Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005

·511 episodis
RSS

episodis

313-324 de 511
  • 23'

    La Festa Major de Vilanova i els Falcons

    La Festa Major de Vilanova i la Geltrú L'episodi d'avui se centra en la celebració de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, que té el seu punt àlgid al voltant del 5 d'agost, dia de la Mare de Déu de les Neus. Aquesta festivitat destaca per ser un vot del poble i compta amb elements patrimonials recuperats després de la Guerra Civil: • Els Gegants, el Drac i la Mulassa. • Actes centrals durant la vigília (dia 4) i el propi dia de la festa. • La singularitat d'una de les ciutats més fèsties de Catalunya, coneguda també pel seu carnaval i els Tres Toms. El fenomen dels Falcons: Origen i evolució El tema principal de la tertúlia és la curiosa història dels Falcons, una manifestació de cultura popular que no és d'origen català, sinó importada de l'Europa de l'Est. Origen a Praga i el moviment Sòcul • El moviment original neix a la segona meitat del segle XIX a Praga i es coneixia com a Sòcul (que significa literalment "falcó"). • Es tractava d'una organització gimnàstica massiva amb fins universitaris i comercials que promovia exercicis acrobàtics i construccions humanes verticals. Arribada a Catalunya • Va arribar a principis del segle XX influenciat per les avantguardes culturals i el moviment futurista, que posava èmfasi en l'esport i la tècnica. • Entitats com la Federació de Joves Cristians de Catalunya (els fejocistes) van adoptar aquesta pràctica donant-li una pàtina més local i religiosa. Evolució i relació amb els Castells "L'antiga aleta castellera, amb els braços en creu, és la que encara conserven els Falcons en coronar les seves figures." • A partir dels anys 50, colles com els Falcons de Vilafranca van introduir tècniques castelleres, augmentant l'alçada de les figures. • Figures típiques: la pira, el capdill i les piràmides. Cloenda amb refranys L'espai finalitza amb una reflexió sobre els refranys meteorològics de l'agost, com el de Sant Llorenç (10 d'agost), i la menció a la propera festa major de l'Arbós.

  • 23'

    Festes de Santa Anna al Vendrell i Les Santes de Mataró

    Les festivitats de Santa Anna al Vendrell El programa explora les tradicions de la Festa Major del Vendrell, que té el seu punt culminant el 26 de juliol. Es destaca l'ús de la música tradicional i els rituals que vinculen la festa amb el món casteller. Elements rituals i pirotècnica • El toc de processó del Vendrell és una peça històrica que interrelaciona la melodia amb la tensió del món casteller. • La sortida de Santa Anna es descriu com un híbrid entre processó i cercavila, amb un caràcter marcadament tradicional. • Destaca la carretillada dels diables, una exhibició de foc de 20 minuts sense interrupció que només conserven poblacions com l'Arbós, el Vendrell i Torredembarra. "Encendre un campanar té un simbolisme molt bonic; sembla que l'infern cremi l'església, però manté un regust antic." Les Santes de Mataró i la polèmica de la santedat L'episodi analitza la celebració de Les Santes (Juliana i Sempruniana) i les curiositats històriques que envolten el seu patronatge. • S'esmenta la controvèrsia sobre si encara són considerades santes oficialment per l'Església. • La festa inclou elements emblemàtics com la Família Robafaves (gegants) i el pas doble Bequetero. • La Nit Boja és un dels moments més intensos, on els assistents participen en un recorregut exigent per la Riera que culmina amb la ruixada. Tradició agrícola i refranyer Es dedica un espai a l'anàlisi dels refranys catalans que lliguen el calendari festiu amb els cicles agrícoles, especialment pel que fa a la maduració del raïm i la collita de l'avellana per Sant Jaume i Santa Anna.

