Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

409-420 de 1247
  • 7'

    Selecció del jurat pel judici de Tamara Navas a Tarragona

    Inici del procés judicial pel cas Tamara Navas L'Audiència de Tarragona ha iniciat avui la selecció del jurat popular que haurà de jutjar l'assassinat de la nena de Salou, Tamara Navas, desapareguda l'any 2001. Aquest tràmit és el pas previ a l'inici del judici oral, previst per a demà dimecres. Detalls del procés de selecció S'han presentat 26 candidats inicials. S'han d'escollir 9 membres titulars i 2 de substituts. La sessió està presidida pel magistrat Javier Hernández. L'advocat de la família, Tomàs Gilaber, ha mostrat la seva confiança en constituir el tribunal avui mateix. Acusacions i penes sol·licitades La Fiscalia i les acusacions (Ajuntament de Salou i família) demanen penes severes per l'acusat, Juan Miguel Cerrillo: - 14 anys per agressió sexual. - 18 anys per assassinat. - Un total de 32 anys de presó i una indemnització de 200.000 euros. "Intentarem demostrar davant del Tribunal que les acusacions per agressió sexual i per assassinat estan corroborades per una sèrie de proves." Calendari del judici Dimecres: Declaració de l'acusat i dels agents de la Guàrdia Civil. 29 d'octubre: Testimoni dels pares de la víctima. 2 de novembre: Declaració dels forenses per videoconferència des de Madrid. L'acusat sosté la seva innocència, argumentant que una tercera persona va cometre el crim i que ell només va trobar el cadàver a casa seva, una versió que contrasta amb el relat del Ministeri Fiscal, que situa la mort de la menor a l'habitació de Cerrillo després d'un segrest a una plaça de Salou.

  • 9'

    Cicle de Pensament Polític Contemporani a Tarragona

    Reflexió sobre el Pensament Polític Actual El text recull una entrevista amb Josep Maria Terricabres, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona i coordinador d'un prestigiós cicle de conferències a Tarragona, impulsat per la Fundació La Caixa. L'objectiu principal és fomentar la reflexió profunda i el debat d'idees més enllà de la política partidista quotidiana. Conceptes clau i ponents destacats L'episodi desgrana la participació de diverses figures de rellevància internacional que representen un ampli ventall ideològic: Philip Pettit: Expert en republicanisme. Terricabres aclareix que el republicanisme no és només una forma de govern, sinó un tarannà ciutadà basat en la igualtat i en la idea de ser ciutadà i no súbdit. Antonio Negri: Defensor de posicions més radicals i utòpiques, entenent la utopia com una eina per a la transformació real de la política. René Passet: Representant de l'altermundisme i defensor de la idea que "una altra globalització és possible". John Gray: Pensador britànic, antic conseller de Margaret Thatcher, que ha evolucionat cap a posicions més crítiques. Miguel Herrero de Miñón: Definit com un conservador lúcid i intel·ligent, allunyat de posicions extremistes. La necessitat d'informació i esperit crític Terricabres posa l'accent en la importància de la informació de qualitat combinada amb el sentit comú. Segons el filòsof: "El sentit comú ha d'incloure informació i esperit crític... que sigui capaç de criticar els arguments i d'autocriticat els arguments que un mateix ha aportat." Crisi i evolució de les ideologies Es planteja que les etiquetes tradicionals de dreta i esquerra continuen existint, però els seus continguts estan en un procés de revisió profunda. El cicle pretén obrir aquests "flascons" ideològics per veure quines essències contenen avui dia, oferint als ciutadans de Tarragona l'oportunitat de conèixer de primera mà els debats que s'estan produint a escala mundial.

  • 12'

