Arran de Mar
Arran de Mar
Programa

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Divendres · 16:00 - 18:00 ·1307 episodis
RSS

episodis

145-156 de 1284
  • 1h 52min

    Mar, costa i cultura: de la Costa Brava a l’Amazònia

    Visió general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a recórrer l’actualitat de la costa catalana i a explorar la relació entre mar, medi ambient, pesca i cultura. L’episodi combina notícies breus, reportatges i entrevistes especialitzades, amb una segona hora centrada en projectes ambientals i culturals d’abast internacional. 1. Actualitat a la costa catalana 1.1. Tertúlia d’inici i ambient de Nadal • El programa arrenca amb la salutació a l’equip de diferents emissores locals i una conversa distesa sobre dinars i sopars d’empresa de Nadal, preus elevats dels restaurants i preparatius nadalencs (arbres, pessebres, llums). "Encenen les llums i és Nadal" resumeix l’inici de l’ambient festiu. 1.2. Biodiversitat marina i escalfament del mar (Costa Brava) • Es presenta la biomarató marina de la costa catalana, coordinada per l’Institut de Ciències del Mar. • Resultats clau: - Més de 520 voluntaris i 94.000 observacions a la plataforma Minka. - Identificades 2.040 espècies i cobertura completa de la costa catalana per primera vegada. - Floració primerenca de Posidònia oceànica al nord (Escala i Cadaqués), quan abans es registrava sobretot a Tarragona. - Increment d’espècies tropicals (com el peix lloro i el llimac del sargàs), indicant un Mediterrani en alteració accelerada per l’escalfament persistent. • Es remarca que el litoral de Girona és una de les zones més sensibles per al seguiment ciutadà de la biodiversitat marina. 1.3. Esport, solidaritat i mar a Palamós • El Club Natació Palamós organitza la Sancis Swim, travessa de 1.500 m en aigües obertes entre la platja de la Fosca i Cala Morro del Vedell. • Objectiu solidari: recaptar fons per l’escola de vela del club, greument afectada per una tramuntanada que va fer volar la coberta de la piscina. • Novetats: - Sortida simultània de running organitzada amb l’Associació Atlètica Palamós. - Arribada conjunta de nedadors i corredors a la cala. - Agraïment especial al Port Marina Palamós, que facilita la logística del trasllat en autobús. 1.4. Emergències climàtiques i equipaments culturals a Deltebre • Visita del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i de la subdelegada del govern a Tarragona a Deltebre. • Temes tractats: - Ajudes estatals arran de la declaració de zones afectades per emergències de protecció civil (12 episodis a Catalunya, 9 a les Terres de l’Ebre entre agost i novembre). - Es fa èmfasi en la freqüència creixent de danes, tempestes, borrasques i incendis de “sisena generació” com a evidència de la crisi climàtica. - L’alcalde Lluís Soler remarca la dificultat dels municipis per tramitar i gestionar ajuts i agraeix el cofinançament estatal. • Es visiten les obres de rehabilitació de l’antic cinema Rialto, que es convertirà en el teatre auditori Lo Rialto, finançat parcialment amb fons Next Generation. • En l’àmbit festiu, Deltebre encén les llums de Nadal amb la Fada Estrella, que s’ha consolidat com a símbol local: - Participació massiva de famílies i infants. - Integració de les escoles en l’acte amb una cançó i balset propis. - L’alcalde destaca la Fada com a inici d’un calendari nadalenc que culminarà amb la Cavalcada de Reis. 1.5. Nadal al Maresme: pessebres i pista de gel • A Arenys de Mar, l’entitat La Intercultural organitza un taller de figures de ceràmica pel pessebre: - De 10 a 14 h, taller immersiu de disseny i modelatge amb la ceramista Victòria de les Heres. - Es dissenyen cinc figures, es pinten amb engalves i posteriorment es couen al forn. - Cost de 80 € amb materials i eines incloses. • Al Maresme només hi ha una pista de patinatge sobre gel per Nadal, instal·lada a Premià de Dalt: - Tercera edició, 300 m² de gel, uns 7.000 visitants anuals. - Objectius: dinamitzar el comerç local, atraure públic veí i oferir lleure intergeneracional. - Mesures ambientals i d’accessibilitat: • Màquina del gel insonoritzada. • Dues hores diàries sense música per persones amb TEA o sensibilitat sensorial. • El gel es triturarà i es reutilitzarà per al reg en acabar la temporada. 1.6. Turisme desestacionalitzat a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • El pont de la Constitució registra una ocupació mitjana del 70–75% al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, tot i que només un 25–30% de l’oferta hotelera és oberta. • Tipologies de turistes: - Viatger de proximitat a les zones interiors. - Turista esportiu als hotels de costa, especialment estrangers que participen en tornejos. - Turista “silver” (tercera edat jove) de Centre Europa als càmpings. • El bon temps afavoreix l’ocupació i el sector celebra el progrés cap a la desestacionalització, encara que reconeix que en aquestes dates la prioritat del públic són la neu i les capitals europees. • Xavier Guardià (Federació Empresarial d’Hostaleria de Tarragona i l’Ebre) valora molt positivament les xifres i l’efecte de les campanyes de desestacionalització. 1.7. Vaga mèdica i col·lapse sanitari • El sindicat Metges de Catalunya convoca una vaga amb seguiment global del 35% a la demarcació de Tarragona. • Sota el lema “Tu també t’afecta”, reclamen: - Un espai propi de negociació per al personal facultatiu. - Un conveni mèdic específic. - Mesures contra la sobrecàrrega assistencial i el burnout. “Portem al límit molt de temps... la quantitat de metges de baixa per problemes de salut mental (...) cada vegada va pitjor i no és una cosa que la societat es pugui permetre.” • Es vincula la millora de condicions a la retenció del talent mèdic i a la qualitat de la sanitat pública. 1.8. El temps i el trànsit • Previsió meteorològica: - Vent de sud/Garbí intens a la Costa Brava nord (especialment Illes Medes i Alt Empordà) amb cops de 50–60 km/h i maror a forta maror a alta mar, sobretot al Cap de Creus. - A la costa barcelonina i tarragonina, vent de sud i posteriorment ponent fluix, amb mar molt més tranquil·la. • Trànsit: - Accident a la C-17 a la zona de Canovelles amb 3 camions implicats, un carril tallat sentit nord (Vic) i fins a 6 km de cua. - Accident resolt a la Ronda Litoral (Moll de la Fusta, sentit Besòs), però encara amb retencions entre Zona Franca i el Moll de la Fusta. 1.9. Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio • L’Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu del primer mes del nou contracte de neteja viària i recollida de residus amb Urbacer, dins del pla Tarragona 26. - Es reforcen equips de neteja amb aigua, augmenta la freqüència i es preveu l’arribada de noves escombradores petites a l’abril/maig. • El Departament de Salut farà obligatòria la mascareta en: - Centres de salut, hospitals. - Residències de gent gran i centres de vulnerabilitat. - Mesura associada a l’augment de casos de grip i com a estratègia per “salvar vides” junt amb la vacunació. • Es recorda la vaga de Metges de Catalunya i les seves reivindicacions com a instrument estratègic per millorar la qualitat assistencial. 2. SOS Costa Brava i la crisi dels espais naturals protegits 2.1. Diagnosi: protecció “sobre el paper” En una llarga entrevista, un portaveu de SOS Costa Brava presenta un informe exhaustiu sobre l’estat dels espais naturals protegits de la Costa Brava. • Es revisen cinc elements mínims i fonamentals per a una política real d’espais naturals: - Delimitació definitiva de l’espai. - Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural i del paisatge. - PRUC (Pla Rector d’Ús i Gestió). - Pressupost específic per a la gestió. - Òrgan de gestió propi. • Cap dels nou espais naturals de la Costa Brava compleix els cinc requisits, i molts no tenen ni tan sols delimitació definitiva ni pla especial. Per això l’entitat qualifica la situació de “política fictícia” i “brindis al sol”. 2.2. Casos concrets i amenaces • Exemple clau: muntanyes de Begur - El PEIN (1992) ja apuntava que havien de ser parc natural. - A la pràctica, no hi ha delimitació definitiva ni pla especial ni pressupost. - L’Ajuntament de Begur aprova urbanitzacions al límit i, segons SOS Costa Brava, dins de l’espai, amb projectes com el vial de s’Antiga, boscos com Bosc Major Magíspert, parcel·lacions a Montcal o altres sectors que fragmenten l’espai. • Amenaces principals: - Urbanització massiva als límits dels espais naturals i en corredors ecològics. - Fragmentació d’hàbitats per manca d’interconnexió entre espais (Begur, Baix Ter–Illes Medes, Gavarres, Castell-Cap Roig). - Fondeig descontrolat sobre praderies de Posidònia, amb absència de regulació efectiva excepte a Illes Medes i la banda marina recentment aprovada a Cap de Creus. - Turisticació i freqüentació excessiva, sense plans de gestió ni control. Sense delimitació, pla especial, PRUC, pressupost i òrgan gestor, la protecció és només “sobre el paper”. 2.3. Propostes mínimes i de màxims Propostes mínimes (complir la llei vigent): • Que la Generalitat: - Aprovi la delimitació definitiva dels nou espais (cinc encara no la tenen). - Redacti i aprovi els plans especials de protecció per als nou espais (actualment només tres en disposen). - Aprovi els PRUC per a set espais i completi la part terrestre dels altres dos. - Assigni pressupost per hectàrea, adaptat a la superfície de cada espai, per finançar: • Maneig d’espècies. • Restauració d’hàbitats. • Control de freqüentació i impactes. - Creï òrgans gestors per a cada espai, amb capacitat de planificar, aprovar i executar polítiques de protecció. Propostes de màxims: • Ampliació de parcs naturals: - Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter: incorporar estanys de Pals, jonqueres, sistemes dunars de la platja de Pals i del Racó. - Declarar massís de l’Albera, Cadiretes–Ardenya i les Gavarres com a parcs naturals. • Crear zones marines protegides interconnectades al llarg de la Costa Brava, lligant Cap de Creus, Illes Medes, Begur i Castell-Cap Roig, i protegint praderies de Posidònia i alguers. • Aturar noves urbanitzacions de contacte amb espais protegits (Roses, Llançà, Port de la Selva, Begur) que crearien noves barreres ecològiques. 2.4. Conservatori del Litoral i finançament amb taxa turística • SOS Costa Brava reclama la creació urgent d’un Conservatori del Litoral, inspirat en el model francès: - Organisme públic dedicat a comprar terrenys per preservar-los de l’especulació urbanística. - Es proposa finançar-lo amb almenys el 50% de la taxa turística, retornant així al territori part dels ingressos generats pel turisme. • El Parlament ja va ordenar al Govern crear-lo, però han passat tres anys del termini i no s’ha aprovat la llei. • Es recorda el cas d’èxit del conservatori francès, que ha protegit prop del 15% de la costa francesa i d’ultramar. 3. Pesca i economia blava: el cas de Cambrils 3.1. Balanç del 2025 per a la Confraria de Pescadors de Cambrils La gerent Clàudia Masdeu ofereix una radiografia del sector pesquer local. • Campanya del musclo 2025: - S’acaba a primers de juliol, un escurçament que ja s’ha convertit en habitual. - Es treuen pocs quilos però amb preus molt elevats per l’encariment extrem de la llavor el 2024–2025. - Es depèn fortament de llavor importada (sobretot d’Itàlia i Grècia), ja que la captació local ha estat molt baixa (només s’ha salvat un 10% de la llavor pròpia). • Problema de fons: canvi climàtic i alteració dels cicles de producció al Delta de l’Ebre, que obliga a campanyes més curtes i més incertes. 3.2. Negociació amb la UE i dies de pesca • El sector de pesca d’arrossegament viu en incertesa recurrent: - Cada desembre, la Comissió Europea decideix els dies de pesca i les quotes, que després s’han d’adaptar als estats membres. - Durant l’any hi ha modificacions sobtades de jornades, dificultant tota planificació empresarial. • Reivindicació central del sector: - Per a la viabilitat econòmica de la flota d’arrossegament, calen uns 180 dies de pesca l’any. - El 2025, amb dies extres atorgats a última hora, s’ha arribat a uns 170–180 dies, confirmant que el llindar és realista. • L’informe científic de l’STECF (Comitè científic de la UE) indica que l’estoc pesquer al Mediterrani occidental es troba en millors condicions del previst, cosa que reforça l’argument del sector: les mesures de reducció aplicades han funcionat i ara cal reconèixer l’esforç amb una regulació més estable. 3.3. Situació actual: què es pesca i a quins preus? • A la província de Tarragona no hi ha vedes actives en aquest moment, i totes les embarcacions poden sortir fins a final d’any. • Espècies habituals a la llotja de Cambrils: - Palaia: 7–8 €/kg. - Pop: ~12 €/kg. - Gamba blanca: 18–20 €/kg (producte estrella actual). - Lluç: ~12 €/kg. - Llenguado: més de 20 €/kg. • Cambrils no se centra especialment en productes de “luxe nadalenc”, sinó en peix quotidià de gran qualitat i proximitat, que incrementa lleugerament de preu per Nadal. 3.4. Centre d’Interpretació del Peix • Ja han finalitzat les obres del Centre d’Interpretació del Peix de Cambrils. • Calendari: - Es deixa passar el període de festes per ultimar el contingut. - Inauguració prevista a mitjans/finals de gener de 2026. • Objectius: - Explicar la importància històrica i econòmica de la pesca als municipis costaners. - Conscienciar sobre el producte de proximitat i la necessitat de cuidar el sector. - Ser un espai de divulgació per a visitants, escoles i turistes. 4. La COP30 i la conservació de la biodiversitat a l’Amazònia 4.1. Declaració històrica dels nou països amazònics L’investigador Michel André (UPC – Vilanova i la Geltrú) explica una declaració històrica signada a la COP30 (Brasil). • Els nou països amazònics acorden: - Unificar criteris i mètodes de monitoratge de la biodiversitat. - Compartir dades objectives i comparables sobre l’estat de conservació del bioma amazònic. • Paper de la UPC i l’Institut Mamirauá (Brasil): - Han desenvolupat durant més d’una dècada un mètode integrat de seguiment en condicions logísticament molt difícils. - Aquest mètode ha estat adoptat com a estàndard comú per tots els països. 4.2. Què canvia amb aquesta declaració • Abans: cada país tenia propis protocols i interessos; la governança era fragmentada. • Ara: - Es busca una governança única i transfronterera de la biodiversitat amazònica abans de 2030. - L’objectiu no és només conservar, sinó gestionar de manera eficient el territori, compaginant interessos econòmics (petroli, mineria, pesca…) amb la protecció dels ecosistemes i de les comunitats indígenes. “Hem de prendre el pols de l’Amazònia en temps real per poder-hi reaccionar.” 4.3. Tecnologia: bioacústica, ADN ambiental i imatges satel·litàries • El sistema de monitoratge combina: - Bioacústica (sons d’animals i del paisatge sonor). - Mostres d’ADN ambiental (eDNA) per detectar espècies. - Imatges de satèl·lit. - Coneixement ancestral de les comunitats indígenes. • El monitoratge acústic en temps real desenvolupat per l’equip de Michel André prové de 30 anys d’experiència al medi marí, adaptada a la selva: - Es despleguen estacions permanents a la selva. - Capten dades acústiques i visuals 24/7. - Amb tècniques d’intel·ligència artificial s’analitzen volums massius de dades per identificar espècies i construir indicadors de biodiversitat i “paisatge sonor”. - Les dades arriben en temps real als servidors de la UPC a Vilanova. 4.4. Comunitats indígenes i governança global • Les comunitats indígenes participen des de l’inici: - Ajuden a identificar punts sensibles, territoris clau i espècies. - Utilitzen les dades per gestionar el seu territori, alimentació, caça, pesca i educació. - Els resultats del monitoratge es dirigeixen primer a elles. • Fites de futur: - Abans de 2030, desplegar 1.000 estacions de seguiment al conjunt de la selva. - Fer que la declaració tingui abast mundial, amb la implicació de governs europeus, africans, asiàtics i ONGs. “L’Amazònia no està lluny; està aquí mateix. Depenem d’ella per respirar i per al clima.” 5. Aquicultura al Delta de l’Ebre: musclo i ostres 5.1. Any 2025: crisi de llavor i mercat del musclo L’entrevista amb Gerardo Bonet (gerent d’Fepromodel) repassa l’any 2025 per a l’aquicultura del Delta. • Campanya del musclo: - S’acaba molt aviat (primers de juliol), consolidant una campanya cada cop més curta. - Poques tones produïdes, però preus mai vistos, motivats per l’elevat cost de la llavor i mortalitats anteriors. • Dependència d’altres països: - Importació massiva de llavor d’Itàlia i Grècia; la captació pròpia només ha salvat un 10%. - El 2024 hi va haver una mortalitat del 90% de la llavor a Taranto (sud d’Itàlia), disparant els preus i reduint l’oferta. • Competència amb altres musclos: - Musclo gallec i altres orígens (holandès, danès, buixot català…). - Avantatge del musclo del Delta: té el seu màxim de qualitat a l’estiu, quan altres orígens no estan en el millor moment. 5.2. Autoregulació i calendaris de sembra • Part de la “normativa” prové del consens entre productors i Generalitat: - S’estableix començar la sembra de llavor a finals de setembre i acabar-la el 30 de desembre, per evitar riscos de mortalitat. - L’obertura comercial es fixa habitualment a finals de març, avançant el calendari per escapar de les altes temperatures de juliol i agost. • El sector controla conjuntament amb l’administració l’obertura i tancament de badies, en funció de la seguretat alimentària i les condicions de cultiu. 5.3. Traçabilitat i seguretat alimentària • L’aquicultura del Delta està sotmesa a controls molt estrictes: - Registre exacte d’on i quan es sembra cada lot de llavor. - Certificats veterinaris del país d’origen. - Depuradores equipades amb ozó i raigs ultraviolats, que tracten l’aigua de mar com si fos potable. - Anàlisis constants de coliformes, bacteris i punts crítics tant a l’entrada com a la sortida del producte. El missatge al consumidor: el musclo i l’ostra del Delta surten al mercat amb traçabilitat completa i màxima seguretat alimentària, un autèntic valor afegit. 5.4. L’ostra: treball tot l’any i estabilitat • A diferència del musclo, l’ostra es treballa els 12 mesos de l’any: - No hi ha captació natural: tota la llavor s’ha de comprar fora. - El procés clau és l’encimentat: es formen boletes de ciment amb 3 ostres petites, col·locades periòdicament a la corda (cada 20 cm) perquè creixin uniformes. - Es fan també fases prèvies amb “coves” o recipients per engreixar la llavor abans d’encimentar. • La collita d’ostres és setmanal: cada setmana entren lots nous a la depuradora i se’n comercialitzen. • L’encimentat ha estat un salt qualitatiu: ofereix ostres més regulars i estèticament atractives, consolidant la imatge del producte del Delta. • Per al sector, l’ostra és clau per donar feina estable al personal més enllà dels 3–4 mesos forts del musclo, en un context on la manca de mà d’obra qualificada és un problema generalitzat. 5.5. Previsió de Nadal • El mercat de l’ostra per Nadal és positiu: - L’aquicultura permet mantenir preus relativament estables perquè es coneixen amb antelació els volums disponibles. - A diferència de la pesca d’arrossegament, el productor sap amb força precisió què tindrà i quan. 6. Música, mar i identitat: la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya 6.1. Naixement d’un so nou (2008) L’empresari i enginyer Josep Lagares explica l’origen i evolució de la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya, impulsada amb el seu pare, Narcís. • Idea fundacional: - A partir d’un concert a Sant Climent de Llobregat amb l’Orquestra de Cambra de Salt, decideixen anar més enllà d’un disc de sardanes de corda. - Proposta del pare: crear una orquestra simfònica on la secció de vents de la simfònica tradicional sigui substituïda per una cobla catalana completa (tenores, tible, fiscorn, flabiol…). • Primer concert (2008): - Estrena del disc “Sardanes pel món” a l’Auditori de Girona. - Primera peça: “Sirenes”, sardana d’Albert Guinovart composta expressament. - Impacte immediat: neix un so inèdit al món, una simfònica amb cobla que pot sonar tant en auditoris com al Gran Teatre del Liceu o el Palau de la Música. 6.2. El projecte cultural de la Fundació Metalquímia • La Fundació Metalquímia, de la família Lagares, té com a lema: cultura, educació i creativació per a un món millor. • L’objectiu és impulsar la cultura i la música catalana, junt amb la creativitat i l’educació. • La Sinfònica de Cobla i Corda és el projecte estrella de la fundació, que hi destina bona part dels seus recursos. 6.3. 16 discos i diverses trilogies Al llarg de més de 15 anys, l’orquestra ha produït 16 discos. Destaquen: • Primera etapa: - Sardanes pel món. - Inoblidables en concert. - Música catalana pel món / Catalunya al cor: grans hits de la música catalana (sardanes, cançons de camp, d’església…). • Trilogia de les “Llegendàries” (món internacional): - Cançons icòniques del cinema i del musical, reinterpretades amb el so de cobla i corda. • Trilogia lírico-catalana: - Sobre enllà (homenatge a Lluís Llach; ell mateix admet que les seves cançons “pugen de nivell” amb aquesta orquestració). - Cançó d’amor i de guerra, amb materials inèdits de l’obra original. - L’Òpera Llull, amb llibret de Jaume Cabré i música de Francesc Cassú, sobre la vida de Ramon Llull. - Els tres discos guanyen Premi Enderrock al millor disc de música clàssica – votació popular tres anys consecutius. • Trilogia “Emociona’t”: - Emociona’t amb 25 anys de Música Global: 25 cançons emblemàtiques del catàleg de Música Global (Sopa de Cabra, Miqui Núñez i molts altres). - Emociona’t amb els himnes del cor: cançons que s’han convertit en “himnes” arreu del món (com Amazing Grace), adaptades al seu llenguatge. - The Spirit of Christmas: selecció de cançons nadalenques internacionals. - Dos d’aquests discos també reben el Premi Enderrock i els concerts són enregistrats per TV3 per emetre’ls en horari nadalenc amb gran audiència. 6.4. “Maremundi”: tribut al mar El nou projecte Maremundi inaugura una nova trilogia de “tributs”. • Concepció: - Vol ser un tribut al mar i als mars del món, però amb arrel clara a la Costa Brava i el Mediterrani. - S’hi barregen cançons sobre el mar Mediterrani, mars del Carib, Pacífic, etc., escollides d’una selecció inicial de més de 250 peces. • Dispositiu artístic: - Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya. - Polifònica de Puig-reig. - Grup d’havaneres Arjau. - Veus solistes: Bet, Mariona Escoda, Joan Garrido i Samantha (exconcursant d’Operación Triunfo). - Més de 140 persones a l’escenari i entre 50–60 tècnics i professionals de suport (so, audiovisuals, producció…). • Estrena: - Tres concerts a l’Auditori de Girona (28–30 de novembre), amb entrades exhaurides. - El concert del dia 29 és enregistrat per TV3 per emetre’s durant les festes de Nadal. • Dimensions visuals: - Projeccions audiovisuals que converteixen el concert en una experiència immersiva, fent sentir el públic com si fos “dins del mar”. • Missatge de fons: A través de l’emoció musical, el projecte vol conscienciar sobre la necessitat de cuidar els mars i el planeta per garantir la supervivència de la nostra pròpia espècie. • Futur immediat: - Gira 2026 amb concerts al Palau de la Música Catalana, festival Vallviva (Garrotxa) i altres festivals importants. - El disc Maremundi ja és disponible a plataformes digitals i en format físic, presentat com un regal idoni per Nadal. 7. Càpsules del Mar: el rorqual comú al Mediterrani 7.1. Identitat i morfologia La secció “Càpsules del Mar”, amb l’Associació Cetàcia, presenta el rorqual comú (Balaenoptera physalus), l’únic misticet resident al Mediterrani (balena amb barbes). • Característiques principals: - Segon animal més gran del planeta, pot superar els 22 metres de longitud. - Coloració gris fosca dorsal i blanquinosa ventral. - Aleta dorsal petita situada al terç posterior del cos. - Barbes queratinoses que pengen de la mandíbula superior i actuen com a filtre: deixen sortir l’aigua i retenen l’aliment. - Marques blanques distintives entre l’aspiracle i l’aleta pectoral, útils per a la fotoidentificació. 7.2. Comportament i alimentació • Comportament en mar obert: - Animals generalment tranquils en superfície. - Patró de respiració típic en desplaçament: 6–12 immersions curtes, alternades amb immersions més llargues de 6–12 minuts. - Quan s’alimenten, els patrons són més caòtics i canvien de rumb constantment. • Alimentació: - S’alimenten principalment de krill (petit crustaci que forma grans bancs en aigües relativament superficials). 7.3. Distribució al Mediterrani i al Garraf • La seva distribució és complexa, amb diverses subpoblacions: - Una resistent al Mediterrani que no surt de la conca. - Una altra de migratòria, que entra i surt anualment pel Estret de Gibraltar. • Al Mediterrani occidental es troba sobretot en aigües del talús continental, però pot acostar-se a la plataforma. • A la zona del Garraf, els albiraments es concentren: - Entre finals d’hivern i inicis d’estiu (febrer–juny). - Amb abril i maig com a mesos de màxima freqüència. 7.4. Respecte i normativa d’albirament • Es recorda l’existència d’una normativa específica que regula l’aproximació a cetacis: - Zona d’exclusió de 60 metres al voltant dels animals. - Cal no creuar la seva trajectòria. - Si s’apropen a l’embarcació, és recomanable aturar motor o reduir la velocitat. • L’Associació Cetàcia disposa de permís del Ministeri per fer seguiment científic, sempre complint la normativa. • L’Arnau subratlla la força de l’experiència d’albirar un rorqual comú: sentir la respiració i veure la seva dimensió real és un moment profundament impactant i emocionant. 8. Tancament L’episodi es tanca amb música vinculada al mar i amb la sensació d’un fil conductor clar: la relació entre el mar i la societat des de múltiples angles: • El mar com a ecosistema amenaçat (biomarató, SOS Costa Brava, Amazònia, rorqual comú). • El mar com a font de treball i aliment (pesca a Cambrils, aquicultura al Delta, turisme a la Costa Daurada). • El mar com a espai de cultura i emoció (tallers de pessebre, pista de gel, Fada Estrella, Sinfònica de Cobla i Corda, projecte Maremundi). Aquest mosaic de notícies, entrevistes i capsules mostra un litoral mediterrani en transformació climàtica i social, però també ric en iniciatives de protecció, innovació i creativitat cultural vinculades al mar.