  • 23'

    Festes Majors del Vendrell i Mataró: Tradició i Música

    Les Festes de Sant Jaume i Santa Anna al Vendrell El programa comença destacant la Festa de Santa Anna al Vendrell, una celebració que, malgrat no tenir un volum d'elements gegantí, manté un gust antic i una tradició molt arrelada. Es posa èmfasi en el paper de la música i els rituals específics de la vila: • El toc de processó dels vells grallers del Vendrell, amb una forta influència castellera. • La Nit de l'Empalmada i la importància de la vigília de la festa. • Elements de foc singulars com el Caramot (un drac de grans dimensions) i la Molassa. La Carretillada i l'encesa del Campanar Es discuteix la pervivència de la carretillada de 20 minuts, un model tradicional de foc que ja només es manté amb regularitat a l'Arbós, el Vendrell i Torredembarra. Un dels moments àlgids és l'encesa del campanar el dia 26 a mitjanit, un acte ple de simbolisme on el campanar sembla cremar sota la presidència de l'àngel. "Encendre un campanar té un encant molt bonic... sembla que a l'infern cremi l'església, però té molt de simbolisme." Les Santes de Mataró: Juliana i Sempruniana El focus es desplaça cap a Mataró per parlar de Les Santes, les patrones de la ciutat. S'analitza la curiositat històrica sobre el seu estatus religiós actual i l'origen de la seva celebració: • La relació de les santes amb Sant Cugat (festivitat del 25 de juliol). • El trasllat de les relíquies des de Sant Cugat del Vallès fins a Mataró el segle XVIII. • La Ruixada: una tradició d'aigua que enguany utilitzarà l'aigua de la piscina municipal a causa del manteniment de les instal·lacions. Refranyer i Calendari Agrícola S'inclou un repàs per la paremiologia popular lligada a Sant Jaume i Santa Anna, destacant com les festes s'organitzaven originalment al voltant dels cicles agrícoles, especialment la maduració del raïm i la collita de l'avellana al Penedès i el Camp de Tarragona.

  • 25'

    Recull de salutacions nocturnes

    Introducció a les salutacions En aquesta sessió lúdica, l'interlocutor se centra exclusivament en l'ús de la salutació 'Bona nit'. Malgrat la repetició del terme, l'exercici serveix per analitzar la cadència i el ritme en la comunicació oral. Anàlisi del contingut • Es repeteix la mateixa estructura lingüística durant tot l'episodi. • No s'introdueixen temes alternatius ni debats complexos. "Bona nit" L'ús recurrent d'aquesta expressió reforça la idea de la cortesia en l'àmbit nocturn i estableix una atmosfera de tancament i tranquil·litat.

  • 25'

    Anàlisi de salutacions i context nocturn

    Introducció a la sessió Aquest episodi presenta una seqüència iterativa de salutacions nocturnes, on s'explora el pes sociolingüístic de l'expressió "Bona nit" com a fórmula d'obertura i tancament en la interacció humana. Dinàmiques de la conversa L'intercanvi manté una estructura constant que subratlla la importància de la cortesia en el llenguatge verbal: • La repetició rítmica del missatge. • El manteniment d'un to cordial durant tota la durada de la trobada. • L'establiment d'un marc temporal clarament nocturn. "Bona nit" Conclusions de la interacció La sessió destaca per la seva simplicitat i coherència, focalitzant l'atenció exclusivament en l'acte comunicatiu bàsic de saludar, eliminant qualsevol altre soroll informatiu per centrar-se en el clima emocional positiu.

  • 16'

