Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

97-108 de 582
  • 8'

    Records de Tarragona: Vi, Pescadors i Picaresca

    Records de la Tarragona d'Abans En aquesta conversa distesa de dilluns, l'Avi Ramon comparteix records personals i anècdotes sobre la vida quotidiana a la Part Alta de Tarragona i el barri del Serrallo, posant èmfasi en la convivència i les tradicions de l'època. Els Jocs i la Verema Tot i que no era gaire jugador, l'avi recorda jocs de cartes clàssics com la botifarra, el solitari i l'expressió de "cantar les 40". Es descriu el procés artesanal de fer el vi: la gent xafava el raïm descalça en soterranis amb terra de ciment, usant cordes per no relliscar. La generositat d'abans: els pagesos que passaven amb els carros carregats sovint oferien raïm o vi als veïns sense esperar res a canvi. El Serrallo i la Picaresca del Peix "Abans els pescadors, quan treien les caixes, si anava un conegut i treia el mocador, li donaven un croat de peix. Era una cosa normal." L'avi lamenta com l'abús d'aquesta confiança va obligar a tancar el pòsit i posar guàrdies, ja que el que era un favor es va convertir en un negoci per a alguns. La Picaresca i la Sanitat Es parla obertament de les cases de prostitució declarades a la Part Alta, com la coneguda Calacarola. Es destaca el control sanitari rigorós d'aquell temps: les dones havien d'anar dos cops per setmana a Sanitat (al Camp de Mart) per certificar que estaven sanes. S'expliquen anècdotes divertides sobre el xoc visual entre aquestes noies i els seminaristes que baixaven pel Portal del Roser.

  • 8'

    Memòries de la Tarragona d'abans: Vida i costums

    La vida quotidiana a la Tarragona històrica En aquesta conversa, es fa un repàs nostàlgic i detallat de com era la vida quotidiana a la Tarragona d'abans, centrant-se en els costums, el comerç de proximitat i les dificultats de l'època per mantenir els productes frescos. L'arribada dels mariners i la Part Alta Es descriu l'ambient de la Part Alta quan arribaven vaixells al port (americans, francesos, etc.). Els mariners buscaven zones d'oci com Sant Francesc o el carrer de Sant Domènec, conegut popularment com el "niu". * Es menciona la conflictivitat amb els "xulets" locals que sovint acabava en baralles. * La necessitat de patrulles de vigilància pròpies dels vaixells per controlar la situació. Els animals i el subministrament de llet Un dels punts clau és el record de quan els animals encara formaven part del paisatge urbà: - El trasllat de ramats de cabres i ovelles cap al matadero (escorxador). - L'existència de vaqueries i llocs per munyir directament al centre de la ciutat. - El costum de baixar al carrer amb una lletxera per comprar llet acabada de munyir, destacant la diferència de gust amb la llet actual. La conservació dels aliments Abans de l'electricitat generalitzada, els mètodes de conservació eren molt diferents: - Les fresqueres: Gàbies de tela metàl·lica que es penjaven a l'exterior. - Les neveres de gel: Mobles de fusta on es posaven barres de gel comprades al carrer. - L'ús del càntir al balcó durant la nit per refrescar l'aigua. "Abans hi havia la nevera de fusta de gel... passaven unes barres de gel, un quart de gel, mitja barra, depèn de la nevera que tenies."

  • 9'

