Arran de Mar
Arran de Mar
Programa

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Divendres · 16:00 - 18:00 ·1307 episodis
RSS

episodis

133-144 de 1284
  • 1h 52min

    Geopolítica Portuària al Perú i Ecodisseny Ambiental

    Geopolítica i Estratègia Portuària al Perú L'episodi analitza la transformació del Perú en un hub logístic regional gràcies a la connexió amb la Ruta de la Seda xinesa, destacant especialment el paper de Xangai. Projectes Clau i Infraestructures • Port de Chancay: Es consolida com el punt neuràlgic per a la connexió directa amb Àsia, reduint els temps de transport de 45 a 25 dies. • Port de Corío: Un projecte estratègic al sud del Perú que requereix la creació d'un tren bioceànic per atreure càrrega des del Brasil i Bolívia. • Inversions internacionals: Es discuteix la presència de capital de la Xina, els Estats Units i fins i tot la visita d'intel·ligència de mercat de Jeff Bezos. "Tot desenvolupament portuari és molt important quan hi ha voluntat tècnica i voluntat política." Meteorologia i Seguretat de les Dades S'expliquen les diferències fonamentals entre els observatoris oficials i les xarxes particulars, especialment pel que fa a la seva validesa legal. • Observatoris Oficials: Pertanyen a organismes com el Servei Meteorològic de Catalunya o l'AEMET. Són els únics vàlids per a reclamacions a companyies asseguradores. • Instal·lació: Un bon observatori ha de seguir les normes de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), com estar pintat de blanc per no falsejar la temperatura. La Mort del Mediterrani: El Testimoni de Vicenç Tenes En un relat emotiu, un pescador jubilat de 88 anys reflexiona sobre la degradació de l'ecosistema marí des del Barri del Serrallo i altres punts de la costa. • Sobrepesca: El pas de motors de 20 cavalls a 2.000 ha esgotat els caladors. • Contaminació química: L'impacte dels pesticides (DDT) i els abocaments industrials ha delmat la biodiversitat. • Futur: L'expert proposa una veda absoluta de 10 a 20 anys per permetre que el mar es torni a "llaurar" naturalment amb els temporals. L'Ecodisseny i la Responsabilitat del Productor Es debat com el disseny dels productes quotidians afecta directament el medi ambient i qui hauria d'assumir-ne el cost. • Monomaterials: La importància de dissenyar productes (com ampolles) d'un sol plàstic per facilitar el reciclatge. • Responsabilitat Ampliada: La crítica a les empreses que transfereixen el cost del reciclatge a la societat a través de les depuradores públiques o els impostos municipals. • Prevenció: L'estratègia més sostenible no és reciclar més, sinó utilitzar menys material (reducció).

  • 1h 54min

    Qualitat de l'aire i ecosistema marí a Tarragona

    Contaminació industrial al Camp de Tarragona L'espai analitza la denúncia de la plataforma Celnet sobre la falta de regulació de la contaminació industrial. Es destaca la inacció de la Generalitat de Catalunya i la necessitat d'una legislació específica per a episodis puntuals de contaminació. Punts clau de la denúncia de Celnet • S'exigeix el control de compostos cancerígens com l'1,3-Butadiè i el benzè. • Actualment, la normativa només regula mitjanes anuals de benzè, diluint els pics de contaminació greus. • Es demana la instal·lació d'equips de control que la Generalitat té emmagatzemats. "Si no es regula és per inacció i falta de voluntat política, ja no hi ha excuses." Gastronomia marinera i tradició al Serrallo El programa entrevista Ramon Martí, del restaurant El Llagut, i l'Artur Budesca, de Tarraco Sifon, per parlar de la cultura del peix a la ciutat. Innovació i tradició al plat • Recuperació de receptes de barca com l'arròs a la masqueta, caracteritzat pel seu mètode d'elaboració amb oli roent i el seu picant eròtic. • La importància de la cuina de casa i el producte de proximitat (quilòmetre zero). • El paper de la quarta generació de peixaters en l'assessorament a restaurants amb estrelles Michelin. Preservació del Mediterrani i biodiversitat Es detallen projectes científics per protegir el mar de la contaminació i el canvi climàtic. Projectes i espècies en perill • El projecte Miramar avalua la salut de les praderies de Posidònia i l'impacte dels microplàstics. • Estudi sobre el catxalot (Physeter macrocephalus): una espècie resident en perill d'extinció per col·lisions amb embarcacions i contaminació acústica. • Canvi en la dieta de la tonyina vermella: per la falta de sardina, s'adapta menjant surell, un peix menys nutritiu. Càpsules del Mar: El Catxalot • Pot mesurar més de 15 metres i el seu cap ocupa un terç del cos. • Es diferencia del rorqual perquè el seu buf surt inclinat a 45 graus. • S'alimenta principalment de calamars i baixa a grans profunditats.

  • 1h 52min

    Meduses tropicals, el llegat del Moll i pèl·lets al mar

    Resum de l'episodi Aquest episodi de Tarragona Ràdio dins del programa Arran de Mar ens convida a un viatge per l'actualitat marítima catalana. S'inicien les converses amb la detecció d'una espècie de medusa tropical a les costes d'Almeria, confirmada gràcies a la ciència ciutadana. Posteriorment, el programa ret homenatge a la trajectòria de l'Oriol Ferran, periodista convertit en mariner i impulsor del projecte El Moll a Arenys de Mar, que treballa per la preservació del patrimoni marítim. Temes científics i mediambientals • Invasions biològiques: La investigadora Macarena Marambió explica la presència de la Cassiopeia andromeda (medusa invertida) al Mediterrani espanyol, un fenomen vinculat a la tropicalització del Mediterrani. • Qualitat de l'aigua: Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili revela que l'aigua de l'aixeta a l'àrea de Barcelona conté menys microplàstics que l'embotellada. • Legislació sobre pèl·lets: S'analitza la nova normativa europea per controlar les pèrdues de matèria prima plàstica, destacant el paper de les ONG en la pressió política. Cultura i tradicions marineres "Tot és patrimoni marítim, un vaixell de fusta de 1937 té un coneixement de construcció naval que cal preservar." • Projecte El Moll: Reflexió sobre la recuperació de vaixells històrics com el Margaret Allison i l'Odina, i la formació de nous mestres d'aixa. • Gegants mariners: Coneixem els gegants de Palafrugell, en Pitu i la Lluna, que representen la llegenda del pastor i la sirena. • Càpsules del Mar: Espai dedicat al dofí comú (Delphinus delphis), una espècie en perill d'extinció al Mediterrani.

  • 1h 52min

    Notícies, ciència marina, cuina i Nadal a TGN

    Visió general de l’episodi Episodi especial d’acomiadament del 2025 del programa Arran de Mar a Tarragona Ràdio, amb una estructura molt marcada: repàs informatiu per la costa catalana, una peça de divulgació científica sobre el Mediterrani, una secció gastronòmica nadalenca, mites i llegendes vinculats al mar, un espai d’humor i conversa sobre tradicions de Nadal i Cap d’Any, i el tancament amb agenda d’activitats del cap de setmana. "Avui és l’últim programa d’Arran de Mar del 2025." 1) Obertura i presentació del programa Context i to de comiat • Saluts a l’equip i als col·laboradors territorials. • Ambient de final d’any: sensació que el temps ha passat molt de pressa (de Santa Tecla a les festes de Nadal). • Avançament del menú del dia: notícies, El nostre mar, cuina, mites i llegendes, “xiringuito” i agenda. 2) Repàs informatiu per la costa catalana Costa Brava: Nadal i cultura local • Pessebre vivent de Castell d’Aro (66a edició) com a gran reclam patrimonial i comunitari. • Reconeixements a figures vinculades a la D.O. Empordà i a projectes que connecten història, arqueologia i vi. • Dades de consum nadalenc: el cava i els escumosos com a producte estrella i crida al consum de proximitat. Delta de l’Ebre: senderisme i turisme de natura • El GR 92 a l’Ametlla de Mar destaca com el tram més transitat: milers d’usuaris i pics estivals. • Millores amb fons Next Generation: passarel·les, desbrossament, seguretat i senyalització. Política climàtica: pacte d’Estat i municipis petits • Anunci d’un pacte d’Estat per l’emergència climàtica: suport als plans contra inundacions i incendis per municipis petits. • Èmfasi en l’augment de fenòmens extrems i la necessitat d’aplicar coneixement científic a les polítiques públiques. Garraf: pesca i tensió reguladora • A Vilanova i la Geltrú, noves mesures per a la pesca d’arrossegament: 143 dies/any (millora respecte la proposta inicial), però el sector ho veu insuficient. • Malestar per controls addicionals: preavís d’entrada a port i estimació del pes de captures. • Debat sobre la quota de tonyina i el seu impacte sobre el peix blau. Maresme: literatura i música • Homenatge i reedició d’Onada (Teresa d’Arenys) amb placa commemorativa. • Avançaments del festival Nits d’Estiu de Calella (NEC) amb primers artistes i venda d’entrades. Costa Daurada (TGN): infraestructura i barris • Port de Tarragona licita una terminal multipropòsit al moll d’Andalusia: enfoc a contenidors i càrrega general, concessions llargues i inversió privada mínima. • Celebració veïnal per subvencions i inversions de millora urbanística i social a la part baixa. 3) Meteo i mobilitat Previsió marítima i pluges • Pluja entrant per la Costa Brava i estenent-se cap al Maresme/Barcelonès. • Mar en general tranquil (marajol), amb canvis de vent i possible vent de mestral a Terres de l’Ebre. Trànsit • Cap de setmana pre-Nadal amb més mobilitat; recomanació de prudència per obres i acumulació de vehicles. 4) El nostre mar: homenatge científic Figura central: Quique (Enric) Ballesteros • Boris Weissman dedica la secció a Quique Ballesteros, botànic d’algues i ecòleg marí de referència. • Impacte en indicadors de qualitat de masses d’aigua i en projectes de conservació mediterrània. Comunitats clau del Mediterrani • Posada en valor de les cistoseires com a comunitat clímax i indicador de salut del litoral. • Explicació del Coraligen com a ecosistema profund d’alt valor ecològic. Llegat i reconeixement • Paper formatiu: “crea escola” i deixa equips i deixebles actius. • Reflexió sobre el poc reconeixement social als científics i la importància de la divulgació. • Llegat institucional: auditoris, beques i arxiu de notes/fotografies per preservar coneixement. 5) Gastronomia: bacallà amb sanfaina Recepta i criteris pràctics • Proposta nadalenca: bacallà esmicolat amb sanfaina. • Defensa de la sanfaina “canònica” (verdures clau) i explicació de la tècnica per guanyar temps: fregir prèviament albergínia i carbassó. • Sofregit, control de coccions i ajust de l’acidesa del tomàquet (sucre “si cal”). Servei i maridatge • Recomanació de vi: rosat o blanc, per equilibrar la contundència del plat. 6) Mites i llegendes: Sant Pere de Rodes i Cap de Creus Un territori carregat de simbolisme • Cap de Creus com a espai mític: de temple solar i dolmens a paisatge cristià. • Relat del monestir de Sant Pere de Rodes: fundació vinculada a relíquies i peregrinatge. Cultura, saviesa i transmissió • El monestir com a node cultural medieval (escriptòrium, preservació del saber). • Aparició de Gerbert d’Orlach (Silvestre II) i el relat del nombre zero i la transmissió del coneixement. Pirates, tresors i criatures • Defensa costanera i avisos contra pirates (castells i fogueres). • El “tresor” i el basilisc com a guardià mític, amb el recurs del mirall per vèncer la mirada fulminant. Recomanació de lectura • Presentació del llibre Guia de les criatures fantàstiques catalanes (textos de Joan de Déu Prat i il·lustracions de Maria Padilla) com a idea de regal. 7) “Xiringuito” de Laura Rovira: humor i tradicions Comèdia i conversa nadalenca • Espai distès amb acudits i complicitat d’equip. • Debat sobre pitjors regals de Nadal: llibres d’autoajuda, lots de bany “poc personals”, pongos; i defensa de regals útils (cuina/llar) quan són realment necessaris. Tradicions d’Any Nou al món • Recull de pràctiques curioses: petó a mitjanit, trencar plats, pintar portes de vermell, passejar amb maleta, menjar llenties, rituals al mar, jocs d’atzar. • Conversa sobre campanades, uves i preferències televisives. 8) Agenda cultural i d’oci del cap de setmana Propostes territorials • Costa Brava, Terres de l’Ebre, Garraf i Maresme: pessebres, nadales, tions, mercats, tallers i concerts. • Tancament amb desitjos de bones festes i retorn després de Reis. Idees clau (resum executiu) • Episodi de comiat de temporada amb to festiu i comunitari. • Actualitat del litoral: turisme de natura, pesca sota pressió reguladora, cultura local i projectes portuaris. • Divulgació científica centrada en el llegat d’un investigador referent i en ecosistemes mediterranis. • Cuina tradicional aplicada a Nadal: bacallà amb sanfaina, amb trucs de cocció. • Patrimoni immaterial: mites de Cap de Creus i Sant Pere de Rodes, i recomanació literària. • Agenda com a servei final per planificar el cap de setmana.

  • 1h 53min

    Mar i territori: conservació, tradició i gestió

    Visió general de l’episodi A Arran de Mar (18/12/2025) el programa combina actualitat del litoral català amb entrevistes i reportatges que posen el focus en conservació marina, patrimoni i memòria pesquera, i gestió municipal al Delta de l’Ebre. L’episodi es construeix en tres grans blocs: 1) Actualitat de la costa: ciència, cultura i medi ambient Indicadors ecològics i biodiversitat • Les marques (“halos”) de les garotes com a indicador de salut dels fons rocosos i de l’efecte de les zones protegides. • Projecte pilot al Parc del Garraf per restaurar espais oberts i reduir risc d’incendis, reforçant biodiversitat. • Davallada de papallones al Maresme com a senyal d’alerta vinculada al canvi climàtic i a la pèrdua d’hàbitat obert. Esport, cultura i vida local • La Christmas Race de Palamós (49a edició) i el seu impacte esportiu i logístic. • Els Pastorets a Deltebre amb relleu generacional i adaptacions per mantenir la tradició. • Notícies breus destacades: èxits internacionals de Sergi López, recerca vitivinícola amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), i l’etapa de la Vuelta 2026 per la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. 2) Entrevistes centrals: mar, educació ambiental i ofici Projecte Odissea: expedicions i consciència oceànica L’entrevista amb Pol Ramos explica com l’experiència directa sota l’aigua es transforma en palanca de canvi: • Organitzen expedicions de busseig a llocs d’alta biodiversitat (Mar Roig, Maldives, Galápagos, etc.). • Defensa que l’educació i la vivència són claus per generar protecció: "La gent només protegeix allò que estima. Però només estimes alguna cosa si la coneixes" • Impulsen una docu-sèrie alineada amb l’objectiu 30-30 (protegir el 30% dels oceans el 2030), mostrant casos d’èxit i missatges d’esperança. Nances i arts de pesca: memòria viva a Calella El reportatge amb un pescador jubilat aprofundeix en tècniques i canvis: • Explica com es feien i mantenien xarxes, nances i palangres i per què alguns materials tradicionals (vegetals) tenien avantatges ambientals respecte el plàstic. • Descriu usos segons espècies (sonsos, sèpies, pops) i la lògica diària del treball artesanal. • Missatge de fons: pèrdua d’ofici i transmissió generacional, amb la percepció que “el mar està molt malament” i el coneixement s’està esvaint. 3) Conservació al Garraf i política local al Delta Projecte DORNA: estudiar una piscifactoria en una zona protegida L’associació Cetàcia presenta un projecte científic de tres anys per mesurar impactes abans/durant/després: • Mostrejos per transectes de presència i distribució de dofins i aus marines. • Possible doble escenari: efecte dissuasiu (menys fauna) o efecte d’atracció (més peix → més predadors). • Paper clau del voluntariat i crida a ciutadania i institucions perquè posin el mar “al centre” i exigeixin responsabilitats. Mites i llegendes: Sant Pere de Rodes, pirates i basiliscs Nova secció de divulgació cultural sobre el Cap de Creus: • Llegendes de fundació de Sant Pere de Rodes, vinculades a relíquies i peregrinatge. • Relat de pirateria mediterrània i vigilància costanera. • El fil del “tresor” i la figura del basilisc com a guardià mitològic, i recomanació d’un llibre de criatures fantàstiques catalanes. Pressupost 2026 de l’Ampolla: inversions i cohesió social Entrevista institucional sobre pressupost rècord: • 7,73 M€, xifra màxima històrica, amb èmfasi en partida social i inversions. • Projectes: millores al “barri de dalt”, drenatge i resiliència davant episodis de pluja intensa, suport a educació, joventut i gent gran. • Impuls al comerç local: valoració positiva de la Setmana del Comerç i la Fireta, i reforç de visibilitat digital amb canals socials. Idees força que travessen tot el programa • Conservar el mar requereix dades, protecció i participació ciutadana. • La tradició (pastorets, arts de pesca, llegendes) es manté si hi ha relleu i adaptació. • El territori es gestiona entre ecologia, economia i comunitat, des de projectes científics fins a pressupostos municipals.

