Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005

·511 episodis
RSS

episodis

337-348 de 511
  • 18'

    Tradicions i gastronomia de la Quaresma

    La Quaresma: De la penitència al plaure gastronòmic En aquest episodi, Jordi Bertran ens convida a explorar la Quaresma, un període de 40 dies que, més enllà del seu significat religiós d'abstinència i sacrifici, ha configurat un ric univers de cultura popular i gastronomia. Iconografia i simbolisme La Quaresma es representa tradicionalment com una vella de set potes, sovint desproporcionada o desagradable, que porta elements del menú permès: * Un bacallà a la mà. * Una cistella de verdures o arangades. * Cada cama simbolitza una de les set setmanes que precedeixen la Pasqua. Els pilars de la cuina quaresmal Tot i que històricament aquests aliments s'associaven al càstig o al dejuni (ayunos i abstinències), avui dia són considerats veritables delícies de la dieta mediterrània: * El Bacallà: El peix rei del període. Protagonista de plats exquisits com l'arròs amb bacallà, els bunyols o el bacallà amb patates. * El Xató: Un plat que agermana el Carnaval i la Quaresma, amb presència destacada a Vilanova, Sitges i poblacions veïnes. * Els Bunyols: També anomenats brunyols a les comarques gironines, són típics dels dimecres i divendres de Quaresma o de festivitats com el Dijous Sant. * Legums i verdures: Productes que protagonitzen festes com la Diada de la Truita a Molins o la Pesolada al Maresme. Rutes i curiositats territorials A Mallorca, destaca la població de Porreres amb la mascarada de sa Jaia Corema i els judicis de ninots de palla. A Capellades, se celebra el Mercat Figater, on les figues seques preparades des de l'estiu i aromatitzades es converteixen en unes postres úniques. "Consumir determinats productes com ara el bacallà no és cap sacrifici, sinó tot el contrari."

  • 23'

    Sessió de Benvinguda: Reflexions de Bona Nit

    Introducció a la Sessió Aquest episodi recull una extensa seqüència de salutacions que serveixen com a base per a la reflexió nocturna. L'objectiu principal és establir un marc de proximitat i calidesa amb l'audiència mitjançant la repetició ritualística de la salutació. Dinàmiques de la Benvinguda • La reiteració de la frase serveix per crear un estat de calma. • Es busca connectar amb l'oient de manera directa i personal. "Bona nit com a mantra per tancar el dia i preparar el descans." Impacte de la Comunicació Nocturna El contingut se centra en la importància de les paraules de comiat abans de dormir. L'ús de mètodes d'expressió constants reforça la identitat del programa i la seva relació amb qui l'escolta.

  • 25'

    Els Carnavals de Reus, Tarragona, Vilanova i Sitges

    La Tradició del Carnaval al nostre Territori En aquest episodi especial, ens endinsem a fons en la celebració del Carnaval, comptant amb representants de les festes més emblemàtiques de Catalunya: Reus, Sitges, Vilanova i la Geltrú i Tarragona. La conversa gira entorn de la identitat pròpia de cada celebració i les controvèrsies recents. Polèmiques i Cartells El primer gran bloc de debat se centra en la judicialització i la polèmica al voltant dels cartells d'enguany a diverses localitats: • Reus: Es discuteix la polèmica per l'ús del mantell de la Verge de la Misericòrdia al cartell. La Dolors Soler aclareix que va ser una decisió per unitat de les colles com a símbol d'orgull i no de sàtira. • Valls i Roses: També s'esmenten problemes amb drets d'imatge i reaccions de diferents col·lectius que han forçat canvis en la imatgeria festiva. • Sitges: En contraposició, el seu cartell ha jugat amb una estètica "lletjota" per generar conversa sense entrar en conflictes religiosos. "El pecat no està mai en l'objecte artístic en si, sinó en els ulls de qui s'ho mira." Característiques de cada Celebració Cada convidat exposa l'essència que fa únic el seu Carnaval: • Vilanova i la Geltrú: Definat com un carnaval per viure i no només per veure. Destaquen les guerres de caramels i la forta càrrega satírica. • Sitges: Conegut pel seu luxe, la ploma i els lluentons, però també amb una vessant gastronòmica potent com el Xató. • Tarragona: Es descriu com un espectacle en moviment amb més de 3.000 participants, combinant sàtira i tradició. • Reus: Molt participatiu i centrat en la sàtira local, amb actes gastronòmics com l'esmorzar popular a la Plaça del General Prim. Rivalitats Sanes i Gastronomia L'episodi tanca amb un repàs a les picabaralles habituals entre ciutats veïnes per la capitalitat de la festa o per la recepta autèntica del xató, refermant que la xispa entre Reus i Tarragona, o Sitges i Vilanova, és el que manté la festa viva.