    Les cases de la festa: museus vius i patrimoni

    En aquesta conversa, Jordi Bertran explora el concepte de les cases de la festa, espais que van més enllà de ser simples magatzems per convertir-se en centres d'interpretació del patrimoni festiu. Una tradició amb arrels històriques Tot i que actualment es perceben com a equipaments moderns, les cases de la festa tenen antecedents que es remunten a l'edat mitjana. Destaca especialment el cas de València, amb un edifici del segle XV que encara es manté actiu i que conserva un disseny arquitectònic funcional per al manteniment de les peces. Models d'equipaments festius L'expert diferencia entre diversos estils segons la seva finalitat: - Museus de sensacions: Com els de Caravaca de la Cruz (Cavalls del Vi) o el d'Elx (Misteri d'Elx), que utilitzen recursos audiovisuals per transmetre l'emoció de la festa quan aquesta no és al carrer. - Exposicions estàtiques: Com el cas de Berga, on predomina la mostra visual de peces, tot i que hi ha projectes per fer-lo més immersiu. - Centres de culte i art: Com la Casa Salcillo a Múrcia o els espais dedicats a la Setmana Santa a Oriola. La funcionalitat i el futur Una veritable casa de la festa ha de complir tres funcions bàsiques: 1. Conservació: Taller de restauració i magatzem adequat. 2. Pedagogia: Espai obert durant tot l'any per explicar la festa als visitants i escolars. 3. Identitat: Un lloc on es cuina la celebració que posteriorment es viurà al carrer. "Les cases de la festa són una mica el lloc on es cuina realment el que després s'acaba preparant en el carrer."

  • 16'

    Les cases de la festa: museus vius del patrimoni

    Explorant el concepte de les cases de la festa Jordi Bertran ens proposa un recorregut cultural per les anomenades cases de la festa, espais que van més enllà de ser simples magatzems d'elements festius. Aquests equipaments tenen com a objectiu principal conservar la interioritat de les celebracions i permetre la seva visita durant tot l'any, fora dels dies estrictes de festa al carrer. Origen i evolució històrica Edat Mitjana: Les primeres referències documentades d'aquests espais es remunten als segles XIV i XV. València com a referent: Es destaca l'edifici de València, d'origen medieval i encara en ús, que va ser concebut amb un sistema de ventilació natural per protegir les peces artesanes (pintures i vernissos forts). Del magatzem al museu pedagògic: L'evolució ha portat d'espais estàtics a centres que busquen transmetre emocions i valors educatius. Models destacats i exemples regionals L'expert analitza diferents casos d'èxit segons la seva tipologia: Caravaca de la Cruz: La Casa de la Fiesta de los Caballos del Vino destaca pel seu caràcter audiovisual i sensorial, indispensable per transmetre l'emoció de les curses de cavalls. Elx: El museu dedicat al Misteri d'Elx (Patrimoni de la Humanitat) se centra en la recreació d'una obra de teatre virtual, ja que la maquinària escènica original és desmuntable. Berga i Vilafranca del Penedès: Són precedents importants a Catalunya, tot i que s'assenyala la necessitat de millorar-ne el vessant pedagògic i l'accessibilitat horària. Tarragona: Es fa referència al projecte de la futura Casa de la Festa a la via Augusta, un equipament que ha d'aglutinar l'essència de les festes de Santa Tecla. Característiques d'una bona casa de la festa "Les cases de la festa són el lloc on es cuina realment el que després s'acaba preparant al carrer." Segons Bertran, el centre ideal no ha de ser un simple "magatzem", sinó un espai que combini la restauració material, la pedagogia per a les noves generacions i l'ús de tecnologies per replicar el patrimoni viu i les sensacions de la festa original.

  • 21'