  • 14'

    Perú com a nou hub portuari a la ruta de la seda

    Context del programa Pensant en blau, secció d’economia blava d’Arran de Mar a Tarragona Ràdio, conversa amb Anna Alonso Tambo i l’especialista en ciutats portuàries Gustavo Puma (des de Lima, Perú) sobre el paper estratègic del país en la logística global vinculada a Xangai i la nova ruta de la seda. Reconfiguració portuària al Pacífic sud-americà Perú i Amèrica del Sud s’estan convertint en un hub portuari regional al Pacífic. No és només un fenomen peruà: també avancen Xile, l’Equador i Colòmbia en el desenvolupament portuari. El punt neuràlgic d’aquesta xarxa és el port de Chancay, clau en la connexió amb la Xina, especialment amb Xangai. Ports estratègics: Chancay, Corío i altres projectes Port de Chancay: Projecte central de la ruta de la seda a l’Amèrica del Sud. Pot reduir el temps de trànsit des d’Àsia: de 45 dies a aproximadament 25. La reducció de temps implica menors costos logístics i més competitivitat. Port de Corío (Arequipa): Projecte “desempolvat” el 2022 quan Gustavo Puma n’assumeix la coordinació per al govern regional. Després de 15 anys aturat, ara torna a l’agenda com a possible hub portuari complementari. El seu èxit depèn, sobretot, de: Desenvolupament del tren bioceànic per connectar Brasil – Bolívia – Perú. Existència de càrrega suficient de la regió sud (Bolívia, Xile, Brasil) cap a Corío. Sense tren bioceànic, la viabilitat de Corío és dubtosa. Altres iniciatives portuàries i planificació: Impuls al port de Chimbote (nord de Lima) mitjançant iniciatives privades. Actualització del pla mestre portuari de Tacna, a la frontera amb Xile. Referència als ports del Callao i Etén com a peces del mapa d’inversions futurs. Inversions estrangeres i competència global Al Perú hi participen múltiples actors internacionals: Xina (ports, ferrocarrils, parcs industrials). Estats Units (sobretot al voltant del Callao i grans corporacions). Altres països com Corea i Països Baixos també hi tenen interessos. Exemple clau d’inversió xinesa: El parc industrial d’Ancón (entre Lima nord i Chancay) ha estat adjudicat a un consorci xinès. Inversió aproximada de 1.200 milions de dòlars. Objectiu: articular activitat industrial vinculada als ports, especialment Chancay. Risc per a la indústria local: Les exportacions xineses estan absorbint bona part del mercat, afectant la indústria peruana (serveis, metal·lomecànica, siderúrgia). Cal una estratègia de govern per: Preservar la indústria nacional. Garantir que la inversió estrangera generi ocupació i enforteixi les pimes i microempreses. Infraestructures clau: tren bioceànic i connexions internes El tren bioceànic és presentat com el “cordó umbilical” perquè Corío i altres ports siguin realment viables. Connectaria Brasil – Bolívia – Perú i permetria derivar gran volum de mercaderies brasileres cap al Pacífic. Es destaca també un ferrocarril impulsat per China Power: Connectarà mines del centre del Perú amb la costa. Reduirà trajectes de 18 hores a 5 hores. Inversió d’uns 40 milions de dòlars per a 120 km de via. Dimensió política i governança portuària El desenvolupament portuari i industrial està fortament condicionat per la política interna. Valoració crítica dels darrers anys: Durant el govern de Dina Boluarte, el país ha estat, segons Gustavo Puma, “sense rumb i sense azimut”. Qui ha sostingut l’economia han estat sobretot petits empresaris i sector privat. Es critica que la inauguració del port de Chancay amb el president xinès no es fes al port mateix sinó a la ciutat de Lima. Situació actual: Govern de transició de José Gerí amb marge de temps molt limitat (uns set mesos) abans de les eleccions d’abril. Els candidats presidencials hauran de definir: El nou rumb econòmic i polític. El model de desenvolupament portuari i industrial del país. Parcs industrials i rol del Perú com a hub tecnològic Els parcs industrials són considerats estratègics i estretament lligats als ports. Objectiu: que el Perú passi de ser només hub portuari nacional a esdevenir hub portuari, industrial i tecnològic regional. S’insisteix que la inversió ha de ser: Ben supervisada. Orientada a crear feina qualificada i ecosistema empresarial local fort. Presència d’actors globals: el cas Jeff Bezos Es menciona la visita de Jeff Bezos a Lima fa pocs dies. Gustavo Puma dubta que sigui només per turisme gastronòmic: Interpreta l’estada d’una setmana com a moviment d’intel·ligència de mercat. Possibles interessos en: El port de Chancay. Les inversions portuàries i industrials. El futur del Perú com a hub logístic i tecnològic. Tancament i perspectiva Es destaca que Perú és vital geoestratègicament per a: Connectar Amèrica del Sud amb Àsia, especialment Xangai. Reduir costos i temps per a la cadena logística global. Anna Alonso recorda que: Tot el continent americà, especialment Brasil, podria canalitzar mercaderies cap a Xangai a través del Perú. Barcelona també ha d’estar connectada i atenta a aquesta nova arquitectura logística. "Per això en parlarem tantes vegades: és d’una importància enorme" – es remarca el caràcter estratègic d’aquests projectes. L’espai es tanca amb agraïments a Tarragona Ràdio, desitjos de bones festes i l’anunci de continuar parlant de geopolítica, estratègia i economia blava en pròximes edicions.

  • 1h 52min

    Economia blava, ports del Perú i ecodisseny

    Visió general de l’episodi Programa Arran de Mar de Tarragona Ràdio, amb dues grans parts: • 1a hora: repàs informatiu de la costa catalana (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Tarragona) amb focus en turisme litoral, festes de Nadal, cultura, esports nàutics i economia local. • 2a hora: blocs temàtics sobre Economia Blava i geopolítica portuària al Pacífic sud-americà, balanç anual de l’Associació Catalana de Pesca Responsable i un ampli espai sobre ecodisseny, residus i model de consum. 1. Introducció i connexió amb les emissores de la xarxa Ambient nadalenc als estudis • Presentació de l’equip i connexions amb radiodelta.cat, Ràdio L’Escala, Canal Blau Ràdio i Ràdio Arenys. • Conversa distesa sobre decoracions de Nadal als estudis (planta de Nadal / poncètia, arbres, tions, pessebres) i sobre com cada emissora viu les festes. "Aquí a Delta.cat, una misera planta. Molt malament" Serveix per emmarcar el programa en ple període prenadalenc i crear complicitat amb l’oient. 2. Repàs informatiu litoral (1a hora) 2.1 Costa Brava – Camins de ronda i Nadal als museus Obres al camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa (Palafrugell) • Objectius principals: - Posar en valor el camí com a element cultural, patrimonial i paisatgístic. - Millorar la seguretat i continuïtat del recorregut en zones d’erosió i penya-segats. - Reduir l’exigència física i tècnica del traçat per obrir-lo a més públic. - Ordenar l’accés a l’entorn costaner natural i fomentar un ús més respectuós. Programa “Nadal als museus” (comarques de Girona) • 10a edició de la iniciativa familiar de la xarxa de museus de Girona (6 desembre – 7 gener). • Proposta: visitar els 26 museus participants i seguir un joc de pistes per trobar peces i resoldre reptes d’observació. • A l’Escala hi participen el Museu Arqueològic d’Empúries i el Museu de l’Anxova i de la Sal. • Les activitats han estat dissenyades per alumnes d’un institut d’Olot, combinant educació i participació juvenil. Idea clau: els museus es presenten com a espais lúdics, oberts i acollidors per apropar el patrimoni a la canalla. 2.2 Delta de l’Ebre – Deltebre Dansa i esports nàutics Futur del festival Deltebre Dansa • L’alcalde Lluís Soler explica que, després de la marxa del director Robert Olivan, hi ha diversos promotors interessats a impulsar un nou projecte. • D’aquest Nadal ençà començaran reunions per redissenyar el festival. • Soler admet un sentiment de “traïció” compartit per molts veïns, però demana passar pàgina i obrir una nova etapa. • Emmarca el debat en un pressupost municipal històric de 30,5 M€ per al 2026, amb la meitat destinada a inversions (passeig del Carrilet, nou auditori, enllumenat LED, dinamització econòmica i cohesió social). Èxit de l’equip veterà de l’AE Xino-Xano de Deltebre • L’equip veterà masculí es proclama campió de Catalunya de llagut català a Mataró. • L’equip femení arriba a la final A i acaba en 4a posició entre 16 tripulacions. • El president Josep Queralt destaca el bon nivell d’entrenament i la projecció de la secció de rem. 2.3 Garraf – Patrimoni i festivals Obres d’emergència al campanar de Sitges • Despreniments de pedra al campanar de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla obliguen a actuar d’urgència. • Es muntarà per primer cop una gran bastida que taparà la icònica silueta de l’església, fet d’alt impacte visual. • Es preveu col·locar una lona amb la imatge del temple per minimitzar l’efecte estètic. • El Bisbat assumeix el pressupost amb ajuts de la Generalitat i la Diputació; el projecte passa pel Cotepàs i la Comissió de Patrimoni. Festival Tinglado 2026 (Vilanova i la Geltrú) • 18a edició, del 23 al 25 de juliol, una vintena d’artistes. • Caps de cartell: Els Pets, La Fúmiga (abans de la retirada) i Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba. • Altres noms: Clara Peya, Nacho Vegas, Fetus, i presència destacada d’artistes locals (Rata EAP donarà el tret de sortida). • Component solidari: 1 € de cada entrada per reforçar projectes comunicatius en català arreu dels Països Catalans. 2.4 Maresme – Poinseties i consum nadalenc Campanya de poncèties al Maresme • Es preveu vendre 1,5 milions de poncèties; la campanya es qualifica d’excel·lent. • El bon temps ha afavorit: - Plantes de gran qualitat i maduració òptima. - Vendes altes en mercats de proximitat. • El producte 2025 es descriu com una poncètia amb més fulla, alçada equilibrada i millor disposició de bràctees. • Preocupació de fons: manca de relleu generacional al sector, amb risc de reducció futura de l’oferta. Mercat municipal d’Arenys – hàbits de compra per Nadal • Fort increment de l’activitat a peixateries, carnisseries i xarcuteries selectes. Alimentació de mar • Peix més sol·licitat: rap i lluç, amb forts increments de preu. • També salmó, marisc i especialment gamba, escassa per restriccions de pesca i a preus molt elevats. • Molta compra sota comanda per garantir disponibilitat. "La mitjana ja va a 100 cap amunt" (preus de la gamba fresca de proximitat) Aperitius i productes gurmet • Venda de cigrons per a escudella, formatges variats (especialment formatge francès de temporada), anxoves, olives i gildes. Carn i plats tradicionals • Gran demanda de pollastre de pagès i pollastre farcit (farcits artesanals a la parada: dàtil amb bacon, prunes, pinyons, formatge...). • Augment de capons i carns per a rostits i caldos. • Es manté la tradició d’escudella i carn d’olla i la preparació casolana de canelons. Lectura de fons: el Nadal impulsa un consum més car i especialitzat, mentre les restriccions pesqueres i l’augment de preus marquen les decisions de compra. 2.5 Tarragona – Obres a la platja de la ciutat Urbanització de les parcel·les Iborra (zona Rabassada) • Es reprograma el pla de treball per evitar obres al costat de l’escola de la Rabassada en període lectiu. • L’Ajuntament de Tarragona s’ha reunit amb les parts afectades i acorda: - Iniciar treballs previs el 23 de desembre. - Fer les tasques properes a l’escola durant Nadal, Setmana Santa i estiu. - Treballar en altres sectors la resta de l’any. • El conseller d’Urbanisme Nacho García remarca que l’obra manté terminis (10 mesos) i pressupost, i que s’ha buscat la mínima afectació als infants i al centre escolar. 2.6 Mar i mobilitat – Estat de la mar i trànsit Previsió marítima (Luis Mi Pérez) • Situació de tràngol de Llevant i Gregal amb forta maror en alta mar i mar de fons especialment al sud de la Costa Daurada. • El vent anirà girant a Xaloc a la Costa Brava i serà més feble dijous, amb un estat de la mar molt més plàcid (maror baixa / marajol). Trànsit viari (Servei Català de Trànsit – Mireia Camats) • Diversos accidents amb vies tallades (C-162 a Urús, C-25 a Santa Maria d’Oló) i retencions importants a l’AP-7, C-58, C-33, C-17, C-60 i rondes de Barcelona. • Es dibuixa una tarda complicada de mobilitat interna al país. 3. Economia Blava i geopolítica portuària al Pacífic 3.1 Pensant en blau – Port de Xangai i ports del Perú Secció “Pensant en blau”, amb Anna Alonso Tambó i l’expert peruà Gustavo Puma, sobre ports, logística global i Ruta de la Seda. Nova estratègia al Pacífic sud-americà • Es descriu una clara estratègia portuària a Sud-amèrica, especialment al Perú, però també a Xile, Equador i Colòmbia. • El port de Chancay es presenta com a hub portuari regional clau en la connexió amb Xangai i la nova Ruta de la Seda. Projecte del port de Corío (Arequipa) • Gustavo Puma, excoordinador del projecte (2022), explica com es va “desempolsar” un projecte aturat durant 15 anys. • Avui s’estudia la demanda de càrrega (Brasil, Bolívia, Xile) per determinar-ne la viabilitat. • Condició central: el tren bioceànic (Brasil–Bolívia–Perú) com a cordó umbilical que faria factible Corío. Sense tren bioceànic, “considero que no és factible el tema de Corío”. Competència i inversions estratègiques • Es destaquen inversions xineses com el parc industrial d’Ancón (1.200 M$), estratègicament situat entre Lima i Chancay. • Participació d’altres actors globals: Estats Units, Països Baixos, Corea, etc., en ports com Callao o projectes futurs com Etén. • Reflexió crítica: el Perú ha de preservar la seva indústria nacional (metalmecànica, siderúrgia, serveis) davant la forta competència de les exportacions xineses. Context polític i incertesa • Es valora el govern de Dina Boluarte com un període de manca de rumb clar, on han estat sobretot petits empresaris i sector privat els qui han sostingut l’economia. • El govern de transició de José Gerí té pocs mesos per avançar en projectes portuaris i industrials abans de les eleccions d’abril. • El futur president haurà de definir el nou model econòmic i de desenvolupament portuari del Perú. Senyals d’interès global • S’esmenta la visita recent de Jeff Bezos a Lima, interpretada no només com a turística sinó com a moviment d’intel·ligència de mercat davant el potencial de Chancay i el rol del Perú com a hub portuari, industrial i tecnològic. Beneficis logístics de la Ruta de la Seda marítima • Es destaca la reducció de temps de trànsit d’Àsia a Sud-amèrica: de 45 dies a 25 en alguns trajectes, amb l’impacte directe en costos i competitivitat comercial. Tancament de la secció • Intercanvi de felicitacions nadalenques i pronòstic que Barcelona haurà d’encaixar-se estratègicament en aquest nou mapa marítim. 4. Pesca recreativa i responsabilitat mediambiental 4.1 Balanç 2025 de l’Associació Catalana de Pesca Responsable Secció «Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar», amb Fede Valls. Idea marc • Veure la pesca recreativa com a: - Cultura i tradició marítima. - Responsabilitat amb els ecosistemes marins. - Convivència amb altres usuaris del litoral. Objectiu: gaudir del mar sense deixar-hi petjada. 4.2 Temes clau tractats al llarg de l’any Pesca responsable • Respectar talles mínimes, límits de captures i vedes. • Seleccionar captures: no cal quedar-se tot el que pica. • Bon ús de la tècnica de captura i solta, minimitzant manipulació i temps fora de l’aigua. • Compromís de residu zero a bord: tot el que entra a la barca surt a terra, no al mar. Seguretat al mar • La seguretat és part del pla, no un complement. • Bones pràctiques: - Revisió prèvia de meteo, combustible i equipament. - Ús d’armilles auto inflables, sobretot en navegació en solitari. - Recomanació d’equips electrònics “home a l’aigua” que aturen l’embarcació i envien senyal de socors. • Alertes especials per dies de tràngol i llevant: prudència en penya-segats i zones d’accés difícil. Manteniment de l’embarcació i del material • Revisió de motor i corrosió després de períodes d’inactivitat. • Cura de canyes, rodets, nusos i esquers per millorar eficiència i evitar trencaments. • Desalinitzar tot el material (metall i fibra) després de la jornada. Salut, benestar i dimensió social • La pesca recreativa es reivindica com a eina de desconnexió, concentració i equilibri emocional. • Activitat intergeneracional: infants, adults i gent gran comparteixen temps, coneixements i la cuina del peix capturat. • Es defensa la pesca com a aportació positiva a la societat, si es practica amb responsabilitat. Ciència ciutadana i recollida de residus • Els pescadors poden aportar dades valuoses per a la ciència (observacions, participació en projectes col·laboratius). • Es promou la recollida de plàstics i residus durant les sortides i la seva visibilització (fotos, xarxes) sense postureig per mostrar que la comunitat és part de la solució. 5. Notícies locals de Tarragona i Parc de Nadal 5.1 Seguretat ciutadana i policia • El cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manel Vázquez, explica que la ciutat tancarà el 2025 amb una reducció del 44% dels delictes contra la propietat, gràcies al patrullament intensiu. • De cara al 2026: - Els agents portaran càmeres personals per garantir seguretat jurídica i transparència tant per a policies com per a ciutadans. - Incorporació de pistoles Taser, amb el compromís de registrar un minut previ abans d’extreure l’arma. • Es constata un repunt dels abusos sexuals, aspecte que preocupa les autoritats. 5.2 Parc de Nadal dels Impossibles • Presentació del Parc de Nadal de Tarragona 2025 al recinte firal, de nou amb La Sia Produccions i Passabarret al capdavant. • Objectiu: consolidar-se com a proposta cultural de referència que combini espectacle, joc i aprenentatge. • Novetats: - Més espais de manualitats i creativitat artística. - Activitats diferenciades per franges d’edat (0–8 i 9–12 anys) amb propostes dinàmiques i participatives. - Programació de 14 espectacles, amb aposta de quilòmetre zero, igualtat de gènere i diversitat de mirades. - Espectacles ítims al matí i propostes més potents a la tarda. - Espectacles itinerants per espais interiors i exteriors. - Espai dedicat al Tour de França: El Petit Grand Tour, on infants i adults poden pedalar sobre bicicletes estàtiques i fer el recorregut simulat de l’etapa tarragonina. 5.3 Salut – Epidèmia de grip • La consellera de Salut Olga Pané exposa al Parlament que Catalunya viu una epidèmia de grip sense precedents dels últims anys. • Impacte: - Pressió molt alta als serveis d’urgències (CAP, CUAP i hospitals). - Pocs ingressos greus perquè, de moment, afecta sobretot població jove. 6. Ecodisseny, consum i model econòmic (2a hora) Secció de medi ambient “Medi Nostrum” amb Joan Ramon Mendo i Antoni Ferran, centrada en l’ecodisseny i la relació entre economia, cultura de consum i impacte ambiental. 6.1 De l’economia al disseny: fil conductor • Es recupera el debat del programa anterior, on tres expertes en medi ambient coincidien en la necessitat de canviar el model econòmic per fer-lo compatible amb els límits ecològics. • Pregunta provocadora: ens hem d’adaptar al disseny que ens fan? O podem qüestionar-lo i redissenyar-lo? • Es planteja si vivim atrapats en una voràgine consumista, especialment visible en períodes com el Nadal. 6.2 Disseny d’envasos i reciclatge Exemple de l’antiga ampolla gran de Coca-Cola • L’ampolla de 2 L combinava fins a 7 plàstics diferents (cul, cos, etiqueta, 2 peces internes al tap, etc.). • Això feia quasi impossible una recuperació material eficient. Tendència actual: monomaterials • Es valora positivament el pas a ampolles monomaterial, que faciliten el reciclatge. • Paral·lel amb la roba: moltes peces barregen fibres (cotó, polièster, elastà), cosa que complica enormement la recuperació de materials. Tecnologia vs. sentit comú • Joan Ramon explica com, des de la química, es poden separar plàstics per densitat (flotació), però planteja si té sentit complicar-ho tecnològicament si un bon disseny podria evitar part del problema. • Es critica la idea que la tecnologia ho resoldrà tot si no s’actua en origen amb dissenys més senzills i racionals. 6.3 Materials alternatius i sobreenvasat • Es planteja l’ús de subproductes agrícoles (pallofes d’arròs, blat, fruits secs) per fer: - Cartó, caixes i envasos compostables. - Gots i contenidors que retenen líquid temporalment però després es poden compostar. • Es critica el sobreenvasat (capses dins de capses, sobres dins de sobres) com a mal ús del paper i el cartró, encara que siguin materials reciclables. No n’hi ha prou a substituir plàstic per cartró si n’abusem igualment. 6.4 Responsabilitat ampliada del productor Cas del tub de cartró del paper de vàter • Es discuteixen anuncis que animaven a tirar el tub de cartró al vàter perquè “es desfà i la depuradora ja s’encarregarà de la fibra”. • Crítica d’Antoni Ferran: - El fabricant transfereix el cost del tractament al conjunt de la societat (a través de les depuradores públiques, finançades per impostos i tarifes). - Això vulnera el principi de responsabilitat ampliada del productor. Contenidor groc i lobbies d’envasos • El contenidor groc no és de titularitat municipal, sinó del sistema de productors d’envasos (Ecoembes), que han d’assumir el cost de recollida i tractament. • Si una llauna o un envàs va a la fracció resta, el cost recau en la ciutadania, no en el productor. • Es denuncia com a pervers el model en què els productors reben ajuts per gestionar un residu que ells mateixos generen i, a més, una part del cost recau igualment en el sector públic. 6.5 Sistemes de retorn i comparatives SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) • Es recupera l’exemple històric de les ampolles de vidre retornables i els sifons: - Es pagava un dipòsit que es recuperava en retornar l’ampolla. - El envàs tenia múltiples vides i menys impacte ambiental. • Es planteja que aquest sistema té molta més coherència amb l’economia circular que el model d’un sol ús. Anàlisi de cicle de vida (ACV) • Es presenta el concepte d’anàlisi de cicle de vida: - Avaluar un producte des de la matèria primera fins al final de vida (fabricació, ús, energia, aigua, residus...). • Exemples de comparació amb ACV: - Paper de vàter + tub vs. neteja amb aigua / bidet. - Bolquers reutilitzables vs. d’un sol ús. - Vidre separat per colors vs. vidre barrejat. Idea forta: només amb una visió de cicle complet podem decidir si una opció és realment més sostenible que una altra. 6.6 Disseny urbà, edificis i transició energètica • Es connecta l’ecodisseny amb el disseny de ciutats i edificis: - Orientació d’edificis, disposició de carrers, presència de verds urbans i refugis climàtics. - Eficiència tèrmica d’habitatges i equipaments. • Es critica que sovint la transició energètica es redueixi a molins i plaques solars, obviant el patrimoni construït i la necessitat d’rehabilitar energèticament edificis. • Es destaca que hi ha molt de codi tècnic i normativa, però que la realitat constructiva encara és poc eficient en molts casos. 6.7 Cultura, psicologia i canvi de model Fet cultural i hàbits arrelats • S’analitza l’episodi del paper de vàter durant la pandèmia com a mostra d’obsessió cultural. • Exemples com el bidet (abans omnipresent, ara desaparegut) o els sistemes de rentat amb aigua en altres cultures evidencien que els hàbits no són inamovibles. Psicologia ambiental i recollida selectiva • Es compara: - Sistema de contenidors oberts 24 h: teòricament permet bones xifres de recollida selectiva, però en la pràctica sovint dona resultats pobres (com a Tarragona, amb alguns dels pitjors índexs del país). - Sistemes de contenidors tancats o porta a porta: quan s’implanten, milloren molt els nivells de separació. • Conclusió: el factor psicològic i normatiu (sensació d’obligació, traçabilitat) és clau per canviar comportaments. Consciència sobre els envasos de Nadal • Es proposa a l’oient observar aquests dies la quantitat d’envasos suplementaris que entren a casa: - Embalatges de regals, caixes decoratives, plàstics i cartrons superflus. • Es qüestiona si aquest model és compatible amb una societat sostenible o si cal una transició cultural i psicològica, no només tecnològica. 6.8 Bones pràctiques i límits • Catalunya disposa de molts bons exemples en energia, aigua, residus i alimentació de proximitat, però la seva escala és insuficient per transformar el model global. • Reptes com: - Augmentar fortament la producció i consum de producte local. - Reduir l’ús innecessari de materials (plàstic i cartró). - Rehabilitar el parc d’edificis. - Reorientar el model econòmic perquè el benefici no sigui a costa del medi ambient. • Es defensa que el negoci és legítim, però els beneficis no poden ser abusius i han de revertir en treballadors i societat. 7. Tancament i mirada al futur • Els col·laboradors tanquen amb desitjos de Bon Nadal i bona entrada d’any. • Apunten que el 2026 caldrà seguir treballant en: - Economia blava com a vector estratègic (ports, rutes marítimes, relació Barcelona–Pacífic). - Pesca responsable com a pràctica d’oci madura i compromesa amb el mar. - Ecodisseny aplicat a envasos, ciutats, edificis i productes quotidians. - Canvi cultural i psicològic en el consum, especialment en períodes de forta pressió com el Nadal. En conjunt, l’episodi combina informació local i litoral, reflexions de geopolítica portuària global, educació ambiental aplicada (pesca, residus, disseny) i un fil constant: la necessitat de repensar com produïm, consumim i dissenyem si volem un futur sostenible per al nostre mar i les nostres ciutats.

