Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

301-312 de 562
  • 31'

    Quico el Cèlio: música, compromís i l'Ebre

    Introducció als Personatges i l'Univers Creatiu L'entrevista se centra en la figura de l'Artur Gaia, un dels membres fundadors de la coneguda formació musical de les Terres de l'Ebre, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. L'Artur explica com l'ús de personatges esperpèntics i antierois els serveix de màscara per actuar amb total llibertat a l'escenari. "Aquests personatges mos donen ales... són com una màscara que t'ajuda a dir una sèrie de coses." El Nou Treball: "No es pot viure" Concepte i Dualitat El grup presenta el seu disc titulat No es pot viure, una expressió típica ebrenca que amaga una profunda ironia: • En sentit positiu: Fa referència als petits plaers de la vida (menjar una paella al Delta). • En sentit literal: Critica els problemes socials que fan la vida difícil: el racisme, l'ecologia i el mal ús del progrés. Evolució Musical Després de 12 anys, la formació ha madurat la seva sonoritat buscant una major coherència entre el fons i la forma, però mantenint sempre l'olor de terra i les arrels de la música popular. Compromís Social i la Lluita per l'Ebre La Música com a Eina de Transformació L'Artur reflexiona sobre el poder de la música per a despertar consciències i mobilitzar la societat. Destaca que la unió popular ha estat clau en la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN): • Celebren la victòria de la societat civil (David contra Goliat). • Defensen la Nova Cultura de l'Aigua com una filosofia de respecte pel planeta. Multiculturalitat i Nous Veïns L'episodi destaca la cançó No hi ha color, una rumba que incorpora ritmes africans i llatins per parlar d'integració i de la necessitat de tractar els nous veïns amb la mateixa dignitat que voldríem per a nosaltres a l'estranger. Projectes i Directes Noves Incorporacions El grup ha ampliat la família amb un nou baixista d'Amposta, el Kiko Pellicer (que interpreta el personatge d'en Vicent Ferrer), per equiparar la sonoritat del directe a la del disc. Properes Cites • Gira d'Estiu: Format de festa major, a l'aire lliure. • Espectacle de Tardor: Una aposta més teatral per a espais tancats que s'estrenarà al setembre. • Macro-festa a l'Ampolla: Un gran homenatge per agrair el suport de tota Catalunya en la defensa de l'Ebre.

  • 23'

    L'escena rock de Tarragona: de Terraplane a Cinco Perros

    L'Associació de Músics de Tarragona i els Concerts d'Estiu L'episodi comença amb la intervenció de la Fina Domínguez, representant de l'Associació de Músics de Tarragona, qui presenta les novetats per a la temporada estival. Es destaca la preparació dels concerts a la Capsa de Música (antiga Chartreuse) per a les festes de Santa Tecla i la celebració del Dia de la Música el 21 de juny, que coincidirà amb el 50è aniversari de la Rambla de Tarragona en col·laboració amb Tarragona Ràdio. Trajectòria de Terraplane i Evolució del Rock Clàssic Es repassa la història del grup de rock tarragoní Terraplane, guanyadors del concurs Canyenrol (actual Eclèctic) l'any 2000. Els membres expliquen el seu estil musical: • Es basen en el rock clàssic i la música americana (influències de Neil Young, Springsteen i Eagles). • Prioritzen les versions personalitzades en lloc de còpies exactes. • Reflexionen sobre el canvi en el panorama musical local, notant una pèrdua de les bandes de rock de guitarres en favor de gèneres més extrems o electrònics. "Sembla que pel mig... no hi ha bandes del que s'entenia abans per rock and roll; jo crec que d'això cada vegada n'hi ha menys." El Projecte Cinco Perros i l'Ofici de Luthier Actualment, el grup es troba centrat en un projecte paral·lel anomenat Cinco Perros, amb un format electroacústic més versàtil per a locals petits. Els músics detallen la seva vessant més artesanal: Instruments i Sonoritat • Ús d'instruments particulars com el dobro (guitarra amb ressonador metàl·lic) i la mandolina. • Els membres també són luthiers i construeixen les seves pròpies guitarres per encàrrec en petits tallers domèstics. Agenda de Concerts • Actuacions immediates a Móra d'Ebre i l'obertura del Festival de Blues de Reus a La Palma.

