Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis
RSS

episodis

121-132 de 235
  • 7'

    Evolució i anècdotes del Carnaval a Tarragona

    L'evolució del Carnaval: de la simplicitat a l'espectacle En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda com ha canviat la celebració del Carnaval a la ciutat de Tarragona. Antigament, la festivitat es caracteritzava per la seva espontaneïtat i senzillesa, utilitzant elements quotidians per crear disfresses que avui ens semblarien rudimentàries però que complien la seva funció lúdica. Disfresses d'abans vs. comparses actuals El minimalisme del passat: L'avi explica que abans n'hi havia prou amb un llençol i una escombra per sortir disfressat de fantasma. La modernitat i el luxe: Actualment, les comparses de Tarragona han assolit un nivell d'excel·lència que el Ramon compara amb les de Brasil o Canàries, gràcies a les acadèmies de ball i coreografies treballades. Bromas pesades: Recorden que antigament algunes persones aprofitaven l'anonimat per tirar líquids i tacar els vianants, una pràctica de "mala llet" que s'ha perdut. La transgressió de rols i la llibertat social L'avi destaca que el Carnaval era l'únic dia de l'any on es permetia trencar amb les normes socials estrictes de l'època: "Moltes dones havien d'estar supeditades... aquell dia es disfressaven d'home i disfrutaven, dient 'aquí estic jo'". El pes de la tradició i la religió a Tarragona Es reflexiona sobre com Tarragona ha estat una ciutat històricament influenciada pel militarisme i el clero, fet que sovint limitava l'expressió festiva per por al ridícul o al què diran. També es comparen les restriccions religioses de la Setmana Santa (on no es podia ni escombrar ni escoltar música) amb la disbauxa continguda del Carnaval. Carnaval públic i privat Finalment, es diferencia entre el carnaval de carrer i les celebracions en sales tancades o cases particulars, on la gent es permetia ser encara més lliure perquè les parets protegien la seva intimitat.

  • 6'

    Records de l'Avi Ramon: Tertúlies, oients i anècdotes

    Una tertúlia de records i proximitat En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre l'essència del seu programa, comparant-lo amb les antigues tertúlies a la vora del foc. El diàleg destaca la importància de la naturalitat i de connectar amb l'audiència a través de les experiències viscudes. Els oients i la vida quotidiana L'Avi recorda amb molta estima les persones que trucaven al programa per compartir les seves pròpies històries: L'Enriqueta del Serrallo: Recordada per la seva amabilitat i per l'olor de romesco que semblava traspassar les ones de ràdio mentre cuinava. El senyor Josep de Torreforta: Un oient fidel que sempre estava pendent de cada detall del que es deia per matisar o ratificar les explicacions. L'Antonieta de la Part Alta: Viuda d'un boxejador famós, que representava la simpatia del barri antic de Tarragona. L'anècdota de TV3 i la publicitat L'Avi Ramon narra una divertida experiència com a públic en un plató de TV3 a Barcelona (mencionant la Maria Pau Huguet). Explica com es preparen els aplaudiments i la publicitat, compartint una broma que va fer al regidor sobre una colònia: "Tot això és cuento... vaig comprar la colònia i no va venir cap jove, només dones de la tercera edat!" La clau: l'optimisme i la veu L'episodi tanca amb una reflexió sobre el reconeixement al carrer. L'Avi se sorprèn quan la gent el reconeix només per la veu en llocs quotidians com botigues o el carrer Cavallers. El seu missatge final és clar: Cal veure sempre la part bona de la vida. Disfrutar de cada moment amb un esperit obert. Acceptar que, si un dia una història no agrada, la següent serà millor.

