Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

97-108 de 1247
  • 21'

    Estrena d'El lleig al Metropol i l'èxit de la Sala Trono

    Entrevista a Joan Negrié: Teatre, Bellesa i Risc L'actor i gestor cultural Joan Negrié visita l'estudi per parlar de l'èxit aclaparador de l'obra El lleig, de Marius von Mayenburg, una producció de la Sala Trono que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona. Una convenció teatral sobre la lletjor L'obra planteja un repte interpretatiu singular: el protagonista és considerat extremadament lleig per la resta de personatges, però l'actor no utilitza cap tipus de maquillatge ni caracterització per mostrar-ho. Es tracta d'una convenció teatral on el públic accepta la premissa a través del text i l'actuació. L'espectador viu una mena d'hipnosi col·lectiva on arriba a veure l'actor com a lleig o guapo segons el moment de l'obra. L'autor, Marius von Mayenburg, critica l'obsessió actual pels cànons de bellesa i la pèrdua d'identitat derivada de la cirurgia estètica. "Els actors diem que sóc lleig, em diuen que sóc lleig, i el públic es creu que sóc lleig." L'aposta pel risc de la Sala Trono Negrié defensa la necessitat de portar a l'escena obres contemporànies i trencadores, allunyant-se del teatre més comercial o clàssic. La Sala Trono ha aconseguit consolidar-se a Tarragona gràcies a: La producció de textos de dramaturgs joves i crítics. L'acceptació del risc artístic i la recerca constant de nous llenguatges. L'èxit de públic a Barcelona i la futura gira per Espanya amb la versió en castellà. Gestió i futurs projectes L'actor compagina la seva tasca a la Sala Trono amb altres projectes de gran format, com la gira de Tirant lo Blanc (que va triomfar a Mèxic) i la propera estrena de Mama Mèdea al Teatre Romea sota la direcció de Magda Puyo. Durant l'entrevista, es regalen entrades per a la funció al Metropol, evidenciant l'interès del públic tarragoní per les seves produccions.

  • 17'

    Impacte de la crisi econòmica i pacte social a Tarragona

    Anàlisi de la crisi a Tarragona amb la CEPTA Representants de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona (CEPTA) analitzen l'afectació de la crisi financera internacional al territori. Els experts coincideixen que la situació és generalitzada, tot i que determinats sectors actuen com a amortidors mentre d'altres pateixen de forma més severa. Sectors afectats i indicadors econòmics El sector de la construcció és el més castigat a causa de la forta dependència financera i les grans inversions realitzades. La indústria química i el sector serveis/hostaleria estan funcionant com un matalàs que conté la caiguda de l'activitat econòmica. Els indicadors actuals mostren una situació de morositat a l'alça, descens en les vendes del comerç i una caiguda en la creació de noves societats. Perspectives per al 2009 "No hem tocat fons encara... ens queda un 2009 dur i la gent s'ha de preparar." L'anàlisi de Rafel Muñoz apunta a una recuperació en forma de U, la qual cosa implica que l'economia romandrà estancada durant un període llarg abans de tornar a créixer. Es defineix l'escenari com una "tormenta perfecta" amb altes xifres d'atur i inflació. Propostes i mesures d'urgència La patronal proposa un Pacte Nacional que inclogui agents socials, sindicats i administracions. Entre les 80 mesures presentades, destaquen: Suport financer: Facilitar el crèdit a través de l'ICO per a les PIMES per evitar la destrucció d'ocupació. Eficiència judicial: Solucionar el col·lapse dels jutjats del mercantil i del social a Tarragona per evitar que el dany econòmic s'agreugi. Recuperació de la confiança: Restablir la credibilitat en el sistema financer com a eix vertebrador de l'activitat econòmica.

