Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

169-180 de 447
  • 11'

    Fotografia i postfotografia: Debats al festival SCAN

    En aquesta conversa amb José Gómez, s'analitza l'estat actual de la fotografia en el marc del festival SCAN de Tarragona. El debat se centra en com la tecnologia ha transformat el mitjà, passant d'una disciplina autònoma a una transdisciplina influenciada per factors socioculturals. La personalització de l'eina L'autor subratlla la importància d'entendre la lògica interna del dispositiu per evitar que la tecnologia domini el creador. Tot i que el software digital és més determinista que l'analògic, segueix sent possible personalitzar-ne l'ús: * La càmera ha de passar de ser una màquina a ser una eina creativa (com un pinzell). * Diferents fotògrafs amb la mateixa tecnologia creen discursos totalment dispars. * Exemples com l'ús del telèfon mòbil o el fotomaton demostren que qualsevol dispositiu pot ser intervingut per l'autor. Saturació visual i postfotografia Es reflexiona sobre la capacitat humana per digerir l'allau constant d'imatges. Gómez descriu l'ull contemporani com un òrgan bulímic que consumeix informació sense temps per a la discriminació o la reflexió. El concepte de postfotografia Un dels punts clau és el pas de la fotografia com a "petjada" o índex de la realitat cap a la postfotografia: "La gran pregunta de la posfotografia és si, en la cultura digital, la imatge deixa de ser una petjada lumínica per convertir-se en una pura manipulació." Finalment, es destaca la difuminació de les fronteres entre la imatge documental i l'artística, ja que tota captura implica un posicionament ideològic i d'autor.

  • 7'

    Pradell de la Teixeta: Porta natural del Priorat

    Pradell de la Teixeta: Paisatge i Patrimoni Pradell de la Teixeta, un municipi de prop de 200 habitants situat a la comarca del Priorat, es presenta com un indret on el temps sembla aturar-se. La seva ubicació estratègica als vessants de la Serra de l'Argentera el converteix en la porta natural d'entrada a la comarca, oferint un entorn marcat per la natura i la tradició. Atractius Culturals i Naturals El municipi destaca pel seu patrimoni de pedra seca, considerat per l'alcaldessa Marta Amorós com el valor més gran del poble. Entre els seus punts d'interès trobem: L'església de Santa Maria Magdalena: Un edifici del segle XVIII amb una singular planta octogonal. Entorn natural: Racons com la cova del Rector o l'avenc d'en Papiot, a més d'importants jaciments prehistòrics del Neolític. Tecnologia i Paisatge: El camp eòlic de la serra, que ofereix panoràmiques impressionants del territori. "El principal reclam de Pradell podria ser el no tenir pressa; és el paisatge, el monument de Pradell." Economia i Productes Locals La riquesa de la terra es reflecteix en la convivència de dues denominacions d'origen, gràcies a la presència de la licorella: D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant: Destacant el vi Sol Pòs. Gastronomia: Famosos per les seves neules (distribuïdes arreu de Catalunya) i mones de Pasqua. Comerç actiu: El poble manté vida pròpia amb forn, pastisseria, peixateria i empreses d'elaboració natural com Priorat Natur. Activitat Cultural i Festiva El poble celebra dues festes majors: Santa Magdalena (juliol) i Sant Miquel (octubre). A més, compta amb una vida cultural dinàmica amb els estius lírics, teatre i una biblioteca excepcional, impulsada pel vincle familiar amb l'escriptor Xavier Amorós.

  • 12'

    SCAN: Debat sobre Postfotografia i el Nou Paradigma Digital

    Reflexions sobre el Present i Futur de la Imatge En el marc del festival SCAN a Tarragona, el professor i doctor en Belles Arts José Gómez Isla analitza la transformació profunda que viu el món de la fotografia. El debat se centra en com les noves tecnologies no només canvien el mercat, sinó la mateixa manera de pensar i produir imatges. La Fotografia com a Transdisciplina La fotografia ha deixat de ser una disciplina autònoma per esdevenir una transdisciplina. Es nodreix de factors socials, culturals i antropològics. El dispositiu (la càmera) s'utilitza de maneres radicalment diferents segons el context ideològic, polític i geogràfic de l'autor. L'Impacte de la Tecnologia Digital L'expert destaca que, tot i que l'essència inicial és una "cambra" o habitació, la tecnologia actual presenta reptes nous: * Determinisme del software: La tecnologia digital és més complexa i determinista que l'analògica. * Personalització: El repte de l'artista és dominar la màquina per convertir-la en una eina personal, gairebé com un "pincell". * Saturació visual: Vivim en una cultura de consum massiu on l'ull esdevé un òrgan bulímic que soscava la capacitat de digestió i discriminació de la informació. Documentalisme vs. Art "Les fronteres entre imatge documental i imatge artística cada vegada són més difuses." Es planteja com grans referents (Capa, Cartier-Bresson) han passat de la premsa als museus. Gómez Isla defensa que tota fotografia documental inclou un posicionament d'autor, ja sigui en l'elecció de l'objectiu o en el punt de vista, dotant-la d'una càrrega ideològica inherent. Cap a la Postfotografia El concepte de postfotografia sorgeix de la ruptura amb el paradigma de la "imatge-petjada" o testimoni. En l'era digital, la imatge pot ser una manipulació o fins i tot una creació sintètica (Renders 3D) que ja no requereix un referent real davant d'un objectiu.

