Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

1321-1332 de 1379
  • 21'

    Onzena edició dels Premis del Públic de Tarragona

    Els Premis del Públic d'Arts Escèniques de Tarragona El coordinador de programació del Teatre Metropol, Jordi Giramé, presenta les novetats de l'onzena edició dels premis teatrals de la ciutat, que enguany canvien de nom a Premis Públics d'Arts Escèniques a Tarragona per cercar una identitat més pròpia i directa. Característiques i Votacions Participació Popular: Són uns premis absolutament populars on les candidatures finals surten dels abonats del teatre i el guanyador és triat pel vot de tot el públic. Categories: Hi ha un total de vuit categories que inclouen millor espectacle infantil, dansa, música, escenografia, interpretació femenina i masculina, direcció i millor espectacle teatral. Terminis: Avui és l'últim dia per votar, ja sigui mitjançant butlletes físiques a l'urna del teatre o a través de la plataforma digital Tinet. La Gala de Lliurament La celebració tindrà lloc el 29 de maig a les 21:00 h al Teatre Metropol i estarà protagonitzada per la companyia berlinesa Flöz Productions. "És una festa que va més enllà de donar uns premis; és un moment de trobada per fer un repàs a tota la intensa activitat d'un any d'arts escèniques a la ciutat." Candidatures Destacades Talent Local: Moltes produccions nominades són de Tarragona, especialment en les categories de dansa i teatre infantil. Grans Noms: Entre els nominats a interpretació i direcció figuren personalitats com Montserrat Carulla, Emma Vilarasau, Abel Folk, Albert Boadella o John Malkovich.

  • 14'

    Visita a la Corseteria Altura: Cent anys de moda íntima

    Concurs de la Via T: Descobrint l'establiment misteriós En aquesta edició del concurs de la Via T, la unitat mòbil, encapçalada per Josep Sunyer, s'ha desplaçat fins a un dels punts més emblemàtics de Tarragona: la Rambla Nova. L'objectiu era que els oients endevinessin el nom d'un establiment centenari situat en aquesta artèria principal de la ciutat. Pistes i resolució del concurs Les pistes clau que han permès identificar la botiga han estat: La seva ubicació a la Rambla Nova 71. La naturalesa del producte: roba que s'ha d'emprovar. L'antiguitat del negoci, destacat com un comerç centenari. L'anècdota de la "picardia" del reporter en veure com vestien un maniquí. Finalment, la Pili, una oient de Tarragona, ha encertat el nom exacte: Corseteria Altura, guanyant així el premi ofert per l'establiment. Trajectòria familiar i evolució de la moda L'entrevista amb la Isabel Altura, responsable de la botiga, ha permès conèixer millor la història d'aquest negoci familiar: Fundació: La casa es va fundar l'any 1920 al carrer Major. Generacions: Ja són quatre generacions de dones de la mateixa família les que han regentat el negoci. Evolució del producte: Des de les antigues faixes i cotilles fins a la roba interior actual, molt més còmoda i funcional. "Tenim sort d'haver nascut ara, perquè tot és molt més còmode; les dones ens hem alliberat moltíssim en aquest sentit." Tendències d'estiu i clientela Pel que fa a la temporada actual, la Isabel destaca que el biquini segueix superant el banyador per la tendència de prendre el sol. Els colors estrella d'enguany són els verds, fúcsies i taronges, sense oblidar els bàsics com el negre, el blanc i el beige. També s'ha mencionat que, tot i ser una botiga predominantment femenina, molts homes la visiten per comprar regals, cada cop amb un millor coneixement de les talles i estils.

  • 11'

