Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

325-336 de 562
  • 16'

    Lectura de contes eròtics a la Sala Trono

    Fruits de la passió: Erotisme i humor a Tarragona Aquesta setmana a la Sala Trono, la companyia La Teca Teatre presenta a través de la seva secció Erotic Quartet l'obra "Fruits de la passió". Es tracta d'una sessió de lectura de contes eròtics escenificats, que combina la tradició literària catalana amb un marcat sentit de l'humor i acompanyament musical. Dades clau de l'esdeveniment Data i hora: Diumenge a les 20:00 h (una sessió extraordinària). Ubicació: Sala Trono, Tarragona (Carrer Misser Sitges, 10). Intèrprets: La Míriam, el Pep i dues actrius més formen el quartet protagonista. Contingut i autors seleccionats L'espectacle presenta una selecció de textos de reconeguts autors de la literatura catalana contemporània, com ara: Sergi Pàmies i Quim Monzó. Pep Brás (amb una versió renovada que suposa una estrena mundial). Carme Riera. "Realment són contes eròtics, no són pornogràfics, però tenen aquest puntet insinuador i còmic que busca la rialla del públic." Proposta artística i posada en escena L'obra destaca per la seva senzillesa però efectivitat rítmica: Música en directe/ambiental: Sons de jazz i música brasilera que acompanyen la narració per crear l'atmosfera adequada. Ritme dinàmic: Entre els contes principals, s'intercalen breus "anuncis eròtics" i gags interpretatius. Interacció: Hi haurà regalets per al públic a l'inici del xou i es promet un final sorprenent i feliç. Estètica: Els actors vesteixen de negre, centrant tota l'atenció en la veu i l'expressió corporal.

  • 18'

    Quina una en porten de cap? El nou projecte del Sagrat Cor

    Presentació de l'obra al Teatre Metropol El grup de teatre del Col·legi Sagrat Cor de Tarragona presenta la seva nova producció titulada Quina una en porten de cap?. L'estrena tindrà lloc al Teatre Metropol en el marc de la Mostra de Teatre Jove. Aquesta obra destaca per ser una creació pròpia de l'equip, sota la direcció de Román Bonet, qui ha escrit el text basant-se en les idees i improvisacions dels mateixos actors. Una distopia de caire filosòfic L'argument transporta l'espectador a un futur distòpic que beu d'influències com El planeta dels simis o Terminator. En aquest món: Les màquines han pres el control de la societat. Els éssers humans viuen esclavitzats i tancats en gàbies d'un zoològic. L'obra explora el conflicte de l'home contra la natura, contra les màquines i, sobretot, contra ell mateix. Caracterització per colors i simbologia L'elenc, format per 14 actors, utilitza una simbologia de colors per definir la psicologia dels seus personatges: Roger (Verd): Representa l'idealisme i l'esperança d'un món nou. Sònia (Ratlledes): Simbolitza la manca de llibertat i la submissió. Sílvia (Blau): Un personatge dual que recorda la calma i la fúria del mar. Miquel (Blanc): La tranquil·litat i passivitat absoluta. Personatge Negre: Representa la maldat i el pessimisme dins del grup. "És potser la vàlvula d'escapament, els raig d'esperança que hi ha quan realment es veu que hi ha possibilitats de fugir." Música en directe i reflexió L'entrevista inclou la interpretació en directe d'una cançó que serveix com a eix motivador per a la fuga dels personatges. Tot i tenir algunes pinzellades d'humor, els autors subratllen que la intenció principal és fer pensar el públic i plantejar si és possible lluitar per un món nou lliure d'egoisme.

  • 18'

    Jordi Gil i la llengua catalana a Eurovisió

    Eurovisió i el paper del català L'escriptor i membre del Terrat, Jordi Gil, analitza la seva experiència a Istanbul i la publicació del seu nou llibre, El català a Eurovisió: Cantant la gent s'entén. Gil reflexiona sobre la participació d'Andorra amb Marta Roura i el significat històric de sentir el català en un certamen internacional d'aquesta magnitud. Política i espectacle al festival Gil destaca que actualment Eurovisió és més un espectacle visual que no pas un concurs musical: * Les aliances polítiques i geogràfiques sovint pesen més que la qualitat artística. * La guanyadora d'aquell any, Ucraïna, va triomfar gràcies a una posada en escena amb molta tensió i ritme. * Existeix una decepció interna en la delegació andorrana per no haver passat a la final, especialment per part de l'intèrpret, qui sent que no va poder demostrar tot el seu potencial. Història i reivindicació lingüística El llibre repassa moments clau del passat, com el cas de Joan Manuel Serrat el 1968: "La tristesa és que el català hagi de ser a través d'un país estranger (Andorra) i que Espanya mai hagi tingut la decència de permetre-ho." L'autor critica que sistemàticament s'hagi prioritzat l'esperit comercial del castellà davant la riquesa lingüística de l'Estat, tot i que defensa que una bona cançó pot agradar independentment de l'idioma. Trajectòria professional i nous projectes Jordi Gil també parla de la seva faceta com a comunicador: * Treballar a Barcelona (El Terrat) implica un ritme frenètic i una dependència absoluta de les audiències, un sistema que considera "cruel". * Es mostra crític amb la tele-escombraria i els programes que exploten la vida privada, apostant per un entreteniment de qualitat i programes ben fets com Caiga Quien Caiga. * Actualment prepara una nova novel·la de ficció amb una trama divertida i esbojarrada.

