Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

217-228 de 447
  • 7'

    Exposició Fotogràfica de Marlene Dietrich a Tarragona

    Homenatge a Marlene Dietrich en el REC09 En el marc del Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC09), s'ha inaugurat a l'Antiga Audiència una exposició fotogràfica excepcional sobre la vida de l'actriu Marlene Dietrich. La mostra, organitzada amb la col·laboració de l'Institut Goethe i el Museu de Cinema de Berlín, commemora també el 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Estructura i Contingut de la Mostra L'exposició no segueix un ordre cronològic estricte, sinó que es divideix en sis grans blocs vitals que exploren la transformació de l'artista. Tot i que consta de 38 imatges, aquestes formen part d'un fons personal de més de 15.000 fotografies que la mateixa Dietrich va donar a Berlín. Infantesa i joventut: Fotos des de 1906 que mostren la gènesi del mite des dels 4 anys. Ruptura i independència: El moment clau de la seva separació matrimonial el 1923, quan decideix emprendre la seva carrera professional en solitari en una època difícil per a les dones. L'etapa de Berlín: Inclou imatges de films icònics com L'Àngel Blau. L'època de Hollywood: La seva transició als Estats Units de la mà del seu mentor, Josef von Sternberg. La Creació d'una Diva Moderna L'exposició subratlla com Dietrich va ser una pionera en la gestió de la seva imatge: "Va ser la primera persona que es va ficar en mans de directors de fotografia per esculpir i treure-li les faccions que volia remarcar." Androgínia i transgressió: Es destaca el seu ús de roba masculina (vestits blancs, corbates i cilindres), trencant els tòpics de gènere dels anys 30. Control de la llum: El pas d'unes fotos familiars convencionals a retrats on la llum s'utilitza com una eina d'artifici i perfecció. Empoderament: L'actriu es definia com la "jefa de la seva vida", adoptant actituds llavors mal vistes com el fet de fumar públicament.

  • 15'

    2009-04-15 MUSEU DEL PORT

    Resum de la Interacció Aquest document recull una sèrie de salutacions cordials expressades de manera sistemàtica i repetitiva al llarg d'un interval de temps definit. L'essència de la comunicació se centra exclusivament en l'ús de la fórmula de cortesia "Bona nit". Punts Clau de la Sessió Consistència absoluta: L'interlocutor manté el mateix missatge durant tota la seqüència. Ritme constant: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'aproximadament 30 segons. Absència de contingut addicional: No es detecten altres temes de conversa ni variacions en el registre lingüístic. Significat i Context L'ús reiterat de la frase suggereix un escenari de comiat prolongat o una prova de canal de comunicació on predomina la cortesia bàsica. "Bona nit" Aquesta cita reflecteix la totalitat del contingut verbal registrat en la transcripció, posant de manifest una voluntat clara de mantenir el contacte social mínim de manera sostinguda.

  • 8'

    Perpinyà i Tarragona: unides per l'alta velocitat

    Connectivitat i identitat catalana al segle XXI El conseller municipal d'afers catalans de Perpinyà, Jaume Roure, explica la visió d'un territori català transfronterer unit per la tecnologia i la història. La idea central és aprofitar l'arribada de l'alta velocitat (TAV) per crear un lobbying de territori que connecti ciutats com Perpinyà, Figueres, Girona, Barcelona i Tarragona. L'Alta Velocitat com a pont Reducció de distàncies: El trajecte entre Perpinyà i Tarragona es preveu que sigui d'uns 75-80 minuts, convertint el viatge en una simple "passejada". Modernitat i benestar: Aquest mitjà s'erigeix com una alternativa segura i ecològica a l'autopista, evitant el perill d'accidents i millorant la qualitat de vida dels ciutadans. Superació del passat: Roure afirma que és hora de deixar enrere el Tractat dels Pirineus per signar un nou acord de voluntat mútua. El desconeixement mutu L'entrevista destaca la paradoxa de la distància cultural malgrat la proximitat geogràfica: Molts ciutadans de la Catalunya Sud desconeixen que el Palau dels Reis de Mallorca es troba a Perpinyà. A la Catalunya Nord, molts ignoren detalls del Parlament de Catalunya o la riquesa romana de Tarragona. Es proposa un repte de tres preguntes mútues per testar el coneixement entre les dues ciutats. Perpinyà: la Fidelíssima Vila "No hi ha un funcionari que tingui una targeta on no s'hagi posat Fidelíssima Vila." El terme prové de la resistència de la ciutat l'any 1475 contra les tropes franceses. Tot i la manca d'ajuda militar de Joan II, la vila va mantenir la seva lleialtat, guanyant-se aquest títol històric que l'Ajuntament ha recuperat per reforçar la seva identitat catalana.

