Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

217-228 de 1314
  • 15'

    L'exposició de la Fundació Ictus a Tarragona

    Conscienciació i prevenció de l'ictus La unitat mòbil es desplaça a la plaça Verdaguer de Tarragona per visitar una exposició interactiva organitzada per la Fundació Ictus. L'objectiu principal de la mostra és democratitzar el coneixement sobre aquesta malaltia, sovint coneguda popularment com embòlia, feridura o vessament cerebral. Estructura de l'exposició L'espai està dissenyat de forma pedagògica i es divideix en diversos àmbits clau: El cervell: Es destaca la importància de cuidar-lo al mateix nivell que el cor, mostrant mitjançant jocs quines àrees s'activen amb les accions quotidianes. Què és l'ictus?: S'explica com una alteració brusca de la circulació sanguínia cerebral. A Catalunya, provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris anuals. Símptomes i acció (Mètode RÀPID): És l'apartat més crucial per salvar vides. Prevenció i salut: Infermeres realitzen proves de pressió arterial i risc vascular, recordant que la dieta mediterrània, l'exercici i no fumar són vitals. El mètode RÀPID L'exposició ensenya a identificar un ictus mitjançant l'acrònim RÀPID: Rigui: Comprovar si la boca es torça. Aixequi els braços: Mirar si hi ha paràlisi en mig cos. Parli: Detectar dificultats en la parla o comprensió. Ictus: Identificar que s'està patint la malaltia. Depressa: Marxar immediatament a l'hospital (el marge d'actuació eficaç és de 4,5 hores). "Amb tres simples accions podem salvar una vida."

  • 11'

    Jornades de Menjadors Escolars Ecològics a Tarragona

    Resum de les Jornades "Aprendre a menjar, Aprendre a viure" L'entrevista a Tarragona Ràdio amb en Gonzal Barrios, biòleg de l'ONG Entre Pobles, detalla la celebració d'unes jornades dedicades a la transformació de l'alimentació escolar cap a un model agroecològic i de proximitat. Conceptes Clau de les Jornades Agricultura Ecològica vs. Industrial: Es contraposa el model industrial (llargues distàncies, químics de síntesi, pèrdua de varietats autòctones) amb l'ecològic, que busca la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Sobirania Alimentària: S'introdueix aquest concepte com el dret i obligació d'un país d'alimentar primer la seva població amb recursos propis per evitar la vulnerabilitat davant l'especulació financera internacional. Funció Didàctica: Els menjadors escolars no només han de nodrir, sinó servir com a eina educativa per a alumnes, mestres i famílies sobre les bondats dels productes de proximitat. Reptes i Dinàmiques Vulnerabilitat i Especulació: Barrios denuncia que els aliments sovint van on hi ha diners i no on hi ha necessitat, posant l'exemple de la desnutrició en països exportadors com l'Argentina. Proximitat i Costos: Es qüestiona que el sistema actual prioritza productes de zones llunyanes (com Almeria) tot i tenir terres fèrtils a prop (Maresme o València), enriquint els intermediaris en lloc dels pagesos. "Un país que no és capaç de produir els seus aliments és un país tremendament vulnerable que depèn de l'especulació dels aliments." Les jornades inclouen tallers, ponències i un dinar amb productes locals per fomentar xarxes entre productors i consumidors a l'escola Pau del Clos.

  • 23'

    Tarragona: 10 anys de Patrimoni Mundial UNESCO

    Balanç d'una dècada de Patrimoni Mundial En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Jordi Rovira, secretari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, reflexiona sobre el desè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Tot i reconèixer que s'han fet intervencions, Rovira manté un esperit crític respecte a la gestió global del llegat romà. Punts clau de la valoració • La declaració va ser un estímul extern per creure en el potencial del jaciment arqueològic de primer ordre que té la ciutat. • S'han realitzat tasques de manteniment i millores puntuals en indrets com l'Amfiteatre, l'Aqüeducte de les Ferreres i el Teatre Romà (tot i que en aquest últim cas, amb tres dècades de retard). • Es troba a faltar un pla estratègic clar i una major intensitat en les fites marcades per les administracions. Grans reptes i mancances "No s'ha fet amb tota aquella il·lusió i amb tota aquella intensitat que s'hauria d'haver fet. Ha faltat marcar-se un pla estratègic i unes fites altes." • La Muralla: És una de les grans preocupacions pel seu estat delicat en zones com el Portal de Sant Antoni. • La Necròpolis Paleocristiana: Es qualifica d'"inacceptable" que un dels millors jaciments funeraris d'Europa porti gairebé 20 anys tancat al públic. • Tabacalera: Es proposa com la gran oportunitat per crear un Gran Museu Arqueològic que actuï com el "Guggenheim de Tarragona", tot i que es critica la lentitud de les administracions. Propostes de futur • Creació d'un pla arqueològic municipal que doni autonomia a l'Ajuntament per agilitzar tràmits d'obres i protecció. • Unificació de les administracions (Estat, Generalitat i Ajuntament) en un ens únic de gestió per evitar la descoordinació actual. • Millora de les infraestructures turístiques, com per exemple la creació d'aparcaments per a autocars, per estar a l'alçada de la projecció exterior de la ciutat.

