Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis

RSS

episodis

517-528 de 582

16 de febr. del 2005
10'
El Cinema, Bandies Sonores i el Mite de Mame
Cinema, Emocions i la Importància de la Música La conversa s'inicia amb una reflexió sobre com ens identifiquem amb els personatges clàssics del cinema, com els d'El Mag d'Oz. Els interlocutors exploren la seva relació amb l'espectacle, destacant que, tot i mantenir una certa objectivitat com a espectadors, és inevitable deixar-se portar per l'emoció. Es subratlla que un dels elements clau per a la immersió total en una pel·lícula és la banda sonora. Sense la música, escenes icòniques (com les de Tauró) perdrien tota la seva força dramàtica. Per als protagonistes, el cinema no és només imatge, sinó un conjunt on el format (com el Cinemascope) i l'edició tenen un paper fonamental per gaudir de l'obra original. L'Evolució del Personatge de "Mame" El segment central es dedica a analitzar la pel·lícula i el musical Mame (o Mami), basat en l'obra de Patrick Dennis. Es repassen les diferents actrius que han donat vida a aquest personatge vital i sofisticat: Rosalind Russell: Protagonista de la primera versió cinematogràfica del 1958. Angela Lansbury: Qui va fer una creació magistral del personatge en el musical de Broadway de 1966. Ginger Rogers: L'encarregada de portar el paper als escenaris de Londres. Lucille Ball: Protagonista de la versió fílmica musical de 1974, tot i que es comenta que les seves capacitats vocals eren inferiors a les de les seves predecessores. "Hi ha pel·lícules que a mi se m'han escapat les llàgrimes, tant si és de molta alegria com de satisfacció." Finalment, es presenta el tema principal de la pel·lícula, titulat Ante todo mujer, que recull les millors melodies de l'obra.
16 de febr. del 2005
8'
Hernando's Hideaway: Un Tango Còmic amb els Andrés
El Musical 'Juego del Pijama' i el seu salt al cinema En aquest quart capítol, els presentadors Andrés i Andrés aprofundeixen en l'obra musical de 1957, Juego del Pijama (The Pajama Game). Expliquen com la transició de l'escenari teatral a la gran pantalla va mantenir gairebé tot el repartiment original, amb una excepció notable en el paper femení principal. Curiositats i personatges clau El personatge de Baby Williams va ser interpretat al cinema per la icònica Doris Day, substituint Janis Paige. Es destaca la figura de Shirley MacLaine, qui abans de ser una gran estrella de Hollywood, va començar la seva carrera en el cor del teatre d'aquesta mateixa obra. La peça central d'avui és un tango còmic anomenat Hernando's Hideaway (l'Escondite de Hernando). L'esperit del programa Els interlocutors mantenen un to distès i bromista, celebrant l'arribada del final de mes i el cap de setmana. Durant l'escolta del tema musical, bategen la cançó amb humor i fins i tot bategen un ball imaginari on acaben "trepitjant-se". "Aquesta conegutíssima cançó, que és un tango còmic, la canta originàriament Carl Haney... una de les persones del cor era la llavors joveneta Shirley MacLaine."
16 de febr. del 2005
8'
El joc del pijama: Cinema musical amb l'Andrés
Introducció i Alimentació L'episodi comença amb una conversa distesa entre els interlocutors sobre els hàbits alimentaris. L'Andrés explica que ha dinat llenties, destacant la importància de menjar llegums i verdura de manera equilibrada durant la setmana per mantenir una bona salut. La pel·lícula: Pajama Game (1957) El focus principal de la secció es centra en la presentació d'un clàssic de la comèdia musical de l'any 1957: Títol original: The Pajama Game (El Juego del Pijama). Directors: Stanley Donen i George Abbott. Coreografia: El reconegut Bob Fosse. Productores: Warner Brothers. Argument i Context Històric La pel·lícula està basada en una obra d'èxit de Broadway. L'Andrés recorda que la trama gira entorn de: Una vaga d'operaris en una fàbrica de pijames i roba interior. La reivindicació d'una pujada salarial de set centaus i mig. L'ús del ton humorístic per tractar conflictes laborals de l'època. Selecció Musical Es presenta el tema musical principal, interpretat en la seva versió original per John Raitt, qui va donar vida al personatge de Sid Sorokin tant al teatre com a la pantalla. La direcció orquestral va a càrrec de Ray Heindorf. "Aquesta pel·lícula plantejava amb clau humorística la singular vaga dels operaris d'una fàbrica de pijames i de roba interior per defensar la seva pujada salarial."