  • 12'

    El Bus de la Prevenció visita l'IES Sant Pere i Sant Pau

    Conscienciació sobre riscos laborals per a joves Tarragona Ràdio s'ha desplaçat fins al barri de Sant Pere i Sant Pau per conèixer de prop el Bus de la Prevenció, una unitat mòbil del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que educa els estudiants sobre la cultura de la prevenció. Metodologia i objectius de la campanya L'activitat es divideix en dues parts diferenciades per tal de fer l'aprenentatge més amè: Formació teòrica: Els alumnes aprenen conceptes sobre EPIs (equips de protecció individual), interpretació de senyalitzacions i els drets bàsics dels treballadors. Dinàmica interactiva: S'utilitza un videojoc educatiu que posa a prova els coneixements adquirits. Els centres que obtenen les millors puntuacions opten a un premi final. Conceptes clau apresos Durant la visita, els tècnics han posat èmfasi en diversos punts que els futurs treballadors solen desconèixer: Drets laborals: El dret a exigir equips de protecció adequats segons el tipus de risc. Codi de colors en senyals: Groc i triangular: Advertència. Blau i circular: Obligació. Verd i quadrat: Salvament o primers auxilis. Vermell: Prohibició o equips contra incendis. "Es tracta que es fixin, que si hi ha algun risc, tinguin prevenció i s'avancin al problema." L'edat dels participants, principalment entre els 12 i 16 anys, es considera clau ja que molts d'ells s'incorporaran aviat al mercat laboral o realitzaran cicles formatius on la seguretat és primordial.

  • 19'

    Viatge per Camp Clar: Un Retrat de la Joventut a Tarragona

    Presentació del Documental Viatge per Camp Clar En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta el documental Viatge per Camp Clar, un projecte audiovisual impulsat per la Conselleria de Joventut on deu joves del barri s'han posat darrere les càmeres per explicar la seva pròpia realitat. A diferència d'altres treballs, en aquest cas els joves han estat els responsables de triar els temes i realitzar les entrevistes, convertint-se en els cronistes de la seva comunitat. Temes i Perspectives del Projecte El documental aborda diversos eixos fonamentals que marquen el dia a dia al barri: La normalitat i els prejudicis: Els protagonistes subratllen que ser jove a Camp Clar és, en essència, igual que a qualsevol altre barri, tot i que sovint existeix una tendència externa a magnificar o estigmatitzar la zona. L'escolarització i el futur laboral: Es reflecteix una preocupació real pels estudis i la manca de places en formacions d'oficis (com fusteria o mecànica), especialment entre els joves que volen entrar d'hora al món laboral. Diferents realitats socials: El projecte posa el focus en la diversitat d'ètnies, com ara la comunitat gitana. S'analitza l'abandonament escolar prematur, sovint vinculat a tradicions culturals o familiars. Es parla del rol de la dona jove i les expectatives de matrimoni i cura de la llar. Cultura i lleure: El documental descobreix talents locals com el grup musical Son Caló, que tot i tenir èxit, no són prou coneguts fora del barri. La Desconnexió amb el Centre de la Ciutat Un dels punts més interessants de la conversa és la percepció geogràfica i social dels joves. Molts expressen que viuen en una mena de "miniciutat" i utilitzen l'expressió: "Anem a Tarragona" Aquesta frase denota una separació psicològica, com si el barri i el centre fossin entitats diferents, un aspecte que el documental també explora des d'una vessant sociològica.

  • 23'