  • 8'

    Història i recuperació del Cant de la Sibilla a Tarragona

    Història i tradició del Cant de la Sibilla El Cant de la Sibilla és una peça clau del patrimoni religiós i cultural català. Manel Fuentes, arxiver de la Catedral de Tarragona, explica que hi ha evidències documentals d'aquesta representació a la ciutat des de fa almenys cinc segles. Entre les fonts històriques destaquen un breviari de 1484 i un manuscrit llatí del segle XIV conservat a l'arxiu diocesà. Elements característics i simbolisme Teatralització: L'obra servia per apropar la litúrgia al poble, especialment durant els maitines de Nadal, barrejant el text amb elements dramàtics. L'espasa: Representa el judici final i fa referència a l'àngel que va expulsar Adam i Eva del Paradís. Simbolitza el trencament del pla diví, però també la possibilitat de retorn a través del naixement de Jesús. Llengua vulgar: Tot i que l'original era en llatí, la seva evolució cap al català va ser fonamental per a la seva popularitat i pervivència. El llegat i la proposta de recuperació "Si treiem la Sibilla, la gent deixarà d'assistir a l'ofici." Aquesta frase històrica de diversos canonges durant la reforma de Trento demostra l'arrelament popular del cant. A Tarragona, la tradició es va mantenir fins a la mort de l'arquebisbe Joan Vic i Manrique el 1604. Actualment, arran del reconeixement de la UNESCO a Mallorca, es planteja la recuperació d'aquesta tradició a la Catedral de Tarragona un cop finalitzin les obres de restauració.

  • 11'

    Entrevista a Joaquim Biendicho: Èxit i Trajectòria Literària

    Trajectòria Literària de Joaquim Biendicho L'escriptor tarragoní i professor d'història, Joaquim Biendicho, ha consolidat la seva carrera amb un inici fulgurant: dues novel·les publicades i dos premis literaris d'envergadura. En aquesta entrevista, l'autor reflexiona sobre el seu procés creatiu, l'etiquetatge dels gèneres i la naturalesa dels seus personatges. Dues Obres, Dos Guardons 1937: La seva primera incursió seriosa en l'escriptura. Va guanyar el Premi Pere Calders de literatura catalana (2008). Tot i l'any que li dona títol, Biendicho insisteix que no és una novel·la històrica, sinó un relat sobre la lluita per la supervivència de famílies de pagesos en un entorn hostil. Els embolics dels Hoover: Guardonada amb el Premi Ciutat d'Alzira. Una obra que l'autor defineix com a divertida i planera, escrita amb un estil dinàmic i allunyat de les descripcions denses. Estil i Processos Creatius L'autor destaca un canvi significatiu en la tècnica narrativa d'una obra a l'altra: Tècnica narrativa: Si a 1937 feia servir la tercera persona descriptiva, a Els embolics dels Hoover ha optat pel repte de la primera persona, utilitzant quatre veus diferents per oferir diversos punts de vista. L'argument com a pretext: Biendicho prefereix centrar-se en les situacions i la psicologia dels personatges més que en una trama complexa. Considera que l'argument sovint és només una excusa per explorar la realitat. Personatges i Temàtiques "El senyor Hoover és tot un personatge; a la novel·la, pràcticament tots els personatges treballen per a ell." L'autor confessa que el seu personatge preferit és el Sr. Hoover, un home excèntric i ric que protagonitza monòlegs constants. L'obra també és, en part, un llibre de viatges que recorre ciutats com Nàpols, Roma, Venècia i Marràqueix, vistes sempre a través de la percepció subjectiva dels protagonistes. Futur i Aprenentatge L'escriptor subratlla que el seu aprenentatge ha estat totalment autodidacte, basat en la lectura constant i la pràctica solitària. Tot i tenir noves idees en marxa, planteja prendre's un temps de descans després de quatre anys d'intensa dedicació a l'escriptura.

