Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005

·511 episodis

RSS

episodis

325-336 de 511

20 de juny del 2005
22'
La festa de Corpus: història i evolució dels nanos
La tradició de Corpus i la imatgeria popular El programa explora la festivitat del Corpus Christi, una celebració que, tot i haver-se desplaçat majoritàriament al diumenge per motius laborals, manté la seva essència tradicional de carrer. En llocs emblemàtics com Berga, la festa (la Patum) encara se celebra el dijous, fidel al calendari històric. L'element central de la conversa és la figura dels nanos o cabuts, personatges imprescindibles que acompanyen els gegants en els seguicis festius i que desperten la nostàlgia de la memòria popular. Diferències entre el model valencià i el català Es contrasten les tradicions del País Valencià i Catalunya: País Valencià: Els nanos o cabuts tenen un origen medieval i són personatges que ballen activament. Les seves danses estan perfectament estructurades des de l'edat mitjana. Catalunya: Originalment, eren personatges aïllats (com l'esperriot) que feien la funció d'obrir pas entre la multitud per permetre el pas de la processó o les danses, sovint colpejant de forma burlesca amb elements com pells de conill. Els Nanos com a mirall de la societat A partir del segle XIX, la imatgeria dels nanos evoluciona cap a grups o comparses que representen la ciutadania quotidiana: Representen un trencament amb l'Antic Règim: mentre els gegants són solemnes i de la noblesa, els nanos són propers, humans i planers. A Tarragona, destaquen els nanos vells, que són veritables sàtires i caricatures dels estaments socials de la ciutat (el metge, el noble, el pagès). En l'època contemporània, s'han incorporat figures des d'una vessant més fotogràfica i menys satírica, com els personatges vinculats a entitats (els pescadors del Serrallo o els nanos dels Xiquets de Tarragona). "Els nanos vells de Tarragona són a tots els efectes caricatures concretes de personatges d'una època determinada; el Verderol els arriba a satiritzar."
20 de juny del 2005
23'
La Importància de les Salutacions en el Benestar
Introducció a la Cortesia Diària Les salutacions rituàliques com el tradicional ** \"Bona nit\" ** formen part fonamental de la cohesió social i el reconeixement de l'altre. En aquesta sessió s'explora com la repetició d'aquesta frase reforça els vincles comunitaris. Impacte de la Salutació • Genera un entorn de seguretat emocional entre els parlants. • Estableix un marc temporal clar per a la interacció nocturna. \"La repetició d'una salutació no és buida, és el motor de la convivència.\" Estructura de la Sessió S'analitza per què la consistència en el missatge pot ser més important que el contingut complex en certs contextos comunicatius, prioritzant la funció fàtica del llenguatge.
20 de juny del 2005
20'
Agenda de maig: tradicions, fires i moros i cristians
En aquesta conversa, Jordi Bertran repassa les principals celebracions populars que marquen l'inici del mes de maig a Catalunya, posant un èmfasi especial en la seva vinculació històrica i cultural. La festa de Moros i Cristians de Lleida Un dels eixos centrals de l'agenda és la celebració a Lleida dins les Festes de Maig en honor a Sant Anastasi. * Tot i que el fet històric (l'alliberament de la ciutat) va ser a l'octubre de 1149, la festa es commemora ara. * Es destaca el debat sobre l'antiguitat de la festa, documentada des del 1458, tot i que altres ciutats com Tarragona també tenen referències històriques rellevants. * A diferència del País Valencià, a Lleida la victòria és alternada: un any guanyen els moros i l'altre els cristians. Gastronomia i fires remeieres Maig és també un mes per a les fires especialitzades en productes naturals i dolços tradicionals: * Fira de Sant Pons: Sant Pons és el patró dels herbolaris. Es destaca la fira de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental) com un punt de referència per trobar herbes remeieres i fruita confitada. * Diada del Carquinyoli a l'Espluga de Francolí: Una celebració al voltant d'aquest dolç amb ametlla. Segons Bertran, té un "parent" a Itàlia anomenat Cantucci, vinculat a l'expansió de l'orde del Cister. Tradicions religioses i danses Ball del Sant Crist de Salomó: Una representació teatral sacra que narra les peripècies del mercader Josep Nin per portar el crucifix des d'Algèria. Festa del Roser a Vallfogona de Ripollès: Es commemoren danses històriques de finals del segle XVII on els participants vesteixen l'icònic gambeto i barret de copa. "A la terra que vagis, dansa que ballis." Finalment, es fa referència a la sequera actual, que contrasta amb el refranyer tradicional que descriu el maig com un mes d'aigua i flors, recordant les pregàries per la pluja que s'estan realitzant en diverses localitats.
