Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

193-204 de 447
  • 24'

    Gastronomia Romana a Tarragona: Tarraco Taula i Tradició

    Explorant la Gastronomia de l'Antiga Roma En aquest episodi d'El Cuinarot, conversem amb Joan Ruiz (del restaurant El Cedoll), Àngel Jiménez i Gerard Carné sobre la iniciativa Tarraco Taula. Es detalla com els restauradors de Tarragona adapten receptes amb 2.000 anys d'antiguitat per al paladar modern i quines activitats s'ofereixen durant el festival Tarraco Viva. Els Sabors de l'Època Romana Els restauradors han treballat partint del receptari de Marcus Gavius Apicius, titulat De re coquinaria, per oferir una experiència autèntica: • Ingredients prohibits: S'exclouen productes que no existien a Europa fa dos mil·lennis, com el tomàquet, la patata o el pebrot. • Tècniques de conservació: S'utilitzen l'escabetx, la sal i la mel, mètodes essencials en una època sense refrigeració. • El famós Garum: Es discuteix la complexitat d'aquesta salsa basada en la fermentació de vísceres de peix, considerada el ketchup de l'antiguitat. Begudes i Convivència Un aspecte clau és el Mulsum, un vi barrejat amb mel que servia per emmascarar el mal gust dels vins que s'oxidaven ràpidament. "Qualsevol vi, per més econòmic que sigui avui, és molt millor que qualsevol vi que existia a l'època romana." Oferta Gastronòmica de Tarraco Taula L'edició d'enguany presenta dues modalitats per al públic: Ruta de Tastets: 16 locals ofereixen una tapa romana i un vi (servit en un got de ceràmica artesanal) mitjançant un sistema de forfet amb monedes encunyades per a l'ocasió. Menús Degustació: Menús complets a un preu unificat de 35 euros, que inclouen aperitiu, entrant, peix, carn i postres. Curiositats Històriques L'episodi també revela detalls sobre la dieta segons la classe social: • Els legionaris eren els qui millor menjaven per la seva importància estratègica. • El poble menjava principalment pulsum (farinetes) i pa. • Ja existia el concepte de fast food amb parades de carrer que venien embotits i coques.

  • 3'

    Descobrint el Milà: Tranquil·litat i productes de la terra

    Descripció General del Poble El Milà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat al sector meridional de la zona, a la vora del riu Francolí. Amb una població aproximada de 180 habitants, es caracteritza per ser un nucli tranquil i ben comunicat, ideal per als amants de la vida pausada i la natura. Patrimoni Arquitectònic i Històric Dins del nucli urbà destaquen dos elements fonamentals de la seva identitat: Església de Santa Úrsula: Un edifici d'estil neogòtic construït l'any 1914. Es va aixecar sobre les runes de l'antiga església, que va ser destruïda per un cicló l'any 1909. El Castell: Un antic casal residencial de planta quadrada amb un portal adovellat. Es considera el lloc de naixement de Pere Nolasc de Bassa, un militar i governador destacat del segle XIX. Gastronomia i Cultura El producte estrella del Milà és, sens dubte, el Fesol del Ganxet, una varietat molt preuada a tot Catalunya. L'alcalde, Antoni Palau, destaca aquest cultiu com la joia de la producció local, conjuntament amb els fruits secs tradicionals de la zona. Pel que fa a les celebracions, el calendari festiu es concentra en dues dates: Sant Isidre: Celebrada al mes de maig. Santa Úrsula: La festa major d'octubre. Turisme i Serveis Tot i ser un poble petit, ofereix opcions per a visitants: Mas Virgili: Una casa rural situada a un quilòmetre del nucli amb capacitat per a unes 10-12 persones, totalment equipada i amb espais comuns com un saló amb piano. El Casal: Punt de trobada social on els vilatans fan vida de comunitat. "La tranquil·litat d'un poble petit i ben comunicat, i als seus voltants, els camins i els paisatges... a prop del riu i la muntanya."

