Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

85-96 de 582
  • 10'

    L'art de pintar i les anècdotes de l'avi Ramon

    Tancament de l'any i reflexions artístiques L'episodi marca l'última trobada de l'any 2005 amb l'avi Ramon, que s'acomiada temporalment de la ràdio per anar de vacances i «agafar aires nous». La conversa gira al voltant de la seva faceta com a pintor i la seva exposició actual a l'Ateneu de Tarragona, on té exposades unes 45 obres. La sensibilitat en la pintura L'avi Ramon reflexiona sobre què fa que un quadre agradi a algú que no n'és expert. Segons ell, la clau no és la tècnica, sinó la capacitat de l'espectador per captar l'interior del pintor. Els punts clau d'aquesta visió són: El pintor transporta el seu sentiment i moment vital al paisatge. No cal ser un crític d'art professional per valorar una obra; només cal tenir sensibilitat artística. L'art permet redescobrir i embellir racons quotidians que sovint passen desapercebuts. Anècdotes del món de l'art La conversa s'omple d'històries personals sobre la convivència entre artistes i la relació amb les obres a casa: Reconstrucció emocional: L'avi explica com va pintar el mas dels seus avis a Vimbodí, reconstruint-lo des de la memòria a partir d'unes runes i afegint-hi detalls com el seu gos. Intercanvi i compromisos: Menciona la complexitat d'intercanviar quadres amb altres pintors i el compromís compromès de penjar a casa obres regalades per amics quan aquests venen de visita. Egos i gelosia: Relata anècdotes divertides i tenses sobre pintors que mouen o treuen quadres d'altres en les exposicions col·lectives per qüestions de llum o simple enveja. "Aquella persona que no n'entén de pintura pot ser una bona crítica donant valor al pintor perquè ha captat un moment de la vida." Acomiadament i retorn L'entrevista finalitza amb els millors desitjos per a les festes de Nadal i la promesa de tornar el dia 9 de gener per comentar els resultats de l'exposició i continuar amb les xerrades habituals.

  • 8'

    Evolució de les confiteries a Tarragona des del 1934

    Transformació del sector de la pastisseria a Tarragona L'Avi Ramon repassa la història de les confiteries i pastisseries de Tarragona a partir d'un document del gremi de confiters de l'any 1934. La conversa destaca com ha canviat el comerç local i la manera de consumir dolços al llarg de les dècades. Els establiments històrics Es fa un recompte detallat de les confiteries que existien durant la República (1934), moltes d'elles situades a la Rambla (anomenada llavors 14 d'Abril) i al nucli antic: * Josep Martorell (carrer Merceria) i Josep Pasqual (carrer Major). * Casa Palà, Casa Requesens i Josep Toset. * Negocis que encara perduren o són recordats com Pastisseria Palau i Pastisseria Vivert (que va celebrar el 75è aniversari). Canvis en el model de negoci L'entrevista analitza la pèrdua de l'especialització en favor de la hibridació: * Forns de pa que ara venen pastes i actuen com a pastisseries. * Cafeteries que incorporen degustació de dolços. * La irrupció dels supermercats amb seccions de pastisseria industrial. L'especialització i el tracte humà Malgrat la competència, es reivindica el valor de l'artesania i el producte singular: * Cada pastisseria tenia la seva especialitat (els vivertins de la Vivert, el tortell de Reis de la Rebassó, els xuts o la xocolata especial). * La importància de mimar el client i oferir un tracte personalitzat que no es troba a les grans superfícies. "Cadascú té el seu punt de la seva cosa... la gràcia és això: de mimar una miqueta el que fas." La percepció a través dels ulls Es reflexiona sobre com el menjar entra primer per la vista. Es posa l'exemple dels torrons artesans i es tanca amb una anècdota sobre la reticència a tastar aliments per l'aspecte, com els musclos o els caragols, fins que finalment es descobreix el seu gust.