  • 24'

    Entrevista a The Clark Bonds: Rock del Vendrell

    Presentació de l'Associació de Músics de Tarragona L'episodi comença amb la Fina Domínguez, representant de l'associació, que destaca les novetats per al col·lectiu de músics locals. S'informa sobre la disponibilitat d'informació actualitzada a la seva web i la importància de les noves convocatòries de concursos. • Concurs DO Tarragona: Es recorda que ja està oberta la convocatòria per a l'edició del 2004, una plataforma històrica per als grups de la zona. • Oportunitats de promoció: Es fa una crida als músics per enviar maquetes i aprofitar les plataformes de difusió. Convidats: The Clark Bonds El grup convidat d'avui prové del Vendrell. Els membres presents, Manel i Raül, expliquen la gènesi de la seva formació i el seu estil musical particular. Identitat i Estil • Origen del nom: Contràriament al que es podria pensar, el nom The Clark Bonds no prové de Superman (Clark Kent), sinó d'una marca de secadors de mans trobada en uns lavabos, barrejada amb la sonoritat de la paraula Bonds. • Influències: Es declaren clarament influenciats pel rock dels anys 70 i grups com els Rolling Stones. Han decidit cantar en anglès perquè consideren que la sonoritat s'adapta millor a l'essència del rock que el català o el castellà. El disc: Blefuscu Bondage El títol del seu treball és un joc conceptual que barreja referències literàries i tècniques fetiches: "Blefuscu és el poble enemic de Lilliput a Gulliver... de la mateixa manera que Lilliput lliga a Gulliver, els de Blefuscu també poden fer bondage." Actuació en directe i Projectes El grup interpreta temes en format acústic a l'estudi, utilitzant guitarra, harmònica i una darbuka comprada a Istanbul. Tot i que graven de manera homemade (casolana), el resultat té una gran factura de so. Reptes Actuals • Busca de bateria: El grup fa una crida pública per trobar un bateria que els permeti fer concerts de format complet, ja que actualment estan limitats al format acústic. • Presència digital: Les seves cançons es poden trobar i descarregar en qualitat CD a la seva pàgina web oficial.

  • 23'

    Olga Pés presenta el seu projecte musical ALE

    Entrevista a la cantautora Olga Pés L'artista Olga Pés visita el programa per parlar sobre la seva trajectòria professional i el seu nou projecte musical anomenat ALE. Després d'anys d'experiència en diversos àmbits del món de la música, l'Olga fa un salt endavant per presentar els seus propis temes amb una formació de banda completa. Trajectòria i formació Olga Pés ha treballat en nombrosos sectors musicals per guanyar-se la vida, des d'orquestres de ball fins a la seva etapa com a actriu cantant a Port Aventura (interpretant la madame del Salon). Actualment, combina la seva carrera artística amb la docència musical, fet que li permet tenir temps i energia per a la composició pròpia, allunyant-se del desgast que suposaven les gèneres més comercials. El projecte ALE i l'actuació al Teatre el Magatzem Aquest dissabte, l'artista actuarà al Teatre el Magatzem de Tarragona a les 22:30h. Tot i que sovint actua sola, en aquesta ocasió l'acompanyarà una banda formada per: * Guitarra elèctrica: Toni (de Falset). * Baix: Gustavo Cruz. * Bateria: Quique Colmenar. * Olga Pés: Veu i guitarra acústica. L'estil del projecte es defineix com a pop-folk amb pinzellades de jazz, influenciat per artistes nòrdics i referents com Norah Jones. Altres projectes i composició L'Olga també ha revelat que treballa en una proposta de música electrònica (trip-hop) anomenada Diamond Lipstick amb col·laboradors com l'Ivan i el David. Pel que fa al seu procés creatiu, l'Olga destaca: * Compon habitualment a la seva llar, en un entorn rural envoltat de muntanya. * Les lletres i la música solen néixer de manera simultània. * Canta principalment en anglès per la seva herència musical i estilística. "Jo crec que l'important és fer bones lletres... que parlis de coses interessants i que sigui profund." Actuació en directe i missatge social Durant l'entrevista, l'Olga interpreta dos temes en acústic: Lenny i You Can Be Bad. Aquesta darrera és una peça dedicada a les dones maltractades, reivindicant la necessitat de donar visibilitat a aquesta problemàtica social a través de la música.

