Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

109-120 de 582
  • 7'

    L'èxit de l'exposició pictòrica de Maurici a Tarragona

    L'èxit de l'exposició pictòrica de Maurici a Tarragona En aquest episodi de Minuts de Ràdio, l'avi Ramon presenta el seu bon amic, el pintor Maurici, per comentar el gran èxit de la seva recent exposició al Port de Tarragona. L'espai radiofònic serveix per reflexionar sobre la trajectòria de l'artista i la recepció de la seva obra per part del públic local. Dades clau de l'exposició Gran afluència: Han passat més de 2.500 persones per la mostra. Durada estesa: Tot i que s'havia d'acabar el 30 d'octubre, l'èxit ha obligat a prorrogar-la una setmana més. Ubicació: Les instal·lacions del port han estat lloades per la seva qualitat. Temàtica i estil L'obra de Maurici se centra principalment en paisatges de Tarragona, sovint capturant racons que ja han desaparegut a causa del creixement urbà i el formigó. L'artista destaca la dificultat actual de trobar «racons verges» per pintar i la necessitat de buscar fora de la ciutat per trobar paisatges naturals. L'impacte emocional El pintor i l'avi discuteixen com, de vegades, un artista és més conegut a l'exterior que a la seva pròpia ciutat. Maurici explica que el que més l'ha colpit ha estat la visita de vells amics del servei militar, fet que li ha permès retrobar-se amb la seva gent en un context de reconeixement professional. "Molta gent sense conèixer jutgen... però llavors ve la sorpresa de dir: 'Ah, doncs no era tan dolent, no sabia que pintessis així'." Futur i nous reptes Amb l'exposició a Tarragona finalitzada amb èxit, Maurici ja té la mirada posada en el futur. L'objectiu immediat és tornar a crear obra nova per poder exposar properament fora de la ciutat, mantenint l'esperit de superació constant que l'avi Ramon li atribueix en contraposició a altres artistes que es queden estacionats.

  • 7'

    Records del Nàstic i la Tarragona d'abans

    Història viva del Nàstic de Tarragona En aquesta conversa, l'avi comparteix records entranyables sobre l'època daurada del Nàstic de Tarragona i la seva relació amb la ciutat. Es destaca la fita històrica de quan el club va eliminar el Barça a la Copa del Generalissimo, així com la sorprenent victòria contra el Real Madrid. Futbol, societat i rivalitats locals Rivalitat amb el Reus: S'explica com els derbis amb els reusencs eren esdeveniments de gran intensitat, on els jugadors del Serrallo sovint tornaven "amb esparadrap" degut a la duresa del joc. Jugadors de casa: Es recorda amb nostàlgia que els futbolistes d'aquell temps eren gent de la ciutat que anava a entrenar després de la seva jornada laboral, fins i tot competint a la Primera Divisió. Vàlvula d'escapament: El futbol servia com una eina de distracció social durant la postguerra. Segons l'avi: "El futbol va ser un gran invent per poder pensar en altres coses i dissimular la realitat del moment." Anecdotari i misteris del passat El resum també recull anècdotes curioses, com la presència de capellans al camp que aprofitaven els partits per cridar i desfogar-se, o la ubicació de l'antic estadi a l'Avinguda Catalunya. Finalment, s'introdueix un matís històric sobre un homenatge durant la guerra amb líders republicans com Líster i Campesino, deixant la resolució d'aquesta història per a l'endemà.

  • 6'