  • 6'

    Sant Valentí versus Sant Jordi: Reflexions de l'avi Ramon

    Reflexions sobre l'amor i les tradicions L'avi Ramon i el seu interlocutor mantenen una conversa propera sobre el significat real de l'amor i les festivitats populars. El diàleg se centra en la comparació entre Sant Valentí i Sant Jordi, qüestionant el caràcter comercial de les dates assenyalades. L'amor com a vivència quotidiana L'avi defensa que Sant Valentí hauria de ser tot l'any i no només un dia per fer regals per compromís. Es valora la importància dels sentiments reals i els records compartits per sobre dels objectes materials. S'esmenta que, tot i el component comercial necessari per als botiguers, el veritable valor resideix en el sentiment sincer i les vivències acumulades. La preferència per Sant Jordi Per als catalans, Sant Jordi es considera una diada més profunda i arrelada. El llibre i la rosa es veuen com regals amb més significat emocional: "Un regal és l'emoció, una abraçada, un petó... i en canvi el llibre i la rosa entren més a dins." L'avi reflexiona sobre com les adversitats històriques han fet que els catalans apreciïn més els detalls sentimentals i els records que perduren, com els llibres guardats durant anys. Curiositats i anècdotes sobre Sant Valentí L'avi explica una anècdota personal sobre la possible tomba de Sant Valentí en un poble medieval a Alemanya. Sorgeix la curiosa teoria sobre si Sant Valentí podria ser el patró dels lladres, potser per la metàfora de "robar els cors". Conclusió vital L'episodi tanca amb una nota positiva sobre la importància de crear-se obligacions agradables que donin satisfacció i ganes de seguir endavant, malgrat els xacres de l'edat.

  • 7'

    L'Avi Ramon i la seva trajectòria a Tarragona Ràdio

    Història d'una vida dedicada a les ones En aquesta conversa, l'Avi Ramon repassa els seus inicis i la seva llarga vinculació amb el món de la ràdio a Tarragona. El diàleg destaca per la seva nostàlgia i el seu valor històric sobre l'evolució de l'emissora municipal. Les etapes de l'Avi Ramon a la ràdio Ràdio Tarragona: Recorda els seus primers passos abans de la ràdio nacional, on feia entrevistes i parlava sobre els carrers de la ciutat. La Plaça del Fòrum: Descriu la primera seu petita i acollidora on el locutor Francès el va convèncer per col·laborar en programes matinals. Carrer de la Nau: Etapa en què disposava de més temps, arribant a fer xerrades de fins a dues hores sobre la història local i esdeveniments de la ciutat. La Rambla: Una ubicación privilegiada i cèntrica que li permetia retransmetre festes com el Carnaval o la Setmana Santa directament des del balcó. Anècdotes i col·laboracions L'Avi Ramon recorda amb especial afecte les entrevistes a polítics i artistes, així com les col·laboracions amb figures com el Chinchilla, amb qui sortejaven càmeres fotogràfiques. També destaca la seva participació en exposicions de còmics al Pallol organitzades pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme. Reflexió sobre el present Actualment, malgrat haver-se traslladat a unes noves instal·lacions més grans i professionals, l'Avi Ramon confessa que a vegades enyora la intimitat dels estudis petits, tot i que se sent molt estimat pel nou equip de l'emissora. "I recordarem les nostres veus d'aquell temps... porti algun casset per recordar una mica."

  • 9'

    Memòria dels souvenirs i el turisme a Tarragona

    Història de les Botigues de Souvenirs a la Rambla En aquesta conversa, s'evoca la nostàlgia per les antigues botigues de souvenirs de Tarragona, destacant especialment l'emblemàtic 95 (també conegut com el Bazar Alemán). Aquest establiment va ser un referent per la seva varietat de productes a preus assequibles i la seva evolució al cor de la ciutat. El 95 / Bazar Alemán: Originalment situat a la Rambla, va canviar de nom a causa dels conflictes bèl·lics i es va traslladar en diverses ocasions fins a la seva desaparició recent. Diversitat d'objectes: S'hi podien trobar des de vaixells egipcis i galeons fins a figures de toros, cartes de joc minúscules i objectes de fantasia. Altres punts comercials: També es mencionen botigues de categoria a la zona de la Telefònica (carrer Fortuny) i al carrer Major. Evolució del Perfil del Turista L'Avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat el comportament dels visitants segons la seva procedència i l'època: Nacionalitats: Els alemanys eren descrits com a compradors pràctics i selectius, mentre que els francesos o italians eren més propensos a comprar objectes vistosos com barrets mexicans. Turisme intel·lectual: Amb l'arribada de congressos i entitats com l'Arqueològica, el perfil del visitant va esdevenir més acadèmic i especialitzat. El Turisme Familiar i l'Allotjament Particular Un aspecte rellevant de la postguerra i l'inici del turisme massiu va ser l'hospitalitat domèstica: "Moltes cases particulars llogaven habitacions per Setmana Santa; els amos dormien a terra per deixar el llit als forasters." La Setmana Santa i les platges (com la del Miracle) eren els principals reclams que saturaven la capacitat hotelera de l'època, obligant a crear una xarxa d'allotjament informal basada en el caliu familiar.