  • 27'

    Jofre Borràs i el projecte musical Leiuta

    Introducció i presentació L'episodi comença amb una reflexió poètica sobre el passat i l'arrelament, servint de preludi a la presentació de Jofre Borràs, conegut per la seva faceta d'actor a sèries com El Cor de la Ciutat. Trajectòria professional i identitat En Jofre reflexiona sobre la seva identitat artística, definint-se indiscutiblement com a actor, tot i que porta des dels 14 anys vinculat a diverses bandes de música. • Admet no tenir coneixements teòrics de música (no llegeix solfa). • Destaca la seva experiència en teatre musical amb obres com Cacau d'Els Joglars (Dagoll Dagom) o Happy End de Bertolt Brecht. • Considera la seva professió com una disciplina on cal ser dúctil: saber ballar, cantar i actuar sense ser un geni en res específic. Leiuta: El nou projecte musical La banda té uns mesos de vida i s'ha consolidat ràpidament a causa de la pressió dels directes. El grup està format per cinc membres de diferents pobles de Catalunya (Torredembarra, Capellades, Igualada) que s'han trobat a Barcelona. Dinàmiques de grup i influències • El mètode de treball: En Jofre actua com a líder, però el criteri musical recau sovint en el baixista, en Pasto, a qui anomenen el seu guru. • Referents musicals: Citen noms com Albert Pla, Adrià Puntí, Pau Riba i Jaume Sisa en l'àmbit català, i referents internacionals com David Bowie, Ben Harper o Jeff Buckley. • Estil: Es defineixen com a poetes roquers, allunyant-se del rock català convencional o oportunista. Les lletres i la filosofia creativa En Jofre és l'autor de les lletres, les quals busquen la sinceritat fugint dels pamflets polítics directes. "No crec que el rock hagi de canviar tant la mentalitat de la gent... m'agrada parlar de la nena lletja de classe o d'estats de tristesa." Properes passes El grup prioritza rodar per sales petites i connectar amb el públic abans d'enregistrar un disc. L'objectiu és oferir un directe elèctric i potent que sorprengui la gent que només coneix la faceta televisiva d'en Jofre.

  • 13'

    Teatre de llum negra a la Sala Trono amb la Cia. Dandy

    La màgia del teatre de llum negra arriba a Tarragona L'espai de cultura d'avui se centra en la presentació de l'espectacle La vista t'enganya, que la Companyia Dandy portarà a la Sala Trono aquest divendres. En una conversa amb en Quico, un dels responsables de la companyia amb més de 30 anys de trajectòria, s'expliquen les claus d'aquesta tècnica teatral tan particular. Què és el teatre de llum negra? El teatre de llum negra es basa en l'ús de focus de llum ultravioleta i materials fluorescents sobre un fons completament negre. Segons en Quico, els aspectes més rellevants d'aquest format són: Origen i evolució: La idea va néixer en observar que els adults gaudien més que els nens amb els titelles tradicionals. Després de viatjar a Nova York i Los Angeles, van aplicar tècniques de la càmera negra. Efecte visual: L'objectiu és "encegar" subtilment el públic perquè les figures semblin flotar en el buit, creant una experiència d'il·lusionisme. Interactivitat: Tot i la foscor, els actors veuen perfectament el públic, permetent una comunicació directa i sorprenent. Detalls de l'obra: "La vista t'enganya" L'espectacle no té un fil conductor rígid, sinó que s'estructura a través de gags visuals i diàlegs humorístics. Entre els personatges destaquen animalets com cucs, cargols, una rata en cadira de rodes i el personatge preferit del Quico: un cocodril de veu greu. "Mentre més t'hi fixes, menys veuràs. La primera norma d'aquest tipus de teatre és encegar el públic per fastidiar-lo una miqueta la retina." L'espectacle està recomanat per a majors de 16 anys a causa del tipus de vocabulari i l'humor adult, tot i que els responsables afirmen que és apte per a qualsevol persona amb ment oberta. Com a novetat tecnològica, la representació finalitza amb un segment en tres dimensions (3D) on es reparteixen ulleres especials als assistents.

