Arran de Mar
Arran de Mar
Programa

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Divendres · 16:00 - 18:00 ·1307 episodis
RSS

episodis

121-132 de 1284
  • 15'

    Geopolítica portuària: L'impacte de Trump i el port de Chancay

    L'Economia Blava i el nou escenari internacional En aquesta edició d'Arran de Mar a Tarragona Ràdio, s'analitza com la política exterior dels Estats Units sota l'administració de Donald Trump està redefinint les relacions comercials i les infraestructures portuàries a l'Amèrica Llatina. La col·laboradora Anna Alonso Tambo i l'arquitecte planificador Gustavo Puma exploren la tensió entre les potències mundials i el paper estratègic del Perú. Punts clau de la discussió: L'amenaça arancelària: Trump ha plantejat incrementar fins a un 60% els aranzels per a les mercaderies provinents del port de Chancay, fet que posa en risc la competitivitat de la regió. Influència de la Xina: Es destaca que la Xina utilitza el port de Chancay com una "porta del darrere" per introduir-se en els mercats americans, amb l'objectiu de convertir la zona en un hub tecnològic per a semiconductors i tecnologia 5G. Sobirania i Infraestructura: El projecte del port Corío es presenta com una alternativa per equilibrar la inversió i donar sortida natural als productes de Brasil i Bolívia. Existeix una preocupació creixent per les polítiques que se senten com una "invasió" o intervencionisme en els països andins. La connexió amb Espanya i Europa L'expert destaca que aquests desenvolupaments no són aliens a Europa. Hi ha un interès clar per a les empreses espanyoles d'enginyeria i construcció en el corredor bioceànic. La col·laboració en el know-how d'infraestructures és vital per mantenir l'equilibri en aquesta guerra logística i comercial. "La infraestructura funciona com un termòmetre geopolític; els ports a l'Amèrica Llatina estan redefinint la seva posició al món."

  • 1h 52min

    Arran de Mar: Economia Blava, Medi Ambient i el futur del Rem

    Panorama de l'Actualitat Litoral i Portuària L'episodi d'avui d'Arran de Mar, emès des de Tarragona Ràdio, realitza un viatge exhaustiu per la costa catalana, començant amb les afectacions dels temporals a L'Escala i la pèrdua de sorra a les platges de les Muscleres i el Portitxol. S'ha destacat la celeritat del consistori per activar els sistemes de protecció de cara a nous episodis meteorològics. Economia Blava i Geopolítica En la secció d'Economia Blava, s'ha comptat amb l'arquitecte Gustavo Puma i Anna Alonso, qui han analitzat la situació crítica als ports de Sud-amèrica, destacant: • L'impacte de les polítiques de Donald Trump i la tensió aranzelària amb Xina. • El paper estratègic del megaport de Chancay al Perú com a "porta del darrera" per al comerç internacional. • La necessitat d'una major presència d'empreses espanyoles en projectes d'infraestructura al Corredor Bioceànic. Gestió del Medi Ambient i Espècies Invasores En l'àmbit del medi ambient, s'ha presentat el projecte LIFE Medcliffs, una iniciativa on participa l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i l'URV de forma indirecta a través de la xarxa de recerca, centrada en: • La protecció dels penyassegats mediterranis i la flora endèmica. • La lluita contra espècies invasores com l'ungla de gat (Carpobrotus) i la gasània. • L'ús de la ciència ciutadana mitjançant aplicacions mòbils per geolocalitzar focus de plantes exòtiques. "Prevenir l'entrada d'espècies invasores és molt més eficient i econòmic que intentar erradicar-les un cop ja s'han estès pel territori." Actualitat Local a Tarragona i el Maresme • Justícia per IQOXE: Sis anys després de l'explosió a la petroquímica, la federació veïnal i representants de Bona Vista i Torreforta exigeixen un judici imminent i millores reals en la seguretat industrial. • Patrimoni Romà: L'Ajuntament de Tarragona impulsa la recuperació del Camí de la Fonteta per connectar la Necròpolis amb el Fòrum de la Colònia. • Traspàs de Rodalies: La línia R1 del Maresme serà la pionera en la nova gestió ferroviària compartida entre la Generalitat i l'Estat. Esport i Tradició: El Club de Rem d'Arenys L'entrevista final amb Dani Ribó, nou president del Club de Rem d'Arenys de Mar, ha servit per desgranar els objectius del seu mandat: • Consolidar el rem lúdic més enllà de la competició. • Reivindicar un local social digne davant l'ajuntament. • Superar el repte de la falta de relleu generacional i la necessitat de formar nous timoners.