  • 8'

    Entrevista a l'Avi Ramon i l'artista Camarassa

    El valor de l'artista i la cultura a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon presenta un convidat especial, l'amic Camarassa, destacant la seva faceta com a artista i pintor per sobre del seu càrrec com a president de l'Ateneu de Tarragona. La tertúlia gira al voltant de la importància de donar a conèixer el talent local i les dificultats de trobar espais expositius adequats a la ciutat. L'exposició "Una mica de tot" Camarassa presenta la seva mostra actual a l'Ateneu, una col·lecció que destaca per la seva diversitat tècnica. Els punts clau de la seva obra són: * Varietat de mètodes: Ús de tinta, pastel, oli i tècniques mixtes. * Formats diversos: Obres que van des de mides petites (20x20) fins a formats més grossos. * Trajectòria: Malgrat la seva modèstia, fa aproximadament 20 anys que es dedica a la pintura, impulsat originalment per la insistència d'amics. La història de la pintura monumental a la ciutat Es recorda com va sorgir la iniciativa de la pintura monumental i turística a Tarragona, una proposta que va néixer per trencar amb els temes clàssics (bodegons) i centrar-se en el patrimoni de la ciutat. "El pintor és com aquell alcohol o drogadicta, està enganxat. El pintor igual a les 10 o a les 12 de la nit ja té el llapis a la mà fent un apunt." Reivindicació d'espais culturals Es fa una crítica a la manca de sales municipals o espais institucionals per als artistes locals. S'agraeix la col·laboració del Port de Tarragona per cedir el Tinglado, però es lamenta que molts pintors hagin d'acabar exposant en llocs poc adequats com bars o granges on l'obra no llueix correctament.

  • 10'

    Memòries de la Rambla, el Nadal i el civisme

    Nostàlgia i transformació de Tarragona L'episodi presenta una conversa pausada on l'Avi Ramon recorda com ha canviat la ciutat de Tarragona, especialment durant les festes de Nadal. El diàleg transita des dels records del mercat d'aviram fins a una crítica constructiva sobre la gestió urbana i el civisme actual. La Fira de Nadal i els canvis urbans Es recorda l'antiga fira que es feia a la Plaça de la Font abans de les seves múltiples reformes. Es destaca la desaparició del Gall dindi viu com a element central del Nadal; abans era una festa veure'ls, mentre que ara es venen ja preparats i tallats. Es critica la transformació de la Rambla, lamentant especialment la pèrdua dels antics plataners que donaven ombra i servien per penjar fanalets durant les revetlles. Urbanisme i propostes per a la ciutat L'Avi Ramon explica una anècdota sobre la construcció del pàrquing al final de la Rambla: ell va proposar un pas soterrani cap a la Plaça Imperial Tàrraco per millorar la seguretat dels vianants i evitar semàfors, però la idea va ser rebutjada pel cost i la gestió. S'analitza el fracàs d'alguns projectes de replantació d'arbres, on no es va calcular l'espai necessari a les voreres, obligant a arrencar-los posteriorment. Una reflexió sobre el civisme i el respecte Els interlocutors debaten sobre la falta de cura pel mobiliari públic, les pintades a les parets i l'excés de permissivitat dels pares amb els nens. Es conclou amb una distinció filosòfica entre educació i valors: "Jo trobo més important el respecte que l'educació. Perquè l'educació es pot tenir, però el respecte és el principal de tot." L'episodi tanca amb la promesa de continuar parlant de les festes de Nadal en la propera trobada.

  • 9'

    Loteria, Fires de Nadal i Tradicions de l'Avi Ramon

    Conversa sobre la Fatídica Sort i el Nadal L'Avi Ramon comparteix les seves reflexions sobre l'arribada del Nadal, centrant-se en la dualitat entre la salut i la sort que marca el sorteig de la loteria del 22 de desembre. La Suada Loteria i les seves Conseqüències El dilema del guanyador: Es comenta el cas d'un home que va guanyar 45 milions d'euros i ha desaparegut. L'Avi Ramon reflexiona sobre com els diners poden canviar les relacions familiars i d'amistat. La pèrdua d'anonimat: Encara que es vulgui ocultar, "es nota" quan algú té diners, i la confiança sovint fa que la notícia s'escampi ràpidament. L'anècdota de l'excursió: L'Avi explica amb humor com, en guanyar un petit premi en una excursió, li van fer pagar els cafès de tothom. Les Fires de Nadal i el Patrimoni de Tarragona La conversa es desplaça cap a les celebracions locals a llocs emblemàtics de la ciutat: * Ubicacions històriques: Es recorda el paper de la Plaça de la Font, el Carrer Merceria i la Rambla com a epicentres de la festa i el comerç tradicional. * Transformació urbana: Es discuteix com la Plaça de la Font s'ha convertit en un espai purament turístic i ple de terrasses, perdent part de l'essència de mercat que tenia antigament. Del Pessebre al Negoci: El Caganer i el Tió Evolució del Caganer: El que era una figura humorística i discreta del pessebre s'ha convertit en un negoci global basat en el col·leccionisme de cares de famosos. El Cagatió: L'Avi reivindica la innocència del Tió de Nadal, recordant la il·lusió de picar el tronc per rebre dolços i carbó de sucre. "Aquesta confiança és la pitjor que hi ha... i quan t'adones ja s'ha escampat i tens una cua a la porta de casa que tira d'esquena."

