Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

1021-1032 de 1314
  • 9'

    Concert solidari amb Haití i Setmana Cultural del Conservatori

    Música per a la solidaritat: Concert per a Haití El Conservatori de Música de la Diputació organitza avui una jornada musical solidària amb l'objectiu de recaptar fons per a la catàstrofe d'Haití. Aquesta iniciativa neix de la forta implicació personal de la comunitat educativa, incloent-hi professors amb vincles directes amb el país. Estructura de l'esdeveniment L'acte es divideix en dues parts diferenciades a l'Auditori de Caixa Tarragona: A les 18:00h: Actuació de les agrupacions de l'escola, integrada pels alumnes més joves (a partir d'11 anys). El programa inclou conjunts de guitarres, orquestra elemental i banda. A les 19:30h: Concert de les agrupacions de grau professional. Són formacions més avançades que interpretaran peces de major complexitat tècnica, incloent-hi un piano solista, l'orquestra simfònica i grups de percussió i metall. Informació i sensibilització L'esdeveniment no serà exclusivament musical. Es comptarà amb la presència de la traumatòloga Maite Lucena, qui oferirà el seu testimoni directe de la situació actual a Haití mitjançant una presentació visual per situar els assistents sobre la destinació dels ajuts. Detalls de la Setmana Cultural A partir del dia 23, el centre celebra la seva Setmana Cultural, adaptada al context econòmic actual però mantenint una oferta variada: Tallers innovadors: S'oferiran tallers de maquillatge (vinculat al muntatge d'òpera de l'aula de cant), vestuari i interpretació. Concerts de gran nivell: Destaquen les audicions per a les beques d'Ibercaja, amb joves músics d'alt rendiment fins als 25 anys. Instruments protagonistes: Es podran sentir instruments poc habituals com a solistes, com la tuba. "Hem volgut que hi participi tothom: alumnes, professors i personal, amb un programa lleuger i atractiu per al gran públic."

  • 21'

    Presentació de la Taula del Tercer Sector a Tarragona

    El Tercer Sector Social s'expandeix a Tarragona L'episodi recull l'entrevista a Jaume Soler, president de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer, i a Àngels Guiteres, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. La conversa gira entorn de la presentació oficial d'aquesta organització a la ciutat de Tarragona, un fet històric atès que habitualment aquestes activitats s'havien concentrat a l'àrea metropolitana de Barcelona. Magnitud i impacte del sector Durant l'entrevista es posen sobre la taula dades clau que demostren la força d'aquest teixit social a Catalunya: Agrupa més de 7.500 entitats i 27 federacions. Representa aproximadament el 2,8% - 3% del PIB català. Compta amb més de 100.000 professionals contractats i uns 245.000 voluntaris. Atén més d'1,7 milions de persones beneficiàries. Reivindicacions i reptes polítics Àngels Guiteres detalla les gestions realitzades amb les administracions públiques per garantir el benestar social en un context de crisi: Interlocució directa: La voluntat de ser considerats un agent social de primer ordre davant la Generalitat i el Govern Central. Finançament: La preocupació per l'augment de l'IVA i la reivindicació d'un criteri clar de retorn del 0,7% de l'IRPF per a polítiques socials a Catalunya. Llei de la Dependència: La necessitat d'agilitzar els recursos per evitar que les ajudes quedin aturades. "El millor patrimoni que té la Taula és la qualitat humana dels seus professionals i de la gent que es mou al voltant d'ella." Objectius de la jornada L'acte a la Universitat Rovira i Virgili busca descentralitzar el coneixement del sector i apropar-lo a la ciutadania de fora de Barcelona. Es pretén visibilitzar el valor afegit que aporten les entitats en la prestació de serveis públics i fomentar la inclusió social a tot el territori.

  • 3'