    Protestes veïnals pel retard de la variant de l'N-340

    Conflicte per la variant de l'N-340 a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Josep Maria González, president de l'Associació de Veïns de la Mora, se centra en la indignació del veïnat pel retard en el projecte de la variant de l'N-340 entre la Mora i la Sabinosa. Els veïns denuncien que les partides pressupostàries han desaparegut després del canvi de govern central. Motius de la protesta Incompliment de promeses: Foment s'havia compromès a iniciar les obres a finals d'aquest any, però el projecte no apareix en els pressupostos del 2005. Col·lapse diari: La saturació de trànsit és constant, no només a l'estiu, i afecta greument la mobilitat dels residents. Seguretat viària: Es recorda el tràgic accident on van morir 5 persones al quilòmetre 1171 com a principal motivació per exigir solucions definitives. Calendari de mobilitzacions L'associació ha convocat un seguit de talls de carretera: 1. Dilluns 1 de novembre: Coincidint amb el final del pont festiu. 2. Tots els diumenges de novembre: De 17:00 h a 18:00 h. "No pararem de fer aquestes manifestacions mentre no tinguem algú que pugui signar un document i definitivament es faci l'autovia." Crítica a la gestió política González critica l'actitud dels polítics i la manca de resposta del subdelegat del govern, el senyor Avelló. Considera que Tarragona pateix un greuge comparatiu respecte a altres ciutats com Reus o Barcelona en inversió d'infraestructures, titllant els accessos actuals de "tercer-mundistes". Malgrat les queixes d'altres sectors (com Boscos o els grups ecologistes), els veïns de la Mora exigeixen que es tiri endavant qualsevol traçat que resolgui el problema de forma immediata.

  • 13'

    4a Pedalada de Tarragona i Mobilitat Sostenible

    Detalls de la 4a Pedalada per una Tarragona Verda i Blava El proper diumenge es durà a terme la quarta edició d'aquesta iniciativa consolidada que busca connectar els ciutadans amb un model de ciutat més amable i sostenible. La pedalada està dissenyada per ser una festa participativa i no una competició. Circuits i Logística L'esdeveniment ofereix tres recorreguts adaptats a diferents nivells: * Circuit de 19 km: Sortida des de Carrefour cap al Moll de Costa i retorn. * Circuit de 14 km: Incorporació des del Passeig de la Independència. * Circuit de 6,5 km: Un recorregut per l'interior del Serrallo i el Moll de Costa. L'organització ha previst un servei de guarderia amb monitors al pàrquing de Carrefour per facilitar la participació de les famílies. Les inscripcions són gratuïtes i es poden realitzar al mateix centre comercial o a l'oficina de turisme de la Rambla Nova. Setmana de la Mobilitat Sostenible Agustí Mallol, tinent d'alcalde de Medi Ambient, destaca que la sostenibilitat és un canvi d'hàbits integral. Entre les activitats programades figuren: * Tallers de reparació: Formació gratuïta a càrrec de professionals del ciclisme el dia 30. * Gratuïtat del transport públic: El proper 7 de novembre, els autobusos municipals seran gratuïts per incentivar l'ús col·lectiu. * Educació viària: Tallers pedagògics a les escoles i activitats a barris com Sant Salvador i Camp Clar. Reivindicacions i Medi Ambient L'Ajuntament posa l'accent en la millora de la qualitat de l'aire, assenyalant que el transport privat és el principal agent contaminant. Mallol ha aprofitat l'entrevista per fer una petició pública a la Generalitat de Catalunya: "Necessito un estudi de la qualitat de l'aire de tota la zona de Llevant per les retencions de milers de cotxes que emeten emissions molt agressives." Finalment, s'ha destacat que Tarragona ha superat els 10 milions de viatgers en transport públic, una dada que confirma la tendència positiva en el canvi de comportament dels tarragonins cap a mètodes de transport més nets.

  • 6'

    L'elaboració de l'Estatut de Sau i la Comissió dels Vint

    Context Històric i Il·lusió Democràtica L'entrevista descriu una etapa política extremadament intensa i il·lusionant a finals dels anys 70. Després de la dictadura, Catalunya vivia un seguit de fets democràtics clau: la constitució de les Corts a Madrid, els primers ajuntaments democràtics i el referèndum de l'Estatut. L'entrevistat recorda una participació del 60%, una xifra que, tot i ser normal en democràcies consolidades, deixava un cert regust de voler més entre els sectors més mobilitzats. La Comissió dels Vint: Composició i Consens La redacció de l'avantprojecte de l'Estatut va ser encarregada a la denominada Comissió dels Vint, formada per parlamentaris de diverses forces polítiques segons la seva representació: PSC: 4 representants. Convergència Democràtica: 3 representants (incloent-hi Josep Sendra, Miquel Roca i Macià Alavedra). PSUC: 3 representants. UCD, AP i ERC: Amb representacions menors. Es destaca que, malgrat les diferències ideològiques, hi havia un fort sentiment de col·laboració i amistat entre els membres, la majoria provinents de la lluita antifranquista. El Procés de Redacció a Sau Per treballar amb tranquil·litat, la comissió es va isolar al Parador de Sau, seguint el simbolisme del que va ser l'Estatut de Núria de 1932. Durant diverses estades de 3 o 4 dies, es van discutir els articles prenent com a referència: L'Estatut de Núria de 1932. Constitucions d'altres països democràtics. L'encaix amb la Constitució Espanyola que s'estava redactant simultàniament. Valoració del Resultat i Obstacles L'entrevistat subratlla que l'Estatut va ser fruit del consens, tot i que algunes propostes clau no van prosperar, com el finançament similar al concert econòmic basc, proposat per Convergència i rebutjat per la resta de partits de la comissió. "Teníem la sensació que estàvem fent història, perquè, certament, l'estàvem fent." Finalment, es lamenta que el text original patís retallades durant la seva tramitació a Madrid, tot i que considera que amb una "interpretació àmplia" continua sent una eina d'autogovern vàlida.