  • 18'

    Explora TGN: Lleure familiar i proximitat a Tarragona

    Explora TGN: El portal de les famílies inquietes L'episodi presenta la iniciativa Explora TGN, un portal web nascut de la necessitat personal de la seva fundadora, Bàrbara Bastenatman, de trobar activitats d'oci familiars a prop de Tarragona sense haver de passar hores buscant a internet. El projecte, que va guanyar un premi de la Diputació de Tarragona, es basa en la garantia que totes les propostes han estat provades personalment en família. Característiques clau del projecte Experiència real: Tot el que es publica ha estat visitat prèviament per la Bàrbara i la seva família per assegurar-ne l'adequació per a nens. Informació pràctica: Detalls essencials com la presència de trones, canviadors, menús infantils, zones de jocs i fins i tot la previsió meteorològica específica. Comunitat activa: Els subscriptors poden enviar les seves pròpies propostes i compartir fotos de les seves excursions. Multilingüisme: El portal també ofereix contingut en anglès, fet que ha atret visites de més de 20 països. Seccions del portal Cada setmana, el web s'actualitza amb diverses propostes estructurades en sis apartats, on destaquen: 1. Rutes: Itineraris a peu o en bicicleta (com Ciurana o el Bosc de la Marquesa). 2. Activitats: Tallers, museus o parcs lúdics. 3. Restaurants: Establiments amb serveis específics per a famílies. "No ho sabíem, però ens hi vam trobar... el que garantim és que tot el que es posa al portal està provat." Primera Trobada Explora TGN l'episodi també serveix per anunciar la primera trobada presencial de la comunitat a Coma-ruga (Parc Diver). L'esdeveniment inclou música en directe amb El Petit de Cal Eril, tallers de castells amb els Xiquets del Serrallo, i activitats pedagògiques com la construcció de ciutats gegants amb peces de fusta (Kapla).

  • 23'

    Projecte del Pla d'Usos de l'AMT a la Chartreuse

    Presentació del Pla d'Usos per a la Chartreuse L'Associació de Músics de Tarragona (AMT) ha presentat oficialment el seu projecte per gestionar un espai propi dins l'antiga fàbrica de la Chartreuse. El president de l'entitat, Miguel Alberto Cruz, i el vocal Guillem Soler detallen el full de ruta negociat amb l'Ajuntament per dotar la ciutat d'un equipament musical de referència. L'Espai AMT: Infraestructura i Objectius El projecte contempla la creació d'un edifici de nova planta de tres pisos amb una superfície d'entre 900 i 1.000 metres quadrats, separat de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI): • Planta baixa i primera: Sala de concerts amb aforament per a 500 persones, una carència històrica a Tarragona. • Segona planta: Boxes o bucs d'assaig totalment equipats. • Serveis addicionals: Estudi de gravació, assessorament legal per a músics i gestió de drets d'autor. "Volem que sigui un espai per a la creació, l'exhibició i la formació, connectat amb les xarxes transversals de música moderna dels Països Catalans." Impacte Social i Finançament La inversió estimada supera el milió d'euros. Els representants de l'AMT defensen que és una xifra irrisòria en comparació amb el benefici sociocultural que reportarà: • Dinamització de la Part Baixa: Revitalització d'un barri històric actualment degradat. • Accés a la joventut: Facilitar que joves de 16 anys puguin assajar i gravar a preus públics sense necessitat de comprar material car. • Professionalització: Acompanyament des dels grups amateurs fins als professionals. Estat de les Negociacions Actualment, la pilota es troba a la teulada de les administracions. La Generalitat de Catalunya és la propietària de l'edifici (via Departament d'Ensenyament), però l'Ajuntament de Tarragona ha mostrat una bona predisposició per assumir el projecte i l'eventual cessió d'ús. L'AMT confia en una resposta positiva en els propers mesos gràcies al crèdit de solvència acumulat durant la darrera dècada.