  • 1h 53min

    Mar, pesca i Nadal a la costa catalana

    Panorama general de l’episodi Programa d’Arran de Mar amb dues hores molt completes sobre actualitat marítima, medi ambient i pesca, oficis del mar i una gran agenda d’activitats de Nadal arreu de la costa catalana. L’episodi combina blocs informatius, divulgació científica, testimonis personals i propostes culturals. 1. Notícies de la costa catalana 1.1. Costa Brava: pesca i Nadal a l’Escala Pesca de peix blau i tonyina vermella: S’autoritza que les barques de peix blau puguin vendre una part de les tonyines capturades accidentalment, una reclamació històrica. Es preveu que el 2026 hi hagi quota específica de tonyina per a aquestes embarcacions. Es destaca que el Mediterrani està sobreexplotat i que calen vedes: enguany, dos períodes de parada biològica. Temporada considerada “normal”: alts i baixos, bona sardina al principi, protagonisme de l’alatxa, però preus pitjors que l’any passat. Nadal a l’Escala: Encesa de llums amb concert de l’Escola Municipal de Música del Gavià. Arribada del tió a la platja, organitzada per l’Obet. Ampliació de la il·luminació nadalenca (prop de 200 garlandes), amb llumeneres de baix consum i més barris inclosos. 1.2. Delta de l’Ebre: clima, economia blava i cooperació municipal La Ràpita a la COP24 del Caire: L’alcalde presenta el projecte de descarbonització, restauració ecològica i economia blava de la Badia dels Alfacs. Es vol convertir-la en OMEC (altres mesures eficaces de conservació), figura internacional que reconeix espais on l’activitat humana sostenible manté bons ecosistemes. Projecte estratègic d’economia blava al Delta de l’Ebre amb inversió prevista entre 750 i 1.040 milions d’euros (2026–2035). Creació del districte d’innovació Ràpitec Mar al Port de la Ràpita: pol d’innovació, recerca i transferència tecnològica marina. L’Ampolla, balanç 2025: Any marcat per inversions i cooperació territorial, amb integració plena a la Mancomunitat Delta Gestió. Objectiu: compartir serveis tècnics (enginyeria, arquitectura, compres agregades) entre municipis. Preocupació per la seguretat viària a l’AP‑7: l’alcalde reclama tercer carril i recuperar l’autovia A‑7 fins a les Terres de l’Ebre. Per al 2026: obres al passeig marítim i regeneració de la bassa de les Olles davant el seu retrocés. 1.3. Garraf: qualitat de l’aire i risc químic Sant Pere de Ribes i la zona de baixes emissions: No estarà obligada a tenir ZBE el 2026 perquè: Els dos nuclis (Ribes i les Roquetes) separats no superen individualment els 20.000 habitants. Es manté una bona qualitat de l’aire. Incident de clor a Vilanova i la Geltrú: 7 mesos després, el cas continua en investigació judicial. Es determina si l’empresa emmagatzemava més clor del permès, punt clau per establir responsabilitats. L’incendi va provocar núvol tòxic i confinament de diversos municipis i activació del pla d’emergència química. 1.4. Maresme: Nadal i festes populars Fira de Nadal d’Arenys de Mar: Es fa abans del que era tradicional per facilitar compres i organització. Prop de 50 parades: tions, pessebres, arbres de Nadal, gastronomia, bijuteria, roba, objectes de regal. Animació musical itinerant. Festa Major d’Hivern de Malgrat de Mar (Sant Nicolau): Origen vinculat a patró dels mariners i a la tradició pescadora del municipi. Evolució històrica: de celebració religiosa a programa festiu complet (gegants, correfoc, concerts, mercats, balls, vetllades corals). Manté Sant Nicolau com a dia central de la Festa Major d’hivern. 1.5. Costa Daurada i Tarragona Nadal al Port de Tarragona: Programa “Nadal de somni, la màgia de la llum” amb més de 60 activitats gratuïtes (inscripció prèvia): Tallers creatius, espectacles familiars, música, dansa, tradicions (colles castelleres, Cucafera, Nanos…). Magatzem reial al Moll de Costa perquè els infants lliurin cartes als Reis. Activitats esportives: Sant Silvestre, bany de final d’any, curses solidàries, viatges en Golondrina. Dia de la policia portuària: 11a commemoració amb la igualtat com a eix. Incorporació de 6 nous agents, homenatge a jubilats i medalles al mèrit policial (distintius blancs, blaus i un de vermell per un rescat crucial). Acte de germanament entre Capitania Marítima de Tarragona i policia portuària. 2. Servei públic: temps i trànsit 2.1. Temps marítim Vent dominant oest–nord-oest, més fort al sud (Delta de l’Ebre, Cap de Salou, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès), amb ratxes de 60–70 km/h de mestral. Estat de la mar: marajol a la costa, maró mar endins, sobretot a la Costa Brava sud i Delta de l’Ebre. Tendència de cap de setmana: millora progressiva, mar més tranquil·la a partir de dissabte tarda i diumenge. 2.2. Trànsit viari Inicis de l’operació sortida del pont de desembre. Incidències destacades: C‑17 a Granollers: vehicle avariat i retencions. AP‑7: accident a Castellet i la Gornal i trams lents a Martorell i al Vallès. A‑2 a Jorba: retencions per obres i volum de trànsit. 3. Biologia marina i pesca d’arrossegament 3.1. Pesca d’arrossegament al límit Diàleg entre el biòleg marí Boris Weissman i el periodista sobre la situació crítica de la pesca d’arrossegament al Mediterrani. Context històric: El Mediterrani és un mar petit, tancat i molt explotat des de fa mil·lennis. El gran salt d’intensificació arriba després de la Segona Guerra Mundial amb motors potents. Fa 10–15 anys ja es conclou que les principals espècies comercials estan sobrepescades. Impacte de l’arrossegament: Art considerat molt destructiu: les portes arrosseguen pel fons, llauren el substrat i provoquen grans danys a l’hàbitat. Alt nivell de descart: fins a un 40% del que es captura es llença per la borda. 3.2. Millores tècniques recents Portes voladores: Més lleugeres i dissenyades perquè “volin” suspeses amb la força de tracció, evitant remenar el fons. Xarxes amb llum de malla més gran: Permeten escapar els peixos petits; redueixen la captura d’individus juvenils. Zones de vedat i reserves: Pescadors i administracions creen zones on no es pesca. Resultat: recuperació de peixos, llagostins i mida dels individus; benefici directe per a les flotes que operen al voltant. S’exemplifica amb vedats a la zona del Cap de Creus. 3.3. Pressió reguladora i conflicte social La UE, sota lideratge polític europeu, planteja: Reducció d’un 70% dels dies de pesca d’arrossegament, deixant les barques en uns 27 dies/any. Això faria econòmicament inviable l’activitat per a moltes confraries. Dilema central: Conservació ambiental vs. supervivència socioeconòmica de les comunitats pesqueres. El biòleg remarca que cal gestionar les activitats humanes, no només l’ecosistema: “Si deixes el mar en pau, es recupera; el problema és què passa amb les persones”. 3.4. Sostenibilitat i visió global Discussió sobre què és “pesca sostenible”: Definida com aquella que deixa més recursos dels que extreu i no degrada el medi. Amb la pressió demogràfica mundial, es veu com una meta difícil: sempre s’estarà “fregant el límit”. Es parla de nous conceptes: restauració, regeneració i resiliència. Riscos geopolítics: Si les flotes locals surten del mar, poden ocupar el buit flotes d’altres països, com les xineses, sovint amb menys respecte pels tractats. Regulacions nacionals: Es menciona el paper del ministre espanyol de Pesca en negociacions dures però “profitoses” amb la UE, a l’espera de veure’n els resultats reals. 4. Mites i llegendes de la Costa Brava Secció de Joan de Déu Prats sobre llegendes marines de la Costa Brava, especialment l’entorn de Palamós, Palafrugell i Illes Formigues. 4.1. Baus submarins, sirenes i serp marina Explicació dels baus: esculls submarins molt a prop de la costa que només es fan visibles quan trenquen les onades en dies de mala mar. Aquestes formacions alimenten llegendes de: Sirenes i nereides, que hi tindrien el cau. Serps marines gegants, inspirades en peixos reals com el peix rem. 4.2. Temps de llevantades i temporals històrics El Mediterrani no és un mar sempre calmat: hi ha dues grans llevantades cíclices: Llevantada de les faves (primavera). Llevantada del rentabotes (tardor, lligada al cicle del vi). Es recorda la “nit terrible” de 1911, gran temporal d’hivern amb desenes de morts entre pescadors catalans i valencians. 4.3. Llegendes destacades El gegant Samà de Palamós: Gegant del Pirineu que baixa a la costa, descobreix el mar i s’enamora d’una pubilla. La família d’ella la fa embarcar per allunyar-la; el gegant intenta aturar la galera amb una fona, la desvia, la nau naufraga i mor pubilla i gegant. Alguns esculls de la zona es consideren la mà del gegant i restes petrificades de la nau. La serp d’Aro: Serp marina gegant, amb diament sota la llengua o al front, que surt a prendre el sol i deixa la pedra a la sorra. Un pubill del Mas Cruanyes li roba el diamant, la serp es desespera i desapareix al mar o mor de tristesa. La riquesa posterior de la masia (avui restaurant) s’atribueix a aquest robatori mític. Foc de Sant Elm: Fenomen atmosfèric (descàrregues elèctriques tipus plasma) que apareix com petites flames als pals dels vaixells de vela. Considerat senyal de protecció del Sant pels mariners. L’ermita de Sant Elm, sobre Palamós, és un mirador icònic des d’on es diu que es va batejar la Costa Brava com a nom turístic. 5. Oficis del mar: cuiner en iot i pescador veterà 5.1. Vida de cuina en un veler de luxe Entrevista a Oriol Pereira, cuiner professional, sobre la seva experiència com a cuiner privat en un veler de 52 metres creuant l’Atlàntic fins al Carib. Condicions de treball a bord: Cuina d’inducció basculant, adaptada al moviment de la mar. Diferència entre superiots amb estabilitzadors i velers més “nerviosos”. Planificació dels àpats: 17 dies d’Atlàntic cuinant sobretot per a la tripulació; la família propietària s’embarcarà al Carib. Bàsics: arròs, patates, verdures, conserves, producte ultracongelat de qualitat. Menús senzills però nutritius per a la tripulació; cuina més gastronòmica i exigent per a l’armador i família. Rol social del cuiner: La cuina esdevé centre neuràlgic de convivència i punt de confort. “Tothom s’ha de portar bé amb el cuiner”: el menjar és un dels pocs luxes diaris de tripulació i passatgers. Impacte personal i professional: Experiència que li aporta idiomes, convivència multicultural, noves tècniques i productes. Li fa superar pors i límits: d’una decisió d’“un dia per l’altre” a una gran travessa vital i professional. 5.2. Llop de mar: 44 anys de peix blau i el problema de la tonyina Testimoni de Lluís Sureda, pescador de l’Escala de família de tranyinaires, jubilat però encara molt vinculat al port. Vocació tardana i vida de barca: El pare no el volia a bord; entra amb 18 anys com a “prova” d’un estiu… i s’hi queda 44 anys. Recorda mesos inicials vomitant cada dia, però el mar li “entra” per sempre. Destaca la sensació de llibertat i el fet que cada dia és diferent, al contrari d’una feina d’oficina. Burocràcia creixent: Es queixa de normatives, inspeccions, sancions i paperassa que compliquen molt més el treball actual. Afirma que “tothom hauria de ser advocat” per defensar-se i entendre les regulacions. Evolució de la pesca d’encerclament (tranyina): La tècnica bàsica d’encerclament amb llum és gairebé la mateixa des del segle XIX; han canviat les tecnologies (de torxes a leds). Història de l’origen de la pesca d’encesa a Cadaqués: pescadors que descobreixen l’efecte de la llum sobre el peix. Canvi en el peix blau (sardina i anxova): A partir de 2007–2008 es nota una reducció de mida dels peixos i canvis en l’abundància. Explicació biològica compartida amb científics francesos: Mutació del plàncton per l’escalfament i canvis ambientals: menys nutrients i menys creixement. Sardines de 18 cm tenen la mateixa edat que antigues sardines de 25 cm: creixen menys. Resposta del sector: Han augmentat la talla mínima comercial (per exemple, sardina a 12 cm) malgrat que biològicament podrien pescar-la més petita. Observa una recuperació molt lenta de la mida en els últims 4–5 anys. Alatxa i mercat: L’alatxa passa de peix de poc valor a espècie apreciada en determinats moments, però amb preus molt inestables. Explosió de la tonyina vermella: Denúncia que la proliferació actual de tonyina és extraordinària, molt superior al que les estadístiques oficials reconeixen. Afecta les xarxes (les trenca), espanta peix blau i depreda massivament sardina, anxova i altres espècies (calamars, sèpies, orades…). No hi ha depredadors naturals importants al Mediterrani (no orques, pocs taurons grans). Crítica a la gestió de quotes: Les captures accidentals de tonyina s’han de llençar al mar, tot i estar mortes i ser un recurs de gran valor alimentari. Proposen poder portar-les a port almenys per a beneficència, però l’administració ho rebutja. Considera que la protecció excessiva provocarà que, quan escassegi el seu aliment, la tonyina emigri cap a altres zones, deixant un ecosistema alterat. 6. Memòria democràtica, seguretat i turisme a Tarragona Anunci de la primera audiència memorial a la ciutat: Acte d’escolta, reconeixement i reparació simbòlica a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Organitzat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb suport de l’Ajuntament de Tarragona. Nova comissaria compartida (Mossos i Guàrdia Urbana): S’ubicarà a l’estació d’autobusos, 800 m². Vol ser un punt de referència de patrulles a peu al centre. Turisme i hotels: Alta ocupació hotelera pel pont i per esdeveniments com el Festival REC. S’espera plens el dissabte i prop del 70% la resta de dies. 7. Gran agenda de cap de setmana a la costa catalana 7.1. Costa Brava Fira d’art contemporani Les Muses (Escala). Encesa de llums de Nadal a l’Escala i Cadaqués. Mercats i fires de Nadal a Port de la Selva, Sant Pere Pescador, l’Armentera, Castelló d’Empúries. Quines a diversos pobles (Colera, Sant Miquel de Fluvià, Palau-saverdera…). Pessebres i cantades de Nadales. Activitats de natura i educació ambiental (dunes de Torroella, aiguamolls de l’Empordà). 7.2. Terres de l’Ebre Fires de Nadal a Vilalba dels Arcs i Tibissa. Festa de l’Oli de la Fatarella. Mercat de Nadal a l’Ametlla de Mar. Port de Nadal (Roquetes): poblet nadalenc immersiu per a famílies. Fira de Mostres d’Amposta. Fira de Nadal al nucli antic de Tortosa. 7.3. Garraf Exposició “Un mar de dones” al Centre Cívic de la Geltrú. Petita Llúcia a Canyelles, continuació en format reduït de la Fira de Santa Llúcia. Portes obertes als museus de Vilanova i la Geltrú, amb focus a l’Espai Far i el patrimoni mariner. 7.4. Maresme Festa Major d’Hivern de Malgrat de Mar (Sant Nicolau) amb extensa programació festiva. Fira de Nadal d’Arenys de Mar (parades i música en directe). Mercat de Nadal de Sant Vicenç de Montalt. Programació de Santa Llúcia i Nadal a Caldes d’Estrac. Copa Maresme de bàsquet (competició mini i premini). Mare de Déu Fumadora a Arenys, tradició recuperada amb foguera i simbologia antiga. 8. Tancament del programa El programa es clou desitjant un bon pont de desembre a l’audiència, recordant que Arran de Mar torna dimarts de 16 a 18 h. L’episodi deixa una imatge molt rica de la vida marítima catalana: des de la gestió global del Mediterrani fins a la memòria local, passant per la pressió ecològica, el patrimoni immaterial, les històries personals de mar i un teixit dens de festes i fires nadalenques a tota la costa.

