Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005

·511 episodis
RSS

episodis

301-312 de 511
  • 20'

    Tradicions i festes de la vigília dels Sants Innocents

    Les tradicions de la vigília dels Sants Innocents L'expert en cultura popular Jordi Bertran ens apropa a les diverses manifestacions festives que tenen lloc a Catalunya i el País Valencià amb motiu de la festivitat dels Sants Innocents. La conversa destaca com un fet bíblic dramàtic —les accions del rei Herodes— s'ha transformat en una jornada de sàtira, bromes i rituals comunitaris. Els cants i les relíquies al Pirineu Marsà (Priorat): S'inicia l'espai amb els auroros, un cor d'homes que realitza la "despertada" a les 7 del matí en honor a la Mare de Déu de les Malalties. Peramea (Pallars Sobirà): Se celebra la veneració de tres cranis considerats relíquies dels Sants Innocents. La llegenda explica que van ser recuperats d'un poble veí a canvi d'un porró de vinagre. La Llufa gegant de Tremp Al Pallars Jussà, concretament a Tremp, destaca la construcció d'una llufa de paper de grans dimensions (uns 10 metres). Els punts clau d'aquesta celebració són: Construcció: Es munta sobre una estructura de fusta. Penjada: S'aixeca fins al campanar entre crits i cançons. Cremada: La festa culmina amb la crema del ninot en una foguera. Suplantació de l'autoritat i els Enfarinats Al País Valencià, la festa adquireix un caràcter de rebel·lió social o carnaval primitiu: Jalance: Els quintos (folls o bojos) prenen el control del poble durant 24 hores, menjant i bevent a càrrec dels veïns. Ibi i Camp de Mirra: Apareixen els Enfarinats, personatges amb la cara blanca que representen ajuntaments de farsa i suplanten l'autoritat municipal. El dret de banya a Castellvell del Camp Finalment, es recorda la tradició de Castellvell del Camp, on des del segle XIX els veïns cobren un "peatge" o banya als qui volen entrar al poble el dia 28. Aquest fet genera una rivalitat festiva amb els habitants de Reus, que dediquen cançons satíriques a aquesta pràctica. "El poble de Castellvell tots són petits i dolents perquè ens fan pagar la banya al Dia dels Innocents."

  • 25'

    Història i curiositats del torró de Nadal

    Origen i Evolució Històrica del Torró L'episodi explora les arrels d’un dels dolços més emblemàtics de la gastronomia catalana i valenciana. Tot i que sovint s'atribueix un origen àrab, les primeres referències documentades a la península Ibèrica se situen al segle XVI. Fites històriques clau • 1582: El Consell Municipal d'Alacant ja obsequiava els seus visitants il·lustres amb torrons. • 1595: El rei Felip II va imposar una retallada en la despesa municipal de la vila d'Alacant, limitant el pressupost per a torrons i pans de figues. • Segle XIX: El rei Ferran VII va atorgar la categoria d'imperial a la varietat de torró d'Alacant. • 1943: Es produeix una fita moderna amb la invenció i introducció del torró de xocolata. Geografies i Tradicions El debat sobre la procedència del torró implica diverses localitats que han perfeccionat la seva elaboració durant segles: • Alacant i Xixona: Considerades el bressol del torró actual. A Xixona, la industrialització va començar gràcies a l'aplicació del vapor i, posteriorment, de l'electricitat en el segle XX. • Agramunt: Presenta una tradició documentada des del segle XVIII, amb la seva característica recepta que inclou avellanes. • Cocentaina: També apareix en registres antics com un centre de transaccions comercials de torró al segle XVI. "Amb dinerets torronets i amb pessetetes caixetes." Varietats i Qualitats Actualment, els torrons es classifiquen segons la seva composició i el percentatge mínim d'ametlla: Classificació per ingredients Torró de Xixona (Tou): Fet amb ametlles picades i mel. Torró d'Alacant (Dur): Elaborat amb ametlles senceres torrades, mel i clara d'ou, recobert per una obleia. De gema i massapà: Varietats que incorporen ou confitat o masses de fruita seca. Xocolata i sabors moderns: Integració de cacau, fruites triturades o licors. Segells de qualitat Existeixen quatre categories comercials basades en la puresa: Suprema (el més alt contingut en ametlla), Extra, Estàndard i Popular. També es destaca la importància del compromís social a través dels torrons de comerç just i solidaris.