  • 1h 53min

    Pesca, vela i biodiversitat al litoral català

    Visió general de l’episodi Episodi molt complet d’Arran de Mar amb actualitat pesquera, política local, medi ambient, ports i creuers, vela esportiva, comerç de proximitat de pesca i conservació marina. El programa combina butlletí informatiu, connexions territorials i diverses entrevistes especialitzades. 1. Actualitat informativa del litoral català 1.1 Pesca professional i regulació • Palamós: el Ministeri d’Agricultura augmenta en 9 tones la quota de gamba vermella per a la flota d’arrossegament mediterrània mitjançant un intercanvi amb França. Això permetrà arribar a més de 70 tones anuals per a la flota de Palamós. • Es remarca que el reforç de quota dona estabilitat econòmica a confraries, armadors i tripulacions i garanteix producte per a la campanya de Nadal. • Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú: forta inquietud per les noves mesures d’inspecció pesquera: - Preavís obligatori de 4 hores abans d’entrar a port, enviat a Madrid en pujar la xarxa. - La majoria de barques triguen 45–60 minuts a tornar; la norma les podria obligar a esperar fins a 3 hores a fora port, fins i tot amb mala mar. - Estimació obligatòria de captures a partir d’1 kg i per espècie per a vaixells de més de 12 m (abans només >15 m i >50 kg per espècie). - Els pescadors denuncien que no disposen de mitjans tècnics fiables a bord (bàscules oscil·len) i que això pot multiplicar les sancions i provocar descarts de peix per por a equivocar-se. • El patró major Jaume Carnicer (entrevista posterior) amplia aquests punts i els vincula a una creixent càrrega burocràtica i inseguretat empresarial. 1.2 Política local i canvi climàtic a l’Ebre • Alcanar: l’alcalde Joan Roig anuncia que deixa el càrrec i l’acta de regidor per desgast físic i mental després de gestionar 5 gotes fredes durant el mandat. "He arribat als meus límits a nivell físic i mental... quan la normalitat és una concatenació de catàstrofes, per a mi això ha sigut humanament impossible de gestionar." • Defensa que el municipi ha d’esdevenir un poble resilient al canvi climàtic, executant l’informe tècnic dels aiguats: expropiacions i renaturalització de barrancs (com el barranc del Llop) i trasllat de persones a zones segures. • Avisa que aquestes solucions de retirada i renaturalització s’estendran a tot el litoral mediterrani català per evitar pèrdua de vides humanes. 1.3 Defensa de l’Ebre i Directiva Marc de l’Aigua • La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) alerta que la proposta de flexibilitzar la Directiva Marc de l’Aigua per facilitar l’obertura de mines a Europa pot degradar seriosament rius i aqüífers. • La portaveu Matilde Font assenyala que qualsevol revisió serà "a la baixa" i significarà masses d’aigua més contaminades, compromeses per a les futures generacions. • Temen perdre eines legals per defensar el territori i no descarten mobilitzacions. 1.4 Ports i infraestructures litorals • Club Nàutic d’Arenys: l’Assemblea aprova per unanimitat oposar-se al projecte del “martell” a la bocana del port i impulsar totes les accions necessàries (mediacions, informes, fins i tot via judicial) per garantir Arenys com a port-refugi segur. • Arguments clau: - L’obra estreta l’entrada del port i pot comprometre la seguretat. - Impacte paisatgístic i sobre la biodiversitat marina. - Incoherència en context de canvi climàtic i fenòmens cada cop més intensos. 1.5 Cultura, salut i patrimoni al litoral • Vilanova i la Geltrú – Arts Natura Festival: el Consell Comarcal del Garraf lliura a l’Associació Marinada el donatiu recaptat. L’entitat destinarà els fons a un estudi de biòpsia líquida per detectar el càncer de mama amb una simple analítica de sang. - Aquesta tècnica pot avançar diagnòstics, reduir risc de metàstasi i millorar tractaments. • Calella: l’Associació Amics del Museu de Calella dona 15 pergamins medievals (1320–1617) a l’Ajuntament: - Documents sobre testaments, capítols matrimonials, compres, drets feudals, gestió patrimonial. - Permeten resseguir la història de Can Marc de la Riera i s’integren a l’Arxiu Històric Municipal. 1.6 Creuers al Port de Tarragona • Tarragona rebrà el 2026 uns 155.000 creueristes (+30.000 respecte 2025), amb 79 escales (62 el 2025). Serà any rècord després del 2019 i 2024. • Creixement clau: - Viking Cruise: de 3 a 17 escales, previsió de 34.800 passatgers (22% del total 2026). - MSC Creuers: de 25 a 32 escales (vaixell més petit). • Perfil de passatger 2025: 31,6% espanyols, 14% italians, 12% dels EUA, 9,3% francesos, creix l’origen alemany i nord-americà. • Despesa mitjana per creuerista: 27,4 € (+21,7% vs 2024), sobretot en restauració (63,3%) i compres (53,1%). • Destinacions principals de les excursions (78% del total): - Costa Daurada, amb focus en Tarragona ciutat (48%), PortAventura Golf (12%) i Poblet (9%). - Els que van per lliure es queden majoritàriament a Tarragona ciutat (81,4%), visitant centre i Part Alta (69%), patrimoni romà (56,9%), Catedral (36,1%) i Mercat Central (36,1%). • El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, destaca l’aposta per creuers de més luxe orientats a experiències culturals i gastronòmiques, i veu una "molt bona oportunitat" per al territori. 2. El temps i el trànsit 2.1 Predicció marítima • El meteoròleg Lluís Mi Pérez preveu domini de vents de Llevant/Gregal/Xaloc, moderats però amb mar de fons destacable. • A alta mar, onades de 2,5–3 m (forta maror a mar grossa); arran de costa, onades d’1–1,5 m i precaució per activitats a prop de platja. 2.2 Estat del trànsit • El Servei Català de Trànsit informa de retencions importants a l’àrea metropolitana de Barcelona (AP-7, C-58, C-17, C-31, A-2, rondes) agreujades per la pluja. 3. Sortida ornitològica de Cap d’Any a l’Ampolla 3.1 La "100 de l’1" – 35a edició • Entrevista a Manolo Sánchez, ornitòleg i membre de l’Associació Cultural Sant Jordi de l’Ampolla. • Activitat: sortida ornitològica l’1 de gener (35a edició), coneguda com els 100 de l’1, amb l’objectiu d’observar 100 espècies d’ocells en 5 hores (de 8 a 13 h). • Origen: va començar com una "broma" entre dos amics i amb internet s’ha convertit en una cita de referència amb participants de tot Catalunya i, alguns anys, del País Valencià i Aragó. • Ara es limita el grup a unes 25 persones per evitar "un circ" de cotxes pel Delta i poder-se moure amb agilitat (format marató ornitològica). "La paraula que utilitzo no és tant anar a observar, sinó a xalar." 3.2 Funcionament i recorregut • No és estrictament només Delta de l’Ebre: es recorre Terres de l’Ebre en general (pinedes del Perelló, zones de Camarles per al torlit, etc.), però el final sempre és el Delta, on hi ha el gran gruix d’espècies. • Punt de trobada: plaça González de l’Ampolla, on es reorganitzen cotxes per minimitzar la "xafada ecològica". • Material recomanat: binocles, algun telescopi (cata) de l’associació i guies d’ocells. • Sortida gratuïta i oberta a tothom (fins a omplir les 25 places), amb participants de nivells molt diversos; els més experts expliquen la biodinàmica de cada espècie. 3.3 Altres projectes ornitològics a l’Ampolla • L’Associació Cultural Sant Jordi impulsa: - "Setmana de l’ornitologia" a l’Ampolla (probablement a principis d’abril, en pas prenupcial): exposicions de nivell, xerrades, presentació de llibres, dues sortides (una pel terme municipal i una de pelàgiques mar endins per veure ocells marins). - Col·laboració amb el Delta Birding Festival per organitzar el primer concurs de "jove valor" del territori en ornitologia, obert des de primària fins a batxillerat a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. • El premi principal: presentar el treball al Delta Birding Festival, compartint espai amb grans ornitòlegs europeus. • També preparen sortides de natura al riu Ebre i fins i tot fora del territori, com una sortida reduïda (8 persones) als secans dels Monegros per observar una espècie en perill d’extinció. • Manolo remarca la importància del relleu generacional dins l’associació: incorporació de gent jove a la junta (Gemma, Josep, Romeu, Borja) per continuar i ampliar el projecte. 4. Entrevista amb la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú 4.1 Impacte de la nova normativa d’inspecció Entrevista en profunditat amb Jaume Carnicer, patró major. Preavís de 4 hores: • Obliga a enviar un preavís a Madrid 4 hores abans d’entrar a port. • Amb rutes de 45–60 minuts, el resultat pràctic és fer esperar les barques 3 hores fora del moll, també amb mala mar. • El sector ho considera "completament inviable i absurd", fet des de "desconnexió total" amb la realitat operativa. Estimació de captures a partir d’1 kg per espècie: • Abans: només obligatori quan es superaven 50 kg d’una espècie i en vaixells >15 m. • Ara: qualsevol vaixell >12 m ha d’estimar a partir d’1 kg per espècie. • Problemes principals: - Impossibilitat tècnica de pesar amb precisió a bord per l’oscil·lació del vaixell. - Risc d’allau de sancions per sobrepassar marges mínims. - Incentiu a llençar captures en lloc de declarar-les per evitar multes. - Obliga a separar espècies per transport, complicant la feina i la comercialització. 4.2 Dies de pesca i viabilitat econòmica • Anàlisi de la reducció de dies d’arrossegament: - 2019: moltes embarcacions treballaven 220–240 dies/any. - Actualment: es parla de "victòria" en arribar als 143 dies quan inicialment es temien només 9,5 dies addicionals. • Per Carnicer, una empresa necessita com a mínim 180 dies per ser realment rentable; amb 143 dies, només es pot aguantar pocs anys. • Denuncia que: - Les despeses (Seguretat Social, impostos) es paguen tot l’any, independentment dels dies de feina. - Es carrega el sector amb burocràcia i tràmits que el distreuen de l’objectiu: "no pescar quantitat, sinó pescar euros", centrant-se en espècies amb demanda i valor. 4.3 Tonyina vermella i repartiment de quotes • S’anuncia un augment del 17% de la quota de tonyina vermella. • La valoració del sector: - Consideren l’augment insuficient donada la forta recuperació de l’estoc i la gran presència de tonyina al mar. - Esperen que el repartiment tingui en compte la pesca artesanal i la captura accidental, evitant que "sempre rebin els mateixos". - Critiquen que durant anys moltes barques hagin hagut de llençar tonyina morta a l’aigua per manca de quota. 4.4 Demandes de futur • El sector reclama plans de gestió plurianuals (5–6 anys) en lloc de revisar-ho tot any a any. • Sense visió a mitjà termini: - Les empreses no s’atreveixen a invertir per fer les embarcacions més sostenibles i eficients. - Es viu en una "temporalitat permanent" de 9 mesos entre una norma i la següent. 5. Activitat esportiva al Real Club Nàutic de Tarragona 5.1 Regates de llagut, rem olímpic i promoció Entrevista amb Borja Rueda, director esportiu. • Llagut català: - Estrena de categories mixtes (4 homes + 4 dones) en absolut i veterans, fet que amplia la participació i facilita formar tripulacions. • Regata de promoció de rem olímpic a Castelldefels: - Per a categories aleví, infantil i veterans. - Després d’una regata suspesa per mal temps, serveix perquè molta mainada debuti. • Trial d’accés a la selecció catalana de rem olímpic: - Per a categories cadet, juvenil i sènior, en modalitats d’skiff (1x) i dos sense timoner (2-). - Es combina el resultat d’aquesta regata amb les proves d’ergòmetre enviades prèviament a la federació per fer la llista de convocats al Campionat d’Espanya. 5.2 Pesca esportiva i condicions de mar • Es comenta l’Open de Pesca organitzat al club: - Poca participació i condicions de pesca poc favorables. - Malgrat tot, es destaca que el mes, en general, ha estat de bona mar per la resta d’activitats. 5.3 Lliga Social de Creuers • El club organitza una lliga social anual de vela creuer amb: - Regata el tercer dissabte de cada mes, de febrer a desembre (aturada estiu i regata especial de Santa Tecla al setembre amb proves dissabte i diumenge). - Darrera prova al desembre, que inclou regata, lliurament de premis anuals (Lliga ORC i Lliga Promoció) i sorteig de regals per als participants. • Característiques de la competició: - Embarcacions de més de 8–10 metres, que romanen sempre a l’aigua. - S’aplica un coeficient de ràting per compensar diferències entre vaixells i establir una classificació equitativa. - És una lliga social, no oficial federativa, pensada per combinar competició i bon ambient. - Coordinació amb clubs veïns (Torredembarra, Salou) per no solapar calendaris i afavorir la participació creuada. • Per a la prova de desembre ja hi ha 14 embarcacions inscrites, superant amb escreix el mínim de 6 necessari per fer la regata. 5.4 Vida social i Nadal al club • Més enllà de la competició, el desembre es converteix en un moment per enfortir la vida social: - Sopars o dinars de germanor de rem olímpic, rem de mar, surf-ski, pàdel, etc. - Activitats internes (regates socials, esmorzars, "jo pongo") que afavoreixen la convivència entre seccions i el coneixement creuat d’esports. • Resultats destacats: - 5 remers del club (cadets i juvenils) han estat preseleccionats per a la concentració de la Selecció Catalana. - Més de 20 nens van competir en la regata de promoció, evidenciant el bon moment de la pedrera. • De cara al 2026: - Gener: Campionat de Catalunya de llarga distància de rem olímpic a Amposta. - Febrer en endavant: represa de regates de rem de mar, llagut, creuer i planificació del calendari de surf-ski (pendent del calendari autonòmic de piragüisme i de la primera Copa d’Espanya a finals de març). 6. Comerç de pesca i viatges al voltant del món: Esports Can Jordi (l’Escala) 6.1 De pescador apassionat a botiguer Entrevista amb Ot Nebot, nou responsable d’Esports Can Jordi, l’última botiga de pesca de l’Escala. • Va començar a pescar de molt petit amb el seu avi des de barca; la botiga era la parada obligada per comprar cucs abans de sortir. • Feia anys que amics li deien que obrís una botiga de pesca, però ell s’imaginava més portant gent a pescar arreu del món que no pas darrera un mostrador. • Finalment, accepta el repte de continuar una botiga amb més de 60 anys d’història i donar-li una nova orientació. 6.2 Experiència internacional de pesca • Ot ha viatjat a diversos destins per pesca esportiva: - Dues vegades a Oman (el primer gran viatge, amb 19 anys). - Costa Rica i altres països, perseguint peixos grans (llampugues, espècies tropicals de 15–40 kg). • Remarca el xoc entre la pesca local (peixos petits des d’esculleres o barca) i aquests destins on qualsevol picada pot ser d’un peix enorme, amb tècniques i espècies noves. 6.3 El repte de la botiga física en temps de compra online • Des del taulell, comprova que "tothom vol el que no tens": els clients demanen sovint el producte específic que falta. • Estratègia per competir amb les plataformes online: - Seleccionar els millors productes de cada marca (no una sola marca per a tot): un fabricant per als mosquetons, un altre per als ams, un altre per als esquers artificials. - Buscar el millor equilibri qualitat–preu i oferir assessorament personalitzat. • Ot es defineix com a col·leccionista d’articles de pesca: abans de tenir la botiga ja acumulava 48 canyes (sumant les seves i les del pare). • Comenta l’hiper-especialització actual: - Una canya específica per a cada tècnica i, dins de cada tècnica, accions molt concretes. - Molts productes nous (molts d’inspiració japonesa) que responen tant a la innovació com a la necessitat constant del mercat de "treure coses noves". 6.4 Sostenibilitat i canvi de mentalitat • Ot defensa una visió de la pesca com a biologia i respecte al medi: - Dona suport a la captura i solta i al bon tracte del peix. - Accepta les noves talles mínimes i límits de captura per garantir que les futures generacions també puguin gaudir del recurs. • Reconeix la dificultat de fer pedagogia amb alguns pescadors (especialment veterans) acostumats a "quanta més galleda plena, millor". 6.5 Temporades, afluència i futur del projecte • L’Escala té una forta estacionalitat turística: - A l’estiu, molta gent compra cucs i material; pot ser necessari més personal. - A l’hivern, menys volum però la pesca continua: és l’activitat més practicada del món, amb component de necessitat (alimentació) i de hobby. • Projecte de futur d’Esports Can Jordi: - Rentat de cara de la botiga (previst cap al febrer) i millora d’exposició i comoditat. - Vol convertir-la en una mena de "club de pescadors", un espai de trobada per compartir diades i experiències. - Reprendre els viatges de pesca guiats per a clients; un dels destins somiats és Kènia, país poc explotat en pesca, amb vols relativament econòmics. 7. Vela de creuer i vida social al Club Nàutic d’Arenys de Mar 7.1 Trofeu Gallissà de creuers Entrevista amb Mònica Zon, directora esportiva del Club Nàutic d’Arenys de Mar. • S’hi ha celebrat la 2a edició del Memorial Josep Gallissà, prova d’un sol dia per a creuers. • Èxit de participació: unes 30 embarcacions, especialment del mateix club, incloent-hi vaixells molt competitius com el Nuba, Duende o Rats on Fire. • Es divideix en 4 categories segons eslora, màniga i prestacions, per adaptar la competició al nivell de vaixells i patrons. • Condicions de la regata: - Vent del nord-est (de la zona de Canet/Sant Pol cap al sud) que permet hissar espis en trams de popa. - Format travessa ràpida, molt visual des de la costa, amb el mar ple de veles. 7.2 Memòries i identitat del club • El trofeu homenatja Josep Gallissà, figura clau en la vela de creuer del club. • El Nàutic ja té altres memorials (Jacinto Ballester, Astruc, Lladó…), i Mònica subratlla la importància de: - Recordar les persones que han fet gran el club. - Explicar-ne la història a les noves generacions perquè entenguin el llegat esportiu i social. 7.3 Reconeixements i competició internacional • En la Nit de l’Esport d’Arenys de Mar, el regatista Joan Camats rep un reconeixement pels seus resultats del 2025: - Format a l’escola de vela del club, ha anat pujant categories fins competir a nivell europeu. - A l’europeu júnior amb més de 400 participants, acaba entre els 30 primers i 3r espanyol. • Altres regatistes del club (com Lucas Garrido, l’Aisset o els germans Marsans) no poden assistir a la gala per compromisos nacionals, però el club destaca l’alt nivell competitiu assolit. 7.4 Calendari de finals d’any i Nadal al port • Compromisos immediats: - Regata internacional d’òptimists a les Palmes de Gran Canària. - Participació d’ILCA en la Christmas Race de Palamós. - Una darrera social de vela al cap de setmana. • Activitats de Nadal: - Engalanament de vaixells amb llums ("carabaquis") al port, obert a tot el poble. - Activitats per a infants i família, reforçant el vincle social i festiu del club. • El club pràcticament no s’atura: després de festes, el calendari 2026 arrenca ràpidament amb més regates i activitats. 8. Conservació marina: la crisi de les nacres 8.1 Què és la nacra? Entrevista amb Elvira Álvarez, investigadora de l’Instituto Español de Oceanografía. • La nacra (Pinna nobilis) és un bivalve gegant propi de la Mediterrània: - S’assembla a un "muscló gegant" marronós. - Viu especialment a les praderies de Posidònia. - És el bivalve més gran de la Mediterrània i una espècie molt emblemàtica. 8.2 Mortalitat massiva i causes • Des de finals de 2016–2017, la nacra pateix una mortalitat massiva a gairebé tot el Mediterrani. • La malaltia és multifactorial: - S’hi ha identificat un aplosporidi (nou per a la ciència) que afecta el sistema digestiu. - Sospita d’un virus que provoca immunodepressió, facilitant l’acció d’aquest i altres patògens. • L’abast geogràfic i temporal ha estat devastador; l’espècie està pràcticament al llindar de l’extinció a mar obert. 8.3 On queden nacres vives? • A llacunes costaneres amb condicions especials de salinitat i temperatura que frenen el patogen: - Mar Menor. - Delta de l’Ebre (llacunes internes, poc profundes). • A mar obert: - S’han extingit a Andalusia, Múrcia i Comunitat Valenciana. - Encara queden supervivents a les Illes Balears i a Catalunya (Cap de Creus). • A Balears es troben moltes formes híbrides entre Pinna nobilis i Pinna rudis que, de moment, no es veuen afectades per la malaltia, i s’investiga si aquesta hibridació aporta resistència genètica. 8.4 Serveis ecològics de la nacra • La nacra és un filtrador molt potent: contribueix a clarificar l’aigua. • Actua com a substrat per a algues i altres organismes que hi viuen sobre, de manera que funciona com a espècie clau d’hàbitat. • La seva desaparició pot alterar cadenes tròfiques i ecosistemes de Posidònia, tot i que encara no es coneixen tots els efectes en cascada. 8.5 Estratègies de conservació • Objectius principals de recerca: - Tancar el cicle de vida en captivitat (cria en laboratori fins a fase juvenil viable) per poder fer repoblacions a futur. - Identificar i preservar els individus resistents (supervivents) per utilitzar-ne els gens en programes de cria. • Accions en mar obert: - Monitoratge continu dels supervivents localitzats. - Protegir-los de danys mecànics (fondejos, pas de barques), especialment en zones molt somes com algunes llacunes del Delta de l’Ebre. • Paper de la ciència ciutadana: - Plataformes com Observadors del Mar permeten que bussejadors i ciutadania reportin observacions de nacres. - Els científics verifiquen si són Pinna nobilis, híbrids o altres espècies i n’avaluen les amenaces. • Malgrat tot, hi ha un punt d’esperança: - Vuit anys després de l’inici de la mortalitat, encara apareixen nous avisos de supervivents (per exemple, dos casos recents a Menorca). - Això suggereix l’existència de pools genètics resistents que podrien ser clau per a la recuperació futura. 9. Tancament del programa • El programa es tanca resumint la jornada i recordant la cita diària d’Arran de Mar de dilluns a divendres, de 16 a 18 h, com a espai de referència per a l’actualitat marítima de Catalunya. • S’entrellacen - actualitat informativa litoral, - testimonis del sector pesquer, - pràctica esportiva nàutica, - iniciatives de natura i educació ambiental, - i recerca en biodiversitat marina, configurant un retrat ric i polièdric de la relació del país amb el mar.