    Les singularitats de la Festa Major de Sant Pere de Reus

    La Festa Major de Reus: Tradició i Singularitats En aquesta sessió sobre cultura popular, Jordi Bertran analitza els elements més distintius de la Festa Major de Sant Pere de Reus. Tot i compartir un model festiu comú al Camp de Tarragona i el Penedès, Reus conserva rituals i danses úniques que configuren la seva identitat: Els Oficis de Vigília i les Completes Anar a Completes: Es destaca la pervivència de l'ofici religiós de la vigília de Sant Pere a la Prioral, un acte que la majoria de poblacions han perdut o convertit exclusivament en cercaviles. Els Tres Panys: La imatge de Sant Pere està custodiada sota tres panys, les claus dels quals pertanyen al prió, l'alcalde i el síndic del poble, simbolitzant els tres poders de la festa. Els Gojos: Es recorda el valor d'aquestes composicions poètiques i musicals que lloen la vida del sant. Danses Úniques i Recuperades Dansa de Mossèn Joan de Vic: Malgrat el nom, és un personatge noble. És una dansa de lluita amb escuts o cobertores, amb una tornada musical molt curiosa que ha perviscut en la memòria col·lectiva. Ball de Galeres: Representa una batalla naval entre naus cristianes i turques (inspirada en la batalla de Lepant). Els balladors porten les naus penjades al cos, similars a cavallets. Canons de Festa: Peces d'artilleria de fusta que serveixen per anunciar la festa i que tenen una forta tradició de mobilitat entre pobles. La Innovació de la Transició La Cabra de Foc: Creada l'any 1979, representa l'espontaneïtat de la transició democràtica. És una peça de bestiari amb forma d'ariet romà que, tot i no tenir antecedents històrics, s'ha convertit en un element dinamitzador de foc indispensable. "A casa de cada regidor el recollien i el portaven a l'Ajuntament per anar a Completes; una estructura de recollida d'autoritats molt singular."

  • 22'

    Sèrie de salutacions nocturnes repetitives

    Descripció de l'intercanvi El contingut consisteix en una successió ininterrompuda de la salutació "Bona nit". Aquest missatge es repeteix sistemàticament en intervals de temps regulars a través de tota la transcripció. Punts clau de la interacció Repetició constant: L'expressió s'emet cada 30 segons aproximadament. Manca de contingut addicional: No hi ha intercanvi d'informació més enllà de la salutació bàsica. To formal: S'utilitza una fórmula estandarditzada de cortesia nocturna. "Bona nit" L'estructura del text suggereix un comportament monòton o una prova tècnica de so on el missatge principal és purament ritual o de comprovació.

  • 24'

    La Rumba i el Garrotín: Cent Anys de Tradició Gitana

    Història i Evolució del Garrotín i la Rumba a Lleida L'episodi d'avui se centra a explorar les arrels i la vigència de la música popular gitana a Catalunya, especialment a la ciutat de Lleida. A través de la guia del Jordi Bertran, es descobreix que aquesta tradició no és només un gènere musical, sinó una eina de convivència interètnica que compleix un segle d'història documentada. El Garrotín: Més que una Cançó El garrotín es defineix com un gènere que combina música, ball i, sobretot, improvisació. Històricament, servia per a: • Celebrar esdeveniments comunitaris. • Improvisar versos amb temàtiques picants o satíriques sobre personatges públics, dones o situacions quotidianes. • Mantenir viu el català gitano, ja que a diferència de la rumba, el garrotín s'ha cantat tradicionalment en català. "Els catalans no sabem cantar en les celebracions... el garrotín ens ajuda a redescobrir que realment en sabíem." La Convivència Carrinclona Un dels conceptes més rics discutits és el fenomen carrincló. A Lleida, aquest terme no té una connotació pejorativa, sinó que descriu la integració absoluta entre gitanos i paios al nucli històric. Aquesta relació es basava en compartir espais, festes i músiqes de manera normalitzada fins que la Guerra Civil i la posterior degradació dels barris van trencar aquesta dinàmica. Figures Clau i Recuperació Actual El programa ret homenatge a figures històriques i contemporànies que han mantingut viva la flama: • El Marquès de la Pota i els Parrano: Cantadors històrics que van mantenir l'essència en temps difícils. • Carles Juste 'Lo Beethoven': Saxofonista i cantant actual que lidera la revitalització amb el disc Nits de Rumba i Garrotín. • Manel Ponsa: Educador social que utilitza el programa Garrotant com a eina d'integració social i artística per a joves. Diferències entre la Rumba de Barcelona i la de Lleida Tot i que la rumba catalana es va popularitzar mundialment als anys 50 amb figures com El Pescaílla a Barcelona, a Lleida ja existia una tradició prèvia. La rumba va acabar dominant el panorama perquè es va adaptar millor al castellà durant el franquisme, mentre que el garrotín va quedar més preservat dins l'àmbit privat de l'ètnia gitana en català.

