - Contaminació per plàstics i altres residus. • La importància de la ciència i l’educació (ICIQ, tallers escolars, CRAM) per crear una societat: - Més preparada científicament. - Més crítica i compromesa amb el coneixement i el medi. • I, al nivell global, la COP30 com a recordatori que les decisions locals i nacionals (sobre energia, pesca, urbanisme, consum) formen part d’una resposta col·lectiva a la crisi climàtica. En conjunt, l’episodi combina actualitat local, testimonis del sector pesquer i experts ambientals per mostrar que el futur del mar depèn tant de grans acords internacionals com de petits canvis quotidians i de la innovació als territoris costaners.
Un projecte impulsat per Gent Gran Activa de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, que gestiona els equipaments i les activitats per a les persones grans, i per la Fundació Pere Tarrés, que coordina els talleristes i dinamitza aquestes activitats, amb la voluntat de fomentar el benestar, la companyia i el record compartit. Avui coneixerem una d’aquestes veus reconegudes, una dona amb una vida molt vinculada a la ciutat, al comerç, a la família i a la fotografia. Es diu Pilar Veciana Prats i va néixer aquí mateix, a Tarragona, l’1 de juliol de 1950… a casa seva, com es feia abans, sense hospitals ni clíniques.
Visió general de l’episodi L’edició de Tarragona Actualitat d’avui ofereix un repàs complet de l’actualitat local: grans obres públiques i patrimoni, campanyes de promoció comercial i gestió urbana, projectes socials i culturals, innovació científica i educativa, i crònica esportiva centrada en el Nàstic de Tarragona i l’esport femení. Urbanisme, patrimoni i obres públiques Nou centre operatiu de la Diputació • La Diputació reformarà l’antic edifici de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tàrraco per convertir-lo en centre operatiu. • El projecte es definirà mitjançant un concurs d’idees que es convocarà abans d’acabar l’any. • Pressupost: 8,9 milions d’euros sense IVA, més honoraris d’arquitectes. • Calendari: obres a mitjan 2027 i posada en marxa el 2029. • S’han detectat necessitats de reforç estructural i d’actualització als estàndards actuals. • Es donarà molta importància a la sostenibilitat i a convertir-lo en un edifici “icònic” més que només emblemàtic. • Es preservarà la connexió amb l’edifici Síntesi i es mantindrà el Palau de la Diputació al Passeig de Sant Antoni per a la part institucional. • Paral·lelament, s’estudia traslladar el Museu d’Art Modern de Tarragona al Palau de la Diputació. "Jo diria que fer un edifici icònic" (Noemí Llauradó) Rehabilitació de Cala Garça i Part Alta • Han començat les obres de rehabilitació estructural de Cala Garça, al mig de l’antic call jueu. • Objectiu principal: consolidar estructures a la cantonada entre la plaça dels Àngels i el carrer Talavera, actualment apuntalades des de 2018. • L’actuació preveu: - Recalçar els fonaments del mur del carrer Talavera. - Estabilitzar i cosir esquerdes. - Reforçar arcs i millorar materials degradats. - Sanejament general dels elements estructurals. • Afectacions: limitació de pas de vianants i prohibició d’aparcament durant 4 mesos a plaça dels Àngels i carrer Talavera. • El conseller de Patrimoni destaca que es resolen dues mancances històriques: la seguretat de l’edifici i la reobertura del carrer Talavera, molt reclamada pel veïnat de la Part Alta. "Farem realitat un dels desitjos del veïnat" (Nacho García Latorre) • Cala Garça és un bé cultural d’interès local, restes d’un edifici dels segles XIII–XIV del call jueu, avui molt parcialment conservat. Comerç local, consum i vida urbana Campanya Bons Comerç • El 7 de novembre arrenca la 4a edició dels Bons Comerç. • Es repartiran 30.000 bons de 5 € (fins a 4 per persona) per gastar a comerç, serveis, hostaleria i restauració. • Cada bo té validesa setmanal; si no s’usa dins el termini, caduca. • Descàrrega via web, amb suport presencial a la guingueta de la Rambla Nova per a persones amb dificultats digitals. • Hi haurà una festa itinerant d’inici de campanya amb màgia, teatre i música (plaça Corsini – Rambla Nova – plaça Verdaguer; i també a Torreforta i Vall de la Rebassada). • Impacte 2023: 630.000 € de volum econòmic i prop de 160 establiments participants. • Aportació municipal: 150.000 €. Campanya per foragitar estornells • L’Ajuntament ha activat una campanya per espantar estornells que generen brutícia i molèsties. • Instal·lats 32 emissors de sons en 13 punts de la ciutat, amb centraleta, placa solar i altaveus. • Emissió de sons bioacústics: crits d’alarma d’estornell, sons de rapinyaires i sorolls artificials. • Funcionament: 2–3 seqüències diàries de 10–15 minuts entorn a la posta de sol. • S’adaptaran els punts segons les rutes dels ocells entre arbres de fulla caduca i perenne. • La ciutadania pot avisar de nous punts problemàtics a través del telèfon verd o l’app municipal. Protecció civil, patrimoni i govern metropolità Simulacre del pla SECTA al Port de Tarragona • Demà el Port de Tarragona acollirà un simulacre del pla SECTA. • Escenari: fuita i núvol tòxic durant la descàrrega d’un vaixell. • Es constituirà el Consell Assessor del pla al CAT 112 a partir de dos quarts de deu del matí. Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco • Després de la signatura del conveni del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco, diversos partits valoren la nova eina de gestió. • El PSC, a través de Sandra Ramos, subratlla que és una reclamació històrica i que permetrà una gestió coordinada del conjunt patrimonial. • Des d’en Comú Podem, Jordi Collado reclama més participació municipal i informació continuada, més enllà dels grans anuncis. • Esquerra Republicana, amb Maria Roig, recorda l’existència d’un Consell Assessor del Patrimoni Històric Artístic (amb Ajuntament de Tarragona, URV, ICAC i Reial Societat Arqueològica Tarraconense) que no es reuneix des de setembre de 2024 i reclama reactivar-lo. Es demana que l’alcalde millori la comunicació i la informació del dia a dia sobre el nou Consorci. Impuls Metropolità del Camp de Tarragona • A la tertúlia política també es tracta l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. • L’Ajuntament de Tarragona ja l’ha validat i divendres a la Canonja es constituirà oficialment. Ocupació, cultura i igualtat Programa Orienta de Tarragona Impulsa • Més de 150 persones en precarietat laboral o a l’atur han participat al programa Orienta de Tarragona Impulsa. • Programa de deu mesos amb pla d’atenció integral: assessorament, orientació i acompanyament personalitzat. • Inclou: - Sessions individuals i grupals d’orientació. - Visites a empreses del territori. - Activitats de coneixement de l’entorn productiu i informatiu. • Resultats destacats: - 53% d’inserció laboral. - 22% dels participants han reprès estudis. • Valoracions molt positives, amb impacte directe en carreres professionals i formació. Premis Literaris Ciutat de Tarragona • Nova edició dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona amb convocatòria oberta fins al 15 de gener. • El veredicte es farà públic el 6 de juny al Teatre Tarragona. • Categories principals: - Premi Tinet de Narrativa Curta per Internet (29a ed.): relats breus en català, vocació de descoberta de noves veus; premi de 1.000 € i edició del llibre amb el relat guanyador i 14 finalistes (Cusatani Edicions). - Premi Beca de traducció Vidal Alcover (26a ed.): projectes de traducció d’obres literàries rellevants al català; 12.000 € de dotació. - Premi Pin i Soler de novel·la (36a ed.): novel·la de temàtica lliure; 21.000 € i publicació a càrrec d’Angle Editorial. - Premi Honorífic Montserrat Abelló (5a ed.): reconeixement a una trajectòria en traducció literària al català, sense dotació econòmica. Ampliació de punts violeta • Tarragona amplia a cinc dependències de l’Administració General de l’Estat els espais Punt Violeta. • S’hi incorporen: - Seu provincial de l’Institut Social de la Marina. - Institut Nacional de la Seguretat Social. - Tresoreria General de la Seguretat Social. - Delegació d’Economia i Hisenda a la província. • Definició: un punt violeta és un espai segur en organismes, esdeveniments o serveis públics per sensibilitzar, prevenir i actuar davant agressions contra les dones. • Funcions: - Porta d’entrada per a dones víctimes o testimonis d’agressions. - Punt per demanar ajuda o informació. • Hi haurà 25 persones responsables formades específicament per la Unitat contra la Violència de Gènere de la Subdelegació del Govern a Tarragona. Ciència, educació i sostenibilitat Conveni ICIQ – Ajuntament de la Canonja • L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i l’Ajuntament de la Canonja renoven el conveni vigent des de 2021. • L’acord preveu una subvenció per al 2025 per continuar el projecte verd educacional i científic de la Canonja. • Objectiu: apropar la recerca en química verda a la ciutadania i contribuir al desenvolupament educatiu i sostenible del territori. • Dues línies principals: - Activitat científica: suport a un investigador postdoctoral en química verda a l’ICIQ. - Divulgació i formació: tallers i activitats per a estudiants de primària, secundària i batxillerat, persones adultes i gent gran, fomentant vocacions científiques, pensament crític i alfabetització científica. • L’ICIQ també dona suport en tallers i xerrades sobre descarbonització i transició energètica quan l’Ajuntament de la Canonja ho requereix. "Som una eina pública del govern de la Generalitat i volem apropar la recerca a la societat" (Emilio Palomares) • L’alcalde de la Canonja, Gerard Muñoz, remarca que cultura i ciència són inversió, no despesa, i celebra una col·laboració de cinc anys que ha arribat ja a centenars de persones. Esports Futbol – Nàstic de Tarragona • El lateral Moi Delgado debuta finalment amb el Nàstic de Tarragona després d’una lesió al turmell que va retardar l’estrena fins a la novena jornada. • Va jugar tota la segona part al camp del Sabadell, entrant per Álvaro García. • Delgado expressa la seva il·lusió per jugar després de setmanes de dobles sessions d’entrenament. • Valora la plantilla com un equip molt complet, amb molt marge de millora i amb capacitat per lluitar per objectius ambiciosos. • Destaca la competència interna com a motor per pujar el rendiment individual i col·lectiu. • Sobre l’empat sense gols a Sabadell, el defensa considera que és un bon punt, davant un rival fort, físic i sòlid a casa. • El Nàstic prepara un doble compromís: Copa del Rei a Palma (Atlètic Balears) i Lliga a casa contra l’Atlético Madrileño. Bàsquet – TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • El TGN Bàsquet inicia una nova etapa a Lliga Femenina 2, després d’adquirir plaça i fer molts fitxatges, a més d’un canvi d’entrenador