Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

145-156 de 447
  • 25'

    2009-06-03 UM FIRA MOBILITAT

    Segona Edició de la Fira de Mobilitat Segura a Tarragona El programa es desplaça al carrer Pontigol per cobrir la II Fira d'Educació per la Mobilitat Segura, un esdeveniment que ha triplicat el seu espai respecte l'any anterior i que serveix com a culminació de la tasca d'educació vial realitzada a les escoles durant tot el curs. L'objectiu principal és conscienciar nens, joves i adults sobre els perills del trànsit d'una manera lúdica i pràctica. Projectes i Modernització de la Guàrdia Urbana Rafael Comas, cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, detalla diverses novetats del cos: • Nova Comissaria: Es preveu que estigui enllestida a finals de l'any vinent. Serà un espai modern que inclourà una sala de comunicacions d'última generació i un espai per a la memòria històrica. • Canvi d'Uniformitat: La Guàrdia Urbana adoptarà un model bicolor (groc i blau marí) per millorar la visibilitat i seguretat dels agents a la via pública. • Aula Mòbil: S'ha presentat un autobús transformat en aula amb pantalles de plasma per portar l'educació vial directament als centres educatius. Activitats Destacades a la Fira Juan Carlos Borrachero, coordinador d'Educació Vial, realitza un recorregut per les diferents instal·lacions: • Simulació de Discapacitat: Circuits organitzats per l'ONCE on els nens experimenten les dificultats de moure's amb els ulls tapats, o conducció de tricicles amb ulleres que simulen els efectes de l'alcohol. • Exhibició de Competició: Es mostren motocicletes reals de pilots com Dani Pedrosa o Marc Comas. • Tecnologia i Seguretat: Simuladors de conducció de la marca Honda i PlayStation amb jocs no violents per practicar habilitats al volant. • Noves Formes de Patrullar: Proves amb vehicles Segway per a futures patrulles de proximitat i platges. "L'educació del civisme i la seguretat vial ha de ser un dels pilars fonamentals de la Guàrdia Urbana."

  • 24'

    KUINAROTS 2009-06-01

    Exploració de la Denominació d'Origen Tarragona En aquest episodi del programa El Cuinarot, s'entrevista l'Àngels Collado, secretària de la DO Tarragona, per aprofundir en les característiques úniques dels vins de la regió, el funcionament del seu Consell Regulador i la recent celebració dels seus premis anuals. El Concurs de Vins i el Tast a Cegues La DO celebra des de fa 17 anys un concurs professional per premiar els millors productes dels cellers inscrits. El procés destaca per la seva objectivitat: • Es realitza a la Universitat Rovira i Virgili sota la supervisió d'enòlegs experts. • S'utilitza el mètode de tast a cegues, on els jutges no coneixen la marca ni l'etiqueta per evitar influències. • Es valoren paràmetres com el color, l'aroma (en repòs) i el gust. • Un programa estadístic processa les dades numèriques per determinar els guanyadors. Què defineix un vi de la DO Tarragona? La funció principal del Consell Regulador és garantir l'origen i la qualitat. Per portar el segell de la DO, un vi ha de complir requisits estrictes: • El raïm ha de procedir exclusivament de les zones delimitades (Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i part de la Ribera d'Ebre). • S'han de respectar els límits de producció per hectàrea i les pressions d'extracció del most. • El resultat són els anomenats vins amables: vins suaus, lleugers, amb un caràcter molt mediterrani i una graduació moderada (entorn dels 12 graus). Tradició i Innovació: Vins de Missa i Noves Varietats L'episodi destaca la riquesa històrica de la zona, especialment en vins licorosos: "El primer reglament de la DO Tarragona de l'any 1947 només protegia els vins de licor; la resta es van incorporar més tard." • Vins de Missa: Cellers com De Müller han estat subministradors oficials del Vaticà, exportant aquests vins dolços a tot el món. • Recuperació del Sumoll: Es destaca el projecte de la cooperativa de Rodonyà per recuperar la varietat autòctona Sumoll, creant vins amb criança com el Capvespre. El Futur: Qualitat i Proximitat S'ha produït un salt qualitatiu en els darrers 5 anys gràcies a la inversió tecnològica i la presència d'enòlegs professionals a gairebé tots els cellers. El repte actual és augmentar la presència dels vins locals a les cartes dels restaurants de la pròpia demarcació.

