Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

349-360 de 582
  • 19'

    L'Alguer de Mataró: Secret de la Posidònia i Plantes Superiors

    L'Alguer de Mataró: Més que Simples Algues En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, la Marta Comerma, tècnica de Patrimoni Natural del Museu de Mataró, ens descobreix la riquesa biològica del litoral mataroní. El tema central és l'anomenat alguer, una reserva marina que, malgrat el seu nom popular, no està formada per algues, sinó per plantes superiors (fanerògames). Diferències entre Algues i Plantes Superiors La principal revelació de la conversa és la distinció biològica d'aquestes espècies: - Algues: Organismes vegetals primitius sense estructures complexes. - Plantes Superiors (Fanerògames): Com la Posidònia, són plantes que van evolucionar a terra ferma i van tornar al mar. Disposen de: - Arrels de fixació. - Tija i fulles definides. - Capacitat de fer flors i fruits (coneguts com olives de mar). L'Estat de la Posidònia a Mataró L'extensió de Posidònia a Mataró és una de les més importants i millor conservades del litoral català, situada generalment entre els 10 i 20 metres de profunditat. Tot i així, és un ecosistema extremadament fràgil: - Sensibilitat: És molt vulnerable a la contaminació, la pesca d'arrossegament il·legal i els abocaments terrestres. - Creixement lent: La planta només creix uns pocs mil·límetres l'any. "Una bomba de la Segona Guerra Mundial va caure en un prat de Posidònia el 1943; quaranta anys després, no s'havia recuperat ni el 50% de la planta." Recerca i Conservació Des de l'any 1997, el Museu de Mataró, amb la col·laboració del Club d'Immersió de l'Espat, l'Escola del Mar de Badalona i la Universitat de Barcelona, realitza un seguiment constant. - Projecte de seguiment: Voluntaris realitzen immersions dos cops l'any per recollir dades sobre la cobertura i el creixement. - Divulgació: L'objectiu és sensibilitzar la població sobre la importància d'aquest bosc submarí, que segueix el cicle de les estacions i mostra la seva màxima exuberància a la primavera.

  • 23'

    Vaga pesquera: el crit de les dones del mar

    La situació límit del sector pesquer L'episodi aborda la greu crisi que pateix el sector pesquer a Tarragona i a la resta de l'Estat. A través del testimoni de la Rosa Maria Fortuny i altres dones de pescadors de Sant Carles de la Ràpita, s'exposen les motius de la vaga que manté la flota amarrada. Reivindicacions principals Les demandes del sector se centren en tres eixos fonamentals per a la seva supervivència: • Preu del gasoil: L'increment desmesurat del combustible fa que, després de pagar les despeses d'explotació, els beneficis a repartir siguin pràcticament inexistents. • Preu del peix a llotja: Denuncien que les captures es paguen a preus ridículs (sovint sota cost), mentre el consumidor final el paga car al mercat. • Importacions massives: Una de les queixes més amargues és la facilitat amb què entra peix de fora que inunda el mercat, deixant el producte local en un segon pla. La precarietat econòmica de les famílies El podcast posa l'accent en el vessant humà, destacant que molts pescadors estan guanyant entre 80 i 100 euros setmanals, una xifra clarament insuficient per mantenir una família. "Prefereixo que no surtin a pescar sense guanyar, que no pas que estiguin 12 hores dalt d'un vaixell i arribin a casa amb 80 euros." Tensió amb els intermediaris i l'administració Es discuteix la complexa relació amb els peixeters i el personal del mercat central. S'han produït moments de tensió i petits altercats a causa de la petició de solidaritat perquè no es veni peix d'importació durant l'aturada. Alhora, critiquen durament la falta de respostes de l'administració i les promeses incomplertes de fa un any. Crida a la ciutadania L'entrevista finalitza amb una petició directa als tarragonins: 1. No comprar peix durant els dies d'aturada com a mostra de suport. 2. Exigir producte de proximitat i que se'ls garanteixi l'origen de la costa quan es reprengui l'activitat. 3. Prendre consciència que la mar és un motor econòmic vital per a les ciutats del litoral.