  • 22'

    Polèmica i història del Carnaval al Camp de Tarragona

    El Carnaval a debat: Tradició, sàtira i polèmica En aquesta conversa, Jordi Bertran analitza l'actualitat del Carnaval al Camp de Tarragona, centrant-se en les controvèrsies generades pels cartells d'enguany a ciutats com Reus, Valls i la mateixa Tarragona. Les polèmiques dels cartells Es discuteixen diversos elements que han causat enrenou mediàtic i social: - Tarragona: Un cartell celebrat per la seva inversió de rols, mostrant una figura masculina amb perruca, que recorda l'esperit original de la festa. - Reus: La polèmica pel cartell que mostrava el mantell de la Mare de Déu de la Misericòrdia en un estenedor amb accessoris poc convencionals (com un preservatiu), fet que ha provocat el rebuig de sectors religiosos. - Valls: El debat sobre si una institució pública ha de finançar sàtires que poden ser vistes com una manca de respecte a les creences religioses. Perspectiva històrica i antropològica Jordi Bertran aporta una visió acadèmica per contextualitzar la sàtira: - Origen de la sàtira: Des del concili de Trento o les prohibicions del segle XIV, el Carnaval ha estat un espai d'enfrontament amb el poder (Església i Exèrcit). - El mantell com a símbol: S'explica que vestir les imatges és una tradició relativament recent i que la mofa d'elements sagrats ha estat una constant històrica. - Evolució de les Rues: Les desfilades actuals neixen al segle XIX com una paròdia de les entrades solemnes de reis i arquebisbes. Reflexions sobre la llibertat i la tolerància El diàleg conclou amb una reflexió sobre la necessitat d'un clima de tolerància religiosa i diàleg entre comunitats, tot recordant que el Carnaval és, per definició, una festa d'exhibició i crítica social on la ciutadania n'és la protagonista absoluta. "L'estructura de les rues d'avui és una mofa absoluta de les entrades dels prelats i dels reis."

  • 22'

    Cultura popular, refranys i remeis per al refredat

    Tradició i medicina popular davant les afeccions hivernals En aquest episodi, Jordi Bertran s'endinsa en la riquesa de la cultura popular per explorar com la tradició ha gestionat històricament la salut, especialment els refredats i altres afeccions pròpies de l'època de fred. A través d'un exhaustiu recull de refranys i creences, s'analitza la visió popular que contraposa el fred i la calor com a eixos de la malaltia. El calendari festiu i els sants protectors L'espai comença corregint algunes imprecisions sobre la setmana dels barbuts, destacant la figura de Sant Blai (3 de febrer) com l'advocat contra el mal de gola i la tos. Es mencionen diversos sants vinculats al fred: Sant Antoni Abat i Sant Pau Hermità: icones dels barbuts. Sant Sebastià: tot i el seu martiri, es destaca que iconogràficament no és barbut, sinó inverbe. Sant Blai: el sant clau per a les afeccions de gola, amb la tradició de beneir aliments. Remeis i refranyer de salut El diàleg ofereix una llarga llista de refranys que serveixen tant de diagnòstic com de teràpia preventiva. Es discuteixen conceptes de la medicina popular (o etnomedicina) que encara perviuen: Dualitat Fred-Calor: es creu que certs aliments "calents" (com l'all, la xocolata o el cafè) guareixen malalties "fredes". Remeis naturals: l'ús del romaní, el fonoll per al païdor (estómac) o els vapors d'eucaliptus per a la tos. La influència del fred: es distingeix entre el fred sec i el fred humit (molt present a Tarragona), aquest darrer considerat més perillós per la seva capacitat de penetració en l'organisme. Gastronomia ritual de Sant Blai Finalment, es fa un recorregut pels productes que es porten a beneir per protegir la gola: "Sant Blai, Sant Dixós, guarda'm la gola i endusta la tos." Es mencionen des dels panets i rotllos beneïts (a Mallorca o València) fins a les pomes, fruits secs i el Coc de Sant Blai de Falset, subratllant que molts d'aquests productes s'elaboren sense llevat per afavorir-ne la conservació.