abans de començar la competició. • L’equip, conegut com les Liles, aconsegueix la primera victòria de la fase regular amb triomf contundent contra el CB Arxil. • El tècnic Sergio Manzano celebra l’esforç de la plantilla però insisteix que calen reforços i que el marge de millora és molt gran. • L’endemà, en partit ajornat de la 2a jornada, les tarragonines cauen contra el Mariscos Antón Cortegada, equip invicte fins ara. • Manzano posa en valor que l’equip ha competit davant un dels aspirants a la fase d’ascens i atribueix la derrota sobretot a errors propis. • Proper repte: visita al Roma Kuruma, equip que suma 3 victòries en 4 jornades. Futbol – Filial del Nàstic (Pobla de Mafumet) • El filial del Nàstic enceta temporada amb nou projecte: el club premia la bona campanya del Juvenil A i situa Xavi Vilagut a la banqueta, portant amb ell diversos jugadors ascendits. • Després d’un inici amb només 3 punts en 4 jornades, l’equip encadena dues victòries seguides i se situa setè. • Vilagut destaca que això reafirma la feina feta i ajusta la classificació al nivell real que busquen: estar a la part alta. • Remarca el necessari procés d’adaptació a un nou tècnic i a molts jugadors nous, i valora que les victòries permeten créixer amb més tranquil·litat. • Proper partit: reben el líder diumenge vinent. Futbol territorial • Segona Catalana – Grup 6: - Empat a 2 de l’EF Sant Pere i Sant Pau davant el Jesús Catalònia. - La Cultural Torreforta perd a l’últim minut al camp de l’Ull de Cona en un partit amb polèmica arbitral. El tècnic Gregorio Navas destaca una primera part amb domini rival, una segona amb més iniciativa tarragonina i lamenta una jugada de córner mal assenyalat que acaba en gol en pròpia porta. • Tercera Catalana – Grup 16: - El Sant Salvador guanya 0–1 contra l’Altafulla. • Tercera Catalana – Grup 17: - El Sant Pau perd 2–1 davant el Salou. - L’Atlètic Campclar cau 2–4 davant el Manyanet. - El Racing de Bonavista empata 1–1 al camp del Constantí. Servei: temps, mobilitat i informació Previsió meteorològica • Avui: temps estable i assolellat, amb núvols a última hora. • Temperatures màximes: 23 °C a Tortosa, 22 °C a Tarragona i Reus, 21 °C al Vendrell i 20 °C a Gandesa. Vent fluix a moderat de nord-oest. • Demà dimecres: inici d’un episodi més inestable, amb cels molt ennuvolats i precipitacions febles localment moderades al litoral. • Temperatures màximes similars o lleugerament superiors (fins a 24 °C a Tarragona i Tortosa); vent moderat, sobretot al litoral. • Nits més suaus, amb mínimes de 15 °C a Tarragona i 12 °C a Gandesa. Mobilitat i obres viàries • MATSA executa obres de millora del clavegueram al carrer Apodaca. • Conseqüència: tall complet de trànsit entre els carrers Uros i Barcelona fins al 31 d’octubre. Informació corporativa • Recordatoris publicitaris de Tarragona Ràdio (Dial 96.7 FM) sobre ofertes per a anunciants i de la campanya Mamapop Guateque (concert solidari per a la investigació del càncer de mama a l’IDIAP Pere Virgili). • Es convida l’audiència a ampliar la informació a tarragonaradio.cat.
A la secció ‘De Ponent a Llevant’, avui anem cap a parc Riuclar. Aquesta setmana celebren una nova edició de la Setmana Cultural amb diversos actes fins divendres. Ja van començar dissabte amb una ruta històrica pel barri. En parlem amb la secretària de l?Associació de Veïns Amics de parc Riuclar, Mari Mar Puerta, i amb una de les veïnes, l’Alícia.
Atenció a les persones sense sostre a Tarragona El programa analitza els resultats del recent recompte de persones sense sostre a la ciutat, on s'han localitzat 84 persones dormint al ras. Les expertes de l'Institut Municipal de Serveis Socials expliquen que, tot i la xifra oficial, n'hi ha moltes més que no són visibles. Canvis en el perfil del sensellarisme • S'ha detectat un increment en el nombre de dones, joves (de 18 a 24 anys) i parelles que viuen al carrer. • El fenomen és multifactorial: pèrdua de feina, separacions o falta de xarxa familiar. • S'ofereix acompanyament en tràmits administratius, habitatge (14 places en pisos de recuperació) i recursos com el nou projecte Domus Mar per a joves. Solidaritat contra el càncer: El Mamapop L'espai dedica una secció a promocionar el festival Mamapop, que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos. L'objectiu principal és la recaptació de fons per a la recerca científica sobre el càncer de mama realitzada a l'Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili. • L'espectacle musical serveix com a motor per finançar beus de recerca. • Es destaca la importància de la participació ciutadana per mantenir l'energia del projecte. Veus Reconegudes: Pilar Bessiana En un espai de col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés, es repassa la trajectòria vital de Pilar Bessiana: • Infantesa i joventut: Nascuda l'any 1950, recorda una Tarragona on encara es jugava al carrer i el vincle amb el ferrocarril. • Trajectòria professional: Va treballar en comerços històrics com la Indústria de la Goma i les Cederies Catalanes. • Vida social: Va regentar durant 45 anys el conegut Bar Cicoris al Mercat Central de Tarragona. "Si els agrada fer alguna cosa, que segueixin fent-ho i que lluitin per no decaure." Envelliment actiu Actualment, la Pilar és un exemple de resiliència, participant en activitats de gimnàstica i en el projecte Dinar en companyia per combatre la soledat.