  • 19'

    Teatre L'Estonac presenta 'Torna-la a tocar, Sam'

    El Grup de Teatre L'Estonac al Teatre Metropol El grup de teatre L'Estonac, format per alumnes de primer de batxillerat de la Col·legi l'Ensenyança de Tarragona, presenta la seva darrera representació: 'Torna-la a tocar, Sam', basada en l'obra original de Woody Allen. L'espectacle tindrà lloc aquest dimecres a les 10 de la nit en el marc de la Mostra de Teatre Jove. Un projecte col·lectiu i pedagògic Enric Prats, coordinador del grup, destaca que el teatre és una eina fonamental per a l'aprenentatge i per ajudar els joves a perdre la por a parlar en públic i inhibir-se. El projecte destaca per la seva gran envergadura: Més de 50 persones participen en el muntatge. Es divideixen en grups de treball: actors, ajudants de direcció, escenografia, il·luminació, so, vestuari i relacions públiques. L'obra ha estat escollida per ser divertida, però amb un contingut que permet el desenvolupament de molts personatges. Detalls de la producció L'obra és un repte tècnic considerable, especialment pel que fa a la il·luminació i el so, ja que la trama alterna constantment entre la realitat i les imaginacions del protagonista, Àlex (interpretat per David). "És una obra una mica complicada quant a la il·luminació, perquè hi ha molts canvis de llum contínuament... quan surten les imaginacions de l'Àlex i en Bogart." L'escenografia recrea l'apartament de l'Àlex amb la col·laboració de Mobles La Fàbrica, que cedeix el mobiliari. El protagonista, David, destaca per la seva gran semblança física amb Woody Allen, un fet que el grup aprofita per donar versemblança a la interpretació. Trames i personatges La història gira al voltant d'un jove amb dificultats per relacionar-se amb les dones que rep consells del fantasma de Humphrey Bogart. Apareixen personatges variats, des de la dona del seu millor amic (Maria, que fa de Mercè) fins a un ventall de dones imaginàries que inclouen des d'una tigressa fins a una monja.

  • 21'

    Entrevista al grup de rock Gus: trajectòria i nova maqueta

    El retorn d'Un Munt d'Idees Fina Domínguez, de l'Associació de Músics de Tarragona (aMt), presenta una nova edició de la secció acompanyada de dos membres del grup Gus. Abans d'entrar en matèria musical, s'anuncia una trobada informativa el proper dimecres al Palau d'Entitats amb la Unió Musical de Catalunya per analitzar el panorama musical actual. Qui són els Gus? El grup està format per quatre components, tot i que a l'estudi només hi assisteixen el David (bateria i psicòleg) i l'Eloi (guitarrista i estudiant de medicina). La banda es va forjar a la facultat i combina perfils de l'àmbit de la salut, fet que fan servir sovint com a broma interna sobre la seva "teràpia" musical. Trajectòria i discografia Tot i portar només dos anys en actiu, el grup ja ha presentat dues maquetes: * Draun (o Drone): El seu treball més recent, un CD de 13 temes gravat en només dos dies a Barcelona amb la col·laboració del baixista de Txepelowski. * Concerts i experiències: Han realitzat uns 15 directes, destacant el seu pas per sales emblemàtiques de Barcelona com Mephisto i KGB (dins del concurs Emergència), i locals tarragonins com la Vaqueria. Estil i influències Els membres defineixen el seu estil com a rock alternatiu o grunge, amb pinzellades de funky i rock progressiu. Entre els seus referents destaquen: "Radiohead, Jeff Buckley o Muse són algunes de les nostres influències clarament marcades." El costat fosc de la indústria Els músics expressen la seva decepció amb certs concursos europeus que es basen en la venda d'entrades i el pagament de quotes altes per participar, qualificant-ho com un intent de "comprar la fama". També comenten la dificultat d'establir contacte amb grans discogràfiques (Sony, EMI), que sovint ignoren les propostes dels grups emergents. Futur i contacte Degut a la dispersió geogràfica dels seus membres durant les vacances (Barcelona, Canàries, Tarragona), el grup atura la seva activitat a l'estiu. La seva música es pot trobar a la seva web oficial (goosemusic.tk).