20 de juny del 2005
20'
La Festa de la Invenció de la Santa Creu
La Trobada de la Santa Creu: Història i Tradició L'expert en cultura popular, Jordi Bertran, explora l'origen de la festa de la Invenció de la Santa Creu (celebrada el 3 de maig). El terme "invenció" s'ha d'entendre en el seu sentit llatí original: el descobriment o troballa física de la creu de Jesucrist. Els Orígens Històrics i Llegendaris La tradició se centra en la figura de Santa Helena, mare de l'emperador Constantí. Segons les cròniques medievals com la Llegenda Àurea: * Constantí va vèncer en la batalla del pont Milvio després de tenir una visió de la creu amb el missatge: > "Amb aquest senyal venceràs". * Santa Helena va viatjar a Jerusalem l'any 326 per localitzar la relíquia. * Amb l'ajuda d'un jueu anomenat Judas (qui més tard esdevindria el bisbe Quiriac), van trobar tres creus enterrades al Golgota. * Per identificar la vera creu, van dipositar un difunt sobre cadascuna; aquest va ressuscitar en entrar en contacte amb la tercera. Diferències entre la Invenció i l'Exaltació És habitual confondre dues festivitats que, tot i dedicar-se a la creu, commemoren fets diferents: 1. Invenció de la Santa Creu (3 de maig): Celebra la troballa original per part de Santa Helena. 2. Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre): Commemora la recuperació de la relíquia per part de l'emperador Heracli al segle VII, després que fos robada pels perses. La Tradició a Catalunya Aquesta festivitat té un pes especial a les comarques gironines, especialment a Figueres. A més, ha generat diverses creences populars: * Benediccions de termes: Processons per protegir els camps. * Pronòstics meteorològics: Es creia que la direcció del vent el dia de la Santa Creu indicava d'on vindrien les pedregades i tempestes durant tot l'any.
20 de juny del 2005
20'
Cultura Popular i Sant Jordi: Llibres i Recomanacions
Monogràfic sobre Literatura de Cultura Popular En aquest episodi especial previ a Sant Jordi, en Jordi Bertram analitza la recent eclosió de publicacions dedicades a les tradicions catalanes, especialment aquelles vinculades a Tarragona. Es destaca com el panorama editorial ha evolucionat des de l'època en què el Joan Amades era pràcticament l'únic referent, fins a l'actualitat, on existeix un corpus ric i divers. Recomanacions de llibres destacats: "Tat, recull de moixaines, jocs i cançons per a infants": Escrit per Marta Badia i Àngels Vidal. Un treball centrat en la comunicació entre adults i infants a través del folklore, que inclou un CD amb materials sonors. "Moixigangues, Valencians i Castells": Un llibre-disc de format innovador on Josep Bargalló i altres autores exploren l'evolució històrica des dels balls primigenis fins als castells actuals. "El lleó de Tarragona, el rei de la festa": Una monografia d'Arcadi Cornador sobre aquest element del bestiari, analitzant des de la simbologia bíblica fins a la intrahistòria de la colla actual. "Tradicionari: Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya": Concretament el volum 4, dedicat a la festa. Una obra ambiciosa que pretén ser el costumari del segle XXI, destacant per la seva qualitat fotogràfica i amplitud de temes (incloent-hi els bous). "La Víbria de Tarragona": Un quadern didàctic de caràcter pioner per a escoles, escrit per Gerard Elias, Josep Cornador i Marta Badia. La figura del mestre en la divulgació Es fa una reflexió sobre el paper fonamental dels docents de primària en la conservació de la memòria festiva. Bona part d'aquestes obres neixen de la necessitat pedagògica d'apropar les tradicions als més joves amb rigor però de forma amena. "Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen."