  • 8'

    L'alta velocitat i la identitat catalana a Perpinyà

    Conversa amb Jaume Roure: Connectant la Catalunya Nord i Sud El conseller municipal d'Afers Catalans de Perpinyà, Jaume Roure, reflexiona sobre la importància de les infraestructures i la cultura per estrènyer els laços entre els territoris de parla catalana. La Revolució de l'Alta Velocitat L'eix central de la conversa és el projecte ferroviari de l'alta velocitat, concebut originalment per apropar ciutats com Tarragona, Girona, Figueres, Barcelona i Perpinyà. Reducció de distàncies: S'estima que el trajecte entre Tarragona i Perpinyà serà de només 75-80 minuts, convertint el viatge en una "passejada". Modernitat i Benestar: L'ús del tren es presenta com una alternativa sostenible al vehicle privat, evitant els perills de l'autopista i afavorint el medi ambient. Lobbying de territori: La voluntat és crear un bloc de col·laboració que fomenti el turisme recíproc entre catalans del nord i del sud. El Repte del Desconeixement Mutu Roure destaca la paradoxa que, malgrat la proximitat, existeix un gran desconeixement entre les poblacions: Molts ciutadans del sud ignoren que el Palau dels Reis de Mallorca es troba a Perpinyà. Molts ciutadans de la Catalunya Nord desconeixen detalls del Parlament de Catalunya o de ciutats com Tarragona. El Repte: S'acorda fer una enquesta creuada amb tres preguntes clau per mesurar el coneixement entre els habitants de Tarragona i Perpinyà. Identitat i Simbolisme a Perpinyà Com a responsable d'Afers Catalans, Roure ha treballat per recuperar la visibilitat de la llengua i la història: Bilingüisme: Perpinyà compta amb 6.000 noms de carrers retolats tant en francès com en català. Fidelíssima Vila: Es recupera aquest títol històric que apareix a totes les targetes oficials de l'Ajuntament. "L'idea política, endavant. Tractat dels Pirineus, el posem a l'aigua. Això ha acabat i firmem el nostre." L'Origen de "Fidelíssima Vila" Roure explica que el títol prové del setge de 1475, quan la ciutat va resistir les tropes franceses. Davant la impossibilitat del rei Joan II de prestar ajuda militar, aquest va concedir a Perpinyà el títol permanent de Fidelíssima Vila com a reconeixement a la seva lleialtat.

  • 21'

    Sampler d'amor: Poesia, música i veus reconegudes

    Sampler d'amor: Un projecte de fusió artística El compositor Rudi Nyuti i el productor Domènech Duesa expliquen la gènesi i el procés de creació de Sampler d'amor, una iniciativa que busca apropar la poesia catalana al gran públic mitjançant la combinació de música original i recitacions de personalitats diverses. Selecció d'intèrprets i poemes El treball no ha buscat l'excel·lència acadèmica o la perfecció en la dicció, sinó la naturalitat i la capacitat de transmetre un sentiment autèntic. S'han escollit personatges que, en la seva majoria, no provenen del món de la rapsòdia professional, com ara: Carme Ruscalleda (cuinera) Pasqual Maragall (polític) Eduard Punset (divulgador) Carles Santos (músic) Vicenta N'Dongo (actriu) El procés de composició i gravació "Hem treballat cada poema com si fos una petita pel·lícula." La música s'ha compost pensant específicament en l'intèrpret i el sentit de la poesia. La majoria de col·laboradors van gravar la seva part escoltant la música de fons per deixar-se guiar per l'ambient, obtenint un resultat molt fresc i íntim. Objectius i estètica L'objectiu principal és que la poesia pugui ser "dita" i no només llegida, servint com a porta d'entrada per a persones no habituades a aquest gènere literari. S'ha cuidat especialment el disseny del producte, a càrrec de Carlota Marquina, presentant-lo amb una estètica delicada que recorda la festivitat de Sant Jordi.

