Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis

RSS

episodis

37-48 de 571

19 de juny del 2012
20'
Psicologia de les addiccions i conductes compulsives
Introducció a les addiccions i la salut emocional En l'inici de la nova temporada, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza la naturalesa de les addiccions des d'una perspectiva biopsicosocial. Es defineixen no només com el consum de substàncies, sinó com un conjunt de signes i símptomes que porten a realitzar una activitat de forma compulsiva. Aquest espai destaca que la psicologia abasta tot allò que ens afecta emocionalment, més enllà de les malalties mentals clàssiques. Les addiccions sovint actuen com una resposta a problemàtiques emocionals més profundes. Característiques de la conducta addictiva L'addicció es distingeix per diversos factors clau que afecten la voluntat de l'individu: Tolerància: La necessitat d'augmentar progressivament la quantitat o la intensitat de la conducta per obtenir el mateix efecte gratificant. Síndrome d'abstinència: Malestar físic o emocional quan s'interromp l'activitat o el consum. Dependència emocional: La part més difícil de superar, ja que vincula l'estat d'ànim a l'addicció. Pèrdua de control i negació: L'ús de la frase "jo controlo" com a mecanisme de defensa davant la realitat. Tipologies d'addiccions Es diferencia clarament entre dos grans grups: Addiccions a substàncies: Alcohol (molt normalitzat culturalment), amfetamines, al·lucinògens i drogues il·legals. Addiccions comportamentals (sense substància): Compres compulsives, ús excessiu d'internet, gimnàs (vigo rèxia) o la televisió. "L'addicció inclou tot; fins i tot en les addiccions a substàncies, la part més difícil és la dependència emocional." El factor cultural i social El programa posa èmfasi en com la nostra societat occidental facilita certes addiccions. L'alcohol i el menjar estan presents en totes les celebracions, fet que dificulta que la persona sigui conscient del seu problema. També s'alerta sobre el consum sistemàtic de cap de setmana, que tot i no ser diari, pot considerar-se addicció si hi ha una dependència reiterada.
19 de juny del 2012
23'
La comunicació no verbal amb Sònia Navarro
Introducció i Context En aquest darrer episodi de la temporada, la psicòloga Sònia Navarro aborda un tema menys patològic però altament rellevant: la comunicació no verbal. S'explora com els gestos, la postura i la mirada transmeten informació crucial que sovint ignorem de manera conscient però processem de forma innata. Fonaments de la Comunicació És fonamental comprendre que la comunicació és un conjunt on les paraules només representen una petita part del missatge: • Paraules: Constitueixen només un 7% del que comuniquem. • To i ritme de veu: Representen aproximadament un 38%. • Llenguatge corporal: Suposa entre el 55% i el 65% del total de la comunicació. "Un gest individual s'ha de veure sempre dins de tot el context de la persona i la situació." Gestos Comuns i el seu Significat Sònia Navarro detalla diversos gestos quotidians i la seva interpretació psicològica: Les Mans i els Braços • Tapar-se la boca: Si es fa mentre es parla, pot indicar una mentida o veritat a mitges. Si es fa mentre s'escolta, pot reflectir desconfiança cap a l'interlocutor. • Palmes cap amunt: Símbol de franquesa, confiança i obertura. • Braços creuats: Indica una actitud de tancament, protecció o falta d'escolta activa. • Fregar-se les mans: Si és ràpid, indica entusiasme; si és lent, pot denotar dubte o desconfiança. Altres Gestos Corporals • Acariciar-se la barbeta: Senyal que la persona està prenent una decisió o buscant una resposta. • Gratar-se el coll: Indica dubte o falta de comprensió sobre el que s'està escoltant. • Objectes com a barrera: L'ús de bosses, carpetes o jaquetes davant del cos actua com un mecanisme de protecció davant la inseguretat. La Mirada i el Contacte Físic La mirada és descrita com l'eina més potent per detectar sentiments com l'odi, la tristesa o l'alegria. Una mirada massa fixa pot ser invasiva, mentre que l'absència de contacte visual sol generar desconfiança o indicar una gran timidesa. Finalment, l'episodi conclou recordant que la congruència entre el que diem i el que fem amb el cos és la clau per a una comunicació eficaç.
