Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

421-432 de 1247
  • 22'

    Debat sobre el carnet per punts i el transport

    El nou carnet per punts a debat En aquest episodi s'analitza l'avantprojecte de llei del permís de conduir per punts, que es preveu que entri en vigor l'estiu de 2005. El sistema es basa en un crèdit inicial de punts que es va perdent segons la gravetat de les infraccions. Punts clau de la normativa: Crèdit inicial: Generalment de 12 punts, amb l'excepció dels conductors novells que en tindran 8. Pèrdua de punts: Les infraccions més greus, com la conducció sota els efectes de l'alcohol o els excessos de velocitat elevats, suposaran la pèrdua de fins a 6 punts. Recuperació: En cas de perdre tot el crèdit, caldrà realitzar un curs de 30 hores i superar un nou examen. Perspectiva del sector professional El director de la Federació de l'Autotransport de Tarragona, Josep Lluís Aimat, expressa un fort desacord amb l'avantprojecte. Argumenta que el carnet és una eina de treball imprescindible i que la seva retirada afecta el dret al treball. Sol·liciten un tractament diferenciat o un crèdit suplementari per a aquest col·lectiu. "No s'ha tingut en compte la diferenciació entre aquells que necessiten el carnet per desenvolupar la seva professió i els que no." Seguretat viària i sinistralitat Eusebi de l'Olmo, del Servei Català de Trànsit, destaca que el sistema ja funciona amb èxit a França, on s'ha reduït la mortalitat en un 20%. Tot i que a Tarragona les xifres de 2004 han empitjorat a causa d'accidents greus i la perillositat de certes zones (com els canals de l'Ebre), s'espera que la mesura tingui un efecte inhibidor i redueixi un 10% la mortalitat global. Problemàtiques de l'autotransport S'aborden altres temes crítics per al sector a Tarragona: - Taxis: S'explica que el preu elevat del taxi a Tarragona es deu a la necessitat de garantir un un sou digne amb una jornada laboral racional. - Combustible: L'increment del 25% del preu del gasoil situa el sector en una situació insostenible, amb risc real de mobilitzacions massives l'any 2005.

  • 16'

    Teleassistència de Creu Roja: companyia i seguretat

    La tasca de la Creu Roja a Tarragona Des de l'antiga fàbrica de galetes de l'Alotze, actual seu de la Creu Roja, es gestiona un servei vital per a la comunitat: la teleassistència. Aquest recurs no només respon a emergències mecàniques, sinó que esdevé un pont humà per a centenars de persones que viuen en solitud. El paper fonamental dels voluntaris El cor del servei el bateguen els voluntaris, molts d'ells també jubilats, com el Salvador Bonafè i el Francesc Aguilar. La seva tasca consisteix en: Realitzar trucades preventives per interessar-se per l'estat de salut dels usuaris. Escoltar activament les inquietuds i les pors de la gent gran. Recordar la importància de portar sempre a sobre el penjoll de seguretat. Oferir consol i acompanyament espiritual o emocional en moments de tristesa. Seguretat i suport emocional 24 hores La Míriam Jiménez, responsable del servei, destaca que la teleassistència es basa en dos pilars: la seguretat de saber que algú respondrà en cas de caiguda i la companyia per combatre l'aïllament social. Actualment, el servei atén uns 900 usuaris a la província, incloent: Persones grans que viuen soles. Malalts oncològics en procés de recuperació. Dones víctimes de violència domèstica. "Moltes vegades, aquesta trucada és l'única veu que aquestes persones escolten en tot el dia." Una experiència enriquidora Els voluntaris afirmen que reben més del que donen. El contacte amb persones centenàries (com una usuària de 101 anys) i l'agraïment sincer dels qui se senten oblidats pels seus propis familiars generen una gran satisfacció interna i reforcen el valor de la solidaritat.

  • 6'