  • 1h 53min

    Turisme, natura i mar: conflictes i memòries

    Panorama general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a repassar l’actualitat de la costa catalana i a explorar com el mar es converteix en espai de conflicte, memòria i identitat: energia eòlica, pressió turística, pesca, llengua, llegendes, biodiversitat i cultura popular. 1. Informatiu de la costa catalana 1.1. Energia eòlica marina al Golf de Roses • Es descriu la forta divisió científica sobre l’eòlica marina flotant al Golf de Roses. • Renovem-nos defensa que cal desplegar renovables per frenar el canvi climàtic: "El pitjor que li passarà al medi natural és que no fem res". • El projecte Biopaís (Institut de Ciències del Mar i Universitat de Girona) alerta d’impactes ecològics i socials i proposa excloure parcs eòlics marins a la zona. • La guia de Renovem-nos (IREC, UB, UdG, Universitat de Cantàbria) confronta les dues visions i posa el focus en com fer la transició energètica respectant el territori. • Les administracions tenen ara la “pilota al terrat” per decidir el futur dels projectes. 1.2. Gestió d’espècies i salubritat urbana • A l’Escala, l’Ajuntament impulsa una campanya per foragitar estornells dels punts amb més concentració (pàrquing de Calparals, Poble Sec, carrer Lleida, etc.). • Es fa amb una empresa externa que utilitza làser nocturn per desplaçar els ocells cap a zones amb menys afectació. • Es destaca el fort augment d’estornells a Catalunya, els vols sincronitzats i l’impacte dels excrements en la via pública. 1.3. Pesca, consum de peix i normativa europea al Delta de l’Ebre • El GALP Mar de l’Ebre llança la campanya “Si és de llotja és boníssim” per: - Fomentar el consum de peix fresc de proximitat, sobretot entre menors de 45 anys. - Revaloritzar l’ofici de pescador. • Es denuncia que la reducció de dies de pesca al Mediterrani (de 130 a 27, i proposta de 27 a 9 per al 2026) posa en risc la viabilitat del sector. • El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible defensa que la disminució d’estocs és més per canvi climàtic que per sobrepesca, i anuncia al·legacions a Brussel·les. • S’autoritza un petit increment temporal de dies abans de Nadal per salvar la campanya. 1.4. Llengua, cultura marítima i exposicions • Al Port de la Ràpita, s’inaugura l’exposició “Els ports de Catalunya, un mar de paraules”: - Impulsada per Plataforma per la Llengua i el Departament de Territori. - Vol recuperar el vocabulari portuari i pesquer i fer del català llengua d’acollida i cohesió social. - Forma part del Pla Nacional per la Llengua i posa el focus en municipis costaners amb forta pressió turística. • L’exposició inclou vuit panells divulgatius sobre món pesquer, nàutic i comercial, i vol reactivar paraules en desús. 1.5. Educació marina i dones i mar al Garraf • Barcelona és escollida seu de la conferència MC2026, trobada europea d’educadors en ciències marines (30 setembre – 2 octubre 2026). - Inclourà tallers pràctics i experiències immersives per reforçar la cultura oceànica. - Consolida Barcelona com a referent internacional en recerca i divulgació marina. • L’Arxiu Comarcal del Garraf presenta l’exposició “Dones i el mar”, amb fotografies històriques que: - Visibilitzen la presència femenina en oficis marítims, vida quotidiana i lleure. - Reivindiquen el paper de les dones en la història marinera del Garraf. 1.6. Inclusió social, patrimoni i turisme a la costa central • A Mataró, l’Associació Nàutica Social Talassa rep el premi FEM Mataró per La Mar Oberta: - Projecte que fa servir el mar com a recurs social, terapèutic i d’inclusió. - Ofereix sortides regulars a col·lectius vulnerables (joves, gent gran, salut mental) per treballar processos educatius i d’empoderament a bord. • Es declara Bé Cultural d’Interès Nacional la Casa Roure de Canet de Mar: - Obra primerenca de Lluís Domènech i Montaner. - Exemple destacat de modernisme amb decoració floral, vitralls, mosaics i mobiliari original. 1.7. Turisme de pont i ocupació a la Costa Daurada • Hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona encaren amb optimisme el pont de la Constitució: - A Tarragona ciutat s’espera fregar el 100% d’ocupació i es confirma la desestacionalització del turisme urbà. - A comarques d’interior (Terra Alta, Priorat, Conca de Barberà) s’arriba al voltant del 85%, amb predomini de client català i oferta de natura i enoturisme. - A les zones costaneres del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, s’estima un 80% i un perfil majoritàriament nacional. • Es remarca el pes de les reserves d’última hora condicionades per la meteorologia. 1.8. El temps i el trànsit • Predomini de vent de ponent i mestral fort, especialment al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Penedès i Garraf: - Cops de més de 90 km/h i maró / maragassa sobretot en alta mar. - A la Costa Brava, vent més feble i tramuntana més marcada l’endemà. • El Servei Català de Trànsit informa de: - Llargues retencions a l’AP-7 (accidents i incendi de vehicle). - Tall a la C-12 a Rasquera. - Cues a B-23, C-58 i rondes de Barcelona per avaries i volum de trànsit. 2. “Dones i el mar” a Vilanova i la Geltrú L’entrevista amb Sílvia Manuel Lafuente, de l’Arxiu Comarcal del Garraf, aprofundeix en l’exposició fotogràfica “Dones i el mar”. 2.1. Origen i concepte de l’exposició • Neix de la col·laboració anual amb la Cofradia de Pescadors i el Pòsit per les festes de Sant Pere. • Fins ara es feien monogràfics de fotògrafs concrets; enguany trien un fil temàtic: la relació entre dones i mar a Vilanova. • Objectiu central: fer visible un paper històricment invisibilitzat en un àmbit percebut com a masculí. 2.2. Contingut i fons fotogràfics • L’Arxiu Comarcal del Garraf disposa d’un dels fons fotogràfics més grans de Catalunya. • La mostra recull imatges de diferents èpoques i autors que mostren: - Dones en tasques auxiliars de pesca. - Vida al barri de mar, infància, festes, platja i família. - Escenes d’oci i processons, però també de feina invisible. • El procés de selecció combina: - Criteri documental (explicar història i usos socials). - Varietat visual (no només barques o posats repetits). - Voluntat de destacar la fotografia com a document d’arxiu amb valor històric. 2.3. Recuperar la memòria femenina marinera • Sílvia remarca que les dones: - No sortien habitualment a la mar, però feien feines clau: remendar xarxes, ajudar a desembarcar, gestionar la venda, tenir cura de criatures i cohesionar el barri. - Han estat essencials per la vida marinera, malgrat quedar en segon pla. • L’exposició visualitza que no hi ha dones a les barques de pesca (excepte en context d’oci o processó), evidenciant la segregació d’espais. • Es reivindica també l’existència de moltes figures anònimes i de pioneres (primeres dones pescadores, patrones, esportistes de mar) que mereixerien reconeixement. 2.4. Itinerància local i inspiració per altres municipis • El projecte està pensat per circular pels centres cívics de Vilanova, perquè tota la ciutat pugui reconèixer la seva platja com a patrimoni comú. • Tot i el focus local, Sílvia destaca que: - Altres ports i arxius del país també han fet recerca sobre dones de la mar. - Li agradaria que l’exposició inspiri noves investigacions en altres municipis mariners. • Recomana visitar-la perquè: - Les fotos són boniques i expressives, amb valor artístic i històric. - Els peus de foto són curts però clars, i la mostra és fàcil de seguir. 3. Mites i llegendes del Mediterrani (Costa Brava) La secció amb l’escriptor Joan de Déu Prats recorre mites marins de la Costa Brava, combinant geografia, història i imaginari popular. 3.1. Baus, corall i sirenes • El fons marí català és molt irregular: la plataforma continental cau fort a pocs quilòmetres de la costa. • A zones com les Illes Medes o les Illes Formigues hi ha baus, esculls que no aflorem i només es fan visibles quan trenquen les onades. • Aquests esculls han causat molts naufragis i són vistos com a caus de sirenes i nereides. També són rics en corall vermell, antigament molt abundant. 3.2. Llevantades i temporals mítics • El Mediterrani no és tan plàcid com sovint es creu; té grans temporals de llevant a primavera i tardor. • Aquests temporals reben noms tradicionals: - Temps de les faves (primavera, en època de collita). - Temps del rentabotes (tardor, quan es rentaven les botes per al vi). • Es recorda la “nit terrible” de 1911, una tempesta perfecta al gener en plena temporada de pesca amb llaguts de vela, que va causar més de 100 morts entre costa catalana i valenciana. • El mar era vist com un espai perillós i sagrat, ple de tabús (dones a bord, taüts, paraigües) i supersticions. 3.3. La llegenda del gegant de Palamós • Un gegant del Pirineu baixa a la costa, s’enamora d’una pubilla de Palamós i s’hi vol quedar. • El pare, espantat per la relació, envia la filla en una galera cap a Empúries. • El gegant, desesperat, llença una pedra amb la fona per aturar el vaixell: encerta el pilot, el vaixell embarranca, la noia s’ofega i ell també intentant salvar-la. • Alguns esculls de la zona es llegeixen com la mà del gegant i restes de la galera, integrant la llegenda al paisatge. 3.4. La serp d’Aro i el “rei dels peixos” • Joan de Déu explica el record d’un peix rem dissecat al zoològic de Barcelona, anomenat rei dels peixos i pescat a Sitges. - És un peix avisal, llarg i inofensiu, probable origen de moltes llegendes de serps marines. • A prop de Platja d’Aro una llegenda parla d’una serp marina gegant que deixava un diamant a la sorra mentre prenia el sol. • Un pubill del mas Cruanyes li roba el diamant; la serp, desesperada, busca venjança, però no troba ningú i acaba morint de tristesa o tornant al fons marí. • El mas esdevé ric i la tradició diu que va bullir el diamant per blanquejar-lo i ocultar-ne l’origen. 3.5. El foc de Sant Elm i el bateig de la Costa Brava • El foc de Sant Elm és un fenomen elèctric (descàrregues en forma de flamarades als pals de les veles) considerat senyal de bona sort pels mariners. • Sant Elm s’associa a Erasme d’Antioquia, sant protector dels mariners. • Des de l’ermita de Sant Elm, prop de Sant Feliu de Guíxols, el periodista Ferran Agulló hauria batejat la Costa Brava, impressionat per la duresa del relleu muntanyós tocant el mar. • El nom recorda que és una costa abrupta i potencialment perillosa, no només un destí turístic. 4. Cadaqués: turisme, urbanisme i conservació Entrevista a David Tibau, secretari de l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués. 4.1. Pressió urbanística i límits ambientals • Cadaqués viu una forta pressió turística i urbanística entre: - Protecció de la llei de costes al front marítim. - Parc Natural del Cap de Creus a la part de muntanya. • El nou POUM preveu més de 700 habitatges nous, la qual cosa implicaria: - Més de 2.000 habitants addicionals. - Centenars de vehicles nous en un poble ja saturat. - Més pressió sobre aigua (depèn del pantà de Boadella), depuradora i xarxa elèctrica. • Es denuncia que el projecte respon més a interessos de “quatre amics” que no pas a una planificació pensada per al bé comú. 4.2. Al·legacions i riscos concrets • El període d’al·legacions ha generat més de 100 escrits (molts amb textos copiats però amb suport ampli). • Es destaquen punts crítics: - Construcció d’habitatges i camp de futbol en zones inundables. - Increment d’embarcacions en un litoral ja col·lapsat. - Dependència de grans projectes d’eòlica marina al Golf de Roses i necessitat de buscar emplaçaments alternatius per a renovables. 4.3. Origen i tasca de l’Associació d’Amics de la Natura • L’associació neix quan un antic alcalde volia tallar tots els plàtans de l’avinguda Caritat Serinyana (entrada del poble). • L’aturada del tall porta a formalitzar una entitat que treballa per: - Declarar els plàtans Bé Cultural d’Interès Local per accedir a subvencions de conservació. - Fer neteja mensual de plàstics a platges i casc antic, i recollida de burilles. - Activitats educatives amb escoles (plantació de tamarius, oliveres i flora mediterrània). - Sensibilització sobre patrimoni vegetal (calendari de buganvílies i inventari de més de 160 exemplars al poble). 4.4. Pedres de platja i pedra seca • Denuncien la pèrdua d’un 30% dels còdols de platja, enduts per decoració de jardins i testos: - La platja de Cadaqués es defineix per la pedra trepitjada, no per la sorra. - Reclamen que no se n’emporti més, més enllà de possibles retorns simbòlics. • Pel que fa a la pedra seca: - Es calcula que, si s’alineés tota la pedra seca entre Roses i Port de la Selva, es podria fer la volta al món. - L’art de la pedra seca és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. - Demanen que projectes urbanístics respectin barraques, marges, clapers i camins, integrant-los en el planejament. 4.5. Parc Natural del Cap de Creus i camins de ronda • L’associació ha col·laborat amb els tècnics del Parc Natural de Cap de Creus durant l’aprovació del PRUC. • Consideren que el pla és “de mínims”, condicionat per pressions de lobbies (motos d’aigua, explotació turística del mar). • Es reivindica l’obertura i preservació dels camins de ronda (amb suport de SOS Costa Brava i la xarxa Camins Lliures), criticant: - Tancaments en urbanitzacions de primera línia. - Desviacions de traçat per evitar el pas de caminants davant d’urbanitzacions privades. 5. Migració ornitològica i grip aviària al Delta de l’Ebre Secció amb Manolo Sánchez, ornitòleg, entrevistat per Cel Prieto. 5.1. Una migració “molt trista” • La campanya de migració ha anat clarament a pitjor: - Moltes espècies mostren descensos dràstics. - Algunes, abans comunes, gairebé han desaparegut del territori. • Encara es detecten individus que haurien d’haver marxat fa temps i alguns hivernants que tot just acaben d’arribar, però el balanç global és negatiu. 5.2. Causes i conseqüències • Factors principals: - Canvi climàtic: altera rutes, distàncies i èpoques migratòries. - Pràctiques agràries i fitosanitaris: afecten recursos alimentaris. - Pressió cinegètica: molts ocells arriben a zones humides com el Delta i es troben amb trets. • Conseqüències ecològiques i humanes: - Augment de plagues per falta de depredadors naturals. - Més ús de pesticides i risc per a la salut i l’agricultura. - S’alerta que, si “la maquinària de la natura falla”, l’impacte recaurà també sobre nosaltres. 5.3. Com es controla la migració • Anellament científic: estacions com la de Canal Vell, una de les històriques de Catalunya. • Transeptes de ciència ciutadana (projectes SOCC, etc.): recorreguts estàndard de 3 km repetits cada any per comptar ocells. • Les dades mostren tendències clares de regressió malgrat alguns repunts locals puntuals (p. ex. pinsà com a nidificant). 5.4. Migrants, residents i canvis de distribució • Es diferencia entre: - Nidificants (crien aquí i marxen a l’hivern). - Hivernants (crien més al nord i venen a passar l’hivern). • Algunes espècies ja no creuen el Sàhara i es queden més al nord (p. ex. Andalusia), adaptant rutes al nou clima. • Ocells subsaharians que depenien de zones cada cop més àrides pateixen davallades fortes (moltes sílvies i petits passeriformes). 5.5. Grip aviària: un risc subestimat • El brot actual de grip aviar és especialment virulent: - Mort de milers de gües a França i centenars a Gallocanta. - Primer cas mortal en humans als Estats Units per contagi d’ocell a persona. • Ja s’ha comprovat el salt a mamífers (cas d’una rabosa que menja un ocell infectat). • El perill seria una mutació que permetés el contagi de mamífer a mamífer, obrint la porta a una nova pandèmia. 5.6. Crítica a la gestió i al paper de la caça • Manolo considera que les mesures adoptades han estat toves i incoherents: - Confinament estricte de gallines d’autoconsum. - Restriccions mínimes a la caça (prohibir certes arts a pocs km, però mantenir tirades sobre anàtids en plena crisi). • Exemple: prohibició temporal a 10 km d’un focus al Delta, tot i que un ànec pot recórrer distàncies molt superiors en poques hores. • També critica que espècies amb greu davallada (com el tor o l’ànnec xulador) continuïn sent caçables, mentre espècies no caçades com l’estornell vulgar mostren abundàncies enormes. • Defensa que el col·lectiu caçador hauria de fer autolimitacions temporals per ajudar a la recuperació de poblacions. • Tanca amb una reflexió dura: amb les dades actuals, si no canviem, podríem ser la primera espècie que s’autoextingeix sabent què està passant. 6. Gegants pescadors de Salou i cultura popular marinera Entrevista amb Juanjo López, secretari de la colla de gegants de Salou, sobre els gegants pescadors Ramon i Maria del Mar. 6.1. Descripció dels gegants pescadors • Són gegants de més de 2 metres d’alçada i uns 80 kg de pes. • Vestits com a pescadors tradicionals: - Ell amb xarxa penjada. - Ella amb panera per al peix. • Representen la memòria marinera de Salou, fins fa poc poble de pescadors, avui sense activitat pesquera diària. 6.2. Festes marineres: calada de malles i festa del calamar • Els gegants surten sobretot en actes relacionats amb el mar: - Calada de malles a l’agost: recreació de la pesca tradicional amb barca de rem i xarxa que es tanca en cercle des de la platja. - Festa del calamar: inici de temporada de pesca recreativa o competitiva de calamar. • La calada és un esdeveniment molt participat: - Centenars de persones observen com es recull la xarxa i salten els peixos. - Quan la pesca és abundant (s’han arribat a treure uns 200 kg), es reparteix entre la gent o es cuina en una graellada amb havaneres. 6.3. La colla gegantera de Salou • A banda dels pescadors, la colla té nou gegants més: - Rei Jaume I i Violant d’Hongria. - Dos arlequins (Pepot i la nena). - El Xaloc (bèstia marina) i el Pantabrut (figura per a la canalla, didàctica sobre la higiene dental). • La colla ha passat de 8–10 membres a unes 50 persones, amb molta canalla implicada. • Fan unes 40 sortides anuals arreu del país (Barcelona, Ebre, Vinaròs, Mallorca, etc.) i organitzen trobades importants a Salou. • Destaquen el suport de l’Ajuntament de Salou i el canvi de model de turisme: - De turisme de borratxera a turisme familiar, esportiu i de qualitat. 7. Bloc local de Tarragona i Camp de Tarragona En la pausa central, Tarragona Ràdio ofereix un breu butlletí local. 7.1. Zona de baixes emissions a Tarragona • Es presenta el pla Tarragona 26 i l’entrada en funcionament de la zona de baixes emissions (ZBE) el 31 de desembre. • S’obre una oficina d’atenció específica a l’OMAC de la Rambla Nova amb quatre persones per informar sobre el funcionament. • La regidora de Mobilitat, Sònia Ors, assegura que: - El canvi serà gradual i només afectarà vehicles sense etiqueta ambiental. - No hi haurà sancions fins el 2027. 7.2. Grip de cara a Nadal • Salut preveu el pic de grip coincidint amb les festes de Nadal. • S’ha doblat la incidència, sobretot entre infants i adolescents, i es recomana: - Vacunació, especialment en gent gran i col·lectius vulnerables. - Extremar precaucions en trobades familiars en espais tancats. 7.3. Atenció desigual a l’ictus • El Síndic de Greuges obre una actuació d’ofici per possible discriminació territorial en l’atenció a l’ictus. • Es denuncia que la trombectomia mecànica s’ofereix 24/7 als hospitals de Barcelona i Girona, però només en horari limitat (i no caps de setmana) a Lleida i Tarragona. 8. Publicitat i context local L’episodi inclou falques sobre: • Pla Tarragona 26: nou model de recollida de residus i neteja per garantir carrers més nets. • Port de Tarragona: activitats nadalenques al moll de costa. • Festival REC (Tarragona): 25 anys de cinema emergent, sessions vermut al Serrallo i Pantalla Tarracó. • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) al campus Sescelades: recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització. • Altres anuncis locals (Tanatori Municipal de Tarragona, activitats nadalenques, cupó extra de Nadal de l’ONCE). 9. Fil conductor de l’episodi Al llarg de l’episodi es dibuixa un fil comú molt clar: • El mar Mediterrani com a espai on conflueixen: - Economia (turisme, pesca, renovables, ocupació hotelera). - Medi ambient (canvi climàtic, biodiversitat, migració d’ocells, grip aviària, gestió d’espècies urbanes com els estornells). - Cultura i memòria (dones i mar, llegendes, patrimoni fotogràfic, pedra seca, gegants pescadors). - Polítiques públiques (plans urbanístics, parcs naturals, ZBE, política lingüística, sanitat territorial). • Es posa de manifest la tensió constant entre explotació i preservació: - Parcs eòlics vs. ecosistemes marins. - Urbanitzacions vs. capacitat de càrrega ecològica i patrimonial. - Turisme massiu vs. identitat local i qualitat de vida. • Alhora es mostren respostes comunitàries i institucionals: - Associacions ecologistes, arxius, entitats socials i colles geganteres. - Plans lingüístics, festivals culturals i recerca científica. En conjunt, el programa ofereix una mirada ampla i molt coral sobre com les comunitats litorals catalanes es relacionen amb el mar en clau de riscos, memòria i futur.

  • 14'

    Clústers nàutics, economia blava i formació

    Visió general de l’entrevista En aquest fragment del programa Arran de Mar, l’Anna Alonso Tambo conversa amb Toni Tió, fundador del Barcelona Clúster Nàutic, sobre el paper dels clústers nàutics en l’economia blava, la seva contribució al valor afegit, la productivitat i la formació especialitzada. Què és un clúster nàutic i per a què serveix? Un clúster no és una patronal: La patronal agrupa competidors d’un mateix sector (per exemple, el gremi de la construcció i la Fira Construmat). Un clúster és una aliança públic-privada entre empreses, institucions i administracions que busca generar una economia sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment en un àmbit concret. En el cas del Barcelona Clúster Nàutic, el focus es defineix sobre “l’espill d’aigua del Port de Barcelona”, és a dir, tota activitat vinculada a aquest espai marítim. El clúster es basa en: Segmentació del mercat nàutic: des de l’Optimist fins als grans iots, passant per pneumàtiques i pesca esportiva. Anàlisi de la cadena de valor mitjançant el diamant de Porter (eina utilitzada a Harvard) per identificar quines activitats generen més valor afegit. Valor afegit, productivitat i exemple del tèxtil Toni Tió remarca l’obsessió per trobar valor afegit i productivitat al sector nàutic. Cita el pacte per la productivitat impulsat recentment per la Generalitat de Catalunya, amb un consell d’experts universitaris. Utilitza l’exemple del sector tèxtil: Les antigues fàbriques familiars van desaparèixer, però Zara (Inditex) demostra que el problema no era el tèxtil en si, sinó com s’enfocava el negoci. Aquesta lectura inspira el Barcelona Clúster Nàutic, primer clúster nàutic del món, seguit per Mònaco i Balears. Metodologia i especificitat territorial dels clústers Un clúster necessita metodologia per ser efectiu: Toni cita metodologies com les que fa servir Acció de la Generalitat o consultores com Cluster Competitive. No tots els clústers es poden copiar ni aplicar igual: el model de Barcelona no és aplicable a les Terres de l’Ebre. La geografia és clau: A França, el Pôle Mer va agrupar tota l’economia del mar, amb versions a Mediterrani, Atlàntic (Bretanya) i Mànega. No tots van funcionar igual, i en el cas mediterrani, segurament caldrien més d’un clúster per adaptar-se millor al territori. Catalunya marítima: Costa Brava, Barcelona i Costa Daurada Catalunya té més de 500 km de costa, amb realitats econòmiques diferenciades: Costa Brava (fins a Blanes): marca internacional molt consolidada. Costa de Barcelona (fins a Vilanova o Cap Salou). De Cap Salou cap avall: Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Els clubs nàutics de la zona de Tarragona poden generar una economia molt sostenible, amb gran impacte local. Impacte econòmic del turisme nàutic Toni Tió aporta xifres per comparar diferents tipus de turisme: Turista general a Catalunya: 60 € al dia de despesa mitjana. Turista que ve amb vaixell petit (vela o motora): 180–200 € al dia. Turista amb gran eslora: entre 500 i 1.000 € al dia. A partir d’això, planteja una reflexió: Una regata amb 100 vaixells i uns 10 tripulants per vaixell (1.000 persones) gastant uns 150 € diaris pot generar un impacte econòmic equivalent o superior a molts autocars plens de turistes de baixa despesa. La idea central: el turisme nàutic és una font de salaris alts, valor afegit i sostenibilitat econòmica i ambiental. Ports, formació i “maritimitzar els oficis” Barcelona concentra una gran part de les empreses del sector, però ports d’arreu del litoral hi tenen relació. Es mencionen: Roses, Vilanova, Salou, Santa Ponsa, Terres de l’Ebre, entre d’altres. Exemples com els megaiots que es mouen per la Costa Brava i altres ports catalans. Formació i qualificació laboral: El clúster impulsa la taula de l’ensenyament i la creació de l’Institut de la Nàutica, amb la Generalitat, Educació i l’Ajuntament. Es col·labora amb la Facultat de Nàutica (UPC) i l’abat Oliva (campus de Mataró, logística). Conceptes clau: “Maritimitzar els oficis”: un fuster de vaixells no és un fuster qualsevol; un electricista de vaixells tampoc és un electricista genèric. Cal formació específica per aquests perfils. Cas de Marina 92 (MB-92): El 2013, 80% de la plantilla era estrangera. Actualment, 80% és personal autòcton, gràcies a l’aposta per la formació local. Exemple de Vilanova i impacte a l’entorn El port de Vilanova i la Geltrú ha apostat per les grans eslores. Tot i alts i baixos, ara la gestió recau en Pendennis, empresa líder de refit de iots amb la seva pròpia escola de formació. Toni apunta que el port de Vilanova genera una quantitat de feina molt significativa en el seu entorn immediat. Tancament L’entrevista conclou destacant: El paper estratègic dels clústers nàutics per a l’economia blava. La necessitat de segmentar, aportar valor afegit i apostar per la formació especialitzada. El potencial dels ports i clubs nàutics de tot el litoral català, inclosa la zona de Tarragona i la Costa Daurada, per generar ocupació de qualitat i una economia més sostenible.