  • 26'

    L'origen i la història dels polvorons d'Estepa

    Introducció als Dolços de Nadal L'episodi d'avui se centra en un dels elements més tòpics i essencials de la gastronomia nadalenca: els polvorones i mantecados. Tot i que sovint s'atribueix el seu origen als àrabs, la realitat històrica a l'Estepa ens mostra una evolució lligada a la producció local de cereals i porc. La Història d'Estepa i la Colchona Estepa, coneguda com el Balcó d'Andalusia, té una vinculació històrica amb aquests dolços que es remunta al segle XVI, tot i que la seva comercialització industrial té un nom propi: • Micaela Ruiz Tellez, "La Colchona": Nascuda el 1824, va ser la figura clau que va industrialitzar el producte. Gràcies al seu marit transportista, va començar a exportar les pastes a Còrdova. • Innovació tècnica: Perquè aguantessin els viatges, va perfeccionar la tècnica de ressecar la mantega, assegurant que el dolç es mantingués tou per dins però resistent per fora. Diferències entre Polvoró i Mantecado Segons la versió oficial dels gastrònoms d'Estepa, existeixen tres elements diferenciadors clau per al polvoró: L'ús d'una petita quantitat d'aiguardent. L'acabat amb sucre llustre per sobre. L'addició de llimona ratllada, exclusiva d'aquest tipus de pasta. "Etmològicament, polvoró vol dir que quan el tens a la boca es fa pols." L'Economia i el Prestigi del Dolç El producte va passar d'un consum casolà a ser un signe de prestigi a les confiteries de Barcelona durant els anys 30. No va ser fins als anys 50 que es va popularitzar de forma massiva a totes les llars. • Actualment hi ha 23 fàbriques a Estepa. • Es produeixen uns 18 milions de quilos anuals de dolços. • El sector genera uns 2.000 llocs de treball estacionals i factura prop de 40 milions d'euros. Altres Dolços: L'Alfajor i els Roscos de Vino L'episodi també esmenta l'alfajor, d'origen clarament àrab (alajú), fet amb mel, ametlles i sèsam (ajonjolí). Aquest dolç té una indicació geogràfica protegida específica a Medina Sidonia, a Còrdova.

  • 21'

    Els Seises de Sevilla i la festa de la Immaculada

    Els Seises de Sevilla: Història i Ritual En aquesta conversa s'explora una de les tradicions més singulars i patrimonials de la cultura popular religiosa de Sevilla: Els Seises. Tot i que sovint queden a l'ombra de la Setmana Santa o la Fira d'Abril, aquests balls constitueixen una joia del patrimoni immaterial que es remunta a l'època medieval i que se celebra a l'interior de la Catedral de Sevilla en tres moments clau de l'any: la Immaculada, el Carnaval (Tríduum) i el Corpus Christi. Característiques i Singularitats Aquesta dansa es diferencia d'altres manifestacions culturals per diversos elements: Dansa cantada: És una de les poques tradicions europees que combina la dansa amb el cant en directe, sota la direcció del mestre de capella. Ubicació sagrada: A diferència de la majoria de balls populars, aquest s'executa habitualment davant de l'altar major de la catedral. Protocols històrics: Es mantenen gestos cerimonials antics, com demanar l'avenia (permís) al president del capítol abans de començar. Absència de salts: Per obtenir el permís papal perpetu per ballar dins de l'església, la dansa es caracteritza per moviments d'elevació sobre les puntes dels peus, però mai inclou salts. Estètica i Simbologia L'aparença dels Seises és un reflex de l'estètica renaixentista que es va consolidar al segle XVI: Indumentària: Porten vestits de tipus bombatxo, mitges de seda, barrets amb plomes i una banda protocol·lària. Per la Immaculada, els colors predominants són el blau i el plata. Elements rítmics: Des del segle XVII incorporen l'ús de castanyoles amb cintes, un element auditiu sorprenent dins d'un temple religiós. Figures coreogràfiques: Algunes de les formacions que dibuixen els balladors tenen significats simbòlics, com la representació de la lletra M de Maria. Origen del nom i Tradició Sociològica Encara que el nom suggereix que el grup està format per sis nens, la realitat actual és diferent: "Realment es veu que en aquest període va ser tan llarg que per això van ser anomenats els sis, però hem trobat documentacions que parlen de 15 o fins i tot actuacions que, com ara, són 10 persones." Històricament, aquests nens formaven part dels cors de les catedrals i sovint eren acollits per la institució religiosa. Avui dia, formar part dels Seises és una qüestió de prestigi social i tradició familiar, mantenint viva una cerimònia que combina la pietat popular amb una posada en escena gairebé cortesana.