Actualitat Esportiva al TGN Esports L'edició d'avui de l'espai esportiu de Tarragona Ràdio se centra en figures amb segell tarragoní que triomfen en l'àmbit estatal i internacional. Des dels estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda Roma 5-B, repassem fites històriques en el futbol i el bàsquet, a més dels èxits en motociclisme. Futbol: 100 Partits de Dani Vidal El programa connecta amb Astúries per entrevistar Dani Vidal, el tècnic tarragoní que ha assolit la xifra de 100 partits dirigits a la Primera Federació. • El tècnic repassa la seva trajectòria, recordant especialment els 91 partits amb el Nàstic. • Destaca la seva nova etapa al Real Avilés Industrial, on l'equip està mostrant una gran capacitat de reacció en els minuts finals. • Vidal confirma que manté el seu compromís amb el projecte asturià tot i la recent derrota davant el filial del Real Madrid. Bàsquet: El Llegat de Joan Plaza Recuperem una entrevista en profunditat amb l'actual tècnic del Morabanc Andorra, Joan Plaza, qui va iniciar la seva etapa professional al CBT (Club de Bàsquet Tarragona) fa gairebé 30 anys. • Inicis a Tarragona: Plaza recorda el seu pas pel club com un trampolí cap a l'ACB, malgrat les dificultats econòmiques de l'època. • Trajectòria Internacional: Repassa les seves victòries amb el Real Madrid, l'Unicaja de Málaga i les seves experiències a Lituània i Rússia. • Vessa Humanística: El tècnic revela la seva passió per l'escriptura i la lectura, amb diversos llibres publicats que van néixer d'una aposta personal. "Soc un afortunat que pot viure del que va somiar quan era jove; només hi ha 18 llocs de treball a l'ACB i jo n'ocupo un." Motociclisme: L'Èxit de Paola Ramos Finalment, es comenta la repercussió mediàtica de la victòria de Paola Ramos al Campionat del Món de Motociclisme a Jerez. • El seu col·laborador, Jordi Segarra, destaca el suport del teixit empresarial local i el reconeixement de la premsa esportiva nacional. • S'estan buscant suports internacionals per consolidar la seva plaça la temporada vinent.
Resum executiu La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) dedica el tram central a un cara a cara amb Mérida per inspirar el futur Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco (aprovats estatuts; inici previst 01/01/2027). Fèlix Palma (Consorci de Mérida) explica governança, finançament (∼6,2 M€, 70% de taquilles; entrada general 17 €) i programes de difusió ciutadana. Tertúlia política: balanç crític d’un any de la tragèdia de Paiporta; aval al consorci de Tàrraco amb retrets de “formes”; pas endavant de l’àrea metropolitana (transport i cultura al centre). Entrevista a Josep Maria Cruset (Junts): ruptura amb el PSOE per incompliments; no es contempla moció de censura; projectes locals pactats (biblioteca, consorci) “no perillen”. Barris: Setmana Cultural a Parc Riu-Clar (xerrades, cinema infantil, Castanyada amb concurs de disfresses) i reivindicacions de llum i seguretat. Cultura: estrena a Tarragona Ràdio dels “Relats onírics” (Escola de Lletres), amb trames que arriben al Balcó del Mediterrani i la tradició de Tocar ferro. Agenda: Sala Trono, Teatre Tarragona, Mamapop al Palau Firal i de Congressos. Entrevista clau: Mérida com a referent per al consorci de Tàrraco Context i aprenentatges Mérida (Augusta Emerita) és Patrimoni de la Humanitat des de 1993; el seu consorci (1996) integra totes les administracions i opera amb dedicació exclusiva i metodologia tècnica. Governança estable malgrat canvis polítics: consell rector, direcció i gerència; més de 100 treballadors fixos del propi consorci. Governança i titularitat Objectiu comú: “investigar, conservar i difondre” el conjunt arqueològic. La titularitat dels béns no es perd; es coordina la gestió des del territori (Mérida com a model de decisió “a peu d’obra”). Finançament i públics Pressupost ~6,2 M€; aportacions institucionals ∼10-12%; la resta, privat (taquilles ∼70%). Entrada general 17 € per a 7-8 recintes (Teatre i Amfiteatre, Casa del Mitreu/del Anfiteatro, Alcazaba, Morería, Circo...). Difusió i comunitat Programes: “Escola adopta un monument” (30+ escoles; teatre al Teatre Romà amb 900 infants). “Mecenes” ciutadà (35 €/any; voten projectes: neteja de l’Arc de Trajà, obertura de temples, maquetes...). Voluntariat “Emèritos” (transmeten coneixement a la ciutat). Projectes i festivals Obres actuals: accessibilitat a teatre/anfiteatre i Casa de l’Anfiteatre; excavacions contínues. Festival “Emerita Lúdica” (comparat amb Tarraco Viva): identitari, transversal i demostratiu (fins i tot curses de quadrigues al Circ). “Les decisions importants s’han de prendre a peu d’obra i avalades per totes les administracions.” Tertúlia política: Paiporta, consorci i àrea metropolitana Un any de Paiporta (valenciana), responsabilitats i impacte Denúncia de la falta d’explicacions i gestió; impactes psicològics i econòmics encara vigents (petit comerç i pobresa més aguda). Relació amb el canvi climàtic i el model territorial: cal reforçar protecció civil “menys toreros i més bombers”. Consorci de Tàrraco: suport general amb debat de “formes” Aprovació dels estatuts (objectius compartits i integració d’actors); crides a més participació i transparència (Consell Assessor, grups municipals, entitats com URV i Arqueològica). Punts calents: càrrecs, inversions dins/fora del consorci i encaix de l’Arquebisbat. Àrea metropolitana del Camp de Tarragona Constitució de l’associació (viu a Tarragona Ràdio el debat): 2026: “any del bus” i autoritat metropolitana amb rol real; aposta per operador públic i reorganització