  • 17'

    2009-05-07 DUENDE

    Conversa amb l'artista reusenc Carlos de 'Duende' En aquesta edició de Tarragona Ràdio, s'entrevista Carlos, líder del grup Duende, originari del barri de Sant Josep Obrer de Reus. L'artista presenta el seu treball discogràfic titulat A base de trapicheos, un disc que neix de les experiències quotidianes i la vida al carrer. Orígens i influències Carlos explica com la seva passió per la música va començar de ben jove, marcant-ne alguns punts clau: * Influències primerenques: Recorda amb nostàlgia escoltar El Último de la Fila durant els viatges familiars a Prades. De fet, l'episodi comença amb una versió del tema Querida Milagros. * Inicis amb la guitarra: Va començar a escriure versos amb 13 anys i, tot i ser autodidacta, va aprendre els primers acords per acompanyar les seves lletres de caràcter rumber. * Estil propi: Se l'ha comparat amb artistes com Estopa, Antonio Flores o Melendi, destacant la seva veu rota i la proximitat de les seves històries. L'essència de 'A base de trapicheos' El disc és un retrat de la realitat social del seu entorn, sense luxes ni artificis: * Temàtica social: Les cançons parlen de la vida als parcs, els bars de barri com el Jumillano i personatges quotidians. * Històries reals: Temes com Bandolero o Cumpliste condena (dedicada a una amiga que va morir en accident de trànsit) reflecteixen la duresa i la veritat de les seves lletres. "Jo l'únic que puc parlar és del que et passa... a tu o a mi o a qualsevol que estigui al carrer." Trajectòria i futur Concerts singulars: L'artista recorda amb especial emoció el seu concert davant de 3.000 persones a la Selva del Camp, telonejant a Melendi. Promoció actual: Estan centrats en la promoció del format físic del disc i en concerts en format acústic per diversos locals, amb la vista posada en actuar a la mítica sala La Vaqueria de Tarragona.

  • 10'

    La Pobla de Massaluca: Un paradís fluvial a la Terra Alta

    Descobrint la Pobla de Massaluca La Pobla de Massaluca, un municipi de 400 habitants situat a la comarca de la Terra Alta, es presenta com una destinació singular i autèntica dins la província de Tarragona. És l'únic poble de la comarca que té contacte directe amb el riu Ebre, concretament a la cua del pantà de Riba-roja. Atractius Naturals i Paisatgístics El poble destaca per unes vistes privilegiades on, en dies clars, es pot divisar tot el Pirineu nevat i el pic de l'Aneto. Entre els seus punts d'interès natural trobem: La Punta del Duc: Recentment habilitada, és el punt de confluència entre els rius Matarranya i Ebre. Activitats aquàtiques: Gràcies al seu Port Nàutic, és un lloc ideal per practicar caiac, canoa i pesca esportiva. Rutes de senderisme: Destquen l'ermita de Berrús i el camí del Calvari. Tradició, Gastronomia i Vida Local L'alcalde, Juan Luis Quadrado, descriu el municipi com un "diamant en brut" que conserva l'essència d'abans, on la gent encara surt a fer la fresca als porxos emblemàtics com el de la Plaça de la Vila. Pel que fa a la gastronomia i productes locals: Productes de la terra: Vi i oli d'oliva d'excel·lent qualitat, a més d'ametlles. Cuina típica: La truita de suc és el plat estrella. Reposteria: Casquetes, mantecados i el tradicional coc amb mel per Setmana Santa. Festes i Tradicions L'agenda festiva és rica i variada: Sant Antoni Abat (Gener): La festa major amb orquestres i ball a la plaça, malgrat el fred. Festes d'Agost: Orientades als fills del poble que viuen fora. Romeria de Berrús: Una tradició compartida amb Riba-roja i Vilalba, que inclou una caminada de 24 quilòmetres. "Vindre aquí a l'estiu i passejar per la nit i veure gent que està a la fresca... hi ha gent que s'al·lucina amb això. Som un poble dels que s'han perdut."