  • 13'

    Setmana de la Ciència al Campus Catalunya de la URV

    La Ciència surt al carrer a Tarragona L'episodi connecta en directe amb el Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on s'ha instal·lat una gran carpa amb motiu de la Setmana de la Ciència. L'objectiu és apropar la investigació a la societat de manera divulgativa i interactiva. Activitats i Investigació Universitària Amb una trentena d'estands i unes 140 activitats programades, la fira mostra la recerca de gairebé tots els departaments de la universitat: Tractament d'aigües: Demostracions sobre la coagulació-floculació per netejar aigües residuals. Sostenibilitat: Eines per calcular l'emissió de CO2 en la compra quotidiana segons l'origen dels productes. Robòtica aplicada: Robots programats per estudiants d'enginyeria que utilitzen intel·ligència artificial i sensors d'ultrastons. Química i Polímers: Experiments pràctics realitzats per l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ). "S'intenta fer arribar la ciència de la manera més popular possible a la gent." Impacte i Memòria L'esdeveniment està especialment encarat a estudiants de 4t d'ESO que han de decidir el seu futur acadèmic. A més, enguany es ret un homenatge especial al cineasta Luis García Berlanga, traspassat recentment, qui va ser padrí de l'aula de cinema de la URV, mitjançant la projecció de les seves obres més emblemàtiques.

  • 16'

    El Romesco de Tarragona: Història, Tècniques i Receptes

    El Romesco: L'essència Gastronòmica de Tarragona En el marc de les primeres jornades del romesco, el xef David Solé Torné, del restaurant Barquet, ens submergeix en l'univers d'aquesta salsa emblemàtica. El romesco no és només un condiment, sinó una part fonamental de la identitat culinària de la costa tarragonina, amb una versatilitat que el fa apte per a tota mena de plats. Fonaments i Ingredients Tot i que es diu que hi ha "tants romescos com persones que el fan", Solé estableix uns ingredients essencials que no poden faltar: * Fruita seca: Principalment avellanes i ametlles del Camp de Tarragona. * Pebrot sec: Específic per al romesco (diferent de la nyora). * Pa: Utilitzat per donar textura i espessir. * Alls: Un clàssic de la base mediterrània. * Opcionals: Tomàquet, vi blanc, vinagre o fins i tot conyac segons el gust personal. Origen Mariner i Evolució Històrica L'expert explica que el romesco neix a les barques de pesca. Els pescadors, que passaven dies a alta mar, necessitaven ingredients que aguantessin bé sense refrigeració. "Amb aquells ingredients ells van fer el romesco i tot el ventall de sucs i suquets que neixen a les barques." Històricament, l'ús de la barreja d'ingredients (romiscal) es remunta a l'època romana i mosàrab, tot i que la recepta tal com la coneixem avui es consolida cap al 1800 amb la incorporació de productes com el pebrot i el tomàquet. Aplicacions a la Cuina Moderna Actualment, el romesco ha passat de les cases dels pescadors del Serrallo a les cartes dels millors restaurants. Solé destaca: * Peixos forts: Tradicionalment acompanya el rap, el pop, la sèpia o la rajada. * Noves tendències: S'utilitza en amanides, truites amb suc i fins i tot en la cuina d'autor de manera deconstruïda. * Dieta Mediterrània: La seva recent elecció com a Patrimoni de la Humanitat reforça la importància de promocionar aquest producte localament i internacionalment.