  • 13'

    La 14a Fira del Vi de Falset: territori i qualitat

    La 14a edició de la Fira del Vi de Falset Entrevista al regidor de Festes de Falset, Jordi Puixeu, sobre la nova edició d'aquest certamen de referència per als vins de la comarca del Priorat. La fira es presenta com un esdeveniment consolidat que busca transcendir el municipi per implicar tota la comarca. Novetats i tastos educatius L'edició d'enguany destaca per l'obertura a nous espais i la realització de tastos paral·lels en diversos pobles. Aquestes activitats tenen un caràcter educatiu i permeten: Tastar vins monovarietals o de l'anyada que encara no estan embotellats. Descobrir productes directament de la bota abans de la seva comercialització. Atraure tant a professionals del sector (restauració i premsa) com a aficionats amb ganes d'aprendre. Experiència i professionalització Una de les millores d'aquesta edició és la introducció d'una copa professional, més ampla i estilitzada, per millorar l'experiència de degustació. Puixeu destaca un objectiu clar per al certamen: "Volem que la Fira de Falset sigui una fira de referència, no per anar a veure vi, sinó per conèixer vi." Situació del sector i mercat El sector vinícola al Priorat es manté a l'alça, prioritzant la qualitat sobre la quantitat. Malgrat l'èxit internacional en mercats com els Estats Units o Alemanya, el regidor assenyala l'assignatura pendent: Consum intern: Cal potenciar el coneixement i consum dels vins propis a Catalunya, especialment a Barcelona. Competència: Es veu com un estímul per evitar l'estancament i seguir innovant. Marques: Només a la DOQ Priorat hi ha 80 cellers i unes 250 marques registrades.

  • 13'

    Borja Cobeaga presenta 'Pagafantas' al Festival REC

    El debut en el llargmetratge de Borja Cobeaga L'entrevista se centra en la presentació de la pel·lícula Pagafantas en el marc del Festival REC de Tarragona. El director, Borja Cobeaga, ja conegut pel certamen pels seus curtmetratges i la seva nominació a l'Oscar, explica el salt al format de llargmetratge i la seva visió del cinema de comèdia. Una comèdia sobre la humiliació Cobeaga defineix la seva obra com una "comèdia pocha" o una comèdia romàntica sense romanç, centrada en el patetisme i la realitat quotidiana: El concepte de Pagafantas: Es defineix com aquell amic que és vist com un "os de peluix" per la noia que li agrada, sense cap possibilitat de relació sexual o sentimental. L'objectiu narratiu: El director busca constantment la situació més humiliant per al protagonista per generar humor des de la veritat. Autobiografia i catarsi: Cobeaga admet que la pel·lícula té una forta càrrega personal, utilitzant els seus propis fracassos sentimentals com a material creatiu. "La pregunta sempre davant què fer, tant en el guió com en la direcció, és què seria el més humiliant. I amb el més humiliant anem fins al final." Equip i producció Repartiment: Destaca el paper de Gorka Ochoa per la seva tendresa, Sabrina Garciarena com el motor del desig no correspost, i Óscar Ladoire com el "pagafantas de llarg recorregut". Rodatge a Bilbao: S'ha triat aquesta localització per l'ambientació nocturna i el caràcter melancòlic de la ciutat. Pròxims projectes: El director ja treballa en un nou guió titulat Retrasado juntament amb Diego San José. El film s'estrenarà comercialment el 3 de juliol a tota Espanya, després d'una gran acollida al Festival de Màlaga.

  • 1'

    L'univers del 'Pagafantas': Chema i el desamor còmic

    Revelant el fenomen del Pagafantas Aquest fragment presenta una introducció a la figura del pagafantas, personificada en el personatge d'en Chema, presentat com el cas més extrem de la història en aquest àmbit. L'argument gira al voltant de la friendzone i la incapacitat d'un home per trencar la barrera de l'amistat amb la dona que li agrada. Elements clau de la dinàmica social: L'estigma de l'amic: La relació es defineix per la frase destructiva: "Per a mi ets com el meu millor amic". S'estableix una distinció clara entre els homes amb atractiu romàntic i aquells que queden atrapats en el rol de suport emocional. El dilema del gest final: Es discuteix la clàssica teoria que si una dona es gira a mirar-te després de acomiadar-se, hi ha un interès real. En el cas del protagonista, l'intent de ser picant acaba en una situació còmica i incòmoda. L'abraçada del koala: Una metàfora del vincle afectiu que, lluny de ser romàntic, segella el destí del protagonista com a acompanyant perpetu. "Una comedia romántica sin romance." Conclusions del fragment: El text convida a l'espectador a reconèixer el pagafantas que tothom porta dins, emmarcant la pel·lícula com una sàtira de les relacions modernes on el desig no és recíproc i la confusió de senyals és la norma.