  • 16'

    2004-06-10 FESTIVAL BLUES

    El Reus Blues arriba a la seva 14a edició El festival, organitzat per l'Associació per la Música Creativa i Actual (AMCA), es consolida amb un format de sis dies consecutius de programació. En aquesta edició, destaca l'obertura estilística sota el subtítol d'altres espècies picants, incloent gèneres com el jazz, funky, soul, gospel i flamenc fusió. Novetats i format del festival Durada: Es manté el format de sis dies per donar entitat de festival i espaiar les actuacions. Varietat d'estils: Més enllà del blues estricte, s'incorporen estils germans per atraure un públic més ampli i evitar l'etiqueta de puristes. Activitats paral·leles: El local Suau oferirà passis de pel·lícules i reportatges relacionats amb el gènere. Programació Destacada Dimarts 15: Concert de Cinco Perros (formació local en acústic). Dimecres 16: Actuació de Carles Benavent, Tino Di Geraldo i Jorge Pardo, mestres del flamenc-jazz i antics col·laboradors de Paco de Lucía. Dijous 17: La veu d'Aikeixa Queen amb els Men in Blue. Divendres 18: Nit de luxe amb Tandori Lenoir (supergrup amb Dani Nel·lo i Amadeu Casas) i l'energia d'Àlex A & TNT. Dissabte 19: El veterà Tonki de la Peña acompanyant el prestigiós harmonicista nord-americà Paul Orta. Diumenge 20: Cloenda amb la tècnica del guitarrista francès Patrice Boudot-Lamot. "A vegades estem molt pendents de fitxar figures internacionals i tenim uns grans músics a casa que donen petades a qualsevol." Informació Pràctica Els concerts principals tindran lloc a La Palma a partir de les 22:30h. Els preus oscil·len entre els 10€ (anticipada) i els 12€ a taquilla, amb un abonament total per 25€ disponible a punts de venda habituals de Reus i Tarragona.

  • 33'

    2004-06-08 VELLA DIXIE

    Entrevista amb la Vella Dixieland Els membres de la mítica formació La Vella Dixieland, el Gerard i el Javier, visiten Tarragona per presentar el seu darrer treball discogràfic anomenat Swing On. Durant la conversa, repassen la seva trajectòria, anècdotes internacionals i l'evolució del seu so. Nous projectes i estil musical El grup destaca que aquest nou disc representa una evolució natural cap a estils més variats, tot i mantenir l'essència que els ha fet famosos. • Evolució del so: Tot i que el seu nom fa referència al jazz més clàssic, actualment incorporen elements de gospel, funk i brass band. • Composicions pròpies: El disc inclou temes originals com Barcelona New Orleans Fantasy i Blues 3, obra del clarinetista Pau Casares. • Arranjaments: El grup posa èmfasi en el fet que, tot i fer versions, tots els arranjaments són propis, aportant el seu segell distintiu. Anècdotes i vida de músic • Experiència al Japó: Recorden amb humor un concert davant d'empresaris hotelers japonesos, destacant el contrast cultural en la manera d'expressar el públic. • Logística: Malgrat els anys de carrera, segueixen viatjant junts en furgoneta i carregant els seus propis instruments, mantenint l'esperit de grup unit. • Incorporacions: Es comenta la renovació del grup amb membres més joves com el Gerard (pianista), que es va unir després d'un procés de selecció. Col·laboracions destacades En aquest àlbum han comptat amb la participació de veus com la de la Marian, que col·labora en estàndards com Undecided. "Sempre graves el que estàs tocant actualment, el que estàs tocant és el que a tu t'agrada més tocar ara."

  • 6'

    2004-06-09 T. JOVE - VIS DE VANADI

    En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, el director Alexis Roca detalla la participació de la companyia Bis de Benadí, formada per alumnes i exalumnes de l'IES Martí Franquès, a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona. Argument i temàtica L'obra escollida aquest any és Refugiats, de Sergi Pompermayer, una peça que destaca per la seva duresa i actualitat. La trama se centra en: - Un fictici programa de televisió ambientat en països en guerra. - Un concurs on el premi final és un permís de residència. - Una reflexió crítica sobre la violència i la situació de les persones desplaçades. Dificultats tècniques i interpretatives L'Alexis subratlla que és una obra complexa que requereix un gran esforç per part dels nou actors que surten a l'escena: - Inclou monòlegs intensos i escenes amb càrrega de violència. - L'escenografia és simple però la il·luminació és clau, ja que l'acció es divideix en tres espais diferenciats. - El to és majoritàriament seriós, buscant la reflexió de l'espectador, tot i que hi ha breus moments de distensió. "És una obra que agrada, però que té unes dificultats i Déu-n'hi-do." L'entrevista conclou convidant el públic al Teatre Metropol per veure aquesta proposta que utilitza el teatre com una potent eina educativa i de conscienciació social.