  • 20'

    Ordenances Fiscals 2005 i Actualitat Política a Tarragona

    Proposta d'Ordenances Fiscals per al 2005 El tinent d'alcalde d'Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, detalla la proposta del govern municipal per a l'any vinent, destacant una política de contenció fiscal. Els punts clau de la proposta són: Increment mitjà del 3,5%: Una pujada que se situa lleugerament per sota de l'IPC de Catalunya, l'índex de referència escollit per ser el més representatiu del mercat on opera el consistori. Congelació de l'IBI: L'Impost sobre Béns Immobles es mantindrà en el tipus del 0,845, sense cap augment. Impost de vehicles segons potència: S'aplica una discriminació basada en els cavalls fiscals. El 70% dels vehicles (menys de 16 cavalls) tindran augments moderats, mentre que els de gran cilindrada i motos de més de 500cc pujaran fins a un 4,5%. Taxa de terrasses: L'ocupació de la via pública augmentarà un 4,5%, justificant que aquests negocis es beneficien de les reformes d'espais públics pagades per tota la ciutadania. Estratègia Econòmica i Pressupostos Aregio defensa que la salut financera de l'Ajuntament no depèn de carregar els ciutadans, sinó del creixement de la ciutat (nous habitatges i activitat econòmica). Pel que fa al Pressupost 2005, es preveu que sigui equilibrat, amb contenció de la despesa corrent i prioritat per als serveis socials i educatius. Context Polític: Terres Cavades i Relacions Institucionals L'entrevista també aborda la situació política després del conflicte de Terres Cavades: Tancar etapa: El govern considera que ja s'han assumit les responsabilitats polítiques i jurídiques necessàries i vol "girar full". Estabilitat a l'alcaldia: Aregio referma el seu suport a l'alcalde i desmenteix els rumors d'un relleu imminent, confirmant el compromís del mandat fins al 2007. Crítica a altres administracions: El tinent d'alcalde expressa el seu recel per un possible assetjament polític de la Generalitat i l'Estat, citant el retard en projectes clau com la variant de la N-340 o la façana marítima. "No es tracta que l'Ajuntament recapti més diners dels necessaris, sinó que aquests diners estiguin en mans dels ciutadans perquè la riquesa la creïn ells."

  • 11'

    2004-10-22 GAIÀ FOLK

    Segona edició del Gaià Folk El festival Gaià Folk celebra la seva segona edició als municipis de Torra d'Embarra i La Riera de Gaià. Aquest esdeveniment neix amb la voluntat de ser un festival de territori que reivindiqui la zona del Baix Gaià, centrant-se en la música tradicional, la literatura popular i el seguici festiu. Objectius i Filosofia L'organitzador Pau Plana destaca diversos objectius fonamentals del certamen: Crear xarxes: Posar en contacte a les diferents entitats del Baix Gaià que sovint no es coneixen malgrat la seva proximitat. Dinamització social: Enfortir el teixit social a través de la programació cultural conjunta. Intercanvi d'idees: Establir punts de trobada per a projectes comuns entre pobles veïns. Programació Destacada El festival ofereix una combinació d'actes acadèmics, lúdics i musicals: Dissabte 23: Xerrada inaugural i taula rodona sobre la música tradicional al segle XXI amb experts com Jordi Bertran. Diumenge 24: Trobada de puntaires, jocs tradicionals (tirada de bitlles) i concert vermut. Actuacions Musicals: Grups de referència com El Pont d'Arcalís, Beatúria i el grup valencià El Tall. Exposicions: Mostres sobre el seguici popular i els Balls de Bastons de Catalunya. Novetats: Es realitzarà el primer concurs de versots, aprofitant la força dels balls de diables de la zona. "El que es pretén bàsicament és fer un festival de territori, de reivindicar aquesta zona nostra i posar en contacte la gent d'aquests diferents pobles."