19 de juny del 2012
22'
La relació pares i fills: El repte d'educar cap a la independència
L'educació com a camí cap a l'autonomia En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'analitza la complexitat de la relació entre pares i fills, especialment durant l'època estival. La idea central és que educar no és manar sobre una propietat, sinó acompanyar una persona en el seu camí cap a la independència total. Tipus de famílies i comunicació L'especialista descriu diversos models familiars que poden dificultar el desenvolupament de l'infant: Família lúdica: Aquella que només comparteix oci i evita el diàleg profund, utilitzant la televisió o activitats constants per omplir el buit. Família autoritària: Pot generar fills excessivament submisos i dependents o, pel contrari, nens molt conflictius que es rebel·len contra el control. Família productiva: Centrada en l'aprenentatge constant, generant nens estressats amb una autoexigència massa elevada. Punts clau per a una bona criança La intervenció destaca algunes pautes fonamentals per millorar la convivència i el futur dels fills: Coherència i límits: Els nens necessiten normes clares i estables. La incoherència dels pares (avui sí, demà no) genera confusió i malestar. El valor de la frustració: És vital que els infants experimentin petites frustracions; actuar com una vacuna emocional per evitar futurs processos depressius davant els problemes de la vida adulta. Paciència en l'aprenentatge: Cal permetre que els fills col·laborin en les tasques domèstiques respectant els seus ritmes, sense que les presses de l'adult tallin el seu procés d'autonomia. "Educar és crear una persona que ha de ser independent... que no t'ha de necessitar." La comunicació en l'adolescència Es remarca que la confiança no es pot improvisar. Molts pares intenten parlar de temes com el sexe de cop als 15 anys, però si no hi ha hagut una via de comunicació oberta des de la infància, l'adolescent tendirà a tancar-se.
19 de juny del 2012
21'
Efectes psicològics de la malaltia de Parkinson
L'impacte emocional del Parkinson En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza la malaltia de Parkinson més enllà dels símptomes motors. El Parkinson és una afecció degenerativa del sistema nerviós central que, a causa de la disminució de la dopamina, no només afecta el moviment, sinó que altera profundament el benestar psicològic i la qualitat de vida del pacient i el seu entorn. Símptomes i complicacions psicològiques L'episodi detalla les diverses manifestacions no motores que poden sorgir com a conseqüència tant de la degeneració cerebral com dels efectes secundaris del tractament farmacològic: Depressió i Ansietat: Fins a un 80% de les persones afectades poden patir estats depressius. L'ansietat sovint es manifesta en crisis de pànic, de vegades vinculades a la medicació (levodopa). Trastorns del son: La dificultat per a la desactivació física i mental provoca casos greus d'insomni. Alteracions sexuals: Afecten el 65% dels pacients, incloent des de la inhibició del desig fins a la hipersexualitat. Dèficits cognitius: Problemes de memòria, atenció i dificultats en la funció executiva. Símptomes psicòtics: En fases avançades es poden produir deliris o al·lucinacions, sovint reversibles si es regula la medicació. L'estratègia terapèutica La intervenció psicològica és clau per a l'adaptació a la nova realitat del malalt. S'emfatitza la importància de: Tallers d'estimulació cognitiva per mantenir les capacitats mentals. Tècniques de relaxació i respiració per gestionar l'ansietat i l'insomni. Atenció al cuidador, ja que la parella o familiars sovint pateixen un desgast emocional que pot derivar en depressió. "La salut passa pel benestar psicològic; és fonamental assumir els canvis i no quedar-se enganxat en els trastorns de l'estat d'ànim."