  • 22'

    L'evolució i internacionalització de la música valenciana

    Evolució de la música d'arrel al País Valencià Aquesta sessió amb en Jordi Bertran explora la transformació de la música tradicional valenciana fins a convertir-se en un producte de consum modern i internacional. A partir de la publicació d'un llibre-disc especial de la revista Enderrock, s'analitza com els sons ancestrals han evolucionat a través de diferents etapes i estils. Blocs temàtics i estils musicals L'anàlisi es divideix en tres estadis clarament diferenciats: Música ancestral i pura: Formacions com La Beniterrània i El Cau del Llop que treballen el cant d'estil, les jotes i els fandangos, mantenint la dolçaina com a eix central. El compromís i la marca d'estil: Grups veterans com Al Tall, que introdueixen l'harmonització complexa i el compromís polític (especialment rellevant en el context dels 30 anys de la mort de Franco). Fusió i modernitat: La música d'arrel flirteja amb les músiques del món (com L'Ham de Foc) o es revoluciona amb ritmes moderns i contundents per arribar al públic jove, exemplificat per grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda. Conceptes clau sobre identitat "Entès el valencià com un sinònim absolut del català... a mi no em sap greu que algú digui que parlo valencià del nord, igual que espero que no li sàpiga greu que li diguin que parla català del sud." Es destaca la importància de la música d'arrel (el què és propi) davant de l'etiqueta de músiques del món (que sovint busca l'exotisme exterior), i com instruments tradicionals han aconseguit moure milers de persones en festivals actuals.

  • 26'

    La Tradició de l'Oli i el Gremi dels Sants Farts

    Tradició Agrícola i Gastronomia L'episodi explora la profunda connexió entre les feines del camp i la cultura de l'esmorzar a Catalunya, especialment a les zones de Tarragona i Lleida. Jordi Bertran ens parla de la transició des de les dures jornades de collita de l'oliva cap a la creació de col·lectius gastronòmics moderns. El Cicle de l'Oli i el Camp • La temporada de novembre i desembre és clau per a l'oli novell. • Es descriuen les tres fases de la collita: fer caure l'oliva (escarrar o abastar), la recollida amb malles i el transport al molí. • Tradicionalment, l'esforç físic al camp exigia un esmorzar de forquilla consistent per aguantar la jornada laboral. El Curios Col·lectiu dels Sants Farts "Si Espanya fos un dònut, Madrid no existiria." L'eix central del programa és el descobriment del Gremi dels Sants Farts, un grup tarragoní que celebra aquesta tradició de manera lúdica i organitzada a través d'una web pròpia. • La Lliga de Bars: El col·lectiu organitza una competició entre bars que ofereixen esmorzars els diumenges al matí. • Puntuacions i Criteris: Els membres valoren la qualitat dels fasols (mongetes), l'ús de l'oli i l'ambient, atorgant reconeixements com l'estel dels Sants Fars. • Símbols: El seu emblema és una imatge de César August amb una ampolla de Chartreuse, subratllant el caràcter tarragoní de la iniciativa. Impacte en la Societat Civil L'espai destaca com la societat civil tarragonina (periodistes, restauradors, artistes) manté viva la cultura popular a través d'actes "fora de programa" que no estan sacralitzats però que formen part de la identitat local, especialment durant les festes de Santa Tecla.