  • 1h 53min

    Nadal, mar i territori: ciència, dol i tradicions

    Panorama general de l’episodi Aquest episodi d’Arran de Mar combina actualitat de la costa catalana, ciència ciutadana marina, salut emocional, conservació d’animals marins i tradicions de Nadal i Cap d’Any molt vinculades al litoral, amb un clar accent final a Tarragona. 1. Notícies de la costa catalana 1.1. Pesca d’arrossegament i quotes a la Mediterrània • La Unió Europea i els estats acorden una quota de 143 dies de pesca per a la flota d’arrossegament mediterrània el 2026. • Els pescadors reclamaven 180 dies i denuncien la combinació de dies limitats + quotes de captura, sobretot en gamba vermella. • A la Costa Brava, la Confraria de Palamós i el vicepresident Francesc Beneigues parlen d’«èxit a mitges»: - Es frena la retallada extrema que Europa plantejava. - Però es manté un marc massa restrictiu i amb incerteses per al sector. • Es detallen també les vedes de peix blau (encerclament) iniciades al desembre. 1.2. Ampliació de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre • El Consell Consultiu aprova ampliar la Reserva de la Biosfera a tots els 52 municipis de les Terres de l’Ebre, excloent només la central nuclear d’Escó mitjançant corredors naturals. • L’ampliació ha de ser validada pel govern espanyol i aprovada per la UNESCO (resolució prevista el maig de 2027). • Ivan Garcia (COPATE) reclama: - Estructura estable de gestió i recursos propis. - Capacitat per captar més subvencions i multiplicar actuacions de millora del territori. - Actualitzar el Pla de Gestió fins al 2035 per reforçar la marca Reserva de la Biosfera. 1.3. Obres del Corredor Mediterrani i mobilitat a l’Ebre • La plataforma Trens Dignes Terres de l’Ebre i Priorat accepta la necessitat de les obres del Corredor Mediterrani, però alerta de nous col·lapses. • El canvi d’ample de via Castelló–Tarragona implicarà un tall total de novembre 2026 a abril 2027. • Reivindicacions clau: - Servei alternatiu per carretera ben planificat durant el tall. - Recuperar els trens semidirectes i serveis ràpids (com l’Avant) cap a Tarragona i Barcelona. - Construcció d’una estació intermodal a l’Aldea i una altra a Móra la Nova. • Es recorda la manifestació del 20 de desembre a l’Aldea per reclamar millores en trens i busos. 1.4. Drones policials a Vilanova i la Geltrú • La Policia Local de Vilanova i la Geltrú incorpora un servei de drons: - Primera prova: Mitja Marató ciutat de Vilanova. - Imatges en directe al centre de control per optimitzar dispositius i emergències. • Ús previst: - Grans esdeveniments amb molta gent. - Recerca de persones desaparegudes. - Control mediambiental (abocaments, disciplina urbanística). • Només s’enregistren imatges si la policia ho decideix, especialment en casos delictius. 1.5. El camp català davant la reforma de la PAC • Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i altres organitzacions es mobilitzen a Brussel·les (18 de desembre). • Proposta de la Comissió Europea per a la PAC post-2027: - Retallada del 18% per a Espanya (uns 900 M€/any menys). - En paral·lel, es multiplica per cinc la despesa militar. • Impactes principals: - Relleu generacional en risc per manca d’ajuts als joves. - Frena la modernització i adaptació al canvi climàtic. - Afecta la sobirania alimentària i encareix la cistella de la compra (+350–500 €/llar/any). • La JARC reclama: - Pressupost suficient, menys burocràcia. - Equilibri entre exigències ambientals i finançament. 1.6. Consells nutricionals per a Nadal (CAP Arenys de Mar) • El nutricionista Miquel Paredes recomana evitar els excessos típics de Nadal amb: - Planificació prèvia dels àpats. - Esmorzars lleugers si hi ha dinars copiosos. - Aperitius basats en verdures, fruita i preparacions lleugeres. - Plats principals amb proteïna magra + molta verdura (gall dindi, conill, llom al forn…). • Sobre postres i dolços (torrons, neules, panettone…): - Prioritzar fruita digestiva (pinya, papaia). - Racions petites i evitar allargar la sobretaula menjant fins tard. • Pel que fa a la beguda: - Prioritzar aigua durant l’àpat. - L’alcohol, només per al brindis. • Recomanació final: moure’s (caminades, escales, jocs actius en família) per compensar les calories. 1.7. Parcs solars a peatges alliberats de la C32 (Arenys de Mar) • El Departament de Territori inicia les obres d’un parc fotovoltaic a l’antic peatge de la C32 a Arenys de Mar: - Més de 3 hectàrees i 7.700 mòduls. - Producció prevista: 6,4 GWh/any. • Serà el segon parc en espais alliberats de la C32 Nord, després del de Palafolls i abans del de Vilassar de Dalt. • Objectiu: generar el 16% del consum elèctric de les carreteres de la Generalitat. • Acord amb l’Ajuntament d’Arenys de Mar: 5% de l’energia per a famílies locals en pobresa energètica. • Inversió: uns 4 milions d’euros, cofinançats amb fons FEDER. 1.8. Pescadors d’arrossegament de Tarragona • A la demarcació de Tarragona, el sector també rep els 143 dies com un mal menor però insuficient. • Xavi Domènech, de la Federació de Confraries de Pescadors de Tarragona, denuncia: - Incongruències en la gestió de quotes de gamba. - Doble limitació: per dies i per quantitat capturable. - Assignacions injustes basades en històrics de captures (barques perjudicades per avaries o anys dolents). • Ports més afectats: Port de Tarragona, l’Ametlla de Mar, la Ràpita. • Reclamacions: - Relleu generacional a la flota. - Revisar el reglament europeu a partir de 2027. 1.9. Servei de meteo marítima i trànsit • Situació marítima: - Vent de Xaloc i Llevant amb maror i forta maror sobretot nord del Cap de Begur. - A costa barcelonina i costa de Tarragona, mar entre marajol i maror. - Ruixats intensos previstos al Camp de Tarragona i costa de Barcelona. • Trànsit (Servei Català de Trànsit): - Retencions a l’AP-7 (accident de camió a l’Ampolla) i B-30. - Afectacions a la C-17, C-33, C-58 i rondes de Barcelona. 2. Butlletí local de Tarragona En el tall informatiu de Tarragona Ràdio (Dial 96.7 FM) es destaquen: • L’alcalde Rubén Viñuales preveu un 2026 clau per a la Tabacalera i el POUM, i reivindica la transformació urbana: - Trasllat de CLH a l’àrea de Campclar–Bonavista. - Nou model de neteja i recollida de residus dins el Pla Tarragona 26. • Aniversari de la Guàrdia Urbana de Tarragona (168 anys): - Acte institucional al Teatre Tarragona. - Exposició de vehicles i mitjans a la Rambla Nova. • Declaracions de l’arquebisbe Joan Planelles: - Matisa les paraules del president de la Conferència Episcopal Espanyola sobre política estatal. - Reivindica el dret de l’Església a defensar llengua, cultura i tarannà propis. • Inuncat en alerta al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre per fortes pluges (més de 200 l/m²) i missatge d’alerta als mòbils a Baix Camp, Priorat i Ribera d’Ebre. • Campanya municipal “Per una ciutat més neta, eficient i sostenible” dins el Pla Tarragona 26, amb reforç de neteja de carrers i contenidors. 3. Biomarató marina i ciència ciutadana 3.1. Què és la Biomarató? • Entrevista amb Xavier Salvador, investigador del grup Envimos de l’Institut de Ciències del Mar. • Biomarató: gran iniciativa de ciència ciutadana marina coordinada via la plataforma Minka. • Objectiu: recollir observacions de biodiversitat marina i litoral a tota la costa catalana (fotos geolocalitzades). 3.2. Organització i participació • És ja la cinquena edició. • Participen més de 500 voluntaris (submarinistes, practicants de snorkel, gent que passeja per la costa…). • S’han registrat més de 94.000 observacions (es va començar amb 10.000 el primer any). • S’han cobert totes les quadrícules UTM del litoral català, fet molt difícil amb equips científics convencionals. • Entitats mobilitzadores clau: - Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques. - Plankton Diving i Oceanicos (província de Tarragona). - Anèlides Serveis Ambientals (Barcelona), Xatrac (Girona), entre d’altres. 3.3. Canvi climàtic i espècies en transformació • S’observen canvis clars vinculats a l’escalfament del mar: - Espècies tradicionalment comunes esdevenen més escasses o pateixen mortalitats durant onades de calor persistents. - Espècies termòfiles abans molt rares ara es veuen cada cop més sovint. • Exemple destacat: el peix lloro de l’Atlàntic (Sparisoma) —la “vieja” a Canàries—: - Citada esporàdicament des dels anys 2000. - Ara ja s’hi observen diversos juvenils a Port de la Selva, Blanes, Lloret, Hospitalet de l’Infant, costa de Tarragona, etc. - A les Balears ja forma harems abundants. 3.4. Posidònia oceànica i floracions anòmales • La Posidònia oceànica, planta marina clau i de creixement molt lent, és especialment sensible. • S’ha detectat una floració molt avançada: - Normalment floreix a tardor (octubre-novembre). - Enguany s’han trobat flors a principis de setembre a Calamungou (entre l’Escala i l’Estartit) i fins i tot més al nord (Cala S’Calaials, Cadaqués). • La floració de Posidònia és irregular i s’associa a estrès, probablement tèrmic. • Tot i que no es veuen floracions massives com el 2016-2017, la tendència exigeix moltes més dades per entendre la resposta de la planta al canvi climàtic. 3.5. Línies de recerca i plataforma Minka • El grup Envimos treballa en: - Ocenografia física: onades de calor marina, corrents i masses d’aigua. - Taxonomia i diversitat (per exemple d’esponges); la genètica revela que hi ha més espècies del que es pensava. - Desenvolupament de metodologies de ciència ciutadana: fins on es pot arribar només amb fotos i quan cal recollir mostres. • Minka és la plataforma central: - Permet pujar fotos des de web o app. - L’equip i la comunitat ajuden a identificar les espècies i corregeixen errors. 3.6. Futur de la Biomarató i com participar • Després de cada edició fan un “postmortem” amb les entitats per millorar: - Revisen què ha funcionat i què cal canviar (per exemple, sistema de premis, que volen fer més equitatiu per incentivar la participació). • Participació d’entitats: - Poden contactar directament amb el grup Envimos per sumar-se com a entitat mobilitzadora. • Participació individual: - Només cal una càmera (inclosa la del mòbil) i ganes d’observar. - Les observacions fetes entre el primer cap de setmana de maig i el 15 d’octubre a l’àmbit litoral català s’incorporen al projecte. - L’equip valida les observacions i dona feedback als participants, afavorint l’aprenentatge mutu. 4. Rem de banc fix i llegut al Maresme 4.1. Campionat de Catalunya de Llegut (Mataró) • A Mataró s’ha celebrat el Campionat de Catalunya de Llegut. • S’entrevista Núria Rosales, presidenta del Rem d’Arenys. • Participació dels tres equips veterans del club: veterà masculí, femení i mixte. • Resultats: - Tots tres equips remen dissabte i diumenge; tots entren en semifinals o final. - Veterà femení d’Arenys: 3r de Catalunya, amb el joc dels hàndicaps d’edat (les colles més veteranes reben descompte de temps). - Podis: * Veterà femení: 1r Santa Cristina, 2n Rem Cambrils, 3r Rem Arenys. * Veterà masculí: 1r Chino Chano (Deltebre), 2n Rem Badalona, 3r Club Nàutic Vilassar de Mar. • L’equip mixte veterà, de creació recent, també fa una bona estrena i desperta ganes de seguir competint. 4.2. Passos cap al llegut mediterrani • Ara el club enfila la temporada de llegut mediterrani, una embarcació més tècnica: - L’embarcació és al varador per posar-la a punt. - A partir de gener començaran els entrenaments. • Primera regata de Mediterrani: 31 de gener a Flix. • Objectiu 2026: mantenir actius els tres equips veterans (masculí, femení i mixte) tant a lliga com a campionats. • Núria Rosales destaca: - El bon ambient intern i la unitat dels equips. - El reconeixement rebut a la Nit de l’Esport d’Arenys. 5. Nadal i dol: eines per a unes festes difícils 5.1. Xerrada “Nadal i dol” a Deltebre • Des de Deltebre, Cel Prieto conversa amb Tània Gilabert, referent de Benestar Emocional Comunitari de l’EAP de Deltebre. • Presenten el taller “Nadal i dol” a la Rosera: - Espai obert, gratuït i sense inscripció. - Compartir vivències de dol durant les festes. - Normalitzar emocions (tristesa, buidor, por, ràbia…). - Pensar estratègies i recursos per afrontar aquests dies. - Tancament amb un gest simbòlic de record a les persones mortes. • Tània estarà acompanyada de Meritxell Ixa, psicòloga de PADES, per oferir una mirada conjunta. 5.2. Com afecta el Nadal al procés de dol • Nadal és temps de: - Retrobades familiars, rituals i records. - Constatar físicament qui ja no hi és a la taula. • El dolor pot ser especialment intens: - El primer Nadal després de la pèrdua. - Però sovint el segon any també és molt dur, perquè es consolida la consciència de la manca. • Elements desencadenants: - Olores familiars, plats típics, objectes inesperats en un calaix… - Poden activar de cop emocions molt intenses. 5.3. Recursos i recomanacions generals Tània apunta diverses eines pràctiques (adaptables a cada cas): • Connectar amb allò que sentim - No fugir de les emocions: tristesa, necessitat de plorar, ràbia, cansament… - Permetre’s plorar quan cal, també davant de criatures; és un model d’expressió sana. • Parlar-ne i acordar en família - Trencar el tabú: no fer com si res no hagués passat. - Parlar obertament de la persona absent i de com es vol viure el dinar o la trobada. - Donar-se permís per recordar la persona estimada (brindis, foto, espelma, objecte simbòlic…). • Modificar rituals - Mantenir el que fa bé i deixar de fer allò que fa massa mal. - Reduir o adaptar compromisos socials si es viuen com una càrrega. • Escoltar els propis límits - Retirar-se una estona si cal descansar emocionalment. - No allargar trobades si es fan massa pesades. 5.4. Dol i infància • Amb criatures i adolescents cal: - Explicar la mort amb veritat i paraules adequades a l’edat. - Escoltar i respondre preguntes (que poden aparèixer dies o setmanes després). - Validar canvis de conducta: baixada de rendiment escolar, símptomes físics, irritabilitat… • Educar en el reconeixement de les emocions i en rituals de comiat saludables és una inversió per a futurs moments de pèrdua. 6. Fundació CRAM: balanç 2025 i reptes de futur 6.1. Missió i àrees de treball • Entrevista amb Montse, treballadora de la Fundació CRAM. • El CRAM és un centre de referència en conservació marina al litoral català i al Mediterrani, amb tres eixos: - Atenció veterinària a fauna marina protegida (sobretot tortugues marines i aus, però també elasmobranquis i cetacis). - Projectes de conservació i recerca aplicada. - Educació ambiental i sensibilització ciutadana. 6.2. Operativa de rescat • Quan entra un avís (via 112 o pescadors): - L’equip de rescat es mobilitza amb ambulància fins al lloc (per ex., Port de la Ràpita). - Es fa una valoració in situ i trasllat al centre de recuperació. - Es practiquen proves diagnòstiques i es pautar el tractament. - L’animal roman al centre fins recuperar-se i es retorna al mar, objectiu final de tot el procés. 6.3. Balanç 2025 en xifres • Any intens i amb volum d’assistències alt: - 82 tortugues marines vives ateses fins ara (més que l’any anterior, que n’hi va haver una cinquantena; altres anys s’ha arribat a unes 90). - 69 actuacions amb elasmobranquis (taurons, rajades, mògules…), moltes més que en anys precedents (on tot just hi havia 3–5 casos). - Més de 40.000 visitants al centre (escolars i famílies). • S’ha detectat un augment de mògules i altres elasmobranquis a diverses comunitats autònomes; es treballa en xarxa per entendre les causes, probablement multifactorials (incloent canvi climàtic i canvis en les rutes d’alimentació). 6.4. Paper del sector pesquer i projectes com Fagomar • El 75% de les tortugues rescatades aquest any provenen de la col·laboració amb pescadors. • Projecte Pescadors a favor del mar (iniciat al 2016 al delta de l’Ebre) i, més recentment, Fagomar: - Formació i protocols perquè els pescadors actuïn correctament davant captures accidentals. - Extensió del projecte a tot el litoral català i a diversos arts de pesca. - No només per tortugues, sinó també per cetacis i aus marines. - Repartiment de kits d’assistència per facilitar la manipulació segura a bord. • S’incideix en la importància de trucar al 112 en cada captura accidental, per poder atendre l’animal i també registrar les interaccions. 6.5. Altres aliances institucionals • Treball estret amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant contracte de servei d’assistència a fauna. • Cooperació amb Agents Rurals i ajuntaments costaners: - Projecte ECOMED amb la Diputació de Tarragona i municipis com Salou, Altafulla, el Vendrell, la Ràpita i Deltebre. - Formació de personal municipal, socorristes i serveis de platja en protocols d’encallaments. 6.6. Impacte humà i voluntariat • L’equip ha viscut un any de molta feina però també de gran satisfacció, especialment en els alliberaments de tortugues. • El voluntariat del CRAM és una peça clau: - Ajuda en la cura diària dels animals ingressats. - Amplia la capacitat d’acció del centre. • L’educació ambiental genera un efecte multiplicador: cada persona informada es converteix en altaveu de la conservació. 6.7. Objectius 2026 i com implicar-s’hi • De cara a 2026, el CRAM vol: - Seguir ampliant projectes de conservació. - Reforçar encara més el lligam amb el teixit social i educatiu. • Com pot participar la ciutadania? - Visites al centre (reserves a cram.org). - Fer-se voluntari per col·laborar directament amb els animals. - Davant un animal marí en perill: no manipular-lo i avisar el 112 immediatament. 7. Tradicions de Cap d’Any: el Bany de Sant Silvestre a Tarragona 7.1. Origen i evolució • Entrevista a Mari Carmen Puig, presidenta de l’Associació de Veïns del Barri del Port de Tarragona. • El Bany de Sant Silvestre de Tarragona celebra enguany la seva 40a edició. • Origen: - Impulsat per la penya Cerón, encapçalada per un barber i gimnasta del barri. - Després de la seva mort, l’Associació de Veïns del Barri del Port pren el relleu per evitar que es perdi la tradició. 7.2. Format actual • Es fa cada 31 de desembre a la Platja del Miracle, davant de l’antiga Comandància. • Característiques: - No és una competició ni una travessia; és un bany popular. - L’objectiu és mullar-se per acomiadar l’any a l’aigua del mar. - Hi ha gent que hi fa estada més llarga dins l’aigua, però no és obligatori. • L’esdeveniment s’ha tornat multitudinari: - S’hi apleguen més de mil persones. - Quan el 31 cau en cap de setmana, la participació encara creix més. 7.3. Ambient festiu i logística • Molta gent hi va disfressada amb banyadors i gorres de temàtica nadalenca. • L’Associació reparteix: - Samarretes commemoratives (amb el suport de Port de Tarragona i Ajuntament de Tarragona). - Caldo calent, neules i una mica de cava. • La platja del Miracle és un indret accessible (rampa, proximitat al centre), fet que afavoreix la gran assistència sense necessitat d’agafar cotxe. 7.4. Com participar-hi • No cal fer inscripció prèvia ni pagar res; és gratuït. • Funcionament pràctic: - L’Associació comença a muntar-ho cap a les 11 h. - Hi ha música i ambient festiu. - Es fa una petita intervenció institucional (president del Port de Tarragona i representants de l’Ajuntament). - Es dona el toc de sortida i tothom entra a l’aigua. • Es demana que la samarreta la rebi qui realment es banya, per evitar que se n’esgotin per gent que no entra a l’aigua. 8. “Llops de mar”: memòria marinera al Museu Roig i Toqués 8.1. El personatge: Francesc Roig i Toqués • Al tram final, la secció “Llops de mar” retrata la figura de Francesc Roig i Toqués, a través de la seva filla Montserrat Roig. • Roig i Toqués (1921, barri de la Geltrú, Vilanova i la Geltrú): - Treballador de Pirelli, però sempre vinculat al mar. - Aprenent de mestre d’aixa amb Jaume Costa. - Servei militar voluntari a Marina: timoner al vaixell de guerra Sánchez Barcaiztegui i estada al Museu Naval de Madrid. - Fotògraf, cineasta amateur, constructor de vaixells i col·leccionista empedreït. 8.2. Modelisme naval i Patí Català • Va construir nombroses maquetes de vaixells a escala: - Barques de pesca locals. - Vaixell Bounty (el de Rebel·lió a bord), recreat fidelment gràcies als planells facilitats per la Metro-Goldwyn-Mayer. • Va ser un dels precursors del Patí Català a Vilanova: - Es va construir ell mateix el seu patí al jardí de casa. - Navegava tan sovint com podia. • Després d’una pulmonia i per ordre mèdica, va haver de deixar el mar. D’aquí la seva frase clau: “Ja que jo no puc anar a mar, portaré el mar a casa.” 8.3. Naixement del Museu de Curiositats Marineres • Aprofitant una habitació lliure a casa, Roig i Toqués comença a col·leccionar objectes mariners: - Ajudat per pescadors que li duien peces estranyes trobades a la mar. - Estrelles de mar deformades, petxines singulars, tortugues dissecades, aparells antics, etc. • Amb els anys, aquella habitació es converteix en el Museu de Curiositats Marineres Roig i Toqués, avui integrat a l’espai museístic del Far de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú. 8.4. La carpa Juanita, la gran mascota • Una de les històries més singulars és la de la carpa Juanita: - El seu avi tenia un safareig d’aigua procedent del pantà, ple de peixos. - Roig i Toqués nota que un peix sempre surt a la superfície quan hi regalima aigua. - Recupera la punta cònica d’un porró trencat i hi fa un rajolí d’aigua: el peix surt a “beure” sempre. • La curiositat creix: - Els veïns hi van a mirar-ho. - El periodista Enrique Rubio ho explica a l’agència EFE. - Es fa famós arreu i, com que passava el dia de Sant Joan, Rubio proposa batejar-lo com a Juanita. • Durant dècades, la carpa Juanita va ser atracció principal del museu: la gent venia a veure-la “beure del porró” i acabava descobrint també la col·lecció. • Després de la mort de Roig i Toqués, la família comprova que la carpa deixa de sortir al cap de pocs dies, i decideix no continuar el “show” per respecte a la memòria del pare. 8.5. Llegat i visita actual • El museu manté viva la memòria d’un apassionat del mar que va saber transformar la seva impossibilitat de navegar en un projecte cultural. • Avui, al Far de Sant Cristòfol, es pot visitar: - El Museu de Curiositats Marineres Roig i Toqués. - Les seves maquetes, objectes sorprenents i part del món mariner de mitjan segle XX. 9. Tancament del programa • L’episodi es tanca recordant que Arran de Mar torna l’endemà de 4 a 6 de la tarda, amb la mateixa estructura d’actualitat marítima, entrevistes i històries del litoral català. Idees clau de l’episodi: • Mar i canvi climàtic: Biomarató, Posidònia, peix lloro, onades de calor. • Conservació i rescat: Fundació CRAM, tortugues, elasmobranquis, col·laboració amb pescadors. • Territori i mobilitat: Reserva de la Biosfera de l’Ebre, Corredor Mediterrani, drons policials, parcs solars a peatges. • Sector primari i sobirania alimentària: quotes de pesca, reforma de la PAC, moviments pagesos. • Salut i emocions: alimentació durant les festes, dol en Nadal. • Cultura marinera i tradició: rem de banc fix, llegut, Bany de Sant Silvestre de Tarragona, Museu Roig i Toqués i la llegenda de la Juanita.