  • 18'

    Can Quintana i la riquesa de les Illes Medes

    Can Quintana: El batec cultural de la Mediterrània En aquesta conversa amb Antoni Rovires, director del Museu de la Mediterrània (Can Quintana) a Torroella de Montgrí, s'explora el paper fonamental d'aquest centre en la preservació i divulgació del patrimoni natural i sociocultural de la zona. El museu, inaugurat el 2003, no és només un espai expositiu, sinó un centre interactiu que connecta la realitat local amb el context global de la Mediterrània. Eixos principals del museu El projecte de Can Quintana pivota sobre tres pilars fonamentals: * Territori: Una anàlisi profunda del massís del Montgrí, les Illes Medes i la plana del Baix Ter. * Música: L'ús del so com a llenguatge universal. El museu utilitza la música i els sons de la natura com un fil conductor per narrar la història i la identitat del territori. * Valors: El foment de la pau, el diàleg i l'entesa entre cultures, exemplificat a través de les Jornades Ernest Lluch. Biodiversitat i Patrimoni Natural El territori destaca per la seva singularitat biològica, amb espècies clau que requereixen protecció: * El fartet: Un peix diminut i gairebé únic que habita els aiguamolls. * El meru: Característic del fons marí de les Illes Medes per la seva gran mida. * El duc: Un rapinyaires nocturn (mussol real) vinculat al massís del Montgrí i les seves coves prehistòriques. Cultura i Recerca Arqueològica Un dels elements més fascinants és el Pic del Montgrí, una eina de pedra de prop de 300.000 anys d'antiguitat que ha donat nom genèric a aquest tipus de peces en l'àmbit de l'arqueologia mundial. "Vivim en un territori mediterrani i avui, més que mai, el que hem de fer és apropar-nos per trobar vies de diàleg." Antoni Rovires convida a descobrir la vila com un destí que combina la tradició pagesa de Torroella amb el llegat mariner de l'Estartit, recomanant especialment provar el tradicional mar i muntanya de la gastronomia local.

  • 18'

    Preservació del Litoral i Reintroducció de la Foca Mediterrània

    La Protecció del Territori i el Litoral a Catalunya En aquesta edició del programa, es presenta la tasca de la Fundació Territori i Paisatge, vinculada a l'Obra Social de Caixa Catalunya. El seu director, Jordi Sargatal, explica el seu model d'actuació basat en l'adquisició de terrenys privats per convertir-los en espais protegits d'ús públic. Estratègia de Conservació i Reserves Marines Adquisició de territori: La fundació ja gestiona unes 8.000 hectàrees comprades directament i més de 90.000 hectàrees de finques municipals. Objectius: L'activitat se centra en la conservació biològica, la gestió benèfica del territori i l'educació ambiental. Manual de Reserves Marines: Es destaca la col·laboració amb l'entitat gallega CEIDA per crear un manual pràctic que ajudi ajuntaments i ONGs a establir zones de protecció marítima. El Retorn de la Foca Mediterrània (Vell Marí) Un dels anuncis més destacats és el projecte de reintroducció de la foca mediterrània a les costes catalanes, previst per a l'any 2014. "Es tracta de fer projectes de reconciliació; de veure que és possible tornar a viure amb el llop i l'os a muntanya, i amb la foca al litoral català." Punts Clau de la Biodiversitat Sargatal destaca diversos llocs de gran valor ambiental on actuen: L'Alfacada (Delta de l'Ebre): Una llacuna d'alt interès biològic. Cap de Creus i Montgrí: Zones candidates per acollir les futures colònies de foques. Muntanya de Montserrat: On la fundació ha comprat una part del terreny per a la seva preservació.

  • 28'