  • 28'

    Sant Antoni i la història de la cera i les espelmes

    Introducció a la Setmana dels Barbuts L'episodi comença repassant el refranyer popular sobre el fred intens del gener, vinculat a la Setmana dels Barbuts (Sant Pau, Sant Maur i Sant Antoni). Aquestes festivitats no només marquen el calendari religiós, sinó que històricament estan lligades a l'ús del foc i la il·luminació artificial. Evolució històrica de les espelmes Es fa un recorregut des de la prehistòria fins a l'actualitat: • Orígens: Fa 30.000 anys ja s'utilitzaven llànties de greix a Europa. • Egipcis i Romans: Ús de mides i torxes de canya. Els romans van ser els primers a usar la cera d'abella. • Segle XIX: L'arribada de la parafina (derivat del petroli) i l'invent de l'estearina van fer l'enllumenat molt més barat i accessible. Tipologia i simbologia litúrgica La cera ha estat un element d'ostentació en el món cristià. Es detallen diversos formats: • Ciri Pasqual: Símbol de la llum de Crist amb les lletres alfa i omega. • Atxes i Blandons: Velons quadrats o cilíndrics per a les processons, dissenyats per no apagar-se amb el vent. • Llànties votives: Espelmes de colors (normalment vermell) que els devots encenen per demanar favors. El gremi de cerers i el reciclatge S'explica l'organització dels artesans a Catalunya des del segle XIV. Existia una distinció entre els fabricants de cera d'abella (elit) i els de greix animal. Una dada curiosa és la picaresca de les processons: "Els cerers llogaven la cera a pes; els participants pagaven només pel que havien consumit, retornant la resta per ser refosa i reciclada." Esoterisme i tradicions populars Finalment, es comenta el significat dels colors de les espelmes en la meditació (verd per a la prosperitat, blau per a la fidelitat) i s'avisa de la mala sort vinculada al color negre. També es recupera l'ofici de Tenebres i l'ús del tenebrari durant la Setmana Santa.

  • 23'