  • 1h 53min

    Dones, residus i economia blava a la costa catalana

    Panorama general de l’episodi Arran de Mar emet un programa de dues hores centrat en actualitat marítima, economia blava, pesca responsable i medi ambient, amb un focus especial en el paper de les dones en l’ecologisme i en la situació al Camp de Tarragona. L’episodi es divideix en tres grans blocs: - Informatiu de costa catalana (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada) - Economia blava i pesca responsable (clústers nàutics, aplicació Pescarrec i normativa europea) - Medi ambient i dones (taula rodona amb tres activistes i professionals ambientals) 1. Obertura, tertúlia d’equip i actualitat lleugera Presentació del programa i ruta per la costa • La Marina Pérez obre Arran de Mar des de Tarragona Ràdio i explica l’estructura del programa: informatiu marítim, secció d’economia blava, pesca responsable i, a la segona hora, un especial de medi ambient i dones. • Es connecta amb corresponsals a l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona. Conversa distesa sobre el Port de Tarragona i el preu de la gamba • La tècnica Sílvia García comenta: - Un vaixell al Port de Tarragona decorat de Nadal com un gran calendari d’advent amb tripulació disfressada. - El preu desorbitat de la gamba (fins a 200 €/kg) per l’avenç de les compres de Nadal. • Els col·laboradors de les emissores locals hi afegeixen humor: - Comparen l’efecte “gambes” amb el del paper de vàter durant la Covid: compres massives per por d’escassetat. - Broma sobre la “gamba d’Arenys més bona que la de la Costa Brava o Tarragona”, deixant el debat per després de Nadal “per no acabar malament”. 2. Bloc informatiu: actualitat de la costa catalana 2.1 Costa Brava: política marítima i observació oceanogràfica Trobada euroregional i pesca a l’Escala • L’Escala participa en una trobada euroregional a Barcelona sobre polítiques marítimes. • Representants municipals, encapçalats per l’alcalde i el regidor de Promoció Econòmica i Turística, exposen: - La vinculació històrica amb la pesca. - Les iniciatives locals per donar a conèixer el sector pesquer com a part de la identitat del municipi. • Les jornades reuneixen GALP, administracions, professionals i estudiants i aborden: - Agenda rural i estratègia marítima de Catalunya. - Reptes territorials comuns i desenvolupament sostenible a la costa. Noves boies oceanogràfiques al Cap de Creus i Montgrí • La Generalitat instal·la 4 boies oceanogràfiques (2 a cada parc natural) per millorar el seguiment ambiental marí. • Les boies mesuren: - Salinitat, corrents, vent i temperatura. - En un cas, també terbolesa i matèria orgànica (sensor pioner prop de les Illes Medes). • Objectius: - Ampliar una de les sèries de dades oceanogràfiques més llargues de la Mediterrània (Estartit, ~50 anys d’històric). - Delimitar millor zones protegides (ZEPA, reserves naturals) amb una quinzena de boies de senyalització per: - Millorar la seguretat marítima. - Reforçar la conservació i el compliment de la normativa davant l’augment de les activitats recreatives. 3. Delta de l’Ebre: discapacitat, inclusió i Nadal immersiu 3.1 Campanya “Lo Valor de Ser Com Som” a Deltebre • Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la Fundació Astres i el Consell Comarcal del Baix Ebre impulsen la campanya “Lo Valor de Ser Com Som”. • Objectius: - Implicar el teixit comercial, cultural i social de Deltebre. - Fer d’altaveu dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. • Accions: - Cartelleria als comerços com a punt de partida d’una campanya estable en el temps, no limitada a un sol dia. - Volen sumar administracions, comerços i entitats de manera transversal tot l’any. • La Fundació Astres ofereix: - Residències i llars residència, centre ocupacional. - Tallers, formació i programes d’inserció laboral. - Acompanyament a la vida independent i suport en la presa de decisions. 3.2 Nadal a la Ràpita: llums i “Un Nadal de Conte” • La Ràpita renova completament l’enllumenat nadalenc, amb: - Nova ubicació de l’encesa de llums (Plaça del Coc). - Ruta circular d’estructures nadalenques 3D per diferents places. • Projecte “Un Nadal de Conte” al pavelló firal (20 desembre – 5 gener): - Experiència immersiva inspirada en contes i pel·lícules clàssiques. - Escenaris com el País de les Meravelles, la xocolateria de Charlie, ambientacions de Mickey i Minnie. • Exterior: - Trenet tematitzat “Polar Express” amb recorregut gratuït. - Animacions itinerants entre setmana. - Caps de setmana amb grans espectacles de cloenda (per ex. La Carta del Carbó, La Ballarina de Plom, Essència d’Àfrica). 4. Garraf: energia comunitària i crisi de la pesca d’arrossegament 4.1 Comunitats energètiques a Vilanova i la Geltrú • Entra en funcionament la primera planta fotovoltaica de la cooperativa Energia Comunitària Penedès-Garraf: - Subministrarà electricitat a 77 famílies i una escola. • Projectes en marxa: - Segona planta en una nau industrial. - Tercera planta al terrat de la parròquia de Sant Antoni, per abastir ~80 famílies del nucli antic. • Característiques del model: - Comunitat energètica local: veïns s’associen per compartir instal·lacions fotovoltaiques i reduir dependència de grans elèctriques. - Neix sota el paraigua d’Osona Energia, cooperativa de segon grau creada el 2022 a Vic. 4.2 Revolta dels pescadors de Vilanova: “persones non grates” • La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú declara persones non grates: - El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes. - La secretària general de Pesca, Isabel Artime. - El comissari europeu d’Oceans i Pesca i la directora general d’Afers Marítims de la Comissió Europea. • Motiu principal: - Restriccions creixents de dies de pesca a la flota d’arrossegament i manca de resposta a les seves demandes. • Queixes del sector: - Pèrdua de més del 40% de les jornades de pesca en 5 anys. - Proposta europea de reducció addicional del 65% dels dies de pesca el 2026 (fins a només 8 dies efectius anuals per embarcació). - Reducció de la quota de gamba vermella, espècie clau econòmicament. - Càrrega administrativa desmesurada per a les embarcacions. • Els pescadors denuncien que les mesures no tenen en compte la realitat socioeconòmica mediterrània ni els esforços de sostenibilitat ja fets. 5. Maresme: tradicions, natalici comercial i biodiversitat urbana 5.1 Mare de Déu Fumadora a Arenys de Mar • L’associació Cala Rita organitza de nou la Mare de Déu fumadora (8 de desembre), però aquest any: - Es trasllada de la plaça de l’Església a la plaça de l’Ajuntament per coincidència amb la Fira de Nadal. • Crítiques de l’entitat: - Denuncien una decisió unilateral de l’Ajuntament. - Alerten que es prioritza la cultura comercial per sobre de la cultura popular. - Plantegen la pressió de les campanyes de màrqueting de Nadal que comencen “just quan acaba Halloween”. • Origen i reconversió de la festa: - Festa tradicional on, antigament, durant l’aplec es permetia fumar a nens i dones (d’aquí el nom “fumadora”). - Ara s’ha reconvertit en una celebració amb: - Fanalets de ferro amb plantes aromàtiques (fumejar sense tabac). - Foguera, vi calent, lectura de goigs i actuacions musicals. - Gran “fumera” final cap a les 20 h. 5.2 Caixes niu i hotel d’insectes a Calella • L’Ajuntament de Calella instal·la unes 30 caixes niu al Parc del Maduix i entorns per preservar la biodiversitat urbana. • Primera fase: - Nius d’oreneta cua blanca de fang en edificis municipals propers (6 ja col·locats, 4 més en camí). - 4 caixes de fusta per a ratpenat de ciutat, dissenyades per grans colònies. • Fases següents: - Caixes niu per a ratpenat de bosc, xoriguer i petits ocells insectívors (mallerengues, pardals autòctons). - Participació d’escoles i entitat Amics del Parc del Mau en la instal·lació. - Creació d’un hotel d’insectes a la bassa del parc. • Impacte ecològic: - Millora del control biològic de plagues (mallerengues depreden insectes nocius per als arbres urbans). - Foment d’espècies protegides com els ratpenats. 6. Costa Daurada i Camp de Tarragona: precarietat als bombers i serveis públics 6.1 Bombers voluntaris en lluita a Tarragona • Bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i Terres de l’Ebre (87 persones) es concentren davant els jutjats de Tarragona i presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. • Denúncies principals: - Precarietat extrema: es defineixen com a “bombers precaris en lluita” i “bombers low cost”. - Retribució mínima: 10 € bruts/hora d’intervenció. - Mateixes funcions, riscos i comandament que els bombers professionals, però sense alta a la Seguretat Social ni contracte laboral. - Controlats per aplicació mòbil, amb hores mínimes exigides, fet que qüestiona que realment siguin voluntaris. • Reivindicació principal: - Que es reconegui que estan treballant, no només fent voluntariat: “Quan ens posem el vestit de bomber i anem a un incendi, estem treballant.” 6.2 Butlletins de servei públic a Tarragona • Notícies breus d’interès local: - Reobertura de la Torre Forta com a seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent per a infants en risc i famílies. - Obertura del REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25a edició), amb projeccions en espais singulars i gala al Teatre Tarragona. - Anunci de reformes al Tanatori Municipal de Tarragona (3,2 M€) per millora d’instal·lacions, atenció a famílies i eficiència energètica. - Campanya municipal “Tarragona 26” per un nou model de recollida de residus i neteja viària. - Programació nadalenca al Port de Tarragona, amb activitats familiars i llums. 7. Servei de temps i trànsit 7.1 Predicció marítima • El meteoròleg Lluís Mi Pérez informa: - Vent de Mestral/Ponent a bona part del litoral; a Costa Brava, vents febles girant a sud o Garbí a la costa, però més maror en alta mar (Tramuntana al Golf de Lleó). - Dijous: reforç del Mestral especialment a la Costa Daurada, amb maror a forta maror generalitzades. - Vent fort també al Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat i Tramuntana al nord del Cap de Creus. 7.2 Estat del trànsit • Des del Servei Català de Trànsit s’informa de: - Retencions importants a l’AP-7 per obres i incidències (trams Santa Perpètua–Barberà, el Papiol–Gelida, l’Ametlla de Mar, enllaç amb A-2 i entorn de Martorell). - Cues a A-2, C-58, C-33, C-17, Pota Nord i rondes de Barcelona per obres i accidents. 8. Economia blava: clústers nàutics i valor afegit al litoral 8.1 Conversa amb Toni Tió i Anna Alonso Tambo • Secció d’economia blava amb l’Anna Alonso Tambo i Toni Tió, fundador del Barcelona Cluster Nàutic (2013). 8.2 Què és un clúster i per què és clau a la nàutica? • Diferència entre clúster i patronal: - Patronal: agrupa competidors d’un mateix sector per defensar interessos comuns (ex. gremis). - Clúster: conjunt públic-privat (empreses + institucions + universitats) que treballen per una economia sostenible, social i ambientalment en un territori concret. • El clúster nàutic de Barcelona fou: - El primer clúster nàutic del món; després vingueren Mònaco i Balears. - Basat en metodologia del Banc Mundial i el “diamant de Porter” per analitzar cadena de valor i segmentar mercat. 8.3 Segmentació i valor afegit a la nàutica • Segmentació del mercat nàutic: - Des de l’Optimist i petites embarcacions fins als megaiots. - Inclou pesca esportiva, pneumàtiques, vela lleugera, grans eslores, xàrter, etc. • Objectiu principal: - Identificar 2–3 eixos amb més valor afegit (per exemple, grans eslores i lloguer de vaixells). - Evitar destinar esforços a segments amb futur econòmic incert. 8.4 Impacte territorial i sostenibilitat econòmica • La nàutica, segons Tió, és un motor econòmic altament sostenible si es gestiona bé: - Un turista mitjà gasta ~60 €/dia. - Un navegant amb barca petita o mitjana: ~180–200 €/dia. - Tripulacions i clients de grans eslores: 500–1.000 €/dia o més. • Reflexió clau: - Quants turistes d’autocar calen perquè igualin la despesa de 1.000 persones d’una regata nàutica? - La Costa Daurada i els ports de Tarragona i Terres de l’Ebre podrien explotar molt millor aquest turisme de qualitat. 8.5 Formació i “meritimitzar els oficis” • El clúster impulsa una taula de l’ensenyament amb: - Institut de la Nàutica, Facultat de Nàutica (UPC), universitats privades (abat Oliba) i centres de logística a Mataró. • Idea central: “meritimitzar els oficis” marítims. - Un fuster de vaixell no és un fuster qualsevol; un electricista nàutic tampoc. - Cal formació específica i reconeixement social i econòmic d’aquests oficis. • Exemple Marina 92 (drassanes a Barcelona): - 2013: 80% de la plantilla era estrangera. - Avui: 80% és autòctona, gràcies a l’adaptació dels estudis i la formació especialitzada. 8.6 Geografia i models de clúster • Importància de la regionalització: - La costa catalana es divideix en Costa Brava, Costa de Barcelona, Costa Daurada / Terres de l’Ebre, cadascuna amb dinàmiques diferents. - Un model de clúster per al Port de Barcelona no és directament aplicable a les Terres de l’Ebre. • Crítica a l’ús inflacionari del terme clúster: - Alguns projectes es creen només per captar subvencions, sense vera metodologia ni estratègia. 9. Pesca responsable: declaració de captures i aplicació “Pescarrec” 9.1 Context normatiu: declaracions obligatòries des del 2011 • Secció de pesca responsable amb Fede Valls i Sergi Corral. • Des del Reial decret 347/2011, a la pesca recreativa: - Qui sol·licita autorització per espècies de protecció diferenciada (túnids, lluç, etc.) ha d’emplenar una declaració de captures mensual, encara que siguin captures zero. - Fins ara es podia presentar en paper o per seu electrònica. 9.2 Nou reglament europeu i naixement de “Pescarrec” • Una nova norma europea (en vigor el 2026) exigeix que la declaració sigui electrònica. • L’Estat espanyol crea l’aplicació mòbil “Pescarrec” per complir aquesta obligació. • Punts clau sobre l’app: - No cal portar el mòbil al mar ni tenir-lo encès mentre es pesca. - No registra posició ni temps en temps real: no és un sistema de vigilància. - Serveix perquè el pescador comuniqui les seves captures dins les 24 hores següents a la jornada. • L’Estat ha de publicar una llista d’espècies sotmeses a aquesta declaració electrònica, basada en TACs i plans plurianuals europeus. 9.3 Dades per a la gestió i percepcions al sector • Objectiu de fons de la UE: - Recollir dades per conèixer l’impacte de la pesca recreativa i millorar la gestió dels recursos. • Reaccions: - Alguns pescadors perceben l’app com a “intrusiva”; Fede Valls puntualitza que és sobretot una eina de registre, no de control en directe. 9.4 Qui pot denunciar i qui pot sancionar? • Esclariment important sobre normativa i sancions a la pesca recreativa: - Qualsevol ciutadà pot denunciar una infracció (fotos, comunicació a l’Ajuntament, etc.). - Cossos amb capacitat per identificar i aixecar acta: policia local, Mossos, Agents Rurals, SEPRONA, etc. - L’òrgan competent (Generalitat, Ajuntament o Estat) instrueix l’expedient i imposa la sanció. • Problema freqüent: - No sempre qui interpel·la té formació suficient sobre normativa (diferències aigües interiors/exteriors, noves regulacions), i es poden aixecar denúncies sense base jurídica sòlida. 10. Medi ambient i dones: tres mirades complementàries 10.1 Marc inicial: on són els referents femenins? • El col·laborador Joan Ramon Mendo introdueix la secció de medi ambient amb una reflexió: - Demana a una IA una llista de 10 dones referents en conservació ambiental (Jane Goodall, Dian Fossey, Sylvia Earle, Wangari Maathai, etc.). - Detecta dues mancances: - Absència de referents catalanes com Josefina Castellví (pionera a l’Antàrtida i recerca oceanogràfica). - Molts referents són gent gran o ja difunta, amb un buit generacional de noves figures tant masculines com femenines. • Pregunta provocadora: per què la majoria només ens venen al cap Jacques Cousteau o David Attenborough com a icones del medi ambient? 10.2 Presentació de les tres convidades Montse Tena Activista ecologista. Membre de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (Vaca Morta, Baix Empordà). Mercè Jané Empresària d’informació, comunicació i educació ambiental. Fundadora d’El Garrofer, amb base a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). Montserrat Vilardosa Regidora i activista amb forta visió social de l’ecologisme. Emfatitza la relació entre medi ambient i lluita de classes. 10.3 Tres trajectòries, tres fronts de lluita a) Montse Tena i la batalla per Vaca Morta (Cruïlles) • Context: - Zona d’extracció d’argila per a ceràmica de la Bisbal (terreres de Vaca Morta). - Explotacions antigues formaven clots que es convertien en estanyols i llacunes, creant una zona humida d’alt valor ecològic. • L’any 2000 s’hi instal·la un abocador de residus industrials tipus I i II, sobre dues llacunes buidades. - Promès inicialment com a abocador de runes, però de runa “no n’hi ha ni una”, segons Tena. - Situat a només 400 metres de les cases, quan hauria d’estar a més de 2.000 m. • La Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles: - Guanya successius contenciosos judicials; el 2014 s’ordena tancament, buidatge i restauració. - Només s’ha fet una prova pilot de buidatge (10.000 tones) de les ~4 milions previstes. - L’òrgan responsable és l’Agència de Residus de Catalunya. • Crítica política: - L’origen del conflicte es remunta a governs de CiU i a una decisió d’alcaldia local. - Denuncia la inacció de l’administració malgrat les sentències favorables. b) Mercè Jané i l’educació ambiental en clau empresarial • Des del 2016, El Garrofer dissenya i executa: - Campanyes d’educació ambiental per a municipis (recollida selectiva, renaturalització d’espais, zones de baixes emissions). - Accions de sensibilització per explicar el “per què” de les mesures i facilitar-ne l’acceptació social. • Diagnosi: - Hi ha un segment de població molt conscienciat. - Però també un altre altament polaritzat i desinformat, tancat en el seu “algoritme” mental i mediàtic, difícil de mobilitzar. • Visió econòmica: - Defensa models com l’economia social i solidària, on persones i medi pesen més que el lucre. c) Montserrat Vilardosa: ecologia i lluita de classes • Referent personal: Rachel Carson i el seu llibre Primavera silenciosa, que va posar fi a l’ús massiu del DDT. • Eix central del seu discurs: - Un 25% de la societat catalana és pobra i un altre 25% està al límit. - Catalunya és, segons ella, un país pobre que no es pot permetre malbaratar recursos convertint-los en residus. • Crítica al capitalisme i al consumisme: - El model econòmic actual requereix consum constant i satisfacció immediata, alimentant la cultura d’usar i llençar. - La indústria productora domina el joc: els mateixos que generen els residus gestionen bona part de la seva destinació. • Exemple personal: - Coneix de prop la realitat del macroabocador d’Hostalets de Pierola (tractament de residus metropolitans) i la seva càrrega territorial. 10.4 Quins són els principals problemes ambientals de Catalunya? Les tres convidades en destaquen diversos, amb punts en comú: • Gestió de residus (coincidència forta): - Augment constant de residus i incapacitat de reduir-los. - Deriva cap a incineració i plantes de biogàs/hidrogen sota l’eufemisme de “valorització energètica”. - Record que les directives europees prioritzen reducció, reutilització i reciclatge per sobre de la valorització. • Pressió urbanística i turisme (Montse Tena): - Cas de la Costa Brava i altres zones litorals: destrucció de medi natural i paisatge per models turístics intensius. • Escassetat hídrica i sequera (Mercè Jané): - El canvi climàtic fa més persistents les sequeres i redueix la recàrrega d’aqüífers. • Contaminació d’aqüífers (Montserrat Vilardosa): - Considera que és un dels drames més greus i invisibles del país. • Transició energètica (Mercè Jané): - Reclama que es faci de manera participada i no controlada només per oligopolis. 10.5 Residus, model econòmic i responsabilitats • Coincideixen que el problema de fons és sistèmic: el model capitalista i de gran distribució. • Crítiques concretes: - Pressió de lobbies d’envasos i embalatge que frenen mesures de prevenció (per ex. més venda a granel, envasos reutilitzables). - Culpabilització excessiva del ciutadà i pocs mecanismes perquè productors assumeixin el cost real del que generen. • Propostes i exemples: - SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) per a envasos. - Recuperar pràctiques com fiambreres pròpies a botigues i compra sense plàstics. - Pagar el cost ambientals reals a qui es forra produint residus no reciclables. 10.6 Europa, desigualtats globals i justícia ambiental • Joan Ramon Mendo posa sobre la taula la comparació amb països del Sud Global (Índia, Filipines, etc.) on les muntanyes de residus són diàries. • Montserrat Vilardosa amplia la crítica: - Empreses europees que externalitzen la part més contaminant de la producció a països pobres. - Exemples: pelleteries, papereres, extracció de recursos (diamants, etc.). - El Nord global manté la seva imatge “verda” mentre exporta impactes al Sud. 10.7 Decreixement i mirada de futur • Al final surten conceptes clau: - Decreixement com a alternativa a l’“antropocè” consumista. - Referència als treballs de Kohei Saito sobre comunisme decreixentista. - Connexió entre política, planificació urbana, pobresa i ecologia. • Missatges de tancament: - Montse Tena: insisteix en la sostenibilitat intergeneracional (no consumir el que no quedaran als que vindran després). - Mercè Jané: aposta per economies alternatives (social i solidària) com a camí realista. - Montserrat Vilardosa: recorda que sense canvi de correlació de forces polítiques i econòmiques, el gir ecològic és molt difícil. 11. Cloenda • Marina Pérez tanca el programa recordant que: - La primera hora ha estat marcada per la crònica marítima i nàutica. - La segona, per una conversa densa i crítica sobre dones, medi ambient, residus i model econòmic. • Anuncia el retorn del programa l’endemà de 16 a 18 h a Arran de Mar. Idees clau destacades Economia blava i clústers nàutics: la nàutica és un sector estratègic de gran valor afegit al litoral català, amb potencial especialment a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Pesca recreativa i dades: l’app Pescarrec és una peça més en el gir digital de la gestió pesquera europea, amb debat sobre control versus informació. Bombers voluntaris: la reivindicació a Tarragona visualitza la precarització de serveis essencials sota el paraigua del “voluntariat”. Dones i ecologia: les tres convidades mostren que hi ha lideratges femenins actuals en l’ecologisme català, encara poc reconeguts. Residus i model de consum: el gran consens és que sense canviar el sistema de producció i distribució (i la fiscalitat associada), les accions sobre el ciutadà seran necessàriament parcials. Justícia ambiental: es connecten les lluites locals (abocadors, urbanisme, aigua) amb desigualtats globals Nord–Sud i pobresa interna a Catalunya.

  • 1h 53min

    Mar, costa i comunitats: actualitat i reptes

    Panorama informatiu de la costa catalana Arran de Mar inicia el programa amb un repàs intens de l’actualitat litoral. Turisme, patrimoni i canvi climàtic • Parc Natural del Cap de Creus renova fins al 2029 l’adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible per impulsar un turisme més compatible amb l’entorn i regular l’afluència de visitants. • Pals aprova un pla especial per protegir masies i cases rurals davant la pressió immobiliària i turística, amb suspensió de llicències urbanístiques durant dos anys. • Al parc del Garraf, el projecte europeu Stonewalls for Life demostra que els marges de pedra seca augmenten la resiliència al canvi climàtic, redueixen incendis i erosió i preserven un patrimoni declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Astronomia, mobilitat i grans esdeveniments • L’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 serà visible a Catalunya per primer cop des de 1905, amb l’Ametlla de Mar com a punt estratègic clau. Es preveuen operatius especials de trànsit i seguretat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. • L’Ampolla celebra la 13a Setmana del Comerç i prepara la Fireta de Nadal per dinamitzar el comerç local. • El Raid Internacional Barcelona–Santa Susanna torna com a prova d’endurança eqüestre de referència al Maresme, amb 200 km en 3 dies pel Montnegre-Corredor i participació global. Drets humans i litoral tarragoní • La coordinadora d’ONG Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona impulsen la Setmana dels Drets Humans (10–20 de desembre) amb exposicions, xerrades, cinema i accions a espais com el Teatre Tarragona i la Plaça de la Font, sota el lema “Els drets humans no es negocien”. • A Torredembarra i Altafulla s’extrau i redistribueix sorra per corregir l’impacte del Port de Torredembarra sobre les platges, amb trasllat de 15.000 m³ en dues fases. Societat, cultura i ciència • El Grup Mineralògic Català celebra 50 anys a Arenys de Mar, posant en valor el paper dels col·leccionistes i la recerca de camp i destacant el descobriment del mineral Vellaïta al Pirineu. • El Grup Mineralògic defensa la col·laboració entre entitats, museus i administració per protegir el patrimoni geològic. Pesca i crisi del sector • La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú denuncia una situació “de límit” per anys de retallades de dies de pesca, quotes restrictives i càrrega burocràtica. • Alerten que la proposta europea de limitar a 9 dies anuals la feina de l’arrossegament és inassumible econòmicament i socialment, malgrat l’esforç del sector en sostenibilitat. • Reclamen que les normes tinguin en compte la realitat del Mediterrani, els estudis científics recents i la necessitat de mantenir l’activitat i el relleu generacional. Servei públic: temps i trànsit • Espai habitual de meteo marina: predomini de mistral i ponent al sud i entrada de tramuntana forta al nord amb maror i mar agitada al Cap de Creus. • Butlletí del Servei Català de Trànsit: incidències principals a l’AP-7, B-30, C-58, C-17 i rondes de Barcelona, amb retencions per obres i accidents. L’Ampolla: balanç municipal 2025 i reptes 2026 Gestió compartida i serveis • L’alcalde Francesc Carasa repassa l’any i destaca la participació a la Mancomunitat Delta Gestió, amb municipis del Delta de l’Ebre, per: - Compra agregada (subministraments, serveis tècnics). - Serveis compartits (neteja de platges, serveis socials, recollida de residus). - Possibles projectes amb sector privat en benefici del territori. • Pressupost inicial de 25.000 € per posar en marxa l’ens el 2026, amb serveis als quals cada ajuntament s’hi pot adherir segons necessitats. Inversions urbanes i equipaments Obres i millores clau: • Plaça Mirador del Port (sobre la llotja de pescadors): - Obra de Ports de la Generalitat (uns 740.000 €, cost zero per a l’Ajuntament). - Ampliació de l’espai, millora de la mobilitat i instal·lació de zones d’ombra com a refugis climàtics amb vistes privilegiades del Delta. • Càmeres de lectura de matrícules: - Connectades en xarxa amb altres municipis, alerten de vehicles sospitosos (robatoris, agressions, drogues…). - Han permès detencions, prevenció de robatoris a mercats i millora del control de fluxos de vehicles. • Bassa de les Olles: - Projecte de regeneració ecològica molt esperat (aprox. 1,4 M€ amb fons europeus i Generalitat). - Buidatge parcial, retirada de fangs i protecció de la flora i fauna, ajustant el calendari a la nidificació. - Es vol preservar un dels espais més rics en biodiversitat del Delta, amb alta importància turística i ambiental. • Protecció del litoral (platja de l’Arena i bassa de l’Arena): - Necessitat de dunes i mesures de defensa davant nous temporals tipus Glòria, per evitar la desaparició de zones humides. • Passeig del centre – barri del Cunill: - Obra d’uns 80.000 € per millorar aparcaments, mobilitat i mobiliari urbà; inici previst al gener. • Passeig de fusta: - Renovació de paviment (més de 400.000 €), combinant fusta i plàstic reciclat, amb l’objectiu de tenir-lo llest per Setmana Santa. • Nou centre d’entitats: - Reorganització d’espais: l’antic centre s’ha orientat a l’Escola de Música en Harmonia (90–100 alumnes) i es crea un nou espai de reunions i despatxos per a les entitats. Mobilitat i infraestructures supramunicipals • Davant l’accidentalitat a l’AP-7, Carasa considera insuficient limitar la velocitat i restringir els camions: - Defensa la construcció del tercer carril de l’AP-7 i reprendre el projecte d’autovia (A-7) per descongestionar la via. - Reivindica consens territorial per evitar que el Ministeri aparqui definitivament l’autovia. Turisme i economia local • Temporada turística 2025: molt bona, lleugerament millor que 2024, amb: - Desestacionalització: més força dels mesos de febrer a octubre i caps de setmana gastronòmics. - Canvi d’hàbits: juliol una mica més fluix, però millor juny, maig i octubre. - Potenciació de la gastronomia (cuina de l’ostra i cuina marinera) com a gran reclam. • Objectiu: permetre contractes més llargs a restauració i hostaleria i millorar la qualitat del servei. Participació ciutadana i residus • Pressupostos participatius: - Iniciats el 2025 (30.000 €) i confirmats per al 2026. - Primer projecte guanyador: passarel·les d’accessibilitat a la platja per a persones amb mobilitat reduïda, a instal·lar el maig. • Recollida selectiva i taxa de residus: - L’Ampolla arriba al 60% de recollida selectiva, per sobre del 55% exigit per la UE. - S’ha reduït el dèficit estructural del servei (150.000–200.000 €) ajustant taxa a costos reals, tal com marca la normativa europea. - Mesures aplicades: • Recollida específica de cartró, vidre i envasos a restauració, comerç i càmpings. • Implantació i recollida de fracció orgànica via Consell Comarcal / COPATE. • Taxa específica per als apartaments d’ús turístic, fins ara equiparats a habitatges normals. - El cost del servei (COPATE) baixa uns 40–50.000 €, cosa que permet reduir lleugerament la taxa de residus (10–11 €). - Missatge central: cal reduir encara més la fracció resta, perquè el cànon i el cost d’abocador pugen cada any. Comerç i campanyes de Nadal • Setmana del Comerç i Fireta de Nadal (13–14 de desembre): - Uns 40 comerços a la campanya i més de 20 parades a la fira. - Objectiu: donar vida al petit comerç durant l’hivern i reduir la dependència de la compra en línia. - Es considera que la restauració ja té un bon posicionament, però el comerç necessita més suport i dinamització. Biblioteca Municipal de l’Ampolla: cultura i comunitat Activitats de desembre • Jugateca: - Tres comerços locals cedeixen jocs de taula (uns 30 jocs) que quedaran de fons a la biblioteca. - Presentació final a càrrec de la botiga Brumars: a partir d’ara, qualsevol usuari pot jugar a la biblioteca. • La Marató de TV3 (tema salut mental): - La biblioteca coordina amb associacions locals activitats solidàries (xocolatada, festa infantil, tallers…) durant la Fireta de Nadal. • Xerrades sobre pantalles i ciberassetjament: - Sessions adreçades a pares i joves sobre ús responsable de pantalles i prevenció del ciberassetjament. - Es combinen explicacions i recursos com ulleres de realitat virtual per fer l’experiència més vivencial. Fons bibliogràfic i novetats • Arriben moltes novetats editorials de cara a Nadal: - El círculo de los días de Ken Follett. - Los tres mundos de Santiago Posteguillo. - La península de las casas vacías de David Uclés, sobre la Guerra Civil amb to de realisme màgic. - Novel·la romàntica contemporània, com Cuando te atreves a sentir de Tamara Molina, molt popular entre el públic jove. Nadal a la biblioteca • Preparació d’ambient nadalenc i activitats sorpresa: - Anunci d’una sorpresa per a infants durant el pont de desembre, revelada a través de xarxes socials de la biblioteca i l’Ajuntament. - Arribada de patges reials a la plaça de l’Ajuntament per recollir cartes. • Horaris especials: obert els matins dels dies 24, 31 i 5; tancat festius i caps de setmana. Tradició i mar: Bany de Nadal a Calella Una festa aquàtica de 28 edicions • La banyada nadalenca de Calella (Maresme), organitzada per la colla “No tinc fred”, arriba a la 28a edició. • Es fa cada 25 de desembre a les 12 h, a la zona de les barques: - Reunió dels participants cap a 11.30–11.45. - Doble banyada (no és una nedada llarga, sinó entrar i sortir): • Primer bany individual. • Segon bany de germanor, tots agafats de la mà, coincidint amb uns coets. Creixement i ambient • D’uns pocs pioners als anys inicials s’ha passat a uns 750 banyistes i centenars d’espectadors. • L’ambient és festiu i familiar; quan els infants van començar a participar-hi, la tradició va fer el salt definitiu. • Disposen del capgròs “en Fredolic”, que fa promoció de l’acte pels carrers. • S’ha mantingut la broma-popular creença que: “Qui es banya per Nadal, no es constipa en tot l’any” Origen i “bany de neu” pendent • L’impulsor, Lluís Barri, va començar banyar-se sol per Nadal després d’una conversa de bar i d’haver vist per televisió un home que saltava al Tíber a Roma. • Més tard s’hi afegeixen 6 amics i neix formalment la colla No tinc fred. • Compromís simbòlic: si neu a la platja, es farà una banyada especial. Només ha passat un cop amb neu realment visible a la sorra. Crisi i futur de la pesca a Vilanova i la Geltrú Queixes principals de la Confraria El patró major Jaume Carnisser descriu una situació crítica per al sector. Sobre-regulació administrativa (Secretaria General de Pesca): • Preavís de desembarcament: - Fins ara: estimació de captura poc abans d’arribar a port. - Nova exigència: preavís amb 4 hores d’antelació i detall per espècie a partir d’1 kg, amb marge d’error del 10–20% sota risc de sanció. - A la realitat mediterrània (sortides a 1–1,5 hores del port), és tècnicament impossible i perillós fer aquests càlculs en navegació. • Dificultats pràctiques: - Les bàscules no funcionen bé en mar moguda, és inviable pesar-ho tot amb precisió. - La burocràcia tensarà encara més la seguretat de la navegació. Retallades europees en dies de pesca (arrossegament): • Es planteja que algunes flotes només puguin treballar 9 dies l’any. • El sector ho considera “insultant” i incompatible amb qualsevol model empresarial sostenible. • Reclamen que, si s’obliga a això, caldria subsidis per a la resta de dies laborables, cosa que tampoc es contempla. Desconnexió amb la realitat i impacte social • Des de la confraria es denuncia que: - Les institucions no coneixen el funcionament real d’un vaixell de pesca. - S’ignora la dimensió social i cultural de la pesca: identitat marinera, gastronomia, teixit econòmic portuari. - Es passa per alt que molts estudis científics locals (ICATMAR, IEO) mostren millora de l’estat de moltes espècies. • Carnisser alerta que, sense canvis, en 5 anys el port pesquer de Vilanova pot quedar reduït a la mínima expressió o desaparèixer. Resposta del sector • S’ha convocat una assemblea general extraordinària i es planteja declarar “persones no grates” els responsables polítics competents en matèria de pesca mentre no hi hagi un canvi de rumb. • Busquen que la protesta tingui ressò polític i es revisin les normatives abans que el mal sigui irreversible. Cinema i oceans: el documental “Ocean” Objectiu i contingut • Es presenta el documental “Ocean”, narrat per Sir David Attenborough, com a gran peça de divulgació sobre l’estat dels oceans. • Missatge central: els oceans són “la sang de la Terra”; sense oceans sans, el planeta i la nostra espècie no tenen futur. • Es mostren: - Zones devastades per sobrepesca, contaminació i plàstics. - Exemples de recuperació ràpida quan es crea una zona protegida i s’hi prohibeix l’explotació intensiva. - L’experiència i recerca de Manu Sanfélix i Enric Sala (projecte Pristine Seas de National Geographic). Campanya educativa “Reserva 30” • United Way España, amb l’Associació Vellmarí, impulsa una campanya escolar per protegir el 30% del mar Mediterrani abans del 2030. • Eines per a centres educatius: - Accés gratuït al documental via codis de Disney+. - Materials didàctics elaborats per National Geographic per treballar el film a classe (biologia, ètica, idiomes…). • S’espera: - Implicar moltes escoles (ja n’hi ha unes 35). - Aconseguir 500.000 signatures per a una iniciativa legislativa popular (reserva30.org) que garanteixi veritables zones marines estrictament protegides. • Es remarca que moltes “àrees protegides” actuals no tenen prou control ni restriccions, i cal un canvi real d’escala. Tarragona: política, cultura i informació local Actualitat municipal i cultural • Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio: - L’Ajuntament de Tarragona compra baixos i primer pis d’un edifici a Méndez Núñez per ampliar els espais vinculats al Teatre Metropol (centre d’interpretació de Jujol, botiga i restaurant). - Viñuales destaca que el Metropol es convertirà en un gran centre cultural, tot i que continuarà tancat fins a completar una restauració integral. • Atur: baixa lleugerament a la demarcació al novembre, especialment entre persones sense ocupació anterior. • Política local: Jordi Sendra anuncia la voluntat de tornar a ser candidat de Junts a les municipals de 2027. • Seguretat: operatiu conjunt de Mossos d’Esquadra i Policia Nacional contra la banda dels Trinitaris, amb 15 detinguts, algunes actuacions al Camp de Tarragona. Drets humans i espais emblemàtics • S’amplia la informació sobre la Setmana dels Drets Humans a Tarragona: - Exposició “Crits silenciosos, dones i terra del Pròxim Orient” al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. - Xerrades, tallers joves, acte literari i projecció del documental 50 graus Volum 2 al Teatre Tarragona. - Acció simbòlica a la Plaça de la Font: “Cap persona sense nom i cap nom sense drets. Els drets de les persones no es negocien”. Estat de la mar, trànsit i espais publicitaris • Espais fixos de servei públic: temps, trànsit i campanyes institucionals (neteja urbana, festivals com el REC: Festival Internacional de Cinema de Tarragona, activitats de Nadal al Port de Tarragona, recerca de l’ICIQ, etc.). Natura marina: la planta “germaneta pobra” de la Posidònia Zostera (Cymodocea nodosa) i ecosistema • Secció de divulgació de flora marina: - Presentació del gram o Cymodocea nodosa, conegut com la “germaneta pobra de la Posidònia”, tot i la seva gran importància ecològica. - Creix en fons sorrencs entre 5 i 25 metres, formant praderies denses gràcies a una xarxa de rizomes que estabilitzen el substrat. - Necessita llum abundant per fer la fotosíntesi i té fulles en forma de cinta de fins a 50 cm. - A l’abadia de Roses hi ha una de les praderies més importants de la Mediterrània. • Beneficis: - Protegeix la costa de l’erosió i els temporals. - Dona hàbitat i aliment a moltes espècies de peixos i invertebrats. Estructura general de l’episodi L’episodi combina: • Bloc informatiu inicial sobre tota la costa catalana. • Entrevista de balanç polític i de gestió a l’alcalde de l’Ampolla. • Secció de natura marina. • Segona hora: cultura i comunitat (biblioteca de l’Ampolla), tradició marinera (bany de Nadal), crisi de la pesca a Vilanova i mirada global als oceans (documental Ocean). • Tancament amb butlletí local de Tarragona Ràdio i espais de servei (meteo, trànsit, anuncis). En conjunt, el programa posa el focus en comunitats costaneres, sostenibilitat, mar i territori, alternant actualitat dura (pesca, regulacions, canvi climàtic) amb cultura, educació i tradició marinera.