  • 1h 52min

    Actualitat Marítima: Cetacis al Garraf i Cultura Balenera

    Resum de l'episodi En aquest episodi d'Arran de Mar, el magazín marítim de Tarragona Ràdio, s'ofereix un repàs exhaustiu de les activitats portuàries, projectes de conservació marina i la història de la indústria balenera a la península ibèrica. El programa destaca pels seus reportatges sobre la cronofotografia d'ocells al Delta de l'Ebre i el balanç d'albiraments de cetacis durant el 2025. Actualitat de les Llotges i el Sector Primari • Es detalla el nou segell de qualitat Peix de Llotja, una iniciativa que unifica totes les confraries de la costa catalana per posar en valor el producte de proximitat a la restauració. • La gerent de la confraria de Cambrils, Clàudia Masdeu, alerta sobre la pressió del nou reglament de control europeu: "És absolutament impossible d'aplicar per la tipologia de flota pesquera que tenim a tota la costa catalana." • S'anuncia la inauguració del nou centre d'interpretació i aula gastronòmica de Cambrils per a principis de febrer. Reportatges Especials: Fotografia i Història • Ornitografies: El fotògraf Javi Bou explica el seu projecte artístic on capta el rastre del vol de les aus mitjançant tècniques de cronofotografia digital, amb especial èmfasi en els estornells del Delta de l'Ebre. • L'empremta balenera: L'Àlex Aguilar presenta el llibre La huella ballenera, on desmitifica que la caça de balenes fos exclusivament nòrdica, reivindicant el paper dels bascos des del segle XI. Conservació i Recerca de Cetacis • L'Associació Cetàcia presenta el balanç del 2025 a les costes del Garraf, on s'han albirat 7 de les 8 espècies del Mediterrani. • Destaca la publicació d'un estudi sobre la fidelitat del caps d'olla gris als canyons submarins del Garraf i un albirament excepcional de 70 exemplars de caps d'olla negra. Notícies de la Regió i Serveis • Tarragona es prepara per a la sortida del Tour de França el juliol de 2026 i el Port de Tarragona intensifica la seva presència internacional en fires logístiques. • Informació sobre la nova recollida porta a porta a Arenys de Mar i les restriccions d'accés intel·ligents al Parc Natural de Cap de Creus.

  • 9'

    Declivi del 40% de la biodiversitat marina als parcs nacionals

    Emergència als Parcs Nacionals Marins L'estudi realitzat pel Centre d'Estudis Avançat de Blanes i la Universitat de Barcelona (URV com a referència acadèmica regional) alerta d'una situació crítica als ecosistemes marins protegits. Mitjançant tècniques genètiques d'alta precisió, s'ha detectat una pèrdua de biodiversitat del 40% en només sis anys a zones teòricament preservades. Impacte en l'ecosistema i espècies clau El declivi afecta tant a microorganismes com a grans estructures biològiques: Espècies enginyeres: Organismes com les gorgònies, les grans esponges i els coralls estan desapareixent. Aquests són vitals perquè creen Hàbitat per a moltes altres espècies. Microorganismes: Tot i ser invisibles a simple vista, la seva absència és la primera senyal d'alerta davant les pertorbacions. Migració vertical: S'observa un canvi en la distribució; les espècies que abans vivien a 30 metres de profunditat ara s'han de desplaçar als 40 metres buscant aigües més fredes. Causes i el paper del canvi climàtic L'investigador Javier Turó assenyala que, tot i que als parcs nacionals no hi ha sobrepesca ni construcció, l'impacte global és inevitable: "Hi ha altres pertorbacions que són globals, que no es poden solucionar a nivell local, i aquestes estan lligades al canvi climàtic." Les onades de calor marines recurrents (especialment entre 2015 i 2022) han convertit el Mediterrani en una "sopa" a temperatures rècord, provocant mortalitats massives. Això afavoreix l'entrada d'espècies invasores que simplifiquen i empobreixen l'ecosistema. Un futur incert La situació és especialment preocupant perquè es dona en zones amb la màxima protecció. Si no s'atura l'ús de combustibles fòssils i l'emissió de CO2, la capacitat de restaurar aquests equilibris ecològics serà cada vegada menor.