    Creació d'UBITA: La veu dels cellers tarragonins

    Constitució de la UBITA Recentment s'ha formalitzat la creació de la UBITA (Unió Vinícola de les Comarques Tarragonines), una patronal que neix per representar els interessos dels cellers de les vuit denominacions d'origen presents a la demarcació de Tarragona. La seva presidenta, Gemma Puixeu, destaca que l'objectiu no és la confrontació amb les patronals del Penedès, sinó crear un lobby propi que permeti: Fomentar l'activitat econòmica i el teixit empresarial del sector. Tenir representació directa davant les administracions i agents socials. Promocionar els interessos econòmics, socials i culturals dels associats. Estratègies de Mercat i Consum Propi Puixeu assenyala una paradoxa: els vins tarragonins triomfen a l'exterior (60% d'exportació), però tenen dificultats per penetrar en el mercat local. Per revertir-ho, s'ha tancat un preacord amb l'associació de maitres i sommeliers per garantir una presència mínima de quatre vins de la zona a les cartes dels restaurants i hotels locals. "En aquest país no en sabem vendre. Tenim els nostres vins representats gairebé a tot el món i, en canvi, aquí a Catalunya ens queda pendent saber vendre'ns-ho nosaltres mateixos." Reptes i Actualitat del Sector L'entrevista també aborda dos temes crítics per al futur del vi a la regió: L'Enoturisme: Es busca que la restauració vegi el vi com un atractiu principal i no només complementari al sol i platja, aprofitant el creixent interès per la cultura vinícola. Formació Acadèmica: La patronal fa front comú amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per evitar la desaparició de la facultat d'enologia o la seva degradació en una simple especialitat. Fi del Boicot: S'afirma que els efectes dels atacs als productes catalans s'han dissipat un cop acabada la campanya de Nadal, tot i que van provocar una baixada significativa de vendes a l'Estat espanyol durant aquells mesos.

  • 3'

    UVITA: El repte de promocionar el vi de Tarragona

    Estratègia de promoció i representació del sector vitivinícola L'associació UVITA neix amb el ferm propòsit de transformar el panorama empresarial del sector del vi a la zona de Tarragona. Els seus objectius principals se centren en el foment de l'activitat econòmica, la defensa dels interessos dels associats i la creació d'una plataforma de representació davant les administracions. Acords clau amb la restauració local Una de les primeres accions estratègiques d'UVITA, ja en marxa després de la seva constitució oficial el passat 25 del mes anterior, és el diàleg amb el sector de l'hostaleria. S'ha assolit un preacord significatiu amb l'associació de maîtres de Tarragona: Establir un mínim de quatre referències de vins locals a les cartes de restaurants i hotels. Prioritzar les denominacions d'origen de les comarques de Tarragona. Definir la logística d'implantació (com el sistema de dipòsit) de manera immediata. El problema de la "Riojitis" i la manca d'autoconvenciment L'entrevista posa de manifest una paradoxa crítica: el vi català té un gran èxit internacional, però presenta dificultats de venda al mercat intern. S'atribueix aquesta situació a diversos factors: Dificultat en la comercialització: S'afirma que a Catalunya encara hi ha una mancança en saber "vendre" el producte propi. El fenomen de la "Riojitis": Una tendència cultural on demanar vins de la Rioja o Ribera del Duero es percep com una opció de "venda fàcil" o de prestigi social davant dels productes de proximitat. Manca d'autoconvenciment: Tot i tenir un producte de gran qualitat, el sector i el consumidor local no acaben de creure en el potencial propi. "Tenim els nostres vins representats a gairebé tot el món, i en canvi aquí a Catalunya ens queda això pendent, saber vendre'ns-ho nosaltres mateixos." De fet, les dades d'exportació confirmen aquesta tendència: prop d'un 60% de la producció es destina a l'estranger, evidenciant que el reconeixement internacional encara supera la quota de mercat domèstica.

  • 13'

    Simposi a Tarragona sobre Cardiopatia Isquèmica

    Simposi Internacional de Cardiologia a Tarragona Tarragona es converteix en l'epicentre mundial de la cardiologia amb la celebració d'un simposi internacional sobre cardiopatia isquèmica. L'esdeveniment reuneix prop de 700 especialistes al Palau de Congressos per debatre els darrers avenços en el diagnòstic i tractament de l'angina de pit i l'infart de miocardi. Simptomatologia i la Importància del Temps El doctor Alfreda Berdagí destaca que la cardiopatia isquèmica es produeix per l'obstrucció de les artèries coronàries. Els punts clau sobre la malaltia són: - Temps de reacció: És vital arribar a l'hospital en les primeres sis hores per minimitzar el dany al teixit cardíac. - Símptomes d'alarma: Dolor intens al pit que es pot desplaçar al braç o a l'esquena. - Absència de símptomes: La meitat dels pacients no presenten avisos previs fins al moment de l'infart. ** عوامل de Risc i Prevenció** La malaltia està fortament lligada a l'edat i presenta diferències de gènere: - Els homes tenen més risc a edats primerenques, mentre que les dones augmenten la seva vulnerabilitat després de la menopausa, igualant o superant la incidència masculina a partir dels 75 anys. - La prevenció depèn de l'estil de vida: evitar el tabaquisme, mantenir una dieta saludable per controlar el colesterol i la diabetis, i combatre l'obesitat infantil. Investigació i Futur El simposi compta amb figures de renom com el doctor Valentí Fuster, qui analitza el futur de la recerca cardiovascular a Espanya. Es tracten temes punters com: - La teràpia cel·lular (ús de cèl·lules mare per reparar el múscul cardíac). - Noves tècniques de diagnòstic com la ressonància magnètica i l'escàner multicorte. - El component genètic, que representa prop del 50% de la incidència de la malaltia. "El temps és vital: si un pacient arriba abans de sis hores a l'hospital, es poden aplicar tractaments que milloren el seu pronòstic d'una manera dràstica."