de línies cap al 2028. Cultura i inclusió social com a eixos (ponències específiques). Controvèrsia per vot igual per municipi vs. quotes econòmiques proporcionals: es reclama proporcionalitat també en la votació. Estat: Junts-PSOE Escenificació de ruptura per incompliments; sense moció de censura a curt; el Govern vol seguir i aprovar pressupostos. Entrevista política: Josep Maria Cruset (Junts) Recorda l’“acord de Brussel·les” i el mecanisme de verificació internacional (19 reunions): acusa el PSOE de guanyar temps i no complir. La ruptura activa la clàusula de retirar estabilitat: “els 7 vots ja no estan a disposició”. “No prevista” moció de censura; consulta a la militància per ratificar el trencament. Projectes locals (biblioteca a la Tabacalera, aportació al Consorci de Tàrraco): “acords consolidats”, no perillen. “Si no hi havia avanços, no hi hauria estabilitat: és el que s’aplica ara.” Barris: Parc Riu-Clar, Setmana Cultural i convivència Programació Ruta històrica (amb l’URV (Universitat Rovira i Virgili)), xerrada sobre la síndrome de Niemann-Pick (família Galera), cultura Mali (Mabusa), cultura gitana, cinema infantil (Coco) i Castanyada amb moscatell i concurs de disfresses. Reivindicacions i convivència Més llum a la placeta de l’associació; seguretat a garatges; espai de cal·listènia pendent. Bon clima veïnal després d’expulsar ocupacions conflictives. Cultura: “Relats onírics” a Tarragona Ràdio (Escola de Lletres) 13 contes breus amb to surrealista/oníric: Escenaris quotidians i icònics com el Balcó del Mediterrani i la tradició de Tocar ferro. Veus d’autores i autors (Anna Rosa Pinya, Ani –Anna Issa Merlí–, Pilar Escaño i més) amb locució pròpia i ambientacions sonores. Temes i tons: humor, misteri, tendresa, ciència-ficció; Ex.: “La rumba al Paco i un gos paquinès”, “Miratge” (al Balcó), “Hibernation” (centre de wellness que grava somnis). Disponibles durant Tot Sants; maridatge perfecte amb la Castanyada. Agenda i falques Sala Trono: “You Say Tomato” (reposició). Teatre Tarragona: “Les Noces de Fígaro” (Òpera Bufa) i dues peces de La Conquesta del Pol Sud. Mamapop Guateque (1 de novembre) al Palau Firal i de Congressos: recaptació per investigació del càncer de mama. Moll de Costa (al Port de Tarragona): propostes culturals i gastronòmiques (El Serrallo). Esport: prèvia Nàstic de Tarragona a la Copa del Rei. Emissió amb Falca publicitària i Indicatiu habituals; tancament amb Butlletí horari.
Panorama general de l’episodi Informatiu matinal de Tarragona Ràdio centrat en dos grans blocs polítics locals: la creació del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco i l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. L’episodi es completa amb notícies breus de successos, societat, economia, premsa del dia i un ampli repàs esportiu. Política municipal i patrimoni Aprovació del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco • El Ple municipal aprova els estatuts del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco, amb únic vot en contra del PP i abstencions d’ERC i Vox. • El Consorci neix d’un conveni entre Generalitat, Agència Catalana del Patrimoni Cultural i Ajuntament de Tarragona, i es preveu que sigui operatiu l’1 de gener de 2027. • El conseller de Patrimoni Nacho García subratlla l’excepcionalitat del moment i reclama unitat política. Defensa que el nou ens permetrà una gestió holística i transversal del patrimoni i que Tarragona deixi d’estar sola en inversions per mantenir el seu llegat romà. Suports i recels dels grups municipals • Junts i En Comú Podem consideren el Consorci una bona notícia: esperen millor gestió del patrimoni i més recursos per a la seva conservació. • El Partit Popular (Maria Mercè Martorell) critica fortament: - El fons i les formes de l’aprovació. - El risc de perdre control municipal en benefici de la Generalitat. - El model de referència del Consorci de Mèrida, on el 65% del pressupost va a capítol 1 (personal), com a advertiment de possible hiper-burocratització. • ERC (Maria Roig) s’absté i denuncia: - Manca de temps per estudiar els estatuts. - Procés percebut com a unilateral i “document tancat”. - Reclama transparència en el nomenament de la direcció i gerència. Posicionament de l’alcalde i arquitectura de l’ens • L’alcalde Rubén Viñuales defensa que el Consorci “empodera Tarragona, no la buida de poder” i garanteix: - Cap decisió es podrà prendre sense l’acord de l’alcalde/alcaldessa de Tarragona. - La Generalitat no podrà imposar la seva voluntat. - Tarragona guanya capacitat de control sobre alguns béns que fins ara no gestionava directament (esment del teatre). • Estructura del nou ens: - Consell General: presidit pel president de la Generalitat; aprova pressupost i línies mestres. - Comitè executiu: liderat per l’alcalde de Tarragona; gestió del dia a dia. - Consell assessor i de participació local: experts, entitats, ajuntaments i Arquebisbat de Tarragona. - Es preveu una direcció general pròpia. Àrea metropolitana del Camp de Tarragona Aprovació de l’Associació per l’Impuls Metropolità • El Ple aprova la Constitució de l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, impulsada per la Diputació. • Suports: PSC, Junts, En Comú Podem i tres consellers no adscrits; Vox s’absté; ERC i PP voten en contra. • Es rebutgen les esmenes d’ERC, que demanaven: - Millores concretes per a la qualitat de vida de la ciutadania. - Vot ponderat segons població per reforçar el pes de Tarragona. Debat sobre representativitat i interessos de Tarragona • Xavier Puig (ERC) considera que s’ha infra-defensat