  • 1h 52min

    Resiliència marina, pesca i rem al litoral català

    Resum general del podcast Arran de Mar ofereix un recorregut complet per l’actualitat marítima catalana: des de la protecció dels espais naturals i la gestió de la pesca, fins a la vida de les peixateries, els projectes europeus de recerca marina i el creixement dels esports de rem al territori. Tot plegat, amb un fort accent en la sostenibilitat, el teixit social local i el pes de la cultura marinera. 1. Actualitat a la costa catalana 1.1. Manca de gestió efectiva als espais naturals de la Costa Brava • L’entitat Sos Costa Brava presenta un informe que alerta de greus mancances de gestió en espais naturals protegits com el Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Montgrí i Illes Medes o altres zones de la xarxa Natura 2000. • Principals deficiències administratives: - Absència de plans especials de protecció. - Manca de plans de regulació d’usos i gestió. - Inexistència d’òrgans gestors específics. - Delimitació definitiva pendent en molts espais. - Pressupostos insuficients. "Sense aquests cinc elements no hi ha cap mena de gestió correcta, efectiva i mínima d'un espai natural. No és que ho digui Sos Costa Brava, és que ho diu la llei." • Només el Parc Natural del Cap de Creus i Castell–Cap Roig tenen pla especial, i només Cap de Creus i Illes Medes disposen d’un pla regulador d’usos aprovat. • Amenaces principals sobre aquests espais: - Turisme desmesurat. - Fondeig incontrolat, especialment sobre les praderies de Posidònia. - Activitats extractives dins de zones protegides. - Planejaments urbanístics agressius. - Espècies invasores. • Reivindicacions clau de Sos Costa Brava: - Complir el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992. - Aplicar la Llei d’Espais Naturals de 1985 (plans especials, plans rectors, pressupost i òrgans gestors). - Aprovar definitivament la llei del Conservatori del Litoral per frenar nous projectes urbanístics a la costa. 1.2. Fort rebuig del sector pesquer a la reducció d’esforç a la Mediterrània • La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors qualifica d’indignant la proposta de la Comissió Europea per al Pla Multianual de la Mediterrània, que planteja una reducció del 65% de l’esforç pesquer. • Impacte de la proposta: - La flota catalana quedaria amb només 9 dies de feina l’any, ampliables a un màxim de 130 dies. - El sector reclama mínim 180 dies per embarcació. - Demanen eliminar la quota de gamba vermella, que els informes científics situen en nivells sostenibles. • El president de la Federació, Antoni Abad, denuncia que Brussel·les no té en compte: - La recuperació dels estocs pesquers. - L’esforç fet per la flota catalana (selectivitat, vedes, millores tècniques). • El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat coincideix: considera que la proposta està desconnectada de les dades científiques i de la realitat socioeconòmica. • El govern català demana al Ministeri un front comú mediterrani per frenar la mesura si no incorpora les demandes del sector. • Dades de la Comissió General de Pesca del Mediterrani: - La pressió pesquera s’ha reduït un 50% en una dècada. - La biomassa ha augmentat un 25%. - Les poblacions en situació no sostenible han passat del 73% al 52%. ⇒ Tensió de fons: el sector i la Generalitat defensen que ja hi ha una recuperació clara i que cal reconeixement als esforços de la flota, no noves retallades dràstiques. 1.3. Teixit social i equipaments locals al Delta de l’Ebre i Garraf Nou centre d’entitats a l’Ampolla • L’Ajuntament de l’Ampolla inaugura un centre d’entitats per donar servei a clubs i associacions. • Objectius: - Facilitar el dia a dia de les entitats. - Enfortir el teixit associatiu i social. • Característiques de l’equipament: - Sala gran per a reunions i activitats col·lectives. - Dos despatxos per trobades més reduïdes. - Armaris per emmagatzemar material de cada entitat. • Relevància especial: - Recuperació d’un espai propi per a la Creu Roja, que feia un any que no disposava de lloc per atendre usuaris amb privacitat. - Integració d’una oficina d’atenció a la ciutadania en el mateix centre. L’Ajuntament considera vital la tasca de les entitats per a la cohesió social, cultural i esportiva del municipi. Proves del sistema d’avís de la presa del Foix (Garraf) • A Cunit i Cubelles, es reactiven les proves de sirenes del pla d’emergències de l’embassament del Foix. • Objectiu: validar el sistema d’avís acústic a la població en cas de trencament de la presa. • Característiques de la prova: - S’activen només les quatre sirenes del municipi. - No cal fer cap actuació ciutadana ni trucar al 112. - Forma part del desplegament del sistema, que es vol tenir enllestit abans d’acabar el 2025. 1.4. Fires i Nadal: economia, turisme i cultura marítima Fira de Santa Llúcia de Canyelles • La 23a Fira de Santa Llúcia de Canyelles tanca amb 113.000 visitants, consolidant-se com la segona fira de Nadal de Catalunya. • Elements destacats: - Més de 350 parades d’artesania, alimentació i productes nadalencs. - Ampliació de les casetes de fusta per garantir qualitat i ambient familiar. - Transformació del castell en una gran exposició: de 6 anys dedicats a Harry Potter a recreacions de la màgia Disney. - Objectiu d’entrar al circuit de mercats nadalencs europeus a partir del 2026. - Tancament amb un piromusical nadalenc de la pirotècnia Igual. Nadal al Port de Barcelona • El Port Vell de Barcelona acull el programa “Nadal al Port”, que s’estén fins al Moll de les Drassanes i es consolida com a gran esdeveniment marítim de les festes. • Activitats principals: - Batejos de vela gratuïts impulsats per la Fundació Barcelona Capital Nàutica per mostrar que navegar pot ser sostenible, inclusiu i accessible. - Recorreguts nocturns amb golondrina tematitzada. - Vaixells històrics del Museu Marítim (com el Santa Eulàlia i el Far Barcelona) oberts al públic. - Bústia reial i carpa per escriure cartes dels infants. - Presència del vaixell de l’ONG Open Arms per tercer any. • Iconografia i espai públic: - La torre Jaume I es converteix en el gran arbre de Nadal del port. - Façana de l’Autoritat Portuària il·luminada i un estel de 17 metres a la plaça del Portal de la Pau. - Un pòrtic de 12 metres fet amb contenidors marítims dóna la benvinguda als visitants. • Tradició esportiva i activitats familiars: - Copa Nadal del Club Natació Barcelona. - Primer bany de l’any del CN Atlètic Barceloneta. - Regata de l’Oles del Reial Club Marítim de Barcelona. - Participació d’equipaments com Maremagnum, Aquàrium, Museu d’Història de Catalunya, World Trade Center. - Fan Box, parc inflable gegant, i noves atraccions (Energy i arbre de boles accessible). • Reis d’Orient i mobilitat: - El 3 i 4 de gener, el Moll Oriental es converteix en el centre d’operacions dels Reis. - Activitats, tallers i entrega de cartes. - Trenet nadalenc gratuït de Marina Vela connectant els principals punts del Port Vell amb el tinglado reial. Patchwork nadalenc al Maresme • A Marenys de la Selva, l’associació Cosim Marenys organitza la 7a trobada de patchwork. • Contingut de la jornada: - Participants elaboren un ninot de Nadal amb tècnica inspirada en el Log Cabin, un dels blocs més senzills del patchwork clàssic. - Objectius: - Mostrar la feina de l’associació. - Engrescar nova gent al món del patchwork i la costura creativa. - Exposició de treballs de les sòcies i informació d’activitats anuals (taller d’estiu per a infants i joves, trobada pel Dia Mundial del Càncer de Mama). 1.5. Solidaritat i infraestructures a Tarragona Port de Tarragona i campanya “Llum per la dignitat” • El Port de Tarragona se suma a la campanya de Nadal “Llum per la Dignitat” de Càritas Interparruquial de Tarragona. • Acció concreta: - Compra de 300 garlandes de llum solars que es repartiran entre la plantilla i col·laboradors. - Objectiu: recaptar fons per al projecte socioeducatiu Som-hi Tots. • Missatge del president del Port de Tarragona, Santi Castellà: - La pobresa i l’exclusió econòmica són problemes que s’han d’afrontar cada dia. - Reivindica la importància de la solidaritat veïnal i del paper de Càritas. • El projecte Som-hi Tots: - Garanteix el benestar d’uns 50 infants en situació de vulnerabilitat. - Ofereix acompanyament i suport escolar a nens i nenes de 6 a 12 anys fora de l’horari lectiu. Polèmica pel camí de ronda a la costa de Tarragona • El BOE publica la formalització del contracte per a les obres del camí de ronda entre la platja de la Savinosa i la platja de la Rabassada a Tarragona. • Dades del projecte: - Impulsat per la Diputació de Tarragona i avalat per la Direcció General de Costes de l’Estat. - Execució a càrrec de Serranco S.A.U. per un import de 789.900 €. • Conflicte ambiental: - Més d’un centenar de persones es concentren per demanar que no es faci l’obra. - La plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona i entitats ecologistes com GATA alerten que el projecte atempta contra el medi natural. - Crítica principal: previsió d’una pista de 5 metres d’ample per a vianants i bicicletes que podria generar massificació i impacte sobre un espai tranquil i de gran valor paisatgístic. Reclamen alternatives menys lesives que permetin gaudir de la costa sense degradar-la. Altres titulars de ciutat • Tarragona Ràdio informa de: - Compromís municipal en la lluita contra la SIDA, amb dades de reducció de la incidència del VIH a la demarcació. - Voluntat de l’Ajuntament de Tarragona de pintar totes les escoles públiques el 2026 i millorar equipaments esportius, amb una partida d’1 milió d’euros. 1.6. El temps i el trànsit • Previsió meteorològica (Luis Mi Pérez): - Situació plàcida a la major part del litoral: vent feble de sud / sud-oest, ambient agradable. - Dimarts: reforç del vent de ponent i mestral a la Costa Daurada (especialment Baix Ebre, Baix Camp, Tarragonès). - Tramuntana entrant al nord de la Costa Brava a últimes hores. - Estat de la mar entre marejol i maror, amb mar més agitada al Baix Ebre i Montsià. • Trànsit (Servei Català de Trànsit): - Incidències i retencions a l’AP-7, B-30, C-58, C-33, A-2 i rondes de Barcelona per accidents, avaries i volum de trànsit. 2. Recerca marina: Projecte Resmet / Resmet Plus 2.1. Objectiu i evolució del projecte • El Projecte Resmet és una investigació europea sobre el moviment i comportament dels peixos al litoral català i al Golf de Lleó. • Entrevista amb el director, el biòleg Bernat Areu, que explica l’evolució cap al nou programa Resmet Plus. • Durada i continuïtat: - Primera fase de 4 anys (fins al 2024), amb resultats molt rics en dades. - Renovació europea del projecte amb el Resmet Plus, mantenint la filosofia inicial però augmentant el nombre d’espècies i l’escala d’estudi. 2.2. Plantejament científic • Diagnòstic inicial: la gestió pesquera i de les àrees marines protegides (AMP) és sovint fragmentada: - Les reserves gestionen només el seu espai. - Manca coordinació amb la gestió pesquera general. - Diferències normatives entre Espanya i França. • Pregunta clau del projecte: - Com es mouen realment els peixos? - Quins hàbits espacials i temporals tenen al llarg de l’any? • Objectiu final: - Entendre la seva necessitat espacial per replantejar i optimitzar les mesures de gestió i conservació. 2.3. Xarxa de receptors acústics i àmbit d’estudi • S’utilitza una extensa xarxa d’hidròfons (receptors acústics) al fons marí. • Evolució de la xarxa: - Inici: uns 94 receptors entre l’abadia de Pals i la reserva marina de Banyuls (França). - Actualitat: entre 110 i 120 hidròfons repartits per tota la costa catalana fins al delta de l’Ebre, reforçant punts estratègics - Col·laboració amb investigadors francesos de l’IFREMER i altres grups mitjançant l’European Tracking Network. • Resultat: una xarxa conjunta de receptors que cobreix més de 500 km de costa, del delta de l’Ebre fins a Marsella. 2.4. Descobriments principals sobre el moviment dels peixos Diversitat d’estratègies de moviment • S’han identificat moltes estratègies diferents, trencant la idea que els peixos són sempre molt locals: Espècies molt residents (es queden en àrees reduïdes), que són les principals beneficiàries de les AMP. Espècies residents que fan moviments extraordinaris (desplaçaments llargs associats sobretot a la reproducció). Espècies que viuen en fons no rocosos, especialment a les badies de Pals i Roses, on les praderies de Cymodocea nodosa (i altres fanerògames) es revelen com a hàbitats essencials per alimentació i refugi. Corredors ecològics submarins • Gran aportació del projecte: demostració de l’existència de corredors ecològics marins, un concepte clàssic en ecologia terrestre però menys documentat sota l’aigua. • S’ha vist que: - Moltes espècies (com espets, sards, certes espècies de depredadors mitjans) es desplacen entre les Illes Medes i el Cap de Creus passant sistemàticament sobre praderies de fanerògames. - Aquestes praderies funcionen com a “autopistes biològiques”, connectant espais de gran valor ecològic. Ara no només es planteja que existeixi connectivitat marina, sinó que el projecte aporta dades i mapes concrets que ho demostren. Moviments de llarg abast • S’han detectat moviments de centenars de quilòmetres: - Orades marcades al nord (zona Montpellier) detectades a les Medes i retornant cap al nord. - Salpes registrades des del Golf de Lleó fins a Barcelona. ⇒ Aquests resultats obliguen a replantejar l’escala de la gestió: moltes poblacions no són locals, sinó compartides per amples trams de costa i diversos països. 2.5. Col·laboració amb pescadors i gestors • El projecte té una forta dimensió multidisciplinària i participativa: Implicació de pescadors professionals d’arts menors i pescadors recreatius. Participació de gestors de parcs naturals i responsables de gestió pesquera. • Paper clau dels pescadors: - Són indispensables per capturar i marcar peixos. - Aporten coneixement empíric de patrons i canvis al mar. El biòleg destaca que, sense els pescadors, “hauria estat impossible avançar com hem avançat”. • Intercanvi bidireccional: - Els científics reben informació de camp. - Els pescadors reben retorn de dades i coneixements sobre moviments i ecologia de les espècies. 2.6. Espècies tractades i nous focus (tintoreres i canyons) • Tonyina vermella: no es treballa directament en el marc de Resmet, perquè és una espècie pelàgica, molt mòbil, i la metodologia de receptors costaners s’adapta millor a espècies litorals. • Tintoreres (taurons): - Sí que s’han inclòs al Resmet Plus. - Objectiu: estudiar els canyons submarins de Cap de Creus i Begur com a hàbitats rics per aquests depredadors. - Col·laboració amb el projecte Taurons de la Costa Brava (Cadaqués) i amb l’Institut de Ciències del Mar. - Instal·lació d’hidròfons a profunditat al voltant dels canyons per veure estacionalitat i permanència de les tintoreres. - Encara no hi ha prou dades concloents per definir un patró clar. 2.7. Futur del projecte i aplicacions de gestió Nous objectius del Resmet Plus • Ampliació del nombre d’espècies marcades (ja superen la trentena). • Línies de treball per al 2026: - Anàlisi profunda de les dades acumulades per categoria de moviment. - Desenvolupament de mapes interactius i visualitzacions intuïtives per publicar al web del projecte i fer els resultats accessibles. - Estudi dels ports esportius i pesquers com a nous hàbitats artificials: - Molts peixos entren dins dels ports a alimentar-se i tornen a sortir. - Volen entendre la funció ecològica d’aquests espais humanitzats. Genètica de poblacions • Es comencen a prendre mostres genètiques de les espècies estudiades per: - Determinar la estructura de les poblacions (locals vs àmplies). - Si les poblacions són molt locals, es poden gestionar amb mesures locals. - Si són poblacions àmplies i compartides, cal coordinació internacional per a la seva gestió. ⇒ El projecte apunta a una gestió adaptativa basada en ciència: protegir corredors ecològics, ajustar límites d’AMP i definir regulacions coordinades entre països. 3. Sector pesquer i peixateries: pressió reguladora, mercat i futurs 3.1. Distribució i venda de peix a Tarragona: la visió d’una empresa familiar • Entrevista amb Artur Bodesca, gerent i copropietari de Tarraco Sifon, empresa familiar de quarta generació que: - Disposa d’un punt de venda al detall al Mercat Central de Reus. - Subministra peix a grans restaurants de la província de Tarragona. 3.2. Impacte de les restriccions a la pesca d’arrossegament • L’empresa se sent directament afectada per les noves restriccions a la pesca d’arrossegament: - Tenen més dificultats per garantir regularitat i volum de producte local de platja. - Tot i això, encara poden abastir-se d’altres ports mediterranis i també de ports d’Espanya i Europa. • Gran preocupació per la campanya de Nadal: - La gamba i l’escamarlà són clau en aquestes dates. - Els pescadors esperen multiplicar per dos el preu de gamba/escamarlà a Nadal per compensar l’any. 3.3. Crítica a la política europea de pesca • Artur considera que el problema ve de lluny i és estructural: Les polítiques europees van canviant constantment sense un objectiu clar comunicat al sector. No se sap exactament què es vol aconseguir ni com. Reivindica que s’expliqui on es vol arribar i quines alternatives hi ha per a pescadors i peixateries. “Si juguem als escacs, no pots canviar les regles a mitja partida.” • Accepta la necessitat de protegir ecosistemes (per exemple, evitar la captura massiva d’immadurs), però reclama planificació i transició justa. 3.4. Canvi de model de consum i competència dels supermercats • Descripció del canvi social: - Abans, moltes dones no treballaven fora de casa i podien anar al mercat diàriament. - Ara, amb jornades laborals llargues, la gent es decanta pels supermercats, oberts més hores i amb més múscul econòmic. • Efectes sobre les peixateries tradicionals: - Pèrdua d’un gran volum de venda al detall (estima que els supermercats controlen prop del 90% de la venda de peix al detall). - Les peixateries, però, continuen sent el lloc on es pot trobar peix de platja de proximitat i assessorament expert. • Crítica als grans distribuïdors: - Als supermercats difícilment s’hi troba peix de platja. - S’hi ven sobretot peix de viver i productes filetejats i en safata. - Denuncia un desequilibri de poder: grans cadenes amb ajuts i facilitats vs petites empreses amb molts costos fixes. 3.5. Temporades, productes i adaptació dels restaurants • Temporada actual i productes destacats: - Calamar (especialment a la tardor: setembre–novembre). - Rap. - Galeres, que comencen amb el fred (equiparades als calçots com a producte típic d’hivern). • Situació de gamba i escamarlà: - La gamba vermella de Tarragona es pesca tot l’any gràcies a barques més modernes que arriben a 400–500 m de fondària. - L’escamarlà de platja està fallant (possiblement per canvi climàtic i invasió d’espècies no natives). - En canvi, hi ha molta gamba blanca, abans molt estacional i ara present quasi diàriament. • Relació amb la restauració: - Tarraco Sifon serveix a restaurants d’alta gamma, inclosos 5 estrelles Michelin de la província. - Ofereixen assessorament personalitzat sobre: - Temporada òptima de cada espècie. - Millor relació qualitat–preu. - Producte local vs producte d’altres zones. • Dificultat de rendibilitzar peix de platja en restauració: - Molts peixos són petits i amb molta merma. - Per a un restaurant, és més rendible treballar peix de gran mida (llobarros, etc.), que permeten racions amb menys percentatge de rebuig. - Això fa que peix com el lluç de platja sigui ideal per a peixateries però menys atractiu per a cartes gastronòmiques. 3.6. Canvi climàtic, regulacions laborals i futur del sector • Els pescadors alerten del canvi climàtic i l’escalfament del Mediterrani; les peixateries ho noten de forma indirecta en la disponibilitat i canvi d’espècies. • Artur assenyala també canvis laborals i de costos: - Augment important del salari mínim i obligacions laborals. - Dificultat per mantenir plantilles en un context de caiguda de vendes i dura competència. • Estratègia de futur que proposa: Especialització de les peixateries: Posicionar-se com a experts de confiança. Oferir informació clara sobre origen, temporada i diferències de preu. Explicar, per exemple, per què un producte local costa més que un d’importació, igual que es fa amb el pernil de qualitat. Honestedat i traçabilitat: Dir sempre d’on ve el peix (del nord, de casa, d’importació). Educar el consumidor perquè pugui triar amb criteri, no només per preu. Defensa que el valor afegit humà (consell, proximitat, coneixement) és l’única manera de resistir davant la gran distribució. 4. Esports de rem: des de la base fins a la competició catalana 4.1. Club de Rem Delta (Sant Jaume d’Enveja) i la trajectòria de Noa Quinquilla • Entrevista a Noa Quinquilla, jove remadora del Club de Rem Delta, i a la seva entrenadora i directora tècnica Maria Alonso (Meri). 4.2. Reconeixement i palmarès • Noa és escollida millor esportista de l’any a la Gala de l’Esport de Sant Jaume d’Enveja. El premi el decideixen les mateixes entitats esportives del poble, fet que li dóna un valor especial. Noa confessa que no s’ho esperava i que és un gran orgull que reconeguin el seu esforç. • Resultats esportius destacats: - Subcampiona d’Espanya (2a) en el Campionat d’Espanya de 1.500 m, sent cadet de primer any. - 3a d’Espanya en el Campionat d’Espanya de llarga distància (6 km). • Objectiu actual: - Noa aspira a ser campiona d’Espanya (1a) en la pròxima temporada. 4.3. Entrenament, exigència i compatibilitat amb els estudis • Noa fa quart d’ESO i combina estudis amb entrenaments intensius. • Rutina d’entrenament setmanal: - Dilluns: sèries a l’ergòmetre. - Dimarts i dijous: treball de peces (sèries específiques) al gimnàs o a terra. - Dimecres i divendres: sortida a rem en aigua. - Dissabte: doble sessió (peces i sèries a l’aigua). • Carrega aproximada: unes 2 hores al dia, 6 dies/setmana. • Meri destaca que el rem és un dels esports més complets reconeguts als Jocs Olímpics, exigent tant físicament com mentalment: - Cada regata és diferent per factors externs (vent, onatge) i interns (nervis, salut, forma física). • El club treballa per incorporar: - Xerrades psicològiques per gestionar nervis i pressió competitiva. - Orientació en alimentació per a joves esportistes. 4.4. Accés al rem i salut • Curiositat: Noa comença al rem per recomanació mèdica a causa d’una escoliosi. El metge li va recomanar natació o rem. Com que al poble només hi ha piscina a l’estiu, opta pel rem, descobreix el club i s’hi queda. • Missatge inspirador: - El rem li ha permès millorar la salut, créixer esportivament i descobrir una gran passió. - Noa anima qualsevol persona a provar-ho, encara que parteixi de zero. 4.5. Filosofia del club i estructura • El Club de Rem Delta aposta per: - Un ambient familiar i d’equip, combinant modalitats individuals i de grup. - Formació a mida i embarcacions estables per a principiants que no volquen fàcilment. • Meri subratlla que: - Ella ja té el seu bagatge esportiu; ara les medalles són dels esportistes. - Vol que les regates siguin experiències positives perquè els joves vegin recompensat l’esforç. • El club vol donar eines perquè, si algun dia els remadors passen a alt rendiment, ja tinguin una base sòlida en hàbits i mentalitat. 4.6. Lliga Catalana de Llegut i organització de regates (Rem Arenys) • Entrevista a Núria Rosales, presidenta del Club de Rem Arenys, que explica com ha anat la darrera regata de la Lliga Catalana de Llegut celebrada a Arenys de Mar i què implica organitzar un esdeveniment així. Resultats esportius • Arenys presenta tres tripulacions: - Veterans masculins. - Veteranes femenines. - Mixt (tercera regata que disputen com a equip nou). • Tots tres bots entren a la final A de la regata. • Classificacions finals a la regata i a la general de la Lliga: - Veterans: 2ns a la regata i 2ns a la general. - Veteranes: 3es a la regata i 3es a la general. - Mixt: 4t a la regata però mantenint la 3a posició final a la general. ⇒ El club es mostra molt satisfet, sobretot tractant-se d’una regata a casa. Properes fites • La Lliga Catalana de Llegut ja ha acabat; ara toca el Campionat de Catalunya a Mataró (13–14 de desembre): - Dissabte: eliminatòries. - Diumenge: semifinals i finals. - Arenys hi participarà amb les tres tripulacions. Organitzar una regata: logística i dificultats 1) Muntatge del camp de regates (la part més complexa) • Cal instal·lar morts (pedres) al fons marí amb boies per delimitar: - 4 carrils de competició. - Boies de gir i boies per a la cronometrada de 500 m. • Cada mort pesa uns 80 kg. • Tasques clau: - Tirar les pedres al punt exacte, segons GPS, respectant la distància de 25 m entre boies. - Alinear els carrils perquè siguin justos i segurs per a totes les tripulacions. • Problema principal: recuperar els morts un cop acabada la regata. No poden quedar al fons; cal treure’ls. Es necessita una embarcació amb maquineta (normalment barques petites de pesca) per anar-los aixecant. La part crítica és treure la pedra de l’aigua i pujar-la a la barca, tot i que a l’aigua pesen menys per la flotabilitat. • Si es retarda la recuperació i ve un temporal: - Les pedres queden colmades de sorra i són molt difícils de treure. - El club ja ha perdut morts en temporades anteriors, deixant-los enterrats al fons. • Els morts són propis del club, fets artesanalment amb motlles de pneumàtics de camió plens de formigó (després es talla la goma). 2) Muntatge d’infraestructura a terra • Més senzill: en 45 minuts es pot muntar el dispositiu: - Carpes, taules, equip d’àrbitres i cronòmetre. - Molt material el cedeix l’Ajuntament. • Recollida ràpida: en mitja hora, amb ajuda dels membres del club, es deixa tot recollit. Canvi de calendari per canvi climàtic • Abans, la Lliga de Llegut es disputava a l’estiu (juny–setembre). • Per les onades de calor i el risc de cops de calor a bugadors i personal, la Federació ha mogut el calendari a la tardor. • Nous riscos a la tardor i hivern: - Temporals de llevant, onatge fort, tempestes. - Més regates suspendre’s o ajornar-se per mal temps. • Per a la Lliga de Llagut Mediterrani (gener–març): - Moltes proves es fan a riu o al Canal Olímpic, on no hi ha onatge. - Núria, però, confessa que no li agrada competir al Canal Olímpic perquè el troba "massa pla", gairebé com una bassa. ⇒ El rem català es troba entre la necessitat d’adaptar-se al clima i el desig de mantenir el caràcter mariner de les regates a mar obert. 5. Tancament i línies temàtiques principals Eixos clau que travessen tot el programa: • Sostenibilitat i governança marina: - Manca de gestió real en espais protegits de la Costa Brava. - Conflictes entre polítiques europees de pesca i realitat del sector. - Recerca puntera (Resmet) que aporta dades per a una gestió basada en ciència i connectivitat ecològica. • Economia blava i territori: - Impacte de restriccions en la pesca d’arrossegament sobre peixateries i restaurants de Tarragona i la Costa Daurada. - Iniciatives locals com el centre d’entitats de l’Ampolla o la campanya solidària del Port de Tarragona. • Cultura i identitat marítima: - Mercats i fires nadalenques lligades al mar (Nadal al Port de Barcelona, Santa Llúcia de Canyelles). - Rem com a esport d’arrel marinera: des del Club de Rem Delta fins al Rem Arenys i la Lliga Catalana de Llegut. • Teixit social i comunitari: - Associacions que treballen en àmbits creatius (Cosim Marenys) o socials (Càritas, Creu Roja) reforçant la cohesió de pobles i ciutats costaneres. En conjunt, el programa ofereix una visió polièdrica de la vida arran de mar a Catalunya, combinant notícia, anàlisi, testimonis professionals i esportius i mostrant com el mar continua sent eix central de l’economia, la cultura i la identitat dels territoris costaners.