19 de juny del 2012
23'
La Fibromiàlgia i el seu abordatge psicològic
Introducció a la Fibromiàlgia En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro aprofundeix en la fibromiàlgia, una malaltia que, malgrat haver estat malentesa durant anys, va ser reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1993. S'emfatitza que no és un trastorn psicològic, sinó una malaltia reumatològica caracteritzada per un dolor crònic no articular que afecta músculs, tendons i lligaments. Simptomatologia i Diagnòstic L'episodi detalla les dificultats del diagnòstic, que sovint es produeix per eliminació d'altres patologies, generant un gran desgast emocional en el pacient: • Dolor generalitzat: Descrit com a cremó, punxades o pesantor en zones específiques del cos. • Rigidesa i fatiga: Especialment en llevar-se o després de períodes de repòs. • Alteracions de la son: Un son de mala qualitat fragmentat pel mateix dolor. • Símptomes secundaris: Colon irritable, formigueig a les extremitats i, freqüentment, ansietat i depressió derivades de la condició crònica. "Moltes vegades l'ansietat i la depressió no són la causa, sinó la conseqüència d'haver de conviure amb un dolor constant i invalidant." El Paper de la Psicologia Tot i ser una afecció física, l'ajuda psicològica és fonamental per gestionar la malaltia en totes les seves dimensions: • L'acceptació del dolor: Treballar el dol per la vida anterior i acceptar la nova condició crònica. • Tècniques de control: Ús de la respiració diafragmàtica i la relaxació (Jacobson o Schulz) per reduir la tensió muscular i la percepció del dolor. • Gestió de pensaments: Identificar i canviar pensaments irracionals i negatius que alimenten la frustració. • Comunicació i xarxa social: Ensenyar al pacient a demanar ajuda i a comunicar el seu estat als familiars per evitar la incomprensió. Consells per al Dia a Dia L'especialista recomana mantenir un diari del dolor per identificar patrons i variar les pautes de comportament. Així mateix, subratlla la importància de fer esport suau per no perdre massa muscular i no focalitzar tota la vida i les converses al voltant de la malaltia.
19 de juny del 2012
19'
L'esquizofrènia: tipus, tractament i normalització
L'esquizofrènia com a malaltia crònica En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'explora profundament l'esquizofrènia, desmitificant-la i presentant-la com una malaltia crònica que, amb el seguiment adequat, permet una vida normalitzada. La incidència se situa entre l'1% i el 3% de la població, afectant per igual homes i dones, tot i que el primer brot sol aparèixer abans en els homes (adolescència) que en les dones (al voltant dels 30 anys). Símptomes i tipologies Es distingeixen dos grans grups de manifestacions: * Símptomes positius: Deliris, al·lucinacions auditives o visuals i agitació. Són els més "cridaners". * Símptomes negatius: Falta d'energia (alògia), aplanament afectiu, retraïment social i depressió. L'especialista detalla els principals tipus d'esquizofrènia: 1. Paranoide: Predominen les idees de persecució o grandesa. 2. Desorganitzada: Caracteritzada per un llenguatge i comportament incoherent i un fort deteriorament cognitiu. 3. Catatònica: Afecta la part psicomotora, amb mutisme o imitació mecànica de gestos i paraules. 4. Residual: Es dona quan, després d'un brot, la persona manté una bona estabilitat amb tractament. Tractament i el paper de la teràpia La clau de l'èxit resideix en la combinació de dos pilars fonamentals: * Farmacologia: Els antipsicòtics són imprescindibles durant tota la vida per mantenir l'equilibri químic cerebral. * Teràpia psicològica: Essencial per a l'acceptació de la malaltia i per ensenyar al pacient a discriminar entre les al·lucinacions i la realitat. "L'esquizofrènia no és una malaltia que es curi, és una malaltia que es compensa o es manté en equilibri." Prevenció de la marginalitat i suport familiar Finalment, es destaca la importància de mantenir els processos formatius i laborals per evitar que el pacient caigui en l'exclusió social. L'entorn familiar ha de ser informat i valent per acompanyar el pacient en l'autogestió de la seva salut, eliminant el fals estigma de l'agressivitat associat a aquest trastorn.