  • 8'

    Memòries de la postguerra a Tarragona amb l'Avi Ramon

    En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix records personals de la postguerra a la ciutat de Tarragona, destacant la diferència entre la història estudiada i la història viscuda. El relat se centra en la situació dels presoners i la transformació urbana del carrer Rovira i Virgili. Punts clau de la xerrada La història viscuda: L'avi emfatitza que el seu relat no prové de llibres, sinó de la seva pròpia experiència i memòria, tot i el risc d'equivocar-se en dates concretes. Els centres de reclusió: Es descriu la situació a les Monges de la Vetlla i la presó de Pilats. Molts dels reclusos no eren militars ni culpables de delictes, sinó joves atrapats pel context bèl·lic o víctimes de denúncies per enveges personals i odis polítics. Solidaritat ciutadana: Els presoners llançaven paperets per les finestres demanant que algú avisés les seves famílies. La gent del carrer, malgrat el perill, recollia aquestes notes per ajudar-los. La reconstrucció de Tarragona: Després dels bombardeigs, grups de presoners voluntaris i soldats netejaven la runa dels carrers amb pales i carros. Aquesta tasca permetia el contacte amb la família, que sovint els portava menjar sota la mirada permissiva dels guardes. "La meva història és aquesta, la viscuda. Puc equivocar-me amb un nom o una data, però és la que tinc a la memòria." Transformació urbana L'Avi Ramon recorda quan la zona de l'actual carrer Rovira i Virgili eren tot horts i finques que arribaven fins al gimnàstic, espais que van desaparèixer amb l'obertura de nous carrers i la construcció de casernes durant i després de la guerra.

  • 8'

    Records de Tarragona: de les presons al Nadal

    Memòria d'una època passada a Tarragona En aquesta conversa, s'explora el contrast entre els records durs de la postguerra i l'alegria de les festes de Nadal que s'apropen. El protagonista comparteix les seves reflexions sobre com el pas del temps i la memòria influeixen en el benestar emocional, destacant la importància de transmetre aquestes experiències vitals a les noves generacions. De les presons a la modernitat Es recorda l'antic centre de concentració de Pilats a Tarragona, on la gent vivia amuntegada en condicions precàries, un contrast fort amb l'actual visió turística de les bòvades. Es reflexiona sobre el paper de l'avi en la família actual: d'un element fort i referent a ser algú que, a vegades, queda apartat de la dinàmica moderna. Es critica la desconnexió de la joventut amb l'origen dels aliments (com el cas dels nens que creuen que la llet surt del cartró). La quotidianitat i la salut Es recorda l'antiga venda de llet a peu de carrer amb les letxeres, on la llet era natural i feia nata, davant la hiper-regulació i els medicaments actuals. L'interlocutor explica la seva experiència personal amb la salut i els assaigs clínics, ironitzant sobre els prospectes i els efectes secundaris de la medicina moderna. "L'avi era un element fort dintre la família. Ara sembla que l'avi és un element més... que a vegades t'has d'apartar." Expectatives de Nadal La conversa tanca amb un to més positiu, convidant a visitar la Rambla de Tarragona, ja engalanada per a les festes, amb les parades de pessebres, caganers i arbres de Nadal, deixant per al proper dia el debat sobre les supersticions i la loteria.