  • 8'

    La llibertat de la ràdio davant la televisió

    Reflexions sobre el cos i la tecnologia L'Avi Ramon comença la conversa amb una reflexió profunda sobre el pas del temps i la relació amb el propi cos. Segons ell, la clau per viure bé és acceptar els petits dolors i canvis físics com si fossin coneguts nous: si els tractes amb naturalitat, deixen de ser un problema. La superioritat de la ràdio L'eix central de l'episodi és la comparativa entre la ràdio i altres mitjans de comunicació. Es destaquen diversos avantatges del mitjà radiofònic: Comoditat i llibertat: A diferència d'anar a l'òpera o al teatre, que requeria vestir-se de gala ("la disfressa"), la ràdio permet gaudir de la cultura en pijama o fent feines domèstiques. Multitasca: L'avi remarca que pots estar rentant els plats, fregant o fent el sofregit mentre escoltes la ràdio. Comparació amb la televisió: La televisió s'identifica com un mitjà exigent que obliga a fixar la vista, cosa que sovint provoca que el menjar es cremi o que s'adoptin males postures al sofà. Crítica a la modernitat i la incomunicació S'introdueix una crítica als nous dispositius com els MP3 i els mòbils. Els interlocutors coincideixen que, tot i els avenços, s'ha perdut la interacció social: "Vas pel carrer i tothom porta els cascos, van al seu rotllo. Abans tenies qualsevol excusa per parlar amb qui tenies al costat esperant l'autobús." L'episodi tanca amb la celebració del 21è aniversari de l'emissora i amb la promesa de l'Avi Ramon d'explicar, en el pròxim programa, com van ser els seus inicis davant del micròfon, reivindicant sempre la improvisació i l'espontaneïtat del directe.

  • 6'

    Desenvolupament urbà i patrimoni històric a Tarragona

    Reflexions sobre la transformació de Tarragona La conversa s'inicia amb una reflexió sobre la pèrdua de costums socials, com la salutació tradicional "Déu-vos-guard", i passa a analitzar detalladament l'evolució urbanística de la ciutat de Tarragona. L'Estat de l'Estació de Ferrocarril Un dels punts centrals és la crítica a la situació de l'estació de tren. Els interlocutors destaquen que: * Es considera una infraestructura "tercer-mundista" que no està a l'alçada de les necessitats de la ciutat. * Malgrat les promeses històriques d'una estació nova (simbolitzades per una carrossa de tortuga en una antiga falla), només s'hi han fet "parxets" i arranjaments parcials. * El creixement del carrer Barcelona ha limitat l'espai per crear una gran plaça davant de l'estació. Urbanisme i Patrimoni Es debat sobre l'equilibri entre la construcció d'habitatges i la preservació d'espais verds o històrics: * El Palau de Congressos i l'ús de l'esplanada adjacent per a fires es veu com una millora en la imatge de la zona. * Hi ha una preocupació pel Casc Antic i el seu reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat. Es critica que, a vegades, es perd la "solera" o l'essència clàssica per culpa de barreges arquitectòniques modernes i un enfocament comercial inadequat. "Hi ha una cosa, o és casc antic, patrimoni de la humanitat amb un plan turístic... que hi hagi uns edificis típics, clàssics, que la gent veiem que hi ha la solera d'una època tarragonina." Finalment, es convida l'audiència a participar enviant preguntes o suggeriments de temes per a properes xerrades sobre la memòria històrica de la ciutat.