  • 19'

    Entrevista al grup Anarca de Noé sobre el seu concert a Torreforta

    Entrevista i presentació de Anarca de Noé En aquesta sessió d'Un munt d'Idees, s'entrevista als membres del grup tarragoní Anarca de Noé davant el seu imminent concert a les festes del barri de Torreforta. El grup, format per l'Ivan (veu i guitarra), el Cristo (baix i teclats) i el Fran (bateria), explica l'evolució del seu so i la logística dels seus directes. Punts clau de la conversa: Evolució musical: El grup ha passat d'un estil purament punky a una barreja més complexa que inclou influències del heavy metal. El xou en directe: Parlen de la seva posada en escena, recordant l'anècdota de la "galeta" (un personatge anarquista) i anunciant que regalen marxandatge com samarretes i beguda durant les actuacions. Trajectòria: Tot i els canvis en la formació, el projecte té una trajectòria de més de 10 anys en l'escena local. Escena local: Es destaca el barri de Torreforta com un bressol de grans formacions de rock i punk a la zona. "Si el que ens va a veure s'ho passa bé, nosaltres ja estem contents; anem pel que anem." Col·laboració i futurs projectes: El grup comparteix cartell amb Silencio Oculto, una formació de rock urbà amb qui mantenen una bona relació i comparteixen material de sonorització. Pel que fa al futur, tenen previst actuar a les festes de Reus i a l'Avellana Rock d'octubre, a més d'estar treballant en la gravació de material nou.

  • 9'

    Nou Cinefòrum Gai i Lesbià al Camp de Tarragona

    Presentació del Cinefòrum i l'associació H2O En aquesta entrevista, la Núria conversa amb en Baudili Baquer, responsable de premsa del col·lectiu gai i lesbià del Camp de Tarragona, conegut com a H2O. L'objectiu principal és anunciar el llançament d'un nou cicle de cinema que tindrà lloc al Centre Cívic del Carrilet, a Reus. Sobre el col·lectiu H2O Baudili explica els fonaments de l'organització: * Significat del nom: El nom H2O simbolitza la transparència, volent mostrar que el col·lectiu no amaga res i es presenta tal com és a la societat. * Trajectòria: L'associació va reprendre l'activitat amb força a finals de 2003 amb una nova junta directiva. * Objectiu territorial: Tot i tenir la seu física a Reus i fer actes a Tarragona, pretenen representar tot el Camp de Tarragona. Programació del Cinefòrum El cicle se celebrarà els divendres (quinzenalment) a les 19:30h i combina la cultura amb el debat social: 1. Metodologia: Es projecta una pel·lícula de temàtica homosexual i, en acabar, es realitza un fòrum-col·loqui obert a tots els assistents per comparar el film amb la realitat social. 2. Cartellera de juny i juliol: * A mi madre le gustan las mujeres (Inauguració). * Relax, It's Just Sex. * Frida. * Les Hores (The Hours). * Priscila, reina del desert. Altres activitats i futur L'associació no només se centra en el cinema, sinó que manté una agenda activa: * Reunions setmanals: Cada divendres de 19h a 21h al mateix centre cívic. * Incidència política: Organització de taules rodones amb polítics per debatre sobre els drets del col·lectiu. * Dia de l'Orgull Gai (28 de juny): Preparació de nous materials com un tríptic informatiu, logotip actualitzat i el llançament de la seva pàgina web. "És igual l'orientació sexual de les persones que vinguin; ens interessa que vingui gent que no sigui homosexual perquè ens puguin explicar què pensen d'aquestes temàtiques."