  • 8'

    Memòries de la postguerra a Tarragona amb l'avi Ramon

    Recordant la Tarragona del passat L'avi Ramon comparteix una conversa plena de nostàlgia i detalls històrics sobre la vida quotidiana a Tarragona durant la postguerra. El diàleg s'inicia amb el record de la plaça del Rei i la necessitat d'anar a buscar aigua a les fonts públiques quan el subministrament a les cases era insuficient. Les normes estrictes i el militarisme Un dels punts centrals de la conversa és la descripció de la plaça Verdaguer i l'antic quartel militar. L'avi recorda l'estrictes que eren les normes socials influenciades pel règim: Aturada obligatòria: Tothom s'havia d'aturar i posar-se en firmes quan sonava l'himne nacional durant l'aixecament o la baixada de la bandera. Sense excuses: No importava si es tenia pressa per anar a la feina o agafar el tren; saltar-se aquesta norma comportava esbroncades o problemes greus. El paper dels "més papistes que el Papa": Persones que volien demostrar el seu fervor polític vigilant i recriminant els altres. "En aquelles èpoques les excuses no existien." Formació, oficis i aprenentatge L'avi reflexiona sobre les diferències entre el sistema educatiu i laboral d'aquell temps i l'actual: Aprenentatge prematur: Als 14 anys, els joves ja entraven als tallers com a aprenents, cosa que els permetia convertir-se en oficials experts amb molta experiència pràctica. Pèrdua de l'ofici tècnic: Es lamenta que avui dia es prefereixi canviar peces senceres o comprar aparells nous en lloc de reparar-los, a causa de la falta de mans tècniques amb experiència real. Instrucció i doctrina: Recorda com a l'Escola del Treball, a més de gimnàstica, rebien xerrades amb una forta càrrega ideològica i religiosa on se'ls obligava a saludar amb el braç enlaire. La repressió i les presons Finalment, es fa un breu repàs als centres de reclusió que hi havia a la ciutat, com la torre de Pilats (per a penes de mort) i altres indrets com la Punxa o el convent del Carme, on es classificava els presos segons la seva graduació militar o intel·lectual durant la guerra.

  • 7'

    Memòria de les fonts perdudes de Tarragona

    La desaparició del patrimoni hídric urbà En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat el paisatge urbà de Tarragona, centrant-se específicament en la gran quantitat de fonts públiques que han anat desapareguent amb el pas dels anys. Es destaca que antigament les fonts no eren només elements decoratius, sinó punts vitals on la gent anava a beure directament quan tenia set, abans de la generalització de l'aigua embotellada. Un recorregut per la nostàlgia local L'Avi Ramon fa un repàs detallat de diverses ubicacions on abans es podien trobar aquests punts d'aigua: Plaça del Rei: Una font que abans era un punt de referència constant. Carrer Santana i carrer Granada: Fonts de barri que formaven part del dia a dia dels veïns. Avinguda Catalunya i Saavedra: Zones que han sofert grans transformacions urbanístiques. Plaça dels Infants i el Serrallo: Punts estratègics propers al port i a centres educatius. Carrer Barcelona: On antigament s'ubicava el mercat. Conservació i vandalisme La conversa també aborda la instal·lació de noves fonts modernes, com la de l'estació, però amb un cert escepticisme respecte a la seva durabilitat i al risc de vandalisme. L'Avi Ramon recorda haver intervingut personalment per evitar que es tragués la font de la Plaça del Pallol, destacant-ne la seva importància històrica i social per a la gent que tornava de caminar de l'Oliva. "És curiós que hi ha coses que les tens i llavors passen les pressegudes i passes, passes i no te'n recollis. Llavors dius, ara vaig a mirar això. I llavors, quan vas mirant, dius, sí que falta això, sí que falta allò."

  • 9'

    Ponts festius, anècdotes i la picardia de les aparences

    Conversa sobre la quotidianitat i la picaresca humana En aquesta tertúlia, en Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre diversos aspectes de la vida diària, centrant-se especialment en l'arribada dels ponts festius de desembre (dia 6 i 8) i com aquests afecten el ritme del país i les relacions familiars. Els reptes del pont festiu Es debat com la concentració de dies festius pot convertir-se, paradoxalment, en un mal de cap per a moltes famílies: * Logística i consumisme: La pressió per fer reserves, anar a grans superfícies i preparar les festes de Nadal amb massa antelació. * Relacions familiars: El desgast que suposa tenir els fills a casa i el reconeixement de la tasca sovint infravalorada dels professors. * Pressió econòmica: Les demandes de diners i l'ús dels vehicles familiars per part dels joves. L'art de l'aparença i la juguesca L'avi Ramon comparteix anècdotes personals sobre com la gent intenta projectar una imatge de riquesa o sofisticació que no sempre és real: 1. Vacances fictícies: Persones que demanen que s'enviïn postals des d'altres països per fer creure que estan de viatge mentre es queden a casa. 2. Souvenirs falsos: En Ramon explica com, en el seu antic taller de ceràmica, va haver de fabricar peces suposadament portades de Portugal per a un client que no volia carregar pes durant el viatge. 3. Presumir a la plaça: L'anècdota de la senyora que renyava la carnissera per una carn que era la de sempre, només per aparentar davant d'una veïna. "A la vida, a vegades, rius interiorment quan te diuen coses o veus coses... s'ha fixat que cada vegada que volem presumir d'alguna cosa sempre és a l'inrevés?" Reflexió final La conversa conclou amb una mirada amable sobre la condició humana. En Ramon convida a riure's d'aquestes situacions i destaca que la millor font d'inspiració per als escriptors és, precisament, l'observació de la gent i les seves petites punyeteries.