  • 14'

    Evelio Tieles i el llegat musical de Vila-seca

    Una vida dedicada a la música i al territori El prestigiós violinista Evelio Tieles reflexiona sobre la seva trajectòria professional, la seva vinculació amb Vila-seca i la importància de la pedagogia musical. Malgrat haver actuat en els millors auditoris del món, Tieles destaca la seva aposta per consolidar un projecte musical d'excel·lència en una població de 14.000 habitants, demostrant que la qualitat musical no depèn del tamany de la ciutat sinó del treball continuat. Les arrels i el compromís amb Vila-seca Treball coherent: La col·laboració entre els músics i les autoritats municipals ha permès mantenir una política cultural estable durant més de 30 anys. Relleu generacional: Tieles posa èmfasi en la importància de passar l'estafeta als joves per garantir la continuïtat del projecte. Diversitat acadèmica: El conservatori actual inclou des de música antiga i clàssica fins a salsa i música tradicional. Formació internacional i experiències personals L'entrevista repassa la seva etapa de formació a París i Moscou, on destaca la fraternitat entre estudiants i el suport mutu en moments de dificultat. Aquesta experiència vital el va portar a la docència: "He d'ensenyar perquè jo no vull que els estudiants de violí passin pel que he passat: viure tants anys fora de la seva terra per aprendre." Reflexions sobre la interpretació i Cuba Evolució constant: El músic admet que encara té reptes pendents, com el Moto Perpetuo de Paganini. Disciplina: Manté una rutina exigent de treball d'unes quatre hores i mitja diàries. Connexió amb Cuba: Malgrat la seva agenda, manté una prioritat absoluta amb els alumnes de Cuba, viatjant-hi regularment per seguir la seva evolució artística. Realització personal: Defineix la música com la via per canalitzar i descarregar els seus sentiments més profunds.

  • 8'

    Lletres a taula: Gastronomia i Literatura al Camp de Tarragona

    Lletres a taula: Fusionant la cuina amb la paraula L'edició d'enguany del cicle Lletres a taula presenta una proposta innovadora que vincula directament la creativitat culinària amb l'expressió literària. L'esdeveniment es divideix en dues línies de treball principals que ofereixen experiències diferenciades per als comensals: Dues vessants creatives Plats literaris clàssics: Diversos restaurants, com Els Arcs o el Restaurant de Mel, s'inspiren en textos de la literatura universal. Per exemple, s'han creat elaboracions basades en l'obra de Pablo Neruda o d'Isabel-Clara Simó. Col·laboracions inèdites: La gran novetat d'aquesta edició és la interacció directa entre xefs i escriptors del Camp de Tarragona. En aquest cas, els escriptors han creat textos ex professo a partir dels menús proposats pels cuiners. La veu dels autors i la projecció cultural L'escriptora Olga Xirinacs destaca la importància d'aquestes iniciatives per donar visibilitat als autors del territori. Durant la conversa, s'aborden temes clau sobre la situació de la literatura catalana: "Els escriptors del sud necessitem projecció cap enfora; és molt difícil ser projectats des d'aquí cap a Barcelona o l'estranger." El repte de la traducció: Xirinacs subratlla que, a diferència de la música o la pintura, la literatura depèn de la traducció per transcendir fronteres. Intercanvi creatiu: En la seva col·laboració amb el restaurant Marlota, l'autora no només ha aportat un poema, sinó també idees gastronòmiques personals, com les pomes farcides de botifarra negra. Experiència sensorial L'objectiu final és despertar els sentits del client, convertint l'acte de menjar en una forma de "tastar la literatura". Restaurants com el Piscolabis participen amb propostes dolces com el pastisset de pasta de full amb codony i poma, basat en textos de Rosa Pagès.