    Memòries i anècdotes del carrer Cavallers de Tarragona

    Records del Carrer Cavallers i la seva evolució En aquesta conversa, es fa un recorregut nostàlgic per la història viva de Tarragona, centrant-se especialment en el carrer Cavallers. Els interlocutors recorden com era la vida quotidiana i els establiments que definien el caràcter d'aquesta zona del nucli antic. Establiments emblemàtics i vida comercial Es mencionen diversos llocs que han canviat amb el temps: - L'antic forn que més tard es va convertir en el restaurant Merlot. - El Rancho Grande, una bodega típica on la gent es reunia per compartir un porronet de mosquatell amb avellanes i ametlles torrades, lluny dels costums actuals de cerveses i whiskys. - La quadra del Trip, un espai de grans dimensions on es guardaven cavalls. - La lampisteria Guinobar, un negoci gairebé centenari que ara acull una bodega. Espectacles tradicionals i anècdotes Un dels records més vius és el pas dels cavalls guarnits que es dirigien a la plaça de toros des del carrer Cavallers, passant pel Pallol. Segons els testimonis, era un espectacle visual i sonor únic gràcies als adoquins i les campanes dels animals. "Tot el tors de carrer Cavallers... les campanes... era com un espectacle veure passar els cavalls." La Festa de Santa Llúcia i les modistetes Es recorda amb especial afecte la celebració de Santa Llúcia, patrona de les modistetes. En aquella època, Tarragona bullia d'activitat relacionada amb la costura: - Les noies i mestresses es reunien a l'església de Sant Miquel per a la missa. - La concentració de joves aprenentes (de 15 a 17 anys) i les oficials grans omplia de vida i de cert "perill" (en referència a la gresca) els carrers del voltant. - La festa servia per a moltes noies de barris com el Serrallo o el carrer Unió per descobrir racons del casc antic que normalment no visitaven per cert recel o ignorància.

  • 8'

    Vivències i seguretat als carrers de la Tarragona antiga

    Història viva i seguretat ciutadana En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix els seus records sobre la configuració i la vida quotidiana de la Part Alta de Tarragona, comparant-la amb la realitat actual. El diàleg transita des d'esdeveniments històrics fins a la percepció de la justícia i la seguretat en els nostres dies. El carrer Cavallers i l'arribada de la relíquia Es destaca la importància històrica del carrer Cavallers, recordant el moment en què la relíquia de Santa Tecla va entrar a la ciutat per la baixada del Roser: El carrer estava ple de cases senyorials com la de Castellarnau. En una època sense electricitat, la il·luminació es feia mitjançant torxes. Encara avui es poden veure els ferros que les sostenien en algunes cantonades. Justícia, seguretat i personatges d'abans L'Avi Ramon reflexiona sobre la reincidència delictiva i la pèrdua de figures clau en el control dels barris: Expressa la seva frustració davant la llei actual, on els delictes menors no comporten presó malgrat la reincidència. Es reivindica la figura del sereno, qui portava les claus i obria les portes a canvi d'una propina, i la del vigilant, una figura oficial. Subratlla la proximitat de l'urbà de barri, que coneixia tots els veïns i mantenia l'ordre de manera més personal. "Abans la llei era molt més dura i la gent es coneixia; els carrers es vigilaven els uns als altres."

  • 7'

    Records de la Tarragona antiga i el barri dels pagesos

    Memòries de la Part Alta de Tarragona L'Avi Ramon comparteix una crònica viva sobre la configuració arquitectònica i social de la Tarragona antiga, centrant-se en la riquesa dels patis i la vida quotidiana dels pagesos al centre històric. Arquitectura de Pedigrí i Espais Verds Es descriu el carrer Cavallers i la plaça Ripoll, on les cases senyorials destacaven pels seus jardins interiors i patis amb carrosses. L'existència de patis verds era un símbol de prestigi: > "Si no tenies un pati o un lloc així en pla verd, semblava que no fos una casa en pedigrí." Aquests espais formaven una xarxa de pulmons verds, gairebé com un parc de la ciutat amagat entre vivendes. La Vida a les Cases de Pagesos El barri estava habitat majoritàriament per pagesos. Les cases tenien una estructura funcional on la planta baixa servia d'estable per a cavalls i carros. Un detall curiós era la gestió de la calor: l'escalfor dels animals i les quadres ajudava a escalfar els pisos superiors. Es detalla la distribució típica: planta baixa per al bestiar, entresòl per a la vida diària (cuina i menjador) i planta superior per a les habitacions. Tradicions i Curiositats Locals L'embutada: Una tradició al carrer del Comte on es bevia vi directament d'un embut d'alumini que feia la funció de porró. Senyalització del vi: Els productors locals penjaven una branca de pi a la porta per indicar que venien vi de collita pròpia. Reconstrucció històrica: S'esmenta com, després de la destrucció de la ciutat pels francesos, es van reutilitzar pedres romanes i marbres del circ per a rehabilitar les cases.