    Debat sobre els preus del taxi a Tarragona

    Polèmica per les tarifes del taxi a Tarragona El programa connecta amb la unitat mòbil al carrer Pere Martell, prop de la plaça Imperial Tàrraco, per analitzar la notícia que situa Tarragona com la ciutat amb els taxis més cars d'Espanya. L'emissió recull el testimoni directe dels professionals del sector i l'opinió dels ciutadans a peu de carrer. La perspectiva dels taxistes Un dels taxistes entrevistats ofereix una explicació detallada sobre l'estructura de costos i el mètode de càlcul de les tarifes: La baixada de bandera: Reconeix que és l'element que encareix el servei en trajectes curts, on la diferència amb altres ciutats és més notable. Trajectes llargs: Argumenta que en distàncies grans, el preu per quilometratge i per hora d'espera és molt similar al d'altres capitals com Barcelona. Procés de fixació de preus: Explica que el col·lectiu proposa augments segons el cost del gasoil i les assegurances, però és l'Ajuntament i la Comissió de Preus qui tenen l'última paraula. "És una veritat que pot ser manipulada; si agafes una distància molt curta i apliques suplements, el percentatge sembla molt elevat, però no és una veritat absoluta." L'opinió dels usuaris i vianants L'enquesta a peu de carrer mostra una recepció mixta, tot i que predomina la percepció d'un servei costós: Molts vianants prefereixen utilitzar l'autobús, especialment per a desplaçaments fora del nucli urbà. Els pocs usuaris que han accedit a parlar coincideixen de manera contundent en el fet que el taxi a la ciutat és car. S'observa una certa pressa entre els ciutadans a la zona de l'estació d'autobusos, dificultant la recollida d'una mostra més àmplia d'opinions.

  • 7'

    2004-10-20 UM RAFAEL GABRIEL

    Proposta de Renovació del Portal del Roser L'eix central de la conversa és la necessitat de monumentalitzar el Portal del Roser. Actualment, aquest accés es descriu com a "depriment" i poc cuidat en comparació amb altres portals de la ciutat com el de Santa Clara o Sant Francesc. La proposta no busca ampliar l'espai per al trànsit rodat, sinó dignificar-lo mitjançant: L'embelliment amb elements heràldics (escuts de Tarragona, Catalunya i la Tau). La millora de l'aspecte visual sense alterar-ne l'estructura històrica. La posada en valor d'un dels principals punts d'entrada de turistes a la Part Alta. Estratègies d'Accessibilitat i Mobilitat S'analitza la situació urbanística prenent com a referència el model d'èxit de Girona davant de la recessió de Tortosa. Les idees clau inclouen: Potenciar l'accés per a vianants: Crear noves entrades des del pàrquing de Saavedra o la Torre d'en Tintorer. Restricció del vehicle privat: Evitar que el centre històric es converteixi en una via de pas per a cotxes i fomentar els aparcaments exteriors. Projectes miners: Es planteja la possibilitat de perforar la roca local, coneguda com a fetge de gat, per crear accessos directes a aparcaments com el de Jaume I, tot i la seva duresa. Preservació de l'Esperit Històric Finalment, es subratlla que qualsevol intervenció ha de ser harmònica amb el conjunt històric artístic. Es fuig de la "falsificació" excessiva (citant el cas de Carcassona) i de l'ús de materials moderns inadequats: "No es tracta de fer grans vials interiors, sinó d'esponjar una mica... s'ha d'estar en un punt entremig de prudència i moderació." L'objectiu és mantenir l'essència de les "carrers recòndits" i el medi ambient urbà sense desnaturalitzar el patrimoni.

  • 10'

    Carnet de cotxe per a motos de 125cc: nova normativa

    Debat sobre la Conducció de Motos amb Carnet de Cotxe L'episodi analitza l'entrada en vigor de la normativa que permet als conductors amb més de tres anys de carnet de cotxe (B) conduir motocicletes de fins a 125 centímetres cúbics sense necessitat d'un examen addicional. El diàleg inclou la visió de professionals mèdics, periodistes i un venedor de motos local de Tarragona. Punts Clau de la Normativa Requisits tècnics: Les motos no poden superar els 15 cavalls de potència. Augment de vendes: Els concessionaris han notat un fort increment de la demanda, arribant a esgotar existències en alguns models. Perfil de l'usuari: Es busca principalment una mobilitat urbana àgil i econòmica. "A partir del dia 19 d'octubre es poden conduir amb el carnet de cotxe motocicletes de 125 centímetres cúbics, sempre que no passin de 15 cavalls." Seguretat i Conducció Hi ha un debat obert sobre si saber portar un cotxe implica saber portar una moto. Els punts principals discutits són: Visió de les autoescoles: Mostren preocupació per la manca de formació pràctica específica. Seguretat viària: Es menciona que la sinistralitat no té per què augmentar si l'ús és urbà, tot i que es recalca la importància de l'estat de les carreteres. Vulnerabilitat: El motorista és conscient que la seva carrosseria és el seu propi cos, el que sol generar una conducció més precavuda. Models i Mercat S'esmenten models com la Honda XR (trail), la CBR 125 (esportiva) i la CG 125 (turisme). Les velocitats màximes d'aquests vehicles oscil·len entre els 105 i 125 km/h. Es recomana als nous usuaris sense experiència realitzar pràctiques en zones tranquil·les abans d'incorporar-se a vies amb molt de trànsit com la Via Augusta de Tarragona.