19 de juny del 2012
15'
L'esquizofrènia: conceptes, símptomes i realitats
Entenent l'esquizofrènia L'esquizofrènia és una de les malalties mentals que genera més por a causa del seu desconeixement, però la psicòloga Sònia Navarro aclareix que, tot i ser una patologia crònica, es pot controlar per portar una vida normalitzada. Símptomes de la malaltia Els símptomes es divideixen principalment en dues categories: Símptomes positius (manifestacions evidents): Al·lucinacions: Experiències sensorials (auditives o visuals) que s'originen a l'interior del cervell però es perceben com a reals. Deliris: Creences falses, persistents i no compartides (com el deliri de persecució o de grandesa). Trastorns del pensament: Llenguatge desorganitzat i incoherent. Agitació física: Estats emocionals i motrius molt exagerats. Símptomes negatius (més subtils): Falta d'energia, abúlia (dificultat per iniciar tasques) i aïllament social. Aplanament afectiu: falta de resposta emocional o expressió facial. Pobresa en el llenguatge i falta de motivació. Causes i diagnòstic No existeix una causa única, sinó un conjunt de factors: Predisposició genètica: Anomalies en el funcionament cerebral. Factors ambientals: Lesions en el naixement o situacions d'estrès extrem que desemboquen en un brot psicòtic. Edat d'aparició: Habitualment es diagnostica a partir dels 18 anys. En homes sol aparèixer durant l'adolescència i en dones al voltant dels 30 anys. "L'esquizofrènia vol dir ment dividida; la persona té una disfunció entre el que veu i percep i la realitat que veuen els altres." És fonamental el recolzament familiar i el seguiment estricte de la pauta farmacològica per evitar recaigudes i mantenir l'estabilitat del pacient.
19 de juny del 2012
17'
Comprendre el trastorn bipolar amb Sònia Navarro
En aquesta conversa, la psicòloga clínica Sònia Navarro aprofundeix en la complexitat del trastorn bipolar, una condició sovint mal diagnosticada degut a la naturalesa canviant dels seus símptomes. Reptes en el diagnòstic El diagnòstic és complex perquè els pacients es poden presentar en fases molt diferents, cosa que porta a confusions freqüents amb altres patologies: * Fase maníaca: Es pot confondre amb l'esquizofrènia a causa de la presència d'al·lucinacions o deliris. * Fase depressiva: Es pot confondre amb una depressió major. * Diagnòstic longitudinal: Els especialistes requereixen temps i observació continuada per identificar el patró de variabilitat de l'estat d'ànim. Causes i factors de risc Tot i que les causes exactes són desconegudes, s'ha determinat que és una combinació multifactorial de factors genètics, biològics i ambientals. Navarro destaca alguns punts clau sobre la seva aparició: * Sorgeix habitualment a finals de l'adolescència o principis de l'edat adulta. * Hi ha una major incidència en nivells socioeconòmics alts i en professions creatives. * Pot haver-hi relació amb complicacions durant el part o infeccions víriques en l'embaràs. * Nens amb TDAH no tractat podrien tenir una major predisposició a desenvolupar-lo de grans. Impacte i tractament El trastorn té un fort impacte en l'entorn del pacient, ja que la inestabilitat emocional genera molt de patiment. "L'acceptació de la malaltia és el primer pas fonamental per poder treballar-la." Tot i que és una afecció crònica (similar a l'esquizofrènia en la seva persistència), es pot aconseguir un estat d'equilibri o fase eutímica mitjançant la combinació de farmacologia i una teràpia a llarg termini.