  • 9'

    Memòria històrica: El carrer Cavallers i les cases nobles

    En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix records detallats sobre la configuració històrica del carrer Cavallers de Tarragona i les vivències quotidianes d'èpoques passades. La xerrada transita des d'anècdotes personals sobre la vellesa fins a una descripció minuciosa del patrimoni local. Reflexions sobre la vida i la societat L'inici de l'episodi se centra en una petita caiguda de l'avi, que serveix per reflexionar sobre el pas del temps i la picaresca humana. L'avi destaca que: * Moltes modes actuals, com les botigues de segona mà, ja existien antigament sota altres formes. * L'egoisme i l'enveja són trets humans constants que han marcat la història personal i col·lectiva. * > "Tot ja està inventat. El que passa és redescobrir-ho i tindre l'iniciativa." Recorregut pel carrer Cavallers L'avi situa l'oient a la Plaça del Pallol per iniciar un viatge visual per la banda dreta del carrer Cavallers, destacant edificis emblemàtics: Casa Castellarnau: Es mencionen els seus baixos, que antigament van allotjar tallers, i la seva estructura amb quadres i cotxeres per a carrosses. Casa d'Ixar: Es recorda el tràgic destí del seu propietari durant la guerra, víctima de les enveges més que dels ideals. Durant el conflicte, l'edifici va servir de refugi per a nens evacuats de Madrid. Casa Montoliu: Residència del marquès de Montoliu, on l'avi recorda una antiga bodega regentada per un tabaquer molt característic i un col·legi de noies situat als pisos superiors. L'era de les carrosses L'avi descriu com aquestes grans cases senyorials connectaven el carrer Cavallers amb el carrer Ferrers a través de patis interiors on es guardaven els cavalls i les carrosses, dibuixant una Tarragona noble i activa que avui ja ha desaparegut.

  • 8'

    Memòria viva del carrer Cavallers de Tarragona

    Recuerdos i història local de la Part Alta En aquesta conversa, l'Avi Ramon ens transporta al passat del carrer Cavallers de Tarragona, oferint una visió que va més enllà dels llibres d'història. El relat destaca el valor de l'experiència viscuda i l'observació directa per comprendre l'evolució d'una ciutat. L'estat actual i la nostàlgia L'autor expressa la seva enyorança en veure la degradació de certs edificis històrics. Es denuncia l'estat de la Casa Foixà, una antiga casa senyorial que actualment presenta perill d'ensorrament i està protegida per estructures de fusta provisionals. Es recorden detalls arquitectònics únics, com el sistema de calefacció d'aquesta casa, on la calor passava per l'interior de les parets. Comerços i vida social d'antany El recorregut pel carrer ens descobreix una activitat comercial vibrant i diversa que ha desaparegut o s'ha transformat: Botigues d'ultramarins: Establiments on es venia de tot, des d'escombres fins a sardines. El "penja i despenja": Un curiós antecedent de les botigues de segona mà dels anys 40, on la gent venia roba o sabates per poder comprar peces millors, com abrics o gabardines. Oficis tradicionals: S'esmenten fusters, lampistes, tallers de reparació de ràdios, bacallaneries i magatzems. Reflexions sobre el coneixement "La vida l'aprens amb llibres o viatjant... però a vegades el llibre no recull el que l'ull de qui ho ha viscut pot apreciar." L'Avi Ramon posa en valor la memòria oral i el fet de caminar pels carrers reconeixent on vivia cada veí i què passava en cada racó, una riquesa que sovint queda fora de les guies turístiques oficials.

  • 8'