  • 1'

    Debat sobre la identitat i el conflicte catalanoespanyol

    La subjectivitat del nacionalisme i la identitat El contingut recull diverses veus i opinions sobre la complexa relació entre Catalunya i Espanya, un tema que es descriu com a recurrent i, sovint, esgotador. Es posa èmfasi en com el nacionalisme ha esdevingut una qüestió personal i subjectiva, suggerint la necessitat d'analitzar-lo des d'una perspectiva més freda i distant per poder-lo comprendre millor. Expectatives davant una obra polèmica L'eix central de la conversa gira al voltant de l'estrena d'una pel·lícula que promet generar debat. Segons els interlocutors, l'obra destaca per les següents raons: Rigor i reflexió: Els participants del film han meditat profundament sobre els seus arguments. Interpel·lació directa: Es busca que la pel·lícula s'entengui a llocs clau com Madrid. Gosadia: Es valora positivament que els autors es mullin i diguin les coses pel seu nom. Reaccions i susceptibilitats Es preveu que el contingut pugui ser polèmic i que pugui ferir susceptibilitats en aquells que tenen la "pell fina". Hi ha una crítica implícita a la repetició dels mateixos arguments de sempre i un cansament generalitzat respecte a les actituds confrontatives. "Si la gent té la pell fina, que s'hi posin fulles, saps?" La identitat es presenta en alguns casos com una reacció a l'altre, on el catalanisme sorgeix amb força quan hi ha un sentiment de provocació per part de l'espanyolisme.

  • 19'

    Entrevista a Yang Ik-jun: Cinema coreà al REC de Tarragona

    Entrevista amb el director Yang Ik-jun sobre 'Breathless' En aquesta edició del programa, connectem amb l'Auditori de Caixa Tarragona en el marc del Festival de Cinema REC 2009. Entrevistem el prestigiós director coreà Yang Ik-jun, que ens presenta la seva òpera prima, Breathless, un llargmetratge aclamat internacionalment. Aspectes destacats de la pel·lícula Sacrifici personal: Per finançar aquest projecte, el director va haver de vendre la seva pròpia casa, demostrant un compromís absolut amb la seva obra. Temàtica social: La cinta explora la violència domèstica i generacional. El protagonista és un home violent causa d'un passat familiar traumàtic, marcat per l'alcoholisme del pare. Estètica i realisme: Tot i ser un film amb escenes de violència extrema, el director remarca que el seu objectiu principal és "no enganyar" i transmetre la realitat de sentiments i problemàtiques que sovint s'amaguen a la societat coreana. Filosofia del director "No enganyar. Que la veritat es posi en la pel·lícula." Yang Ik-jun explica que la seva narrativa visual, amb moviments de càmera ràpids i convulsos, és un reflex de la ment del protagonista. Tot i la duresa del gènere, nega influències directes d'altres directors com Park Chan-wook, defensant un estil personal i propi. L'entrevista conclou amb una reflexió sobre l'èxit del cinema asiàtic a Catalunya i l'intercanvi cultural que permet el setè art, compartint paraules de cortesia en coreà amb l'ajuda d'un intèrpret local d'un restaurant de Reus.

  • 9'

    Art, Tecnologia i Experimentació al Festival REC

    L'Avantguarda del Festival REC: Art i Ciència L'entrevista explora la intersecció entre la creació artística i la tecnologia en el marc del Festival REC. Els protagonistes discuteixen com els dispositius tecnològics es converteixen en instruments humans per a l'espectacle. Conceptes Clau de la Proposta Instrumentació Humana: L'artista es defineix no només com a intèrpret, sinó com un instrument més dins d'un engranatge de llums i vídeos. Artesania Tecnològica: Tot i que l'ús de la tecnologia no és nou (citant referents com l'Arpa Làser dels anys 80), la innovació resideix en la creació manual d'artilugis fets a mida. Fusió Disciplinària: El projecte neix de la unió entre l'enginyeria de telecomunicacions i les belles arts, buscant un equilibri entre el rigor científic i la metàfora creativa. "Nosaltres entenem aquests aparells com les nostres neurones que s'estenen i s'expandeixen fora del cos." Programació i Narrativa Narrativa Biològica: El grup Neuronoids utilitza la divisió cel·lular com a fil conductor, simbolitzant la reproducció de la vida a través de la tecnologia. Agenda d'Activitats: Es detallen les actuacions al Camp de Mar, que inclouen propostes com Negativo i instal·lacions permanents com la de l'artista Alema Duell. Atmosfera: L'esdeveniment es descriu com una barreja de verbena electrònica i cabaret electrònic, buscant un ambient proper i lúdic.