  • 22'

    Biodiversitat i conservació de mamífers i rèptils marins

    La biodiversitat marina i la complexitat dels llinatges L'estudi liderat per l'investigador José Carlos Baez de l'Institut Espanyol d'Oceanografia revela que la biodiversitat marina no només es mesura pel nombre d'espècies, sinó per la riquesa de l'historial evolutiu o llinatges. Zones clau de biodiversitat: L'Oceà Pacífic destaca pel seu volum d'espècies, mentre que l'Àrtic (per a mamífers) i l'Indo-Pacífic (per a rèptils) són les regions amb els llinatges més complexos i significatius. Diferència entre espècie i llinatge: No sempre coincideixen les zones amb més abundància d'espècies amb aquelles on resideixen els llinatges històrics (com les serpents marines o els cetàcis). El repte de la conservació i el consens global Actualment existeix un debat obert arran de les propostes de les Nacions Unides de protegir el 30% dels oceans. El problema rau en el criteri de selecció de les àrees: "No hi ha un consens que defineixi què és el que vol protegir la humanitat o per a què; la clau és si volem protegir on hi ha més espècies o on hi ha més llinatges amb problemes de conservació." Impacte del canvi climàtic i l'acció humana L'activitat antròpica està alterant dràsticament els ecosistemes marins, amb efectes especialment greus en el Mediterrani: Escalfament de l'aigua: L'augment de la temperatura i l'acidificació perjudiquen la fisiologia d'espècies pulmonades i canvien les rutes migratòries. Fenòmens inusuals: S'han detectat balenes grises del Pacífic o foces de Grenlàndia al Mediterrani a causa de la falta d'aliment (blooms de plàncton) i la desaparició del gel a l'Àrtic. Impacte sonor i turístic: El soroll de motos d'aigua i l'activitat humana directa alteren el comportament acústic dels cetàcis i deixen una petjada ecològica difícil d'esborrar. Necessitat de mesures a llarg termini L'investigador defensa un canvi de mentalitat política i social per passar de mesures curtterministes a estratègies de monitorització i protecció de dècades, respectant els llargs cicles de vida de la fauna marina.

  • 1h 53min

    Arran de Mar: Medi ambient, esports nàutics i el Delta de l'Ebre

    Panorama de l'Actualitat Costanera L'episodi d'Arran de Mar a Tarragona Ràdio presenta un repàs exhaustiu de la situació actual del litoral català, combinant la informació de servei amb l'anàlisi ambiental profunda i l'agenda esportiva del 2026. Conservació i Biodiversitat Marina Es discuteixen estudis recents sobre la distribució de mamífers i rèptils marins al Pacífic i l'Àrtic, destacant la importància de protegir els linatges evolutius i no només el nombre d'espècies. • El canvi climàtic està provocant fenòmens inusuals, com l'aparició de ballenes grises i taurons ballena al Mediterrani a causa de la manca d'aliment i els canvis en els corrents. • Un estudi del Centre d'Estudis Avançats de Blanes alerta sobre un declivi del 40% en la biodiversitat dels parcs nacionals marins (Cabrera i Illes Atlàntiques) en només sis anys. El Delta de l'Ebre en la Cruïlla La situació al Delta de l'Ebre ocupa un lloc central, analitzant la regressió i la subsidència que amenacen el territori. • Javier Casanova, de la Comunitat de Regants, subratlla la inacció de les administracions i la necessitat d'aportacions massives de sediments i sorres. • Es reivindica el paper de la gent local en la presa de decisions: "Qui gestiona el territori i hi viu ha de tenir un paper important en les decisions perquè, si no, no s'arriba a cap lloc." Esports i Activitat Nàutica L'agenda esportiva per al 2026 es presenta molt activa a tot el litoral: • El Club Nàutic de Vilanova prepara un 2026 ambiciós amb la coorganització de la Copa d'Espanya de Catamarans i el Campionat de Catalunya. • A Arenys de Mar, es destaca l'èxit a la Christmas Race de Palamós i la gran representació de regatistes de base en les classes Ilca. • S'informa de la finalització dels talls de camions al Port de Tarragona per part d'organitzacions de pagesos del Camp de Tarragona.

