Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

85-96 de 1247
  • 18'

    Estratègies de l'Ajuntament de Tarragona contra la crisi

    Resposta Municipal davant la Crisi i l'Atur L'entrevista a Lola Herrera, regidora de formació i empreses, aborda les accions que l'Ajuntament de Tarragona està prenent per pal·liar l'augment de l'atur en un context de crisi econòmica global. Malgrat les competències limitades del consistori, Herrera destaca la importància de l'acció local i l'acompanyament directe als ciutadans. Eixos Principals d'Actuació Reciclatge del sector de la construcció: Es posen en marxa cursos de formació específica per a treballadors que han perdut la feina en la construcció, facilitant la seva entrada en altres sectors com el comercial o l'industrial. Potenciació del Servei Municipal d'Ocupació: Reforçament de la bossa de treball i atenció personalitzada, amb una nova iniciativa d'atenció als barris (Sant Salvador, Torreforta, etc.) per apropar l'Ajuntament a la ciutadania. Programes de Formació i Ocupació: Escola Taller Quinta de Sant Rafel: Combinació de formació teòrica i pràctica en restauració d'edificis. Cases d'Oficis: Enfocades a sectors emergents com el de les plaques solars i la refrigeració. Empresa Simulada (CEFET): Curses de sis mesos per formar perfils administratius polivalents. Emprenedoria i Futur L'Ajuntament aposta fortament per la creació d'autoempreses a través del viver d'empreses. Herrera subratlla que els moments de crisi són, paradoxalment, moments per a les noves idees i oportunitats. S'ha aconseguit una subvenció de 2 milions d'euros del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) per a programes de formació i ocupació durant el 2009. El Cas del Pàrquing Jaume I Com a presidenta de l'empresa d'aparcaments, Herrera aclareix que el projecte del pàrquing Jaume I està actualment en punt mort a causa del litigi judicial amb l'empresa Sistema Salen (en concurs de creditors). "Almenys hem parat la despesa en algo que no li veia solució, i això penso que és important."

  • 18'

    La Llibreria La Rambla: 40 anys de cultura i resistència

    Memòria viva d'un referent cultural a Tarragona L'entrevista amb Ramon Marrugat commemora els 40 anys de la Llibreria La Rambla, un espai que va transcendir la venda de llibres per convertir-se en un centre de resistència cultural i política a Tarragona, especialment entre els anys 1968 i 1980. Un refugi per a la societat civil Durant la darrera etapa del franquisme i la Transició, la llibreria va allotjar més de 500 actes, esdevenint la seu de facto per a col·lectius que no tenien lloc on reunir-se a causa de la manca de locals lliures a la ciutat: Iniciatives ciutadanes: Allà van néixer branques d'entitats com Òmnium Cultural, el Bloc Feminista o l'Associació d'Espectadors de Teatre. Clandestinitat i vigilància: Moltes reunions eren semiclandestines o es feien sota la "tapadora" d'actes legals per evitar la repressió en una ciutat on "tothom es coneixia". Absència d'imatges: Marrugat explica que la falta de fotografies de l'època respon a la necessitat de protegir els assistents, ja que aparèixer en una imatge podia portar problemes laborals o policials. La lluita contra la censura Un dels punts més fascinants és la gestió dels segrestos de llibres per part de les autoritats: Es va crear una xarxa de complicitat entre llibreries catalanes: quan n'avisaven una d'un segrest, en 15 minuts totes ho sabien i amagaven els títols prohibits entre d'altres obres. La censura era sovint aleatòria i absurda, arribant a segrestar llibres de lingüística per simples referències festives. "Hi havia una xarxa de complicitats... quan es segrestava un llibre, al cap d'un quart d'hora tot Catalunya ho sabíem." Reflexió sobre el món del llibre Marrugat clou l'entrevista analitzant la situació actual de la literatura, criticant la falta d'espais de qualitat als mitjans de comunicació i reivindicant el llibre com un element vital i alegre, lluny del to pesat amb què sovint se'l presenta.