  • 18'

    La imatge en conflicte: Diàlegs al Festival Scan

    La imatge en conflicte: Diàlegs al Festival Scan Connexió en directe des del Teatre Metropol de Tarragona, on s'organitza la xerrada "La imatge en conflicte" dins del marc del Festival de Fotografia Scan. L'acte compta amb la participació de figures de gran relleu intel·lectual i artístic com Clemente Bernat i Ignacio Ramonet. Els conflictes de la fotografia documental En la conversa amb el fotògraf Clemente Bernat, es reflexiona sobre la naturalesa de la imatge i els reptes del fotoperiodisme actual: El conflicte de la representació: Com mostrar la vida dels altres de manera efectiva i ètica. Independència i poder: La dificultat de treballar al marge de les grans empreses de comunicació i la recerca d'una autonomia real. L'art com a refugi: El món de l'art s'ha convertit en un espai d'acollida per a molts fotògrafs documentals a causa de la crisi del sector. Inmunització visual: Es debat si la societat actual s'ha tornat insensible a les imatges a causa del bombardeig constant. La crisi del periodisme segons Ignacio Ramonet L'exdirector de Le Monde Diplomatique, Ignacio Ramonet, aporta la seva visió com a semiòleg i analista de mitjans: Crisi del paper: La premsa escrita de pagament viu el seu moment més crític per la irrupció d'Internet i el model de gratuïtat. Anàlisi vs. Informació: Ramonet argumenta que la premsa que sobreviurà no serà la que doni més dades, sinó la que ofereixi millors anàlisis per processar l'allau d'informació digital. Context econòmic i social: Es vincula la situació actual amb la crisi econòmica global i es recuperen conceptes com la Tasa Tobin per regular l'especulació. "Una cosa és rebre molta informació i una altra cosa és processar aquesta informació. Què signifiquen tots aquests signes?"

  • 14'

    Negociacions i protestes pels acomiadaments a BIC Tarragona

    Conflicte laboral a les plantes de BIC al polígon Entre Vies El programa connecta amb la unitat mòbil a Tarragona per seguir la situació dels treballadors de les fàbriques BIC Iberia i BIC Graphic, on es preveuen 99 acomiadaments forçosos. Una seixantena de treballadors es concentren diàriament a les portes durant les hores de descans sota el lema "No som d'usar i llençar". Avanços en la negociació Després d'una reunió recent entre els delegats sindicals i la direcció de la multinacional francesa, s'ha aconseguit un canvi en la postura inicial de l'empresa: - Voluntarietat: L'empresa està disposada a valorar baixes incentivades i jubilacions anticipades en lloc d'acomiadaments directes. - Alternatives: Els sindicats presentaran divendres propostes concretes per fer aquest procés menys traumàtic. - Condicions: Es posa èmfasi en el fet que les prejubilacions han de ser atractives i que les indemnitzacions estiguin a l'altura de l'antiguitat de la plantilla (molts treballadors porten entre 30 i 40 anys a l'empresa). Causes de la reestructuració L'empresa justifica la reducció de plantilla basant-se en diversos factors de mercat: 1. Competència asiàtica: Entrada d'encenedors de baix cost des d'Àsia. 2. Canvi d'hàbits: La baixada del consum de tabac i la substitució de cuines de gas per vitroceràmiques, cosa que redueix la demanda d'encenedors. 3. Crisi mundial: Afectació directa a la línia de productes publicitaris de regal de BIC Graphic. "Hem aconseguit que canviï aquesta postura radical i traumàtica per una postura més favorable a la part social." Properes accions Tot i l'obertura al diàleg, els treballadors mantenen la convocatòria per tallar l'autovia C-31 el proper 19 de maig si no s'arriba a acords concrets que garanteixin el futur de la plantilla.

  • 19'

    Jardins sostenibles: consells per a una jardineria eficient

    En aquest episodi, s'expliquen les bases per crear i mantenir jardins sostenibles, posant èmfasi en l'estalvi d'aigua i l'ús de plantes adequades al clima mediterrani. Un jardí sostenible no només ha d'estar ben dissenyat, sinó que ha de preveure la seva conservació i regeneració de recursos per ser respectuós amb el medi ambient. Principis fonamentals de la jardineria sostenible Pel que fa a la gestió del jardí, s'han destacat diversos punts clau: - Selecció d'espècies: És prioritari utilitzar plantes autòctones o ben adaptades al clima mediterrani, capaces de resistir estius secs. - Agrupació hídrica: S'han de col·locar les plantes segons les seves necessitats d'aigua per optimitzar el reg i evitar malalties per excés o manca d'humitat. - Adobat responsable: Cal evitar l'excés de nitrogen i prioritzar els adobs d'alliberament lenta o fems ben compostats, que eviten el creixement feble i malalties. - Encoixinats (Mulching): Cobrir la terra amb escorça de pi o graves ajuda a mantenir la humitat, evita l'evaporació i redueix l'aparició de males herbes. Control de plagues i biodiversitat El control integrat de plagues és essencial per evitar l'ús de productes químics nocius: - Les formigues i les marietes tenen un paper beneficiós en el control del pulgó i l'oxigenació del sòl. - Convé evitar grans extensions de la mateixa espècie (com les tanques de xiprer) per frenar la propagació de fongs. - El romaní actua com a repel·lent natural per a certes plagues. "Un disseny d'un jardí s'ha de dissenyar pensant en la seva conservació, perquè si no ja està mal dissenyat." També es responen consultes d'oients sobre la cura de palmeres acabades de trasplantar (que s'han de lligar per protegir l'ull central) i fruiters com l'albaricuquer, que necessita més aigua durant la maduració del fruit.