    L'Avi Ramon celebra 50 anys de casat a Santa Susanna

    Celebració de les Noces d'Or de l'Avi Ramon L'Avi Ramon torna a la ràdio després d'uns dies d'absència per explicar la seva experiència celebrant els 50 anys de casat. El viatge ha consistit en una estada de cinc dies en un hotel de Santa Susanna, al Maresme, on ha compartit l'experiència amb unes 400 persones que també celebraven el seu aniversari de noces. Detalls de la trobada i convivència Durant la conversa, es destaquen diversos aspectes de l'organització i el comportament dels assistents: Generositat institucional: L'Avi reflexiona sobre com aquests avantatges s'ofereixen a tothom que resideix a Catalunya, independentment del seu origen. Conflictes lingüístics: L'Avi narra una anècdota sobre un participant que exigia que les explicacions es fessin en castellà, malgrat haver fet tota la documentació prèvia en català. Activitats programades: Han gaudit d'un sopar de gala, excursions a llocs com Girona i serveis complets de transport i manutenció. Reflexions sobre la societat L'entrevista inclou un matís crític sobre la condició humana: "És que si no critiquem no estem a gust... no seríem raça humana, aquí fallaria alguna cosa." L'Avi Ramon defensa la bona convivència general amb gent d'arreu, tot i que lamenta les actituds d'aquells que critiquen el sistema del qual s'estan beneficiant. Properes activitats Finalment, l'Avi avança que per al proper dijous hi ha pendent una exposició-subhasta organitzada per l'Òdenes, de la qual donarà més detalls en la següent intervenció.

  • 7'

    Tradicions i anècdotes de la festivitat de Tots Sants

    Evolució de la tradició de Tots Sants En aquesta conversa, s'analitza com ha canviat la manera de viure el dia de Tots Sants. Antigament, la visita al cementiri era considerada una tradició gairebé sagrada, on les famílies dedicaven dies previs a netejar i guarnir les tombes amb flors. Actualment, el ritme de vida accelerat i els ponts festius han diluït la rigidesa d'aquesta data, fent que molta gent avanci la visita per evitar les aglomeracions. El cementiri com a punt de trobada social Un dels aspectes més curiosos comentats és la funció social que tenia el cementiri en el passat: Era un lloc per retrobar-se amb amics i coneguts que feia temps que no es veien. S'utilitzava com una mena de distracció informativa per saber qui havia traspassat recentment. Generava moments de xoc emocional en descobrir fotografies de persones joves o amics que es creien encara vius. Anècdotes i curiositats: del dol al festeig L'avi comparteix una visió poc convencional de la festivitat, destacant que el cementiri també servia per establir nous contactes: "Sempre s'ha aprofitat la vida per a tot... fins i tot el cementiri ha estat un punt de contacte per buscar amistats." Estratègies de seducció: Es comenten casos de persones que es feien passar per vidus o vídues per despertar la compassió d'altres i iniciar converses. Celebració familiar: La part més lúdica es vivia a casa amb la castanyada, menjant panellets, bevent vi dolç i explicant històries de por als nens. Urbanisme i memòria: Es fa esment de carrers emblemàtics de Tarragona, com Rovira i Virgili, i com la gent es desplaçava a peu amb escales i galledes per a la neteja de nínxols.

  • 6'

    Memòries de guerra, fantasmes i supersticions

    Relats de Postguerra i l'Imaginari Popular En aquesta conversa s'entrellacen records personals de la Guerra Civil amb llegendes urbanes i tradicions culturals. L'interlocutor principal rememora l'experiència de viure en un xalet durant els bombardejos, compartint espai amb moltes famílies que buscaven refugi. Es destaca el paper de les dones de l'època, com la seva mare, que ajudava els coneguts empresonats portant-los menjar i roba neta. L'Ombra de la Por i el Teatre El record d'anar a veure l'obra Don Juan Tenorio marca un punt d'inflexió en la narrativa sobre el respecte i la por: La suggestió després de veure escenes de fantasmes i aparicions. El trajecte fosc per l'Avinguda Catalunya de Tarragona, llavors plena d'oliveres. La creença infantil en les animetes que sortien de nit. Els Fantasmes de Casa Castellarnau Es detalla una anècdota curiosa sobre la creació de mites a la Casa Castellarnau. L'avi admet haver alimentat la idea d'un fantasma per tranquil·litzar el personal de neteja, tot i que s'esmenten fets inexplicables com: "De nit, els fantasmes de Casa Castellarnau havien estat jugant al billar." Supersticions i Manies Quotidianes Finalment, el diàleg deriva cap a les supersticions modernes i les manies que tothom conserva, encara que no es vulgui admetre: L'ambivalència del gat negre: per a uns és mala sort i per a altres, com a l'administració de loteria de Barcelona, és un símbol de fortuna. Accions quotidianes com entrar amb el peu dret o tancar unes tisores obertes. La conclusió que, sovint, el "fantasma" es crea quan una coincidència s'ajunta amb la suggestió personal.