  • 1h 52min

    Actualitat Marítima: Pesca, Tradicions i el Mercosur

    Resum de l'episodi d'Arran de Mar L'episodi d'avui del programa Arran de Mar de Tarragona Ràdio presenta un ampli ventall de temes que recorren tota la costa catalana, des de la gestió informativa de temporals fins a la riquesa de les tradicions pesqueres i la gastronomia local. Conflictivitat al Port de Tarragona i el Mercosur El tema central de l'actualitat informativa ha estat la protesta de la pagesia que bloqueja els accessos al Port de Tarragona. Els agricultors i ramaders expressen la seva indignació davant l'aval de la Unió Europea a l'acord comercial amb el Mercosur: • El bloqueig afecta l'A27 i la T11, amb una reducció del 70% en el moviment de camions. • Els manifestants consideren que l'acord és la "sentència de mort" del sector agrari degut a la competència deslleial. • La protesta es mantindrà activa, amb una terturada prevista a la Plaça de la Font i la Plaça Imperial Tàrraco durant el cap de setmana. Actualitat pesquera i competició S'ha comptat amb la participació de la Federació Catalana de Pesca per desgranar el calendari del 2026: • Es preveuen 10 campionats de Catalunya de pesca des de costa i 7 des d'embarcació. • Destaca la incorporació de modalitats com l'egging (pesca de calamar) i la possible organització d'una prova d'spinning al Delta de l'Ebre. • Es discuteix la polèmica implementació de la nova APP de registre de captures recreatives debida a la complexitat de les espècies a declarar. Patrimoni cultural i tradicions L'episodi posa en valor la tradició de la pesca artesanal a Calella, un municipi sense port on els pescadors encara fan anar els llaguts directament des de la sorra, mantenint tècniques ancestrals. D'altra banda, es presenta la iniciativa comerç/restauració de l'Ampolla Activa per promoure el producte local al Delta de l'Ebre. Gastronomia i Esports • Recepta: S'ha detallat l'elaboració d'un fricandó tradicional amb vedella (llata o crustó) i moixernons, amb el toc final d'una bona picada i un xerrup de vi ranci. • Esports: L'actualitat del Nàstic de Tarragona se centra en la necessitat de recuperar la solidesa defensiva de cara al proper partit al Nou Estadi contra el Terol. "L'acord del Mercosur és una pedregada que ens malmet la collita; ens sentim traïts pels governs."

  • 13'

    Investigació de la URV sobre el descobriment de noves vinyes a La Palma

    Descobriment de noves varietats de vinya a les Illes Canàries En una entrevista a l'Arran de Mar de Tarragona Ràdio, la investigadora de la Universitat Rovira i Virgili, Francesca Fort, detalla la troballa de tres noves varietats de vinya a l'illa de la Palma, augmentant fins a set les varietats locals identificades en aquest territori. Biodiversitat i adaptació genètica La riquesa vitivinícola de les Canàries s'explica pel seu aïllament geogràfic i l'absència històrica de la fil·loxera fins a data recent. Els punts clau de la recerca inclouen: Origen històric: Les vinyes van arribar des de la Península Ibèrica a partir del segle XV, adaptant-se a l'entorn volcànic mitjançant mutacions i creuaments naturals. Concepte de varietat local: L'experta aclareix que, científicament, poques varietats són estrictament "autòctones"; s'anomenen locals aquelles que han evolucionat i han estat preservades en una zona específica, com passa amb el xarel·lo al Penedès. Tecnologia d'anàlisi: El grup de recerca de la URV utilitza un mètode propi d'extracció d'ADN a partir de fusta (serments) i l'ús de marcadors moleculars (microsatèl·lits). L'impacte del volcà de La Palma Tot i que l'erupció volcànica del 2021 va sepultar diverses vinyes sota la lava o les cendres, les anàlisis genètiques han confirmat que: Es van perdre 14 mostres concretes. Sortosament, no s'ha perdut biodiversitat punyent, ja que les varietats afectades eren duplicats o mutacions puntuals ja existents en altres illes o zones. "Tenim una base de dades que possiblement sigui la més important de tota la península ibèrica en mans d'una sola institució." Actualment, la base de dades de la URV compta amb més de 1.300 entrades, un recurs clau que es preveu fer públic en els pròxims anys per a la comunitat científica mundial.