    L'origen i simbolisme dels Reis Mags de l'Orient

    Orígens Bíblics i el Misteri del Número 3 L'única referència als Reis Mags en els evangelis canònics es troba a l'Evangeli de Mateu, on curiosament no s'especifica cap número concret de mags. La xifra de tres personatges és una convenció que es va consolidar cap al segle V i es va refermar durant el segle XV per diversos motius simbòlics: • Al·lusió a la Santíssima Trinitat. • Representació de les tres edats de l'home. • Identificació amb els tres continents coneguts fins aleshores: Europa, Àsia i Àfrica. Mags o Astrònoms? El terme mag en l'època antiga no feia referència a l'il·lusionisme modern, sinó que s'associava a la figura de l'astròleg o astrònom. A través del coneixement dels astres i d'aspectes de caràcter sacerdotal, aquests personatges identificaven senyals divins al cel. La Procedència de l'Orient i l'Estel Tot i que la tradició parla genèricament de l'Orient, estudis històrics com els de Franco Cardini situen l'origen probable d'aquests personatges a Pèrsia, vinculats al culte mazdeista. Un element iconogràfic clau és l'estel de Nadal, la imatge del qual tal com la coneixem avui (amb cua) va ser popularitzada pel pintor Giotto després de presenciar el pas del cometa Halley. Un Missatge de Concòrdia Universal La festivitat dels Reis representa una crucial cruïlla de religions i races: • Diàleg Interreligiós: Simbolitzen el punt de trobada entre el judaisme (representat pels pastors), el cristianisme i el món pagà o l'Islam. • Evolució del Rei Negre: La imatge de Baltasar com a persona negra no apareix fins al segle XV o XVI per reforçar la idea de multiculturalitat i la presència de tots els confins de la terra. "Hi ha una voluntat de diàleg i de pau darrere del discurs dels mags, gent que prové de territoris que no pertanyien inicialment al cristianisme." Simbolisme dels Regals Els presents que els mags ofereixen tenen una càrrega semiòtica profunda per definir la naturalesa del nen Jesús: Or: Reconeixement de la seva condició de Rei. Encens: Símbol de la seva divinitat i esperit purificador. Mirra: Un unglüent funerari que prefigurava la seva humanitat i el seu sacrifici final.

  • 28'

    Consells i receptes de cuina fresca per l'estiu

    Cuina d'estiu amb Francesc Lledó En aquest darrer programa de la temporada, en Francesc Lledó del restaurant Marlott de Tarragona ens ofereix un recull de consells i receptes pràctiques per afrontar la calor. L'objectiu és preparar plats que siguin refrescants, rics en vitamines i fàcils de digerir. Guarnicions saludables i fruita a la planxa Una de les propostes més innovadores és substituir les clàssiques patates fregides per fruita a la planxa: • Meló a la planxa: Es talla a daus i es marca en una paella molt calenta amb sal i pebre. El sucre natural de la fruita caramel·litza ràpidament. • Préssec o poma: Es poden preparar seguint el mateix procediment. • Tomàquet marcat: Passar-lo per la planxa perquè quedi cruixent per fora però mantingui la textura crua a l'interior. Elaboració de salses casolanes Es detalla la preparació de dues salses clàssiques per acompanyar plats freds: • Salsa Tàrtara: Feta a base de maionesa de pot (per seguretat alimentària a l'estiu) barrejada amb encurtits (tàperes, cogombres, cebetes) i ceba fresca picada. • Salsa Rosa (recepta professional): Lluny de la barreja simple de kétxup i maionesa, en Francesc proposa fer una americana amb caps d'escamarlà flambejats amb whisky, reduïda amb un sofregit de tomàquet i ceba. Plats d'estructura: Pastissos i Truites • Pastís de pa de motlle: Un clàssic que es munta per capes (enciam, tonyina, marisc, salses) i que requereix ser premsat i filmat a la neura per agafar consistència. • Pastís de truites: Elaboració de diverses truites (patata, carabassó, espinacs) que es poden farcir en fred amb maionesa i verdures. • Truites dolces: Propostes curioses com la truita de pinya farcida i flambejada amb rom i sucre. Amanides i conservació "L'ideal és tancar-se un dia a la cuina i cuinar per tota la setmana." • Es recomana preparar sofregits i samfaines en grans quantitats i conservar-los en potets de vidre coberts d'oli o congelar-los en porcions. • Amanides de llegums: Empedrats de fesols o cigrons amb romesco fred com a opció nutritiva i fresca. • Pesto original: Preparat amb alfàbrega, julivert, pinyons i escaldat amb una mica d'aigua de la cocció de la pasta.