  • 7'

    Don Juan Tenorio i les tradicions de Tots Sants

    Recordant el teatre clàssic per Tots Sants En aquesta conversa, s'explora la profunda connexió històrica entre la festivitat de Tots Sants i la representació de l'obra Don Juan Tenorio. El narrador recorda com, antigament, no es podia concebre aquesta festa sense el teatre o la visita al cementiri. La complexitat de les representacions teatrals L'avi detalla per què actualment és difícil veure aquesta obra representada amb la freqüència d'abans: - Escenografia i vestuari: Es tracta d'una obra molt complexa amb canvis constants de decorat, cosa que genera una despesa econòmica elevada. - Tradició amateur: Antigament, les companyies d'aficionats comptaven amb pintors, apuntadors i tragidors que elaboraven els seus propis decorats o llogaven el vestuari per abaratir costos. - Teatres històrics: S'esmenten espais emblemàtics de Tarragona com el Teatre Tarragona, el Modern, el Metropol i l'antic escenari de la Rambla on ara hi ha l'hotel Lauria. Anecdotari i actors de l'època Es recorden figures destacades del panorama teatral tarragoní i català: - L'actor Terrassa, que triomfava fent de Don Juan tant a Tarragona com a Barcelona. - L'actriu Elvira Jofre, que venia de Barcelona per interpretar Doña Inés. - Una anècdota personal on l'avi recorda haver ajudat a portar part del vestuari a l'actriu principal mentre s'allotjava a la Plaça del Peix. Reflexió sobre la modernització Es lamenta que les versions modernitzades de les obres clàssiques sovint fan que es perdi l'essència original. Tot i que algunes institucions com la Filmoteca intenten recuperar aquestes peces, la seva presència a la cartellera ha disminuït. ". . . un Tots Sants sense Tenorio no era festa. És igual que un Tots Sants sense anar al cementiri, és com si no ho fos."

  • 7'

    Records de tardor: Panellets, vins i tradició

    Tradició culinària i els records de l'Avi Ramon En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix la seva visió sobre com ha canviat la celebració de la tardor i l'elaboració dels panellets. Fa un contrast entre la producció industrial actual i la tradició artesanal de les mestresses de casa d'abans. L'elaboració dels panellets i la cuina de caliu Ingredients humils: Antigament, els panellets es feien sovint amb una base de moniato o patata, ja que l'ametlla i el sucre eren productes cars. La cuina econòmica: Es destaca l'ús de les antigues cuines de ferro, que permetien cuinar amb un caliu especial i una paciència que avui dia s'ha perdut amb l'ús del microones. El toc personal: Cada família tenia els seus trucs, com l'afegit de nous o unes gotes de suc de llimona. El consum de licors i vins a granel La xerrada s'endinsa en el món de la beguda, recordant com es comprava antigament a Tarragona: Licors a granel: S'esmenta la fàbrica de les 100 escales, on la gent anava a buscar anís o conyac amb les seves pròpies ampolles per estalviar-se el cost de l'embotellat de marca. Conservació del vi: Es comenta la qualitat del vi de pagès, destacant que el vi amb bona graduació (com el de 14 graus) es conservava millor sense fer-se agre. "Abans cada pagès tenia el seu vi... anaves al Perelló i tots et convidaven a un tast, cada casa tenia el seu paladar." La xafada del raïm i la convivència L'Avi Ramon recorda amb nostàlgia el procés del trull, on es xafava el raïm descalç i aguantant-se amb cordes. Aquesta activitat no era només una feina, sinó un moment de convivència social on es compartien pastissets i porrons de vi entre veïns i familiars.

  • 8'