  • 1h 52min

    Mar Mediterrània, pesca i cultura marítima

    Resum general del programa Arran de Mar dedica aquest episodi a la conservació del mar Mediterrani, la pesca esportiva i la ciència ciutadana, la cultura portuària i la llengua, la gastronomia marinera, el rescat de persones migrants al Mediterrani, la sal marina tradicional, els cetacis i una àmplia agenda d’activitats a la costa catalana. L’espai combina entrevistes científiques, testimonis d’entitats (Federació Catalana de Pesca, Open Arms, associació Cetàcia…), reportatges culturals i lingüístics, una secció de cuina marinera, i el butlletí local de Tarragona Ràdio amb informació d’actualitat i agenda. 1. Estat del Mediterrani i projectes de recerca Impactes humans al mar Mediterrani • El Mediterrani és una de les mars més afectades del món per l’activitat humana: alta densitat de població costanera, turisme intensiu i trànsit d’embarcacions. • Principals pressions: - Residus i brossa marina - Espècies invasores - Contaminants emergents - Canvi climàtic (tempestes més fortes, alteracions de nutrients i floracions) - Fragmentació d’hàbitats i pèrdua de biodiversitat «El 98% dels punts de mostreig no tenen un bon estat ambiental pel que fa a contaminació per microplàstics a superfície.» • Els microplàstics, a més de les partícules en si, alliberen contaminants adherits que entren a la xarxa tròfica marina i acaben afectant també la salut humana. Projecte Miramar i àrees marines protegides • Miramar és un projecte Interreg europeu amb socis d’Espanya, Itàlia, Croàcia i Grècia. • Objectiu central: - Avaluar degradació i salut dels ecosistemes en: • Àrees marines protegides • Zones d’interès per a aus • Aiguamolls i praderies de Posidònia • S’hi integren indicadors múltiples: - Pressions humanes (contaminació, usos costaners) - Estat de Posidònia oceanica i d’ecosistemes clau - Espècies indicadora i biodiversitat • S’evidencia que moltes àrees marines protegides presenten altes concentracions de plàstics i microplàstics, sovint superiors a zones aparentment més impactades, per l’efecte dels corrents marins que hi acumulen residus. Projectes sobre Posidònia i Plastic Boosters • Dos grans eixos de recerca: - Projecte Miramar (on participa el Centre Oceanogràfic de Balears): • Estudia els impactes cumulatius: microplàstics, contaminants emergents, aigües residuals, etc. • Vol entendre l’ecosistema de forma holística per orientar mesures de gestió integrades. Projecte MedProAct (no hi participa el centre entrevistat, però és complementari): • Se centra en praderies de Posidònia i indicadors del seu estat. • Pretén elaborar un catàleg de bones pràctiques per mitigar impactes humans (fondejos, contaminació, usos costaners...). • Les praderies de Posidònia són descrites com: - Fortament protectoras davant el canvi climàtic (segrest de carboni) - Claus per a la producció primària, la biodiversitat i la protecció de costa L’Abadia de Pollença com a cas d’estudi • L’Abadia de Pollença (Espanya) és l’àrea principal d’estudi de Miramar: - Espai semi tancat amb alta riquesa ecosistèmica: • Praderies de Posidònia • Aiguamolls / zones humides • Espècies protegides i hàbitats diversos - Gran complexitat d’usos humans: • Turisme • Àrea portuària • Abocadors i altres pressions terrestres • El projecte hi desenvoluparà: - Mostrejos intensius (a partir del proper abril) - Avaluació d’impactes combinats - Un catàleg dinàmic de bones pràctiques destinat a ajuntaments, gestors i societat civil, adaptable a altres zones mediterrànies. 2. Pesca esportiva, ciència ciutadana i regulació Projecte Truitacat i expansió al mar • La Federació Catalana de Pesca explica el projecte Truitacat, en marxa des de fa 4–5 anys en rius de salmònids. • Idees clau: - Pescadors federats i esportistes recullen dades sobre: • Espècies i quantitats de peix • Estat dels rius, ports i zones de pesca - Les dades complementen la recerca científica i tècnica oficial (universitats, administració). - Ha servit també per formar joves pescadors en: • Tècniques de pesca • Coneixement ecològic dels rius i respecte pel medi • Ara es vol ampliar el model: - A tota la pesca continental - A la pesca marítima, amb col·laboració de la Direcció General de Pesca Marítima. Ciència ciutadana i objectius ambientals • El nou pla vol implicar: - Pescadors de concurs i no competitius - Recollida sistemàtica d’informació sobre: • Estat de platges, ports i mars • Espècies que apareixen (noves presències, anomalies) • És una forma de ciència ciutadana que ha de: - Ajudar l’administració a prendre decisions de gestió - Enfortir la cultura de respecte ambiental entre pescadors, especialment els més joves. Relació amb l’administració i càrrega burocràtica • La Federació explica diverses gestions en curs: Reunió amb el Departament de Territori per aclarir • Que els concursos de pesca no han de pagar taxa d’ocupació del domini públic, segons la llei. • Es busca un document formal perquè ajuntaments deixin d’exigir tràmits i taxes indegudes. Al·legacions a la nova normativa del registre i geolocalització de pescadors recreatius demanada per la Unió Europea: • Consideren que el projecte està fet a corre-cuita i “verd”. • Denuncien problemes de protecció de dades i de viabilitat (obligar gent gran a usar dispositius de geolocalització i declaració immediata de captures). • Es tem més burocràcia per a: - La federació - Pescadors d’edat avançada i col·lectius menys digitalitzats Futur de la Federació i competicions • El president en funcions, Quim Vinyals, afronta el càrrec: - Amb suport de l’equip anterior - Amb voluntat de mantenir la competició (campionats d’Espanya i del món) - I de col·laborar amb l’administració com a “estructura més” en la protecció del medi. • Ja treballen en els calendars de 2026, plens de competicions i activitats. 3. Cultura marítima, llengua i ports de Catalunya Exposició “Als ports de Catalunya, un mar de paraules” • Reportatge des del Port de Vilanova i la Geltrú sobre una exposició itinerant que combina: - Lèxic portuari en català - Difusió de la cultura marítima i portuària - Sensibilització pel medi ambient i la relació port-ciutat Objectius lingüístics i culturals • Impulsada per Plataforma per la Llengua i el Departament de Territori / Ports de la Generalitat. • Objectius principals: - Preservar i difondre el lèxic tècnic portuari en català. - Fer reflexionar el públic sobre l’ús de paraules habitualment dites en castellà o anglès tot i tenir forma catalana. - Reforçar el prestigi i l’ús del català en l’àmbit professional marítim. «Moltes vegades la gent identifica aquests elements amb paraules en castellà o anglès… i això fa reflexionar en veure que en català hi ha aquesta paraula amb referent propi.» Continguts de l’exposició • Consta de 8 panells il·lustrats que presenten: - Parts i tipologies de ports - Activitats pesqueres, esportives i comercials - Aspectes ambientals i de sostenibilitat - La integració del port amb la ciutat • El Port de Vilanova i la Geltrú hi té un paper central: - Serveix de model real per al dibuix del port - S’hi destaquen les seves pràctiques de sostenibilitat i diversitat d’usos Reaccions locals i continuïtat • Ports de la Generalitat veuen el projecte com un doble instrument: - De difusió lingüística - De coneixement de l’activitat portuària (econòmica, ambiental i social) • Plataforma per la Llengua destaca: - La necessitat que els professionals del sector dominin el català com a llengua de treball. - El desconeixement general del vocabulari portuari, tot i el seu pes econòmic. • L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú valora: - L’orgull de tenir una exposició basada en el seu port. - La idea d’afegir un nou panell amb expressions típiques dels pescadors locals. - La possibilitat que l’exposició acabi quedant-se a la ciutat un cop acabi la itinerància. 4. Gastronomia marinera: escabetx de barat Recepta tradicional “de iaia” • El cuiner Adrià Ceritxol presenta una recepta clàssica de barats en escabetx, molt pròpia dels barris mariners i pensada per a la conservació del peix. Ingredients principals (per a 4 persones) • 4 barats, eviscerats i filetejats • 1 ceba (de Figueres o blanca) • 1 pastanaga • 1 cabeça d’alls sencera • 2 fulles de llorer • 3 branquetes de farigola • ½ litre de vinagre de vi blanc • 200 ml de vi blanc (moscatell o vi “de cul d’ampolla”) • 1 cullerada sopera de pebre en gra • 300 g de farina • ½ litre d’oli d’oliva Procediment bàsic • Sofregir suau (sense daurar) en una cassola: - Ceba i pastanaga laminades o tallades fines - Cabeça d’alls, llorer i farigola - Amb l’oli d’oliva que després serà base de l’escabetx • En paral·lel, enfarinar i fregir els filets de barat i reservar-los. • Quan la verdura ha “caigut” però sense agafar color: - Afegir el vi blanc i el vinagre - Deixar evaporar l’alcohol i el fortor del vinagre - Tast per ajustar dolçor i acidesa (es pot variar tipus de vinagre i vi). • Incorporar els barats fregits dins l’escabetx, fer un parell de minuts de xup-xup, apagar el foc i deixar reposar. Trucs i variacions • Reposar com a mínim 24 hores (millor 48 h) a la nevera: és un plat de conserva que guanya amb el temps. • No cal afegir aigua si s’ajusten bé vinagre i vi; però en el cas de fer escabetx de musclos, es pot incorporar aigua de cocció dels musclos per donar gust marí. • Es pot afegir gingebre fresc ratllat per donar un toc més actual. • Es pot fer el mateix escabetx base amb: - Tonyina, sardines, musclos, altres peixos blaus… Maneres de servir • Com a plat fred de taula compartida (“ranxo” al mig de la taula). • Com a aperitiu o tapa. • En entrepà fred (barat en escabetx amb pa cruixent). • Conservació: ben cobert d’oli i vinagre, aguanta fins a una setmana a la nevera. 5. Actualitat de Tarragona i publicitat local Durant la pausa central del programa s’escolta part de la programació i falques publicitàries de Tarragona Ràdio i serveis locals: Butlletí informatiu • Tàrraco 25 dispara les visites als monuments romans de Tarragona (Amfiteatre Romà, recintes del Museu d’Història…). - Més de 700.000 visitants fins al 31 d’octubre, unes 160.000 més que tot el 2024. - El cap de setmana es clou la commemoració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a patrimoni mundial. • Aprovació del pressupost de la Diputació de Tarragona per al 2026: - Creix un 6,8% - 48 M€ pel Pla Impuls Dipte - 20 M€ per projectes socials, culturals, esportius i econòmics - 14,5 M€ per xarxa viària - Més de 2 M€ per gestió del cicle de l’aigua • Tarragona prepara l’encesa de llums de Nadal a la Plaça de la Font, amb més de 200 actes nadalencs previstos. Falques destacades (Tarragona i entorn) • Pla Tarragona 26 – nou pla de ciutat per millorar recollida de residus i neteja viària. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa. • Obres de millora de la xarxa de clavegueram (EMATSA), amb tècniques no invasives. • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, 25 anys, amb projeccions al Serrallo i espais urbans. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al Campus Sescelades, referent en processos químics sostenibles. • Promoció del Moll de Costa i del Port de Tarragona com a Rambla cultural vora el mar. 6. Open Arms al Port de Tarragona i crisi humanitària El vaixell d’Open Arms a Tarragona • El vaixell d’Open Arms torna al Port de Tarragona (tercera vegada, segona en un any). • Objectius de la visita: - Sensibilitzar la ciutadania sobre migracions i rescat al Mediterrani. - Fer xerrades amb centres escolars: els infants visiten el vaixell i veuen espais i condicions reals de treball. • A bord s’hi mostra: - Una exposició amb la feina feta al llarg dels anys - Tractats i convenis internacionals sobre: • Protecció de persones migrants, refugiades i asil • Obligacions de rescat al mar Mortalitat i invisibilitat al Mediterrani • Open Arms denuncia que més de mil persones han perdut la vida al Mediterrani el 2025, i que la xifra real és molt més alta: - Les rutes són irregulars i no monitoritzades. - No se sap quantes embarcacions surten ni quanta gent porta cadascuna. • Moltes morts no queden registrades. Com funciona el rescat • Quan es detecta una embarcació en perill, es fa una crida Mayday i: - Totes les embarcacions de la zona tenen l’obligació legal d’acudir-hi. - Open Arms opera amb: • El seu vaixell gran (visitant a Tarragona) • Llanxes ràpides per acostar-se a les pasteres • Coordinació amb altres ONG’s i flota civil, incloent avions d’observació • Denúncia clau: molts vaixells mercants i estats europeus no compleixen aquesta obligació de rescat. Origen de les persones migrants i rutes • Les embarcacions surten principalment de Líbia i Tunísia, però: - Les persones provenen de múltiples països: • Banya d’Àfrica • Àsia i Orient Mitjà • Són gent que fuig de: - Guerres i conflictes armats - Emergència climàtica i pèrdua de mitjans de vida - Persecucions polítiques o religioses - Violències de gènere i mutilació genital femenina (en el cas de moltes dones) • Moltes han fet milers de quilòmetres abans d’arribar a la costa. Màfies, deutes i destins • Cas extrem: un jove del Camerun va dir haver pagat 20.000 € per la ruta, hipotecant el futur de diverses generacions. • Aquests diners solen implicar endeutament amb màfies, amb risc per a la família si no es paga. • El destí desitjat acostuma a ser França, Bèlgica, Alemanya o Regne Unit, però per la ruta del Mediterrani Central la realitat és l’arribada (si sobreviuen) a Itàlia o Malta. Travetes polítiques, ports segurs i externalització • Open Arms denuncia: - Dificultats creixents per desembarcar en ports segurs. - Pagaments de la Unió Europea a països tercers per externalitzar fronteres. - Cada cop que es tanca una ruta, n’obre una altra més perillosa. • Critiquen la manca de vies legals i segures i una gestió basada en: - Blindar fronteres - Deixar morir persones al mar i en rutes impossibles Diferències de tracte i racisme • Es contrasta el cas de l’acollida ràpida a persones ucraïneses amb: - El tracte molt més dur a persones africanes o asiàtiques. • Open Arms parla obertament de: - Racisme estructural - Aporofòbia (aversió a les persones pobres) • Es posa l’exemple del Port de Tarragona, envoltat de iots de luxe d’estrangers rics, una immigració que no molesta i fins i tot encareix l’habitatge, mentre es rebutja la immigració més vulnerable. Genocidi a Gaza i drets humans • L’entrevistada fa una reflexió molt dura sobre el genocidi a la Franja de Gaza: - Parla d’una “caiguda en picat dels drets humans”. - Denuncia que cap estat no hagi bloquejat relacions amb Israel o el comerç d’armes. - Acusa Europa de còmplice: de cara enfora condemna, però per darrere continua comerciant. «Aquest any jo el batejaria com el final dels drets humans. Hem de començar de zero.» • Expressa una manca total d’esperança que la situació millori si polítics i estats no actuen amb contundència. Futur immediat d’Open Arms • El vaixell es pot visitar a Tarragona fins diumenge: - Tardes (de 16 a 18 h) per al públic general - Caps de setmana: matí i tarda • Després: possible retorn a Barcelona i, quan sigui tècnicament possible, sortida de nova missió (ara frenada per avaries a dos motors). • Activitats permanents: - Projecte educatiu (xerrades i tallers) tot l’any - Projecte “Origen” al Senegal 7. Saltafoni: la sal salvatge de la Mar d’Amunt Què és la “Saltafoni” • Conversa amb Lluís Regincós, enginyer tècnic agrícola i observador meteorològic, que es presenta com un “intermediari entre la natura i la cuina”. • La Saltafoni és una sal marina natural que es forma de manera espontània a la Mar d’Amunt (entre Colera, Llançà i Port de la Selva), en: - Esquists i pissarres erosionats pel vent i la tramuntana - Forats naturals a la roca anomenats tafons (del cors/italià tafonare, perforar) • Procés natural: - Els temporals omplen els tafons d’aigua de mar - El sol i la tramuntana evaporen l’aigua - Es formen cristalls de sal molt purs i brillants Característiques i composició • L’anàlisi mostra: - Més potassi i magnesi que una sal convencional - Menys sodi • Lluís ho atribueix al fet que la sal es forma sobre roca mineral (esquists, faldespat, mica, quars), absorbint-ne part dels minerals. Collita i temporades • Temporada de formació de sal: aproximadament maig–setembre, depenent de: - Insolació - Vent de tramuntana - Absència de pluges (la pluja redissol la sal) • Accés als illots: - En caiac, quan la mar ho permet - Nedar-hi quan no es pot anar amb embarcació • Collita: - 100% manual amb espàtula, sense rascar la roca - Es recull només la flor de sal dels tafons més grans - Després s’asseca al sol a casa i es neteja amb lupa: • Es retiren algues, insectes cristal·litzats, etc. • Producció molt limitada: - En una temporada bona: 3–4 kg en total - Si plou sovint (com al juliol d’aquest any), la collita pot quedar gairebé arrasada. Comercialització i usos • Lluís comercialitza quantitats petites: - Pots de 30 g de ceràmica fets per un ceramista de Breda - Subministrament a restaurants de la zona que la fan servir com a sal de toc final • És un producte fortament territorial: - Segons ell, només es forma així a la Mar d’Amunt; al Baix Empordà la roca és diferent (granítica) i no es dona el mateix fenomen. • També hi ha referències similars a les Balears (“sal de cocó”), però és un producte poc conegut i poc explotat. 8. Càpsules del mar: el sífid de Cuvier Secció divulgativa en col·laboració amb l’Associació Cetàcia, dedicada avui al sífid de Cuvier (Ziphius cavirostris). Morfologia i alimentació • Gran cetaci amb dents (odontocet), de 6–7 metres de longitud. • Característiques distintives: - Aleta dorsal molt petita i situada molt enrere - Coloració clara, sovint ataronjada o ocre en adults (sobretot femelles) - Només dues dents frontals a la mandíbula, que no s’usen per mastegar. • Alimentació: - Principalment cefalòpodes de grans profunditats (calamars) - S’alimenten per succió, no mossegant. Comportament i rècords de busseig • A la superfície: - Poc actiu, natació lenta, pocs salts • Sota l’aigua: - És l’estiraci conegut que arriba a més profunditat i durant més temps: • Immersions d’alimentació de més de 2.000 m • Fins a 3 hores de durada - Després fa: • Sèries d’immersions mitjanes (uns 20 minuts) • Pauses de pocs minuts a superfície, moment en què es pot observar • És un dels cetacis més difícils de veure, per la poca estona que passa a superfície i la distància. Distribució al Mediterrani i al Garraf • Present a tot el Mediterrani, amb més abundància a: - Mar d’Alboran - Mar Lígur - Mar Tirré - Sud de l’Adriàtic - Aigües gregues, sobretot en canyons submarins profunds • A la zona del Garraf: - Observacions esporàdiques - Sovint lligades a profunditats > 1.100 m - Relacionat amb els canyons del Foix / Sant Salvador i de Cunit–Covelles - Es veu sobretot a la primavera, segons les dades d’Associació Cetàcia. Amenaces principals • Contaminació acústica submarina: - Especialment proves militars navals, sonars potents, etc. - Pot causar lesions internes i la mort per síndrome de descompressió: • Sorolls forts fan que pugin massa ràpid a superfície • Es formen bombolles de gas a la sang i teixits (com en bussejadors humans) • Estat de conservació desconegut: - Falta d’observacions i dades quantitatives suficients. Bones pràctiques d’observació • Normativa d’aproximació a cetacis: - Zona d’exclusió de com a mínim 60 metres - No tallar la seva trajectòria - Reduir velocitat i, si cal, aturar el motor • Associació Cetàcia disposa de permís científic per acostar-s’hi més quan cal, però per al públic general es recomana: - Respecte absolut i observació passiva 9. Agenda d’activitats al litoral català La part final del programa recull una àmplia agenda de cap de setmana per diferents territoris costaners. Costa Brava • Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí (28–30 novembre): - Parades, mercat ramader, conferències, sortides de natura… • Encesa de llums de Nadal a Llançà i Roses. • Activitats diverses: - Visita guiada La vida secreta dels masos de Cap de Creus (Cadaqués) - Taller de nusos mariners a l’Espai Gastromar de Llançà - Taller sobre el corriol camanegre (ocell protegit) a l’Espai Ter de Torroella - Xerrada sobre el controvertit projecte Fluvià Nàutic a Torroella de Fluvià Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre • Obra teatral “No solo duelen los golpes” (Pamela Palenciano) al Museu de Tortosa, vinculada al 25N. • Jornada “Tasta la cultura de l’Ebre: els sabors de l’oli” a Santa Bàrbara, sobre l’oli d’oliva de la plana del Montsià. • Presentació de la revista Rara (número dedicat al joc) a la Via Verda de Bot. • Representació de l’obra “Feminismes” a Roquetes, amb lectura prèvia del manifest del 25N. • Festival “Muses al marge” d’arts escèniques en femení a Amposta. • Fira de Nadal d’Ascó (16a edició) i 14a Mostra del Cava. Garraf • Fira de Santa Llúcia de Canyelles (23a edició): - Més de 350 parades i 140 casetes de fusta - Castell de Canyelles convertit en “castell dels contes màgics” - Parc Noel, Pare Noel, Patge Vibó, Arbre dels Desitjos, pessebres i exposicions - Presentació del llibre “Canyelles, un poble actiu i ple de vida” • Canyelles forma part del circuit de mercats de Nadal de la Diputació de Barcelona, amb candidatura a mercat europeu de Nadal el 2026. Maresme • Enceses de llums de Nadal a nombrosos municipis: Mataró, Arenys de Mar, Calella, Argentona, Palafolls, Cabrils, Montgat, Cabrera, Premià... A Arenys de Mar: cercavila, entrega de tions als nadons de l’any, repartiment de vi i caldo calent. A Calella: cercavila de capgrossos, presentació de la campanya “Nadal al cor” i espectacle infantil. • Santa Susanna: exposició de vehicles i pilots del Rally Dakar 2026. • Bosc dels tions “Ruquimón” a Dosrius: espai màgic ple de tions, obert fins al 21 de desembre. • Finca La Soleia (Canyamars, Dosrius): tria directa d’arbres de Nadal de plantació. • Festes majors de Sant Andreu a Òrrius i Sant Andreu de Llavaneres. 10. Tancament del programa L’episodi es tanca amb música de temàtica marinera i el comiat habitual de Marina Pérez des de Arran de Mar a Tarragona Ràdio, recordant que el programa torna cada dia de dilluns a divendres de 16 a 18 h, amb vocació de ser “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”.