    Activitats pedagògiques i novetats del Museu del Port

    Retorn de la secció marítima En aquest episodi es reprèn la col·laboració amb el Museu del Port de Tarragona per parlar de la cultura marítima i la història portuària de la ciutat. La directora del museu, Mercè Toldrà, i la responsable de projectes educatius de Còdul, Maria Atzeries, detallen l'oferta formativa i lúdica d'aquesta nova temporada. Balanç d'estiu i millores d'accés S'ha destacat que, malgrat les obres realitzades al Moll de Costa durant l'hivern, l'estiu ha estat positiu gràcies a l'obertura de noves zones d'aparcament que han facilitat l'arribada del públic individual i turístic. • El Far de la Banya continua sent un gran atractiu, obert al públic general cada diumenge d'11 a 14 hores. • Durant la setmana, l'espai del far es reserva exclusivament per a activitats escolars. Oferta pedagògica: "Museu del Port a la Vista" El museu presenta el seu catàleg per a escoles sota el títol genèric de Museu del Port a la Vista. Les activitats estan dissenyades per a diferents nivells educatius: Tallers i activitats destacades • Deixa't emportar: Una visita guiada centrada en la història i l'evolució del Port de Tarragona. • Sabràs la tira: Activitat per a educació infantil que explica l'origen mariner d'expressions quotidianes i conceptes bàsics de navegació. • Eureka: Un taller basat en el Principi d'Arquímedes on s'aprenen nocions de física i flotabilitat mitjançant experiments en un aquari. • Il·lumina't, viu el far: Un joc de rol on els nens aprenen l'ofici de torrer de la mà del personatge històric Marcelí. La gran novetat: El taller de pirates La incorporació estrella d'aquesta temporada és una activitat sobre el corredor de pirates i corsaris del segle XVI. "Hem trobat una història real del segle XVI sobre una núvia segrestada per pirates a la costa que ens serveix de fil conductor per a l'activitat." L'activitat no només busca el lleure, sinó que s'utilitza com a excusa didàctica per ensenyar: 1. Parts del vaixell (proa, popa, veles). 2. Tècniques de navegació i cartografia antiga. 3. Alimentació i estils de vida a bord d'una embarcació històrica.

  • 27'

    La vida al Serrallo: records de pescadors i tradicions

    Introducció a la Tradició Pesquera En aquesta edició especial, comptem amb el testimoni del Jordi i l'Albert, dos pescadors jubilats que han dedicat tota la seva vida a la mar al barri tarragoní del Serrallo. Ambdós comparteixen com la pesca no era només una feina, sinó un estil de vida heretat de generació en generació. La Transformació del Serrallo Els convidats relaten com ha canviat l'entorn físic i humà del barri: • Recorden quan l'església del Serrallo estava a escassos metres de l'aigua abans de la construcció del port pesquer el 1942. • Destaquen l'evolució tecnològica dels motors i l'equipament de les barques. • Lamenten la pèrdua de la germanor que existia antigament, quan no hi havia ràdios ni tecnologia. Anècdotes i Perills de la Mar Tot i que actualment la seguretat és molt elevada, els pescadors recorden moments crítics: • Taurons pelegrins: Han arribat a capturar exemplars de fins a 12-15 metres que destrossaven les xarxes. • Fenòmens meteorològics: Les mànegues (caps de fiblor) i els temporals de mestral eren els reptes més grans. • El Jordi explica una experiència personal impactant en caure a l'aigua amb 23 anys: > "Ets com una puça a la mar, som insignificants en aquest món." Devoció i Festes Mariners La religiositat juga un paper clau en la identitat del pescador: • Totes les barques porten la Verge del Carme i els mariners usen escopularis per protecció. • S'expliquen les tradicions de Sant Pere i la Verge del Carme, on els pescadors i els seus nets pugen les escales de l'església de genolls. Crisi del Sector i Reivindicacions L'episodi tanca amb un missatge d'alerta sobre la situació actual: • El preu del gasoil s'ha duplicat mentre que el preu del peix ha baixat. • Es fa una crida als consumidors per demanar específicament peix de la costa de Tarragona per donar suport a la flota local.

  • 26'