  • 19'

    Eudald Carbonell: La socialització i l'evolució de la ciència

    La Ciència com a bé comú L'arqueòleg i catedràtic de prehistòria Eudald Carbonell reflexiona sobre la necessitat imperiosa de socialitzar la ciència. En la seva intervenció, defensa que el coneixement científic no hauria de ser una disciplina tancada per a especialistes, sinó una eina a l'abast de tota la societat. Democratització: Qualsevol persona pot esdevenir científic si aprèn els mètodes i les tècniques adequats. Comparativa social: Carbonell lamenta que la societat tingui més interès i coneixement sobre l'alineació de futbol del Barça o el Nàstic que sobre els avenços científics actuals. El mètode: Defineix la ciència com un mètode per conèixer i explicar els fenòmens naturals i humans que ens envolten. Un nou llibre: "Entendre la ciència des de dins" L'entrevista se centra en la presentació d'aquesta obra, coescrita amb Policarp Hortolà. El llibre busca elevar el nivell de coneixement del lector mitjà a través de capítols breus i densos que conviden a la reflexió profunda. "La ciència ha de ser de tots. Eh que el futbol és de tots encara que només juguin 22 persones? Doncs la ciència ha de ser igual." L'IPHES i el futur de la humanitat Es destaca la recent presentació oficial de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), una institució de referència mundial que estudia l'evolució biològica i social dels humans mitjançant projectes internacionals a l'Àfrica, Geòrgia i Amèrica. Finalment, Carbonell exposa una visió optimista del futur on la humanitat es fusionarà amb la tecnologia, perdent les nostres "essències animals" per esdevenir una espècie singularment diferent gràcies a l'autointervenció i la consciència.

  • 13'

    25 anys de la Federació de Veïns de Tarragona

    Un quart de segle de lluita veïnal Entrevista a Helena Regidor, presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), amb motiu del 25è aniversari de l'entitat. Regidor, l'única fundadora que encara es manté activa a la federació, repassa la trajectòria del moviment des dels seus inicis fins als reptes actuals. L'evolució de les reivindicacions El moviment veïnal ha passat per etapes molt diferenciades durant aquestes dues dècades i mitja: Els inicis: Caracteritzats per la lluita per necessitats bàsiques com l’enllumenat públic, el clavegueram i l'asfaltat dels carrers. El suport ciutadà: Regidor recorda amb nostàlgia el gran suport de la població en les primeres èpoques: > "Per tot s'havia de sortir al carrer... la carretera anava plena." L'etapa actual: Es detecta una major apatia i falta de solidaritat entre barris. Les activitats s'han centrat més en temes culturals i festius de caràcter local. Reptes i cohesió social Actualment, la federació treballa en nous àmbits com la integració dels nouvinguts i la convivència. Destaca la propera visita a la mesquita de Torreforta com un acte per fomentar el coneixement mutu. D'altra banda, es confirma la dificultat per a la reunificació del moviment veïnal a Tarragona. Malgrat els intents de negociació amb l'altra entitat ciutadana, les assemblees han rebutjat, hores d'ara, una possible fusió. Actes de celebració Aquest dissabte tindrà lloc un festival al centre cívic de Torreforta amb actuacions de diversos col·lectius, seguit d'un sopar de germanor a l'Hostal Canadà on es retrobaran figures històriques del moviment com Alies Calapac, el primer president.