Tarragona i alerta que no s’ha assolit un “win-win” metropolità. • L’alcalde Viñuales aclareix que no s’estava votant encara l’àrea metropolitana, sinó només l’encàrrec per constituir el grup impulsor de l’associació. Defensa: - La cooperació intermunicipal per compartir serveis. - L’objectiu de millorar la qualitat de vida metropolitana. • El PP reclama vot ponderat per població i alerta que Tarragona pot perdre pes i capitalitat, denunciant una decisió massa influïda des de Barcelona. • Junts (Jordi Sendra) defensa una visió de solidaritat territorial i cita Joan Aregio per reivindicar: - Institucions amb mirada de futur i projecció exterior. - L’àrea metropolitana com una “oportunitat per a tothom”. • En Comú Podem (Jordi Collado) acusa ERC d’electoralisme i de generar una pugna artificial entre municipis. Recorda que sense acord territorial, l’Estat no construirà cap estació (ni central ni intermodal). • Vox expressa por que l’ens es converteixi en ferramenta de clientelisme polític i duplicació de competències. • Dos consellers no adscrits donen suport a l’impuls de l’associació, tot i criticar formes i procediment, i insistint en defensar la capitalitat de Tarragona. • Es concreta que divendres a la Canonja es constituirà formalment l’Associació, amb la Diputació i els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Vilaseca i la Canonja. Política nacional i premsa del dia Ruptura Junts–PSOE i altres titulars de premsa • Junts per Catalunya trenca relacions amb el PSOE per incompliments dels acords de 2023. La decisió de l’Executiva, presa a Perpinyà, es sotmetrà a consulta interna de la militància. • Resum de portades de premsa escrita i digital: - Reticències del PP i ERC al Consorci de Tàrraco i a l’àrea metropolitana. - Rècord de turisme de temporada baixa a la Costa Daurada, amb insistència que els serveis han d’obrir tot l’any. - Millora de producció d’oli de la DOP Siurana després de la sequera. - Casos judicials locals (com el “cas de la sang” a Tarragona) i un frau a un treballador d’una empresa de mercats. - Innovació sanitària a l’Hospital Sant Joan de Reus amb eines per detectar danys cerebrals en nadons. Successos i seguretat Operació antidroga a la N-340 • Els Mossos d’Esquadra detenen tres homes en un control a la N-340 (terme de Tarragona), a l’alçada del punt quilomètric 1165 en sentit Altafulla. • En aturar una furgoneta, detecten forta olor de marihuana i veuen un volum important de plantes. Es comprova que el conductor mai ha tingut permís de conduir. • Intervenció de 525 plantes de marihuana, procedents del Baix Camp, amb un valor estimat d’uns 100.000 euros en el mercat il·legal. Productes falsificats a la Costa Daurada • Dispositiu conjunt liderat per Mossos contra la venda il·legal i productes falsificats a la zona de Cambrils i Salou (passeig Miramar, cap de Sant Pere). • Més de 6.000 productes falsificats intervinguts en el marc d’aquesta operació. Societat, comerç i món laboral Esdeveniment nupcial “Boig per tu” • Tarragona acollirà un esdeveniment nupcial el 15 de novembre a la Casa Joan Miret. • L’objectiu és convertir-se en referent del calendari nupcial local, amb: - Showrooms, expositors i desfilada. - Fotògrafs, branx, exemples de boda fictícia i espais d’assessorament. • Participen 24 firmes locals de moda, maquillatge, joieria, viatges i altres àmbits del sector nupcial. • La presidenta de la Via T, Raquel Pizarro, reivindica el comerç local de qualitat i lamenta que moltes parelles busquin serveis fora de Tarragona. • Entrades a 5 €, amb preu creixent (7 i 9 €) a mesura que s’acosta la data. Horari de 12 h a 19 h. Sentència favorable a una treballadora d’Aircross • La justícia declara nul l’acomiadament d’una treballadora d’Aircross, delegada sindical. • El jutge considera que l’empresa ha vulnerat la llibertat sindical i obliga a: - Readmetre la treballadora. - Indemnitzar-la per danys morals. - Abonar tots els salaris endarrerits des de l’acomiadament fins al retorn. Servei públic: trànsit, emergències i temps • Informació de Ràdio Servei: trànsit sense incidències destacades a la xarxa viària de Tarragona i Terres de l’Ebre; Bombers sense serveis rellevants durant la nit. • Meteorologia (AEMET): - Temps estable i assolellat, amb alguns núvols alts al final del dia. - Lleugera pujada de temperatures, amb màximes al voltant de 22 °C a Tarragona i Reus. Bloc esportiu Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • Debut del defensa Moy Delgado amb el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) al camp del Sabadell, després d’una lesió de turmell que havia retardat la seva estrena. • Valora molt positivament: - L’ambient al Nou Estadi Costa Daurada i el suport de l’afició. - El punt sumat a Sabadell (empat sense gols) com a resultat molt important davant un rival físic i fort a casa. • Delgado destaca que l’equip: - És molt complet i amb gran marge de millora. - Compte amb competència interna a totes les posicions, fet que eleva el rendiment individual i col·lectiu. • El Nàstic prepara una setmana intensa amb: - Partit de Copa a Palma de Mallorca contra l’Atlètic Balears. - Partit de Lliga a casa davant l’Atlético Madrileño. Bàsquet femení: TGN Bàsquet a Lliga Femenina 2 • El TGN Bàsquet inicia un nou projecte a Lliga Femenina 2 després d’adquirir plaça i canviar d’entrenador. • Primer tram marcat per l’adaptació; les jugadores comencen a agafar estabilitat competitiva. • Les Liles aconsegueixen la primera victòria de fase regular contra el CB Arxil. • L’entrenador Sergio Manzano: - Celebra l’esforç en una doble jornada molt