  • 7'

    Memòria de la Part Alta i el turisme a Tarragona

    Records de la Tarragona d'antany L'Avi Ramon ens convida a fer un viatge en el temps pels carrers del casc antic de Tarragona, recordant escenes de la postguerra que avui dia ens semblarien impensables. La vida transcorria a un altre ritme, marcat per la presència d'animals i el sector primari dins la ciutat: Carros de pagesos carregats de raïm que circulaven lliurement. L'olor de cavall que impregnava els carrers. Ramats de cabres i cavalls que pujaven cap al matadero (escorxador). La imatge del carrer Cavallers com un centre logístic on es tallava la llenya directament als carros. La Part Alta: Comerç i quotidianitat El testimoni destaca l'efervescència de la Part Alta, on les cases pairals eren habitades per famílies que vivien de cara al carrer, decorant els balcons per a les festes. Es recorden establiments emblemàtics i productes típics: Les bacallaneries i carnisseries de barri. Les bodegues i cellers on la gent feia l'embotada. La tradició d'anar a fer el gotet de vi o la barrigeta (moscatell amb anís). "Vull dir, llavors, la gent anava més lenta, no hi havia aquest nerviosisme d'ara d'apartar-te per un cotxe." L'evolució del turisme S'analitza com la ciutat ha passat d'un turisme inicialment arqueològic a un de més generalista, i com ha canviat el tipus de souvenir: Turista cultural: Aquell que buscava pedres romanes, esgrafiats i es perdia pels carrerons estrets amb la seva càmera. Turisme de "baratillo": L'època en què es venien objectes que no tenien res a veure amb la cultura local, com sombreros mexicans, castanyoles o figures de toreros. Turisme actual: Una tendència més centrada en la identitat pròpia de Tarragona (com rèpliques de la medusa o elements del balcó del Mediterrani).

  • 8'

    Records de l'Avi Ramon: Patrimoni i Natura

    Converses sobre la vida i el patrimoni Aquesta sessió presenta una reflexió profunda de l'Avi Ramon sobre la imprevisibilitat de la vida i la importància de valorar el patrimoni històric i natural. La conversa flueix des de les anècdotes personals fins a la crítica social sobre el manteniment del nostre entorn. Reflexions sobre el destí i la quotidianitat L'avi comenta com els plans poden canviar en un instant per un petit detall, com ara triar un carrer o un altre. Es destaca la importància de mantenir una actitud positiva davant les adversitats: > "Potser t'ha evitat una altra cosa... cal prendre-s'ho així per no desanimar-te." El patrimoni de Tarragona i els Puig i Valls Es recorda la figura dels germans Puig i Valls, pioners del Dia de l'Arbre a Espanya i creadors del bosc de l'Oliva a Tarragona. L'avi expressa tristesa per l'estat d'abandonament de certs espais històrics, com la torreta del xalet d'aquests germans. Es fa una menció breu i dramàtica als pins marcats de la guerra, testimonis de fusellaments a la zona. Conservació i consciència mediambiental Es critica la caça excessiva de balenes i foques, destacant que en molts casos es fa per benefici econòmic sense necessitat real de consum. La neta recorda l'experiència compartida de veure balenes al Canadà, un moment de connexió amb la natura que perdura en la memòria.

  • 8'

    La màgia de la ràdio i les crítiques a la televisió

    Diàleg sobre la màgia de la ràdio i la imatge pública En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre les diferències fonamentals entre la ràdio i la televisió, posant èmfasi en la llibertat que ofereix l'anonimat visual. L'avantatge de l'anonimat radiofònic La imaginació de l'oient: El gran valor del mitjà és que l'audiència pot imaginar els locutors com vulgui (simpàtics, agradables o d'una cara determinada), sense les limitacions de la realitat física. L'experiència de l'Avi Ramon a la TV: L'avi recorda una anècdota on, després de sortir d'un programa nocturn, va caminar pel carrer encara maquillat, provocant les mirades estranyades dels vianants. Crítica a la publicitat i els cànons estètics Publicitat enganyosa: Es critica durament que s'utilitzin noies de 20 anys per anunciar cremes antiarrugues o noies molt primes per a productes d'aprimament. Productes miraculosos: Manifesten el seu escepticisme davant de medicaments i xarops que prometen curar-ho tot sense necessitat de metges. Diversitat lingüística i acents L'evolució dels deixos: L'avi comenta com abans es penalitzaven els accents regionals a la televisió, mentre que ara hi ha una major acceptació de la diversitat dialectal. Localismes: Es posen exemples de com canvien les paraules (com ferrada o pobal) en moure's només uns pocs quilòmetres dins del territori català. "A la ràdio no saben si tenim arrugues... el que gastem és una miqueta d'aigua i un cafetó."