    Records de la Tarragona d'abans amb l'Avi Ramon

    Un viatge pels records de l'Avi Ramon En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la senyora Maricarme ens transporten a una Tarragona d'altres temps, marcada per les tradicions populars i el ritme pausat del dia a dia. L'episodi comença amb una reflexió sobre la punctualitat i com les obres actuals (com les del carrer Gasòmetre) han alterat el paisatge urbà, obligant a repensar itineraris que evoquen records a cada cantonada. Les tradicions del Mercat i el Nadal La conversa se centra inicialment en la Plaça Corsini i el mercat de pagès de l'època de preguerra i postguerra. Es destaca la diferència entre el menjar d'abans i l'actual: El gust natural de les verdures i fruites collides directament pel pagès. La presència de galls indis i gallines vives al mercat durant les festes de Nadal. L'ambient festiu d'anar a buscar el millor exemplar del galliner per als àpats assenyalats. Els personatges de la postguerra L'Avi Ramon recorda amb especial detall la figura dels vividors i vidents que proliferaven en llocs com la baixada de la Mitja Lluna o el carrer de l'Hospital. Segons l'avi, aquests personatges feien servir la picardia per treure informació a la gent desesperada per la guerra: "No deien de tu a tu, deien que anessis preguntant, i ells ja respondrien... anaven fent connexions entre un i l'altre i ho endevinaven tot." Aquesta part del relat descriu com s'aprofitaven de la incertesa sobre familiars desapareguts o en camps de concentració per guanyar-se la vida. Anecdotari popular Finalment, es recorden escenes pintoresques com el sorteig de la Loteria de Nadal escoltat per la ràdio mentre se sentia l'escàndol dels galls indis pel mercat, i la feina especialitzada d'una dona al carrer Gasòmetre que es dedicava a capar galls per preparar els capons de festa.

  • 11'

    Costums d'abans, canvis ambientals i plaça Corsini

    Memòries, tradicions i el medi ambient Aquesta conversa entre l'Avi Ramon, la Mari Carme i el presentador transita des de les anècdotes històriques de Tarragona fins a reflexions sobre la qualitat de vida actual i els canvis en l'entorn natural. Anècdotes del passat i regals tradicionals Es recorda com era la vida a la Plaça Corsini, on antigament es podien veure galls d'indi passejant, una imatge impensable per als joves d'avui dia. S'explica la tradició de regalar productes naturals per Nadal: un pollastre o una dotzena d'ous de pagès eren obsequis de gran valor per a figures d'autoritat com el metge, el capellà o l'alcalde. Es destaca la diferència de qualitat entre els productes ecològics o de galliner i els industrials, mencionant detalls com el color de la gemma de l'ou. Problemes locals i adaptació Contaminació acústica: Es comenta un problema persistent de sorolls a la Plaça Corsini que afecta el descans dels veïns. Qualitat de l'aire: Es reflexiona sobre com el cos s'habitua a la pol·lució de les zones industrials i com es nota el contrast d'oxigen quan se surt a la muntanya (com al Mas del Plata o Osca). Medi ambient i l'acció humana "Ens queixem del que està passant i nosaltres en som els culpables." Es fa una crítica a la intervenció humana en el clima, recordant com antigament es tiraven coets al Delta de l'Ebre per desfer les tormentes de l'arròs, i com les accions actuals (bombes, contaminació) alteren l'atmosfera de manera irreversible. L'oci i les platges Finalment, xerren sobre els canvis en els hàbits de bany, recordant la platja del Miracle i la Cala de la Descapellada, i les dificultats actuals per aparcar i trobar tranquil·litat.

  • 8'

    Memòria de la Guerra Civil i el patrimoni a Tarragona

    Memòria Històrica i Pèrdua de Patrimoni a Tarragona Aquesta conversa entre l'Avi Ramon i la interlocutora gira entorn dels records viscuts durant la Guerra Civil i la postguerra, centrant-se especialment en la destrucció i salvaguarda del patrimoni cultural de la ciutat de Tarragona. La destrucció de l'art i la cultura L'Avi Ramon detalla com gran part del tresor artístic i litúrgic de la ciutat es va veure amenaçat durant el conflicte: Pèrdua de llibres i art: Es descriuen fogueres de llibres, quadres i documents històrics que es van cremar per ignorància o per l'estigma d'estar en edificis religiosos. El paper de la resistència: S'esmenta que, malgrat la revolució, alguns ciutadans d'esquerres van actuar per salvar obres d'art que s'haurien perdut per sempre. Censura i por: Moltes obres, com l'antiga Enciclopèdia Catalana o llibres sobre la Inquisició, van desaparèixer no només pel foc, sinó per la por de les represàlies dels dos bàndols. Repressió lingüística i social Un dels punts més emotius és el relat de la vida quotidiana sota la vigilància de la Guàrdia Civil durant la postguerra: "Deixa de lladrar i parla en cristiano." Aquesta frase il·lustra la prohibició de parlar en català en l'espai públic, on qualsevol gest, com una salutació innocent d'un infant a un sergent, podia ser interpretat com una mofa i castigat. Reflexions sobre el pas del temps Finalment, el diàleg clou amb una reflexió sobre la rapidesa amb què avança el calendari, mencionant la proximitat de Tots Sants i el cicle festiu que porta fins al Nadal, recordant que encara hi ha moltes històries que es mantenen en silenci per prudència.