  • 2'

    Inauguració del curs a la URV per Josep Bargalló

    Inauguració acadèmica i reflexió cultural El conseller en cap, Josep Bargalló, ha inaugurat oficialment el curs acadèmic a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona. Durant la seva intervenció, ha compartit una visió personal de la seva etapa com a estudiant i docent en aquest centre, abans d'entrar de ple en una conferència sobre la cultura popular i nacional. Debat sobre la tradició i el maltractament animal Bargalló ha destacat que la cultura catalana és un reflex de la diversitat, l'evolució i la interculturalitat. Un dels punts més polèmics ha estat la seva reflexió sobre les festes amb bous i el maltractament animal: Ha vinculat les festes amb bous a una tradició mediterrània immemorial. Ha criticat l'apropiació d'aquestes festes per part de l'ideologia franquista. Ha qüestionat les incoherències en la prohibició d'actes festius mentre es permeten altres tipus de maltractament animal en competicions d'elit. "Per què es prohibeixen aquests actes de maltractament als animals, com els toros, i no es té en contra altres tipus de maltractaments que es fan als Jocs Olímpics?" Agenda institucional a Tarragona Després de l'acte acadèmic, el conseller ha continuat la seva jornada amb una reunió oficial amb l'alcalde Joan Miquel Nadal. Els temes principals de l'agenda política inclouen: El desenvolupament de la façana marítima. La millora de les infraestructures clau per a la ciutat de Tarragona.

  • 14'

    Cultura del Tuning: Més que Cotxes al Palau de Congressos

    Explorant el Fenomen del Tuning i la seva Cultura L'episodi aprofundeix en el món del tuning, definint-lo no només com una modificació estètica, sinó com un autèntic estil de vida i una cultura de l'afinament (terme derivat de l'anglès tuning). S'analitza com aquesta afició ha evolucionat d'una tendència nord-americana dels anys 50-60 a una indústria potent a Catalunya, on ja existeixen uns 120 clubs oficials. Característiques d'un Vehicle Tunejat Un cotxe de sèrie es transforma mitjançant inversions que poden oscil·lar entre els 18.000 i 24.000 euros. Els elements clau inclouen: Equipament de so: Equips d'alta fidelitat que poden arribar als 2.000 watts i requerir la insonorització total del vehicle. Il·luminació i Estètica: Ús de neons, pintures especials que canvien de color segons la llum i tapisseries exclusives de pell. Tecnologia punta: Incorporació d'ordinadors de bord, consoles de videojocs, pantalles TFT i fins i tot màquines de fum o neveres. Rendiment: Modificacions mecàniques com la injecció de nitrogen per duplicar la potència, sempre sota estrictes processos d'homologació i control d'enginyeria (ITV). Dinamització Econòmica i Social El tuning s'ha convertit en un motor econòmic per a sectors tradicionals: Tapissers professionals que han passat del mobiliari domèstic a la personalització d'interiors de vehicles. Sector editorial: Existència de revistes especialitzades amb tirades de més de 170.000 exemplars. Punt de trobada: La fira al Palau de Congressos es presenta com un esdeveniment familiar i professional amb més de 6.000 metres quadrats d'exposició. "El tuning és buscar-li al cotxe la màxima rendibilitat i les màximes prestacions... és com una família on les parelles comparteixen plenament l'afició."

  • 11'

    La tasca social i els reptes de La Montanyeta

    Reconeixement a una trajectòria de 25 anys L'entrevistat destaca que el premi rebut és un reconeixement a la tasca feta durant més de 25 anys per part de multitud de professionals, famílies i institucions. Es remarca que, tot i el moment actual de visibilitat, els inicis van ser extremadament difícils i amb poc suport. La importància de la vocació El treball en un centre d'aquestes característiques requereix una preparació professional d'alt nivell, però sobretot una gran capacitat vocacional: Els professionals s'han d'implicar emocionalment. La cura de nens amb paràlisi cerebral exigeix una dedicació que va més enllà de l'horari laboral. L'estima pel projecte és el que manté l'estabilitat de l'equip. Projectes i reptes de futur El centre no s'atura i té diversos projectes clau per millorar la qualitat de vida dels usuaris: L'atenció sanitària: Millora dels recursos per a infants amb grans afectacions (com l'ús de bombones d'oxigen). La vida adulta: Gestió de la residència i tallers ocupacionals per quan els alumnes creixen. La Fundació (2001): Creada per gestionar les tuteles jurídiques i garantir l'assistència quan les famílies ja no hi són. Llar d'infants: Un projecte per oferir resposta immediata a les famílies amb nadons amb dificultats. "L'administració hauria de garantir que, quan neixen els nostres fills, ja tinguessin la vida solucionada; com que és una utopia, hem de participar en tot el que calgui." El finançament i l'expansió Actualment, el centre aposta per la millora contínua amb la construcció d'una sisena aula per evitar la massificació i reduir les llistes d'espera. Tot i que reben un concert educatiu, es recorda que un centre d'educació especial no pot tenir els mateixos recursos que una escola ordinària a causa de les necessitats específiques dels seus alumnes.