  • 23'

    Els castells, Patrimoni de la Humanitat

    Reconeixement Internacional de la UNESCO L'episodi analitza la històrica declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO a Nairobi. Aquest segell de qualitat no només suposa un orgull per al col·lectiu, sinó que esdevé una eina clau per a la projecció exterior de Catalunya. Impacte en el Món Casteller i la Societat • Reconeixement intern: El segell pot ajudar a fer que determinats sectors de la societat catalana i de l'estat valorin més seriosament aquesta pràctica. • Finançament i recursos: Es planteja la necessitat d'una aposta més ferma de les administracions i del sector privat per dotar les colles i les actuacions de millors recursos. • Internacionalització: A diferència de projectes a Xile o la Xina (sovint amb finalitats socials o d'empresa), la declaració situa els castells com un element identificatiu de la cultura catalana al món, a l'alçada de la barretina o el Barça. Els Valors del Fet Casteller El reconeixement no es basa només en l'estètica o la plasticitat, sinó en els valors humans i socials que representen: • Solidaritat i complicitat extrema entre els membres. • Integració: espais on tothom, independentment d'edat, sexe, origen o professió, té un paper fonamental. • Treball col·lectiu: l'èxit és de la colla, mai individual. "Això no és un punt i final, sinó un punt d'inici per esdevenir un element identificatiu de la cultura catalana." El Paper de Tarragona i el Futur Tarragona es reivindica com la capital del món casteller gràcies al Concurs de Castells, element dinamitzador indispensable. Els interlocutors coincideixen que la distinció ha de servir per atraure més joventut a les colles i garantir el relleu generacional a partir de la temporada 2011.

  • 1h 52min

    2010-11-16 DEBAT ELECTORAL

    Balanç de la Legislatura i Acció de Govern L'episodi comença amb una anàlisi del mandat que s'acaba, on els partits del govern (PSC, ERC i ICV-EUiA) defensen la seva gestió mentre l'oposició (CiU i PP) la critica durament. Punts Clau del Govern Tripartit • Inversions al territori: Xavier Sabaté (PSC) destaca el creixement de Tarragona, la millora del Port i la transformació industrial i educativa. • Estructures d'estat i benestar: Sergi de los Ríos (ERC) emfatitza el desplegament de la Llei de la Dependència i el reequilibri territorial que ha triplicat els recursos als petits municipis. • Sostenibilitat i justícia social: Hortènsia Grau (ICV-EUiA) posa en valor la Llei de Barris i el gir cap a una nova cultura de l'aigua. Crítiques de l'Oposició • Desequilibri territorial: Josep Poblet (CiU) sosté que el 67% de la inversió s'ha concentrat a l'àrea metropolitana, oblidant el Camp de Tarragona i l'Ebre. • Crisi Econòmica: Rafael Luna (PP) denuncia el tancament d'empreses i l'augment dramàtic de l'atur a la província. Propostes de Futur i Recuperació Econòmica En el segon bloc, els candidats exposen els seus plans per treure Catalunya de la crisi econòmica. • Activació empresarial: CiU aposta per recuperar la confiança i simplificar l'administració, eliminant el greix burocràtic. • Ocupació neta: El PSC promet la creació de 20.000 llocs de treball mitjançant la logística i l'economia verda. • Sobirania i Concert Econòmic: ERC condiciona qualsevol pacte al concert econòmic i a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. • Fiscalitat Verda: ICV-EUiA proposa que "qui contamina paga" i una lluita ferma contra el frau fiscal per finançar els serveis públics. Debat Territorial: Infraestructures i Model de País Es discuteixen temes crítics per a la demarcació de Tarragona: El Cementiri Nuclear (MTC) "No volem que el magatzem de residus nuclears estigui a Catalunya perquè ja som el territori més nuclearitzat." Hi ha un consens majoritari contra la instal·lació d'un magatzem centralitzat a Ascó, tot i que el PP recorda les oportunitats tecnològiques que podria haver generat. Vegueries i Capitalitat Es debat la Llei de Vegueries i la capitalitat de Tarragona. Mentre els partits de govern defensen la vegueria com a via per superar la província espanyola, l'oposició la veu com un invent que augmenta la despesa pública sense resoldre el finançament local.

  • 8'