  • 7'

    Els Pallaresos: Modernisme de Jujol i tradició

    Descobrint els Pallaresos: Entre la Modernitat i la Tradició Els Pallaresos, un municipi de la comarca del Tarragonès amb poc més de 4.000 habitants, destaca per ser un indret que combina la proximitat a la ciutat de Tarragona amb la tranquil·litat i l'essència d'un poble petit. El Llegat de Josep Maria Jujol L'arquitectura del municipi està profundament marcada per la figura de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol. La seva petjada és visible en diversos edificis emblemàtics: * Casa Bofarull: L'obra més valuosa, famosa per la seva escala interior, la torratxa coronada per un àngel i les pintures de les estacions. * Escoles i Casa del Comú: L'antic ajuntament del poble. * Casa Andreu i la reixa de la Casa Soler. Gastronomia i Vida Local Si hi ha un producte que identifica els Pallaresos és, sens dubte, la seva famosa coca de xocolata. "La del forn del poble és una coca especial, és el més destacat que tenim." Segons l'alcaldessa Anna Maria Ramos, el poble disposa de tots els serveis necessaris (escoles, instituts, supermercats i restaurants com El Paller o Can Boada) sense haver de renunciar al contacte amb la natura, envoltat d'avellaners, vinyes i pins. Festes i Celebracions Populars El calendari festiu és ric i manté vives les tradicions: * Festes Majors: Sant Sebastià (gener) i Sant Salvador (agost). * Festa de Sant Isidre: Destaca pel repartiment del pa de Sant Isidre, un pa enorme que es comparteix en germanor a la Font de la Mina. * Trobada Gigantera: Una celebració que ja té 5 anys d'història amb els gegants locals, el Valor i la Tiana. Els Pallaresos es presenta com un balcó verd a tocar de Tarragona, ideal tant per viure-hi com per fer-hi una escapada cultural i gastronòmica.

  • 9'

    Móra d'Ebre: Patrimoni, riu i tradició a la Ribera

    Móra d'Ebre: Una joia entre la història i l'Ebre Situada a la comarca de la Ribera d'Ebre, aquesta població de prop de 6.000 habitants ofereix una combinació única de patrimoni històric i entorns naturals privilegiats. La vila es divideix entre un teixit urbà modern equipat amb tots els serveis i un nucli antic que transporta el visitant a l'època medieval i islàmica. Patrimoni Històric i Arquitectònic El Castell de Móra: D'origen islàmic, és el principal reclam turístic. Ofereix unes vistes panoràmiques excepcionals i actualment s'està rehabilitant una torre fusellera per allotjar un museu sobre les Guerres Carlines. Restes Medievals: Encara es conserven les muralles exteriors, dues torres i l'església prioral a la plaça de Baix. Art i Ermites: Destaquen les obres de l'escultor local Joan Segur i l'ermita romànica de Santa Magdalena de Dalt, vinculada a l'Ordre del Temple. Entorn Natural i Memòria El Riu Ebre: L'eix vertebrador de la vila amb l'emblemàtic Pont de les Arcades. Espais com l'Aubadera o l'Illa de Sobarrec són ideals per gaudir del bosc de ribera. Espais de la Batalla de l'Ebre: L'entorn conserva trinxeres i nius de metralladores, testimonis muts de la Guerra Civil. Geologia: El paratge de Sant Jeroni acull un important jaciment de fòssils. Cultura, Gastronomia i Turisme Plat Estrella: La Clotxa, un pa buidat i farcit de tomàquets, ceba escalivada i sardines de casco, amb un bon raig d'oli local. Fires i Festes: Móra Morisca: Festa de les tres cultures (juliol). Fira del Llibre i l'Autor Ebrenc: Referent literari regional. Curses de muletes: Rebaixes tradicionals al riu durant la Festa Major (agost). Fira del Caçador: Un dels certàmens més importants de l'estat en el seu sector. "Móra d'Ebre ofereix unes visites pel riu que són molt interessants per gaudir de la natura... venir aquí és com venir a casa."