  • 7'

    La Torre de Fontaubella: Natura i tradició al Priorat

    Descobrint la Torre de Fontaubella Aquest municipi del Priorat, situat a la capçalera de la Riera de Marçà i als peus de la Mola de Colldejou, destaca per ser un entorn on la natura es manté pràcticament verge. Amb només 147 habitants, ofereix un espai ideal per al descans i el silenci. Atractius Naturals i Activitats El poble és un punt de partida excepcional per a diverses rutes a peu: La Mola de Colldejou: Una muntanya emblemàtica de més de 900 metres d'alçada. En dies clars, les vistes arriben fins a la Costa Daurada i fins i tot es pot albirar Mallorca. Ruta del Parc Eòlic: Una excursió de dues hores que travessa boscos frondosos fins a la carena de la Serra de l'Argentera. Boscos Verges: Zones que no han patit incendis i mantenen una biodiversitat molt rica, ideal per collir bolets i rovellons a la tardor. Gastronomia i Productes Locals La Torre de Fontaubella conserva el gust per la cuina tradicional i els productes de proximitat: Plats típics: Destaca especialment el conill amb cargols, cuinat de forma tradicional al restaurant del poble. Productes de la terra: L'activitat agrícola se centra en l'avellana. També hi ha una producció de mel artesana de gran qualitat i totalment natural. Serveis i Equipaments Malgrat ser un poble petit, disposa de bones infraestructures per al visitant: Allotjament: Dues cases rurals i una zona d'acampada molt ben equipada. Oci: Piscina municipal, pista esportiva i una àrea de lleure amb barbacoes i serveis. Restauració: Un cafè-bar-restaurant que manté les receptes de les àvies. Tradicions i Festes La vida comunitària gira al voltant de diverses celebracions: Festa Major d'Estiu: Se celebra el primer cap de setmana d'agost (traslladada des del setembre per no coincidir amb la collida de les avellanes). Festa Major d'Hivern: Per Cap d'Any (31 de desembre i 1 de gener). Actes populars: Calçotades al febrer/març, l'arròs popular del Dilluns de Pasqua i les revetlles de Sant Joan. "Convidem a tothom qui visqui en una ciutat i vagi atrafegat a gaudir d'un lloc on encara es pot escoltar el silenci."

  • 13'

    Manel: El fenomen musical i el seu debut discogràfic

    L'ascens de Manel: De la xarxa a l'escenari En aquesta entrevista, en Guillem Gisbert, cantant del grup Manel, analitza l'èxit fulgurant de la banda arran de la publicació del seu primer disc, Els millors professors europeus. El grup, que va obtenir una gran empenta inicial gràcies al concurs Sona9 i a la plataforma MySpace, ha passat de ser un projecte entre amics a ser considerat el grup revelació de la música en català. Els secrets del seu so i estil Tot i que sovint se'ls etiqueta com a grup de folk o pop, en Guillem explica que el seu so és una barreja natural de les quatre sensibilitats dels membres del grup. La incorporació d'instruments com el banjo o l'ukelele no va ser una decisió premeditada, sinó fruit de la casualitat i de la voluntat d'experimentar amb els recursos que tenien a l'abast. Sobre el títol i el nom del grup "Els millors professors europeus és un vers que surt a una de les cançons del disc... ens va semblar que aïllat podia funcionar com a títol." L'entrevistat destaca el caràcter circumstancial de moltes de les seves decisions: El nom del grup, Manel, va ser una proposta d'última hora d'un dels membres per complir amb els terminis. El títol del disc prové d'un vers de la cançó Pla Quincanal. Rebutgen l'etiqueta de "revelació" com a quelcom efímer, centrant-se només a fer bones cançons. Un incident abans del concert a Tarragona L'entrevista conclou amb una nota agredolça: el grup ha patit un robatori de material (micròfons, un ordinador i un clarinet) mentre dinaven de camí a Tarragona. Tot i la gravetat de la pèrdua d'instruments, en Guillem manté una actitud positiva i afirma que s'espavilaran per oferir el concert, demostrant la seva professionalitat i bon humor davant l'adversitat.