  • 16'

    Exploracions culturals amb el viatger Jordi Llorenç

    L'antropologia del viatge: una mirada profunda L'entrevista amb el fotògraf i viatger Jordi Llorenç ens introdueix a la quarta edició del cicle d'audiovisuals de viatges a Tarragona. Llorenç no concep el viatge com una activitat turística convencional organitzada per agències, sinó com una immersió cultural que requereix temps, paciència i una voluntat ferma de connectar amb la població local. Metodologia i filosofia del viatger Preparació flexible: Tot i que utilitza guies i Internet per planificar l'itinerari inicial i les cerimònies clau, es deixa portar per l'atzar i la comunicació directa amb els habitants. El factor humà: Per a Llorenç, el millor patrimoni d'un país no són els seus monuments, sinó la seva gent. Utilitza diccionaris locals per trencar barreres i generar empatia. Època de viatge: Prefereix viatjar a partir d'octubre per la qualitat de la llum fotogràfica i per evitar climes adversos com els monçons. Destins destacats del cicle 2006 Myanmar (Birmània): Definit com el regne del somriure etern, on destaca la hospitalitat malgrat la situació política. Vanuatu (Illa de Tanna): Una experiència amb els Petits Nambes, una comunitat que manté un estil de vida prehistòric amb l'objectiu de preservar la seva identitat original. Namíbia: Crònica de la convivència amb les dones Himba i l'exploració de paisatges desèrtics. Samoa (Polinèsia): Un recorregut per la vida en comunitat a les cases fales i el simbolisme dels tatuatges tradicionals. "Aquests audiovisuals són una excusa per donar a conèixer altres cultures i perquè la gent s'adoni que no tot s'acaba en el nostre món i la nostra societat."

  • 15'

    Albert Abelló: Candidatura a la Cambra de Comerç de Tarragona

    Albert Abelló presenta el seu projecte per a la Cambra de Comerç L'empresari Albert Abelló, conegut per ser el fundador d'Anna Pons, ha oficialitzat la seva candidatura a la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona. Després de 8 anys com a membre del plenari, Abelló busca rellevar Javier Artal en un procés electoral que culminarà el proper mes de juny. Eixos principals de la candidatura Abelló planteja una filosofia basada en la utilitat i l'obertura de la institució al teixit empresarial: Representativitat total: L'objectiu és que tots els sectors (química, turisme, transport i, especialment, el comerç) se sentin representats sense favoritismes. Modernització i dinamisme: Vol convertir la Cambra en una eina útil i no només un "edifici bonic a la Rambla", mitjançant comissions de treball actives i dinàmiques. Consens institucional: Malgrat comptar amb el suport de la patronal PIMEC, Abelló remarca que el futur president ha de ser capaç d'aglutinar totes les sensibilitats i mantenir la pau entre les diferents patronals (com CEPTA o FEPTA). Suports i aliances La candidatura destaca per haver aconseguit un ventall ampli de suports sectorials: L'Associació de Dones Empresàries, liderada per Laura Roigé. L'agrupació de promotors de la província de Tarragona. Representants rellevants del sector turístic. Prioritats per al sector comerç Com a empresari vinculat al comerç, Abelló posa sobre la taula reptes específics per a la ciutat: "M'agradaria que el comerç, d'una vegada per totes, estigués dintre la Cambra ben representat i es poguessin tirar endavant objectius com la remodelació del Mercat Central." L'entrevistat també ha respost a les crítiques d'alguns sectors comercials vinculats a la CEPTA, titllant d'"esperpèntica" la presa de posició d'algunes associacions abans de les eleccions del 16 de maig, data clau on s'escolliran els 34 membres del plenari que finalment votaran el president.

  • 21'