    Conferència de Josep Anton Burgasé al Fòrum Europa

    Crònica de la conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya El programa connecta amb la periodista Teresa Ortega, qui ha seguit des de Barcelona la conferència de Josep Anton Burgasé, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona. L'acte s'ha celebrat en el marc del prestigiós Fòrum Europa Tribuna Catalunya davant d'una audiència d'uns 150 assistents, incloent-hi empresaris i representants de l'administració. Temes clau de la ponència Burgasé ha realitzat un repàs exhaustiu de la institució portuària, centrant-se en diversos eixos temporals i estratègics: Perspectiva històrica: Referència als orígens romans com a punt clau de connexió de la ciutat amb el mar. Situació econòmica: Balanç de les xifres del 2009 i previsions per a l'any 2010, marcades pel context de crisi econòmica. Projectes de futur: S'han destacat les noves infraestructures i, especialment, el projecte de la terminal de passatgers. Promoció exterior: L'objectiu principal ha estat projectar la marca del Port de Tarragona i posar en relleu les seves virtuts davant el teixit empresarial català. Format de l'esdeveniment L'acte ha seguit una estructura molt organitzada i puntual: Exposició inicial: Una conferència de poc menys d'una hora. Debat participatiu: Un torn de preguntes de 20 minuts on el president ha respost a les qüestions plantejades prèviament per escrit pels assistents. "Ha intentat vendre la marca del port de Tarragona i explicar-ne les virtuts davant el teixit empresarial i l'administració." Finalment, s'anuncia que els continguts i les declaracions protagonistes s'ampliaran a l'informatiu Tarragona Actualitat de l'emissora.

  • 12'

    Digitalització de l'Arxiu Tarradellas a Poblet

    La preservació digital del fons Tarradellas i el Monestir de Poblet S'ha formalitzat un acord estratègic entre la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Diputació de Tarragona i el Monestir de Poblet per a la digitalització íntegra de l'arxiu històric del president Josep Tarradellas. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració d'empreses tecnològiques clau com Sun Microsystems i 4TIC. Detalls tècnics i abast del projecte El procés de modernització és d'una magnitud considerable i inclou: * La digitalització de dos milions de pàgines de documents. * El tractament de 36.000 fotografies d'alt valor històric sobre la República i la Guerra Civil. * Un sistema d'etiquetatge mitjançant metadades i l'ús de programari especialitzat per a la transcripció de manuscrits. * La instal·lació d'un servidor amb capacitat per a 16 terabits d'informació. El paper de la URV i la Regió del Coneixement La intervenció de la universitat va més enllà del suport tècnic, integrant Poblet en l'ecosistema acadèmic regional: Infraestructura: La URV ha facilitat l'arribada de la banda ampla al monestir i allotja les dades en els seus servidors. Accés públic: El fons documental de Poblet, amb més de 100.000 documents, ja s'ha incorporat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC). Formació: El personal de la biblioteca de la URV ofereix suport i formació per a la gestió del nou sistema Millennium. "Poblet és una icona i una referència dins del nostre territori; amb la Diputació hem decidit potenciar aquesta 'Regió del Coneixement' incloent-hi l'aspecte cultural." Calendari i accessibilitat Es preveu que el procés de digitalització s'allargui durant els propers quatre anys, a un ritme d'uns 600 documents diaris. Tot i que algunes sèries documentals tenen restriccions d'accés per voluntat de la família Tarradellas, aquestes limitacions finalitzaran l'any 2016, permetent la consulta oberta de gran part del fons des de qualsevol part del món per mitjà de la xarxa de la URV.

  • 19'

    Dimarts de dol: El final del Carnaval de Tarragona

    El comiat de Sa Majestat el Rei Carnestoltes Aquest episodi radiofònic ens submergeix en l'atmosfera del dimarts de dol, l'última jornada de les festes de Carnaval a Tarragona. A través d'una connexió en directe i una entrevista amb l'expert Jordi Bertran, s'explora el significat d'aquest dia marcat per l'enterrament del rei i l'arribada imminent de la quaresma. Seguici i tradició al carrer La unitat mòbil acompanya la Colla La Bota en el seu trajecte des del Teatre Metropol fins al Mercat Central. Durant aquest acte, es destaquen diversos punts: Estètica del dol: Els participants vesteixen de negre rigorós, amb perruques i actitud de plany per la mort del Carnestoltes. Repartiment d'esqueles: Es distribueixen textos satírics que barregen oracions religioses amb crítiques socials i econòmiques sobre temes com Hisenda, l'IPC o l'habitatge. "Pare nostre, que estàs a Hisenda, santificada sigui la paga extraordinària..." La singularitat histórica de Tarragona L'expert en gestió cultural, Jordi Bertran, explica per què el Carnaval de Tarragona és un dels més especials de Catalunya: Orígens al segle XIX: La festa es va reestructurar després de la Guerra del Francès, adoptant un to de mofa cap a l'antic règim (aristocràcia i església). El gremi de boters: Històricament, el Carnaval tarragoní està lligat a aquest gremi, que muntava la bota el Dijous Gras i la cremava el Dimarts de Dol. Presència del foc: A diferència d'altres indrets, els elements de foc i els Diables actuen com a servidors de Sa Majestat el Rei Carnestoltes. Evolució i gènere: S'analitza com s'han anat incorporat figures com la Concubina i el seu propi testament per equiparar el protagonisme femení en la festa. La festa en temps de crisi i postdictadura Finalment, es reflexiona sobre com la crisi econòmica ha afectat la pirotècnia aèria i es debat sobre la supervivència clandestina del Carnaval durant la dictadura de Franco, on Tarragona, com a capital de província, va patir una prohibició més estricta que altres poblacions rurals.