  • 13'

    7è Congrés Nacional de Dret Ambiental a Tarragona

    El Dret Ambiental davant el Canvi Climàtic Coincidint amb el Dia Internacional de la Terra, el programa connecta amb el 7è Congrés Nacional de Dret Ambiental que se celebra al Palau de Fires i Congressos de Tarragona. L'esdeveniment aplega més de 300 experts internacionals per debatre la intersecció entre la legislació i la crisi climàtica. Eixos principals del debat Canvi Climàtic com a eix transversal: Tot i tractar-se monogràficament, impregna totes les taules de treball, des de la gestió de residus fins a la contaminació acústica. Gestió dels Recursos Hídrics: S'analitza de prop la situació del Delta de l'Ebre i la transposició de la Directiva Marc de l'Aigua. Aplicació efectiva de les lleis: Javier Serrano destaca que el problema no és la falta de normes (ad exhibendum), sinó la mancança de mitjans per a la seva aplicació real i la necessitat d'una major consciència social. Drets Humans i Medi Ambient: La cloenda del congrés se centrarà en com un medi ambient sa està vinculat a drets fonamentals com la vida, la salut o la intimitat. "El que ha de canviar en el dret ambiental és la seva efectiva aplicació; si no es posen els mitjans adequats, seguirem produint normes i estarem en el mateix lloc." El paper del CEDAT Es presenta formalment el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), nascut el 2007 gràcies a la col·laboració entre la URV i l'Ajuntament. Aquest centre és clau per a la recerca i ofereix l'únic Màster Oficial en Dret Ambiental de Catalunya.

  • 17'

    20 anys de l'Institut Gaudí de la Construcció

    L'Institut Gaudí: Dues dècades formant el sector de la construcció En aquesta entrevista, Carles Ortega, gerent de l'Institut Gaudí de la Construcció, repassa la trajectòria d'aquesta fundació privada que celebra el seu 20è aniversari. L'entitat va néixer arran de la necessitat de personal qualificat durant les obres de la Barcelona Olímpica i s'ha consolidat com un referent en la formació pràctica a tot Catalunya. Formació pràctica i especialització L'institut destaca per oferir una formació allunyada dels pupitres i centrada en l'ofici real. Alguns dels punts clau de la seva oferta formativa inclouen: Oficis tradicionals: Paleta, enrejolador, estructurista i ferralla. Maquinària pesant: Formació homologada per a grues torre, retroexcavadores i Bobcats. Noves tecnologies: Especialització en materials moderns com el cartó-guix (Pladur). Seguretat laboral: Un eix fonamental per reduir la sinistralitat en una professió considerada d'alt risc. L'impacte de la crisi i el perfil de l'alumne Malgrat la crisi econòmica del 2008, l'institut ha experimentat un increment d'alumnes. Això es deu al fet que molts treballadors busquen millorar les seves competències per ser més competitius en un mercat laboral exigent. Ortega destaca la incorporació de la dona en llocs de responsabilitat (arquitectura, seguretat) i, cada cop més, en l'ús de maquinària. "Qui sap fer més coses té més facilitats per trobar treball. Un senyor capaç de pujar parets, enrejolar i portar una grua és més fàcil que trobi feina." Exposició commemorativa a Tarragona Per celebrar aquestes dues dècades, s'ha instal·lat una exposició al Moll de Costa de Tarragona (Tinglado 1). La mostra consisteix en un recorregut visual de 16 metres que repassa les principals fites de l'institut des de la seva fundació el 1989.

  • 16'