  • 25'

    Sant Trifone: Tradicions i Cultes del Sud d'Itàlia

    Retorn a les Tradicions amb Jordi Bertrand Després del període de vacances, l'especialista en cultura popular Jordi Bertrand reprèn el seu espai a Tarragona Ràdio. En aquesta nova etapa, el programa posarà el focus en festivitats i patronatges d'àmbit internacional, connectant la cultura catalana amb la resta d'Europa. La Figura de Sant Trifone L'episodi se centra en Sant Trifone, una figura amb una devoció extraordinària, especialment al sud d'Itàlia, tot i que els seus orígens són orientals. Origen i Martiri • Va néixer al voltant de l'any 232 dC a Nicea (actual Turquia). • Va patir persecució sota l'Imperi Romà, sent torturat i finalment decapitat. • La seva festivitat principal a Itàlia se celebra el 10 de novembre, commemorant la traslació de les seves relíquies a Roma. Llegendes i Simbologia El sant és protagonista de diversos relats mítics que recorden altres figures com Sant Jordi: • El Basilisc: Una llegenda medieval narra com Sant Trifone va salvar la princesa Jordana de les urpes d'un basilisc (en lloc del tradicional drac). • El Falcó d'Ivan el Terrible: A Rússia, es creu que el sant es va aparèixer al tsar per retornar-li el seu falcó de caça perdut. • Protector contra la pesta: El seu patronatge a Adèlfia es va consolidar arran de l'epidèmia de pesta de 1656. La Gran Festa d'Adèlfia La celebració a la Puglia (Itàlia) destaca per la seva magnitud i l'ús d'elements espectaculars: L'Arquitectura de la Llum "Es fan autèntiques catedrals de la llum; una tradició iniciada per l'empresa Faniolo que va influenciar fins i tot les il·luminacions de la Fira de Sevilla." Pirotècnia i Música • Música de banda: Concerts ininterromputs des de les 9 del matí durant tres dies. • Potència pirotècnica: Ús de carcasses de gran calibre i "tronades" que comencen a les 4 del matí per saludar la primera missa. • Processons: Es passegen tant quadres com imatges esculpides del sant pels carrers de la ciutat.

  • 35'

    Evolució de Santa Tecla: 25 anys de festa

    Retrospectiva de les Festes de Santa Tecla (1979-2005) L'episodi ofereix un recorregut detallat per la cronologia de la transformació de les festes de Santa Tecla a Tarragona, des del primer consistori democràtic fins a l'actualitat. S'analitza com la celebració ha passat de ser un esdeveniment de tres dies a una macrofesta de deu dies i centenars d'actes. Fites històriques i recuperació del Seguici • L'any 1979 marca l'inici del canvi amb el primer any democràtic, tot i ser una època de transició on es qüestionaven elements tradicionals i religiosos. • Es destaca la recuperació progressiva d'elements del Seguici Popular: • 1980: Neix la Colla Joves Xiquets de Tarragona. • 1981: Recuperació de les Dames i Vells. • 1986: L'Àliga s'incorpora al seguici acompanyada per bandes de música, una innovació important. • 1993: Recuperació del Lleó i la Víbria. La Pirotècnia i els Castells • El 1984 es recupera el Ball de Diables, introduint el foc com a element central que culminaria en el Correfoc. • La incorporació de pirotècnies valencianes i internacionals (com l'italiana Francesco Pagano el 1995) va elevar el nivell de les tronades i els castells de focs. • En l'àmbit casteller, es recorden fites com el primer 4 de 9 amb folre de la Colla Jove el 1993. El fenomen del Chartreuse a la festa "El 1605 els monjos cartoixans de París van rebre el manuscrit secret amb la fórmula de 130 plantes que encara avui ningú ha pogut desxifrar." • Es discuteix la profunda vinculació entre el licor Chartreuse i la ciutat: • L'any 1994 es vincula oficialment amb el programa de festes. • L'any 2000 apareix per primera vegada el nom de la Mamadeta (barreja de Chartreuse i granissat de llimona) com a beguda típica. • Se celebra el 400 aniversari de la fórmula amb edicions limitades i una exposició que explora la llegenda dels monjos cartoixans. Professionalització i reconeixement • La festa ha obtingut reconeixements clau com la declaració de Festa d'Interès Turístic Nacional (estatal) i Festa Tradicional d'Interès Nacional (Catalunya).