  • 1h 52min

    Nadal, pesca i mar: costa catalana en xarxa

    Visió general de l’episodi Episodi molt coral d’Arran de Mar emès des dels estudis de Tarragona Ràdio, amb connexions amb diverses emissores locals de la costa catalana. El programa combina informació marinera d’actualitat, balanç anual de pesca esportiva, gastronomia marinera, divulgació científica sobre mar i clima d’hivern i una àmplia agenda d’activitats nadalenques arreu del litoral. 1. Obertura, equip i ambient pre-nadalenc • Presentació del programa: franja horària (16–18 h), estructura i to mariner. • Presentació de l’equip tècnic i col·laboradors, amb comiat emotiu de la tècnica Núria Cartanyà en el seu últim dia. • Connexions amb: - Ràdio L’Escala (Sergi Corral) - Canal Blau Ràdio (Guillem Pérez) - radiodelta.cat (Cel Prieto) - Ràdio Arenys (Oriol Leo) • Conversa distesa sobre l’arribada dels Reis Mags per mar (a Tarragona, Vilanova, etc.), en tren o en helicòpter, com a element festiu i mariner. Idees clau: ambient de xarxa radiofònica, to proper, connexió de tota la costa i entrada al clima de Nadal. 2. Bloc informatiu: actualitat de la costa catalana 2.1. Costa Brava • Creuers a Palamós - Temporada de rècord al Port de Palamós: 65 escales i 65.000 passatgers. - Impacte econòmic estimat: uns 89 € de despesa per passatger. - Antoni Batxiller, regidor de promoció econòmica, destaca: - Destacionalització del turisme. - Beneficis per al comerç local i la comarca. - Necessitat de prioritzar la qualitat més que seguir creixent en nombre de creuers. • Recuperació del castell de Querroig (Portbou) - Projecte conjunt entre Ajuntament i associació Salvem Carroig. - Redacció del projecte a càrrec de l’arquitecta Adela Geli. - Objectius: - Consolidar la torre de guaita i aturar-ne el deteriorament. - Evitar despreniments i garantir la seguretat dels visitants. - Instal·lar panells informatius per reforçar el valor cultural i educatiu. 2.2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre • Fireta de Nadal de l’Ampolla - 3a edició, a plaça Catalunya, transformada en poble de Nadal. - Culmina la Setmana del Comerç, amb 40 establiments participants. - Declaracions de Meritxell Faiges, regidora de Turisme i Comerç: - Volen donar visibilitat al comerç local i la seva qualitat. - 23 estands amb decoració, roba, complements, plantes, joieria i producte gastronòmic. - Activitats lúdiques: concerts, tallers infantils, bingo musical, zumba, vermut electrònic. - Participació altruista d’entitats locals i recaptació de fons per a La Marató de TV3. - Protagonisme infantil: elf del Pare Noel, cantades de nadales i degustacions de producte local. • Reforestació al bosc cremat de Paüls - Alumnes de l’Escola Sant Roc de Paüls fan una plantada amb agents rurals, en zona afectada per un incendi de juliol. - Objectius pedagògics i ambientals, explicats per David Roig: - Consolidar el sòl i evitar erosió. - Accelerar la regeneració natural. - Conscienciar sobre prevenció d’incendis. - Testimonis d’infants que expliquen l’activitat amb llenguatge propi: foradar, plantar, tapar i esperar que creixin. 2.3. Garraf i costa central • Pesta porcina africana i Parc del Garraf - Encara sense restriccions tot i la crisi oberta arran d’un senglar positiu a Cerdanyola. - Densitat de senglar d’uns 6 exemplars/km². - Demanen a la població avisar si veuen animals morts o ferits. - Recorden tancament d’altres parcs naturals de la xarxa de la Diputació de Barcelona. • Fira de Nadal a Mar (Vilanova i la Geltrú) - 4a edició a plaça de la Mediterrània, cor festiu del barri de Mar. - Prop de 30 entitats i institucions implicades. - Activitats: música, tallers infantils, jocs, manualitats, producte artesanal i gastronòmic. Missatge de fons: el teixit associatiu converteix la fira en aparador de diversitat social i reforça els llaços veïnals. 2.4. Maresme • Memorial Josep Gallissà de vela (Arenys de Mar) - Regata de creuer (a dos, solitari, creuer, promo) al Club Nàutic d’Arenys. - Explicada per la gerent Pilar Rodríguez: - Darrera gran regata de l’any. - 24 embarcacions inscrites. - Bona imatge marinera des de la costa, amb moltes veles a l’horitzó. - Marca el tancament de la temporada 2025 i dóna pas al calendari de regates 2026. 2.5. Costa Daurada i Port de Tarragona • Premis anuals de l’Agrupació per la Promoció del Port de Tarragona - 22a edició, amb més de 200 assistents del món portuari, empresarial i institucional. - Premis a: Grupo Jorge, Inetum España, Grup Riera Roura, Bopac Terquimisa. - Mencions especials a: Estela Maris, José Luis Vilar, Josep Maria Andreu i la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona. - Homenatge al president del Port, Joan Oriol, per la seva trajectòria en logística portuària. • Exposició “Mestres de l’Escultura del segle XX” al Moll de Costa - Al Tinglado 2 del Port de Tarragona. - 39 escultures d’artistes com Léger, Miró, Oteiza, Perejaume, Gabino, Carr… - Produïda per Cugi i comissariada per Julio Niebla. - Es presenta com una exposició exclusiva, només visitable al port, i punt de partida d’una nova etapa cultural al Moll de Costa. 3. Serveis: temps i trànsit 3.1. Previsió marítima i meteorològica Lluís Mi Pérez fa un repàs del temps a la costa: • Situació plàcida a curt termini, amb vent feble que anirà girant a gregal. • Dissabte: gregal més marcat a la Costa Daurada, mar de maror suau (marajol / maror a últimes hores). • Al Delta de l’Ebre, núvols més gruixuts i alguna pluja dissabte. • Diumenge: gregal reforçat mar endins, maró a l’alta mar, cel més ennubolat i possibilitat de pluges disperses sobretot a l’àrea de Barcelona i Costa Daurada. 3.2. Estat del trànsit Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa: • Tarda de divendres amb molta mobilitat però sense grans incidències. • Punts carregats habituals: - Autovia A-2 sortint de Barcelona (Cornellà – Sant Joan Despí). - AP-7 una mica carregada a Castellbisbal (sentit nord). - C-58 i C-33 amb retencions d’entrada a Barcelona (Montcada – Nus de la Trinitat). Conclusió: circulació típica de tarda de divendres, sense episodis crítics. 4. Federació Catalana de Pesca Esportiva: balanç 2025 i reptes 4.1. Resultats esportius i nivell competitiu En la darrera secció abans de Nadal amb la Federació Catalana de Pesca Esportiva, Pedro Terol fa balanç de l’any: • Gran nombre de pòdiums en Campionats d’Espanya: - Or en duos a nivell de selecció. - Plata en categoria de dames. - Bronze en màster, duos i clubs en diferents modalitats. - En embarcació fondejada: plata per seleccions, títols individuals i presència constant al top 5 estatal. • Orgull federatiu per mantenir-se any rere any a l’elit, amb comparacions a la regularitat del Barça de Guardiola. 4.2. Captació de joves i noves modalitats • Preocupació per la manca de relleu juvenil: - En pesca continental ja hi ha escoles consolidades; es vol replicar el model a mar (amb figures com Marc Costa). - Objectiu 2026–2027: obrir escoles, recuperar categories juvenils i tornar a tenir joves al pòdium. • Impuls del lleging / jigging des d’embarcació petita: - Modalitat cada cop més popular entre joves (embarcacions petites, 1–2 pescadors, esquer artificial). - Volen portar el Campionat d’Espanya de lleging a Catalunya el 2026 per legitimar-la esportivament i obrir la porta a futures competicions internacionals. 4.3. Dificultats en embarcació i normativa • Des de la pandèmia, costa trobar patrons que cedeixin embarcacions per a campionats, fins i tot cobrant. • Algunes comunitats (com Canàries) plantegen limitacions al jigging i altres modalitats. • A Catalunya, a aigües interiors, ja no es pot pescar amb esquer viu. • La Federació defensa que modalitats amb esquer artificial tenen un impacte moderat i no haurien de ser tant restringides. 4.4. Relació amb l’administració i noves taxes • Pedro denuncia un degoteig de traves administratives i normatives restrictives. • Cas destacat: proposta del Departament de Territori de cobrar per pescar a la platja: - La llei actual declara la pesca recreativa activitat exempta de taxes d’ús del domini públic. - El departament ho justifica per «pressió sobre el medi»; la Federació replica que també hi ha pressió per part de banyistes, gent que hi posa para-sols o juga a pàdel. • La Federació fa al·legacions a totes les noves normatives que afecten la pesca recreativa i esportiva, encara que formalment no sempre sigui la seva competència directa. 4.5. Acció política i reconeixement social • Nova estratègia de contacte amb partits al Parlament: - Ja s’han reunit amb Esquerra, Junts i PP, i tenen pendent PSOE. - Objectiu: explicar la realitat de la pesca recreativa, la seva funció social i ambiental (neteja d’espais, educació, civisme) i aturar mesures que la criminalitzin. • Sensació de moment inicial: bones paraules, però caldrà veure resultats a partir de gener-febrer. 4.6. Nadal, cuina i vida personal • Conversa més distesa sobre com combina la pesca amb els àpats de Nadal: - Intenció de sortir a pescar, però ja té peix al congelador per assegurar el lluç farcit del dia de Reis. - Anècdota sobre celebrar l’aniversari el dia de Reis i la “trampa” de sumar regals. Eix de fons: la Federació treballa tant en l’alta competició com en la defensa del col·lectiu pescador davant l’administració, amb la mirada posada en el relleu generacional. 5. Gastronomia marinera: la sípia a la bruta El cuiner vilanoví Oriol Pereira explica amb detall la recepta de sípia a la bruta, considerat un plat emblemàtic dels ranxos mariners de Vilanova i la Geltrú i el Garraf. 5.1. Ingredients i tractament de la sípia • Recepta per a 4 persones: - 1 kg de sípia fresca amb pell i melsa. - 4 dents d’all, 2 cebes dolces, 2 tomàquets madurs. - 1 got de vi blanc, fulla de llorer, oli d’oliva verge extra, julivert i patata vella (varietat monalisa). • Explicació pas a pas de neteja de la sípia: - Separar caputxó i potes, treure la ploma, ulls i bec. - Retirar la bossa de tinta i la melsa (bossa marró, molt gustosa) i reservar. - Tallar la sípia a daus. 5.2. Elaboració i trucs • Sofregit combinat en una sola cassola: sípia, ceba i all en cru, amb oli. • Cocció lenta i cassola tapada perquè els sucs quedin dins; la sípia “ha de ballar” a foc suau uns 30 minuts. • Afegir la melsa i sofregir uns minuts perquè aporti color i gust intens. • Incorporar el tomàquet, opcionalment escaldat i pelat. • Desglasar amb el vi blanc, deixant evaporar l’alcohol (5 minuts a foc mig) i incorporar llorer i aigua fins cobrir. • Cocció llarga (uns 60 minuts més) fins que la sípia agafa color marronós profund. • Afegir la patata trencada (no tallada neta) per alliberar midó i lligar la salsa. • Coure uns 15 minuts fins que la patata sigui tendra. Truc final: • Afegir 2 rajoles de xocolata negra al final de la cocció per donar brillantor, profunditat i untuositat a la salsa. • Recomana deixar reposar el plat, encara millor d’un dia per l’altre. 5.3. Història personal i identitat • Per a Oriol, la sípia a la bruta és el primer plat “seriós” que va cuinar amb 14–15 anys, amb l’ajuda de la mare, i el considera en part responsable de la seva vocació culinària. • És una recepta molt lligada a la identitat marinera de Vilanova i a la cuina tradicional del Garraf. Missatge clau: cuina de producte, senzilla però lenta, que connecta tradició marinera, memòria familiar i divulgació gastronòmica. 6. Divulgació: mar, hivern i fenòmens meteorològics Secció “Ai, això no ho sabia” amb Carles Obac, president del Club Nàutic d’Arenys, centrada en el sol d’hivern, el fred i els temporals. 6.1. Per què fa més fred a l’hivern? • Inclinació de la Terra: fa que a l’hivern el Sol passi molt baix sobre l’horitzó. - Cap al 21 de desembre, migdia solar a uns 25° d’altura a Catalunya. - Per contra, al solstici d’estiu arriba a uns 72°. • Conseqüències: - La radiació solar arriba més de resquillada i escalfa menys la superfície. - Els rajos han de travessar més atmosfera, perdent energia. - Dies curts: matins que claregen tard i vespre que arriba d’hora. Recorda la dita popular: “Per Nadal, un pas de pardal”, anunciant el progressiu allargament del dia després del solstici. 6.2. El mar com a regulador tèrmic • El mar Mediterrani actua com un dipòsit d’aigua calenta acumulada a l’estiu. • A l’hivern: - Manté temperatures de l’aigua al voltant de 12–13 °C. - Tempera el clima de la costa, fent-la més càlida que l’interior. - Exemple: diferències de 5–6 °C entre la costa del Maresme i el Vallès, visibles en camps gebrats només travessant el túnel de Parpers. 6.3. Temporals de llevant i formació de núvols • A l’hivern arriben masses d’aire molt fred del nord que es troben amb el mar relativament càlid. • L’aire càlid i humit sobre el mar puja, generant núvols i alimentant grans tempestes i llevantades. • Explica un concepte inesperat: l’aire humit pesa menys que l’aire sec: - L’aigua (H₂O) té pes molecular 18. - L’oxigen (O₂) pesa 32 i el nitrogen (N₂) 28. - Per tant, quan una porció d’aire s’omple de vapor d’aigua, disminueix la densitat i tendeix a pujar. Exemple casolà: el vapor del bany s’escapa per la finestra perquè és més lleuger que l’aire sec. • Quan l’aire humit i càlid puja i es troba amb aire molt fred en altura, es formen núvols potents i vents intensos que, al llarg de molts quilòmetres, generen les onades fortes que arriben a la costa. 6.4. Ports refugi i navegació d’hivern • Recorda la importància de ports com Arenys de Mar com a port refugi en situacions de llevantada, quan molts ports queden exposats i la sortida a pescar es fa impossible. 6.5. Tradició nadalenca: Carabaqui a Arenys • Carles reprèn un tema d’una secció anterior: el Carabaqui. - Tradició inspirada en Grècia, on s’il·luminen embarcacions en lloc de només arbres de Nadal. - A Arenys, a partir del 21–23 de desembre, moltes barques de vela del port es guarneixen amb llums als pals, creant una imatge espectacular amb reflexos a l’aigua. - Inauguració oficial prevista per al 3 de gener, mantenint l’enllumenat fins després de Reis. Tancament: Carles felicita les festes i destaca la importància d’entendre el nostre entorn natural per viure millor la relació amb el mar. 7. Segona part informativa local: Tarragona ciutat A l’inici de la segona hora, coincidint amb les notícies d’El Matí de Tarragona integrades a la graella de Tarragona Ràdio, es fa un breu repàs de l’actualitat municipal. 7.1. Deute del pàrquing Jaume I • Sentència favorable a l’Empresa Municipal de Transports (EMTA) per una demanda contra la financera de la maquinària del pàrquing. • El consistori podria recuperar com a mínim 11 milions d’euros en quotes de renting. • L’alcalde Rubén Viñuales qualifica el projecte de pàrquing intel·ligent de “punt negre” de la història recent de Tarragona. 7.2. Pacificació del trànsit i seguretat viària • Instal·lació de 44 pacificadors de trànsit (lloms d’ase i “coixins berlinesos”) a diversos barris, començant per Bonavista. • Objectiu: reduir un 30% la velocitat mitjana i minimitzar el risc d’atropellaments. • Explicacions de Sònia Ors, consellera de Mobilitat, sobre tipologies i ubicació. 7.3. Programació cultural primavera 2026 • Presentació de la temporada d’Arts Escèniques a Tarragona (primavera 2026): unes 80 propostes. • Destaquen: - Obres teatrals com “La Tempestat” i “Göteborg”. - Concerts de Pol Batlló i Sau. - Dues produccions d’òpera. • Sandra Ramos, consellera de Cultura, defensa un equilibri entre programació contemporània arriscada i propostes més “mainstream”. 8. Segona hora: campanya “Si és de llotja, és boníssim” i futur de la pesca 8.1. Objectius de la campanya La periodista Cel Prieto entrevista Joan Alginet, gerent del GALP Mar de l’Ebre, sobre la campanya “Si és de llotja, és boníssim”. • Finalitat principal: - Fomentar el consum de peix i marisc de proximitat procedent de les llotges de les Terres de l’Ebre. - Posar en valor la feina dels pescadors en un context d’adversitats. • Moment estratègic: Nadal, quan el consum de peix augmenta i molta gent accepta pagar un preu més alt. 8.2. Producte, salut i proximitat • Tot i que s’hi associen productes “estrella” (llagostí, ostres, navalles, lluç, etc.), la campanya insisteix també en: - Espècies poc conegudes però molt saludables (riques en omega-3) i amb baix valor comercial. - Possibilitat de menjar peix bo i barat si se’n coneix la temporada i el producte. • Papel central de peixaters i peixateres: - Més del 50% de clients es deixen aconsellar. - Es recomana preguntar sempre “Què hi ha avui de temporada i de llotja?”. 8.3. Estratègia comunicativa i públic jove • Accions centrades en xarxes socials (TikTok, Instagram, X) per arribar a joves, el segment que menys peix consumeix. • Es vol desmuntar tres idees esteses entre els joves: - “El peix és car” → hi ha molta gamma de preus. - “El peix és difícil de netejar” → hi ha espècies senzilles i servei de peixateria. - “El peix fa olor” → el peix fresc ha de tenir olor de mar, i si no en fa, cal desconfiar. 8.4. Identitat marinera i risc de pèrdua • Joan adverteix: el problema no serà tant la manca de peix al mar, sinó la manca de pescadors si el sector deixa de ser viable. • L’absència de barques i llotges transformaria profundament els pobles de costa. • Consumir peix de llotja és també un acte de preservació del paisatge humà i cultural. 8.5. Avaluació i finançament • L’impacte de la campanya es mesurarà per visualitzacions i interaccions en línia, però el veritable èxit seria veure peix local a les taules de Nadal. • Finançament: - 70% Fons Europeu Marítim de Pesca i Aquicultura (FEMPA). - 30% Generalitat de Catalunya. 8.6. Segell “Peix de Llotja” per a la restauració • Explica el nou segell “Peix de Llotja”, iniciativa conjunta dels 5 GALP catalans i la Direcció General de Pesca. • Poden acreditar-s’hi restaurants que acreditin mínim 12.000 € anuals de compres directes a llotja. • El segell vol garantir a l’usuari que al restaurant s’hi menja peix realment de llotja catalana, associat a: - Qualitat. - Sostenibilitat. - Arrelament territorial. Doble línia de treball: la campanya de Nadal se centra en el consum domèstic, mentre que el segell “Peix de Llotja” es dirigeix a restaurants i bars. 8.7. Negociacions europees i futur del sector • Context crític: negociacions a la UE sobre quotes i dies de pesca 2026. • Proposta de la Comissió Europea: - Reduir un 66 % els dies de pesca d’arrossegament. - Retallar un 65 % els fons estructurals de pesca. • Joan ho qualifica de despropòsit, perquè: - S’ignora el model de governança participativa dels GALP. - Es posen en risc economies locals senceres i tota la cadena de valor (cofradies, xarxaires, nàutica, peixateries, restauració, manipulats…). • Els 44 GALP de l’Estat han emès un manifest i reclamen reunió amb el ministre Luis Planas perquè defensi la singularitat dels GALP a Europa. • Recorda que estudis d’ICATMAR avalen que, en molts casos, el recurs pesquer s’està recuperant i no justifica restriccions tan severes. • Llindar de viabilitat: calen 125–130 dies de pesca anuals perquè les empreses familiars siguin sostenibles. 8.8. Sector primari i memòria de la pandèmia • Reflexió més general sobre el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca): - Va seguir treballant durant la pandèmia mentre la resta de la societat era confinada. - Malgrat això, rep poca consideració política i suport insuficient. • Critica que certs lobbies i sectors ambientalistes tinguin més presència a Brussel·les que els propis pescadors. • Reivindica que la societat faci consum responsable, prioritzant producte local encara que sigui lleugerament més car. Tancament de l’entrevista: Cel i Joan insisteixen en “comprar sempre peix de llotja” i desitgen bones festes. 9. Gran agenda de cap de setmana arreu del litoral La part final del programa és una agenda molt àmplia, compartida entre tots els territoris. 9.1. Costa Brava (Sergi Corral) • Divendres a l’Escala: - Cantada de Nadal de cloenda del taller de cançons tradicionals, a l’Alfolí de la Sal. • Dissabte: - Jornada de pesca científica al Club Nàutic l’Escala. - Visita guiada al castell de la Trinitat (Roses). - Visita comentada a l’exposició “L’Estartit i la pesca, un lligam històric” (Les Paimedes, amb dos torns). • Diumenge: - Ruta de les fonts a Castell–Platja d’Aro. - Ruta per les Planasses i el Salpatge (l’Escala). - Pujada al Montplà des de Torroella de Montgrí per portar el pessebre de Nadal. 9.2. Terres de l’Ebre (Cel Prieto) • Activitat “Tasta la cultura de l’Ebre: els sabors de l’oli” a Santa Bàrbara (Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana). • Fira de Nadal de Vinebre, amb activitats per a La Marató de TV3. • Mercat de Nadal del Perelló dins les festes nadalenques. • 3a Fireta de Nadal de l’Ampolla, amb parades, música i recollida de cartes del Pare Noel. • Activitat familiar “Troba el teu tronc” als Jardins de les Teresianes de Jesús (cerca del tió, tallers i espectacle). • Fira de Santa Llúcia i Pessebre Vivent de l’Aldea, amb recollida de cartes, cantades i tallers. 9.3. Garraf (Guillem Pérez) • Fira de Nadal a Mar (Vilanova i la Geltrú), dissabte a plaça de la Mediterrània amb quasi 30 entitats. • Fira de Nadal de Sant Pere de Ribes (dissabte i diumenge): parades, tallers, música, degustacions i activitats infantils. • Concert solidari per La Marató al Museu Romàntic Can Papiol (Vilanova), diumenge al migdia, amb percussió ceràmica. 9.4. Maresme (Oriol Leo) • Escola de Música d’Arenys: - Concerts de l’Ossarita i la banda (pati del Calisay). - Representació del Conte de Nadal al Teatre Principal. • Activitats culturals a Mataró vinculades a la Nau Gaudí. • Campionat de Catalunya de Llagut a Mataró, amb participació del club d’Arenys. • Memorial Josep Gallissà de vela al Club Nàutic d’Arenys (última gran regata de l’any). • Festa major d’hivern de Caldes d’Estrac (Caldetes): correfoc infantil i juvenil, cercavila de gegants, vermut musical i teatre. • Aniversari del far de Calella amb gegants, sortejos, pastís i cant d’aniversari. 9.5. Costa Daurada i Tarragona ciutat • Cercavila musical per la Rambla Nova de Tarragona entre les paradetes de Nadal, amb Stromboli Jazz Band. • Obra “Gola” amb Oriol Pla al Teatre Tarragona. • Cursa i caminada solidària de la Marató de TV3 (5 i 10 km) amb part del donatiu destinat a investigació del càncer. • 3a edició del Corre Dracs de Tarragona, organitzat pel casal popular Sageta de Foc, amb actuacions del bestiari. • Concert de Diego el Cigala al recinte firal de Tarragona. 10. Tancament El programa es tanca amb recordatoris de la tornada dilluns, última setmana abans de les vacances de Nadal, i desitjos de bones festes per part de tots els col·laboradors. Fils conductors de l’episodi: • Nadal com a temps de consum responsable de producte local (especialment peix de llotja). • Defensa del sector pesquer (professional i esportiu) davant de normatives i decisions europees. • Vincles entre mar, cultura, ciència i festa en tots els racons de la costa catalana.