  • 9'

    Memòries de l'aiguat de Tarragona i la força de la natura

    L'impacte de la riuada de 1930 i la memòria històrica de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon rememora moments crítics de la història de Tarragona, centrant-se especialment en els desastres naturals i la transformació del paisatge urbà. Crònica de la riuada del 1930 L'eix central de la narració és la catàstrofe de l'any 1930, que va tenir lloc per Sant Lluc. L'avi descriu com l'aigua va sorprendre la població mentre dormia, afectant zones que llavors eren horts i magatzems: Inundacions al Serrallo i al Port: L'aigua va pujar diversos metres d'alçada de cop. Heroisme i tragèdia: Es recorda el sacrifici d'un guàrdia que va morir intentant salvar altres persones. Falta d'infraestructura: La necessitat d'utilitzar els focus d'una màquina de tren per il·luminar les tasques de rescat davant la manca de mitjans de les autoritats. Urbanisme i imprudència humana Es planteja una reflexió crítica sobre com l'ésser humà ignora els cicles naturals en favor de l'especulació urbanística: L'ocupació de lleres: Es critica l'edificació en zones on històricament passaven rieres o prop del riu Francolí. La memòria de la natura: L'avi subratlla que la natura sempre acaba reclamant el seu espai natural, posant com a exemple el cas del càmping de Biescas. Conseqüències mediambientals: L'estancament de l'aigua i les plagues de mosquits com a resultat d'una mala planificació a prop del riu. Anècdotes i vida quotidiana Abans d'entrar en el tema de l'aiguat, es comparteixen pinzellades del passat local: "Sempre hi ha hagut una excusa per no veure el camell." La broma del camell: Una anècdota sobre uns pescadors del Serrallo que deien haver portat un camell de l'Àfrica per riure's de la gent més crèdula. Antics oficis: El record dels grans magatzems de fusta i els boters que treballaven per a la indústria del vi al carrer Real.

  • 12'

    L'univers dels àngels i l'art de l'Antonieta

    L'Èxit de la Inauguració a Tarragona L'episodi se centra en la recent exposició d'art celebrada a l'Ajuntament de Tarragona, protagonitzada per l'Antonieta i dues artistes més, l'Enrica i la Gemma Soler. L'avi Ramon descriu l'esdeveniment com un èxit rotund, destacant el caliu artístic i l'emoció del públic en interactuar amb les obres. No va ser una exposició estàtica, sinó un espai de complicitat i sorpresa. La Iconografia dels Àngels L'element més distintiu de l'obra de l'Antonieta és la presència constant d'àngels. L'artista i els seus interlocutors reflexionen sobre la singularitat d'aquest tema: Originalitat: A diferència dels paisatges o marines habituals, els àngels aporten una sensació de pau interior i misticisme. Estil: Es descriuen figures en moviment, volant i en diverses posicions, que han sorprès fins i tot aquells que coneixien l'Antonieta en la seva faceta professional anterior. Connexió internacional: S'esmenta el vincle espiritual amb figures com Lucía Bosé i la seva passió compartida pels arcàngels. Noves Tècniques i Compromís Social L'Antonieta explica la seva evolució artística cap al collage, una tècnica que li permet personalitzar regals i transmetre emocions més complexes. Destaca una obra de gran format (1,30 m) cedida a la ciutat de Tarragona que recull tot el patrimoni local: "Hi ha tot Tarragona d'alguna manera, però sempre sota la protecció dels meus àngels." A més, l'artista mostra el seu vessant solidari cedint obres per a causes benèfiques, com la lluita contra el càncer. Projectes de Futur L'èxit de l'exposició ha obert les portes a nous horitzons: Exposicions confirmades: Properes parades a Vila-seca, Madrid, Formentera i Barcelona. Performance a Barcelona: Un projecte amb l'associació AIMA que inclourà poesia, ball i art creat per dones. Projecció internacional: Es deixa caure la possibilitat de portar l'obra fins a Nova York.