    L'estraperlo i la vida quotidiana de postguerra

    L'estraperlo i la supervivència en la postguerra L'Avi Ramon relata les vivències d'una època marcada per l'escassetat de la postguerra espanyola, on l'estraperlo (mercat negre) era una eina fonamental per a la supervivència de moltes famílies. A través de les seves memòries, viatgem en trens de fusta entre Tortosa i Barcelona per descobrir els enginyosos mètodes de transport il·legal de mercaderies. Tècniques de transport ocult Els estraperlistes utilitzaven qualsevol recurs per evitar els controls policials a les estacions: El forat del vàter: Els trens antics descarregaven directament a la via. Els traficants penjaven bosses allargades d'arròs pel forat que, en punts calculats com el Prat de Llobregat, eren recollides abans d'arribar a la vigilància de Sants. Dipòsits d'aigua: Es buidaven els dipòsits dels trens per omplir-los de productes de contraban. Solidaritat militar: Ramon recorda com ell, anant d'uniforme, ajudava la gent del poble que portava menjar per a les seves famílies per evitar que la guàrdia els requisés el gènere. Cartilles de racionament i mercat negre El subministrament oficial es gestionava mitjançant les llibretes de racionament, però sovint eren insuficients: El tabac es convertia en una moneda de canvi molt potent, gairebé com una droga, que es bescanviava per sacs de patates o verdura. A Barcelona, el carrer Nou era un punt neuràlgic on la gent venia amb cistells i s'avisaven entre ells quan apareixia la policia. Hi havia una certa permissivitat o "consens" per part d'alguns guàrdies que, a causa de les baixes pagues, també havien de buscar-se la vida treballant al moll. Anecdotari tarragoní: Forners i boxejadors Ramon destaca curiositats locals de Tarragona, com la relació entre els forners i la boxa amateur de l'època, i la necessitat imperant de fer el pa a casa amb farina buscada sota mà per complementar el pa negre o de moresc que repartia l'Estat. "A vegades si es fan coses és perquè en part es consenteixen; unes vegades per no ser massa dur, d'altres per amistat o per no comprometre't."

  • 8'

    Civisme a Tarragona i records de l'extraperlo

    Reflexió sobre el civisme i la convivència En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora debaten sobre la importància de les minutesses o petits detalls del dia a dia que mantenen una ciutat neta i agradable. Es mostren crítics amb la falta d'educació de certs ciutadans a Tarragona: Manca de civisme: Expliquen anècdotes de persones que llencen deixalles (com caixes d'hamburgueses o bosses de brossa) al terra estant al costat mateix d'una paperera. Reaccions defensives: L'avi comenta que, sovint, quan es crida l'atenció amb bones paraules, la gent se sent ofesa en lloc de rectificar. Transport públic: Es parla del gest de cedir el seient a l'autobús, lamentant que ja no sigui una pràctica tan comuna i com això afecta la percepció de la pròpia edat. "Amb bones paraules se pot arreglar tot." Memòria històrica: L'època de l'extraperlo La segona part del diàleg es trasllada als records de la postguerra, un temps de necessitat on l'enginy i l'estraperlo eren claus per sobreviure: Bescanvi de proximitat: L'avi recorda com els pescadors que dormien a les coves del Llorito intercanviaven peix per ous o verdura amb els veïns de la zona del Gimnàstic. L'extraperlo organitzat: Es defineix com la venda "de sota mà" de productes prohibits o racionats. L'avi destaca que, mentre els petits s'exposaven a càstigs, els grans estraperlistes funcionaven com una màfia que subornava les autoritats. El transport del pa i l'arròs: Es descriu com la gent anava a l'Arboç o a Tortosa amb tren per portar productes bàsics a Barcelona, utilitzant amagatalls enginyosos als combois.

  • 7'

    Memòries de la Guerra Civil i Postguerra a Tarragona

    En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix records i anècdotes viscudes a Tarragona durant la Guerra Civil i els anys posteriors, destacant la supervivència i la picaresca de l'època. El Nàstic i l'incident al front de l'Ebre L'avi relata un episodi al camp del Gimnàstic de Tarragona, on durant un homenatge a una pianista local, un home va interrompre els discursos oficials per criticar els comandaments. El motiu era la desesperació per no tenir notícies del seu fill, que es trobava lluitant al Front de l'Ebre. Poc després d'aquest incident, es va cremar la grada de fusta de l'estadi, un fet que oficialment es va atribuir a una galleda de cigarrets, tot i que el misteri va quedar en l'aire. Defensa i vida quotidiana durant els bombardeigs Es descriu la situació de perill constant amb l'arribada de les bombes: * La Pava: Nom amb què es coneixia l'avió que venia de Mallorca per bombardejar la ciutat. * Senyals d'alarma: El toc de la campana Capona avisava la població del perill imminent. * Defenses improvisades: Es van instal·lar reflectors i armament lleuger al campanar de l'església de Sant Joan per intentar forçar els avions a volar més alt. L'ús de les esglésies i el saqueig Durant el conflicte, moltes esglésies van canviar la seva funció religiosa per convertir-se en magatzems o economats de la CNT-FAI: * L'església de Sant Joan servia d'economat. * L'església de Sant Agustí s'utilitzava per guardar queviures com sucre i farina. L'avi recorda amb ironia com, durant el buit de poder entre la retirada i l'entrada dels nacionals, molta gent va anar a saquejar aquests magatzems. Explica l'anècdota d'un home que va carregar un sac pesadíssim pensant que era sucre, només per descobrir en arribar a casa que era sal. Picaresca amb les targetes de racionament En els temps de postguerra marcats per l'escassetat, la població recorria a l'enginy per aconseguir més menjar: "Amb una miqueta de saliva i l'ungla... el tornaves a posar a lloc [el forat de la targeta] i anàvem a un altre forn per tenir una altra ració de pa." Aquesta picaresca permetia duplicar les racions de pa si aconseguien enganyar el sistema de marcatge de les targetes de racionament en diferents establiments.