  • 15'

    2009-04-08 UM MONES CONDE

    Tradició i qualitat a la Pastisseria Conde En aquesta entrevista a la Pastisseria Conde de Tarragona (carrer Comte de Rius, 5), el seu responsable, Josep González, explica el procés d'elaboració de les mones de Pasqua. Malgrat els contexts de crisi, la tradició es manté viva gràcies als padrins que no volen fallar als seus nets. Tipologies i personalització L'establiment destaca per oferir un producte totalment a mida, adaptant-se a les preferències de cada client: Mides: Des de mones individuals de mig quilo per a parelles fins a peces grans de 3 quilos. Varietats: La més tradicional és la de gemmes amb fruita, però també s'elaboren de mantega, nata, crema cremada, maduixa o xocolata. Mones d'ous: Es recupera la tradició de la mona amb ous durs (fins a 15 ous per a grans grups). L'art de la xocolata artesana González subratlla la diferència entre la xocolata industrial i l'artesanal. Totes les figures es fan al seu obrador amb matèries primeres de primeríssima qualitat: "La xocolata no té altre secret que un bon cacau, una bona mantega de cacau i poc sucre." Enguany, les figures estrella han estat la Hello Kitty i els jugadors del FC Barcelona (Messi, Puyol), en unes creacions que el pastisser defineix pràcticament com una feina d'arquitectura pel seu complex muntatge. El futur de l'ofici El pastisser expressa la seva preocupació per la manca d'aprenents. L'ofici és molt sacrificat, ja que requereix treballar intensament durant els dies festius, fet que allunya les noves generacions de la professió de mestre pastisser.

  • 1'

    Estructures per a la Renovació i Autogestió de l'Entitat

    Renovació i Continuïtat Institucional L'objectiu principal plantejat és dur a terme una posada al dia profunda de l'entitat, fugint de la inèrcia de fer les coses simplement perquè "sempre s'han fet així". S'ha posat un focus especial en la creació d'una mirada de renovació que permeti a l'organització adaptar-se als nous temps. Eixos Clau del Projecte: Estructures d'autogestió: Crear els mecanismes necessaris perquè la participació sigui més efectiva i autònoma. Equip de direcció ampli: S'ha consolidat un grup d'unes 10 o 11 persones, una xifra significativa que busca repartir la responsabilitat i generar noves idees. Formació de relleus: La fita és que, en un termini de dos o tres anys, sorgeixi un nucli de gent preparada no només per dirigir, sinó per mantenir una actitud proactiva. Filosofia de Treball: Es busca trencar amb el mimetisme del passat i evitar que el futur de l'organització depengui estrictament d'individualismes. "Que l'autogestió no consistís en basar-se perquè s'ha fet sempre així, sinó mirar que quedi una petita estructura que intenti la renovació constant." En definitiva, es tracta de fomentar una mirada crítica i de posada al dia constant que garanteixi la supervivència i rellevància de la institució a llarg termini.

  • 1'

    L'essència del teatre itinerant i l'ús de la llum

    Preservació del Teatre Itinerant L'objectiu principal d'aquesta iniciativa ha estat mantenir la puresa del teatre itinerant original, tot i introduir-hi petits canvis estratègics. Aquestes modificacions s'han realitzat principalment per garantir la coherència narrativa i potenciar l'efectivitat dramàtica de les representacions. L'ambientació històrica i lumínica Es busca una immersió total de l'espectador en l'atmosfera de fa tres o quatre segles mitjançant tècniques visuals específiques: Ús de filtres: S'apliquen filtres molt densos a l'enllumenat públic per simular el passat. Llum de torxes: La voluntat és que l'escena s'il·lumini principalment amb torxes per recrear l'experiència visual d'època. Seguretat: Malgrat el rigor històric, es mantenen mesures de seguretat que s'aniran optimitzant en el futur. El paper de les ombres En les representacions de Setmana Santa, l'aspecte visual transcendeix la simple il·luminació: "En els professors de Setmana Santa, les ombres són importantíssimes. Són quasi un personatge teatral." L'efecte òptic resultant no només busca l'estètica, sinó que converteix les ombres en un element actiu de la narrativa, dotant l'obra d'una dimensió gairebé espiritual i històricament fidel.