  • 1h 53min

    Arran de Mar: Sostenibilitat, Vinyes de La Palma i mobilitzacions pageses

    Panorama de l'Actualitat Marítima i de Proximitat El programa Arran de Mar de Tarragona Ràdio presenta un episodi centrat en la preservació del territori i les noves descobertes científiques. La jornada destaca per les intenses mobilitzacions de la pagesia al Port de Tarragona, bloquejant l'A27 en protesta contra el tractat del Mercosur. Ciència i Literatura Mediterrània • Recerca Vitivinícola: La investigadora Francesca Fort, de la Universitat Rovira i Virgili, detalla la troballa de tres varietats de vinya desconegudes a l'illa de La Palma, supervivents a l'erupció volcànica. • Novel·la Negra: A la secció de llibres, s'analitza La veritable confessió de Charlotte Doyle, una obra que explora la supervivència i l'evolució personal en una travessia atlàntica del segle XIX. Gestió del Litoral i Economia Local • Bioplatges: S'analitzen els resultats del projecte de ciència ciutadana que ha recollit més de 6.000 observacions per millorar la resiliència del litoral davant del canvi climàtic. • Iniciatives Comercials: Es presenta L'Ampolla Activa, un nou perfil d'Instagram que aglutina el teixit empresarial i restaurador per fomentar el comerç de proximitat. "Si ara se signa aquest acord del Mercosur, serà la mort literal de la pagesia europea." Tradició i Comerç Especialitzat • Pesca a Calella: Entrevista amb Toni Morell sobre la resistència de la pesca sense port, mantenint la tradició de varar les barques manualment a la sorra. • Esports Can Jordi: El nou propietari, Ot Nebot, explica la transformació d'aquesta botiga històrica de l'Escala en un centre de referència per a pescadors aficionats i viatgers.

  • 9'

    Balanç meteorològic del 2025 i perspectives per al 2026

    Balanç d'un any de contrasts meteorològics L'especialista Sergi Corral, al programa Arran de Mar de Tarragona Ràdio, analitza el comportament atmosfèric de l'any 2025, definint-lo com un any extraordinàriament càlid però, a diferència dels anteriors, molt plujós. La tendència a l'escalfament es consolida, sumant quatre anys consecutius de rècords tèrmics. Els quatre anys més càlids de la història El 2025 s'ha convertit en el quart any més càlid des que es tenen registres, seguint l'estela del 2022, 2023 i 2024. Tot i que a nivell global de Catalunya ha estat una dècima més fresc que l'anterior, en zones com la costa el comportament ha estat similar o superior. Les mitjanes s'han situat entre 1,5 i 2 graus per sobre del normal. S'estudia si l'erupció del volcà Hunga Tonga el 2021 ha pogut accentuar l'efecte hivernacle per la introducció de vapor d'aigua a l'estratosfera. El mes de juny de 2025 va batre el rècord absolut de temperatura per a aquest mes. Un any de precipitacions abundants Després de dos anys de sequera severa, el 2025 ha trencat la dinàmica amb registres molt positius: Poblacions com Sant Carles de la Ràpita han superat els 1.000 litres, duplicant la seva mitjana. Destaquen els episodis de Llevantada per Nadal i Sant Esteve, així com els aiguats de la DANA durant la tardor. A Tarragona, zones com el Baix Ebre i el Montsià han viscut un any molt plujós. Mínims històrics de vent de Tramuntana i Mestral Una de les dades més sorprenents ha estat la manca de vent del nord. S'ha registrat l'any amb menys dies de Tramuntana i Mestral dels darrers 30 anys. A l'observatori de Reus, s'ha confirmat aquest mínim històric, reflex d'una dinàmica dominada per situacions de llevant i bloquejos anticiclònics. "Això s'ha de seguir minut a minut; ningú hagués dit que el desembre acabaria amb la pluja i els llevant que vam tenir." Previsió per a l'inici del 2026 L'any 2026 ha començat amb fred intens, però el pronòstic indica un canvi imminent cap a situacions atlàntiques, amb vents de l'oest que portaran temperatures més temperades i cels rogencs. Tot i la insistència, Corral prefereix no fer prediccions a llarg termini sobre si l'hivern seguirà sent cru o càlid.