  • 31'

    Amanides d'estiu, vinagretes i olis aromàtics

    Tècniques i Idees per a Amanides Creatives L'episodi d'avui amb Francesc Lledó se centra en com transformar les amanides d'estiu en plats variats i sorprenents, fugint de la monotonia. La clau resideix en la imaginació i l'ús de bases alternatives com llegums o fruites. Bases i Varietats d'Amanides • Llegums: Cigrons, fesols o llenties aporten textura i nutrients. • Fruites: Ús de fruita fresca de temporada (pinya, meló, préssec) com a ingredient principal o acompanyament. • Escabetxos: Un recurs tradicional per consumir en fred (sardines, gallines, guatlles) que combina amb vegetals. • Pastissos salats: Capes de pa de motlle farcides amb llegums i enciams. Els Formatges a la Cuina Freda S'exposen quatre maneres d'integrar el formatge: 1. Formatges neutres: Macerar formatge de Burgos o mató en olis aromatitzats amb herbes. 2. Vinagretes de formatge: Triturar iogurt o formatge fresc com a base líquida per a salses. 3. Formatges en calent: Gratinar formatge de cabra sobre una base cruixent per no escalfar l'enciam. 4. Formatges ratllats: Ús de parmesà o gruyère per a vinagretes de morter tipus pesto. Elaboració de Melmelada de Mores i Salsa Gàstrica Es detalla el procés per fer una bona melmelada de mores silvestres: "El secret és no posar-hi molt de foc. Si es fa a foc alt, es crema i agafa gust de caramel perquè la mora té poca aigua." • Consell: Deixar marinar les mores amb sucre 12 hores abans de coure perquè el fruit "plori". • Per convertir-la en salsa salada, s'ha de barrejar amb vinagre per crear una gàstrica. El Rebost d'Olis Aromatitzats Es proposa tenir una col·lecció de setrills amb olis preparats per estalviar temps: • Oli d'olives negres: Triturant oliva d'Aragó per potenciar el color i gust. • Oli d'anxoves: Triturat amb filets sencers per a presentació. • Oli d'herbes: Confitar alls, farigola i romaní a 70-80 graus. • Oli de fruits secs: Especialment el de vellan torrada, triturat fins que quedi una textura de puré.

  • 28'

    Cuina tradicional: Pollastre amb Escamarlans

    Pollastre amb Escamarlans: Un Plat de Festa Tradicional En aquest episodi de Tarragona Ràdio, en Francesc Lledó del restaurant Marlott ens guia per una recepta de cuina mar i muntanya que, tot i ser laboriosa, és ideal per a ocasions especials o celebracions familiars. Preparacions Base: L'Americana i el Sofregit • La clau del gust resideix en una bona americana de crancs de platja. Es tracta de daurar els crancs, flambejar-los amb brandi i bullir-los amb ceba i pastanaga. • Aquesta salsa es pot congelar en glaçoneres per a usos futurs en fideuàs o guisats de peix. • El sofregit de ceba pot demanar temps (fins a una hora) per aconseguir la textura i color rosa adequats abans d'afegir el tomàquet. La Picada: El Secret del Sabor La picada és, segons el cuiner, l'element més important del plat: • Ingredients: Ametlles torrades, all, julivert, safrà i galeta (per travar la salsa). • > "És bàsic torrar el safrà; amb la meitat de quantitat tindràs el doble de gust." • El safrà es torra lleugerament embolicat en paper d'alumini durant uns segons sobre la flama. Cocció i Maridatge • El Pollastre: Es recomana un pollastre de corral (més de 2 kg) per la seva carn ferma i gustosa. • Tècnica: Es cou el pollastre sencer al forn (170-180 °C) amb la salsa americana i els caps dels escamarlans durant uns 90 minuts. Les cues s'afegeixen només els últims 5 minuts per evitar que es passin de cocció. • Vi: Es suggereix un vi blanc amb cos i certa criança, com un Chardonnay o un Macabeu de la zona, que aguanti la potència de la carn i el marisc.