  • 1h 53min

    Pesca en crisi, eòlica marina i cultura de mar

    Panorama informatiu de la costa catalana Quotes de pesca i crisi del sector • Pescadors gironins i de Tarragona al límit: temen que Brussel·les fixi per al 2026 menys de 130 dies de pesca d'arrossegament, cosa que faria inviable l’activitat. • El president de les confraries catalanes planteja la insubmissió si les quotes són inassumibles, perquè qualsevol aturada suposa perdre encara més dies de mar. • Lluís Planes, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, qualifica la proposta europea (reducció del 65% de dies, fins a 9 dies en alguns casos) com «d’un altre planeta» i reivindica l’esforç ingent del sector en sostenibilitat: millora de malles, vedes temporals, portes voladores. • El ministeri defensarà ampliar fins a 143 dies de feina anuals per a la flota mediterrània. Grups d’Acció Local Pesquer (GALP) en perill • Els GALP catalans alerten que la reforma del marc financer europeu 2028‑2034 i la reducció d’un 60% dels fons podria fer desaparèixer el desenvolupament local participatiu (DLP) com a línia pròpia del FEMPA. • Temen ser diluïts en altres programes (com el Líder), més allunyats de la realitat marítima. • Destaquen que el DLP ha estat clau per diversificar l’economia blava, reforçar la cohesió territorial i donar suport a petits projectes locals. • Reclamen una reunió urgent amb Lluís Planes i involucren també eurodiputats i GALP mediterranis (França, Itàlia, Grècia, Illes) per fer front comú. Campanya “Si és de llotja és boníssim” al Delta de l’Ebre • El GALP Mar de l’Ebre rellança una campanya per fomentar el consum de peix de proximitat coincidint amb Nadal. • Objectius principals: - Posar en valor el peix de llotja com a sinònim de qualitat i arrelament al territori. - Visibilitzar espècies locals barates i riques en omega‑3 (més enllà de llangustins, ostres o navalles). - Empoderar peixaters i peixateres com a prescriptors de confiança i coneixedors del peix de temporada. - Arribar al públic jove a través de xarxes socials i influencers, trencant mites que el peix és sempre car, difícil de netejar o fa massa olor. • La campanya està finançada 70% pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aquicultura i 30% per la Generalitat. • En paral·lel, s’ha creat el segell de qualitat “Peix de Llotja”, destinat a restaurants que acreditin un consum mínim anual de 12.000 € a les llotges catalanes. Actualitat local a la costa Protecció de platges i impacte del turisme • A l’Escala, l’Ajuntament instal·la xarxes de retenció de sorra a platges com Riells i Sant Martí d’Empúria per: - Evitar que el vent de tramuntana arrossegui la sorra a passeigs i carrers. - Afavorir la dinàmica dunar i la conservació de platges de sorra fina. • A la Costa Daurada, un estudi econòmic xifra l’impacte de PortAventura World: - Més de 17.200 milions d’euros al PIB català des de 1995 (uns 600 milions anuals), el 92% dels quals es queden a Tarragona. - 10.439 llocs de treball anuals de mitjana, majoritàriament a la demarcació. - Més de 109 milions de visites en 30 anys. - Destaca el paper del parc en la desestacionalització de la Costa Daurada i els esforços en sostenibilitat (energia 99,6% renovable des de 2016, gran ús d’aigua regenerada, reducció del consum energètic). Consum de peix i efectes de les quotes sobre el mercat • A Vilanova i la Geltrú, la incertesa per les quotes i la menor captura fa que molts clients avancin la compra de gamba de Vilanova per Nadal. • Això ha generat: - Augment prematur dels preus de la gamba. - Recomanació de reservar amb antelació a les peixeteries. - Reivindicació del producte de proximitat i del tracte personalitzat al mercat. Esport i natura al Maresme • El Club de Rem d’Arenys participa al 30è Campionat de Catalunya de Rem de Llagut Català a Mataró amb tres tripulacions (veterà masculí, veterà femení i veterà mixt), totes amb bons resultats previs a la Lliga Catalana. • Arenys de Mar inicia un tractament fitosanitari amb endoteràpia per eliminar la processionària en uns 750 arbres (pins, cedres, xiprers), prioritzant escoles i espais públics i recordant no manipular les erugues. El temps i el trànsit • El meteoròleg descriu una situació marítima molt plàcida: mar en calma, vents febles de xaloc, llevant o gregal i algunes boires puntuals a la Costa Brava. • El Servei Català de Trànsit informa d’un accident a la B‑20 (Pota Nord) amb un carril tallat i cues de 2 km, i retencions habituals d’entrada a Barcelona per C‑58 i C‑33. Ciència i debat sobre l’eòlica marina al Golf de Roses L’estudi del CSIC i la guia de sostenibilitat • Es presenta una guia científica per al desenvolupament sostenible de l’energia eòlica marina al Golf de Roses, elaborada dins el projecte Biopaís pel CSIC i la Universitat de Girona. • Característiques de l’estudi: - 3 anys de treball, 7 investigadors, 2 tesis doctorals. - Més de 1.000 enquestes i 68 entrevistes a agents implicats. - 5 articles científics publicats i 3 més en camí. - Ús de dades locals de gran resolució i enfocament ecosistèmic. Conclusions principals • Els científics recomanen excloure el Golf de Roses de qualsevol projecte d’eòlica marina, tant comercial com experimental (Plemcat i altres pilots), perquè: - Hi ha 10 àrees marines protegides potencialment afectades i 5 més d’alt valor ecològic. - S’hi han identificat més de 135 espècies sensibles, inclosos mamífers marins, taurons, rajades i aus. - Una vintena d’espècies pesqueres podrien veure’s afectades, en part dins un vedat de pesca. - Es podrien degradar una dotzena d’hàbitats bentònics i pelàgics per resuspensió de sediments, cadenes i àncores. • El benefici climàtic de l’eòlica (descarbonització) no compensa els riscos locals en un espai tan fràgil. On fer proves i qui decideix? • Els autors proposen traslladar les proves pilot a zones marines ja degradades, on l’impacte addicional sigui menor, i no a l’abadia de Roses. • Destaquen que: - La ciència ha de servir per “desempatar” en el “partit de tennis” social entre partidaris i detractors. - El CSIC i la UdG han treballat amb independència, finançats per la Fundació Biodiversitat. - La decisió final recaurà en el Ministeri corresponent, que haurà de signar si s’autoritzen o no els parcs. Els GALP, explicats des de dins Què són i per què estan en risc • El gerent del GALP Costa Central, Xavi Sòcies, explica que els GALP són associacions publicoprivades que gestionen fons europeus per dinamitzar comunitats costaneres. • El seu finançament prové sobretot del FEMPA; una reducció del 60% i el canvi de model: - Posaria en perill els equips tècnics i l’estructura (sous, lloguers, operativa bàsica). - Desplaçaria fons cap al sector extractiu estrictament, deixant de banda diversificació, innovació i petites iniciatives locals. Què hi perdria el litoral • Sense DLP i GALP forts, el territori perdria: - Oportunitats reals per a petits projectes (pescadors que volen diversificar, microemprenedors, turisme pesquer, patrimoni marítim, etc.). - Un eix vertebrador i dinamitzador que connecta confraries, administracions, empreses i entitats. - Capacitat d’arribar a poblacions petites i col·lectius vulnerables, sovint invisibles quan els fons es concentren en grans sectors. • A escala estatal, els GALP representen: - 317 entitats del sector pesquer i aqüícola. - 275 entitats públiques. - 11,5 milions de ciutadans en territoris costaners. Acció política i coordinació mediterrània • Els GALP han aprovat un manifest estatal per demanar la revisió de la reforma i el manteniment d’una línia pròpia de DLP. • Busquen: - Reunir-se amb Lluís Planes per exposar dades d’impacte i humanitzar el debat davant de Brussel·les. - Coordinar-se amb altres GALP mediterranis (França, Itàlia, Grècia, illes) per elevar una veu comuna sobre la realitat compartida del Mediterrani (pesca artesanal, ports petits, turisme mariner, patrimoni pesquer). Ciència, mar i divulgació: “Això no ho sabia” Per què fa fred a l’hivern i quin paper té el mar • A la secció divulgativa “Ai, això no ho sabia”, Carles Obach (Club Nàutic d’Arenys) explica: - A l’hivern, el Sol va molt més baix (uns 25° d’alçada al migdia al desembre, versus 72° al juny), de manera que la radiació solar arriba més inclinada, s’escampa sobre una superfície més gran i escalfa menys. - La llum ha de travessar més atmosfera quan ve de “canto”, perdent energia pel camí. - Els dies són més curts, però a partir del 21 de desembre el dia s’allarga “un pas de pardal”. • El mar actua com un gran dipòsit de calor: - A l’estiu acumula molta energia; a l’hivern l’allibera a poc a poc. - Això fa que la costa tingui temperatures més suaus que l’interior (diferències de 4–6 °C), com es veu entre el Maresme i el Vallès. Temporals de llevant i aire humit • A la Mediterrània, els grans temporals de llevant es formen quan: - Arriba aire molt fred del nord a capes altes. - S’encontra amb un mar encara relativament càlid, que envia aire humit cap amunt. - L’aire humit és més lleuger que l’aire sec (per la composició molecular) i tendeix a pujar, generar núvols, tempestes i forts vents de llevant que poden provocar greus danys a platges i ports. Tradicions marineres: el “Carabaqui” d’Arenys • Obach també descriu el Carabaqui d’Arenys: - Iniciativa inspirada en tradicions gregues: barques de vela il·luminades amb llums de Nadal en lloc d’arbres. - Les embarcacions, especialment els velers amb pals alts, es decoren a partir del 23 de desembre i l’encesa oficial de llums és el 3 de gener. - Les llums reflectides a l’aigua creen un paisatge nocturn molt característic del port a l’hivern. Cultura popular marinera: la Morena de Salou Una bèstia de foc i d’aigua única • A la secció “Els més gegants del nostre mar”, es presenta la Morena de Salou, una figura de bestiari festiu: - Nascuda el 2010, mesura 10 metres de llarg i prop de 3 metres d’alçada. - Estructurada en set cossos articulats, es mou sobre rodes i necessita entre cinc i set portadors. - És bèstia de foc i d’aigua: pot tirar carretilles de foc i també aigua pel nas; recentment ha protagonitzat el primer corre-aigua de Salou. Origen i simbolisme mariner • La idea surt de l’Esplai de Salou, que buscava un element propi per participar en la festa major. • Es descarta una cocafera i es tria una morena, animal marí de les profunditats, ferotge i una mica temible, adequat per a una bèstia de foc. • El disseny és obra de l’artista Manel Llaurador (Reus), en estreta col·laboració amb monitors de l’esplai. Arrelament al poble i relleu generacional • La Morena s’ha convertit en una figura molt estimada pels infants: - La colla visita les escoles per apropar la bèstia i els tabals. - Salou és capital de la cultura catalana 2025 i la Morena participa en actes centrats en la canalla. - És la figura encarregada de recollir els xumets dels infants que es fan grans. • L’arrelament a l’esplai garanteix relleu generacional: molts nens i nenes passen a tocar tabals i, amb les famílies, nodreixen la colla. • La Morena participa tant en cercaviles de foc a Salou (especialment a la festa major d’hivern) com en trobades arreu del país (Vic, Terrassa, Tàrrega, Amposta…), exportant una imatge de Salou més enllà del sol i la platja. Activitats culturals al Delta de l’Ebre Agenda del Centre Cultural del Delta (Deltebre) • La directora, Mariola Castaño, repassa una agenda molt intensa de desembre i inici de gener, amb protagonisme per a la lectura i la infància: - “Cada dia llegim contes en veu alta” (fins al 17 de desembre), per a infants de 3 a 10 anys. - Espectacle “Escudella de Contes de Nadal” per tancar el cicle de lectures. - Dies de puzzles i jocs educatius (22, 29 i 30 de desembre). - Contacontes “Hem perdut un camell” i taller de dibuix del Renaixement per a vacances escolars. • Clubs de lectura: - Grans lectures en veu alta (per a majors de 65 anys, però obert a tothom), amb La volta al món en 80 dies de Jules Verne com a fil conductor i activitats complementàries (geografia, transports, cultura dels països visitats). - Club de Lectura Feminista, que treballa La voz dormida de Dulce Chacón i col·labora amb associacions de dones. • Altres activitats destacades: - Presentació del conte “La Boia Joia”. - Taller “Fills capaços: potenciar l’autoestima i l’autonomia” per a famílies i professionals. - Cicle “Dona, Salut i Educació”, amb una sessió sobre obesitat, estigma i grasofòbia. - Mercat de l’Art amb exposició d’artesania local i un dia de venda directa. - Activitats relacionades amb Estella, la fada del Delta, vinculada a la biblioteca i a un balset que els infants treballen a les escoles. Exposicions i tallers continus • Exposicions recents: - “Art que recicla”, amb escultures fetes amb materials reciclats per alumnat de 5è i 6è. - Instal·lació digital efímera “Exterranea 2025 de la Biosfera” de Living Code. • Tallers permanents: - Dibuix de model al natural cada dilluns, a càrrec de Cristina Montaner. Informatius de Tarragona Seguretat i proximitat • A Tarragona, la Unitat Policial de Reforç i Proximitat presenta un nou vehicle equipat amb tecnologia avançada (càmeres, comunicacions en temps real, DEA) per acostar-se millor als barris. • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla la voluntat de garantir seguretat a tots els barris. Economia local i comerç • L’Ajuntament de Tarragona valora l’èxit de la campanya de bons comerç: s’han activat el 99% dels 30.000 bons. • Es planteja fer dues campanyes anuals per mantenir viva la ciutat, amb carrers plens d’activitat comercial. Pescadors del Serrallo • Es reprèn la veu dels pescadors del Serrallo (Tarragona), molt pendents de les decisions de Brussel·les sobre les quotes. • Javier Domènech, armador i secretari de la federació territorial, insisteix que només acceptarien mantenir o millorar els 130 dies actuals, aspirant als 180 dies (9 mesos de feina), i que moltes normatives arriben «des d’un despatx» sense tenir en compte la realitat de mar. Conceptes clau • Quotes de pesca: nombre de dies i quantitats màximes de captura, negociades a la UE, que condicionen la viabilitat de la flota mediterrània. • FEMPA / FEMPA 2028‑2034: fons europeu clau per a la pesca, l’aqüicultura i el desenvolupament local participatiu a les zones costaneres. • GALP (Grup d’Acció Local Pesquer): entitats publicoprivades que gestionen ajuts per a diversificar l’economia blava i reforçar el teixit social i econòmic marítim. • Eòlica marina flotant: nova tecnologia per situar aerogeneradors mar endins; al Golf de Roses el principal debat es concentra en l’impacte sobre biodiversitat i pesca. • Peix de llotja: peix subhastat directament a les llotges locals, associat a proximitat, frescor i sostenibilitat. • Bestiari festiu mariner: figures com la Morena de Salou, que connecten festa, foc i identitat marítima local.