  • 5'

    Naixement i rumb de l'Escola de Lletres

    L'evolució d'un projecte literari El que va començar fa quatre anys com un conjunt de tallers puntuals durant la Setmana del Llibre en Català ha cristal·litzat en la creació d'una Escola de Lletres. El projecte va néixer de la inquietud d'un grup reduït d'alumnes que, després de sorprendre per la seva capacitat expressiva i de síntesi, van voler donar continuïtat a la seva formació. Aprenentatge i metodologia L'escriptura es presenta com una disciplina en constant evolució. El procés d'aprenentatge segueix un camí marcat per: Del micro al macro: S'inicia amb textos breus per anar progressant cap a gèneres més complexos com la novel·la, la poesia o el teatre. De la realitat a la ficció: Els alumnes solen començar amb material autobiogràfic i experiències personals per, posteriorment, ser capaços de construir realitats paral·leles i ficció. Crítica constructiva: L'escola ofereix l'oportunitat de sortir de l'aïllament del domicili original per compartir textos i rebre valoracions en un entorn col·lectiu. Una oferta oberta a tothom L'escola destaca per la seva inclusivitat, sense requerir formació acadèmica prèvia ni un nivell d'estudis específic. Amb més de 60-70 persones que ja han passat per les aules, la diversitat és un dels seus punts forts: "Tinc la representació de totes les dècades, cosa que és fascinant, perquè el que es comparteix allà dins és molt ric." Per al curs 2004-2005, es proposen quatre tallers principals, incloent-hi opcions per a joves, tallers itinerants pels carrers de la ciutat i un taller estable en una llibreria.

  • 31'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre l'actualitat de Tarragona

    Balanç de la polèmica de Terrescavades L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza la crisi de Terrescavades després de tres mesos de protagonisme mediàtic. Malgrat la dimissió del regidor d'urbanisme, Nadal assegura que el seu equip ha continuat treballant en altres projectes i manté una postura de transparència total per aclarir els fets. • L'alcalde defineix la situació com un entrebanc polític i una decepció personal. • Reclama humilitat però critica la demagògia de l'oposició. • Sobre el recurs d'Esquerra Republicana, considera que la seva retirada no és cap èxit sinó una conseqüència lògica del procés jurídic. "La meva humilitat acaba on comença la demagògia dels altres." Futur Polític i Successió Nadal referma el seu compromís amb la ciutat fins a l'any 2007, negant els rumors de dimissió anticipada o malestar amb la cúpula de CiU. • Confirma que el seu contracte és amb la ciutadania i no amb els partits. • Respecte al candidat per a les pròximes eleccions, insisteix que la tria es farà durant el 2006 de manera normalitzada. Projectes Urbanístics i Infraestructures La Façana Marítima L'alcalde anuncia una novetat clau: la Generalitat de Catalunya s'ha incorporat a les negociacions amb l'Estat. • El projecte es considera d'autofinançament, per tant, no depèn estrictament de partides pressupostàries directes. • Critica els representants polítics que qüestionen el finançament des del desconeixement. La Variant de la N-340 i Mobilitat Nadal defensa el traçat de la variant de la N-340, aprovat per unanimitat, malgrat les queixes d'un grup reduït de veïns. • Prioritza el bé comú de les zones de Llevant (La Mora, Boscos) per sobre de les afectacions puntuals en xalets. • Sobre el pàrquing de Jaume I, reitera la necessitat d'aparcaments d'ubicació per facilitar la peatonalització de la Part Alta. Trasllat Universitari Es confirma que l'edifici de la Plaça Imperial Tàrraco (actual facultat de lletres) anirà a terra per construir-hi habitatges. • Aquesta operació és indispensable per finançar el nou complex universitari de la URV. • L'Ajuntament podria reservar-se una part del terreny per a ús públic futur.