  • 9'

    Diferències entre observatoris meteo oficials i particulars

    Resum del contingut Tema central: Explicació de què és un observatori meteorològic i quines diferències hi ha entre observatoris oficials i particulars, tant a nivell tècnic com d’ús de dades, especialment en conflictes amb asseguradores. 1. Què és un observatori meteorològic? Conjunt d’aparells per registrar variables meteorològiques (temperatura, pluja, vent, humitat, etc.). Inclou la figura de l’observador meteorològic (persona): Vetlla pel bon estat dels aparells (manuals o automàtics). Observa fenòmens que els sensors no poden registrar. "L'observador vetlla perquè les dades que dona l'observatori siguin correctes" 2. Tipus d’observatoris: manuals i automàtics Observatoris manuals: Aparells tradicionals: Termòmetres (abans de mercuri, ara d’alcohol o altres materials). Pluviòmetre tipus Hellman per mesurar la pluja. Higròmetres manuals (per exemple, amb pèl de cavall o pèl natural). Observatoris automàtics o digitals: Compostos per sensors que registren les variables i les envien a: Una consola o pantalla. Un data logger (emmagatzemador de dades). El núvol, des d’on es poden visualitzar o descarregar. 3. Observatoris oficials vs particulars Observatoris meteorològics particulars: Instal·lats per persones particulars (al jardí, teulada, etc.). Poden tenir instrumentació molt bona, però normalment: Són més econòmics (entre uns 200 i 2.000 € aproximadament). Observatoris meteorològics oficials: Pertanyen a serveis meteorològics oficials: Servei Meteorològic de Catalunya. Agència Estatal de Meteorologia. Poden ser manuals o automàtics. Costos molt més elevats: entre 5.000 i 20.000–30.000 €, segons: Precisió dels aparells. Lloc d’instal·lació. Tipus i qualitat del material. Xarxes oficials amb observadors particulars: Alguns observadors en terrenys particulars disposen d’instrumentació homologada. Exemples: Xarxa d’observadors meteorològics (XOM) del Servei Meteorològic de Catalunya. Xarxes secundàries de l’Agència Estatal de Meteorologia. Les dades d’aquests punts són tan vàlides com les de les estacions oficials pròpies. 4. Instal·lació, manteniment i fiabilitat de les dades Aspectes clau per obtenir dades fiables: Instal·lació correcta segons normes de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Manteniment regular dels aparells: Verificar que els sensors estiguin nets i en bon estat. Comprovar que no hi hagi errors de calibratge. Exemples de mala instal·lació: Estació situada a la sortida de fums d’una xemeneia: quan s’encén la llar de foc, la temperatura puja artificialment. Casetes meteorològiques pintades de colors foscos o verds: Han de ser blanques per reflectir la llum i evitar l’escalfament dels sensors. Instal·lació, manteniment i validació de dades són tan o més importants que la tecnologia dels sensors. 5. Ús de dades: àmbit acadèmic i zones sense cobertura oficial Per a estudis i treballs acadèmics, és molt recomanable l’ús de dades procedents d’estacions oficials. Però hi ha zones on: No hi ha prou xarxa d’estacions oficials. S’han d’aprofitar observatoris particulars fiables, especialment: Quan la seva instal·lació i manteniment són bons. Quan proporcionen sèries de dades consistents. 6. Assegurances i validesa de les dades meteorològiques Quan hi ha danys materials per fenòmens meteorològics (vents forts, pedregades, pluja intensa, llamps, etc.): Trencament de tendals, persianes, finestres, teulades, etc. Sovint apareix un conflicte entre propietari i asseguradora sobre: Quines dades meteorològiques són vàlides per justificar el sinistre. En aquests casos, només són vàlides: Dades extretes de serveis meteorològics oficials, és a dir: Estacions oficials automàtiques. Estacions manuals validades pels serveis oficials. No són acceptades, en general, per les asseguradores: Dades de xarxes particulars com: Meteoclimatic. Wunderground. WeatherCloud, etc. "A l’hora de pagar desperfectes, les companyies asseguradores només validen dades oficials." 7. Llindars que fan servir les asseguradores Les companyies d’assegurances estableixen llindars mínims a partir dels quals assumeixen els danys. Exemples orientatius: Vent: Llindar al voltant dels 90 km/h. Pluja intensa: Uns 40 litres per metre quadrat en 30 minuts. Aquests valors: Varien segons la pòlissa i la companyia. Es poden consultar: Directament a la pòlissa de l’assegurança. Demanant informació a l’asseguradora. 8. Rol dels meteoròlegs i recomanació final Molta gent que pateix danys demana dades als aficionats o professionals del temps. Tot i que puguin oferir informació, la recomanació sempre és: Adreçar-se als serveis meteorològics oficials. Utilitzar només dades oficials per a tràmits amb asseguradores. "Aneu sempre als serveis meteorològics oficials, perquè són les dades que us valdran." Idees clau Observatori meteorològic = aparells + persona observadora. Hi ha observatoris manuals i automàtics/digitals. Es distingeixen observatoris particulars i oficials. Els oficials són més cars, però també homologats i validats. Instal·lació, manteniment i validació són essencials per a dades fiables. Per a estudis acadèmics, millor dades d’estacions oficials. En sinistres amb asseguradores, només compten les dades oficials. Les asseguradores fixen llindars de vent i pluja per pagar danys. Xarxes particulars (Meteoclimatic, Wunderground, WeatherCloud, etc.) no solen ser acceptades com a prova oficial.