20 de juny del 2005
24'
La Guàrdia Suïssa Vaticana: Història, Mites i Tradicions
Orígens i Context Històric dels Mercenaris Suïssos L'actual Guàrdia Suïssa del Vaticà té les seves arrels en la fama dels helvètics com a guerrers d'elit. Durant el final de l'edat mitjana i el Renaixement, Suïssa era un territori amb pocs recursos però amb una població de soldats professionals molt valorats. Els Mercenaris a Europa • Eren coneguts com a soldats professionals que lluitaven per contracte i no per lleva. • Tenien una disciplina i tàctiques de moviment superiors, malgrat no disposar de gran artilleria. • Es feia el paral·lelisme amb els almogàvers de la Corona d'Aragó, tot i que aquests últims eren d'un període anterior. Fundació i Fets Heroics al Vaticà El cos oficial va ser fundat el 22 de gener de 1506 sota el papat de Juli II. La tria d'aquests soldats va venir influenciada per l'experiència dels papes Bòrgia, d'origen català, que van utilitzar aquests mercenaris en les guerres italianes. El Saqueig de Roma (1527) L'episodi més tràgic i heroic de la seva història va ocórrer l'any 1527, durant el Saco di Roma: • 147 guàrdies van morir defensant el Papa Climent VII. • Gràcies al seu sacrifici, el pontífex va poder escapar pel Passetto di Borgo (el corredor secret) fins al Castell de Sant Àngelo. • Actualment, el 6 de maig se celebra la seva festa en commemoració d'aquest acte de fidelitat. Requisits d'Admissió i Curiositats Moderes Avui dia, per formar part d'aquest cos d'elit, els aspirants han de complir condicions molt estrictes: • Tenir la nacionalitat suïssa i ser catòlics. • Tenir entre 19 i 30 anys, estar solters i mesurar com a mínim 1,74 metres. • Haver passat per l'escola militar suïssa. "El jurament es fa aixecant els tres dits de la mà dreta, representant la Trinitat, i es jura fidelitat al Papa actual i als seus successors." Sobre l'estètica, hi ha la llegenda que el colorit uniforme del Renaixement va ser dissenyat per Miquel Àngel, tot i que no està confirmat històricament. La Guàrdia té tres sants patrons: Sant Martí, Sant Sebastià i el suís Sant Nicolau de Flüe.
20 de juny del 2005
24'
Profetes i les Profecies de Sant Malaquies
Introducció als Profetes i el seu Rol Històric En el context mediàtic de l'adeu a Joan Pau II, el programa explora la figura del profeta des d'una vessant popular i històrica. Es defineix el profeta no només com algú que prediu el futur, sinó principalment com un intèrpret del present i un portaveu de la divinitat. Característiques dels Profetes • Són personatges amb un caràcter carismàtic que actuen com a vehicles de la paraula de Déu. • Històricament, formaven un grup d'opinió amb influència social, sovint enfrontats als poders establerts o lobbies del seu temps. • Es distingeixen dels sacerdots per la seva independència dels santuaris oficials. Els Profetes Canònics L'antiguitat distingeix entre diferents tipus de profetes reconeguts per l'Església: • Profetes Majors: Com Isaïes, Jeremies i Ezequiel. • Profetes Menors: Un grup de dotze on apareix el nom de Malaquies, un profeta canònic d'abans de Crist. El Misteri de Sant Malaquies i el Vaticà És fonamental no confondre el profeta bíblic amb Sant Malaquies d'Irlanda (segles XI-XII). A aquest darrer se li atribueixen les famoses profecies sobre els Papes, tot i que existeixen dubtes sobre la seva autenticitat: Les Profecies Papals • El text descriu una llista de 112 Papes mitjançant lemes descriptius (com el De labore solis per a Joan Pau II). • Segons el calendari de la profecia, ens trobaríem a les acaballes d'aquesta llista. • L'últim Papa, referenciat com Pere el Romà, precediria la destrucció de la ciutat de les set muntanyes (Roma) i el judici final. "En l'última persecució a la Santa Església Romana, ocuparà la cadira Pere el romà... la ciutat de les set muntanyes serà destruïda." Interpretacions i Crítica • Tesi conspirativa: Alguns estudiosos (com el jesuïta Menestrier) defensen que els textos foren creats al segle XVI per influir en un conclave específic. • Visió transformadora: Interpretacions menys catastròfiques suggereixen que la "fi de Roma" podria simbolitzar una transformació de l'Església o el retorn de la seu a Jerusalem, i no necessàriament la fi del món físic.