  • 28'

    Small River Dixi: 10 anys de trajectòria i futur del Dixieland

    Un repàs a la trajectòria de Small River Dixi En aquesta conversa s'analitzen els deu anys de vida de la formació tarragonina Small River Dixi. El grup reflexiona sobre com el seu so ha evolucionat des de les interpretacions més clàssiques fins a la incorporació d'arranjaments propis que doten la seva música d'una identitat única. L'evolució del repertori musical El grup va començar amb temes estàndard com Wendy's Saints o The Preacher, però amb el temps han desenvolupat un estil propi: • La creació d'arranjaments adaptats a la seva formació específica de vuit membres. • La transició des de les versions literals cap a una sonoritat més madura i evolucionada. • El debat sobre la creació de temes propis versus la reinterpretació de joies ocultes del jazz. "Al fer els arranjaments, el tema ja te'l vas fent teu, vas incorporant més coses i ha evolucionat bastant." Crítica i situació actual del Festival de Dixieland L'entrevista dedica un espai important a la situació del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona en un context de retallades econòmiques. • Es denuncia la falta de suport als músics locals i la pèrdua d'embranzida del certamen. • Es destaca la importància de la cultura com a motor econòmic i de projecció per a la ciutat, especialment de cara a la capitalitat cultural. • Es proposen millores com la creació de marxandatge oficial (samarretes, pins) per finançar i promocionar l'esdeveniment. Celebració del 10è aniversari i projectes futurs Per commemorar la seva dècada de vida, el grup té preparades diverses actuacions: • Concert oficial de celebració a la cerveseria Highland de Tarragona. • Participació en festivals fora de Catalunya, com el de Múrcia, i la seva recent experiència a l'Auditori de Barcelona. • Plans per enregistrar un nou disc que explori fusionar el Dixieland amb estils com el Funk o el Jazz fusió.

  • 26'

    Passanant Foto 2009: Art, Tècnica i Innovació Fotogràfica

    Trobada Fotogràfica a la Conca de Barberà L'episodi explora la quarta edició de Passanant Foto, un certamen que converteix el petit municipi de Passanant i Belltall en l'epicentre de la fotografia contemporània. El seu director, Josep Bou, destaca que l'objectiu no és la quantitat de públic, sinó la qualitat de les ponències i la creació d'un espai d'intercanvi humà i directe entre mestres i aprenents. Ponents de Prestigi i Noves Tècniques El certamen compta amb la participació de figures rellevants del panorama artístic: • Lluís Castelo: Professor de Belles Arts que investiga la fotografia mitjançant l'escàner pla. Utilitza aquest dispositiu com una càmera per capturar objectes tridimensionals, creant herbaris i bestiaris digitals que reflexionen sobre l'embalsamament del temps. • Ferran Freixa: Reconegut fotògraf d'arquitectura amb una visió clàssica i precisa. És famós pel seu reportatge del Gran Teatre del Liceu després de l'incendi, treballant amb rigor matemàtic i una gestió magistral de la llum. Debat sobre el Concepte vs. la Tecnologia Un dels punts centrals de la discussió és la transició cap a l'era digital: • Es defensa que la fotografia es fa amb el cap i es dispara amb la càmera; la tecnologia és només una eina. • Es critica la pèrdua del concepte en favor de la tècnica: > "El verdader fotògraf és aquell que la foto la veu i després la dispara, no la dispara i després la mira." • El Photoshop es defineix com una eina de retoc excel·lent, però que no crea la fotografia per si mateixa. Espais de Formació i Projecció El festival també aposta pel futur de la disciplina: • Espai Jove: Enguany l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona és la convidada, on els alumnes han d'explicar i "vendre" el seu concepte artístic. • David Besora: Exposició sobre Nova York que barreja la imatge fixa amb el moviment videogràfic per adaptar-se a les noves demandes dels editors gràfics.