  • 13'

    Guia de la Costa Daurada: Estat de salut mediambiental

    Diagnòstic de l'estat ecològic del litoral tarragoní Jordi Bru, biòleg de l'entitat ecologista Mediterrània, presenta la nova guia sobre l'estat mediambiental de la Costa Daurada. El projecte, iniciat al gener amb el suport de voluntaris, analitza la biodiversitat i les agressions que pateix el territori marítim en tres àmbits d'estudi: el supralitoral, el mesolitoral i l'infralitoral. Espais analitzats i troballes Aquesta primera fase del projecte s'ha centrat en tres zones específiques: - Platja del Miracle (Tarragona): Presenta una biodiversitat limitada però amb indicis de recuperació. S'ha detectat la presència de mostres de Posidònia, tot i que a major profunditat. - Platja de la Pineda (Vila-seca): Molt afectada per les grans infraestructures (Port de Tarragona) i la pressió turística. Les comunitats de dunes han desaparegut pràcticament per complet. - Platja del Prat d'en Forès (Cambrils): És la zona millor conservada, on es mantenen fragments importants de Posidònia i Algueró, així com espècies més rares com escòrpores i nacres. Problemes i reptes de futur L'estat global de conservació es qualifica d'insuficient. El biòleg destaca diversos factors crítics: - L'impacte de la pesca d'arrossegament i l'ancoratge indiscriminat d'embarcacions. - La manca de consciència ciutadana que es tradueix en deixalles directes a la sorra. - La necessitat que els planificadors territorials prioritzin els valors mediambientals per sobre dels econòmics. "L'estat de conservació és dolent, però hem de mirar de conservar el que encara ens queda." La guia és una eina de divulgació que busca involucrar la societat en la preservació d'espècies indicadores com els tomàquets marins o els cogombres de mar, essencials per determinar la qualitat de l'aigua.

  • 14'

    Esteve Ortiz i el futur de la Confraria de Pescadors

    Reelecció i Reptes del Sector Pesquer Tarragoní L'entrevista a Esteve Ortiz, reelegit president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, ofereix una visió profunda sobre la situació crítica i els projectes de futur del sector marítim a la ciutat. Estabilització Econòmica i Gestió Ortiz destaca que ha gestionat un dels mandats més difícils a causa de l'increment de despeses en la nova seu i la manca d'un pla de viabilitat previ. No obstant això, s'ha aconseguit: * Reduir el dèficit de 3 milions a 2 milions d'euros. * Implementar mesures de contenció de despeses. * Establir diàleg amb el Port de Tarragona, l'Ajuntament i la Generalitat. Projectes Estratègics i Comercialització Per contrarestar l'augment del preu del gasoil i la volatilitat del mercat, es plantegen accions directes: * Sortidor propi de combustible: Negociacions amb Repsol per eliminar intermediaris i abaratir costos per als pescadors. * Acord amb Pescanova: Continuïtat del conveni de comercialització de peix blau, tot i la preocupant davallada de captures. * Venda directa: Possibilitat que la confraria comercialitzi directament els excedents de peix blanc de qualitat. Preocupacions del Sector El president denuncia diversos factors que amenacen la supervivència de la pesca local: "Està entrant peix de tot arreu per les nostres fronteres sense control... peix que no se sap ni si sanitàriament és correcte." Globalització: Competència deslleial de productes importats d'Àsia (com el panga). Canvis en el consum: Menys presència de peixateries tradicionals i més tendència cap al peix congelat de supermercat. Burocràcia: Normatives europees i estatals sovint allunyades de la realitat pràctica de les barques. Radiografia de la Flota Actualment, el sector a Tarragona compta amb uns 400 pescadors directes i unes 80 barques (40 d'arrossegament, 12 d'encerclament i la resta d'arts menors). Malgrat tot, Ortiz es mostra optimista sobre la capacitat d'adaptació del sector primari.

