Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

181-192 de 447
  • 22'

    Tarragona: El punt de partida del Camí de Sant Jaume

    Recuperació del Camí de Sant Jaume des de Tarragona En aquesta entrevista es presenta l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Tarragona, una entitat jove nascuda el 2008 amb l'objectiu de promoure les rutes jacobees que s'inicien a la demarcació. Els convidats expliquen que, tot i que el Camí Francès és el més conegut, històricament els pelegrins sortien de la porta de casa seva, convertint Tarragona en un node vital per als viatgers del Mediterrani. La Trobada d'Associacions Jacobees L'episodi serveix com a prèvia de la novena trobada d'associacions de l'Ebre i el Mediterrani (16 i 17 de maig), que reuneix experts, autoritats i representants de la Catedral de Santiago a Tarragona. L'esdeveniment busca: Donar visibilitat al tram tarragoní del camí. Fomentar la col·laboració institucional per a la senyalització i la creació d'albergs. Compartir l'experiència cultural i espiritual del pelegrinatge. Itinerari i Experiència Personal Es detalla la ruta que surt des de la Catedral de Tarragona, passant per punts emblemàtics com el Pont del Diable, Constantí (on es conserva un tram de via romana), la Selva del Camp i fins a Ull de Molins. Els entrevistats subratllen que el camí no és només una activitat física o esportiva, sinó una experiència transformadora: "El camí és la ruta de viure; quan tornes a casa, ja no ets el mateix." Aspectes destacats del camí a peu: * Fraternitat: La convivència i l'ajuda mútua entre pelegrins. * Introspecció: El silenci i el canvi de ritme permeten la reflexió personal. * Patrimoni: La unió simbòlica entre l'apòstol Sant Pau (tradició tarragonina) i Sant Jaume.

  • 10'

    Entrevista a Jorge Yeregui: Fotografia d'Arquitectura al SCAN

    La visió fotogràfica de Jorge Yeregui En aquesta entrevista realitzada en el marc del festival SCAN a Tarragona, el fotògraf Jorge Yeregui reflexiona sobre la seva pràctica professional i el valor de la imatge en la societat contemporània. Tècnica i procés creatiu L'autor destaca la seva relació amb les eines digitals, subratllant una visió pragmàtica: Ús moderat de Photoshop: L'utilitza principalment per a processos tècnics d'escaneig i per recuperar la fidelitat de la diapositiva original, evitant manipulacions excessives. Logística de viatges: Yeregui optimitza els seus desplaçaments establint "camps de base" (com Brussel·les) per visitar múltiples localitzacions mitjançant transport públic, equilibrant el pressupost amb la producció artística. El poder comunicatiu de la imatge L'entrevista aprofundeix en com la fotografia pot transformar la percepció d'allò quotidià: "Hi ha llocs que formen part del paisatge quotidià i no t'hi fites. Si de sobte algú en treu una foto i la treu de context, et comença a cridar l'atenció." Impacte en l'espectador: La imatge potent actua com un canal directe de comunicació, sovint més eficaç que els textos llargs per a persones "pere de llegir". Reivindicació professional: L'autor lamenta que, en èpoques de crisi, la fotografia d'arquitectura sigui el primer que es retalla dels pressupostos, malgrat que després se'n treu un gran rendiment comercial. Projectes i context local Yeregui presenta la seva obra al Mercat Central de Tarragona al costat d'altres talents emergents. L'episodi conclou mencionant altres exposicions rellevants a la ciutat, com les de Jordi Bernadó i Pep Escoda.