  • 8'

    Trapezi 2004: La consolidació del circ actual a Reus

    La Fira Trapezi i l'Evolució del Circ Modern El text explora la transformació del circ des del seu naixement a Anglaterra el 1768 fins a l'actualitat, centrant-se en la fira Trapezi de Reus. Aquest certamen, nascut el 1997, s'ha convertit en l'única fira de circ de l'Estat, apostant per la qualitat artística i l'espectacle global més enllà del simple virtuosisme físic. Una Plataforma per a la Cultura Bet Miralta, co-directora artística del Trapezi 2004, destaca que la fira neix per a: Redescobrir el circ com un art que evoluciona constantment. Trencar amb la imatge de "germà pobre" de la cultura. Servir com a aparador i punt de contacte entre companyies i programadors. Diversitat de Formats i Activitats L'edició del 2004 es caracteritza per una oferta transversal que inclou: Espectacles variats: Des de formats de sala i carpa fins a propostes de carrer, titelles i itinerants. Activitats paral·leles: Cursos especialitzats, tallers per a infants i exposicions de pintura i escultura vinculades al món circense. Sessions golfes: Cabarets nocturns a la Palma de Reus. Recomanacions i Inauguració Miralta subratlla l'èxit del primer cap de setmana i destaca dues cites especials: "L'espectacle inaugural de dimecres i dijous a la plaça Mercadal destaca per la seva grandiositat i envergadura." També suggereix l'actuació d'una companyia provinent del Registan (intercanvi cultural amb el Fòrum de les Cultures), qualificant la proposta com a exòtica i diferent.

  • 12'

    Teresa Domingo porta el poemari 'Loli Locis' al Teatre El Magatzem

    Entrevista a Teresa Domingo: Poesia versàtil i escenificació lúdica L'escriptora i poetessa Teresa Domingo presenta el seu segon llibre, Loli Locis (anomenat durant l'entrevista també com Oliloquios), una obra que trenca amb el registre líric del seu primer poemari, Iris de sombres. Aquesta nova proposta es caracteritza pel seu to satíric, lúdic i proper, allunyant-se de la solemnitat per centrar-se en la quotidianitat i l'humor. La transició del paper a l'escena L'obra serà representada demà divendres al Teatre El Magatzem de Tarragona a les 20:00 h. Tot i que la poesia lírica es considera sovint un gènere per ser recitat en solitari, Domingo defensa que el caràcter d'aquest nou poemari permet un format d'espectacle multidisciplinari: Representacions teatrals: Cinc actors (quatre nois i una noia) posaran veu i cos als poemes mitjançant lectures dramatitzades i accions escèniques. Música en directe: El cantautor José Hernando i el músic José María Marco han adaptat tres sonets per ser cantats. Temàtica quotidiana: Els versos tracten temes tan diversos com els electrodomèstics, la fregona, els llibres d'autoajuda o els amors de fotonovel·la. El procés creatiu i la visió de l'autora L'autora explica que la idea de portar els poemes a l'escenari va sorgir dels seus companys de la tertúlia poètica Mediona XV, qui van veure el potencial dramàtic dels seus textos. Domingo, que també és autora de textos dramàtics, reconeix que: "La poesia, des de fa molts segles, té també un caràcter lúdic, satíric i divertit; portar-la als escenaris és una manera de fer-la arribar al gran públic." Finalment, l'autora ha fet una lectura en primícia d'un dels seus sonets amb un fort component de ràbia i ironia, i ha avançat que el seu proper projecte serà un recull de poesia centrat en el tema de l'amor.

  • 21'

    Richard Fleish i l'art de crear sons al teatre

    L'artista Richard Fleish presenta el seu espectacle El Triángulo de las Bermudas, una proposta única on la mímica i la creació de més de 400 sons vocals substitueixen el text convencional. Origen i trajectòria Fleish explica que la seva habilitat va néixer a la infància, jugant amb joguines i imitant sons quotidians. El que inicialment era vist com una distracció a l'escola, ha acabat convertint-se en la seva professió: * Des de fa un any ha ordenat els seus sketches sota un fil argumental. * Ha passat pel cicle de monòlegs Parla Sol de Reus amb un gran èxit de públic. * Es defineix com un artista que es transforma completament quan puja a l'escenari, deixant enrere la seva timidesa. L'espectacle: "El Triángulo de las Bermudas" L'obra narra la història d'un home estressat que viatja a les Bermudes i acaba atrapat en una dimensió on recorre diverses èpoques històriques: * Escenes destacades: Un naufragi al mar, una illa juràssica amb dinosaures (T-Rex) i portaavions de la Segona Guerra Mundial. * Complexitat tècnica: L'artista utilitza un micròfon de cap i un equip de so de 4.000 watts amb un sistema surround de 20 altaveus per captar les freqüències dels sons de motors, animals i objectes. Referents i futur Richard cita com a influències principals el grup El Tricicle, l'humorista Pepe Rubianes i l'artista internacional Michael Courtemanche. El seu proper gran repte és la participació a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, que espera que serveixi de trampolí cap a festivals europeus com el d'Edimburg.