19 de juny del 2012
23'
La síndrome del burn-out o estar cremat a la feina
Introducció al Burn-out En aquest episodi del racó psicològic, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza la síndrome d'estar cremat al treball, coneguda internacionalment com a burn-out. Aquesta patologia es defineix com un esgotament emocional profund fruit d'una reacció psicològica a situacions laborals que sobrepassen la capacitat de tolerància de l'individu. Col·lectius de risc No tothom té el mateix risc de patir burn-out. Afecta principalment a professionals l'objecte de treball dels quals són les mateixes persones: • Àmbit sanitari i social: Metges, infermeres, psicòlegs i assistents socials. • Educació: Mestres i professors. • Atenció al públic: Funcionaris i treballadors en finestretes amb atenció constant. • Comandaments intermedis: Aquells que pateixen pressió tant de superiors com de persones al seu càrrec. Símptomes i Manifestacions El burn-out és una malaltia que apareix progressivament i que sovint la persona afectada tendeix a negar per por al fracàs professional. Símptomes psicològics i emocionals • Sensació de buidor i desmotivació absoluta. • Baixa autoestima i sentiments d'impotència. • Irritabilitat que pot derivar en males contestes o agressivitat verbal cap als clients o pacients. • Dificultat per a la concentració i baixa tolerància a la frustració. Símptomes físics i conductuals • Fatiga crònica: Esgotament que no desapareix amb el descans físic. • Molèsties gastrointestinals, mals de cap i taquicàrdies. • Augment del consum d'estimulants com el cafè, l'alcohol o fàrmacs per intentar mantenir el ritme. Prevenció i Estratègies de Gestió La prevenció no recau només en l'individu, sinó també en les condicions laborals, però hi ha eines personals clau: • Ajust d'expectatives: Cal adaptar les aspiracions inicials a la realitat quotidiana de la feina. • Gestió emocional: Aprendre a posar distància emocional i a no reprimir les emocions, sinó a expressar-les en el lloc adequat. • Equilibri vital: Reservar espais per a la família, la parella i els hobbies per evitar que la vida sigui exclusivament laboral. • Organització de l'agenda: Limitar el nombre de persones ateses per garantir una atenció de qualitat i evitar la saturació. "Hem d'aprendre a gestionar les emocions: ni controlar-les excessivament ni reprimir-les, sinó saber on i com expressar-les."
19 de juny del 2012
24'
L'estrès: de la resposta de supervivència a la patologia
Què és realment l'estrès? En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro aclareix que l'estrès, malgrat l'ús col·loquial que en fem, no és una malaltia en si mateixa, sinó una resposta del sistema nerviós davant una amenaça percebuda. Origen i significat • El terme prové del camp de la física, referint-se a la força aplicada sobre un metall. • En psicologia, defineix el límit màxim de tolerància d'una persona abans de patir conseqüències físiques o mentals. Resposta Biològica i Tipologies El cos respon mitjançant una cascada hormonal que llibera adrenalina, noradrenalina i cortisol, preparant-nos per a l'atac o la fugida. • Estrès Transitori (Agut): És una resposta positiva i necessària que ens ajuda a sobreviure a perills reals. • Estrès Crònic: És la variant negativa que ocorre quan el cos es manté en un estat d'alerta constant, debilitant el sistema immunològic. "L'estrès crònic és el procés en què la maquinària es posa en marxa tantes vegades que acaba per espatllar-se." Conseqüències i Símptomes L'impacte de l'estrès continuat es manifesta en tres nivells: 1. Emocional: Crisis de pànic, depressió, baixa autoestima i pèrdua de concentració. 2. Conductual: Irritabilitat, aïllament personal o agressivitat. 3. Físic: Migranyes, fatiga extrema, insomni, problemes dermatològics (èczemes, caiguda de cabell) i tensions musculars com el bruxisme. Factors Estressants i Tractament Els elements que desencadenen l'estrès són subjectius i depenen de la percepció individual. Poden ser canvis vitals (matrimoni, naixement de fills, mudances) o situacions laborals (excés de feina, mobbing, trajectes llargs). Per combatre'l, es proposa: • Teràpia racional emotiva: Reavaluar com interpretem la realitat. • Hàbits saludables: Practicar exercici físic, mantenir una bona alimentació i dedicar temps al descans. • Tècniques de relaxació: Fonamentals per reduir l'activació constant del sistema nerviós.