  • 16'

    Trasllat de l'Escola d'Adults a l'edifici de les Clarisses

    Trasllat imminent i millora de les instal·lacions L'Escola Municipal d'Adults de Tarragona deixarà la seva seu actual al carrer Pere Martell per traslladar-se a l'edifici de les Clarisses, a l'antic espai de la Facultat d'Enologia. Aquest canvi, previst per a la segona setmana de novembre, representa una fita històrica per al centre. Mancances de la seu actual L'actual local presenta deficiències greus que dificulten l'activitat docent: * Precarietat física: Manca de calefacció i aire condicionat, aules amb columnes que dificulten la visió i presència de plagues. * Inseguretat: No compta amb sortides d'emergència adequades ni accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. * Massificació: Un passadís estret per gestionar el flux de prop de 1.000 alumnes diaris. Nova etapa i reptes de futur "Aquestes instal·lacions no reuneixen ni les mínimes condicions per donar classes. El trasllat suposa una millora importantíssima per salut i dignitat." Tot i la millora en l'espai, el director José Ángel González destaca que encara queden reptes pendents: 1. Manca de personal: Amb només 12 professors per a un miler d'alumnes, el centre està al límit de la seva capacitat. 2. Llista d'espera: Molta gent queda fora dels cursos d'accés a cicles formatius i idiomes per manca d'oferta. 3. Necessitat d'ampliació: Es reclama un increment de la plantilla per poder oferir l'ESO per a adults. L'estrena oficial de la nova seu està prevista per al dilluns 16 o 17 de novembre, un cop finalitzat el trasllat logístic que obligarà a suspendre les classes durant tres dies.

  • 20'

    Traspàs de seguretat ciutadana als Mossos a Tarragona

    El desplegament dels Mossos i la reorganització policial L'entrevista a la subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarés, se centra en la culminació del desplegament dels Mossos d'Esquadra al territori a partir de la mitjanit de divendres a dissabte. Aquest procés suposa el traspàs complet de les competències de seguretat ciutadana, un canvi que s'ha preparat mitjançant: Cooperació i coordinació prèvia entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i les guàrdies urbanes. Jornades de convivència per compartir informació i mètodes de treball. L'objectiu de garantir que el ciutadà no percebi cap buit d'inseguretat durant l'impàs. Noves funcions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil Tot i el traspàs, els cossos de seguretat de l'Estat no marxen del territori, sinó que es reubiquen en tasques molt més especialitzades: Àmbits d'actuació: Vigilància fiscal, terrorisme, control d'armes, explosius, narcotràfic internacional i el SEPRONA. Punts estratègics: Es reforçarà la presència al Port de Tarragona i a l'Aeroport de Reus per la seva importància com a fronteres i el seu creixement imminent. Serveis al ciutadà: Gestió de l'expedició del DNI electrònic i documentació. Equipaments i infraestructures de l'Estat Es detallen les inversions en noves seus i la gestió del patrimoni a la ciutat: Nova Caserna de la Guàrdia Civil: Situada a Joan XXIII, s'espera que s'inauguri a la primavera del 2009. Serà un edifici modern i obert a la ciutat que substituirà la degradada caserna de López-Peláez. Banc d'Espanya: Pallarés es mostra prudent sobre l'edifici de la Rambla Nova, afirmant que hi ha negociacions obertes amb l'Ajuntament que encara no s'han de fer públiques. Variant de l'A-7: Pel que fa a les restes arqueològiques trobades a la zona de la Móra, s'està treballant per catalogar-les sense aturar l'obra, amb la previsió d'obrir el tram durant el primer semestre del 2009. "Cara al ciutadà, no hi ha d'haver una percepció que hi ha un impàs d'inseguretat produït per un buit en el procés policial."