    Fundació Eure: habitatge i suport per a dones i joves

    La tasca social de la Fundació Eure Montse Grisó, directora de la Fundació Eure, explica l'evolució de l'entitat des de la seva creació l'any 1995. Inicialment centrada en joves tutelats, la fundació ha adaptat el seu model per donar resposta a la creixent demanda d'ajuda per part de dones en situació de vulnerabilitat i unitats familiars en risc d'exclusió. Desafiaments en la gestió de pisos tutelats • L'entitat gestiona un patrimoni humà a través de diversos pisos a Reus i Tarragona. • Els canvis d'ubicació són freqüents a causa de les dificultats de convivència amb el veïnat i la necessitat de millorar les condicions de vida dels usuaris. • Grisó destaca que funcionen sense deutes bancaris, tot i estar "sempre al límit" financerament. Canvis en el perfil dels usuaris L'episodi analitza com ha evolucionat el perfil de les persones que atenen: Dones maltractades i amb fills: S'ha convertit en el col·lectiu amb més demanda, superant l'oferta de les institucions oficials. Joves amb perfils complexos: Els joves que arriben actualment presenten més problemes de salut mental i manca de límits que fa una dècada. "No trobo l'explicació de per què no arriben tants joves de la Generalitat, però els que arriben de Justícia Juvenil necessiten molts més professionals per a la contenció." Projectes de futur a Tarragona L'entitat ha obert recentment un nou recurs a Tarragona i prepara la posada en marxa d'una casa a Torreforta que inclourà: • Un jardí terapèutic i hort biològic. • Espais per a quatre nuclis familiars. • Un centre de trobada per a dones per fomentar l'autonomia i l'empoderament.

  • 14'

    Dany Cerebral Adquirit: Realitat i Reivindicacions de l'Associació CRANER

    El Dany Cerebral Adquirit: Una Realitat Invisible Amb motiu de la commemoració del Dia del Dany Cerebral Adquirit, representants de l'entitat CRANER (Associació Tarragonina de Traumàtics Cranioencefàlics) han compartit el seu testimoni per donar visibilitat a una problemàtica sovint desconeguda. El dany cerebral adquirit és aquell que es produeix per accidents o cops sobrevinguts, i no pas de naixement, transformant radicalment la vida de qui el pateix. Impacte en la Vida Quotidiana i Diversitat de Seqüeles L'afectació és extremadament variable en cada cas, el que dificulta la seva classificació i atenció unificada: * Diversitat de símptomes: Des de problemes de mobilitat i pèrdua de memòria fins a estats de coma prolongat i falta de parla. * Seqüeles cròniques: Tot i que existeixen graus (lleus o greus), molts pacients presenten afectacions per a tota la vida sense possibilitat de recuperació total. * Exemple real: La Marina, una jove de 21 anys, explica com un accident als 14 anys li provoca pèrdues d'equilibri que li impedeixen realitzar tasques tan quotidianes com anar a comprar el pa sola. El Paper Crític de la Família i la Manca d'Ajuts L'entorn familiar es converteix en el pilar fonamental de cura, sovint amb un alt cost emocional i econòmic: * Cuidadores desbordades: Les famílies han d'assumir rols mèdics i d'infermeria (com la gestió de sondes) sense suport professional a casa. * Manca d'infraestructura: Es denuncia l'absència de centres de dia especialitzats i de pisos tutelats per a joves, obligant molts afectats a dependre exclusivament de pares o parelles. * Crítica a les administracions: Les convidades expressen la seva frustració davant la Llei de Dependència i els barems econòmics que sovint deneguen ajuts vitals. "Les persones que els cuidem no tenim vida; el desgast emocional i físic és extraordinari." Objectius de l'Associació CRANER L'associació, creada fa tres anys des de l'ajuda mútua entre familiars que es coneixien a les consultes mèdiques, busca: 1. Sensibilitzar la població a través d'estands informatius. 2. Unir el col·lectiu de la demarcació de Tarragona per tenir més força reivindicativa. 3. Crear recursos propis, com un futur centre de dia o agrupacions de socis per compartir experiències.