  • 1h 53min

    Economia blava, invasores i Far de Calella

    Panorama general de l’episodi En aquest Arran de Mar s’ofereix un recorregut complet per l’actualitat del litoral català, amb especial atenció a: • Notícies de costa i municipis mariners (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Maresme, Costa Daurada) • Economia blava i geopolítica portuària al Mediterrani i al Marroc • Meteorologia de Nadal i canvi climàtic al desembre • Medi ambient i espècies invasores a la costa catalana • Patrimoni marítim i cultural amb el Far de Calella com a protagonista L’episodi combina informació local molt concreta (obres municipals, projectes culturals, dades de turisme) amb una mirada global sobre ports, transport marítim i transició energètica. 1. Obertura i tertúlia lleugera Amics invisibles i “pongos” A l’inici, l’equip del programa trenca el gel comentant els sopars de Nadal i el debat etern sobre els amics invisibles: • Una part de l’equip els critica com a “cau de pongos” (objectes inútils que acaben guardats o llençats). • D’altres els defensen quan hi ha confiança dins del grup o es fixen regles clares (regals útils, temàtics o que cadascú escrigui què necessita dins el pressupost). • Apareix també la idea de regals “pràctics”: menjar de qualitat, productes de mar, etc. Aquesta secció serveix per donar to proper i distès abans d’entrar en el bloc informatiu. 2. Repàs informatiu de la costa catalana 2.1 Costa Brava i litoral gironí Sessió sobre el Pla d’Usos del Cap de Creus A Empuriabrava (Castelló d’Empúries) es convoca una sessió informativa sobre el Pla regulador d’usos i gestió (PRUG) del Parc Natural del Cap de Creus: • Tot i no ser municipi dins l’àmbit estricte del parc, moltes embarcacions amarrades a Empuriabrava l’utilitzen de forma habitual. • L’objectiu és explicar: - Criteris de gestió del parc - Restriccions i usos permesos - Com evitar conflictes o infraccions per desconeixement. • Hi participen: Parc Natural de Cap de Creus, Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, Generalitat i Ajuntament de Castelló d’Empúries. Millores al camí de ronda de Palamós L’Ajuntament de Palamós inverteix 5.700 € en la millora del camí de ronda entre la platja del Castell i el poblat íber: • Es repara un tram degradat que dificultava el pas dels usuaris. • Actuacions principals: - Regularitzar la planimetria per fer el terreny més planer - Crear pendents per desviar l’aigua de pluja i evitar erosió. • El poblat íber del Castell és: - Bé Cultural d’Interès Nacional (des de 1996) - Un dels jaciments íbers a l’aire lliure més visitats de Catalunya - Situat en un promontori unit a terra per un istme al final de la platja. 2.2 Delta de l’Ebre i costa de l’Ebre Alerta dels GALP pesquers davant la reforma europea Els Grups d’Acció Local de Pesca (GALP) de Catalunya consideren perillosa la reforma del marc financer europeu 2028-2034: • Temor que el sector pesca i aqüicultura quedi diluït dins del model LEADER rural i perdi especificitat i competitivitat. • Els GALP catalans (Mar de l’Ebre, Costa Daurada, Costa Central, Costa Brava, Sud Maresme) s’adhereixen a un manifest estatal per mantenir el desenvolupament local participatiu (DLP). • Reclamen al Ministeri i a la Comissió Europea: - Mantenir el DLP com a instrument clau per a innovació i cohesió del litoral - Tenir en compte les realitats específiques de les comunitats pesqueres. • Cites destacades: “Sense aquest model, el Delta de l’Ebre hi perd competitivitat i oportunitats” (Eusebio Rosales, GALP Mar de l’Ebre) “El món pesquer no demana privilegis, sinó les condicions per continuar avançant” (Francesc Gil, GALP Costa Daurada) Reducció dràstica del deute a l’Ametlla de Mar L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar anuncia una reducció del 50 % del deute municipal mitjançant la cancel·lació simultània de 6,05 M€: • Ràtio d’endeutament: del 140 % al 70 %, molt per sota del límit legal (110 %). • Allibera uns 600.000 €/any que abans es destinaven al finançament de la residència. • Factors clau segons el govern municipal: - Inversió estratègica equivalent, en 3 anys, a la dels 8 anys anteriors - Contenció de despesa corrent (vehicles, serveis jurídics, consum elèctric) • Mesura polèmica: subhasta del solar de la residència per reduir deute. • L’alcaldessa Eva de Lamo insisteix que: - El servei de residència està garantit - La decisió permet millorar serveis i equipaments a mig termini. 2.3 Maresme Restauració del veler “Odina” a Arenys El mestre d’aixa canari Agustín Jordà està reconstruint el veler Odina del navegant aranyenc Oriol Ferran: • L’Odina va patir un accident el 22 de juliol: - Cop de mar quan es va aixecar garbí - L’hèlix es va embolicar amb el motor - Sense propulsió, el vaixell va embarrancar sota el penya-segat del Capaspre, als peus del Far de Calella. • Danys principals: - A la banda d’estribord però en un sector relativament “plà” del buc, fet que facilita la reparació. - Cal: reconstruir l’estructura, posar taules de pi, calafatar i pintar. • El projecte té una forta càrrega sentimental per al propietari, que assumeix costos elevats amb: - Donacions particulars i aportacions privades - Preparació d’un crowdfunding per finançar el nou motor a partir de gener. • Objectiu: tornar l’Odina a l’aigua abans del bon temps de l’any vinent. Premi Ateneu per al Casal de Llavaneres El Casal de Llavaneres rep el Premi Ateneu 2025 al millor projecte ateneista per “Un batec cultural per a Llavaneres”: • Reconegut com a projecte transformador que posa la cultura i la participació al centre de la vida del poble. • Eixos destacats: - Impacte social i cohesió - Sostenibilitat i innovació - Nova estratègia de comunicació i captació de públics. • Accions rellevants: - Mostra de teatre - Recuperació i restauració dels gegants (40è aniversari) - Activitat de colles i aplec de la sardana - Creació de l’Escola d’Art i Pensament - Podcast “Pau de Paller” - Cicle de vermuts musicals per diversificar públic. 2.4 Costa Daurada i Tarragona Dades de turisme 2025 a la demarcació de Tarragona El sector turístic tarragoní registra 21.749.664 pernoctacions el 2025 (+2,9 % vs 2024): • Creixement notable en temporada baixa: - +12 % de gener a maig - +10 % de setembre a desembre • Estiu estancat, sense rècords. • Els mercats internacionals representen el 51,5 % de les pernoctacions. • Berta Cabré (Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme): “És una temporada satisfactòria de consolidació, però no és un any rècord... L’any 2017 continua sent l’any de màxims amb 22 milions de pernoctacions.” Per al 2026, els reptes són: • Desestacionalitzar encara més l’activitat turística • Obrir-se al mercat coreà • Recuperar el mercat rus. Conflicte per obres al costat de l’escola La Rebassada (Tarragona) Les famílies de l’escola La Rebassada i l’AFA denuncien les obres d’urbanització al barri de la platja de l’Ermita de la Salut: • Obres previstes a 1 metre del pati d’infantil i a 10 m de les aules de P3-P5 (138 alumnes, alguns amb NEE). • Riscos assenyalats: - Soroll intens i continu - Vibracions - Pols i projeccions de materials - Afectació al benestar i aprenentatge dels infants. • Famílies i AFA havien proposat posposar les obres a l’estiu, però: - Ajuntament de Tarragona i promotora ho rebutgen per motius tècnics. • Ja s’han recollit 400 signatures per demanar que les obres es facin en període no lectiu. 2.5 Serveis: temps i trànsit Predicció meteorològica El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu un escenari de mar molt tranquil·la (mar de fons i marajol) i vents febles: • Avui: - Vent girant a sud / sud-est (xaloc) - Mar poc moguda, una mica de mar de fons a la Costa Brava. • Demà: - Vents molt febles i variables, fins i tot calmes (“bassa d’oli”) al matí - Tarda amb xaloc o llevant suau, sense aixecar gaire onatge - Possibles boires de costa entre el Maresme i l’Alt Empordà. Estat del trànsit Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa d’una tarda relativament tranquil·la: • Retencions habituals a l’àrea metropolitana de Barcelona: - Tram final de C-58 cap al Nus de la Trinitat - Lateral de l’AP-7 (B-30) a Barberà del Vallès direcció sud - Un km lent a la C-17 entre Parets i Mollet. 3. Bloc d’Economia Blava: ports, Marroc i transició verda 3.1 Privatització portuària al Marroc i competència mediterrània La col·laboradora Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) exposa un panorama complex de geopolítica portuària: Privatització de l’Agència Nacional de Ports (ANP) del Marroc • El govern marroquí debat la transformació de l’ANP en societat anònima (privatització parcial), excepte el port Tanger Med, que depèn directament del rei. • Clau per entendre-ho: - Es desconeix qui estarà darrere del capital privat (Xina, EUA...) - Genera inquietud perquè pot reconfigurar el control estratègic dels ports al Magrib. El cas de Nador West Med • Nador West Med és presentat com un megaport marroquí molt competitiu: - Capacitat estimada 3,5–5,5 M de TEU/any. - Situat a només 50 km de Melilla i a prop de l’estret de Gibraltar. • Polèmica principal: - El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) finança el projecte amb 300 M€ en tres crèdits, dins d’una inversió global prevista de fins a 730 M€ el 2030. - Els ports europeus paguen taxes d’ETS (mercat de carboni), però els ports marroquins no assumeixen aquests mateixos costos de sostenibilitat, generant una competència aparentment deslleial. “Sembla que Europa està finançant una cosa que va en contra dels mateixos interessos d’Europa”, resumeix l’Anna. Impacte sobre ports europeus • El desenvolupament dels ports marroquins (Tanger Med, Nador West) afecta: - Algesires i Màlaga (estratègia de trànsit de contenidors) - València i Barcelona (gran hubs mediterranis). • Tot i la competència, s’insisteix que els ports també es poden complementar mitjançant estratègies comunes. 3.2 Relació Barcelona–Tanger i model “Port Vell” Cooperació estratègica • Tanger Ville vol remodelar la seva façana marítima inspirant-se en el model de Port Vell de Barcelona: - Prioritzar pesca, turisme, creuers i usos ciutadans. - Connectar millor ciutat–port i apostar per desenvolupament sostenible. • Delegacions marroquines han visitat Barcelona per conèixer: - Marina Port Vell - Blue Cluster i estratègies de renovació portuària. • Des de 2024 s’han reforçat els intercanvis tècnics entre Barcelona, Tanger Med i altres ports marroquins. Marroc com a potència automobilística • El país s’ha consolidat l’última dècada com a pol automobilístic competidor d’Espanya: - Mà d’obra molt més barata (al voltant de 550 €/mes, segons l’Anna) - Regles mediambientals i laborals menys estrictes - Incentius fiscals i suport d’inversió dels Estats Units. • Nador West Med vol ser un gran node logístic d’exportació de vehicles cap a Europa. 3.3 Retirada xinesa a Àfrica i nou focus a Llatinoamèrica Anna també comenta que: • La Xina havia finançat nombrosos ports africans dins la Nova Ruta de la Seda. • Ara té problemes perquè molts països no retornen els crèdits, fet que impulsa una retirada parcial de la inversió xinesa a Àfrica. • Conseqüència: major reorientació cap a Amèrica Llatina, amb projectes com el port de Chancay (Perú). 3.4 Transformació del Port de Barcelona i llegat de la Copa Amèrica El Port de Barcelona es presenta com a cas d’èxit internacional: • El president del port (Damià Calvet, tot i que al programa se l’anomena “David Sino”) ha explicat a Nova York el llegat de la Copa Amèrica de vela: - Obertura del port a la ciutadania - Accés gratuït a determinades zones i platges - Nova estratègia que integra economia, cultura i esport nàutic (Liceu, Palau de la Música, Auditori, clubs de rem i vela). Segons l’Anna, l’American’s Cup ha estat una oportunitat per redissenyar el front marítim i projectar internacionalment la “cultura portuària” barcelonina. 4. Ports com a productors d’energia i transició verda 4.1 Punts de recàrrega i innovació a ports esportius Anna destaca experiències d’autogeneració elèctrica en ports nàutics: Cas de “One Concept Marine” a Saint-Tropez • Instal·lació d’un pontó solar (empresa Medlem / One Concept Marine) al port de Saint-Tropez: - Genera uns 720 kWh/mes. - Equivalent aproximat a: - Consum anual d’una embarcació elèctrica - Uns 5.000 km en un vehicle elèctric - O unes 40 recàrregues completes d’un vaixell elèctric petit. • Ideia clau: els ports esportius poden convertir-se en petits productors d’energia renovable, no només en consumidors. Projectes similars a Catalunya • A Port Ginesta (Garraf), una empresa que fabrica torretes a partir de plàstic recuperat del mar les vol convertir en punts de càrrega elèctrica per a embarcacions. • Es preveu que el sistema sigui autònom energèticament a partir de l’estiu de 2026. 4.2 Reconeixement europeu de la nàutica d’esbarjo Per primera vegada, el Pla Europeu d’Inversió en Transport Sostenible (STI/STEP) reconeix la nàutica d’esbarjo com a part de la transició verda: • Fins ara, les embarcacions d’esbarjo es consideraven “vaixells recreatius” dins de la Marina Mercant, sense tractament específic. • A partir del nou marc: - Es preveuen 2.900 M€ fins al 2027 i més de 100.000 M€ fins al 2035 per a infraestructures sostenibles. - S’inclouen ports esportius i embarcacions elèctriques o híbrides en l’estratègia. • Això ha de permetre actualitzar molls, punts de connexió elèctrica i serveis a moltes marines. 4.3 Limitacions actuals: connectar grans vaixells Malgrat els avenços, Anna subratlla: • Només 34 ports al món disposen d’endolls per connectar-hi creuers a la xarxa elèctrica (aprox. 2 % del total). • A nivell de ports comercials, també només un 2 % disposen d’aquestes infraestructures. 