  • 17'

    Preparatius i novetats de la Mitja Marató de Tarragona

    Preparació i Activitats Paral·leles a la Mitja Marató El gerent del Patronat Municipal d'Esports, Ramon Quadrat, i la cap d'activitats, Roser Barberà, expliquen les noves iniciatives per a la Mitja Marató Ciutat de Tarragona. Enguany, l'objectiu és oferir a la ciutadania eines per afrontar la prova amb garanties i no limitar l'esdeveniment a un sol dia. Formació i xerrades tècniques Es destaca la celebració d'una taula rodona el dijous 30 d'octubre a l'Ajuntament, amb la participació de metges especialistes en medicina de l'esport, entrenadors nacionals i corredors experimentats. Els punts clau de la preparació inclouen: Dosificació de l'esforç: La importància de no sortir a un ritme massa elevat i conèixer els propis límits. Nutrició: Pautes sobre què menjar la nit anterior i l'esmorzar del dia de la cursa. Prevenció de lesions: Consells sobre estiraments i entrenaments per a les setmanes prèvies. Entrenaments guiats: "Prepara't amb nosaltres" En col·laboració amb el club Runners World Tarragona, s'organitzen tres sortides guiades (8, 15 i 22 de novembre) per reconèixer el circuit per trams. Aquestes sessions estan pensades inicialment per a corredors novells o amb poca experiència que vulguin aprendre a regular-se. Seguretat i logística Durant l'entrevista es fa un èmfasi especial en la seguretat dels atletes que entrenen de nit: "Si us plau, useu armilles reflectants. Ara es fa de nit de seguida i a vegades no es veuen els corredors per la carretera." Dades d'interès per a l'edició d'enguany: 1. Homenatge: La cursa està dedicada a Cinto López. 2. Inscripcions: S'obren el dimecres 29 d'octubre. 3. Capacitat: S'ha ampliat el límit a 1.600 participants. 4. Guies de ritme: La cursa comptarà amb corredors guia per marcar temps d'1h 30m, 1h 40m i 1h 50m.

  • 17'

    Desplegament dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona

    El repte de completar el desplegament territorial L'intendent Jaume Giné, veterà de la primera promoció dels Mossos d'Esquadra, explica el procés de culminació del desplegament policial a tot Catalunya, centrant-se en la regió del Camp de Tarragona que s'iniciarà oficialment el 31 d'octubre. Aquesta fita representa la consolidació d'un model de policia integral que ha requerit més d'un any de preparació intensa en la rereguarda per garantir una transició eficaç. Efectius, perfils i estructura operativa Recursos humans: Es desplegaran un total de 1.237 agents a la regió, cobrint funcions de trànsit, investigació i seguretat ciutadana. Experiència dels agents: Un 60% dels agents són de la zona o hi viuen habitualment. Malgrat la joventut d'alguns aspirants, compten amb una immersió territorial prèvia i el suport de comandaments amb més de 15 i 25 anys de servei. Infraestructures: Les comissaries principals se situaran a Tarragona, Reus, Cambrils-Salou, El Vendrell, Falset i Montblanc. Provisionalment, la seu central operativa estarà al CENCAT (Centre d'Emergències de Catalunya). El model de proximitat i patrullatge Giné posa èmfasi en el fet que el model dels Mossos prioritza el patrullatge actiu per sobre de la presència estàtica en edificis: "Nosaltres, en lloc de tenir presència d'edificis, el que fem és un patrullatge, perquè considerem que els edificis ens generen un immobilitzat d'efectius que suposa una pèrdua de resposta." Per gestionar un territori tan divers que inclou des de zones metropolitanes fins a àrees rurals amb 1.700 masies i 356 urbanitzacions, el cos utilitza tecnologia avançada com el GPS i sistemes de referenciació en mapa en els vehicles per minimitzar els temps d'isocrona (resposta). Coordinació institucional i percepció de seguretat S'han realitzat més de 400 reunions amb el teixit social per transmetre confiança. L'intendent preveu un augment estadístic de les denúncies inicialment, no per un increment real de la delinqüència, sinó per la millora de la proximitat i la confiança ciutadana en el sistema. Finalment, destaca l'excel·lent relació amb la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i les Guàrdies Urbanes mitjançant convenis de col·laboració competencial.