  • 24'

    Impacte econòmic i infraestructures al Camp de Tarragona

    Presentació i Context Econòmic Entrevista a Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, sobre la situació d'actualitat econòmica marcada per la crisi financera global i els seus efectes locals. L'Impacte de la Crisi El president analitza la delicada situació econòmica actual i destaca els següents punts clau: • La falta de finançament i liquiditat és el principal obstacle per a la sostenibilitat de les empreses del territori. • El sector de la construcció i l'immobiliari van ser els primers a notar la davallada, però ara afecta directament el consum i el sector serveis. • Malgrat la gravetat, Abelló recorda que la diversificació econòmica del Camp de Tarragona (indústria petroquímica, port, turisme i serveis) permet resistir millor que altres zones. El Sector Comercial a Tarragona Es discuteix la crisi interna de l'associacionisme comercial i la necessitat de renovació. Organització i Nous Projectes • Crítica a la situació de la Federació d'Unió de Botigues (FUB), que actualment es considera una entitat sense contingut real ni representativitat. • Proposta de crear nous ens o refundar l'associacionisme per recuperar la confiança del petit comerç. • Suport al projecte de reforma del Mercat Central, considerant-lo vital per a la ciutat, tot i que es demana celeritat en el projecte executiu previst per al 2009. Infraestructures i Pressupostos de l'Estat Repàs de les inversions pendents i la polèmica per les denominacions oficials. Reivindicacions Territorials • Els Pressupostos Generals de l'Estat es consideren insuficients i, sovint, les partides assignades no s'arriben a executar completament. • Urgència en la finalització de la variant de l'A-7 (N-340); Abelló demana sentit comú amb les restes arqueològiques del Mèdol per no retardar una obra vital per a l'economia. "No podem aturar una infraestructura tan decisiva per unes pedres que es poden catalogar i traslladar." El debat del Nom de l'Estació Intermodal Abelló titlla de "guerreta de campanar" la disputa entre Reus i Tarragona pel nom del futur node de transport: • Rebutja la denominació unilateral de "Reus Costa Daurada". • Proposa que la marca Costa Daurada sigui l'eix central tant de l'aeroport com de la futura estació per identificar tot el territori a nivell internacional.

  • 15'

    Santi Santamaria a Tarragona: Ètica i Cuina Tradicional

    Conferència de Santi Santamaria a la Cambra de Comerç El prestigiós cuiner Santi Santamaria, propietari del restaurant El Racó de Can Faves (guardonat amb tres estrelles Michelin), ha protagonitzat l'acte Bon Dia Tarragona a la Cambra de Comerç de la ciutat. Sota el títol "Nulla estètica sine ètica", el xef ha refermat el seu compromís amb la cuina natural i ha respost a les qüestions relacionades amb la situació econòmica actual i la polèmica sobre l'ús d'additius en l'alta gastronomia. Cuina, Crisi i Educació Davant l'augment del consum de mancjar ràpid i precuinats a causa de la crisi, Santamaria ha defensat que se pot menjar bé amb pocs recursos si es té el coneixement adequat. Els punts clau de la seva intervenció han estat: Retorn a l'essencial: Ha posat com a exemple la necessitat de saber cuinar un bon arròs de cassola o aprofitar totes les parts d'un pollastre per reduir costos. Crítica al sedentarisme: Ha qüestionat les tres hores i mitja de mitjana que els ciutadans dediquen a mirar la televisió, suggerint que part d'aquest temps s'hauria d'invertir a la cuina. Educació i salut: Proposa que les institucions i els mitjans públics s'impliquin més en la formació pedagògica sobre alimentació per evitar problemes de salut pública. La Polèmica de l'Alta Restauració L'acte també ha servit per tractar la controvèrsia generada pel seu llibre > "La cocina al desnudo". Santamaria ha mantingut la seva tesi crítica contra la cuina més experimental (sovint associada a Ferran Adrià) i ha demanat més transparència: Etiquetatge obligatori: Ha exigit al Ministeri de Sanitat i a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) que els restaurants identifiquin clarament els additius químics dels seus plats. Drets del consumidor: Defensa que, de la mateixa manera que es llegeixen les etiquetes d'unes patates de supermercat, el client d'un restaurant de luxe té dret a saber què està menjant. Veto a Madrid Fusión: S'ha desvetllat que l'organització del congrés li ha denegat la participació en l'edició de tardor amb l'argument que el programa ja estava tancat.