16 de febr. del 2005
9'
El món és boig, boig, boig: Un clàssic de la comèdia
Anàlisi del clàssic cinematogràfic de 1963 En aquesta entrega, s'inicia un cicle dedicat a les músiques de comèdia, començant per la icònica pel·lícula d'Stanley Kramer, El mundo está loco, loco, loco, loco (1963). L'obra es defineix com una espectacular operació comercial de l'època, destacant pel seu repartiment estel·lar i un guió carregat de gags i situacions absurdes. Argument i trama principal La història s'articula al voltant d'una frenètica persecució pel tresor: L'incident inicial: Un gànster anomenat "Bocazas" té un accident de cotxe i, abans de morir, revela a uns desconeguts que hi ha una fortuna amagada sota una "W" en un parc. L'ambició humana: El que comença com una comunicació accidental es converteix en una carrera desmesurada on tothom vol arribar primer, sumant cada vegada més personatges a la recerca. El caos circulatori: La competició provoca un descontrol a les carreteres que acaba cridant l'atenció del cap de policia, interpretat pel gran Spencer Tracy. Detalls tècnics i curiositats Repartiment: Inclou nombrosos cameos i aparicions curtes d'actors llegendaris com Buster Keaton. Innovació visual: Va ser la primera pel·lícula presentada en format Cinerama utilitzant una sola càmera. Banda sonora: La música, composta per Ernest Gold amb lletra de Mack David, va rebre nominacions als premis Òscar. El tema principal és un vals molt reconegut que marca el ritme de la bogeria col·lectiva que descriu el film. "És una pel·lícula plena de gags, interpretacions estel·lars i una cerca absurda que encara avui resulta divertidíssima."
16 de febr. del 2005
11'
Andrés i Andrés: El cinema clàssic a Tarragona Ràdio
Retorn del Cinema Clàssic amb l'Andrés i l'Andrés Després de l'estiu i les festes de Santa Tecla, el programa recupera la veu de l'Andrés, un col·leccionista apassionat que dedica el seu temps a la difusió del cinema clàssic. L'espai pretén apropar les obres mestres del passat tant a la gent gran com a la joventut que desconeix les pel·lícules dels seus avantpassats. Una Filmoteca de Dimensions Extraordinàries L'Andrés revela detalls fascinants sobre la seva col·lecció personal, que s'ha convertit en un autèntic santuari cinematogràfic: Disposa de més de 6.000 pel·lícules catalogades en fitxes. S'estima que el fons total supera les 10.000 referències, incloent-hi adquisicions recents de mercadets i col·leccionistes particulars. La col·lecció és tan vasta que el mateix Andrés confessa: "Jo moriré sense acabar de veure-les totes." Tresors en Super 8 i Problemes de Drets Durant la conversa, s'expliquen les dificultats per trobar còpies "netes" de determinades pel·lícules, com El Golem. Molts col·leccionistes conserven gravacions de televisió que inclouen la "mosca" (el logotip de l'emissora), ja que les productores limiten l'explotació de les cintes mitjançant contractes amb data de caducitat, a excepció de gegants com Walt Disney. També s'han recuperat joies en format Super 8 que mostren fragments de la vida antiga a Tarragona, com imatges de la Rambla, tramvies o guàrdies urbans amb uniformes d'època. Propers Continguts L'espai convida els oients a participar demanant pel·lícules de la filmoteca de l'Andrés. A més, s'anuncia un nou cicle dedicat a: Temes musicals de grans comèdies cinematogràfiques. Anècdotes de personatges i rodatges. Bandas sonores emblemàtiques com les de Confidències a mitjanit.