    L'Associació de Músics reclama espais culturals a la Chartreuse

    L'Associació de Músics de Tarragona (aMt) i el futur de l'edifici de la Chartreuse Guillermo Soler, portaveu de l'aMt, exposa la postura de l'entitat respecte a l'ús de l'antiga fàbrica Chartreuse (Xar3). L'associació defensa una postura pragmàtica i possibilista per resoldre la mancança històrica d'infraestructures culturals a la ciutat, acceptant compartir l'espai amb l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). Punts clau de la proposta Compatibilitat d'usos: L'entitat veu amb bons ulls que l'EOI n'ocupi dos terços, sempre que els 1.500 m² restants es destinin a finalitats culturals. Necessitats específiques: L'aMt requereix uns 500 m² per ubicar-hi: Buixos d'assaig i un petit estudi de gravació. Una sala d'actes d'ús polivalent (concerts, dansa, conferències) amb capacitat mitjana, un equipament inexistent a Tarragona. Espais administratius i de reunió. L'aposta per la sonoritat: Es proposa ubicar la sala a la planta baixa, a tocar de la roca, per aprofitar unes condicions acústiques que podrien ser excepcionals a nivell internacional. Diferències amb la Plataforma per la Chartreuse Tot i que l'aMt dóna suport a la creació d'un centre d'art contemporani, es marquen distàncies per dos motius principals: Manca de concreció: El projecte de la plataforma no té calendari, pressupost ni definició tècnica. Exclusivitat: L'aMt tem que un centre dedicat exclusivament a l'art contemporani no garanteixi l'encaix dels músics. "No es tracta de buscar l'ideal, sinó el que és convenient i pragmàtic per començar a utilitzar els espais desaprofitats de la ciutat." L'entitat ja s'ha reunit amb els responsables d'Ensenyament de la Generalitat per negociar el projecte i evitar que l'edifici es continuï deteriorant per la paràlisi administrativa.

  • 15'

    El somni musical de la Fosca a l'auditori

    Un viatge oníric a través dels sons El programa ens transporta a l'auditori de Caixa Tarragona, on un públic infantil presencia una proposta pedagògica i teatral centrada en la Fosca, una noia que s'endinsa en un somni profund. En aquest món imaginari anomenat Musicalia, la protagonista es troba amb personatges i objectes mystics que resulten ser instruments musicals. L'aprenentatge del llenguatge musical A través de l'acció dramàtica, el concert ensenya conceptes fonamentals de la música: Identificació d'instruments: Amb l'ajuda dels nens, la Fosca reconeix el so de la flauta travessera, el clarinet, l'oboè i el saxofon. L'afinació: S'explica la necessitat d'afinar (utilitzant la nota La) per poder tocar en conjunt correctament. Estats d'ànim i matisos: Es demostra com una mateixa melodia pot sonar alegre o trista, i com el volum pot variar entre el forte i el piano seguint les indicacions d'una directora improvisada del públic. Recorregut històric i conclusió "He viatjat per diferents èpoques: Renaixement, Barroc, Classicisme... i de sobte m'he despertat." L'episodi culmina amb el despertar de la Fosca, qui recorda tot el que ha après sobre la història de la música i les seves textures. Finalment, es convida a l'audiència a tancar els ulls i deixar-se portar per la música per crear el seu propi somni.

  • 12'

    Balanç positiu i futur del Festival REC de Tarragona

    Balanç de l'Edició i Èxit de Participació El festival de creació audiovisual REC de Tarragona ha tancat la seva edició amb un balanç molt favorable. El seu director, Xavier García Puerto, destaca l'alta participació de públic i la qualitat de les obres presentades. L'edició ha combinat actes clàssics amb apostes més arriscades, com l'extensió de les activitats als barris de la ciutat. Punts Clau de la Programació Sessions Cinematogràfiques: S'ha posat èmfasi en les òperes primes i en la possibilitat de veure pel·lícules abans de la seva estrena comercial, com va ser el cas de El món d'alrededor amb l'actor Antonio Molero. Formació i Joves: El festival té una vessant educativa crucial. Han participat més de 600 alumnes de secundària en les sessions Míram i uns 250 universitaris de la URV en seminaris professionals. Proximitat: S'ha valorat molt la interacció directa entre el públic i els directors o actors, especialment en les sessions nocturnes del REC de Nuit. El Repte del Pressupost i el Futur L'organització fa una crida a les institucions per augmentar la inversió econòmica. Actualment, el festival opera amb un pressupost aproximat de 38.000 euros, una xifra molt inferior a certàmens similars com l'Animac de Lleida (200.000 euros), malgrat que el REC dura una setmana i s'estén per cinc espais diferents. "Aquest augment de pressupost cal només per realitzar-ho tal com es fa ara... no es pot demanar a un equip de persones que fiquin tot el seu esforç per pal·liar aquesta carència econòmica." Perspectives Institucionals Malgrat les dificultats, existeix optimisme per a la propera edició gràcies al suport verbal rebut per: Generalitat de Catalunya: La visita de Berta Sureda (ICAC) va confirmar l'interès del Departament de Cultura. Ajuntament de Tarragona: El regidor de cultura va reconèixer la necessitat de corregir mancances de suport d'anys anteriors. Sector Comercial: S'ha iniciat una obertura cap al patrocini privat amb bons resultats.