  • 17'

    Territoris Creatius: Una finestra a la cultura del Camp de Tarragona

    Territoris Creatius: L'artefacte virtual que uneix el territori Adam Mañé, director dels Serveis Territorials de Cultura, presenta Territoris Creatius, una plataforma digital nascuda el juny que ja s'ha consolidat com una peça clau per a la visibilitat artística al Camp de Tarragona. L'eina va ser dissenyada per complir diverses funcions simultànies: ser una eina de difusió, actuar com a pedrera de talents i servir de finestra de consulta per als gestors culturals. Una xarxa en creixement Actualment, el portal compta amb prop de 200 creadors registrats i una mitjana de 125 visites diàries, registrant xifres molt positives per al sector: Arts visuals: 114 artistes (el grup més nombrós per la naturalesa visual del canal). Escriptors: 40 autors que busquen noves formes de socialitzar la literatura. Música i Arts Escèniques: Prop de 33 perfils que aporten la part més col·lectiva de la creació. Aliances estratègiques i futur La col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) és fonamental per al projecte. Aquesta aliança permet explorar vessants de recerca i internacionalització, utilitzant les "antenes del coneixement" per descentralitzar la cultura. "L'eina és una radiografia del territori que permet als gestors deixar de tirar de catàleg i descobrir creadors que tenen al costat de casa." Un espai obert i sense barreres d'edat Mañé destaca que el portal no està tancat a artistes emergents o joves, sinó que és un espai intergeneracional per a professionals que hagin publicat o editat obra. La finalitat última és que cada creador gestioni el seu propi espai, mostrant des d'obra en construcció fins a fragments d'àudio o currículums actualitzats, creant així un mural de la cultura viu i en constant evolució.

  • 13'

    H2O: Nova seu a Tarragona i lluita per la visibilitat LGTBI

    Entrevista amb Caterina Martí sobre el col·lectiu H2O Caterina Martí, secretària d'H2O (Col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals del Camp de Tarragona), detalla les fites i els reptes actuals de l'entitat. L'anunci més destacat és el retorn físic a la ciutat de Tarragona amb una nova seu fixa, un pas que consolida la seva xarxa d'atenció al territori després d'anys centrats a Reus. Serveis i activisme social L'entitat no només funciona com un espai de reunió, sinó que ofereix una estructura de suport integral: * Atenció especialitzada: Suport psicològic, jurídic i d'acollida per a persones del col·lectiu. * Espai Jove: Un servei vital per a adolescents, considerat el grup més vulnerable davant la por al rebuig familiar o escolar. * Visibilitat mediàtica: Gestió de la revista Colors, espais de ràdio i una pàgina web activa per normalitzar la diversitat sexual. Evolució social i normalització Durant la conversa se reflexiona sobre el canvi de mentalitat en la societat catalana: * L'impacte positiu de la llei del matrimoni igualitari com a motor de normalització. * La persistència de comentaris morbosos o discriminació subtil en determinats entorns laborals. * La situació específica de les dones lesbianes, que històricament han tingut una visibilitat menor que els homes gais. Compromís Institucional L'entitat ha reforçat el seu pes polític i social mitjançant: * La incorporació al Consell de Dones de Tarragona. * La participació activa en fòrums universitaris i xerrades de sensibilització. * La lluita contra la violència de gènere i altres formes de discriminació transversal. "Treballem per la normalització... que se'ns vegi com persones normals i que cadascú tingui la seva vida sense que això sopti a ningú."