    L'embarcació Snipe i la història de la vela a Tarragona

    Introducció i Context Històric Aquest episodi ens apropa a la història marítima de Tarragona a través de la figura de la Mercè, coordinadora del Museu del Port, i de dos convidats d'excepció: el Dr. Lluís del Clos i el Sr. Lluís Donoso. L'eix central de la conversa és l'embarcació Snipe, una petita nau de vela que va marcar una època al litoral tarragoní. Què són els Snipes? Són embarcacions de vela d'uns 4,72 metres d'eslora, molt estables i ideals per a la navegació esportiva. Van tenir una gran difusió mundial, especialment a Amèrica del Nord, tot i que el seu cicle va declinar quan el Comitè Olímpic va preferir la classe 470. El Museu del Port n'ha incorporat recentment una maqueta detallada, donada pel Sr. del Clos, que serveix per documentar aquesta història. La Construcció Artesanal i la Competició Els convidats relaten com, davant la falta de recursos de la postguerra, un grup de quatre amics remers va decidir construir els seus propis vaixells de forma totalment artesanal: * Van utilitzar fusta de Flandes (pi escandinau) proporcionada per proveïdors locals. * Havien de pagar tributs de luxe, ja que tenir una embarcació d'aquest tipus s'equiparava a tenir un cotxe de l'època. * Existia una gran desigualtat tecnològica: mentre ells competien amb veles de cotó i cascos pesants de fusta de 19 mm, altres flotes més riques portaven veles de dacron i cascos de contraplacat molt més lleugers. "Nosaltres anàvem amb un carretonet i ells anaven amb un Mercedes, però la valentia i l'experiència també comptaven." Del Rem a la Vela: Un Canvi de Vida Lluís Donoso explica que el pas del rem a la vela va ser fruit d'una lesió (lumbàlgia) i del desig de seguir vinculat al mar quan l'esforç físic extrem del rem ja no era possible. La vela permetia aplicar la intuïció i l'estratègia: * Saber llegir els vents i aprofitar les maniobres dels rivals era clau per guanyar regates locals. * L'any 1957, Tarragona va arribar a acollir una regata nacional de Snipes, consolidant la ciutat com un punt rellevant del litoral mediterrani. El Museu com a Guardià de la Memòria La Mercè destaca la importància de recuperar no només els objectes físics (com el model de l'Snipe), sinó també la història oral. Les vivències de naufragis, com una jornada on van haver de nedar set hores per un accident durant un entrenament, o les anècdotes sobre la vida al Club Nàutic, formen part del patrimoni immaterial de Tarragona.

  • 22'

    El canal de Reus a Salou: un projecte històric

    En aquesta entrevista a l'Enric, director de la Biblioteca Central de Reus (BCR) Xavier Amorós, s'explora la història i l'estat actual d'un dels projectes d'enginyeria més ambiciosos i frustrats de la zona: el canal de Reus a Salou. La Biblioteca Central de Reus L'entrevista comença destacant el paper de la biblioteca com a centre cultural que no només ofereix llibres, sinó també documents audiovisuals, música i pel·lícules. Donatius: La biblioteca accepta donatius de llibres que tinguin interès per a la ciutat. Col·lecció local: Es potencia la documentació sobre Reus i el Baix Camp, amb especial atenció a figures com Gaudí, el General Prim o Xavier Amorós. Carnet únic: El carnet de la biblioteca és gratuït i forma part de la xarxa de biblioteques de la Generalitat, sent vàlid per a quasi tot Catalunya. Digitalització: Es pot consultar el catàleg en línia a través de la web oficial de l'ajuntament (www.reus.net/bcr). El projecte del Canal de Reus a Salou Amb motiu de la celebració del 200è aniversari de la col·locació de la primera pedra (1805), la biblioteca ha editat una guia de lectura que recull una vintena de referències sobre aquest tema històric. Origen: A mitjans del segle XVIII (1750), a causa del mal estat de les carreteres, els comerciants de Reus van plantejar un canal per transportar l'aiguardent directament al port de Salou. Context econòmic: Reus era la segona ciutat de Catalunya en població i potència comercial, però li mancava una sortida eficient al mar, ja que el port de Tarragona estava inutilitzat pel sediment en aquella època. Rivalitat amb Tarragona: El projecte va accentuar les disputes amb Tarragona. Les autoritats tarragonines veien el canal com una amenaça per a la futura rehabilitació del seu propi port. Fracàs i llegat del projecte Tot i que les obres van durar entre dos i tres anys i es van excavar milers de tones de terra, el projecte es va aturar definitivament: La Guerra del Francès (1808): Els 12 milions de rals destinats a l'obra van ser requisats per l'Estat per finançar la defensa contra l'exèrcit de Napoleó. Tradició popular: La festa de la primera pedra va ser tan gran que es van construir els Gegants de Reus actuals específicament per a aquella ocasió. Geografia: El canal havia d'arribar fins a l'actual Plaça d'Europa de Salou, una zona natural de recollida d'aigües. "L'Estat teòricament deu a la ciutat de Reus 12 milions de rals des de l'any 1808 en concepte de reintegrament per la defensa contra els francesos."