  • 13'

    Servei d'orientació laboral per a joves al Tarragonès

    L'Oficina de Serveis a la Joventut i el suport a l'emancipació El Consell Comarcal del Tarragonès, a través de la seva Oficina de Serveis a la Joventut, ofereix un servei d'assessorament laboral emmarcat en el Pla Nacional de Joventut. Aquesta iniciativa és fruit d'un conveni amb la Generalitat de Catalunya i té com a objectiu prioritari facilitar l'emancipació juvenil davant la creixent precarietat del mercat de treball. Principals reptes i perfils atesos El servei s'adreça a una població jove amb perfils molt diversos, però que comparteixen problemàtiques comunes: Joves amb sobrequalificació: Persones amb estudis universitaris i màsters que es troben amb dificultats per accedir a feines que s'ajustin a la seva formació. Generació de precaris: El risc d'eternitzar situacions de temporalitat i contractacions a través d'ETT, que sovint arriben fins als 35 o 40 anys. Explotació en sectors específics: Es destaca el cas del sector del lleure (monitors, socorristes), on sovint hi ha una manca de regulació clara i moltes consultes sobre drets laborals. Eines per a l'autonomia laboral És fonamental entendre que aquest servei no és una oficina de col·locació, sinó un centre de recursos i orientació. "Apostem sobretot per l'autogestió del jove; el que fem és donar-los eines perquè busquin els seus propis recursos." Les línies d'actuació inclouen: Assessorament jurídic i laboral: Revisió de nòmines, contractes i comprensió de la "lletra petita" a través del suport de sindicats com Acció Jove de CCOO. Suport a l'autoocupació: Derivació a especialistes (FEPAC) per a joves emprenedors i convocatòries com el concurs Fes un pas endavant. Tècniques de recerca de feina: Ajuda per elaborar el currículum i preparació d'autocandidatures. Horaris i contacte El servei és públic i gratuït, situat a la seu del Consell Comarcal al Carrer de les Coques (Tarragona). Està disponible els dilluns i dimecres a la tarda (de 16:00 a 19:30 hores), amb possibilitat de consultes via correu electrònic.

  • 1h 3min

    Entrada del nou arquebisbe Jaume Pujol a Tarragona

    Crònica de l'arribada i el cerimonial d'entrada Aquest episodi realitza una cobertura detallada i en directe de la cerimònia d'entrada del nou arquebisbe de Tarragona, el doctor Jaume Pujol Balcells, el 19 de setembre de 2004. L'acte recupera una tradició que es remunta a l'any 1347, on les institucions civils, eclesiàstiques i el seguici popular es reuneixen per rebre el nou prelat. Perfil del nou arquebisbe • Nascut a Guissona el 1944. • Membre de la prelatura de l'Opus Dei i doctor en Teologia. • Vinculat professionalment a la Universitat de Navarra com a professor de Pedagogia Religiosa i director de l'Institut Superior de Ciències Religioses. • Anomenat arquebisbe pel papa Joan Pau II el juny de 2004. El Seguici Popular i la controvèrsia L'entrada ha estat marcada per una forta divisió d'opinions i protestes simbòliques per part d'alguns elements del seguici popular. Molts col·lectius han expressat el seu malestar per haver de participar de manera extraordinària en un acte religiós en ple segle XXI: • El Ball de Diables ha realitzat una protesta baixant-se els pantalons. • L'Àliga de Tarragona i la Mulassa han decidit ballar o situar-se d'esquena al nou arquebisbe en senyal de queixa. • Absència política del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya - Verds. Discursos i parlaments oficials Al Pla de la Seu, l'alcalde Joan Miquel Nadal i l'arquebisbe Jaume Pujol han intercanviat salutacions: "Tarragona manté la tradició, però la ciutat no oblida que l'Església ha de connectar amb tots els sectors de la societat." (Joan Miquel Nadal) El nou arquebisbe ha respost destacant la seva voluntat de ser un ciutadà més i de treballar pel bé comú i la memòria de Sant Fructuós, tot i que el seu discurs ha estat interromput per xiulets i cassolades de fons. Rituals i juraments a la Catedral L'acte ha finalitzat amb l'entrada del seguici i les autoritats a la Catedral, on les colles castelleres han aixecat pilars de salutació. Ja a l'interior, el prelat ha realitzat el jurament tradicional davant el Capítol Catedralici, comprometent-se a defensar els drets i títols històrics de la Seu Primada.