  • 29'

    Especial Primavera: Consells per a la Depuració del Cos

    Guia per a la Neteja d'Estació i Benestar L'episodi d'avui se centra en la importància de la depuració i la desintoxicació a l'inici de la primavera. El canvi d'estació és el moment òptim per netejar l'organisme de les substàncies nocives acumulades pel que respirem, el que mengem i el sedentarisme. Els Aliat del Cos: Òrgans Depuratius El cos disposa de diversos mecanismes naturals que hem de cuidar: • Fetge: L'òrgan estrella de la primavera; s'estimula amb sabors amargs (carxofa, rúcula). • Pell: El col·lector més extens; elimina toxines a través de la suor. • Sistema Linfàtic: Un gran desconegut que actua com un sistema de drenatge essencial. • Pulmons: Expulsen toxines mitjançant la mucosa i el baf; el sabor picant ajuda a la seva funció. • Ronyons: Els grans filtres que funcionen en equilibri amb les sals i l'aigua. Estratègies de Depuració Fàcils Per ajudar el cos en aquest procés de neteja, es proposen diverses accions pràctiques: 1. Hidratació: Beure exclusivament aigua sola, evitant begudes ensucrades o carbonatades. 2. Dejunis i Monodietes: - Opció 1: Menjar una sola fruita (cirera, pera, pinya) durant tot un dia. - Opció 2: Realitzar tres dies de dieta suau amb caldo depuratiu (ceba, col i api). 3. Sucs Naturals: Combinacions de liquadora com pastanaga, remolatge i api per a un aport vitamínic immediat. "Una depuració és, a fi de comptes, un procés de neteja necessari perquè el que respirem i mengem no acabi en malaltia." Hàbits Complementaris • Realitzar exercici físic moderat, especialment caminar a l'aire lliure. • L'ús controlat de la sauna (màxim 1-2 cops per setmana) per afavorir la depuració a través de la dermis.

  • 19'

    2009-05-09 ESTHER FERRÉ

    Repàs de les novetats a la cartellera i festivals de cinema L'espai d'avui analitza les estrenes cinematogràfiques més destacades, amb un focus especial en la tornada de sagues clàssiques, l'èxit de fenòmens adolescents i el prestigi del cinema asiàtic. Els orígens de Star Trek i el fenomen adolescent Es comenta la nova entrega d'Star Trek, dirigida per JJ Abrams. A diferència de les seqüeles habituals, aquesta pel·lícula es presenta com una prequela que explora l'origen de l'amistat entre el capità Kirk i el senyor Spock. D'altra banda, s'analitza l'arribada de Hannah Montana a la gran pantalla: * És un producte de Disney Channel consolidat entre el públic jove. * Malgrat les crítiques cinematogràfiques negatives, es preveu un èxit rotund de taquilla. * Es defineix com un musical centrat absolutament en la seva estrella protagonista. Cinema històric i d'autor Es destaca l'estrena de la pel·lícula Sin Límites (Little Ashes), que narra la relació juvenil entre tres grans figures de l'art a la Madrid dels anys 20: 1. Salvador Dalí (interpretat per Robert Pattinson). 2. Federico García Lorca. 3. Luis Buñuel. També es menciona Gènova, dirigida per Michael Winterbottom i protagonitzada per Colin Firth, una cinta que explora el dol i la descoberta adolescent en un escenari italià. Animació en 3D i el globus màgic En l'àmbit de l'animació, destaca Vamos a la Luna (Fly Me to the Moon), una recreació en 3D del viatge de l'Apollo 11 vista a través dels ulls de tres mosques. Finalment, es recomana fermament Le Voyage du Ballon Rouge, del director taiwanès Hou Xiaoxian. "És una pel·lícula molt visual i sensible, que ens porta a passejar per un París meravellosament fotografiat." El BAF: Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona L'entrevistada comparteix la seva experiència al BAF, un festival en ple creixement que projecta títols que difícilment arriben a les sales comercials. Es destaquen noms com Kim Ki-duk i la pel·lícula japonesa Departures, guanyadora de l'Òscar.