  • 17'

    Bucarest, la memòria perduda: Alzheimer i exili

    Resum de l'entrevista amb Albert Soler L'entrevista explora la gènesi i el significat de "Bucarest, la memòria perduda", un documental dirigit pel periodista Albert Soler sobre la figura del seu pare, el polític Jordi Solé Tura. L'obra no és només un retrat personal, sinó un exercici de recuperació de la memòria col·lectiva d'un país i la lluita contra l'Alzheimer. L'herència d'una infància en la clandestinitat Albert Soler relata com la seva identitat va estar marcada per l'exili i la política des del naixement: * Va néixer a Bucarest, tot i que oficialment consta com a nascut a Budapest per raons de seguretat. * Va créixer sota el pes del silenci, aprenent des dels 6 anys que no podia explicar l'activitat política o l'empresonament del seu pare. * Es defineix com una "víctima passiva de la democràcia", ja que l'activitat institucional del seu pare durant la transició i la democràcia va suposar una absència familiar notable. El repte de l'Alzheimer L'entrevista aprofundeix en l'impacte de la malaltia en una família on la comunicació era el pilar fonamental: * La malaltia de Jordi Solé Tura es va manifestar fa uns 8 anys, i actualment es troba en una fase avançada. * Soler destaca la importància de donar visibilitat a la malaltia per perdre'ls la por i generar consciència social. * Reconeix el contacte estret amb persones en situacions similars, com la família de Pasqual Maragall, per compartir consells i suport. La pel·lícula com a teràpia i document històric El director reflexiona sobre el dilema ètic d'exposar la intimitat d'una persona que ja no pot decidir: "Vaig considerar que valia la pena la lluita... ensenyar la pròpia intimitat perquè els resultats valien més la pena." Finalment, l'Albert conclou que el procés de creació ha estat una teràpia personal que l'ha ajudat a endreçar els seus records i a acceptar l'evolució de la malaltia del seu pare, valorant ara les petites victòries quotidianes.

  • 20'

    La Lliga contra el càncer de Tarragona i el seu llegat

    Una trajectòria de compromís social i humà L'episodi ret homenatge a Carles Carcoler, qui ha estat durant 15 anys al capdavant de la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona. Durant la conversa, es destaca el paper crucial de la societat civil per arribar allà on la medicina no pot, oferint suport psicològic i emocional tant als malalts com a les seves famílies. Fites i estructura de l'entitat Expansió territorial: L'entitat ha passat de ser un projecte local a tenir gairebé 100 delegacions, cobrint el 95% de la població de la província. Col·laboració mèdica: Des del seu origen a l'Hospital de Sant Joan de Reus, la Lliga ha treballat colze a colze amb els oncòlegs. Voluntariat: Es subratlla que l'entitat se sosté gràcies a un cos de voluntaris extraordinari, tot i que compta amb professionals especialitzats com els psiconcòlegs. Prevenció, tractament i nous reptes El nou president, el doctor Joan Borràs, exposa les línies mestres del futur de la institució: Cribatge i detecció precoç: Després de l'èxit en el càncer de mama, l'objectiu és potenciar el cribatge de càncer de còlon. Prevenció primària: La lluita contra el tabaquisme continua sent la prioritat absoluta per reduir la mortalitat. Suport integral: Es mantenen els grups d'autoajuda (GAMS) i s'incrementa l'ajuda econòmica i social a causa de l'impacte de la crisi en les famílies afectades. "El càncer es pot superar i es pot curar; jo n'he superat tres i en sóc la prova." L'episodi clou amb el testimoni personal de Carcoler, qui recorda que la percepció social de la malaltia ha canviat: el càncer ja no és un tabú, sinó una realitat que s'afronta amb més visibilitat i optimisme gràcies als avenços en la investigació i les teràpies menys agressives.