  • 17'

    Anàlisi i perspectives de l'economia blava 2025-2026

    Balanç del sector marítim i reptes de futur En aquesta edició d'Arran de Mar a Tarragona Ràdio, s'analitza l'estat actual de l'economia blava fent un repàs del 2025 i les previsions per al 2026. L'espai destaca com el sector nàutic s'ha integrat finalment en l'estratègia europea de transició verda. Innovació i Sostenibilitat El sector marítim està vivint un procés de transformació profunda centrat en la descarbonització i el reciclatge: Transició energètica: S'espera una inversió de gairebé 3.000 milions d'euros de la Unió Europea fins al 2027 per fomentar l'ús de l'hidrogen i l'electrificació en l'esbarjo. Projectes nacionals: Destaca la col·laboració entre l'empresa Sole, l'Applus i la Universitat Rovira i Virgili (URV) en el desenvolupament de piles de combustible d'hidrogen. Economia circular: S'esmenten iniciatives com la moneda alternativa a Marsella, fabricada a partir de plàstics recollits a les platges, per finançar associacions de neteja. El mercat nàutic i la seva estabilització Després del creixement atípic posterior a la pandèmia, el sector s'ha estabilitzat a nivells més normals: Les matriculacions han patit un descens lleuger (5,3%), excepte en el segment de les embarcacions inflables. La tendència de consum està canviant: es passa de la propietat d'embarcacions a l'ús de clubs de navegació que ofereixen experiències compartides. Catalunya manté el pol amb el Port de Barcelona com a eix central i zones com la Costa Brava per a activitats de lleure com el caiac. "El poble és com una poesia flotant al port: té un moviment de vaivé, però sempre aconsegueix mantenir-se recte i estable davant les adversitats." Previsions per al 2026 L'any 2026 es presenta mogut per la finalització dels fons Next Generation i la necessitat d'adaptar les infraestructures portuàries per esdevenir punts de subministrament d'energies netes.

  • 1h 53min

    Arran de Mar: Economia Blava, Boscos Boreals i Surf

    Retorn del Programa i Actualitat Marítima L’episodi d’avui marca el retorn del programa Arran de Mar després de les vacances de Nadal, iniciant el cicle de 2026 a Tarragona Ràdio. S’ha realitzat un ampli repàs informatiu per la costa catalana, destacant: • La fredurada intensa que ha afectat el litoral, amb temperatures sota zero a la Costa Brava i el Garraf. • El balanç del sorteig del Nen a l'Escala, que ha repartit més de 700.000 euros. • Projectes mediambientals com la reintroducció del voltó negre al Parc Natural dels Ports i l'estudi de microplàstics al riu Foix. Economia Blava i Balanç del 2025 L’espai d’Economia Blava amb Anna Alonso ha servit per fer un balanç del sector nàutic durant l'any anterior: • Estabilització del mercat: Després del boom post-pandèmia, les matriculacions s'han normalitzat. • Sostenibilitat: S'ha destacat la inclusió de la nàutica d'esbarjo en el Pla Europeu de Transports Sostenibles i els avenços en motors d'hidrogen. • Noves tendències: L'auge dels clubs de navegació davant la propietat privada i les experiències turístiques com a motor econòmic. Meteorologia i Canvi Climàtic El meteoròleg Sergi Corral ha analitzat les dades del 2025, definint-lo com un dels quatre anys més càlids de la història. "El 2025 ha estat un any càlid i plujós, seguint la tendència dels últims quatre anys com els més calorosos des que es tenen registres." S'han comentat fenòmens com la falta de tramuntana i mestral, que han registrat mínims històrics, i la influència del vapor d'aigua de l'erupció del volcà Hunga Tonga en l'efecte hivernacle global. Gestió Forestal i Medi Ambient Joan Ramon Mendo ha desmuntat el mite dels "boscos bruts", explicant la diferència entre l'ecosistema mediterrani i els boscos boreals: • L'explotació industrial del nord d'Europa es basa en monocultius de ràpid creixement. • A Catalunya, la fusta morta és essencial per a la biodiversitat i la salut del sòl. • La prevenció d'incendis se centra en trencar la continuïtat vertical i horitzontal de la biomassa. Cultura del Surf al Maresme El programa ha tancat amb una entrevista a Pau del Mar, un jove surfista de Calella que ha compartit la seva passió pel mar. Ha explicat com es llegeixen les previsions meteorològiques per trobar onades i ha defensat el surf com un mètode d'alliberament personal i connexió amb la natura, més enllà de la competició.