  • 15'

    Marató de guions a l'Incurt: 24 hores de creativitat

    Segona edició del Festival Incurt a Tarragona El festival Incurt (Festival de Curtmetratges d'Europa i la Mediterrània) celebra la seva segona edició a Tarragona, omplint la ciutat de cinema. A l'episodi es destaca que, més enllà de les projeccions i retrospectives del cinema espanyol, una de les activitats estrella és la marató d'escriptura de guions. La Marató de 24 hores: Repte creatiu sota pressió L'activitat consisteix a tancar els participants durant 24 hores a l'Hotel Imperial Tarracó amb l'objectiu d'escriure un guió des de zero. El disparador creatiu: Aquest any s'ha lliurat una fotografia suggerent de tres mariners en una botiga de joguines i regals, sense cap text addicional. Perfil dels participants: Hi ha guionistes d'arreu de l'estat (un 30% de fora de Catalunya), incloent-hi grups de Madrid, Barcelona i Terrassa. El premi: El guanyador rep 3.000 euros, amb la condició indispensable que es destinin a la producció i filmació del curtmetratge en un termini de dos anys. Testimonis des de l'Hotel Imperial Tarracó La connexió en directe permet copsar l'ambient de concentració i camaraderia: Oriol Cabré (Coordinador): Explica que l'esdeveniment és com una "olla a pressió" on neixen les idees més boges i on la competició queda en segon pla respecte a la germanor entre creadors. Jordi Castellví (Participant): Comparteix el seu procés intuïtiu de brainstorming i com afronta el repte sense estructures prefixades, buscant idees lliures de condicionants externs. Àlia (Participant): Comenta la dificultat de trobar una idea original i esquivar els tòpics a partir dels elements de la fotografia. "És un procés similar a tenir un fill: el vas gestant fins que surt; en aquest cas és més violent perquè només tenen 24 hores."

  • 24'

    Festival Incurt: Retrospectiva del Curtmetratge Espanyol

    Presentació de l'Incurt 2004 El festival de curtmetratges Incurt, celebrat a Tarragona, inicia la seva nova edició amb una aposta ferma per la història del cinema. L'esdeveniment s'inaugura amb la participació de l'actriu Txerana i inclou activitats destacades com la Marató de Guions, on escriptors creen textos en un període de 24 hores. Retrospectiva: La Història a través del Curt L'eix central d'aquesta edició és una retrospectiva coordinada per Felipe Cabrerizo, que recull peces des de 1897 fins a l'actualitat. Aquesta mostra destaca per: • La recuperació de pel·lícules inèdites o que es consideraven perdudes. • Un treball d'investigació d'un any en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya i la Filmoteca Española. • La digitalització de còpies degradades per garantir-ne la seva projecció. Blocs temàtics de la retrospectiva Inicis i Guerra Civil: Des dels pioners com Segundo de Chomón fins al cinema propagandístic i d'avantguarda de Luis Buñuel. Franquisme: El cinema sota la censura i la resistència creativa. Democràcia: Obres inicials de directors ara consagrats com Almodóvar, Trueba o Álex de la Iglesia. Peces i Autors Destacats "El curtmetratge és un espai de resistència que permet rodar idees amb una llibertat que el llargmetratge no sempre ofereix." • Pedro Almodóvar: Es projecta Tráiler para amantes de lo prohibido, una peça televisiva de 1985 molt difícil de veure en sales. • Eduardo García Maroto: Destaca la recuperació d'Una de miedo, una paròdia dels gèneres de terror de Hollywood. • Ceny de la Guerra Civil: Presència de tres punts de vista contraposats: el republicà, el falangista i l'anarquista. • Cinema pornogràfic històric: Es projecta El Ministro, una peça dels inicis del segle XX suposadament encarregada per Alfons XIII.

  • 10'

    La companyia La Fuga estrena l'obra Fuera de Juego

    Estrena al Teatre Metropol En aquesta entrevista, en Javi i l'Antonio, membres de la companyia de teatre La Fuga, presenten la seva nova producció titulada Fuera de Juego, que s'estrenarà demà a les 22:00 h al Teatre Metropol. Després de dos anys de trajectòria, el grup aposta per una obra contemporània de l'autor Toni Missó. Argument i temàtica de l'obra L'obra s'allunya de l'estètica de cabaret de l'any passat per centrar-se en la realitat juvenil actual. Els punts clau del guió inclouen: - La història de cinc joves d'uns 20 anys que es troben en una situació de desorientació i desemparament. - Una crítica social sobre les relacions personals fràgils, on els personatges estan literalment i metafòrica "fora de joc". - L'escenografia recrea un abocador, simbolitzant l'estat d'ànim i la situació dels protagonistes. Innovació escènica i personatges La companyia ha volgut anar més enllà del text integrant elements visuals i personals: - Recursos visuals: Ús de diapositives i fotografies durant els monòlegs per aprofundir en la psicologia de cada personatge. - Caracterització: Personatges complexos amb els quals el públic es pot sentir identificat, des d'un perfil "macarra" fins a un més "hippie" o il·luminat. "És una descripció d'una situació que viuen molts joves ara; pots reflexionar o no sobre el que has vist." El procés creatiu i futur Els membres de La Fuga han compaginat els seus estudis amb els assajos, que realitzaven els diumenges al matí. Tot i les dificultats per moure l'obra durant l'estiu a causa de les pràctiques laborals, no descarten escriure el seu propi guió per a la propera temporada.