    Desenvolupament sostenible i reptes del canvi climàtic

    Resum de l'entrevista amb Manuel Toharia En aquesta conversa, Manuel Toharia, reconegut divulgador científic, reflexiona sobre la viabilitat del nostre model de creixement i les implicacions del canvi climàtic. Toharia planteja que el concepte de desenvolupament sostenible trenca el vell paradigma de créixer a qualsevol preu, especialment a costa del medi ambient. Els punts clau de la discussió Canvi de paradigma: L'actual model de producció i consum dels països rics és heretat d'un segle d'excessos. Cal passar d'una "civilització del desperdici" a una més eficient i estalladora. Origen del canvi climàtic: Toharia diferencia clarament entre els canvis climàtics naturals (més lents) i l'actual d'origen humà, causat per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle derivats de la crema de combustibles fòssils. El paper de l'energia: El problema real no és només el clima, sinó la gestió energètica. Som ineficients i depenem de recursos que s'esgoten. Desigualtat global: El canvi climàtic preocupa principalment els rics per por a perdre el seu estatus, mentre que els països pobres tenen urgències més immediates com la fam. El futur i la societat L'expert es mostra escèptic respecte a solucions tecnològiques a molt llarg termini (com el projecte ITER) i advoca per mesures immediates i senzilles com l'estalvi domèstic i millorar l'aïllament de les vivendes. "Un pesimista és un optimista ben informat." Finalment, critica la manca de cultura científica en la societat, la política i els mitjans de comunicació, assenyalant que la televisió pública té l'obligació moral d'educar i conscienciar la població sobre aquests reptes vitals.

  • 22'

    Consells de salut per evitar les cames cansades a l'estiu

    Salut circulatòria i el problema de les cames cansades En aquest episodi, l'especialista Felip Caudet ens explica per què la calor intensifica la sensació de pesantor a les extremitats inferiors. No es tracta d'una malaltia en si mateixa, sinó d'una insuficiència funcional del sistema de retorn venós que empitjora amb les altes temperatures. Com funciona el retorn venós? Per entendre el problema, cal diferenciar entre dos sistemes: * Artèries: Transporten sang oxigenada des del cor gràcies a una capa muscular que regula la pressió. * Venes: Porten la sang de tornada al cor lluitant contra la gravetat. No tenen músculs propis i depenen de: * La compressió muscular (moviment de les cames). * Les vàlvules semilunars, que eviten que la sang retrocedi. Per què ens afecten la calor i la dilatació? La calor actua com un dilatador de les venes. Quan aquestes cedeixen i perden la seva forma, apareixen les varius. Això provoca que la sang i la limfa (sistema de neteja del cos) s'acumulin, generant inflamació, formigueig i dolor. Solucions i remeis pràctics Hidratació i dieta: Beure molta aigua i consumir fruites riques en líquid (síndria o meló). És vital reduir el consum de sal per evitar la retenció de líquids. Hidroteràpia: Realitzar dutxes d'aigua freda començant pel peu dret (la part més allunyada del cor). El recorregut ha de ser des del dit petit cap amunt per l'exterior fins a l'engonal, i baixar per l'interior fins al dit gros. Activitat física: Caminar diàriament per tonificar els músculs que ajuden a bombar la sang. Caminar per la platja amb l'aigua per sobre dels genolls és un exercici òptim. Fitoteràpia: Ús de productes amb castanyer d'Índies o vinya vermella, que són venotònics reals i no només aporten sensació de fred. Posició de descans: Elevar les cames al final del dia per facilitar el retorn mecànic de la sang.

  • 11'

    24 hores solidàries a Ferran: Ciclisme i comunitat

    Una iniciativa solidària sobre rodes El poble de Ferran celebra la seva quarta edició de les 24 hores solidàries, un esdeveniment on la participació comunitària es converteix en ajut directe per a projectes internacionals. El mecanisme principal és senzill però efectiu: Els participants fan voltes al poble en bicicleta. Per cada volta realitzada, l'empresa Canteres Ferran dona un euro. El circuit, tot i ser curt, destaca per les seves pujades i baixades, posant a prova la forma física dels ciclistes. Activitats i dinamització del poble L'esdeveniment no es limita només a la pedalada, sinó que transforma Ferran en un espai festiu totalment peatonal: Mercat solidari: Venda d'objectes donats i productes a preus populars. Gastronomia: Sopars informals, xocolatades i el tradicional mal de cor (un àpat a mitjanit). Entreteniment: Música en viu, jocs per a nens, competicions de videoconsoles i còctels. Impacte i destí dels fons L'organització destaca que pràcticament la totalitat dels ingressos són nets, ja que no hi ha despeses de personal i els col·laboradors (com els informàtics que porten el compte de voltes) treballen de forma voluntària. Segons l'Hortència i la Gemma: "Busquem projectes propers de gent que coneixem perquè els diners vagin directes i sense intermediaris." Els beneficis es destinen a: 1. Apadrinaments de nens a l'Índia i l'Àfrica. 2. Rehabilitació d'una llar per a nens orfes al Perú. 3. Donacions directes a projectes de desenvolupament a l'Índia.