exigent. - Reconeix un ampli marge de millora i la necessitat de més reforços. • En el partit ajornat de la segona jornada, derrota ajustada davant Mariscos Antón Cortegada, un dels equips forts de la categoria. Manzano accentua que han competit fins al final i atribueix la derrota sobretot a errades pròpies. • Proper repte: visita a Roma Cruixa, equip amb 3 victòries en 4 jornades. Futbol: filial del Nàstic i categories territorials Filial del Nàstic • El filial del Nàstic inicia també projecte nou a la banqueta amb el tècnic Xavi Vilagut, que puja des del juvenil A juntament amb diversos jugadors. • Després d’un inici amb només 3 punts en 4 jornades, l’equip ha encadenat dues victòries seguides i se situa setè. • Vilagut destaca: - Que el futbol es mou pels resultats i que les victòries reafirmen la bona feina feta. - L’equip només ha perdut el primer partit; la resta havien estat empats amb “poc premi”. - El procés d’adaptació a un grup amb molts jugadors nous, molts d’ells exjuvenils. • Considera que el bon moment permet treballar amb més tranquil·litat i mantenir l’objectiu d’estar a la part alta de la classificació. El pròxim rival és l’actual líder, que visitaran diumenge. Segona i Tercera Catalana • Segona Catalana – Grup 6: - Empat (2-2) de l’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau davant el Jesús Catalonia. - Derrota ajustada de la Cultural Torreforta al camp de l’Ull de Cona en un partit marcat per la polèmica arbitral; el tècnic Gregorio Navas lamenta un córner inexistent que acaba en gol en pròpia porta. • Tercera Catalana – Grups 16 i 17: - Grup 16: victòria mínima d’El Salvador (0-1) al camp de l’Altafulla. - Grup 17: derrotes del Sant Pau (2-1 davant el Salou) i de l’Atlètic Campclar (2-4 contra el Pare Manyanet), i empat (1-1) del Racing Bonavista al camp del Constantí. Altres continguts i autopromoció • Emissió de diverses falques publicitàries (Obramat, Port de Tarragona, Mama Pop Guateque) i promoció de programes de la casa, especialment “La Porteria”, espai sobre justícia global, drets humans i sostenibilitat. • Recordatori de la base d’oients de l’emissora i invitació a anunciar-se a Tarragona Ràdio. Idea clau de l’episodi L’episodi radiogràfic reflecteix una Tarragona en transformació institucional: es debat el control i la governança del patrimoni romà i el rol de la ciutat dins del Camp de Tarragona metropolità, mentre la vida quotidiana continua marcada per l’actualitat de successos, economia local, iniciatives comercials, drets laborals i una intensa activitat esportiva.
Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio
Panorama general Programa magazine de Tarragona Ràdio amb tres blocs principals: comèdia en anglès a Tarragona, màgia i terror per Halloween amb Aleix Vidal i el Retrovisor Musical de Jordi Sogranyes. Ritme àgil, to distès i moltes referències culturals i locals. Temes principals Agenda i comèdia en anglès • Presentació d’activitats locals (Tarracomanga, tributs, etc.) • Entrevista a Xavi (xou “We Are Not From Here”) sobre la funció en anglès a la Casa del Jardí (Via Augusta 2) i gira per l’Estat i Europa. • Missatge clau: humor accessible per a aprenents d’anglès, xou participatiu i públic internacional. Màgia, Halloween i cultura de la por (Aleix Vidal) • Promo de l’espectacle del 31/10 (22.30 h, Eixample Teatre): màgia potent + to de terror i humor amb personatge de vampir. • Context històric: 31 d’octubre, “dia dels mags” en record de Harry Houdini; faceta de Houdini com a “desenmascarador” de mèdiums i anècdota de la seva mort. • Espiritisme i cultura pop: la Ouija com a joguina de masses abans de L’Exorcista; referències a The Conjuring i els Warren. • Lectures clàssiques: relectura emocional i filosòfica de Dràcula i Frankenstein. • Experiències immersives: túnels del terror, PortAventura i nous parcs a Barcelona amb consentiments i nivells d’intensitat. • Trucs “maleïts” i risc: la bala atrapada i el número televisiu d’Anthony Blake; pas a mentalisme clàssic amb l’oràculo com a peça per al seu nou espectacle. • Cívica viària: crítica a gir prohibit a la zona de l’Eroski i consells pràctics (“sortiu abans de casa”); rant amable sobre cafès per emportar. Retrovisor Musical (Jordi Sogranyes) • Montse Castellà: presentació del llibre “Cabrolle, vida i llum” i adaptació de “Blowin’ in the Wind” (“Escolta la resposta”). • Sopa de Cabra: record del concert de 1990 a l’Espluga de Francolí, tall amb Gerard Quintana i cançons d’època. • Maria Coma: concert a l’Ermita de Cambrils dins del Festival Accents amb el disc “Vocal Roots”. Cites destacades "És un humor súper liviano... fem riure amb poquetes paraules" — Xavi, sobre “We Are Not From Here”. "El 31 d’octubre molts mags celebrem el dia de la màgia perquè és quan va morir Harry Houdini" — Aleix Vidal. "Quan hi ha por, el cos reacciona rient: vull jugar amb aquest mecanisme" — Aleix Vidal. Informació pràctica We Are Not From Here (Xavi & Abdullah): Casa del Jardí, Via Augusta 2, 20.00 h (data indicada al programa: dilluns 27 d’octubre); entrades: “sienta.com”. Aleix Vidal: Especial Halloween, 31/10, 22.30 h, Eixample Teatre (Barcelona). Avanç: “Nit Golfa” el 29/11 “al Cau”. Agenda local inicial: Tarracomanga (1–2/11, Palau Firal i de Congressos de Tarragona), tribut a Queen al CaixaBank Tarracoarena. Clau de lectura Equilibri entre divulgació i entreteniment: Aleix combina context històric (Houdini, espiritisme) amb humor i pedagogia sobre la por. Arrelament local: presència de “Fans de Tarragona”, agenda cultural de Tarragona i memòria musical catalana al Retrovisor.