19 de juny del 2012
22'
Comprendre i superar la hipocondria amb Sònia Navarro
La hipocondria: Molt més que una preocupació per la salut En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro explica que la hipocondria és un trastorn d'angoixa obsessiu on la persona té la convicció o la por irracional de patir una malaltia greu. Afecta entre un 1% i un 5% de la població, especialment als homes, i es caracteritza per una fixació extrema en les funcions corporals i un patiment constant. Característiques principals del trastorn Interpretació errònia: S'atribueixen sensacions corporals normals (sorolls estomacals, mal de cap puntual) a patologies mortals com el càncer, la sida o problemes de cor. Peregrinatge mèdic: Els pacients visiten múltiples especialistes buscant un diagnòstic que confirmi les seves pors, ja que l'alleujament de saber que no tenen res dura molt poc. Cicle obsessiu: L'angoixa s'alimenta de la recerca constant d'informació a Internet i de parlar contínuament sobre malalties amb l'entorn. L'aprenentatge familiar i la prevenció L'origen no és genètic, sinó que es tracta d'un aprenentatge vital. "Normalment, quan un és hipocondríac, ve d'una família ja hipocondríaca on s'ha vigilat molt i s'ha parlat en excés de la malaltia des de la infància." Tractament i recuperació La recuperació és possible si el pacient accepta que el seu problema és psicològic i no físic. Les claus de la teràpia són: Detecció de pensaments irracionals: Identificar les idees catastrofistes. Tècniques de relaxació: Per abaixar els nivells d'angoixa corporal. Desensibilització sistemàtica: Exposició graduada a les pors (imaginar-se fent una prova mèdica o escoltant símptomes) fins a neutralitzar l'angoixa. Aïllament del tema: Prohibició de buscar a Internet o parlar de malalties amb amics i familiars.
19 de juny del 2012
22'
Trastorns de dependència i obsessiu-compulsiu
Introducció als Trastorns de la Personalitat En aquest episodi final de la sèrie dedicada als trastorns de la personalitat, la psicòloga Sònia Navarro analitza els dos últims perfils de la llista: el trastorn per dependència i el trastorn obsessiu-compulsiu. Es subratlla la importància de diferenciar les conductes puntuals d'un patró de comportament generalitzat i estable en el temps. Trastorn de la Personalitat per Dependència Aquest trastorn es caracteritza per una necessitat excessiva que els altres s'ocupin d'un mateix, generant comportaments de submissió i adhesió. Inseguretat extrema: Dificultat per prendre decisions quotidianes sense un aconsellament excessiu. Por a la separació: Temor patològic a l'abandó, fet que porta a la persona a buscar una nova parella immediatament després d'una ruptura. Anul·lació del jo: Dificultat per expressar desacords per por al rebuig i tendència a fer tasques desagradables per guanyar-se l'acceptació dels altres. Idees irracionals: Pensaments dicotòmics on la persona creu que és totalment incapaç de sobreviure sola. "Jo no puc sobreviure sense algú que es faci càrrec de mi o sense algú que em protegeixi." Trastorn de la Personalitat Obsessiu-Compulsiu És fonamental no confondre'l amb el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) d'angoixa. Mentre el TOC es focalitza en àrees concretes (neteja, seguretat), el trastorn de personalitat és una rigidesa global. Perfeccionisme paralitzant: L'excessiva preocupació pels detalls, normes i llistes fa que sovint es perdi l'objectiu principal de la tasca. Falta de flexibilitat: Són persones molt rígides, poc espontànies i amb dificultats per delegar tasques (creuen que ningú les farà tan bé com elles). Incapacitat per a l'oci: Veuen el descans com una pèrdua de temps i se senten obligats a ser productius constantment, fins i tot en moments de diversió. Acumulació: Dificultat per desfer-se d'objectes inútils, encara que no tinguin valor sentimental. Tractament i Consulta La recuperació passa per una reconstrucció de la personalitat i el qüestionament de les estructures de pensament que el pacient considera lògiques. Tot i que els pacients amb aquests trastorns rarament consulten pel tret de personalitat en si, solen arribar a la consulta derivats per altres problemes com: Trastorns d'ansietat. Processos depressius. Trastorns adaptatius per la dificultat de gestionar la vida quotidiana. Finalment, es recorda que tenir trets aïllats d'aquests perfils és normal i no implica un diagnòstic, el qual sempre ha de ser realitzat per un professional.