4.4 Hidrogen i indústria catalana L’empresa catalana Sole Diesel (Sole) treballa en: • Desenvolupar piles de combustible d’hidrogen per a propulsió elèctrica i híbrida en embarcacions. • Es presenta com un pas important per a l’economia catalana i la seva posició al sector dels motors nàutics. També es recorda que els fons Next Generation s’acaben aviat, i la transició verda haurà de recolzar-se cada cop més en esquemes com el pla europeu de transport sostenible. 5. Bloc de meteorologia: desmuntant el “Nadal blanc” El meteoròleg Sergi Corral analitza 30 anys de mapes (1995–2024) per veure quin temps ha fet realment per Nadal a Catalunya. 5.1 Conclusions sobre el clima nadalenc • En 19 de 30 Nadals (64 %) ha dominat l’anticicló: - Temps plàcid, sense vent fort - Boires a l’interior i inversió tèrmica - Temperatures suaus en alçada - Mar calma (marajol) i fins i tot minves (baixada del nivell del mar per alta pressió). • Només 5 anys amb borrasques atlàntiques a l’oest de la Península. • Només 3 anys amb tramuntanada o mestralada forta (entrades de nord fredes i ventoses). • Un altre 10 % de Nadals amb passos de fronts febles, de pluja escassa. Conclusió: el “Nadal blanc” és una excepció, més propi del cinema que no pas de la realitat climàtica catalana. 5.2 Records extrems • Nadal 2001: el més fred del segle XXI a Catalunya fins ara. - Després de fortes nevades el 13–14 de desembre, l’anticicló va consolidar el fred. - Mínimes de –18 / –20 ºC a la plana d’Osona on hi havia neu permanent. • Temporal de Sant Esteve 2008: - El dia 25 encara hi havia anticicló, però el 26 un fort llevant va generar onades de 10–12 m a la Costa Brava, comparable o superior al Gloria en alguns punts. 5.3 Nadals recents: calor anòmala • Nadals de 2022, 2023 i 2024: - Clarament càlids, amb anticicló i subsidència d’aire càlid en alçada. - Sensació quasi de primavera; poca neu al Pirineu i males condicions per esquiar. 5.4 Pluja al desembre i canvi climàtic Comparant sèries pluviomètriques: • Desembre és un dels mesos on més ha baixat la pluja al litoral i prelitoral: - Abans: mitjanes de 40–45 l/m² - Ara: aproximadament 20–25 l/m² • Des de la primera setmana de novembre no hi ha hagut episodis generals de tempestes ni cap temporal de llevant aquesta tardor. Sergi remarca la necessitat d’un temporal de mar per “trencar” la monotonia d’aquesta mar tan plana i de llargues situacions anticiclòniques. 6. Bloc de Medi Ambient: el calanchoe, una invasora a la costa catalana A la segona hora, la secció Medi Ambient – Medi Nostrum amb Joan Ramon Mendo aborda el cas d’una planta invasora que ja ocupa bona part de la costa catalana: el calanchoe (Calancoe ×híbrida, “milfulles”). 6.1 Origen i expansió de la planta • Planta ornamental exòtica de Madagascar, molt utilitzada en jardineria. • L’espècie problemàtica és un híbrid entre Calancoe daigremontiana i Calancoe delagoensis (abans tubiflora). • Característiques clau: - Genera propàgols o miniplantes al voltant de tota la fulla - Cada propàgol pot arrelar i crear una nova planta - Això permet una propagació exponencial, especialment en talussos i penya-segats costaners. • Un mapa compartit a xarxes mostra la costa catalana i valenciana “farcida” de calanchoe. 6.2 Convidats especials Hi participen dos especialistes: Rafael Serra, director de la revista Quercus (en castellà, amb bon enteniment del català) Sònia García, investigadora de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) 6.2.1 Què és la revista Quercus? Rafael Serra explica: • Revista de referència estatal en conservació de la biodiversitat i ecologia. • Fundada el 1981 (fa 44 anys), filla de la transició democràtica i de l’auge del moviment ecologista. • Es finança sobretot amb els subscriptors, que ell compara amb la “arrel pivotant” dels Quercus (alzines, roures, sureres): Sense aquesta arrel profunda (subscriptors) la revista no hauria sobreviscut als “vendavals” del mercat editorial. • Combina: - Rigor científic (treballs amb universitats, centres de recerca, administracions) - Divulgació accessible per al gran públic adult interessat en medi ambient. • Malgrat la dificultat de la distribució en kioscos i punts de venda, manté presència en: - Aeropuerts, estacions, papereries, estancs, etc. 6.2.2 Neix l’article sobre el calanchoe • A partir d’un projecte de renaturalització de cales a Mont-roig del Camp (Miami Platja), impulsat per Ecologistes en Acció (Tarragona i Terres de l’Ebre), es detecta una competència directa entre el calanchoe i: - Limonium gibertii, una espècie endèmica i protegida (anomenades ansupagueres en català), pròpia de penya-segats salins mediterranis. • Es demana suport científic a l’Institut Botànic de Barcelona i es fa un treball de camp conjunt. • D’aquí sorgeix un article científic-divulgatiu publicat al número de desembre de Quercus, signat per: - Joan Pere Pascual Díaz (Ecologistes en Acció) - Sònia García - Daniel Vitales - Jordi López Pujol (IBB) 6.3 L’IBB i la recerca en invasores Sònia García presenta l’Institut Botànic de Barcelona: • Centre mixt CSIC – Museu de Ciències Naturals de Barcelona, situat a Montjuïc. • Combina plantilla del CSIC amb personal del Consorci del Museu. • Des de fa uns 5 anys disposen de projectes específics sobre plantes al·lòctones i invasores. Projecte LIFE Med Cliffs • Projecte LIFE Med Cliffs (Med = Mediterrani, Cliffs = penya-segats): - Centrat en la protecció de la flora de penya-segats mediterranis. - Espècies emblemàtiques: Centaurea corymbosa (ceseli ferreny al Cap de Creus), diversos Limonium, etc. - Actua contra invasores com Carpobrotus (ungla de gat), Opuntia ficus-indica (figuera de moro) i Gazania rigens (margarida del Cap). • El Calancoe joutonii (forma híbrida invasora) no era espècie diana inicial, però els investigadors han vist que s’estén ràpidament i forma catifes monoespecífiques on no creix res més. 6.4 Per què l’híbrid és tan invasiu? Sònia explica el concepte de vigor híbrid: • Els parentals (C. daigremontiana i C. delagoensis) ja són espècies amb: - Fulles que produeixen propàgols clònics al marge - Bona capacitat reproductiva. • L’híbrid C. ×joutonii combina: - Fulles més grans (herència de daigremontiana) → més propàgols per fulla - Vigor híbrid: més creixement, resistència i capacitat competitiva. • S’ha originat un clon especialment exitós que es replica idèntic: “És com si la mateixa planta s’hagués copiat milers de vegades i hagués trobat al nostre litoral un hàbitat ideal: clima suau, penya-segats, poca pluja i molta llum.” Això explica la seva expansió accelerada i la dificultat de control. 6.5 Gestió i erradicació: és possible? Rafael Serra planteja la qüestió clau: es pot erradicar o almenys controlar el calanchoe? Sònia respon: • Eradicació total és molt difícil, per la quantitat de propàgols i l’extensió ja assolida. • Al Cap de Creus, dins el LIFE Med Cliffs, s’han fet: - Proves de treta manual/mecànica → la planta torna a aparèixer - Es plantegen eventuals tractaments amb herbicides (glifosat) en punts concrets. • Estratègia recomanada: - Accions quirúrgiques a llocs on hi hagi espècies molt protegides (com Limonium gibertii a Mont-roig o Seseli farrenyi al Cap de Creus). - Prioritzar àrees de gran valor ecològic abans que intentar-ho a tot arreu. Limitacions administratives • Moltes plantes (Gazania, Calancoe, etc.) no estan encara al catàleg oficial estatal d’espècies invasores. • Això fa que: - La Generalitat i l’Estat tinguin menys marge legal i pressupostari per actuar. - Quan una espècie finalment s’inclou al catàleg, ja està molt estesa (“arriba tard”). • Malgrat tot, Sònia destaca que: - La Generalitat de Catalunya (Servei de Fauna i Flora, Parcs Naturals) participa i cofinança projectes LIFE. - Hi ha tècnics disposats a col·laborar, però amb molts fronts oberts i recursos limitats. 6.6 Prioritats i preguntes obertes Joan Ramon planteja un cas paradigmàtic: • L’Ajuntament de Mont-roig del Camp acaba de rebre 6,1 M€ per remodelar un poliesportiu. • La pregunta retòrica és: què es podria fer en matèria d’erradicació d’invasores i restauració d’hàbitats amb una fracció d’aquests recursos? La secció conclou sense resposta clara, però subratllant la necessitat de voluntat política i pressupostària per abordar seriosament el problema de les invasores. 7. Far de Calella: patrimoni, identitat i aniversari A la part final, el programa fa un viatge al Maresme per parlar del Far de Calella, que compleix 166 anys. 7.1 Origen de la festa d’aniversari Convidats als estudis de Ràdio Arenys: • Josep Miracle • Pere Porti • Joan Ramon Villaret Expliquen: • L’Associació d’Amics del Far de Calella es va crear fa uns 16 anys, arran del 150è aniversari del far. • Aquell any, de forma improvisada, un petit grup va decidir pujar al far a cantar-li “Aniversari feliç” i brindar amb cava. • L’espontaneïtat va tenir èxit i, any rere any, l’acte s’ha anat professionalitzant i creixent, fins a convertir-se en una festa oberta al poble. 7.2 Celebració d’enguany Per al 166è aniversari (data real, 15 de desembre), la festa es farà diumenge 14: • Hora: a les 12 del migdia • Lloc: al voltant del Far de Calella • Accés: - Servei especial de carrilet gratuït des de l’oficina de turisme (a partir de 11:30 h) - També es pot pujar a peu o en vehicle, amb un tram curt de pujada a peu. • Activitats: - Cant col·lectiu de l’“Aniversari feliç” al far - Pastís i begudes per a tothom - Sorteig d’un pernil (cedit per Tallers Martí) en benefici de La Marató de TV3 - Actuacions musicals i convidat sorpresa (no desvetllat al programa). 7.3 Implicació de les escoles i concurs de dibuix Un element clau de la festa és la participació infantil: • Concurs de dibuix sobre el far per a escolars de 10–12 anys de les 4 escoles de Calella. • Participació massiva: 265 dibuixos presentats. • Jurat format per dues persones del món de l’art que han escollit: - 10 finalistes, convidats a l’acte del diumenge - Tots 10 reben un lot de premis, incloent una fotografia artística del far (emmarcada) cedida per fotògrafs de Foto-Film Calella (enguany, Tino Valduvieco; en anys anteriors, Quim Botell i Guillem Torner). - 1 guanyador rep, a més, una bicicleta. Abans del concurs, els organitzadors visiten les escoles per explicar la història del far i conscienciar els infants perquè el considerin un símbol de la ciutat. 7.4 El Far de Calella com a icona Els convidats destaquen diversos aspectes que fan del far una icona identitària: • Situació espectacular sobre el turó, amb vistes: - Cap a Calella i la costa nord - Cap al sud, fins a Montjuïc en dies clars. • El far és visible cada nit, recordant als veïns la seva presència amb el seu codi de llum: - Tres llampecs + pausa + dos llampecs (codi característic incorporat fins i tot al logotip de l’associació). • És l’únic far entre Barcelona (Montjuïc) i Tossa de Mar, cosa que el fa especialment singular al litoral català. • A més de far operatiu, és: - Centre d’interpretació sobre fars i comunicacions marítimes - Escenari de casaments, activitats culturals i festivals d’estiu. • El far ha estat musa de pintors, poetes i artistes, sovint present a la iconografia local juntament amb les torretes de Calella. Els organitzadors insisteixen que cada poble costaner hauria de “fer valer” els seus propis símbols, i que a Calella el far és el símbol per excel·lència. La presentadora tanca el programa convidant a dedicar una futura secció monogràfica a la història completa del Far de Calella. 8. Notícies locals breus (Tarragona) En el butlletí de les 17 h de Tarragona Ràdio, Tero Ortega resumeix alguns titulars addicionals: • Mascaretes obligatòries de nou als centres sanitaris de Tarragona per contenir la grip; molts usuaris encara reutilitzen mascaretes de la pandèmia. • El professorat manté la pressió sobre el Departament d’Educació amb jornades de lluita i concentracions per reclamar millores salarials i laborals, denunciant que Catalunya té cost de vida alt i sous docents baixos. • Les entrades per al Magatzem Reial (activitat de Reis) es posen a disposició del públic; costaran 2 €, però es reemborsaran en validar l’entrada. 9. Temes principals tractats Eixos centrals de l’episodi Actualitat del litoral català Gestió del Parc del Cap de Creus, camí de ronda de Palamós, turisme a Tarragona, finances municipals a l’Ametlla de Mar. Economia blava i geopolítica portuària Privatització de l’ANP al Marroc, desenvolupament de Nador West Med, competència i cooperació Barcelona–Tanger, retirada xinesa a ports africans. Transició energètica als ports i nàutica d’esbarjo Pontons solars, torres de càrrega per a embarcacions, reconeixement europeu de la nàutica recreativa dins la transició verda, hidrogen per a motors nàutics. Climatologia nadalenca i canvi climàtic Dominància d’anticiclons per Nadal, disminució de la pluja al desembre, records de fred i temporals puntuals, manca de llevantades recents. Espècies invasores i recerca aplicada Cas del calanchoe als penya-segats mediterranis, impacte sobre espècies endèmiques, rol de l’IBB i de la revista Quercus, dificultats institucionals per actuar. Patrimoni i identitat marítima Recuperació del veler Odina, vida cultural al Maresme, i celebració de l’aniversari del Far de Calella com a símbol de poble i del litoral. 10. Idees clau i missatge de fons • La costa catalana és un espai on interaccionen turisme, pesca, port, patrimoni cultural i conservació ambiental, sovint amb tensions (com al cas de les obres a La Rebassada o la competència portuària amb el Marroc). • L’episodi defensa, de forma implícita, que cal: - Informació clara (sessions sobre el PRUG del Cap de Creus) - Gestió participativa (GALP, projectes LIFE, implicació d’escoles amb el far) - Coherència d’inversió pública (pregunta sobre prioritzar equipaments esportius vs natura i biodiversitat) - Innovació verda als ports per compatibilitzar tràfic marítim i sostenibilitat. • El fil conductor és el mar Mediterrani com a espai viu: des de les boires de xaloc i les aigües planes d’hivern fins a les plantes invasores que envaeixen els penya-segats i el feixuc equilibri entre competitivitat econòmica i protecció del territori.