    2010-11-10 INFO UNESCO

    Reconeixement històric de la UNESCO L'entrevista celebra que la UNESCO ha designat els castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en la reunió celebrada a Nairobi (Kenya). Anna Guaix, representant de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, descriu l'emoció viscuda al Palau de Congressos de Tarragona en el moment de la confirmació oficial. Camí cap a la proclamació La fita és el resultat d'un procés que va començar l'any 2007 i que ha superat diverses etapes clau: * 2008: Suport unànime del Parlament de Catalunya. * 2009: Presentació de la candidatura a la seu de la UNESCO a París. * 2010: Aprovació final a Nairobi. Els valors del món casteller L'entrevistada destaca que el reconeixement no només es deu a l'espectacularitat de les construccions, sinó als valors universals que representa: * Inclusió absoluta: No hi ha distinció de sexe, edat ni procedència; tothom té un lloc a la pinya o al tronc. * Treball en equip: Es prioritza l'èxit col·lectiu i la cooperació per sobre de l'individualisme. * Amateurisme: El compromís desinteressat de milers de persones. "És la culminació de tota una tasca... un reconeixement que fa que la gent s'ho miri d'una altra manera i ens obre unes portes importantíssimes a nivell mundial." Futur i celebracions L'activitat es troba en un moment de màxima vitalitat, amb una seixantena de colles i un creixement constant entre el jovent. Per celebrar la distinció, s'ha programat una gran festa a l'antiga fàbrica Damm de Barcelona i es valora la col·locació d'una placa commemorativa a Tarragona.

  • 18'

    Presentació i apadrinament de les corals municipals de gent gran

    Apadrinament de la Coral Mixta i la Coral Femenina de Tarragona L'episodi detalla l'acte institucional que tindrà lloc el dijous 18 de novembre al Teatre Metropol. Es tracta d'una fita important per al Consell Municipal de la Gent Gran, ja que es presenten oficialment les dues formacions corals de la ciutat. Origen i context del projecte El projecte va néixer l'abril de l'any anterior amb la voluntat de l'Ajuntament de Tarragona de donar un salt de qualitat a les corals de gent gran. A Tarragona hi ha una gran tradició coral, amb més de 10 formacions específiques per a gent gran. La finalitat no és substituir les corals de barri, sinó crear un estàndard de ciutat que aglutini veus de tots els punts de Tarragona sense que els cantaires hagin d'abandonar el seu grup d'origen. Estructura i funcionament de les corals A sota la direcció de David Molina, s'han consolidat dos grups diferenciats: * Coral Mixta (o del Consell): Compta amb 35 cantaires i se centra en un repertori tradicional català. * Coral Femenina (Coral Magenta): Formada per 20 dones, amb un repertori més dinàmic que inclou música africana i cançons modernes adaptades. * El nom de Magenta prové del color corporatiu de l'Ajuntament, que també és el color que llueixen en la seva indumentària (brusies i corbates). L'acte al Teatre Metropol L'acte d'apadrinament té un simbolisme especial gràcies a les corals convidades: "Cap millor que una coral que feia 150 anys [L'Àncora] per acollir una que acabava de néixer." Entrada gratuïta amb invitació fins a completar les 520 places de l'aforament. Participació de la coral de l'Extensió Universitària de Barcelona, fomentant l'intercanvi cultural entre ciutats. L'acte serveix per consolidar una formació que estarà disponible per als actes oficials de la ciutat.

  • 14'

    Debat electoral del Col·legi de Periodistes a Tarragona

    Detalls del Debat Electoral a Tarragona L'entrevista amb Ignasi Soler, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, desgrana l'organització del debat electoral amb els caps de llista per a les eleccions al Parlament. L'esdeveniment tindrà lloc aquesta tarda al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Estructura i Temàtiques del Debat El debat s'ha dissenyat per ser dinàmic i útil per als mitjans de comunicació, amb una durada prevista d'entre 60 i 105 minuts. L'estructura es divideix en tres blocs principals: Balanç de la legislatura: Anàlisi dels darrers quatre anys tant des del govern com des de l'oposició. Propostes de futur: Presentació d'alternatives i estratègies per als propers quatre anys. Interpel·lació periodística: Preguntes directes formulades per periodistes sobre temes que sovint queden fora dels programes electorals oficials. Temes Territorials en Clau Tarragonina Soler destaca que, tot i ser unes eleccions nacionals, els candidats han de respondre per la seva demarcació. Un dels punts de fricció serà la configuració territorial, l'àrea metropolitana de Tarragona i la gestió de les vegueries després de les sentències del Tribunal Constitucional. La Polèmica dels Blocs Electorals L'entrevista també aborda la crítica històrica del Col·legi Professional contra els blocs electorals. Segons Soler, aquest sistema de cronometratge és un "absurd" que no s'ajusta a la realitat de la societat mediàtica actual i que allunya la política de la ciutadania. "Els periodistes són els que millor saben la seva feina; intentar cronometrar el temps de cadascú és una fórmula que no funciona."