  • 18'

    Constitució del Senat de Tarragona a l'Ajuntament

    Context i Objectiu de la Institució Avui s'ha celebrat l'acte oficial de constitució del Senat de Tarragona, un nou òrgan consultiu i assessor de l'alcalde format per 35 personalitats de reconegut prestigi en diversos àmbits. Aquest ens té com a finalitat aprofitar l'experiència de tarragonins d'excel·lència per millorar la ciutat a través de projectes, idees i visions crítiques. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha reconegut que la idea original prové de Manuel Sarromà, qui fa deu anys va proposar crear un grup de "polítics sèniors" o experts a l'estil dels Estats Units. L'objectiu és clar: "Les ciutats que aprofiten l'experiència dels seus homes i dones excel·lents són societats que naveguen en la bona direcció." Estructura i Funcionament del Senat El senat es divideix en dues figures inspirades en l'època romana per diferenciar el vincle dels membres amb el territori: - Pretors: Senadors que resideixen actualment a la ciutat de Tarragona. - Legats: Persones nascudes a la ciutat o amb una relació especial que viuen a l'exterior. Pel que fa a la seva dinàmica de treball: - Es reuniran formalment almenys un cop l'any. - Hi haurà una renovació del 25% dels membres cada dos anys. - Els membres han rebut una medalla commemorativa on es llegeix la inscripció Senatus Populusque Tarraconensis (SPQT). Membres Destacats i Absències L'òrgan compta amb figures de gran rellevància internacional, algunes de les quals no han pogut assistir per compromisos professionals: - Absents: El doctor Lluís Alclós (a Houston), el cantant Lluís Gavaldà (a Mèxic), l'arqueòleg Eudald Carbonell (al Perú) i la coreògrafa Arantxa Sagardó (a l'Òpera de París). - Assistents: El doctor Soler Poblet i el gerontòleg Antoni Guerra han destacat el valor de tenir un canal directe i col·legiat amb l'ajuntament per vehicular les inquietuds ciutadanes. Després de l'acte protocol·lari, els senadors han realitzat un recorregut en autobús pels projectes estratègics de futur com la façana marítima, la Tabacalera i els barris de Ponent, culminant amb un dinar de treball al Pretori Romà.

  • 15'

    Nous agents de mobilitat a Tarragona

    Reforç de la Guàrdia Urbana per a la mobilitat urbana L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una nova unitat específica de la Guàrdia Urbana destinada exclusivament a la gestió del trànsit i la mobilitat. Aquesta iniciativa compta amb 10 nous agents que tenen com a missió principal millorar la fluïdesa viària a les zones més crítiques de la ciutat. Objectius i zones estratègiques L'equip de govern, representat pel regidor Carles Castillo, destaca un doble objectiu: * Pacificar el trànsit: Evitar conductes incíviques com la doble fila o l'estacionament en voreres. * Optimització de recursos: Permetre que la resta d'agents del cos es puguin centrar en tasques de seguretat ciutadana. El sergent Lucena ha identificat vuit zones d'actuació prioritàries, especialment aquelles per on circula el transport públic, com ara: * Rambla Nova i Rambla Vella. * Plaça Imperial Tàrraco. * Carrers com Pere Martell, Prat de la Riba i Estanislau Figueras. Criteris d'actuació i disciplina Tot i que s'ha anunciat una tolerància zero amb les infraccions que bloquegen la circulació, s'ha matisat que es mantindrà la flexibilitat en situacions específiques: "S'ha de mantenir la tasca de protecció escolar perquè els pares puguin recollir els nens, ja que són petits; la permissivitat zero serà per a conductes incíviques evitables." Els agents han rebut formació específica i, durant les primeres setmanes, treballaran acompanyats de veterans per conèixer de prop la problemàtica real del carrer i atendre les consultes dels ciutadans sobre la normativa vigent.