  • 8'

    Picaresca, cinema i records de Tarragona amb l'avi Ramon

    Picaresca i llibertat sexual a través de la història L'avi Ramon comparteix les seves reflexions després de veure la pel·lícula El Decameró de Pasolini. A partir d'aquesta obra, s'analitza com la naturalesa humana i la sexualitat han estat presents en totes les èpoques: El llibre original detallava aventures eròtiques i picaresques durant la pesta a Itàlia. Es discuteix com col·lectius que avui estan normalitzats (com els gais o les lesbianes) han existit sempre, tot i que abans es portaven amb "la boca petita". L'aristocràcia europea, especialment a França i Itàlia, utilitzava la moda (com els grans escots o mirinyacs) i objectes (com el ventall o el mocador) per dissimular aventures amoroses i enviar missatges secrets. "Sempre hi ha hagut una picaresca amb tot això. El que passa és que hi ha gent que no pot dissimular perquè la categoria no respon a poder fer segons quines coses." El llegat natural de Tarragona En la segona part de la conversa, l'entrevistat recorda la seva vinculació directa amb la fisonomia de la ciutat de Tarragona, concretament amb la Plaça Pallol: Els arbres de la plaça: L'avi Ramon explica amb orgull que ell mateix va plantar i cuidar els arbres que avui són grandiosos, protegint-los de les malifetes dels nens quan només feien pocs centímetres. Crítica a la gestió local: Expressa un cert sentiment de nostàlgia i pèrdua, qüestionant si els responsables s'han preocupat prou per preservar les essències més profundament tarragonines. L'episodi tanca amb una reflexió oberta sobre el futur de la ciutat i un comiat patriòtic.

  • 7'

    Subhasta benèfica de l'UNICEF a la Galeria Òdena

    La Galeria Òdena i el seu compromís social L'Avi Ramon presenta un esdeveniment destacat a la ciutat de Tarragona: una exposició i subhasta d'art que tindrà lloc a la Galeria Òdena, situada al carrer Cervantes. L'activitat està organitzada pel senyor Òdena, un conegut pintor i galerista local apreciat pel seu tracte proper i professional. Detalls de l'esdeveniment Objectiu: Tota la recaptació es destinarà íntegrament a l'UNICEF per ajudar els nens. Participants: Hi participen més de 40 pintors, tant novells com reconeguts (entre ells Maurici Montaner). Horari: Avui mateix a les 20:00 h. Dinàmica i ambient de la subhasta El text destaca l'atmosfera familiar de la galeria, descrivint-la com un punt de trobada on els artistes i els compradors poden interactuar directament. L'Avi Ramon fa una comparació molt visual sobre l'experiència d'assistir-hi: "Clar, quan anirà una persona allí a veure l'exposició per comprar un quadre... se trobarà com si hagués estat ja drogat d'art." Reflexions sobre el mercat de l'art Es discuteix la naturalesa de les subhastes, tot comparant-les amb un mercat obert on el preu final és incert i depèn de la passió dels licitadors. L'Avi Ramon expressa certa cautela sobre el funcionament d'algunes subhastes professionals, però subratlla que en aquest cas l'important és la recaptació benèfica i el preu raonable de sortida. Es posa en relleu la importància de donar visibilitat a aquestes causes sense que ningú busqui el lluïment personal, sinó el benefici de l'entitat social.