  • 10'

    POBLES (108) PRATDIP

    Descobrint Pratdip: Un Tresor al Baix Camp Pratdip és un municipi pintoresc situat al vessant sud-oriental de la Serra de Llaberia, un entorn natural esquerp i fascinant que convida a la descoberta. Durant el recorregut, l'alcalde Josep Montaner ens guia a través del patrimoni històric i les tradicions més arrelades de la vila. Patrimoni Històric i Natural El nucli antic manté l'essència medieval amb elements clau com: El Castell: Situat a la part alta, ofereix unes vistes espectaculars a les valls i hortes de la zona. La Torre del Capet: Antiga presó que conserva l'arc del portal de la muralla. L'Església: On es guarda una joia artística, el retaule de Santa Marina. L'Ulleta: Un antic estancament d'aigua natural que s'utilitzava com a piscina recreativa. La Llegenda dels Dips El nom del poble i el seu escut estan íntimament lligats a la llegenda dels Dips, uns gossos ferotges i vampírics que antigament atemorien els traginers i el bestiar fins a la seva desaparició al segle XIX. L'Ermita de Santa Marina i les Festes El punt més emblemàtic del terme és el Santuari de Santa Marina, situat a 4 quilòmetres del poble. És famós per les seves aigües curatives i l'aplec del 18 de juliol. La tradició diu que: "A Santa Marina, vés-hi fadrina, que si fadrina hi vas, casada tornaràs." A l'agost, el poble s'omple d'activitat amb el programa "Agost Actiu", que dinamitza la vida dels residents i visitants durant les vacances. Gastronomia i Turisme Pratdip ofereix una experiència completa amb allotjaments rurals de qualitat i una gastronomia local destacada, on sobresurt el forn de pa centenari amb elaboracions a llenya i l'agrobotiga, situada en una antiga premsa d'oli que funciona també com a museu.

  • 11'

    2009-05-09 UM CRISI ROMA

    Crisi econòmica i vida quotidiana a la Roma Antiga En aquesta conversa amb l'historiador Oriol Olesti, s'analitzen les similituds entre els problemes actuals i els de l'època clàssica, destacant l'especulació immobiliària i les crisis econòmiques. L'expert ofereix una perspectiva fascinant sobre com la història es repeteix i com la imatge que tenim de Roma ha estat influenciada tant per la realitat com per la ficció. Punts clau de la discussió Rigor històric audiovisual: Es debat sobre la sèrie Roma, destacant que, tot i les crítiques de certs historiadors, la seva representació de la violència, el sexe i les passions humanes s'ajusta força a la realitat antiga. Mites i realitats: Es confirma l'existència de les bacanals i els grans banquets, basats en fonts literàries com el Satiricó de Petroni, que tot i ser exagerat, reflectia conductes reals. La fi de l'Imperi: Olesti explica que la data del 476 d.C. (caiguda de Ròmul August) és relativa, ja que l'Imperi no va desaparèixer de cop, sinó que es va transformar. Execucions i política "Els tiraven de dalt de la Roca Tarpeia... si s'ha d'aplicar un sistema semblant avui dia, aniria una mica malament." Es fa referència a la Roca Tarpeia com el mètode d'execució a Roma per als traïdors, un exemple de la crueltat del sistema judicial i polític romà que contrasta amb les societats modernes. Tarraco Viva i divulgació L'entrevista serveix de prèvia per a la conferència a Casa Canals dins el festival Tarraco Viva, on es fan recreacions històriques, projeccions de documentals arqueològics i demostracions de maquinària bèl·lica romana com les ballestes.

  • 9'