  • 15'

    Trobada d'entitats de Torreforta i projectes comunitaris

    Projectes i activitats als barris de Ponent En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'expliquen els detalls de la tercera trobada d'entitats de Torreforta, que aplega un ampli ventall d'activitats per visualitzar la tasca dels col·lectius veïnals. Les convidades destaquen l'evolució del barri i la implicació creixent de la societat civil en l'autogestió del seu oci. La Xarxa d'Intercanvi de Coneixements Un dels projectes més innovadors és la xarxa d'intercanvi de coneixements, un sistema basat en el banc del temps on els participants ofereixen els seus coneixements de manera gratuïta a canvi de temps o col·laboració en altres tasques voluntàries. Moneda de canvi: El temps és la unitat base; no hi ha diners pel mig. Tallers inicials: Teatre i creació de contes/poesia. Implicació juvenil: Els joves del barri passen de ser consumidors a ser monitors voluntaris. Destacats del programa: La Xalera a la plaça L'activitat central de dissabte al matí pretén dinamitzar les places del barri amb: * Tallers organitzats per joves per a infants. * Campionats de bàsquet 3x3 i jocs de futbol virtual (Pro Evolution). * Dinamització intercultural: Degustació de te marroquí i una desfilada de moda impulsada per la regidoria de Joventut. Integració i relleu generacional Es destaca la participació de l'Associació Cultural Islàmica de Torreforta, que treballa conjuntament amb la resta d'entitats a través de la revista del barri i la taula d'entitats. Les convidades reflexionen sobre la importància de crear espais on els nous vinguts i els veïns de tota la vida es relacionin amb naturalitat, especialment a través de l'escola i el teixit associatiu. "L'objectiu final del Pla Comunitari és que la nostra figura com a tècnics acabi desapareixent perquè el barri sigui totalment autònom." Pròximes cites: Castanyada i Halloween S'anuncia un "remix" cultural per a la setmana vinent que inclourà: 1. Passatge del terror a Camp Clar (amb 4 anys d'èxit). 2. Tallers de contes infantils i castanyes al Centre Cívic. 3. Activitats de tardor com cursos de castells, beatbox i retoc fotogràfic.

  • 10'

    Programació i reptes de l'OBC: Entre la tradició i la modernitat

    L'OBC i el repte del repertori contemporani Patrick Alfaya analitza la dificultat d'introduir obra nova i contemporània en les temporades de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Tot i que l'orquestra aposta per compositors de referència com Guinjoan, existeix una certa reticència del públic cap a la música actual per por al desconeixement de les noves sonoritats. Per mitigar aquest efecte, la programació utilitza estratègies clau: * Combinar obres modernes amb el gran repertori clàssic (Tchaikovsky, Beethoven). * Potenciar la tasca pedagògica per atraure nous públics que mai han vist una simfònica. * Crear experiències perquè la gent descobreixi la música i repeteixi. Estructura i vida interna de l'orquestra L'activitat de l'OBC va més enllà de l'escenari. Es destaca que el dia a dia és una barreja complexa de: 1. Treball administratiu: Gestió d'una oficina que mou projectes artístics i logístics internacionals. 2. Preparació musical: Assajos constants dels músics per mantenir el nivell d'exel·lència. 3. Col·laboració institucional: Reunions amb altres orquestres de l'Estat per compartir problemàtiques comunes. Projectes i commemoracions destacades La temporada es divideix en blocs temàtics amb una identitat pròpia: * Classicsme i Romanticisme: Incloent peces menys habituals com el concert per a violoncel de Schumann i l'enèrgica obra de Brahms. * L'any Haydn (2009): Un homenatge al mestre de Beethoven, destacant la seva influència històrica. * Centenari d'Albéniz: Una celebració de l'obra sinfònica d'Iberia, lligant-la amb el seu context francès i el Bolero de Ravel. "Amb l'OBC, sentireu la música, la gaudireu i la descobrireu." Finalment, es destaca la participació de directors diversos com Rumon Gamba i Josep Caballé, reflectint una barreja de talent britànic, japonès i català.