  • 7'

    Inauguració de la nova planta de Dow Chemical a Tarragona

    Inauguració d'una planta de fibra elàstica innovadora Avui s'ha celebrat l'acte oficial d'inauguració de la nova planta de la multinacional Dow Chemical al polígon petroquímic sud de Tarragona. Aquesta instal·lació, que ha comptat amb una inversió de 30 milions d'euros, es dedicarà exclusivament a la fabricació de la fibra elàstica XLA, un producte d'ordre mundial que es posa en marxa només un any després de la col·locació de la primera pedra. Autoritats i participació política L'acte ha estat marcat per una presència institucional destacada: - El ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, José Montilla. - L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. - El delegat del govern de la Generalitat, Xavier Sabaté. - Representants municipals de Reus i d'altres localitats veïnes. Compromís amb el territori i sostenibilitat Durant les intervencions, s'ha posat un èmfasi especial en la relació entre la indústria i l'entorn. L'alcalde Joan Miquel Nadal ha subratllat la importància de la sostenibilitat real vinculada al territori: "No existeix una sostenibilitat real si no existeix un carinyo pel territori... quan el territori és interpretat com una part del propi actiu empresarial." Diàleg sobre el Pla Director El delegat del govern, Xavier Sabaté, ha aprofitat la reunió de les principals empreses del sector per demanar un esforç addicional en la resolució dels esculls del Pla Director de la Indústria Química i el Turisme, amb l'objectiu d'aconseguir una convivència harmoniosa i mediambientalment responsable entre els diversos sectors productius de la regió.

  • 6'

    Nou cicle de sarsuela i conferències a Tarragona

    Cicle de Sarsuela i Conferències a Tarragona L'entitat Caixa Terrassa, a través del seu Club 60, presenta per primera vegada a la ciutat de Tarragona una programació estable de sarsuela i conferències culturals al Palau de Congressos. El responsable del club, Carles Palau, destaca la voluntat d'apropar aquestes activitats a la ciutadania local per evitar desplaçaments. ### Programació de Sarsuela Les representacions seran realitzades per la Companyia Lírica Ciutat Comtal de forma completa, amb tota l'escenografia i orquestra: - 25 d'octubre: La Tavernera del Puerto. - 29 de novembre: El Cantar del Arriero. - Abril i maig: Es preveuen títols clàssics com La Dolorosa i Cançó d'amor i de guerra. ### Cicle de Conferències S'han programat tres xerrades destacades, d'accés gratuït i obert a tothom: - Comunicació no verbal: A càrrec de Sebastià Serrano (24 de novembre). - Memòria històrica: Montse Armangou parlarà sobre la postguerra i els nens del franquisme. - Religions actuals: Una anàlisi sobre la convivència religiosa en la societat contemporània. "Realment estem molt contents perquè la ciutadania ha respost molt bé... això referma que feia falta una acció cultural d'aquest tipus a Tarragona." ### Abast del Club 60 Tot i que el nom fa referència a persones de més de 55 o 60 anys, totes les activitats estan obertes a tot el públic i edats, buscant fomentar la cultura i el lleure compartit.

  • 22'

    Patrimoni, Trànsit a la Part Alta i 150 anys de la Rambla

    Gestió del Patrimoni i la Mobilitat a la Part Alta L'entrevista amb Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, comença abordant la problemàtica del trànsit a la Part Alta de Tarragona arran de la pròxima obertura del pàrquing de l'antic col·legi Jaume I. Es debaten diverses solucions tècniques per millorar la fluïdesa de vehicles sense malmetre el llegat històric: Monumentalització del Portal del Roser: Es proposa una intervenció similar a la realitzada al Portal de Sant Antoni per dignificar l'entrada. Alternatives de pas: S'estudien opcions com un pas soterrani sota la muralla (vinculat a la recuperació del pas de ronda) o un pas elevat a la zona del rectorat. Col·laboració internacional: Tarragona participa en una xarxa de ciutats històriques amb problemàtiques de vialitat similars, com la ciutat germana d'Avinyó. Celebració del 150è Aniversari de la Rambla Nova El mes de novembre marcarà el gruix d'activitats per commemorar el segle i mig de la Rambla Nova, integrant-ho amb el quart aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO: Publicacions: Presentació d'un CD amb més de 500 imatges històriques cedides pels ciutadans i el nou conte de la "Petita Història de la Rambla" il·lustrat per Pilarín Bayés. Senyalització patrimonial: Instal·lació de 40 plaques al terra de la Rambla per identificar cases emblemàtiques, els seus arquitectes i promotors. Activitats: Visites guiades i teatralitzades per donar a conèixer l'evolució contemporània de la ciutat. Balanç de la Temporada Turística d'Estiu Martorell fa una valoració molt positiva de l'estiu, destacant que el turisme cultural ha compensat la davallada en altres sectors costaners. "Tarragona s'està posicionant com el referent del món romà de la Mediterrània." Es ressalta l'èxit de les 99 activitats programades, amb una gran afluència als concerts a l'Amfiteatre i les muralles, així com la consolidació de Tarraco Viva com a motor de reconstrucció històrica.