16 de febr. del 2005
11'
Cicle de Shakespeare i versions musicals amb Jordi Freixas
Cloenda del Cicle de Cinema i Música Clàssica En aquesta sessió es presenta la recta final de la temporada a l'Antiga Audiència, destacant la combinació entre el teatre clàssic adaptat al cinema i la reinterpretació musical de bandes sonores de la mà de Jordi Freixas. Monogràfic de William Shakespeare El cicle cinematogràfic 2004-2005 dedica el mes de juny al dramaturg anglès amb dues propostes contrastades: * Othello (1995): Dirigida per Oliver Parker i protagonitzada per Laurence Fishburne i Irene Jacob. Es destaca com una versió fidel a l'època original. * Ricard III: Una adaptació que trasllada l'acció als anys 30, amb una estètica vinculada al nazisme. Com comenta l'Andrés, en aquesta versió el crit famós canvia irònicament: "El meu regne per un tanc (en comptes d'un cavall)." Música de Pel·lícula: El Lladre de Bagdad El músic Jordi Freixas, acompanyat pel seu grup Fan Fan, presenta una peça molt especial del seu repertori: * Es tracta d'una versió de la banda sonora de la pel·lícula El Lladre de Bagdad (la versió en color de 1940). * La peça té la particularitat d'estar basada en un fragment d'obra clàssica: les Danses Polovtsianes de l'òpera El príncep Igor d'Alexander Borodin. * Freixas explica que el seu objectiu és fer una versió respectable que dignifiqui l'ús de la música clàssica en el cinema, una pràctica habitual en films que no disposaven de grans pressupostos per a partitures originals.
16 de febr. del 2005
12'
Tancament de temporada i clàssics a l'Antiquari
Comiat de la Temporada d'Hivern L'episodi marca el darrer programa de la temporada regular abans de l'inici de l'etapa estiuenca. Els interlocutors comparteixen la seva nostàlgia per la finalització d'aquest cicle i detallen els seus projectes personals per als mesos de calor: Jordi Freixes inicia la seva temporada alta amb l'orquestra, que s'allarga de maig a octubre. Andrés es manté centrat en la gestió cinematogràfica i la preparació de nous cicles per a la tardor. Cinema Clàssic: Planeta Prohibido El focus de la tertúlia és la projecció a l'Antiquari del clàssic de ciència-ficció del 1956, Planeta Prohibido. Es destaquen diversos aspectes: Impacte cultural: La pel·lícula va popularitzar el seu famós robot autòmata, generant un marxandatge massiu comparable al de Star Wars o Els Simpson. Trama i polèmica: La història d'un pare i una filla vivint sols en un planeta llunyà va generar controvèrsia en la societat moralista americana de l’època. Col·laboracions de luxe: L'Andrés recorda que la factoria Walt Disney va participar en la creació dels efectes visuals especialment per a les seqüències del monstre invisible. Pròximes Projeccions i Música Es fa un repàs de la cartellera final de la temporada 2004-2005: La plaça del diamant: Versió cinematogràfica de Francesc Betriu amb Sílvia Munt i Lluís Homar. Ricardo III: Adaptació de l'obra de Shakespeare. Shine: Biografia del pianista David Helfgott, destacat per la seva intuïció musical malgrat els seus problemes de salut. Isadora Duncan: Film sobre la mítica ballarina i el seu temperament únic. "No és un adeu, és un a reveure; agraïm la paciència dels oïdors i esperem haver-los fet passar estones agradables." L'episodi clou amb la música de Jordi Freixes, concretament una versió polifònica del tema principal de Star Wars.