  • 18'

    Balanç de la temporada al Teatre Magatzem de Tarragona

    Balanç i Valoració de la Temporada En Javi Plana, programador del Teatre Magatzem, realitza una valoració molt positiva de la temporada d'hivern i primavera, qualificant-la amb un 7 sobre 10. Des de l'octubre passat, la sala ha aconseguit articular una programació estable amb continuïtat setmanal, sota la iniciativa de la Cooperativa Obrera de Tarragona. Els Èxits en dades Públic: Han assistit unes 4.000 persones, xifra que supera les previsions inicials. Espectacles: S'han realitzat entre 68 i 70 actuacions. Artistes destacats: S'han esmentat noms com Sergi Buka (màgia contemporània), Dani Nel·lo (cabaret), Sílvia Sagràn (dansa) i Quico el Célio. Identitat del Teatre El Magatzem es defineix com un espai per a l'escena alternativa i de petit format, evitant que el públic hagi de marxar a Barcelona per trobar propostes interdisciplinars: "El que no volem és que la gent s'envasi a Barcelona a veure aquest tipus d'espectacles, sinó que els puguin veure aquí." Reptes de Futur i Col·laboracions De cara a la propera temporada, que s'iniciarà a l'octubre, els objectius principals són: Consolidació de l'espai: Millores físiques al hall i la instal·lació de cartelleres. Xarxa local: Cooperar amb altres sales com el Metropol i la Sala Trono per oferir una cartellera complementària i no competitiva. Definició del públic: Focalitzar-se en un perfil d'edat d'entre 25 i 40 anys. Cerca d'espònsors: Obertura de col·laboracions per a la millora de les instal·lacions.

  • 25'

    Tarracoviva: Recreació històrica i gastronomia romana

    Crònica de Tarracoviva al Camp de Mart L'episodi ens trasllada al Camp de Mart de Tarragona per viure en directe el festival Tarracoviva, una de les jornades de divulgació històrica més importants d'Europa. A través d'una unitat mòbil, s'exploren les diferents vessants del món romà, des de la vida militar fins als sabors de la cuina imperial. Vides d'imperi: Els legionaris de l'època tardana Un dels moments més destacats és l'entrevista amb l'Eliseo, cap de dos grups de reconstrucció històrica procedents del País Basc i França. Les seves característiques principals inclouen: • La recreació de la romanitat tardana (segles IV i V d.C.), allunyada de l'estereotip clàssic d'Asterix i Obèlix. • Una indumentària amb clares influències bàrbares i germàniques, com el pileo panónico (un barret d'estil rus). • La integració de cultures conquerides en l'estament militar romà, mostrant un imperi en transformació i decadència. Gastronomia i Banquet Imperial El festival ofereix una immersió sensorial a través del termopòlium, un espai on els visitants poden tastar tapes de reconstrucció gastronòmica. La Isabel Pasqual, responsable de cuina, detalla els secrets culinaris: • Banquet Imperial: Un sopar amb protocol romà on s'ha de menjar amb cullera o amb les mans (pinces naturals). • Ingredients clau: L'ús de la rosa com a condiment principal en flams i amanides, actuant com el que avui seria la canyella o la farigola. • Plats tradicionals: Elaboracions com la sirapa (pasta d'oliva negra) i la hipòtrima (pasta de formatge fresc amb vi dolç). Fira Fòrum Tarracó i marxandatge Finalment, es visita la fira comercial on es venen rèpliques arqueològiques i objectes de divulgació. Entre els productes més populars destaquen les petites àmfores, els soldats de plom i diversos llibres especialitzats en patrimoni històric. "La rosa a l'època dels romans era com per nosaltres la canyella; un dels condiments fonamentals de la seva cuina."