    POBLES (106) VIMBODI POBLET

    Descobrint Vimbudí i Poblet Vimbudí i Poblet, situat a la comarca de la Conca de Barberà, és un municipi amb una riquesa cultural i natural excepcional. Amb un entorn marcat per les muntanyes de Prades, el poble ofereix un ventall d'activitats que van des de la contemplació històrica fins al turisme actiu. El Patrimoni Monumental El cor del municipi és, sens dubte, el Monestir de Poblet, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Altres punts d'interès arquitectònic inclouen: L'església de la Transfiguració. L'ermita dels Torrents. Els castells de Riu de Vella i Milmanda. El Museu i Forn del Vidre, on encara es pot veure la fabricació artesanal de vidre bufat en viu. "El monestir de Poblet és el monument del sistema més important del món." Natura i Turisme Actiu El municipi compta amb el Parc Natural de Poblet, un espai ideal per a la desconnexió: Senderisme i BTT: Una xarxa de barrancs i senders per als amants de l'esport. Miradors: El mirador de La Pena ofereix vistes espectaculars de tota la comarca. Entorn rural: Paisatges de vinyes i boscos frondosos que conviden a la tranquil·litat. Gastronomia i Tradicions La gastronomia local destaca pels seus productes artesans de gran qualitat, especialment de les carnisseries i els forns de pa. Es recomana provar: La llonganissa i embotits locals. La coca de recapte. Els famosos braços de gitano, reconeguts per la seva mida espectacular. Pel que fa a les celebracions, destaquen les Festes Quinquenals de la Mare de Déu dels Torrents (anys acabats en 4 i 9) i les festes majors de Sant Salvador (agost) i Sant Antoni Abat (gener).

  • 16'

    Documentals sobre la Roma subterrània a l'ICAC

    Exploració del llegat ocult de Roma En el marc del festival Tàrraco Viva, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) acull un cicle de documentals sobre arqueologia i reconstrucció històrica. L'episodi se centra en el documental Mundus ocultus: la Roma subterrània, una producció nord-americana que revela els secrets que s'amaguen sota la capital italiana. Arqueologia d'alt risc El reportatge destaca la tasca d'una empresa especialitzada, Roma Subterrània, formada per professionals que combinen el rigor científic amb tècniques extremes: Arqueologia i espeleologia: Els experts han de fer ràpel, escalada i busseig per accedir a cavitats situades a més de 20 o 30 metres de profunditat. Descobriments intactes: Es descriuen troballes espectaculars com mosaics, basíliques i fins i tot blocs de pisos de set plantes que han romangut invisibles durant 2.000 anys. L'emoció del primer contacte: Els arqueòlegs relaten la sensació única de ser els primers a veure una obra d'art després de segles de silenci. "Veure aquest llegat que saps positivament que ningú l'ha vist abans... se't posa la pell de gallina." Una ciutat construïda sobre si mateixa El documental explica com la Roma actual s'ha anat aixecant sobre les restes de la ciutat antiga, sovint a causa de catàstrofes: Nivells històrics: Incendis i inundacions feien que els romans anivellessin el terreny i construïssin a sobre, preservant el que quedava a sota pràcticament intacte. Contrastos socials: S'observa la densitat de població en habitatges precaris comparada amb la riquesa de cases particulars amb piscines i sistemes de calefacció d'aire calent. Patrimoni col·lectiu: Es destaca com alguns emperadors van promoure museus i espais públics que, en quedar sepultats, han conservat grans tresors per a la posteritat.

  • 21'

    2009-05-27 UM ICAC DOCUMENTALS

    En el marc del festival Tàrraco Viva, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) acull el segon cicle de documentals arqueològics. Aquesta iniciativa, fruit de la col·laboració amb el festival Oiasso d'Irun, té com a objectiu apropar la recerca històrica al gran públic mitjançant el suport audiovisual i les noves tecnologies de reconstrucció. Punts clau del cicle de documentals Rigors i tecnologia: Es tracta de produccions internacionals (França, Estats Units, Canadà, Espanya) que combinen el rigor científic amb recreacions en 3D i realitat virtual. Diversitat de temes: Tot i que el pes recau en la cultura romana, el cicle inclou treballs sobre els gals, la civilització minoica de Creta o els fenicis. Accessibilitat: Les projeccions són gratuïtes i es realitzen a la seu de l'ICAC a Tarragona durant tota la setmana. Entrevistes i valoracions "El cinema arqueològic és una eina fantàstica de divulgació; el coneixement de la història ens serveix per reflexionar sobre el present." Jordi Pairet (administrador de l'ICAC) i Magí Seritxol (coordinador de Tàrraco Viva) destaquen que aquesta col·laboració permet mostrar la part més "detectivesca" de l'arqueologia, fent entenedors els processos de recerca i les troballes al subsol de ciutats com Roma o Cartagena. Activitats destacades del cap de setmana El festival encara el seu plat fort amb: - Reconstruccions històriques al Rocacorba. - Activitats nocturnes a l'amfiteatre. - Propostes gastronòmiques amb menús d'època romana als restaurants locals.