20 de juny del 2005
20'
Les Pasquetes: Tradicions, Aplecs i Rites de Primavera
Les Pasquetes: El Perllongament de la Pasqua El programa d'avui analitza el fenomen de les Pasquetes, una celebració que té lloc el cap de setmana posterior a la Pasqua Florida. Jordi Bertran ens explica que, tot i no haver-hi una norma fixa, cada territori de l'àmbit català adapta aquesta festivitat segons les seves tradicions locals. Principals Traditions i Models Territorials Comarques Tarragonines (La Terra Alta i el Priorat): Es caracteritza per la continuació de l'aplec de Pasqua. Llocs emblemàtics com la Fatarella celebren romeries a l'ermita de Sant Francisco. Destaca el rumiatge de Vilalba dels Arcs fins a l'ermita de Santa Madalena de Berrús, considerat el més llarg de Catalunya amb unes cinc hores de recorregut. Comarques Gironines: A Peralada, la Festa Major de Pasquetes s'estén durant tota la setmana. A Castell d'Aro, la festa se centra en la plantada del pi, simbolitzant l'arribada definitiva de la primavera. El Vallès (Figaró-Montmany): Se celebra una festa votada arran de la Guerra del Francès. El ritual inclou la tala, trasllat i posterior crema d'un pi durant la vigília de la festa dels sants patrons. El Sentit Religiós i Iconogràfic L'expert remarca que la iconografia de les Pasquetes canvia respecte a la Setmana Santa: "La imatge de les Pasquetes no és una imatge penitencial, sinó una imatge de resurrecció." Un exemple singular és la festa del Sant Dubte d'Ivorra (la Segarra), que commemora un miracle de l'any 1010 on un calze es va convertir en una font de sang. Aquestes festes tanquen el cicle de la Pasqua amb un missatge de vida i comprensió.
20 de juny del 2005
24'
Tradicions i Processons de Setmana Santa als Països Catalans
Guia de Tradicions de Setmana Santa Aquest episodi ofereix un recorregut detallat per les manifestacions culturals i religioses més singulars de la Setmana Santa arreu dels territoris de parla catalana. Des de representacions teatrals d'origen medieval fins a processons amb un elevat valor artístic. Dimarts i Dimecres Sant: Teatre i Art • Sant Vicenç dels Horts: Es destaca l'Auto Sacramental (o Misteri), un text fixat al segle XVIII per fra Antoni de Sant Geroni. Es representa a l'interior de l'església i destaca per la importància dels apòstols i els armats. • Oriola (País Valencià): Una de les celebracions més riques artísticament. El dimecres surten passos amb talles de Francisco Salzillo, com el del Lavatorio. És singular la presència dels Armaus, una centúria romana amb més de 800 socis que roten diàriament. • Palma: El dimecres destaca la Processó del Silenci, tot i que recentment s'han incorporat molts nous misteris a la desfilada. Els Sons de la Passió i el Dijous Sant • El programa inclou un enregistrament històric de la Morera de Montsant (1987) on s'escolten els tocs de matraques i carraus, instruments fusta que substituïen les campanes en senyal de dol. • Vilalba dels Arcs: Recomanació especial per a la seva passió itinerant pels carrers i camps del poble, destacant la seva integració amb l'entorn natural. Divendres Sant i Resurrecció • Sineu (Mallorca): Celebra els davallaments, on es desclava una figura de Crist de la creu. La tradició culmina amb un vessant gastronòmic als cellers del poble, menjant frit i porcell arrustida. • Perpinyà: La Processó de la Sanc destaca pel personatge del Condemnat, vestit de vermell, que recorda l'antiga tasca de les confraries d'acompanyar els reus fins al patíbul. • Ascó (Ribera d'Ebre): El Diumenge de Resurrecció se celebra la Processó de l'Angelet, on un infant menor de set anys realitza una dansa ritual davant la imatge de la Mare de Déu sota una pluja de pètals. "Les confraries de la Sanc acompanyaven amb una campaneta els reus de mort fins al patíbul; aquest element tràgic encara es manté a Perpinyà."
20 de juny del 2005
19'
La Processó dels Dolors i la tradició de Mieres
Introducció a la festivitat dels Dolors Aquest episodi se centra en la celebració de la Mare de Déu dels Dolors, que té lloc el divendres anterior al Diumenge de Rams. S'analitza com aquesta festivitat marca l'inici del cicle de Setmana Santa, destacant la seva importància en diverses poblacions catalanes. Origen i simbolisme L'Ordre dels Servites: La devoció va ser difosa a Catalunya principalment per l'ordre dels servents de Maria (servites), fundada a la diòcesi de Girona al segle XVII. Iconografia: Es posa èmfasi en la imatge del cor travessat per espases o la figura de la Pietat (la Verge amb Jesús a la falda). La singularitat de la processó de Mieres El programa dedica una part central a la població de Mieres, a la Garrotxa, per la seva processó única que combina teatre i litúrgia de carrer: Representació interior i exterior: A diferència d'altres llocs, la festa comença amb representacions teatrals (passions) dins l'església de Sant Pere de Mieres i continua als carrers. Personatges de carn i ossos: Es manté la tradició de persones que representen personatges bíblics (Jesús, apòstols, les tres Maries) en comptes d'utilitzar només imatges escultòriques. Els butxins o dimonis: Apareixen personatges diabòlics amb banyes que fan patir a Jesús, un element molt singular dins la Setmana Santa. El cant de la sentència: Un pregoner publica la condemna de mort amb una cantarella medieval que s'ha mantingut gairebé inalterable des del segle XVIII. "Aquesta és la sentència... que clavat en creu mori sense remei i que sigui càstig per ell i per tots els altres un gran escarment." Recomanacions de Setmana Santa Finalment, es fa un repàs per altres cites claus del calendari: Processó de la Passió de Tortosa: Recomanada pel seu valor històric el Diumenge de Rams. Besalú i Berga: Esmentades com a poblacions amb gran tradició mediàtica en les seves processons dels Dolors i passions.