  • 1h 52min

    Mar, tradicions, pesca i territori

    Resum general del programa Arran de Mar d’avui és un recorregut complet per la relació entre el mar i el territori: festes marineres, memòria de la pesca, noves tradicions nadalenques als ports, ciència i aquicultura, i el debat sobre com protegir el litoral i la seva biodiversitat. El programa es tanca amb divulgació sobre cetacis al Mediterrani. 1. Festa del calamar i identitat marinera de Salou 1.1. 50 anys de la Festa del Calamar • Entrevista a Pere Granados, alcalde de Salou, arran de la cinquantena Festa del Calamar. • La festa és definida com la celebració més antiga de Salou i un homenatge a la gent de mar i als pescadors del municipi. • Tot i que avui ja no hi ha pescadors professionals en actiu, la festa manté viva la memòria d’un passat pesquer molt important. "Per nosaltres suposa rememorar la importància de la gent de la mar... és un patrimoni cultural importantíssim." 1.2. Història del port de Salou • Salou és presentat com el port natural més important de Catalunya i un dels més destacats del litoral mediterrani de la península. • Referències històriques clau: - Carta de població de 1194 del rei Alfons II d’Aragó, dedicada no a la vila sinó al port de Salou. - Sortida de Jaume I des de Salou cap a la conquesta de Mallorca amb més de 150 naus i 10.000 soldats. • Es destaca la vinculació històrica del municipi amb la mar i el comerç marítim: - Construcció de l’església de Santa Maria del Mar per part dels antics traginers del mar (estibadors), encarregats de la càrrega i descàrrega de mercaderies. - Episodi simbòlic: el Braç de Santa Tecla arriba primer al port de Salou abans d’anar cap a Constantí. 1.3. Turisme, patrimoni i platges • Avui Salou viu sobretot del turisme de sol i platja: - 25 cales i platges d’alta qualitat paisatgística. - Reconeixements populars del diari 20 minutos: - Platja Llarga, escollida millor platja de l’Estat. - Cala Penya Tallada, tercera millor platja. • L’alcalde defensa un model que vagi més enllà de la platja: - Impuls de la gastronomia, l’esport, el shopping, la naturalesa i la història. - Recuperació i posada en valor del patrimoni històric de Salou com a producte turístic. 1.4. Concurs de pesca i jornades gastronòmiques del calamar • Eix central de la festa: concurs de pesca del calamar durant una setmana: - Participació majoritària de saluencs i saluenques (99,9%). - Les barques surten cada tarda a pescar i tornen cap a les 18 h. • Gastronomia: - Jornades gastronòmiques del calamar amb la participació dels restaurants de Salou. - Els calamars pescats es poden degustar en diferents plats; es menciona el cuiner Paco del Club Nàutic de Salou. • S’organitza també una exposició fotogràfica que repassa 50 anys de festa, amb un component molt emotiu de memòria dels pescadors i les seves famílies. 1.5. Mar, salut i turisme intel·ligent • Es presenta el lema de la festa «Mar i emoció»: - El mar com a font d’emoció, benestar i salut. - Reivindicació de la platja com a espai natural saludable, no només d’oci. • L’alcalde explica la participació de Salou en jornades de turisme blau i en programes de Destinacions Turístiques Intel·ligents: - Aplicació de tecnologia i intel·ligència local per millorar serveis públics. - Objectiu central: millorar el benestar i la qualitat de vida de residents i visitants. - Enllaç amb la sostenibilitat ambiental, econòmica i social. • Esment d’un rànquing d’una consultora (Llorente y Cuenca / similar) que situa Salou com un dels municipis de l’Estat amb més benestar per als residents. 2. Vida de pescador a l’Escala i canvis al mar 2.1. Història familiar i vocació marinera • Entrevista a Lluís Sureda, pescador de tota la vida de l’Escala, ja jubilat però encara molt vinculat al port. • Forma part d’una nissaga de pescadors que arrenca amb l’avi Curro; ell és la tercera generació, el fill n’és la quarta. • De jove fa fins a COU i el pare li prohibeix acostar-se a la barca per evitar-li la dureza del ofici: - Als 18 anys insisteix, el pare cedeix a contracor i passa tres mesos seguits vomitant cada dia a mar, fins que el cos s’hi adapta. "O t’entra i és per sempre, o l’odiaràs tota la vida." 2.2. Duresa i llibertat de la feina a mar • Descriu la feina de pescador com una barreja d’eufòria i frustració, segons l’època. • Valora sobretot: - La incertesa diària: mai saps el temps que farà ni el peix que agafaràs. - La sensació de llibertat i desconnexió que dona ser al mig del mar. - Contrasta la calma de mar amb els mals de cap de terra i de la burocràcia. 2.3. Burocràcia i complicacions modernes • Critica l’augment de tràmits, inspeccions i multes que carreguen els pescadors: - Paperassa, revisions mèdiques i administratives, exigències constants. - Dificultat de discutir interpretacions de la llei amb inspectors. "Tothom hauria de ser advocat" per defensar-se i canviar normatives. 2.4. Evolució de la pesca de teranyina i de les espècies • El sistema de pesca de teranyina gairebé no ha canviat en essència des del segle XIX: - El que ha evolucionat són els sistemes de llum i la tecnologia. - Explica l’origen de la pesca a l’encesa a partir d’un naufragi prop de Cadaqués i l’ús de torxes que atreien el peix. - Evolució tecnològica: torxes → fogueres amb llenya → carbur → gas propà → bombetes incandescents → actuals LEDs. 2.5. Canvi en la mida de la sardina i l’anxova • A partir de 2007–2008 detecten un canvi sobtat: - Disminueix la mida de la xava grossa i la sardina gran. - Ara una sardina “grossa” fa 18 cm; abans en feia 25 cm, però tenen la mateixa edat. - El problema no és només la pesca, sinó que els peixos no creixen. • Explica la teoria de biòlegs (sobretot francesos): - El plàncton del Mediterrani ha mutat per l’augment de temperatura. - Aquest plàncton té menys nutrients, els peixos engreixen menys i arriben a adults amb menys talla. • Els pescadors han augmentat voluntàriament la talla mínima comercial: - Sardina considerada fèrtil ara a 9 cm, però ells han pujat la talla mínima a 12 cm per donar marge al recurs. 2.6. El relleu generacional a bord • El seu fill estudia mecànica naval a l’Ametlla de Mar i acaba tornant a casa, a la barca. • Per evitar conflictes pare-fill a la mateixa embarcació, la família decideix fer una segona barca perquè cadascú tingui el seu projecte. • Remarca la dificultat actual però també l’orgull de mantenir l’empresa familiar i haver acabat de pagar el vaixell. 2.7. El problema creixent de les tonyines • Lluís vol parlar especialment de les tonyines com a gran problema actual: - Assegura que hi ha moltes més tonyines que fa dècades, molt per sobre del que diuen els estudis oficials. - Critica que es parli només d’un 19% de recuperació del recurs, afirma que a la pràctica sembla molt més. • Impactes que denuncia: - Les tonyines trenquen xarxes, espanten el peix i devoren una gran varietat d’espècies: calamars, sèpies, orades, llobarros, fins i tot cria de tonyina (canibalisme observat pels francesos). - No tenen depredadors naturals al Mediterrani (no hi ha orques ni grans taurons que les controlin). • Avisa d’un possible desequilibri de la xarxa tròfica: - Si la població de tonyina segueix augmentant i el peix disponible disminueix, acabaran marxant a buscar aliment a altres zones, deixant un ecosistema empobrit. • Denúncia de la gestió administrativa: - Quotes de captura molt limitades que impedeixen aprofitar un recurs que és abundant i de valor. - Propostes del sector per portar a terra les tonyines mortes accidentalment i destinar-les a beneficència rebutjades per l’administració. - Els pescadors es veuen obligats a llençar tonyines mortes al mar, situació que ell considera èticament inacceptable. 3. Tradició grega dels caravaquis i ports il·luminats 3.1. Què són els caravaquis? • Secció «Ai, això no ho sabia» amb Carles Obach, president del Club Nàutic d’Arenys. • Caravaqui (del grec, escrit Karavaki): - Tradició nadalenca grega en què les famílies il·luminen un vaixell petit en lloc (o a més) de l’arbre de Nadal. - El vaixell simbolitza la llum que guia els mariners cap a un port segur i el desig de retorn a casa. - En grec, karavaki significa literalment «barco petit». 3.2. Adaptació a Arenys de Mar • L’any passat, a proposta d’un membre de la junta (Sebastià Costa), el Club Nàutic d’Arenys va crear els primers caravaquis catalans: - Diverses embarcacions del club (sobretot de vela, aprofitant el pal alt) es decoren amb llumetes de Nadal. - Es parla d’uns 10-12 vaixells il·luminats el primer any, amb previsió de més enguany. • L’efecte visual: - Quan es fa fosc, les llums s’encenen i ballen sobre l’aigua amb el vent suau. - El port es converteix en una mena de pessebre mariner, molt fotogènic, amb reflexos al mar. 3.3. Implicació del port i del poble • Es convida tota la comunitat portuària (altres clubs, varadors, empreses del port) a sumar-s’hi per il·luminar conjuntament tot el Port d’Arenys. • El mateix edifici del Club Nàutic està dissenyat com una embarcació: - Noms d’espais amb terminologia nàutica: portaló, sala de mariantes, etc. - Volen que el club també esdevingui, visualment, un gran caravaqui. • Objectiu: fer que el Port d’Arenys, a les nits de Nadal, sigui un espai de passeig lluminós i simbòlic, on la gent vagi a caminar, fer fotos i viure l’ambient nadalenc a primera línia de mar. 3.4. Calendari i extensió de la iniciativa • Els caravaquis s’instal·len després de les regates de desembre: - Prevista la il·luminació des aproximadament del 21–22 de desembre fins passats Reis. • Carles anima a: - Les famílies a fer caravaquis casolans (barquetes petites amb llums LED) amb els infants com activitat nadalenca. - La resta de ports de Catalunya (Blanes, Balís, Mataró, Premià, Badalona, Barcelona, etc.) a replicar la iniciativa, fins a imaginar una «muralla il·luminada» al llarg de la costa. "Que els nens catalans facin una barqueta il·luminada, un carabaki… és un desig de salut, pau i alegria." 4. Dia Mundial de l’Aquicultura i recerca al Delta de l’Ebre 4.1. Què és l’IRTA i el programa d’aquicultura? • Des del Delta de l’Ebre, la periodista Cel Prieto entrevista Enric Gisbert, investigador sènior i director del programa d’aquicultura de l’IRTA a la Ràpita. • L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries): - Organisme de la Generalitat dedicat a recerca agroalimentària. - Treballa tant en àmbit terrestre com aquàtic, per promoure aliments saludables i sistemes de producció sostenibles. • El programa d’aquicultura de la Ràpita fa recerca aplicada per donar servei al sector i acompanyar-ne el creixement. 4.2. Què és l’aquicultura realment? • Gisbert remarca que no és només “peix en piscifactories”: - Inclou el cultiu de peixos (llobarro, orada, tonyina, truita...), però també de musclos, ostres, altres mol·luscs, crustacis (llagostins) i fins i tot algues. • Paper clau: - Més de la meitat del peix que consumim ja prové de l’aquicultura. - Complementa la pesca, no la substitueix; hi ha espècies que només arriben per pesca (rap, gamba roja, lluç), i altres que es produeixen principalment en cultiu. 4.3. Qualitat del producte: aquicultura vs pesca • Gisbert desmunta la idea que el peix d’aquicultura tingui menys qualitat: - El producte d’aquicultura és tan bo i saludable com el salvatge. - En aquicultura es controla exactament què mengen els animals, amb pinsos formulats amb ingredients de qualitat. - A mar obert no es controla l’aliment ni la possible acumulació de contaminants. • En tastos, els consumidors no saben diferenciar un peix de cultiu d’un de salvatge si no se’ls diu quin és quin. 4.4. El Delta de l’Ebre com a zona estratègica • El Delta és un lloc únic per a l’aquicultura: - Dues badies principals: Fangar i Alfacs. - Aigües riques en nutrients per l’aport d’aigua dolça del riu i de les llacunes. • Producció significativa: - Uns 3 milions de kg de musclo anuals, valorats en 6–7 M€. - Prop de 600.000 kg d’ostra, valorats en 2,7–3 M€. • Importància econòmica: - L’aquicultura genera valor i llocs de feina al territori, diversificant l’economia més enllà de l’arròs i els cítrics. 4.5. Reptes: canvi climàtic, onades de calor i musclo • El canvi climàtic és un dels grans reptes: - Onades de calor marines cada cop més llargues i intenses. - Aigües a l’estiu per sobre dels 30 °C al Delta. • Impactes sobre el musclo: - A partir dels 30 °C, el musclo mor, fet que obliga a avançar la collita a juliol, perdent la temporada plena d’agost. - Es treballa en seleccionar llavor de musclo més resistent a la calor per allargar la producció i l’abastiment a restaurants. 4.6. Recerca en alimentació i salut dels peixos • En peixos (llobarro, orada, tonyina, etc.) es treballa en: - Dietes que millorin el creixement i augmentin la resistència a temperatures altes i malalties. - Medicaments i estratègies de sanitat per reduir mortalitats. • També hi ha projectes en marxa per cultivar macroalgues: - Les algues poden servir per a aliments funcionals, cosmètica, ingredients proteics. - El Delta té condicions òptimes (llum, nutrients) per a aquests cultius. 4.7. Transferència de coneixement i impacte local • Una de les missions centrals de l’IRTA és la transferència tecnològica: - No es tracta només de publicar articles, sinó de posar el coneixement en mans de les empreses (musclaires, ostreters, aqüicultors de peix...). - Es dona suport per fer que les empreses siguin més competitives, resilients i sostenibles. • Col·laboracions destacades: - Amb FEPROMODEL (productors de mol·luscs del Delta) en projectes de selecció de musclo resilient. - Amb Direcció General de Pesca en plans d’algues i altres línies. 4.8. Jornada de portes obertes pel Dia Mundial de l’Aquicultura • Amb motiu del Dia Mundial de l’Aquicultura, l’IRTA Ràpita organitza una jornada de portes obertes: - Data: divendres (proper al 30 de novembre), de 11 h fins a les 14 h aproximadament. - Activitats: - Xerrades divulgatives sobre projectes en curs. - Tallers d’interacció amb investigadors (veure instal·lacions, tocar animals, entendre experiments). - Visita guiada a les instal·lacions i sistemes de cultiu. • Objectius: - Apropar la ciència a la ciutadania (escolars, famílies, consumidors). - Fer conèixer un centre de recerca de referència europea situat al Delta. 5. Debat sobre el camí de ronda a Tarragona i la defensa del litoral 5.1. El projecte de camí de ronda Rabassada–Sabinosa • Es recupera el tema del camí de ronda entre la platja de la Rabassada i la platja de la Savinosa (Tarragona), a l’entorn de l’antic preventori. • Entrevista a Lluís Gata, portaveu de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona, entitat que s’oposa al projecte. • Característiques del projecte segons el col·lectiu: - Construcció d’una pista de 5 metres d’amplada per a bicicletes i vianants, arran de costa, a la franja de servitud marítimo-terrestre. - Reposicionament de la tanca del recinte del preventori 5 metres cap a dins, alliberant la franja litoral. - Pressupost proper al milió d’euros (uns 937.000 €). 5.2. La visió de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona • L’entitat defensa que l’espai: - És un indret natural amb gran valor ecològic i paisatgístic. - Porta més de 50 anys tancat, cosa que ha permès la recuperació d’ecosistemes litorals fràgils. • Proposta alternativa: - Obrir l’espai a la ciutadania però amb una intervenció mínima i respectuosa: - Camí estret, tipus corriol o sendera, no un passeig de 5 metres. - Perimetrar els edificis existents amb tanca per evitar intrusions. - Protegir la Pineda perquè la gent hi pugui passejar sense degradar-la. - A les zones de duna i màquia litoral amb margalló, usar pals i sirgues per delimitar i protegir la vegetació. - A l’interior ja hi ha una pista existent de 3–4 metres que podria absorbir el trànsit de bicicletes. 5.3. Biodiversitat i incoherències en la gestió • Fruit de la pressió de l’entitat, la Diputació va encarregar el primer estudi de biodiversitat de la finca: - S’hi han detectat rèptils, ratpenats i comunitats vegetals d’alt valor: - Ecosistemes de duna litoral, roquissars i pinedes. - Presència d’endemismes i espècies vulnerables com l’alimonium girardianum (esmentada com a alimonions i vèrtics), enxapadella, margalló, etc. • Lluís denuncia una contradicció en les polítiques públiques: - En altres trams (projecte Greenbelt 26, des de la Platja del Miracle fins a la Rabassada) s’estan eliminant plantes exòtiques i recuperant vegetació autòctona. - En canvi, en aquest tram es projecta un “passeig marítim” que destrueix els mateixos ecosistemes que es vol conservar. 5.4. D’on ve el projecte i quina és la disputa de fons • Històricament, sobre el preventori hi havia projectes com: - Hotel de 5 estrelles. - Hub cultural que duplicava la superfície construïda. - Propostes de traslladar-hi el Conservatori i l’Escola d’Art de la Diputació (ara reorientats cap a la Tabacalera). • Sos Costa Daurada planteja un model diferent: - Desconstruir, derruir i reduir la superfície edificada. - Preservar un únic edifici (o molt pocs) dedicats a: - Memòria històrica del preventori. - Educació ambiental i interpretació de l’anella verda blava de Tarragona. - Convertir el conjunt en una “escola de natura del litoral”, mostrant tots els ecosistemes de costa típics del Mediterrani. "Volem que el preventori sigui el paradigma del que haurien de ser totes les nostres costes." 5.5. Tarragona, el mar i el turisme verd • Lluís defensa la idea que Tarragona viu massa d’esquena al mar i proposa: - Recuperar posidonies i altres praderies marines per frenar la regressió de les platges i el batrolímar. - Impulsar una reserva marina litoral entre la Punta del Miracle i Altafulla. - Desenvolupar turisme verd basat en natura i biodiversitat, no en noves infraestructures dures. • Referència a l’enderroc del «mamutret» de la Platja del Miracle com a exemple de decisió valenta de l’Ajuntament de Tarragona i com a model a seguir per al preventori. 5.6. Accions i protesta convocada • L’entitat ha fet diverses accions prèvies: - Cadena humana el 2020 entre la Savinosa i la Rabassada contra l’hotel. - Mobilitzacions contra el passeig de la Platja Llarga (6 M€) que finalment es va aturar. • Ara convoquen una concentració: - 29 de novembre (dissabte següent a l’emissió), davant del Palau de la Diputació de Tarragona. - Volen traslladar el debat al lloc on es prenen les decisions. 6. Càpsules del mar: el cap d’olla negra d’aleta llarga 6.1. Introducció a les Càpsules del Mar • Espai final del programa dedicat a divulgació sobre cetacis del Mediterrani, en col·laboració amb Associació Cetàcia. • Objectiu: conèixer espècies, comportaments, zones on viuen i com identificar-les i protegir-les. • Avui: la Sílvia Juncà presenta el cap d’olla negra d’aleta llarga. 6.2. Característiques i identificació • Nom científic: Globicephala melas. • Família: delfínids → és un dofí, tot i la mida. • És el dofí més gran que es veu de forma habitual al Mediterrani: - Adults entre 6 i 7 metres de longitud. • Morfologia: - Cos totalment negre, molt fosc. - Excepció: taca blanca en forma de W invertida al pit (difícil de veure a mar si no es giren). - Alguns exemplars amb taques clares darrere l’aleta dorsal, útils per identificar individus. - Aleta dorsal: - Situada força endavant, aprox. al mig del cos. - Base molt ampla, baixa i falcada enrere. - En animals grans, molt arrodonida; és el seu tret més distintiu a la superfície. 6.3. Comportament i organització social • Comportament típic: - Natació lenta i tranquil·la quan estan a la superfície. - Grups molt cohesionats, sovint amb alta interacció social. • Estructura matrilineal: - Les mares viuen amb les cries en grups estables durant molt de temps. - Els mascles adults marxen per reproduir-se i tornen a altres grups. • A la superfície es veuen sovint: - Treient el cap per observar l’entorn. - Fent la “croqueta” (voltes sobre si mateixos), sobretot els joves. 6.4. Alimentació i hàbitat • Dieta principal: - Cefalòpodes de fondària (sobretot calamars). - També poden incorporar peixos. • Zones on es troben al Mediterrani occidental: - Conca occidental en general. - Especialment abundants a: - Estret de Gibraltar (on hi ha una població resident molt estudiada). - Mar d’Alboran i Golf de Vera. - Preferència per aigües profundes (> 500 m). • A la zona del Garraf: - Més escassos que el cap d’olla gris. - Associats als canyons submarins (Foix-Sant Salvador, Berenguera davant del delta del Llobregat). 6.5. Temporada i estat de conservació • Són residents al Mediterrani, no en surten. • Poden aparèixer en qualsevol època de l’any. • La subpoblació mediterrània encara no està del tot ben quantificada, però: - La població de l’estret de Gibraltar està en perill crític d’extinció: - Població molt petita. - Tendència a la baixa any rere any. 6.6. Amenaces i exemples d’observació • Amenaces principals: - Interacció amb vaixells (col·lisions, talls d’hèlix) → s’han vist individus amb marques clares. - Soroll submarí, contaminació, possibles canvis en la disponibilitat de preses. • Curiositat observada per l’Associació Cetàcia: - Primer albirament de cap d’olla negra al Garraf el 2022. - En total, una desena d’albiraments entre 2022 i 2023. - S’ha documentat una interacció molt poc habitual entre cap d’olla negra i cap d’olla gris: - Els caps d’olla gris rodejaven i assetjaven el grup de caps d’olla negres. - Aquests, per protegir-se, formaven grup molt compacte amb les cries al centre. - Es creu que hi pot haver competència per hàbitat i aliment entre les dues espècies. 6.7. Bones pràctiques quan els veiem • Es recorda l’obligació de respectar el Reial Decret de protecció de cetacis: - Acostar-s’hi a baixa velocitat i mai tallant-los la trajectòria. - Mantenir una distància prudent, no encerclar-los ni interposar-se en el seu camí. - Evitar canvis bruscos de rumb o soroll excessiu. "Si trobem un grup de cetacis que està tranquil, el que no podem fer és acostar-nos-hi de cop a gran velocitat." 7. Bloc informatiu Tarragona (entre hores) Al mig del programa s’emet un breu butlletí informatiu de Tarragona Ràdio amb temes destacats de ciutat i Camp de Tarragona: • Accident de trànsit greu davant l’Hospital Joan XXIII amb diversos ferits, dos de gravetat. • Noves actuacions del projecte Greenbelt 26: - Reordenació d’accessos al Pont del Diable i millora de camins entorn l’aqüeducte. - Inversió de 4,2 M€ en espais naturals, qualificada d’«històrica» pel conseller de Medi Ambient. • Protesta veïnal al primer tram de la Rambla Nova de Tarragona (zona Balcó del Mediterrani): - Reclamació perquè es recuperi el trànsit rodat, almenys per a taxis i accessos de gent gran. - Crítica a l’augment de terrasses i a la difícil accessibilitat per als veïns. • Dades sobre ús lingüístic al Camp de Tarragona: - Ja hi ha més habitants que usen el castellà que el català com a llengua habitual. - El percentatge d’ús exclusiu del català baixa del 40,4% al voltant del 38% en 5 anys. 8. Tancament del programa • La presentadora resumeix mentalment els temes tractats: - Festa del calamar a Salou i patrimoni mariner. - Vida i canvis en la pesca a l’Escala. - Tradició dels caravaquis i la il·luminació de ports per Nadal. - Importància de l’aquicultura i el paper de l’IRTA al Delta de l’Ebre. - Debat pel camí de ronda a Tarragona i defensa del litoral. - Descoberta del cap d’olla negra d’aleta llarga. • El programa es clou amb música i la promesa de tornar l’endemà de 16 a 18 h a Arran de Mar, l’espai radiofònic més marítim de Catalunya. Interlocutors principals • Marina Pérez-Got – Locutora / conductora des de Tarragona Ràdio. • Pere Granados – Alcalde de Salou. • Lluís Sureda – Pescador jubilat de l’Escala. • Carles Obach – President del Club Nàutic d’Arenys. • Oriol Leo – Locutor des de Ràdio Arenys (secció «Ai, això no ho sabia»). • Cel Prieto – Periodista de Delta.cat. • Enric Gisbert – Investigador i director del programa d’Aquicultura de l’IRTA (La Ràpita). • Lluís Gata – Portaveu de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona. • Sílvia Juncà – Membre d’Associació Cetàcia. Tags • Aquicultura • Pesca artesanal • Festa del calamar • Salou • Turisme blau • Port de Salou • Ecosistemes litorals • Camí de ronda • Preventori de la Savinosa • Biodiversitat costanera • Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona • Delta de l’Ebre • IRTA • Musclo del Delta • Ostra del Delta • Canvi climàtic marí • Teranyina • Sardina • Tonyina • Ports esportius • Caravaquis • Port d’Arenys • Cetacis • Cap d’olla negra • Associació Cetàcia • Tarragona Ràdio • Greenbelt 26 • Rambla Nova • Llengua catalana Seccions amb temps [Les marques de temps són aproximades, basades en la informació facilitada pel guió.] Presentació del programa i sumari del dia • Inici: 0 s • Final: 82 s • Títol: Inici d’Arran de Mar i temes del dia • Resum: Presentació de Arran de Mar, salutació inicial, hora i data. Es fa un breu repàs dels temes que es tractaran: 50 anys de la Festa del Calamar a Salou, volta al món, tradició dels caravaquis, Dia Mundial de l’Aquicultura, denúncia de Sos Costa Brava/Costa Daurada pel camí de ronda de Tarragona i secció de pesca a l’Escala. Presentació de l’equip tècnic i emissores participants. Entrevista: Festa del Calamar i turisme a Salou • Inici: 102 s • Final: 821 s • Títol: 50 anys de la Festa del Calamar a Salou • Resum: Conversa amb l’alcalde Pere Granados sobre la Festa del Calamar, la seva importància com a festa marinera més antiga del municipi, el record del passat pesquer i la memòria col·lectiva. Es repassa la història del port de Salou i el seu rol a la conquesta de Mallorca. Es detallen activitats de la festa: concurs de pesca, jornades gastronòmiques, exposició fotogràfica de 50 anys. L’alcalde vincula mar, salut i turisme, parla de platges reconegudes, del model de turisme intel·ligent i sostenible i dels programes de destinació turística intel·ligent, tot destacant la millora del benestar dels residents. Entrevista: Vida i ofici de pescador a l’Escala • Inici: 821 s • Final: 2157 s • Títol: Una vida a mar: el pescador Lluís Sureda • Resum: Retrat humà i professional de Lluís Sureda, pescador de l’Escala ja jubilat. Explica la història familiar (des de l’avi Curro), la seva entrada tardana a la barca després d’anys d’estudi, i els primers mesos durs marejat cada dia. Descriu la feina de pescador com a dura però amb una gran sensació de llibertat i canvi constant. Critica la burocràcia creixent i l’excés de normatives. Detalla l’evolució històrica de la pesca de teranyina i del sistema de llums. Analitza el canvi en la mida de sardines i anxoves lligat al plàncton i al canvi climàtic, i com el sector s’autoregula augmentant talles mínimes. Parla del relleu generacional amb el seu fill i alerta sobre l’explosió de la població de tonyina al Mediterrani, les seves conseqüències ecològiques i la mala gestió de les quotes, que obliga a llençar tonyines mortes. Pausa musical i transició • Inici: 2157 s • Final: 2277 s • Títol: Interludi musical abans de la secció «Ai, això no ho sabia» • Resum: Bloc musical breu que serveix de transició entre la part d’entrevistes sobre pesca i la secció divulgativa sobre tradicions marineres. Secció «Ai, això no ho sabia»: els caravaquis • Inici: 2277 s • Final: 3139 s • Títol: Caravaquis: vaixells de llum per Nadal • Resum: L’Oriol Leo conversa amb Carles Obach, president del Club Nàutic d’Arenys, sobre la tradició grega dels caravaquis (barques il·luminades de Nadal) i la seva adaptació al Port d’Arenys. Es defineix el caravaqui com un barquet ple de llums que simbolitza la guia dels mariners cap a un port segur. S’explica com el club va ser pioner a Catalunya il·luminant vaixells de vela al port, creant un «pessebre mariner». Es detallen les dates d’il·luminació (després de les regates, del 21–22 de desembre fins després de Reis), la voluntat d’implicar tot el port i altres ports de la costa, i es convida famílies i nens a fer caravaquis a casa. Es proposa fins i tot que Arran de Mar emeti un programa especial des del port amb els caravaquis encesos. Tancament primera hora i falques publicitàries • Inici: 3139 s • Final: 3591 s • Títol: Final de la primera hora i publicitat local • Resum: La presentadora clou la primera hora del programa, anuncia una breu pausa i la segona hora fins a les 18 h. Tot seguit, s’emeten diverses falques publicitàries i institucionals relacionades amb Tarragona: Pla Tarragona 26 i nova recollida de residus. Festival internacional de fotografia SCAN Tarragona. Obres de millora de clavegueram impulsades per EMATSA. Festival de cinema REC Tarragona. Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química). Promoció cultural del Port de Tarragona i del barri del Serrallo. Butlletí informatiu de Tarragona i Camp de Tarragona • Inici: 3403 s • Final: 3591 s • Títol: Notícies locals i comarcals de Tarragona • Resum: Bloc informatiu amb les principals notícies del dia: greu atropellament davant de l’Hospital Joan XXIII; noves actuacions del projecte Greenbelt 26 al Pont del Diable; protesta veïnal a la Rambla Nova reclamant reobrir el trànsit per atendre les necessitats de la gent gran i millorar accessos; i dades de regressió de l’ús del català com a llengua habitual al Camp de Tarragona. Inici segona hora i sumari • Inici: 3591 s • Final: 3628 s • Títol: Obertura de la segona hora: aquicultura, camí de ronda i cetacis • Resum: S’anuncia el contingut de la segona hora: celebració del Dia Mundial de l’Aquicultura, entrevista amb Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona sobre el camí de ronda de la Rabassada a la Savinosa, i la secció final dedicada a un cetaci del Mediterrani. Entrevista: Aquicultura i recerca a l’IRTA del Delta de l’Ebre • Inici: 3628 s • Final: 4670 s • Títol: Aquicultura al Delta de l’Ebre: recerca, canvi climàtic i futur • Resum: La periodista Cel Prieto entrevista Enric Gisbert (IRTA) amb motiu del Dia Mundial de l’Aquicultura. Es defineix què és l’IRTA i el programa d’aquicultura, s’explica la importància econòmica i alimentària del sector, es desmunten mites sobre la suposada menor qualitat del peix de cultiu i es defensa el seu paper complementari a la pesca tradicional. Es destaca el Delta de l’Ebre com a zona estratègica per la producció de musclo i ostra, es tracta el repte del canvi climàtic (onades de calor, mort de musclos a >30 °C) i les línies de recerca actuals: selecció de musclo resistent a la calor, desenvolupament d’algues cultivades, millora de dietes per a peixos d’aquicultura i reforç de la transferència tecnològica al sector. Es presenta la jornada de portes obertes a l’IRTA Ràpita com a eina de divulgació i aproximació a la ciutadania. Entrevista: oposició al camí de ronda Rabassada–Savinosa • Inici: 4695 s • Final: 5993 s • Títol: Camí de ronda o passeig marítim? El debat del preventori de la Savinosa • Resum: La conductora entrevista Lluís Gata, de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona, sobre el projecte de camí de ronda entre la Rabassada i la Savinosa. Gata qualifica el projecte de pista de 5 metres d’amplada més pròpia d’un passeig marítim que no d’un camí de ronda tradicional. Recorda la història recent del preventori (projectes d’hotel de 5 estrelles, hub cultural, possible trasllat del conservatori i l’escola d’art) i la campanya del col·lectiu per aturar-los. Explica l’alt valor ecològic de la finca, els resultats d’un estudi de biodiversitat, i la presència d’ecosistemes litorals fràgils. Proposa una alternativa: mínima edificació, centre d’interpretació i escola de natura, camins estrets i delimitació amb pals i sirga en zones sensibles. Es denuncia la incoherència amb altres projectes de renaturalització, es reivindica un nou model de turisme verd i es convoca una protesta davant la Diputació el dia 29. Càpsules del mar: el cap d’olla negra d’aleta llarga • Inici: 6092 s • Final: 6698 s • Títol: Cap d’olla negra d’aleta llarga: el dofí gegant del Mediterrani • Resum: En una nova Càpsula del Mar, la Sílvia Juncà (Associació Cetàcia) presenta el cap d’olla negra d’aleta llarga (Globicephala melas). Es descriuen les característiques físiques (gran mida, color negre, taca blanca al pit, aleta dorsal baixa i arrodonida endavant), la seva estructura social matrilineal, el comportament a mar (grups compactes, natació lenta, jocs a superfície), la dieta (calamars de fondària i peix) i les àrees on se’l troba (Estret de Gibraltar, Mar d’Alboran, zones profundes amb canyons submarins, inclòs el Garraf). S’explica que la població de l’estret està en perill crític. Es relata una observació inusual d’interacció entre caps d’olla negres i grisos, amb el gris assetjant i el negre protegint cries al centre del grup. Es recorden les normes de navegació responsable amb cetacis segons el Reial Decret vigent. Tancament del programa • Inici: 6698 s • Final: 6726 s • Títol: Comiat i avanç del proper Arran de Mar • Resum: La presentadora tanca el programa resumint implícitament el caràcter marítim de tots els continguts del dia (festa del calamar, pesca, ports, aquicultura, litoral, cetacis). Agraeix l’audiència, recorda l’horari habitual (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i convida els oients a retrobar-se l’endemà a Arran de Mar, l’espai radiofònic més marítim de Catalunya. Nota: Les referències específiques del glossari (com Tarragona Ràdio, Port de Tarragona, Serrallo, Ajuntament de Tarragona, etc.) s’han utilitzat només quan apareixen o són rellevants al contingut de l’episodi.

  • 1h 52min

    Economia blava, meteo i viatges en vela

    Visió general de l’episodi Arran de Mar (a Tarragona Ràdio) construeix un programa molt variat on es combina actualitat del litoral català, una entrevista d’economia blava centrada en ports esportius, un espai divulgatiu de meteorologia i dues converses llargues sobre navegació i canvi de vida. El tram final tanca amb una càpsula divulgativa sobre cetacis. "La defensa dels drets humans és una obligació de tothom." (Òscar Camps, Open Arms) Actualitat marítima i de costa (repàs informatiu) Costa Brava • Tossa de Mar: reconstrucció del passat pescador amb un audiovisual creat a partir de fotos animades amb intel·ligència artificial, i debat sobre el canvi de model amb l’arribada del turisme. • Palamós: reacció prudent a l’augment de 13 dies de pesca per a l’arrossegament; es remarca que el sector troba a faltar més quota de gamba vermella i que la meteo pot condicionar l’aprofitament real. Delta de l’Ebre • IRTA La Ràpita: jornada de portes obertes pel Dia Mundial de l’aquicultura; es defensa la recerca per adaptar el sector al canvi climàtic, millorar dietes, salut dels peixos i productivitat. • Es destaca que més de la meitat del peix consumit ja prové d’aquicultura, i el paper del Delta com a entorn estratègic (musclos, ostres i projectes d’algues). Penedès i Garraf • Pla Territorial Sectorial Agrari del Penedès: resposta a l’abandonament de terres, amb mesures d’arrendament (fins i tot forçós) per reactivar l’activitat i prevenir incendis. • Sitges: adjudicació/venda de les instal·lacions del Consorci del Club Natació Sitges per recuperar part de la despesa municipal; anunci de renúncia d’un regidor. Maresme i biodiversitat • Port d’Arenys: la confraria es manté prudent sobre el “martell” a la bucana; preocupació perquè podria dificultar l’entrada de vaixells en temporal. • Herba de la pampa (plomall): es descriu com a espècie invasora molt estesa al Maresme i en fase inicial al Delta, amb impacte ecològic i també de salut pública (al·lèrgies). Tarragona i drets humans • Visita del vaixell d’Open Arms al Moll de Costa: vocació pedagògica (visites escolars) i missatge contra els discursos d’odi. • L’Ajuntament de Tarragona reforça el suport econòmic; es posa en valor la responsabilitat col·lectiva en la defensa dels drets humans. Meteo i servei Temporal marítim • Predomini de tramuntana i mar molt alterada, amb onades que poden superar els 6 metres en alta mar i situació complicada especialment a la Costa Brava. Trànsit • Informe sense incidències greus, però amb múltiples punts d’obres on cal prudència. Economia Blava: ports esportius i sostenibilitat Gestió portuària i model social • Conversa sobre diferències de gestió (ports d’interès general vs. clubs nàutics/gestió esportiva) i la necessitat d’imposar mesures ecològiques als ports esportius. • Es defensa el paper dels clubs nàutics com a estructura social (no orientada a dividends) que reinverteix en esport i base. Transició energètica i medi marí • El debat apunta a una direcció clara: deixar enrere pràctiques contaminants (sentines, combustibles fòssils) i avançar cap a energies netes. • També es vincula la sostenibilitat portuària amb la gestió del cicle de l’aigua i la reducció d’abocaments. Crítiques i tensions: cànons i “gentrificació” portuària • Es posa sobre la taula la tensió entre increment de cànons i continuïtat del model social (exemples de pujades molt fortes en amarratges). • Es critica l’ús de taxes finalistes (com l’ecotassa) quan no es destinen realment a medi ambient. Espai divulgatiu: observatoris meteorològics Oficial vs. particular • Es defineix què és un observatori meteorològic (aparells + figura de l’observador) i la diferència entre estacions manuals i automàtiques. • Es remarca que, per a reclamacions i danys amb assegurances, les dades vàlides són les dels serveis meteorològics oficials o xarxes validades (no les de plataformes particulars tipus Wunderground, etc.). Instal·lació, manteniment i llindars • Missatge clau: la instal·lació correcta i el manteniment/calibratge són tan importants com l’aparell. • S’explica que les assegurances treballen amb llindars (p. ex. ratxes o intensitat de pluja) a partir dels quals cobreixen danys. Històries de mar: navegació, vocació i canvis de vida Ralf Bender: del veler a la muntanya • Relat d’una passió nascuda “accidentalment” en descobrir la navegació a vela (silenci, elegància, sensació de llibertat). • Trajectòria de viatges cada cop més llargs fins a arribar al Pacífic; després, decisió de tancar etapa: ven el veler i fa un canvi de vida cap al Berguedà (vida rural i cura d’un burro), com a manera d’evitar la rutina. Hans Gellinger: la volta al món lenta (Tuvalú) • Presenta una filosofia de viatge basada en la lentitud: navegar per conèixer persones i territoris, no només “fer milles”. • Ruta global: Barcelona → Atlàntic/Carib (estades llargues) → Canal de Panamà → Pacífic (travessies llargues) → Índic/Mar Roig → Canal de Suez → Mediterrani. • Reflexions sobre: • Contemplació i percepció del temps al mar. • Aprendre a gestionar crisis i temporals: res és etern; el mar s’acaba calmant. • Impacte del canvi climàtic a Tuvalu (vulnerabilitat extrema per la pujada del nivell del mar). Càpsules del Mar: dofí comú Identificació i comportament • Espècie: Delfinus delphis (dofí comú), petita i estilitzada, patró de coloració molt característic (forma de “rellotge de sorra”). • Comportament: natació ràpida i activa, grups que poden arribar a grans agregacions, salts i sincronies. Distribució i conservació • Al Mediterrani occidental és més freqüent al Mar d’Alborán i Estret de Gibraltar; al Garraf és poc habitual (tot i alguns albiraments recents). • Amenaces: competència amb pesqueres, captures accidentals, contaminació i canvis ambientals. Bones pràctiques d’observació • Recordatori de normativa: no acostar-se dins dels 60 m, observar en paral·lel a la trajectòria i evitar canvis bruscos de rumb.

  • 1h 51min

    Arran de Mar: Patrimoni, ecologia i actualitat marítima

    Actualitat i ecologia a la costa catalana L'episodi d'avui d'Arran de Mar, emès des de Tarragona Ràdio, s'ha centrat en la commemoració del 25N (Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones), destacant especialment la lluita contra la violència digital. L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha participat en la lectura del manifest a la Plaça de la Font. En l'àmbit informatiu, s'han tractat temes clau per a l'economia blava: • La reclamació d'accelerar la plataforma eòlica Plemcat a l'Empordà. • L'assignació de dies addicionals de pesca per a la flota d'arrossegament del Mediterrani, una mesura que el sector considera que arriba "tard i malament". • L'anunci que Tarragona acollirà la gala de la Guia Repsol 2026. Projectes i entrevistes destacades Gastronomia salvatge: La Sal Tafoni S'ha presentat un projecte únic de comercialització de sal salvatge recollida manualment als tafonis (petits forats a les roques erosionats pel vent) a la zona de la Mar d'Amunt. Aquesta sal destaca per: • Un procés de recollida totalment manual amb espàtula i accés mitjançant caiac o nedant. • Una composició mineral rica en magnesi i potassi degut al contacte amb els esquistos. Segell Peix de Llotja Xavier l'Amo, del GALP Costa Central, ha explicat la implementació del distintiu Peix de Llotja per a restaurants. Aquest segell busca: • Garantir el producte de quilòmetre zero. • Donar valor a la feina de les confraries de pescadors. Conservació i Patrimoni: Cortaderia i Puig de Sitges • Espècies invasores: Marc Vinyes (SEO/BirdLife) ha detallat el projecte LifeCoop Cortaderia per erradicar l'herba de la pampa al Delta de l'Ebre, una amenaça per a la biodiversitat i la salut pública. • Arqueologia: L'arqueòleg Joan García ha explicat les excavacions al Puig de Sitges, on s'han trobat restes ibèriques i romanes, com ara sitges de gra i tallers de tints de porpra (múrecs). "Aquesta no és una lluita simbòlica, és una lluita quotidiana assumida com una responsabilitat col·lectiva."