16 de febr. del 2005
11'
Música i Cinema: El Graduat i Orfeo Negro
Cinema i Sensibilitat Musical En aquesta conversa, els interlocutors exploren la profunda connexió entre les bandes sonores i l'experiència cinematogràfica, centrant-se en el treball del músic Jordi Freixa, qui ha gravat un disc amb 20 temes clàssics del cinema. El Graduat i Simon & Garfunkel El primer tema destacat és The Sound of Silence (el ritme del silenci), de la pel·lícula El graduado. Es destaquen diversos punts: * La qualitat excepcional de tota la banda sonora de Simon & Garfunkel. * La tria personal de Freixa motivada per la influència del seu pare, qui era director d'orquestra. * L'ús curiós d'aquesta melodia en contextos religiosos amb lletres adaptades. "Sempre hi ha una cosa oculta, una cosa profunda, que ens fa fer unes tries dels nostres camins amb la vida." Orfeo Negro i la Bossa Nova La segona part de l'episodi se centra en la pel·lícula Orfeo Negro i el seu tema Manhã de Carnaval: * Es descriu com una obra mestra dels anys 60 que feia aflorar una sensibilitat especial. * S'evoca el seu èxit a les sales de ball, on era una peça imprescindible interpretada tant de forma instrumental com cantada. * Es subratlla que cada pel·lícula aporta el seu propi missatge i que la combinació de cinema i música fa vibrar l'espectador de manera única.
16 de febr. del 2005
21'
Comiat de la Temporada: El Millor de 'No tenim criteri'
Un Adéu Especial a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui marca el final de temporada de la secció de ràdio més imprevisible: No tenim criteri. Els col·laboradors Marc Albert i Albert Punyat, acompanyats per la presentadora Núria, ofereixen un programa carregat de nostàlgia, humor i regals per a la seva audiència fidel. Premis i Interacció amb l'Audiència Per celebrar aquesta cloenda, s'ha obert un concurs on els oients han pogut trucar per guanyar material de platja de l'emissora. Els premis incloïen: Un parasol vermell gegant. Un matalàs inflable taronja. Gorres signades pels protagonistes. Durant el programa, l'Ariadna (una estudiant que acabava de fer un examen de comunicació no verbal) i el David (un oient poeta que ha declamat uns versos en directe) han estat els afortunats guanyadors d'aquests obsequis. Records i Moments Estel·lars Els col·laboradors han fet un repàs als 31 programes emesos, recordant moments clau com: El primer dia d'en Marc, marcat pels nervis i la suor. Les col·laboracions del Javi Fossa i les seves connexions des de Madrid o Barcelona. L'aparició de personatges singulars com l'enigmàtic Abel o les referències a la jefa de la redacció, la Mercè Martoré. Preguntes existencials sobre si els peixos beuen aigua o per què la sang dels reis és "blava". "Ens trobàvem gent pel carrer que ens demanava: 'Torneu, si us plau, que necessitem sentir-vos per la ràdio'." Futur de la Secció Tot i que el programa fa una pausa per l'estiu, els col·laboradors han expressat la seva ferma voluntat de tornar a l'octubre. Han assegurat que encara tenen moltes preguntes pendents i tota la creativitat del món per seguir sorprenent l'audiència, malgrat l'escepticisme inicial de la Núria sobre la falta de contingut nou.
16 de febr. del 2005
10'
Anàlisi de 'La colina de l'Adiós' i la seva banda sonora
El romanticisme de Henry King i la música de cinema En aquesta conversa, s'analitza la figura del director de cinema Henry King, un dels pilars de la Fox durant tres dècades, i la seva emblemàtica pel·lícula La colina de l'Adiós (1955). La xerrada se centra en la importància de la seva banda sonora, adaptada pel músic Jordi Freixas amb el seu grup FanFan. La pel·lícula: 'La colina de l'Adiós' El film, protagonitzat per William Holden i Jennifer Jones, narra una història d'amor marcada per dificultats socials: Argument: Un periodista nord-americà destinat a Orient s'enamora d'una dona euroasiàtica. Conflicte: Les barreres culturals i familiars de la societat oriental que no accepten la relació amb un occidental. Simbolisme: El títol fa referència a un turó on la parella viu els seus moments més íntims i romàntics amb vistes a la ciutat i el port. La música: 'L'amor és algo meravellós' La cançó principal, coneguda universalment com Love is a Many-Splendored Thing, és el fil conductor de l'obra: És una melodia de gran sensibilitat i sentimentalisme que fa vibrar l'espectador. Segons els tertulians, és un d'aquells casos on la cançó ha eclipsat fins i tot la memòria de la pròpia pel·lícula. "El títol de la cançó ja ho defineix tot." Per tancar el programa, es decideix fer un contrast emocional passant del romanticisme extrem a un to més festiu amb el clàssic de Henry Mancini, la Pantera Rosa.