20 de juny del 2005
22'
La Festa de la Magdalena i tradicions de Quaresma
Introducció a les 'Treves' de la Quaresma En aquesta edició del programa, Jordi Bertran explora com el calendari tradicional ha creat espais de celebració per suavitzar la rigorositat de la Quaresma. Aquestes festivitats, definides com a "petites trebes", sovint tenen arrels pre-cristianes o mites fundacionals que precedeixen la configuració religiosa actual. La Magdalena de Castelló: El Mite Fundacional La festa major de Castelló de la Plana, la Magdalena, té una característica única: no està dedicada directament a un patró, sinó al mite fundacional de la ciutat. La tradició commemora el trasllat dels antics pobladors des del turó de la Magdalena fins a la plana. La Romeria de les Canyes: És l'acte central on milers de persones peregrinen carregant una canya amb una cinta de seda verda. Elements simbòlics: Els bastons de canya i els fanals (gaiates) recorden els estris que van usar els avantpassats per travessar les zones pantanoses durant la nit. La Gaiata: Actualment, els antics fanals s'han convertit en carrosses de llum monumentals que representen cada barri. Altres celebracions als Països Catalans L'espai també fa un recorregut per altres festes singulars d'aquest període: Sant Medir (Barcelona): Conegut pel seu rumiatge ancestral i la gran pluja de caramels. Festa de l'Aigua (Almacelles): Una celebració de caràcter gairebé carnavalesc en plena Quaresma. Els Nanos de Cocentaina: Una tradició del barri del Raval on s'exposen ninots burlescos fets amb teles i coixins que critiquen les autoritats i la societat local. Notes de Cloenda L'episodi finalitza amb un apunt sobre la prostitució històrica en la Magdalena, recordant que antigament les autoritats n'havien prohibit la participació pels excessos que es produïen. Musicalment, el programa s'acomiada amb l'Schola Cantorum de Tarragona i la peça "Vos us apiadeu de tothom, Senyor", pròpia de l'inici de la Quaresma.
20 de juny del 2005
25'
Sàtira, tradició i la polèmica del testament al Carnaval
Tradició Catalana i Literatura Popular L'episodi explora la riquesa de la cultura popular catalana a través de les seves expressions rimades, des de refranys meteorològics fins a cançons reivindicatives. Es destaca com la tradició oral ha servit històricament per canalitzar el sentiment del poble. Cançons i Reivindicació Social Es repassen diversos gèneres de la cançó popular que sovint es confonen o s'encavallen: • Caramelles: Tot i que sovint es veuen com a cançons d'amor o de ronda, tenen un vessant de sàtira i crítica social. • Corrandes: Especialment populars a la Catalunya central, servien per a la improvisació. • Cançons de vaga: Com el cas de la Jornada de vuit hores (1917), que utilitza l'estructura popular per a la lluita obrera. El Límit de la Sàtira: La Polèmica de Tarragona El gruix de la discussió se centra en la polèmica generada pel testament del Carnestoltes de Tarragona. En Jordi Bertran reflexiona sobre els límits de l'humor i la crítica: • Públic vs. Privat: La sàtira tradicional s'ha de centrar en fets públics i institucions, no en la vida privada de les persones. • Recursos Literaris: L'ús excessiu de paraules malsonants o l'insult directe sovint emmascara una manca de recursos poètics. • > "La sàtira i la ironia no són l'insult i la calúmnia; es basen en la intel·ligència literària de l'escriptor." Exemples Històrics de Crítica Es comparen els textos actuals amb testaments de 1989 i versos de Lo Canalero a les Terres de l'Ebre, demostrant que es pot fer una crítica ferotge al poder (com al govern del moment, el Vaticà o Salvador Dalí) sense caure en la grolleria gratuïta.