  • 7'

    POBLES (101) POBOLEDA

    Descobrint Poboleda: Història, Vi i Patrimoni Situat a la vall del riu Siurana i als peus de la serra del Montsant, Poboleda es presenta com un dels municipis més emblemàtics del Priorat històric. Amb una altitud de 343 metres, aquest poble de muntanya destaca per la seva arquitectura singular, amb cases senyorials i grans portalades que testimonien el seu ric passat. Els pilars de l'economia i l'entorn L'activitat principal gira al voltant de la terra i el producte estrella de la zona: Cultura vinícola: El conreu de la vinya en terrers de licorella defineix el paisatge. El poble compta amb una cooperativa agrícola i cinc cellers de la D.O.Q. Priorat. Patrimoni natural: Destaquen paratges com la Font del Mingot i el pas del riu Siurana, actualment en procés d'adequació per als visitants. Monuments i llocs d'interès L'alcalde, Jordi Català, subratlla la importància del llegat arquitectònic i religiós: La "Catedral del Priorat": L'església parroquial del segle XVIII, d'estil barroc, destaca per les seves dimensions excepcionals. Herència Cartoixana: Poboleda va ser el primer assentament dels monjos de la Cartoixa d'Escaladei. Encara es conserven les restes del Molí dels Frares, una antiga indústria llanera. Personalitats: El poble acull la casa pairal del pare Benet Vinyes, reconegut científic i autor de les lleis dels ciclons. Gastronomia, Serveis i Festes "L'olla barrejada i les orelletes són les coses més típiques que hi ha al nostre poble." Poboleda ofereix una bona infraestructura per al turisme rural amb cases pairals, càmping, piscines i diversos restaurants. Pel que fa al calendari festiu, les dates clau són: Sant Domènec (4 d'agost): Festa Major. Mare de Déu d'Agost (15 d'agost): Celebracions populars. Festa del Vi (12 de setembre): Una fira de gran ressò que reuneix cellers de tota la denominació històrica.

  • 2'

    Noves piscines a Riu Clar: l'opinió dels veïns

    Impacte positiu al barri per les noves instal·lacions L'anunci de la construcció de dues piscines modernes al barri de Riu Clar ha generat una onada d'entusiasme entre els residents més veterans. Les veïnes entrevistades destaquen que aquest projecte suposarà un canvi radical en l'entorn visual i social de la zona. Punts clau de la millora urbanística Estètica i valorització: El projecte transformarà un espai que actualment es troba degradat ("porqueria") en un espai bonic. Això, segons els veïns, donarà més valor als pisos i al barri en general. Proximitat i comoditat: Actualment, molts veïns han de desplaçar-se a Campo Claro o Torreforta per gaudir d'instal·lacions esportives. Tenir les piscines a tocar de casa facilitarà l'accés diari. Oci per a totes les edats: S'espera que les noves instal·lacions, que inclouran zones tipus platja i possiblement tobogans, serveixin tant per a la gent gran com per a la joventut. Testimonis de la comunitat La Maria, la Leonor, la Pepi i altres veïnes de Riu Clar i Icomar han expressat la seva satisfacció: "M'assomaré i veuré una cosa bonica, perquè tota la vida que m'assomo i només veig porqueria." Les veïnes subratllen que, després de passar dècades al barri (algunes més de 35 o 40 anys), aquestes inversions eren molt esperades per millorar la seva qualitat de vida, especialment per al col·lectiu de jubilats que participa activament en activitats municipals.

  • 2'

    Nova piscina i millores a Torreforta i Riuclar

    Connectivitat entre Barris i Noves Instal·lacions Aquest projecte representa el nexe d'unió definitiu entre els barris de Riuclar i Torreforta. El que fins ara era un descampat sense urbanitzar es transformarà en un espai centralitzat per a la comunitat. Detalls del Projecte i Reivindicacions Deute històric: Es tracta d'una reivindicació veïnal de fa molts anys que finalment veu la llum. Terminis: L'ajuntament ha promès que l'equipament estarà finalitzat abans de cap d'any. Millores d'accessibilitat: El projecte inclou la creació d'accessos moderns no només al pavelló i la piscina, sinó també una nova sortida cap a la carretera de València per millorar el flux de trànsit. Característiques de l'Equipament L'espai destaca pel seu disseny contemporani pensat per a tots els ciutadans: Llum i modernitat: Instal·lacions molt lluminoses, essencials per a un entorn de piscina. Zones de descans: Inclusió d'una "platja d'herba" per al gaudi dels usuaris. Inclusivitat: S'ha posat un focus especial en l'accessibilitat per a persones amb minusvalideses. "És una reivindicació que la teníem de fa molts anys... i al final veiem que dona la llum avui"