Resum Entrevista a l’ICM sobre com l’escalfament del Mediterrani i la sobrepesca redueixen l’omega-3 disponible en el peix local. L’estudi a 23 anys mostra una davallada global i sostinguda, amb impactes nutricionals i econòmics per al consum de quilòmetre zero. Context i marc Programa: Arran de Mar (Tarragona Ràdio) Estudi: Institut de Ciències del Mar (ICM), coordinat per Josep Lloret Abast: 23 anys d’anàlisi, 36 espècies comercials (cas d’estudi: província de Girona, extrapolable a Tarragona) Punts clau de l’estudi Doble impacte: Davallada de captures de peix blau i altres espècies tradicionals. Menys omega-3 per individu a causa de l’augment de temperatura del mar. Mecanisme biològic: Menys fitoplàncton total i menys omega-3 per cèl·lula per l’escalfament. L’omega-3 marí (de peix i algues) és el més beneficiós per a la salut humana; el vegetal (nous, llavors de lli) té efectes més indirectes. Canvi d’espècies: Baixada d’espècies d’aigües fredes/temperades (sardina, anxova, lluç/llussa, maire). Augment d’espècies d’aigües càlides (alatxa, gamba blanca, barracuda, trencams, estets, bis) però amb menor valor comercial i menys omega-3 de mitjana. "Globalment, una davallada del -60% d’omega-3 en 23 anys." "Hem de menjar el doble per obtenir el mateix omega-3." Conseqüències i riscos Nutrició local: fort descens de l’omega-3 de quilòmetre zero disponible per a les llars. Sostenibilitat: importar (per ex., salmó de granges o peix llunyà) té més petjada de carboni i no beneficia la pesca local. Seguretat alimentària: dependència de mercats externs amb risc de xocs de subministrament (com es va veure a la Covid). Propostes i solucions Gestió pesquera: àrees marines protegides, vedes temporals, recuperar estocs per una pesca sostenible i resilient. Canvi d’hàbits de consum: Diversificar: consumir espècies infrautilitzades amb alt omega-3 (p. ex., surell, bogues, alatxa). Aprofitar parts riques en omega-3: caps i fetges. Recuperar cuina a casa i educació per menjar peix amb espines. Fonts alternatives: Algues (omega-3 marí) com a complement. Nous i lli aporten omega-3, però amb un impacte menys directe que el marí. Monitoratge: continuar seguint l’evolució i quantificar l’aprofitament de peixos i subproductes que avui es llencen. Conclusió L’escalfament del Mediterrani i la sobrepesca expliquen la pèrdua d’omega-3 al peix local. Cal reforçar la pesca local sostenible, educar el consum i incorporar alternatives marines (algues) per preservar la salut pública i l’economia pesquera.
Resum de l’entrevista a Arran de Mar (Tarragona Ràdio) Context: Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la contaminació per metalls al Mar Menor, la llacuna salada més gran d’Europa. Entrevista amb la investigadora Irene Alorda. "la llacuna i els seus sediments han fet un bon paper de retenir aquestes concentracions elevades de metalls" Principals descobertes Increment notable de metalls (plom i zinc) a mitjan segle XX per la intensificació de l’activitat minera i la seva industrialització. Tot i el tancament de la mineria als anys 90, episodis de precipitació extrema (DANA) van continuar arrossegant metalls fins almenys 2022. Els sediments han actuat com a trampes retinguent contaminants en capes profundes del fons. Riscos actuals i futurs Resuspensió per vents forts i temporals pot alliberar metalls retinguts, augmentant concentracions a l’aigua i l’exposició de la biota. Possible impacte en salut humana via cadena tròfica (peixos i altres organismes). El canvi climàtic pot augmentar la freqüència d’episodis extrems i, per tant, del risc de resuspensió. Gestió i recomanacions No remoure els sediments: intervencions físiques podrien empitjorar la dispersió de metalls. Monitoratge continu i seguiment post-temporal per avaluar pics de concentració. Gestió integral de conca: considerar conjuntament mineria, agricultura, urbanització i clima. "en llocs així de crítics com el Mar Menor és molt important tenir en compte tots aquests impactes i [...] tota la conca" Altres pressions i fonts L’impacte principal actual és l’entrada de nutrients de l’agricultura, que pot desencadenar eutrofització i mortaldat de peixos. Contribució històrica de pintures antifouling amb coure (prohibides des de principis dels 2000), associada a l’augment de navegació a finals del segle XX. Metodologia i col·laboracions Projectes Optal i Windows; col·laboració entre UAB, Universitat Politècnica de Cartagena i Institut de Ciències del Mar. Caroteig i anàlisi de sediments per reconstruir la història de la contaminació del segle XX i XXI i mapeig exhaustiu de la seva distribució. Projecció i pròximes passes Enfoc replicable a altres llacunes i ecosistemes afectats per mineria. Línies actuals: fluxos de nutrients i paper de la resuspensió en crisis d’eutrofització.
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