  • 21'

    Recuperant la tradició: L'associació Les Malles de Sant Pere de Salou

    Preservació de les arrels marineres a Salou L'entrevista a Esteve Ferran, vinculat a l'associació Les Malles de Sant Pere, posa de relleu la tasca vital de recuperació de la memòria històrica a Salou. Malgrat que la població ha transitat d'una economia pesquera a una de turística, l'entitat treballa per mantenir viu el llegat dels seus pescadors. La recuperació de l'Art de Pesca Un dels objectius principals ha estat recrear amb exactitud l'antic art de pesca tradicional de la zona: Recreació històrica: Han construït una embarcació de fibra que reprodueix fidelment les formes de les antigues xalanes de fusta. Materials tradicionals: S'han recuperat surades de principis de segle i s'han tenyit cordes amb escorça de pi, tal com es feia antigament per conservar-les. Tècnica específica: L'art es basava en l'extracció des de la platja mitjançant el xurrar (estirar a mà), aprofitant que les platges de Salou són planes i sense enganxadors (pedres). Activitats i transmissió generacional L'associació compta amb uns 50 socis, des de nens de 3 anys fins a veterans de 75. Les activitats més destacades inclouen: Demostracions públiques: Calades de l'art a la platja de Llevant durant la Fira del Mar i per Sant Pere. Cooperació comunitària: Recuperen el sentit de la dita popular: "A l'art tothom hi té part." Projectes de futur L'entitat no s'atura en les demostracions i ja treballa en nous objectius: Museu interactiu: Crear un espai modest però digne que recordi els personatges locals i les vivències marineres. Recerca patrimonial: Col·laboració amb el Museu del Port de Tarragona per catalogar el patrimoni històric del mar a Catalunya. L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la duresa del mar, contraposant la melancolia per les tradicions perdudes amb la seguretat que ofereix el model econòmic actual per a les noves generacions.

  • 16'

    El Museus del Mar: Salvament marítim a Sant Feliu de Guíxols

    El Museu d'Història i la seva seu marítima En aquesta edició del programa Ja Tardes, s'entrevista la Sílvia Alemany, encarregada del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols. El museu destaca per la seva col·lecció dedicada a l'evolució social del territori i, especialment, pel seu annex focalitzat en el salvament marítim, situat a l'antiga caseta de salvament de nàufrags de finals del segle XIX. Patrimoni recuperat: El bot de salvament La peça central i més emblemàtica de l'annex és un bot salvavides de 1898. Aquest bot té unes característiques tècniques excepcionals per a l'època: És insubmergible i autorredreçable (pot tornar a la posició inicial si bolca). Mesura uns 10 metres de llargada i funcionava amb cinc rems per banda. Va ser restaurat gràcies a la col·laboració amb el Museu Marítim de Barcelona. Altres elements destacats del conjunt patrimonial inclouen el carro verador (utilitzat per baixar el bot fins a la platja), àncores, i canons llança-caps per rescatar tripulacions en perill. Memòria històrica i documentació El museu no només conserva objectes, sinó que també posa èmfasi en la memòria oral i el fons documental: S'han realitzat entrevistes a pescadors locals per crear guions i bustos interactius que narren la història. Es conserva un fons fotogràfic etnogràfic del fotògraf Llorenç. L'arxiu documental va ser salvat de la destrucció per particulars i conté els butlletins de la Societat Estatal de Salvament de Nàufrags. "Aquest bot es va poder salvar perquè va quedar oblidat en un magatzem, mentre que en molts altres llocs el patrimoni marítim s'ha anat perdent o desvallestant." Activitats i futur del museu Actualment, el museu s'integra amb la comunitat a través de tallers d'història local, activitats escolars i tallers de nusos mariners. Entre els projectes de futur, destaca un pla director per al Monestir que inclou la reforma dels espais museístics i la millora de l'accessibilitat per eliminar barreres arquitectòniques.