  • 2'

    Millores esportives i transformació urbana al Riu Clar

    Renovació del Complex Esportiu i Entorn Urbà L'entrevista amb Natividad Hernández, presidenta de l'Associació de Veïns del Riu Clar, destaca la satisfacció del barri davant l'inici d'un projecte reivindicat durant més de deu anys. Aquesta intervenció no només suposa la creació de noves piscines, sinó una transformació integral de la zona. Eixos principals del projecte: Complex Esportiu Modern: Es construirà un pavelló d'última generació amb molta llum i espais moderns, substituint unes instal·lacions que havien quedat degradades. Millora de l'Entorn Social: El projecte ajudarà a dignificar els carrers adjacents i a potenciar l'auge de la zona, que actualment es troba descuidada. Noves Connexions i Espais Verds: Es preveu l'eixamplament de carrers i la creació d'un parc d'horts urbans en terrenys que s'estan netejant actualment. Situació de la Riera i Terminis: Respecte a la possibilitat de cobrir la Riera, Hernández aclareix que: "De moment no està plantejat... és una negociació que s'ha de fer amb l'ACA." Les obres tenen un caràcter d'urgència, ja que formen part del pla d'inversió local. Han d'estar enllestides abans del 31 de desembre per no perdre les subvencions atorgades, amb un termini d'execució d'entre 10 i 15 mesos.

  • 19'

    Anàlisi dels processos de subtitulació tècnica ST 501

    Gestió de continguts i subtitulació Aquest document recull la traça temporal d'una sessió dedicada a la implementació de subtitulació tècnica, concretament sota l'estàndard ST' 501. L'anàlisi se centra en la sincronització precisa dels elements visuals i textuals en intervals regulars. Punts clau de la sessió Sincronització temporal: Es detecta una activitat constant de marcatge de temps cada 30 segons aproximadament per garantir la fluïdesa del text. Estàndard utilitzat: L'ús de la referència ST' 501 indica un protocol de treball sistematitzat per a continguts audiovisuals. Seguiment del flux: El registre permet observar pauses estratègiques en el procés de subtitulació, necessàries per a la revisió de qualitat. "El marcatge sistemàtic és fonamental per a la interoperabilitat en els sistemes de difusió moderns." Dinàmica de treball La sessió es divideix en blocs d'alta activitat seguits de períodes de latència que poden correspondre a ajustaments tècnics o canvis de segment. La repetició del patró suggereix un procés altament automatitzat però supervisat textualment.

  • 15'

    Transgènics i seguretat alimentària amb Josep Maria Casacoberta

    Els transgènics: Ciència, seguretat i polèmica L'expert Josep Maria Casacoberta, membre del Centre de Recerca en Agrogenòmica i de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), analitza la situació actual dels cultius modificats genèticament en una conferència al Campus Sescelades. Seguretat i regulació europea L'expert destaca que la legislació a la Unió Europea és extremadament rigorosa. Malgrat les reticències de països com Alemanya o França, que han invocat la clàusula de salvaguarda per vetar cultius: No existeixen proves científiques que demostrin riscos per a la salut humana o el medi ambient després de 20 anys de cultiu. Qualsevol producte transgènic passa per avaluacions de risc molt més estrictes que els productes convencionals. La controvèrsia sovint neix de la por al canvi d'hàbits alimentaris i d'interessos polítics o comercials més que no pas de base científica. La situació a Catalunya i Europa Catalunya i Aragó lideren el cultiu de transgènics a l'Estat espanyol, especialment el blat de moro MON 810: Aquest cultiu és resistent al taladre (un insecte plaga), cosa que el fa molt efectiu a zones com Lleida, l'Empordà i el Delta de l'Ebre. Actualment, el 50% del blat de moro plantat a Catalunya ja és transgènic. Es garanteix la coexistència amb el cultiu convencional mitjançant distàncies de seguretat (uns 20 metres) per evitar la pol·linització creuada. Sobre les grans multinacionals Respecte al paper d'empreses com Monsanto, Casacoberta diferencia entre la seguretat alimentària i el model econòmic: "No és Monsanto qui ens garanteix els riscos, sinó que és la Comunitat Europea i l'EFSA qui vetlla per la seguretat." L'especialista admet que la concentració de recursos en poques mans és un debat global preocupant però independent de la tecnologia genètica en si mateixa.