  • 18'

    Impacte del dolor crònic en la memòria i programes d'ajuda

    El Programa de Millora Cognitiva de l'Hospital Joan XXIII La Clínica del Dolor de l'Hospital Universitari Joan XXIII ha implementat un programa pioner per contrarestar els problemes de memòria i atenció en pacients que pateixen dolor crònic. Aquesta iniciativa sorgeix de la detecció d'una pèrdua de facultats cognitives en persones que conviuen amb patologies d'intensitat elevada durant llargs períodes. La relació entre el dolor i la pèrdua de memòria El dolor no és només una sensació física, sinó una experiència sensorial i emocional complexa. Segons el psicòleg Antoni Castell, la pèrdua de memòria està influenciada per diversos factors: * Intensitat del dolor: A major intensitat, menor capacitat de concentració. * Efectes secundaris: La medicació (com benzodiazepines o anticonvulsivants) afecta directament la cognició. * Estat anímic: El cansament, la depressió i l'ansietat secundàries al dolor crònic limiten les funcions cerebrals. * Aïllament social: La reducció d'activitats quotidianes fa que la memòria es deixi d'entrenar, accelerant-ne el deteriorament. Metodologia i conclusions dels tallers El programa va consistir en 12 sessions intensives de treball grupal centrades en eines memotècniques i organitzatives, similars a les que s'apliquen en fases incipients de l'Alzheimer. Les dades obtingudes mostren resultats esperançadors: * Un 30% dels pacients va millorar la memòria immediata i demorada. * El 100% dels participants es va mostrar satisfet, destacant una millora en la percepció de la seva qualitat de vida. * La socialització i el fet de compartir l'experiència en grup van actuar com a factors positius inespecífics per reduir el patiment. "El dolor propi és insuportable i el dels altres és exagerat." Una visió multidisciplinar de la salut L'estudi recalca que cuidar la salut no només és rebre medicament o cirurgia; l'enfocament actual de la Clínica del Dolor busca que el pacient aprengui a reaccionar de manera més positiva davant la seva situació. L'entrenament de la memòria i el manteniment d'uns hàbits de vida actius són claus per no quedar tancat en el cercle del sofriment.

  • 18'

    Entrevista a Ferran Diago, nou president de l'AV del Serrallo

    El relleu a l'Associació de Veïns del Serrallo L'entrevista presenta oficialment Ferran Diago, qui ha assumit recentment la presidència de l'Associació de Veïns del Serrallo (barri mariner de Tarragona), agafant el relleu de Carme Pedrol després de més de 20 anys en el càrrec. Diago encapçala una junta formada per nou persones completament noves en l'àmbit associatiu, amb una composició equilibrada entre homes i dones. Transformació del barri i projectes de futur Durant la conversa, es destaca la important metamorfosi que ha viscut el barri en les darreres dècades, passant de ser una zona de pas de camions a un espai acollidor amb el passeig marítim i la peatonalització de carrers interiors com Callau, Sant Andreu i Espinac. Tot i les millores recents en el clavegueram i les xarxes d'aigua, la nova junta té clars els seus reptes principals: Centre Cívic i Social: La prioritat absoluta és aconseguir un espai per a totes les edats, especialment enfocat a la gent gran, amb serveis com un menjador de dia i tallers de salut. Soterrament del cablejat: Aprofitar les canalitzacions ja fetes per eliminar l'impacte visual dels cables elèctrics als carrers històrics. Aparcament: Solucionar la manca de places durant els caps de setmana, una problemàtica derivada de l'èxit turístic del barri, pendent que l'Autoritat Portuària resolgui els problemes d'humitat del pàrquing soterrat. Relacions institucionals i participació El nou president posa èmfasi en la bona sintonia amb l'Ajuntament de Tarragona i l'Autoritat Portuària, així com la col·laboració amb els restauradors locals. També destaca l'alta participació veïnal en les darreres eleccions, on va votar més del 50% del cens, fet que demostra el fort sentiment de pertinença dels serrallencs. "Volem que la gent gran, que és qui té més necessitat d'ajuda, se senti integrada al barri i que no hagi de marxar per trobar activitats o companyia." Finalment, s'anuncia l'inici imminent de les obres al passeig de la Independència, que milloraran definitivament els accessos al barri i la connexió amb la zona de Torres Jordi.