  • 27'

    El Museu Marítim de Barcelona i l'exposició de Pompeia

    Introducció al Museu Marítim de Barcelona L'Alba Espargaró, cap de comunicació del Museu Marítim de Barcelona (MMB), presenta la institució com un espai emblemàtic situat a les Drassanes Reials, un edifici del gòtic civil amb gairebé 75 anys d'història. Amb una superfície de 16.000 m², de la qual gairebé la meitat és expositiva, el museu destaca per la seva accessibilitat total i l'ús de tecnologia com les audioguies en múltiples idiomes per atendre un públic internacional creixent. Estructura i Continguts de l'Exposició Permanent El museu no segueix una línia temporal clàssica, sinó que s'organitza de forma temàtica per facilitar la comprensió de la relació entre la societat i la Mediterrània: • La pesca a Catalunya: Com ha configurat els pobles i la gastronomia. • La imatge del món: El pas del concepte de món pla al món rodó durant el segle XV. • Viatges i migracions: L'evolució des de les galeres fins a l'arribada del vapor i els grans moviments migratoris transatlàntics. Conservació i Restauració El museu disposa d'un taller especialitzat en la restauració de fusta, paper i pintura. Actualment treballen en peces com el mascaró de la Dama de la Rosa i maquetes de ponts de comandament. L'objectiu principal és la conservació preventiva per evitar el deteriorament del fons patrimonial. Peça Estrella: La Galera Reial La peça més destacada és la rèplica de la Galera de Joan d'Àustria, que va participar en la Batalla de Lepant. "És una galera de 60 metres, molt espectacular, que es va construir precisament aquí, a les Drassanes Reials." Propera Exposició: Pompeia a Barcelona L'Alba anuncia una fita històrica: la primera vegada que la Soprintendenza de Pompeia permet una exposició de gran envergadura fora d'Itàlia. • S'exposaran prop de 200 peces arqueològiques. • Es mostrarà la vida quotidiana, el luxe i la bellesa dels ciutadans romans. • S'inclouran els buidats en resina dels cossos de víctimes de l'erupció del Vesuvi.

  • 23'

    L'art de la pesca amb nanses a Torredembarra

    Introducció a la pesca tradicional L'episodi explora un mètode de pesca ancestral gairebé desaparegut: la nansa. El ponent, Gabriel Comas, professor de pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, presenta el seu llibre "Nanses, Nancers i Nansaires a Torre d'en Barra", una obra que recull la memòria històrica d'aquest art artesanal. Conceptes clau • Nansa: Estri de pesca en forma de campana fet amb joncs. • Nancer: L'artesà encarregat de construir l'ormeig. • Nansaire: El pescador que utilitza les nanses. Funcionament i construcció de la nansa La nansa és un enginy basat en un embut interior amb punxes que permet l'entrada del peix cap a la campana per buscar l'esquer, però n'impedeix la sortida. • Es fabricava exclusivament amb materials naturals com joncs, espart i branques d'olivera o castanyer. • Requeria un procés de preparació llarg: recollir el jonc per Sant Joan, assecar-lo a la sorra i tractar-lo per donar-li la forma adequada. • Era un treball d'ofici masculí que es transmetia de pares a fills. "És preciós la construcció de com els joncs es van unint i van fent uns triangles... demostra un enginy poderós de l'ésser humà." Tipologies i captures A Torredembarra s'utilitzaven principalment dos tipus de nanses segons la profunditat: Nanses de platja: Calades sobre roques per capturar llagostes i llomàntels. Com a anècdota, als anys 40 i 50 n'hi havia tants excedents que els pescadors n'estaven tips de menjar-ne. Nanses de profunditat: Més grans (fins a 1,5 metres d'alçada), destinades a peix de roca, bogues i xucles. Nanses de sèpia: Utilitzaven un reclam visual anomenat galzerant (arbust de Nadal) per atraure les femelles. Decadència de l'ofici Actualment, la nansa tradicional de jonc ha estat substituïda per malles de plàstic, perdent tota la seva bellesa artesanal. Les causes de la seva desaparició inclouen: • La manca d'utilitat econòmica (el peix de nansa té poc valor de mercat actualment). • La prohibició de tallar joncs en espais protegits com Els Muntanyans. • La pèrdua del relleu generacional: encara queden vells nancers, però els seus fills ja no han après l'ofici.