  • 20'

    La seguretat en festes multitudinàries i el cas de la Patum

    Debat sobre la seguretat en les manifestacions de cultura popular Aquesta sessió se centra en la necessitat urgent de revisar els protocols de seguretat en les festes multitudinàries de Catalunya, arran dels tràgics esdeveniments succeïts a la Patum de Berga. El cas d'aquesta celebració, que es troba en ple procés per ser declarada patrimoni de la humanitat, ha posat en evidència les mancances dels operatius actuals. Punts clau de la discussió Obsolescència dels dispositius: Es critica que molts operatius policials actuals responen a models dels anys 60 que no han evolucionat al mateix ritme que l'afluència de públic. Prevenció vs. Repressió: S'insisteix que les forces de seguretat s'han d'integrar en la festa des d'una vessant preventiva i col·laborativa, evitant actuar exclusivament com a forces anti-avalots quan el conflicte ja ha esclatat. Responsabilitat institucional: Es debat el paper de l'Administració i la necessitat d'una autocrítica profunda per part de la Generalitat i els ajuntaments en la planificació d'actes oficials i marginals. Models d'èxit: Es posen com a exemple les reformes fetes a la Setmana Santa de Sevilla o als Sanfermines de Pamplona, on l'ús de tecnologia com el GPS i una coordinació total entre cossos ha millorat la seguretat. "No podem deixar concentracions multitudinàries que succeeixen periòdicament sense uns dispositius dimensionats a la realitat actual." L'impacte en altres poblacions El problema no és exclusiu de Berga; localitats com Tarragona (durant Santa Tecla), Mataró o Vilafranca s'enfronten a reptes similars. La manca d'atenció als espais de la festa que no figuren exactament en el programa oficial pot crear zones de risc. Finalment, es fa una crida a la reflexió per part de tots els agents implicats: des dels cossos policials fins als organitzadors i els mateixos participants, per garantir que la festa continuï sent un espai de convivència i alegria.

  • 22'

    Personatges bíblics i el gran teatre del Corpus

    El Corpus: El gran teatre popular de carrer En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'explora la dimensió històrica i teatral de la festa del Corpus Christi. A diferència de celebracions com la Patum de Berga o la festa de Solsona, que han evolucionat cap a un caràcter de festa major, altres poblacions com València i Morella mantenen viva l'essència del teatre bíblic medieval. Personatges emblemàtics i els seus renoms La cultura popular ha interioritzat tant aquests personatges que sovint se'ls coneix més pel seu renom que pel nom original: L'Abuelo del Colomet: Representa el patriarca Noè. Porta un colom a la mà com a símbol de l'esperança i el retorn de la fertilitat a la terra després del diluvi. L'Àngel Bobo: És la representació de l'evangelista Sant Mateu. Se l'anomena així per la figura d'àngel una mica deforme o grotesca que portava antigament. El Capellà de les Roques: Un personatge teatral, antigament vinculat a l'estament eclesiàstic, que feia de pregoner o mestre de cerimònies i convidava les autoritats a la festa. Els Sirialots: Grup de 24 (actualment 26) personatges que representen els ancians de l'Apocalipsi. Van vestits de blanc amb barbes postisses i grans ciris, custodiant el Santíssim Sagrament. L'escenografia mòbil: Les Roques Un dels elements més singulars són les Roques, grans estructures o decorats sobre rodes que serveixen d'escenari mòbil per a la representació de misteris (petites obres de teatre sacre). Aquest concepte d'escenografia itinerant és un fenomen que es troba documentat des del segle XV a llocs com València i Tarragona, i té paral·lels en cultures d'arreu del món, des de Sicília fins al Japó. "El Corpus és el gran teatre popular de carrer de tota Europa, i a partir d'aquí s'origina una evolució que deriva en cada lloc en una festa pròpia."