  • 26'

    Sopes fredes i receptes d'estiu amb Francesc Lledó

    Receptes i Varietats de Sopes Fredes per l'Estiu En aquest episodi, el xef Francesc Lledó, del restaurant Marlott de Tarragona, ens ofereix una guia completa per preparar sopes fredes, ideals per combatre la calor i aprofitar els nutrients dels productes de temporada. El Salmorejo: Qualitat i Tècnica El xef destaca que el secret d'un bon salmorejo resideix en la qualitat del tomàquet, recomanant varietats carnoses i molt madures. A diferència del gaspatxo, no s'hi afegeix aigua per mantenir una textura espessa. • Ingredients clau: Tomàquet, pa sec (pot ser integral per afegir fibra), oli d'oliva verge, vinagre de Jerez i una punta d'all. • Consell de preparació: Triturar el tomàquet a velocitat lenta per no trencar les llavors, evitant així que la barreja s'amargui. • Variants creatives: Es pot acompanyar amb bacallà sec, olives negres, taronja, pernil o crostons. L'Ajo Blanco i les Sopes de Fruita L'elaboració de l'ajo blanco es presenta com una opció més sofisticada que requereix previsió: • Cal hidratar les ametlles amb llet o aigua durant unes 12 hores abans de triturar-les. • L'acompanyament tradicional és el raïm, tot i que combina excel·lentment amb el meló. "Les sopes naturals és millor fer-les pràcticament al moment per no perdre vitamines i evitar l'oxidació." Sopes de Meló i Sorbets Casolans Es descriu una recepta senzilla de sopa de meló amb vi Gewürztraminer, que aporta un aroma floral distintiu. Lledó també suggereix transformar els gaspatxos en sorbets refrescants, ja sigui utilitzant una sorbetera o congelant la barreja en glaçons per triturar-los posteriorment. Novetats al Restaurant Marlott El xef aprofita per anunciar la nova carta d'estiu, on manté clàssics com la terrina de pop i introdueix plats nous com el colomí escabetxat amb gelat de poma àcida i el risotto de sèpia i safrà.

  • 31'

    Batuts, consells de neteja i ús del sifó a la cuina

    Batuts i Begudes d'Estiu: Nutrició i Creativitat L'episodi se centra en com combatre la calor i la possible pèrdua de gana mitjançant batuts saludables i refrescants. El Francesc Lledó ens explica que el batut és una evolució de la papilla infantil, però amb un toc més sofisticat. Tècniques de Preparació • Congelació d'ingredients: Un truc clau és congelar la fruita o el líquid (llet, cafè, te) prèviament per obtenir una textura cremosa i freda sense dependre exclusivament del gelat. • Substituts saludables: Es proposa l'ús de iogurts descremats o begudes de soja per reduir el contingut de greix. • Aromatització: La menta es considera la reina dels batuts. També s'hi poden afegir encenalls de xocolata, canyella o cafè en gra per potenciar el sabor. "Qualsevol ingredient gelat, acompanyat d'un líquid, permet fer un batut; visca la imaginació!" La Llet Merengada Casolana Es detalla la recepta d'aquest clàssic, destacant dues maneres d'aromatitzar la llet amb canyella i llimona: 1. Infusió en calent: Més ràpida i amb un gust estàndard. 2. Infusió en fred: Requereix unes 12 hores, però ofereix matisos més naturals i subtils. El toc final s'aconsegueix incorporant clares d'ou muntades a punt de neu (però cremoses) a la llet ben freda. El Sifó: De la Cuina Professional a la Llar Un dels temes destacats és la democratització de l'ús del sifó. Aquest estri ja no és exclusiu de xefs com Ferran Adrià, sinó que és assequible per a qualsevol cuina domèstica. Aplicacions del Sifó • Escumes ràpides: Permet fer batuts molt airejats i lleugers. • Nates personalitzades: Es pot infusionar la nata amb fruites (com maduixes o cireres) sempre que es filtrin bé per no obstruir l'aparell. • Cocteleria per a adults: Ideal per acabar combinats amb escumes de fruites, com un còctel de cava amb escuma de maduixa. Consells Pràctics per a la Llar El cuiner comparteix un remei casolà per mantenir la nevera neta i sense olors durant l'estiu: • Netejar amb sabó bactericida i esbandir amb unes gotes de lleixiu. • Col·locar un platet amb cafè molt a l'interior, ja que actua com un excel·lent absorbent d'aromes.