  • 8'

    POBLES (96) VILANOVA D'ESCORNALBOU

    Benvinguts a Vilanova d'Escornalbou Vilanova d'Escornalbou és un municipi de 500 habitants situat al Baix Camp, al peu de la serra de l'Argentera. El poble destaca per la seva estructura de vilaclosa medieval i la dependència del nucli de l'Arbosset, un indret encara més petit i tranquil. Patrimoni Històric i Arquitectònic La història del municipi està estretament lligada a la Baronia d'Escornalbou. Els punts més rellevants són: El Castell d'Escornalbou: Restaurat per Eduard Toda a principis del segle XX, on destaca l'església romànica i la seva biblioteca. L'Arbosset: Conserva una torre de defensa rodona amb marlets i espilleres. Nucli Urbà: Edificis amb portals dovellats dels segles XVIII i XIX. Gastronomia i Tradició Artesana El municipi manté vius oficis i productes de qualitat sota denominacions reconegudes: Oli d'Oliva: Producció amb Denominació d'Origen Siurana. Forn de llenya: Elaboració artesanal de pa i coques de diverses generacions. Artesania: Tallers actius de ceràmica a mida i treballs artístics en fusta. Cultura i Festes Malgrat ser un poble petit, manté una activitat cultural sorprenent: Cinema tradicional: Única localitat petita que manté programació setmanal cartellera actual. Festes Majors: Sant Agustí (28 d'agost) i Sant Sebastià (20 de gener). Esdeveniments populars: Trobades de gegants, puntaires i certàmens de poetes. "És un poble tranquil on es respira un ambient saludable; estem una mica apartats però a prop de tot arreu." Turisme Actiu L'entorn ofereix vistes privilegiades que abasten des de la plana de Tarragona fins al mar. Es poden realitzar activitats com: Excursions a peu per la muntanya de l'Areny. Rutes a cavall per tot el terme. Visites al Passeig dels Frares i l'ermita de la Roca.

  • 16'

    Santiago Zannou: Cinema, Superació i Conciència Social

    Entrevista amb Santiago Zannou: L'èxit d'el Truco del Manco El director Santiago Zannou reflexiona sobre el seu pas pels Premis Goya, on la seva òpera prima, El truco del manco, va rebre un ampli reconeixement de la crítica i l'acadèmia. Zannou destaca que, més enllà dels guardons, el valor real recau en el reconeixement al treball de cinc anys i en la visibilitat de les històries dels barris humils. La importància de la veritat i l'ofici El director defensa amb fermesa el treball actoral d'en Juan Manuel Montilla 'El Langui', subratllant que no es tracta d'una interpretació d'ell mateix, sinó d'un personatge construït durant anys de preparació. Cinema de barri: Zannou utilitza la seva pròpia experiència vital a Carabanchel per donar veu als "oblidats". El denominador comú: Identifica el dolor i la superació com els elements que uneixen els extraridis de qualsevol ciutat, ja sigui Madrid, Barcelona o Bilbao. Equip tècnic: Reivindica la qualitat del cinema espanyol actual, negant el tòpic de les "españoladas" i demanant el suport del públic. El lema de vida: "A mi no em diguis que no es pot" Zannou explica que el lema de la pel·lícula és la seva pròpia "gasolina" vital. Com a fill d'immigrant en un barri humil, va haver de lluitar contra el pessimisme de l'entorn per esdevenir director. "Si caus 40 vegades, t'has d'aixecar 40 vegades. Si t'aixeques 39, la vegada 40 et quedaràs a terra." Futurs projectes i visió del cinema Actualment, el director treballa en nous projectes centrats en la responsabilitat social: Una història sobre una prostituta gran, centrada en la falta de protecció social i l'estigma. Un projecte sobre el món de les drogues. Inspiració en barris com Singuerlín (Santa Coloma de Gramenet), on veu els "herois del segle XXI" en la gent humil que lluita per la seva dignitat.