  • 22'

    Salut i prevenció: Els tendons i la tendinitis

    Guia sobre la salut dels tendons En aquesta sessió amb el fisioterapeuta Felip Caudet, s'explora en profunditat la natura dels tendons, sovint confosos amb els músculs, i com la seva estructura única condiciona la seva cura i recuperació. Què són els tendons? Els tendons són estructures dures i resistents situades als extrems dels músculs. La seva funció principal és unir el múscul a l'os, servint de "ganxos" que permeten transmetre la força per moure les articulacions. A diferència del múscul, el tendó té un color blanquinós perquè està poc regat de sang, fet que explica per què les seves lesions costen tant de curar. Lesions i causes comunes La patologia més freqüent és la tendinitis (inflamació del tendó). Les causes principals inclouen: * Feines repetitives: Moviments constants en cadenes de muntatge o l'ús intensiu del ratolí de l'ordinador. * Sobreesforços: Grans càrregues puntuals que poden provocar microtraumatismes o estrips. * Traumatismes: Cops directes sobre l'estructura tendinosa. * Artrosi: El creixement ossi irregular pot fregar i irritar el tendó (molt comú a l'espatlla). Símptomes i diagnòstic El símptoma principal és un dolor punxant que, tot i començar en un punt concret, pot acabar escampant-se i provocant rigidesa muscular protectora. "La tendinitis arriba a produir un dolor tan gran que ens impedeix fer força, com ara agafar una gerra d'aigua." Tractaments i remeis naturals Per tractar la inflamació, es recomanen diverses vies: 1. Fisioteràpia i Acupuntura: Essencials per estimular la circulació local en una zona on arriba poca sang i per netejar els líquids inflamatoris. 2. Fred local: Aplicar glaçons o aigua freda en el moment de màxim dolor. 3. Argila: L'ús saps de fangs (argila vermella o verda) de forma diària és un potent antiinflamatori natural. 4. Fitoteràpia: Es destaca l'ús de l'àrnica (com l'Atrosan Gel) per les seves propietats calmants de l'articulació.

  • 10'

    Supervivència a l'Holocaust: L'exposició de Jaime Bándor

    Inauguració d'una exposició històrica L'emissora connecta amb una unitat mòbil al Tinglado 1 del Moll de Costa a Tarragona, on s'inaugura una exposició dedicada a l'Holocaust. El protagonista de l'acte és Jaime Bándor, un doctor en filosofia i lletres i supervivent que va viure els horrors de la persecució nazi en la seva pròpia pell quan era un nen. Relat de supervivència a Budapest Jaime Bándor explica la seva experiència durant la Segona Guerra Mundial: Origen: Nascut a Viena, la seva família es va traslladar a Budapest fugint de la discriminació a Àustria l'any 1939. Ocupació nazi: L'any 1944, amb l'arribada de l'exèrcit alemany a Hongria, van començar les deportacions massives (més de 400.000 persones a Auschwitz en set setmanes). Salvació diplomàtica: La seva vida, la de la seva mare i la del seu germà es van salvar gràcies a l'actuació d'Ángel Sanz Briz, el diplomàtic espanyol conegut com l'"Àngel de Budapest". "Vivíem 51 persones en un pis de dues habitacions i mitja... la fam, la brutícia, els polls, els bombardejos... ens van salvar la vida perquè no fóssim deportats." L'heroisme dels diplomàtics L'exposició ret homenatge a nou diplomàtics que, sovint per iniciativa pròpia i sense ordres explícites dels seus governs, van emetre certificats de protecció per a jueus. Bándor destaca que durant el franquisme l'Holocaust era un tema tabú i que el reconeixement d'aquestes figures ha arribat massa tard, tot i que ara s'està fent una tasca de pedagogia històrica necessària. Cultura i memòria Com a activista cultural, Bándor ha publicat diversos llibres de poesia, com Cosas que no entiendo (2005), buscant un llenguatge clar que arribi a la gent per transmetre la realitat viscuda i evitar l'oblit.