  • 19'

    La paràlisi cerebral davant la crisi i la innovació

    L'entrevista a Jaume Marí, president de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona (La Muntanyeta), destaca la situació crítica del sector social davant les retallades econòmiques i la importància de la tecnologia en la millora de la qualitat de vida dels pacients. Impacte de la crisi i la Llei de Dependència El sector viu amb preocupació que la crisi econòmica serveixi d'excusa per a retallar en serveis socials bàsics. Es critica que, tot i els avenços en drets amb la Llei de Dependència, els recursos econòmics i les ajudes reals no arriben amb la fluïdesa necessària. L'entitat reivindica que el suport social i sanitari hauria de ser l'últim àmbit a patir retallades, ja que treballa amb col·lectius de grans dependents extremadament vulnerables. Innovació Tecnològica i Reconeixements L'associació s'ha convertit en un referent en l'ús de les noves tecnologies: * Ratolí Facial: Un projecte premiat que permet controlar l'ordinador mitjançant el moviment de la cara. El codi s'alliberarà perquè pugui ser millorat globalment. * Musicoteràpia Activa: Un nou sistema plantejat per a nens amb nivells cognitius baixos, on la captura d'imatges analitza moviments mínims per generar sons, permetent que el nen sigui conscient de la seva capacitat d'incidir en l'entorn. Gestió i Voluntariat "L'equip humà és la clau de l'èxit; no treballem només per una nòmina, sinó per vocació." El centre gestiona un pressupost de 3 milions d'euros i atén més de 100 persones, amb llistes d'espera que evidencien la falta de places al Camp de Tarragona. Es destaca la figura del voluntariat, amb una fidelitat excepcional (persones que porten més de 10 anys col·laborant), essencial per a activitats com el teatre o les sortides assistides.

  • 21'

    L'impacte de la crisi i inversions al Port de Tarragona

    L'impacte de la crisi econòmica al Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgassé, analitza com la crisi financera internacional està afectant directament l'activitat portuària. El port actua com un termòmetre de l'economia: quan el consum i la construcció s'aturen, el tràfic de mercaderies se'n resenteix immediatament. Sectors més afectats i previsions Construcció: El descens dràstic del clínquer (matèria primera per al ciment) és l'indicador més clar de la paronada immobiliària. Automoció: S'ha detectat una forta baixada en la importació de vehicles, especialment els de gamma econòmica procedents de Corea. Tràfic de mercaderies: Després d'un 2007 històric amb 36,3 milions de tones, el 2008 i el 2009 es preveuen com a anys de decreixement o estancament. "El port és un instrument per al qual l'economia flueix. Si l'economia s'aprima, nosaltres també ho notem." Projectes i inversions de futur Malgrat el context d'incertesa, el Port manté una agenda d'inversions ambiciosa per estar preparat quan l'economia torni a créixer: Terminal de contenidors: Col·laboració amb DP World (Dubai) per a una terminal moderna operativa el 2010 amb una inversió de 50 milions d'euros. Infraestructura ferroviària: Construcció d'un pont mòbil per al tren per treure el trànsit ferroviari del Moll de Costa. Remodelació del Moll de Costa: Millores urbanístiques per connectar millor el port amb la ciutat (Serrallo i Passeig de la Independència). El futur de la seu institucional Burgassé planteja el possible trasllat de les oficines de l'Autoritat Portuària. Sobre l'actual edifici emblemàtic, apunta que si no es troba un ús ciutadà o un projecte hoteler singular (explorant contactes amb inversors de Dubai), l'edifici podria acabar sent enderrocat a causa de problemes estructurals.