  • 8'

    Memòries de la Costa, les Havaneres i la Burgesia

    Records de la Costa Catalana i la Tradició En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i detallada de l'evolució del litoral català, començant per la seva passió per les havaneres. El diàleg transita des de la tradició musical fins a la transformació urbanística de la Costa Brava i la Costa Daurada. L'encant de les havaneres L'avi destaca la peça "El meu avi" i recorda amb entusiasme la seva assistència a festivals. Esmenta la curiositat de sentir havaneres en diversos idiomes i estils internacionals. Recorda les cantades típiques a la platja, amb la gent en barques, un espectacle molt popular a les zones de Girona. Transformació del paisatge i turisme Es lamenta que la Costa Brava s'hagi bolcat excessivament al turisme, perdent part de la seva essència verge i rocosa. Fa una comparativa amb la Costa Daurada, destacant l'encant de Tarragona i Salou, on tradicionalment estiuejava la gent de Saragossa. "La Costa Brava ara s'ha anat també en pla turista... s'ha anat desfent, desfent." Vila i Burgesia: Les "Torres" d'estiueig Es descriu com la burgesia de l'època (com els indians) construïa grans xalets o "torres" a llocs com Torredembarra o el Pla de Santa Maria. Es menciona la decadència de grans patrimonis, com el de la família Castellarnau a Vilafortuny, a causa dels canvis generacionals i les herències. L'avi subratlla que moltes propietats històriques s'han perdut o fragmentat perquè els hereus ja no tenen la mateixa cura que els fundadors.

  • 8'

    Història del Canal de Reus i el Turisme a Tarragona

    Una Conversa sobre Història i Identitat Local L'episodi comença amb una reflexió informal sobre l'arribada del mes de desembre i la varietat de torrons actuals, però ràpidament deriva cap a temes de memòria històrica local, comparant les ambicions de Reus i Tarragona. El Projecte del Canal Reus-Salou L'avi Ramon recorda una iniciativa històrica de Reus que pretenia construir un canal fluvial per connectar la ciutat amb el port de Salou. L'objectiu era competir amb el port de Tarragona, ja que Reus necessitava una sortida directa al mar per al transport de mercaderies. Es destaca la capacitat dels reusencs per "vendre la seva ciutat", utilitzant qualsevol excusa per aparèixer a la premsa i promocionar-se. Salou era, en aquella època, un punt comercial gairebé tan rellevant com Tarragona per a l'embarcament de productes. El Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona La conversa fa un gir cap a la història de l'associacionisme a Tarragona, centrant-se en el Sindicat d'Iniciativa i Turisme, creat el 1910. Va ser una de les primeres entitats turístiques d'Espanya (després de Sant Sebastià). Impulsors desinteressats: Figures com l'escultor Ripoll hi treballaven "per amor a l'art", sense cobrar, amb l'objectiu de promocionar la ciutat. Fites importants: Van organitzar la primera Cavalcada de Reis (on els participants es pintaven amb carbó de suro), trobades internacionals d'Esperanto i la commemoració del centenari de l'ocupació francesa. "Eren uns tarragonins que sentien Tarragona i es pogaven per Tarragona." Reflexió sobre el Voluntariat i el Temps L'avi compara l'esperit d'aquella època amb l'actual, assenyalant que, tot i que l'esperit cultural encara existeix, les circumstàncies econòmiques i laborals actuals fan difícil que la gent dediqui tant de temps de forma altruista com feien els fundadors del sindicat.