  • 20'

    Reobertura del portal del Roser amb nou sistema de pilones

    Reobertura i nou sistema de control a la Part Alta Després de mesos de tancament, el portal del Roser de Tarragona es reobre al trànsit mitjançant un sistema de lectura de matrícules i pilones automàtiques. Aquest mecanisme només permet l'accés a vehicles autoritzats, principalment veïns de la zona i serveis de càrrega i descàrrega. Crítiques de les associacions de veïns Tot i que veuen bé la restricció del trànsit, els representants de l'Associació de Veïns Casc Antic i de l'Associació de Veïns de la Part Alta han expressat el seu malestar per diversos motius: Manca de consens: Lamenten que l'Ajuntament no hagi presentat el projecte prèviament ni hagi tingut en compte l'opinió veïnal. Impacte visual: Qualifiquen l'excés de pilones i elements de ferro com una "aberració" o "ferralla" que degrada la imatge de la muralla històrica. Dificultats en la maniobrabilitat: Adverteixen que el gir des de la Via de l'Imperi és molt forçat per a vehicles grans. El camí cap a la peatonalització Les entitats veïnals coincideixen que aquesta mesura ha de ser només el primer pas cap a la peatonalització total del barri, tot i que suggereixen millores: "Nosaltres necessitem que la Part Alta sigui peatonal, però les mesures s'han de prendre de forma consensuada." També s'ha posat sobre la taula la necessitat de controlar l'accés de vehicles pesants al portal de Sant Antoni per evitar danys al patrimoni i la urgència de desencallar el projecte del pàrquing de Jaume I.

  • 9'

    Crònica del Carnaval: Visita del Carnestoltes a les escoles i lesió de la Reina

    Crònica de la Jornada de Carnaval a les Escoles L'emissora connecta amb la unitat mòbil, encapçalada per Josep Ardila, per seguir de prop el sèquit del Rei Carnestoltes en la seva tradicional visita a les escoles de la ciutat. L'ambient és de festa total tot i el fred matinal, amb la canalla gaudint de la música i la gresca. Punts clau de la connexió: Visita escolar: El sèquit ha visitat l'escola Joan Roig, on els infants s'han disfressat de diversos oficis (policies, metges, etc.). La lesió de la Reina Concubina: S'ha confirmat que la Reina es troba fent repòs a casa a causa d'un esquinç sofert durant la Disfressa d'Or. Es preveu que pugui recuperar-se per a la rua de demà. Entrevistes a peu de pati: S'han recollit testimonis de nens i nenes explicant les seves disfresses (princeses, policies, dames) i l'emoció de ballar amb el Rei. Pròxims actes: Aquesta tarda se celebra la rueta infantil des de la Font del Centenari i demà la gran Rua de l'Artesania. "L'eufòria dels nens, quan et veuen entrar ja comencen a cridar, ballant i saltant... una disbauxa total." Protagonisme del Sèquit El grup que acompanya el Rei Carnestoltes, format per una vintena de joves i un grup de música en directe, és l'encarregat d'animar els patis escolars. Malgrat anar poc abrigats per les exigències de la disfressa, l'esforç es veu recompensat per l'alegria dels més petits.

  • 23'

    Crisi, Infrastructures i el Futur de Tarragona

    Acords per a la Sortida de la Crisi L'entrevista amb Jordi Jané, diputat de Convergència i Unió (CiU), se centra en la necessitat urgent d'un pacte d'estat per fer front a la crisi econòmica. Jané subratlla que la ciutadania exigeix unitat i solucions coherents davant d'un atur que frega el 20%. Propostes de CiU • Creació d'un full de ruta compartit similar als Pactes de la Moncloa. • Reducció dràstica de les estructures de l'administració i eliminació de despeses supèrflues en publicitat institucional. • Oposició frontal a la pujada de l'IVA prevista per al juliol, argumentant que castiga el consum i el turisme. "No és donar suport a Zapatero, és donar suport al govern per sortir de la crisi, que no és el mateix." Infrastructures i Comunicacions a Tarragona Es realitza un repàs crític a l'estat de les inversions estatals al territori, denunciant els retards crònics en obres clau. L'A-27 i el Corredor Mediterrani • L'A-27: Jané denuncia que les obres van amb un retard injustificable i defensa la gestió de l'alcalde del Morell respecte a la seguretat de les rotondes i el trànsit de mercaderies perilloses. • Corredor Mediterrani: Es reclama una estació urbana central a Tarragona per evitar que l'alta velocitat s'allunyi de la ciutat. • Aeroport de Reus: Crítica a l'incompliment de l'Estatut pel que fa al traspàs de competències, qualificant les promeses del govern central d'"enganyifa". El Futur de la N-340 al Baix Penedès El diputat mostra el seu suport total a les reivindicacions del territori contra el traçat actual del desdoblament de la N-340. Argumenta que el traçat proposat divideix el Vendrell i no aprofita els passadissos ja existents de l'autopista o l'AVE, fet que podria portar el conflicte als tribunals.