16 de febr. del 2005
9'
Música i iconografia amb Jordi Freixas i Fan Fan Show
Cinema, música i iconografia religiosa En aquesta conversa s'explora la faceta polifacètica de l'artista Jordi Freixas, destacant el seu treball tant en la fotografia religiosa com en la interpretació musical de bandes sonores. El diàleg transcorre en un ambient distès, celebrant la trajectòria de Freixas i la seva capacitat per tocar diversos àmbits culturals. L'exposició sobre la Setmana Santa de Tarragona Jordi Freixas presenta una exposició fotogràfica durant tot el mes de juny centrada en la iconografia de la Setmana Santa de Tarragona. Els punts clau de la mostra són: * Equitat representativa: S'hi inclouen imatges de totes les confraries de la ciutat per evitar greuges comparatius. * Relat bíblic: Les fotografies van acompanyades de cites bíbliques, narrant des de l'entrada a Jerusalem fins a la Resurrecció. * Aproximació visual: L'objectiu és permetre a l'espectador veure de prop el detall de cada pas de la processó del Divendres Sant. Homenatge a Glenn Miller i la pel·lícula "Música i Llàgrimes" El programa destaca la projecció de la pel·lícula The Glenn Miller Story (Música i Llàgrimes) a l'Antiga Audiència. Es discuteix la gran influència de Glenn Miller en la cultura popular i el cinema: * L'himne d'una època: El tema In the Mood (En forma) s'utilitza constantment en el cinema per ambientar escenes dels anys 40. * Origen del Rock and Roll: Es menciona una dada curiosa segons la qual l'estructura d'acords de In the Mood va inspirar el rock clàssic d'artistes com Elvis Presley. Interpretació del grup Fan Fan Show El grup de Freixas, Fan Fan Show, presenta la seva versió del tema Moonlight Serenade (Serenata al clar de lluna), escollida pel seu caràcter romàntic. "Vaig triar aquesta cançó més romàntica perquè em va agradar més per al treball del CD de música de pel·lícules." El nom del grup, Fan Fan, prové de personatges d'historietes clàssiques publicades a revistes com El Patufet, ja que buscaven un nom que funcionés més enllà de l'àmbit català.
16 de febr. del 2005
11'
Cicle de cinema clàssic: De Shakespeare a Casablanca
El cinema a l'Antiga Audiència i el cicle de Shakespeare L'espai de cinema de l'Antiga Audiència continua la seva programació habitual de dimarts i dijous. En aquesta sessió s'ha destacat la projecció de la versió de William Shakespeare, Romeo i Julieta (1996), dirigida per Baz Luhrmann. Tot i mantenir el guió i els diàlegs idèntics a l'obra original, aquesta producció es caracteritza per una ambientació moderna i eclèctica: * Ús d'armes de foc en lloc d'espases. * Estètica de bandes rivals en un entorn urbà. * Una proposta visualment potent per apropar el clàssic al públic contemporani. La música de cinema amb Jordi Freixa El programa ha comptat amb la presència de Jordi Freixa, director del grup Fan Fan, qui ha presentat el seu treball d'arranjaments musicals sobre bandes sonores clàssiques. S'ha posat un focus especial en la pel·lícula Casablanca i una curiositat musical poc coneguda: "Tothom coneix la clàssica escena de 'toca-la de nou, Sam', però poca gent recorda que el tema que ballen Bogart i Bergman a l'última nit a París és 'Perfidia'." Actors secundaris de luxe a Casablanca S'ha reivindicat la figura d'actors que sovint queden a l'ombra de les estrelles principals (Humphrey Bogart i Ingrid Bergman): Conrad Veidt: Conegut pel seu paper com el Major Strasser, va ser un actor prolífic des de l'època del cinema mut, participant en obres cabdals com El gabinet del Dr. Caligari. Peter Lorre: Recordat per la seva interpretació de l'assassí a M, el vampir de Düsseldorf, a Casablanca dóna vida al personatge d'Ugarte, consolidant-se com una icona del cinema negre.