  • 9'

    Queixes veïnals per sorolls i obres a la plaça Corsini

    Problemes de Convivència i Urbanisme a Tarragona En aquesta conversa s'exposen les queixes d'una veïna de la plaça Corsini de Tarragona, qui detalla els inconvenients acústics i de mobilitat que pateixen els residents de la zona fruit de les infraestructures i les obres constants. Molèsties Acústiques i Fallades de Planificació Els interlocutors debaten sobre la manca de coordinació en les obres públiques i el soroll constant que generen certs elements del mobiliari urbà: Manca de previsió: Es critica que, sovint, s'aixequen carrers acabats de pavimentar per instal·lar serveis com el gas, generant molèsties innecessàries. El xiulet del pàrquing: La Carme denuncia un xiulet continu (possiblement dels extractors d'aire) que se sent dia i nit des que es va inaugurar l'aparcament fa tres anys. Soroll a les reixes: El pas dels vehicles per les reixes de ventilació del pàrquing provoca un fort impacte sonor (clac-clac) que afecta els carrers Canyelles, Lleida i Soler. Mobilitat i Civisme L'espai també convida a la reflexió sobre com els ciutadans interactuen amb l'administració: Sinceritat ciutadana: En Javi Ramon reflexiona sobre la "hipocresia" de queixar-se al carrer però no dir la veritat als polítics per un excés de respecte o falta de confiança. Rutes alternatives: Es comenten les dificultats per accedir al centre a causa de les obres al carrer Governador González i Gasòmetre, que obliguen a fer recorreguts excessius. "Si per cada cosa que ens molesta hem de marxar de la plaça Corsini, Tarragona quedaria deserta." Un Record pel Passat El programa tanca amb una nota de nostàlgia, recordant les colades de galls d'indi que es feien antigament al mercat per Nadal, una tradició que contrastava amb la realitat actual de la zona.

  • 8'

    Memòria històrica de Tarragona: Guerra i Postguerra

    Relats de l'Avi Ramon sobre la Història de Tarragona En aquesta conversa s'entrellacen records personals recents amb cròniques històriques de la ciutat de Tarragona, destacant el paper de la memòria oral per entendre el passat. La Família de la Ràdio L'episodi comença amb una reflexió sobre el sopar de cloenda de la Setmana de la Comunicació, organitzat per l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (Tarragona Ràdio). Es destaca: * La importància de les trobades personals més enllà dels micròfons. * L'ambient de germandat i intimitat compartit amb els premiats i col·laboradors. Tarragona i la Guerra del Francès L'Avi Ramon relata com la ciutat va quedar devastada per la Guerra de la Independència: * La destrucció va obligar els ciutadans a reconstruir cases usant runes, el que explica la presència de pedres romanes del circ en parets d'edificis posteriors. * Els invasors francesos van utilitzar espais emblemàtics com la Torre de Pilats i la Casa Castellarnau com a quadres de cavalls. * Els tapissos de la catedral van ser mutilats per fer-ne tendes de campanya per als oficials francesos. Repressió i Postguerra Es detallen els moments més foscos del segle XX a la ciutat: * L'ús de barcos-presó al port de Tarragona durant el conflicte. * La transformació de Pilats en una presó on s'aplicava el garrot vil. * Les execucions a la zona de l'Oliva, on es fusellava els presoners procedents de la ciutat. "Convé que se sàpiguen aquestes coses... no tot ha sigut flors i violes, hi ha hagut moments molt forts entre nosaltres." Curiositats i Llegat L'episodi tanca amb una anècdota sobre l'origen del nom de la casa Cal Cefos, vinculat al trasllat del tresor de Tarragona en carros de pagès i la pèrdua d'un paquet que "s'havia fos".