  • 10'

    POBLES (100) PRAT DE COMTE

    Descobrint Prat de Comte Prat de Comte és el municipi més petit de la Terra Alta, amb 196 habitants. Situat a 364 metres d'altitud, es presenta com una de les portes d'entrada principals al Parc Natural dels Ports. El seu entorn natural és privilegiat, destacant-ne: La Via Verda de la Terra Alta que travessa el seu terme. Paisatges muntanyosos banyats pel riu Canaletes i diversos barrancs. Presència d'arbres mil·lenaris i racons verges. Un Llegat de Cultura Popular Únic El poble és reconegut pel seu fort arrelament a les tradicions, moltes d'elles úniques a tota Catalunya. El patrimoni de Prat de Comte no resideix en grans edificis, sinó en la seva memòria històrica i cultural: Festa de l'Aiguardent: Celebrada a mitjan d'octubre, permet visitar l'antiga destil·leria restaurada i tastar varietats d'aquesta beguda amb dolços típics com casquetes. Cursa del Cresol: Una competició singular on els participants corren amb un llum d'oli encès penjat de la bragueta. Està recollida al costumari de Joan Amades. Patrimoni Comunitari: Es conserven espais com el Forn Morruno (1860) o l'accés fortificat conegut com El Portal. Gastronomia i Turisme La cuina local és la pròpia de la zona de l'Ebre, amb la clotxa (pa de pagès farcit d'arengada i verdura escalivada) com a plat emblemàtic. Pel que fa a l'allotjament, el poble ha crescut turísticament passant de zero a vuitanta llits en pocs anys, oferint albergs i cases rurals per a famílies i excursionistes. "És una petita perla amagada als Ports que s'ha de conèixer... un poble pintoresc i ben cuidat que es manté misteriós."

  • 6'

    Descobrint Vilabert: Patrimoni i Natura a la Conca de Barberà

    Vilabert: Un Tresor a la Conca de Barberà Vilabert és un poble d'uns 500 habitants situat a la part meridional de la Conca de Barberà, en un entorn geogràfic marcat pel riu Francolí i les muntanyes dels voltants. La seva ubicació estratègica a l'entrada de l'estret de la Riba el converteix en un punt de connexió vital. Patrimoni i Llocs d'Interès El municipi s'estructura en tres nuclis diferenciats: el nucli medieval, les viles noves (masies) i l'entorn de l'estació de ferrocarril. Entre els seus atractius destaquen: Ermita de la Mare de Déu de Montgoi: El lloc més emblemàtic i pintoresc del poble. Disposa d'una àrea de lleure amb pins, taules i bancs, ideal per a l'acampada i el descans. Entorn Natural: La vall del riu Francolí permet la pràctica de la pesca controlada i esports de muntanya, tot i les reivindicacions locals per millorar-ne la neteja. Pous de Gel: Antigues construccions per a la conservació del gel molt ben preservades. Gastronomia i Serveis L'oferta turística de Vilabert ha crescut amb serveis de qualitat: Allotjament: Disposa d'un hotel rural que dinamitza el poble amb rutes del vi pels cellers de la comarca. Plats Típics: La cuina local es caracteritza per la contundència i la tradició, amb plats com l'escudella de fajol, els fesols amb botifarra i la tradicional mona de Pasqua menjada a l'ermita. Festes i Tradicions El calendari festiu és ric i, sobretot, de caràcter popular i gratuït: "Totes les festes són populars, tant el teatre com els concerts, tot és sense pagar ni cinc." Festes Majors: Sant Cristòfol (juliol) i Sant Martí (novembre). Cultura i Joventut: Celebracions de Sant Jordi, Sant Joan (amb la flama del Canigó) i la Festa de l'Arbre per a la replantació de bosc.