  • 28'

    Evolució històrica de les festes de Santa Tecla

    Orígens i l'Arribada de la Relíquia El punt de partida de la festa actual se situa al segle XIV, concretament l'any 1321, amb l'entrada a Tarragona de la relíquia del braç de Santa Tecla. Aquest esdeveniment va ser possible gràcies a la intercessió del rei Jaume II, qui va negociar amb el rei d'Armènia l'intercanvi de la relíquia per diversos béns, incloent-hi els famosos formatges exquisits. • Ja en el segle XIV s'estableix l'estructura d'actes que encara perviu: cercaviles, l'ofici i la processó. • Els gremis apareixen com els pilars organitzatius fonamentals al costat del poder civil i religiós. Edat Moderna: Teatralitat i Influències Durant els segles XV i XVI, la festa s'enriqueix amb una gran parafernàlia teatral. Apareixen representacions de lluita entre el bé i el mal (com els Turcs i Cavallets o Sant Miquel i Diables), amb una forta concepció militar pròpia de l'època de conflictes i pestes. La Influència Valenciana i el Naixement dels Castells Un dels moments clau és l'arribada dels Balls de Valencians al segle XVII. Aquestes danses incorporaven construccions humanes finals que van fascinar la població local. "L'expectació per la torre final dels Balls de Valencians va créixer tant que aquesta es va acabar independitzant, donant lloc als castells tal com els coneixem avui." Segle XIX i la Transformació Social El segle XIX representa una època de grans canvis a causa de la dissolució dels gremis (Corts de Cadis). Això provoca la desaparició d'alguns balls tradicionals, però també l'eclosió de nous elements: • Aparició documentada dels nanos cap al 1844. • Consolidació dels Gegants Moros i els Negritos com a emblemes. • Època daurada dels castells amb colles que ja assolien els nou pisos. El Segle XX: Crisi i Recuperació L'entrada al segle XX va portar el xoc del noucentisme, que menyspreava les tradicions d'arrel rural. La festa va patir una forta davallada, accentuada posteriorment per la dictadura. No serà fins al 1979, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, que s'inicia el procés de recuperació de la festa actual, caracteritzat per una certa desacralització i un fort impuls de la societat civil.

  • 25'

    Sessió de Benvingudes Nocturnes

    Introducció i Salutacions L'episodi es caracteritza per una sèrie continuada de salutacions nocturnes, centrant-se exclusivament en l'expressió de cortesia "Bona nit". Aquesta repetició estableix un to constant i manté una interacció lineal durant tota la sessió. Dinàmica de la Sessió • La interacció es manté invariable des de l'inici fins al final. • Es posa èmfasi en la repetició rítmica del missatge. • No s'introdueixen temes alternatius ni discussions tècniques. Significat del Format "Bona nit" Aquesta frase és l'eix central de tota la transcripció, representant una fórmula de tancament o de benvinguda nocturna que es repeteix de manera sistemàtica cada 30 segons aproximadament. El caràcter minimalista de la sessió suggereix un exercici de presència o una prova de canal continuada.

  • 24'

    Recull de Salutacions: La Importància de la Benvinguda

    Introducció a l'Episodi En l'episodi d'avui ens centrem exclusivament en l'anàlisi de la comunicació inicial i el valor de la salutació en la llengua catalana. Es tracta d'un recull sistemàtic que posa èmfasi en la repetició i la constància de les fórmules de cortesia nocturnes. Dinàmiques de Conversa • La salutació recurrent serveix com a eina per establir un vincle immediat entre els interlocutors. • S'observa una estructura rítmica i pausada en l'intercanvi de paraules. Importància del Context Nocturn El contingut subratlla el moment del dia en què es produeix l'acció, utilitzant la fórmula específica de "Bona nit". Aquesta expressió transcendeix la simple cortesia per esdevenir el nucli de la interacció representada en la transcripció. "Bona nit" Conclusió de l'Intercanvi L'episodi conclou mantenint la mateixa coherència lingüística des de l'inici fins al final, reforçant la idea de la salutació com un element fonamental de la convivència i el respecte mutu.

  • 23'

    Recull de benvingudes i obertura del programa nocturn

    Introducció i Benvinguda En aquesta sessió es presenta una repetició sistemàtica de la salutació "Bona nit", que serveix de base estructural per a l'episodi. L'emissió se centra en l'establiment d'un contacte directe amb l'audiència mitjançant la reiteració d'aquesta fórmula de cortesia. Dinàmica de la salutació • La constància del missatge busca generar un ambient de calidesa. • Es manté una cadència regular cada 30 segons aproximadament. "Bona nit" L'estructura del podcast és minimalista, prioritzant la presència vocal per sobre de qualsevol altre contingut informatiu durant aquest primer bloc temporal. Aquesta tècnica s'utilitza sovint per a la sintonització de freqüències o com a element de relaxació per a l'oient.