Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

193-204 de 418
  • 17'

    La Setmana Medieval de Montblanc torna amb força

    Joan Roig, president de la Setmana Medieval de Montblanc, presenta l'edició d'enguany en una entrevista a Tarragona Ràdio. La celebració, considerada la festa temàtica medieval més antiga de la península, promet una programació plena de novetats mantenint la seva essència de voluntariat i rigor històric. Novetats destacades d'aquesta edició Estrena de la Banda Sonora Original: L'acte central de la representació de la llegenda comptarà amb una música nova, emotiva i creada específicament per Jordi Cartanyà. La Clarea: Es presenta la beguda oficial de la festa, un vi amb espècies i mel basat en un manuscrit del segle XV trobat al Monestir de Poblet. Predominen sabors com el gingebre i és ideal per a les postres. Actes culturals: Augment del nombre d'exposicions i conferències per dotar la festa de més contingut històric. Un mercat medieval autèntic El president destaca el creixement del mercat, amb més parades i oficis tradicionals (fauconers, serradors, forjadors). Es manté una política estricta de rigor històric: "És el mercat medieval més antic de Catalunya i no s'hi trobarà xocolata, patates ni tomàquets; tot això està prohibit." Impacte i reconeixement Consolidació: La festa s'estén durant dos caps de setmana amb una gran afluència de visitants d'arreu d'Espanya i Europa (Terol, Navarra, País Basc, Bèlgica). Participació ciutadana: L'èxit recau en la implicació de tot el poble i l'ús del patrimoni monumental de Montblanc com a escenari natural que fa la màgia possible. Turisme: Tot i que la festa genera un pic d'activitat, serveix com a aparador per a la marca Montblanc Medieval durant la resta de l'any.

  • 20'

    2010-04-22 UM JOSÉ CENDÓN

    José Cendón: El testimoni d'un fotoperiodista a l'Àfrica oblidada L'episodi se centra en la figura de José Cendón, reconegut fotoperiodista gallec guardonat amb el World Press Photo i el premi Ortega i Gasset. A través d'una entrevista al CaixaForum de Tarragona, s'explora la seva trajectòria professional, marcada especialment per la seva feina en zones de conflicte al continent africà. La realitat de Somàlia i el segrest Un dels punts més destacats de la conversa és l'experiència de Cendón a Somàlia, país que descriu com el més perillós del món per treballar. L'any 2008, el fotògraf va ser segrestat durant 48 dies prop de Bosaso per part dels seus propis escortes, un succés que va recollir en el seu llibre Billete de ida. El perill constant: A Somàlia és obligatori moure's amb escorta armada des de l'arribada a l'aeroport. La invisibilitat del conflicte: Cendón lamenta que, sovint, l'interès del públic se centri més en el seu segrest personal que en la tràgica situació política i social que viu el país. L'ètica i la visió de la professió El fotògraf reflexiona sobre la duresa de la seva feina i la necessària distància emocional per poder exercir-la: "Si ploro, no puc enfocar amb la càmera." Idees principals sobre la seva feina com a freelance: Professionalisme i fredor: Cal ser fred durant l'execució de la fotografia per cuidar la llum i la composició, però cal recuperar la mirada humana un cop acabada la jornada per no deshumanitzar-se. Documentar la tragèdia: Tot i l'escepticisme sobre la utilitat dels premis, Cendón defensa que les tragèdies humanes han de ser explicades perquè quedi constància de la seva existència. El mercat de la imatge: Com a independent, ven les seves fotos al millor postor, comparant el món de les agències amb un "mercat de peix" on s'ha de negociar constantment. Àfrica: Ingerència i oblit En la seva conferència titulada Àfrica Oblidada, Cendón denuncia l'espoliació del continent per part de les potències estrangeres i el silenci dels mitjans de comunicació convencionals sobre els pitjors conflictes del planeta.

  • 20'

    Nova secció amb la Protectora d'Animals de Tarragona

    Presentació de la Protectora d'Animals de Tarragona Aquest episodi marca l'inici d'una col·laboració quinzenal amb l'Associació Protectora d'Animals de Tarragona, situada al polígon Riu-Clar. L'objectiu de la secció és donar visibilitat a la tasca de l'entitat, les històries dels gats i gossos que hi viuen i fomentar l'adopció responsable. Diferència entre Gossera i Protectora És fonamental distingir entre aquestes dues entitats, tot i que comparteixen recinte: Gossera Municipal: Servei de l'Ajuntament que recull animals perduts. Si en dues setmanes no es reclama l'animal, passa a la protectora. Protectora: Entitat privada que se sosté gràcies a l'ajut municipal, aportacions de socis i el suport d'altres organismes. La importància del voluntariat L'entitat funciona principalment gràcies a uns 25 voluntaris compromesos. Les seves tasques inclouen: Neteja i manteniment de les gàbies. Passeig i atenció física dels gossos. Aportació de carinyo i socialització. Difusió en xarxes socials i organització d'esdeveniments. "No cal tenir preparació, és anar allà i donar a cadascú el que pugui... és més el carinyo que rebem d'aquests animals que l'esforç que pot suposar." Casos destacats per a l'adopció S'han presentat tres històries representatives de la cruesa de l'abandonament: Tor: Un gos jove trobat malalt i desorientat en una autovia. Després de quatre mesos de cures, s'ha recuperat totalment. Gambi: Té 12 anys i pateix epilèpsia lleu (per estrès). Fa cinc anys que viu a la protectora i necessita una llar tranquil·la per als seus últims dies. Blas: Un braco alemany, possiblement abandonat per un caçador, que va sobreviure dos anys al carrer abans de ser rescatat. El procés d'adopció L'entitat realitza una valoració exhaustiva dels adoptants per assegurar que l'animal estarà en bones mans. Es pregunta sobre l'espai disponible, el temps i la composició familiar per trobar el gos més adequat per a cada llar.

  • 14'

    Dani Flaco presenta 'Secretos de Sumario' a Tarragona Ràdio

    Entrevista a Dani Flaco sobre el seu nou disc El cantautor de Bellvitge, Dani Flaco, visita els estudis de Tarragona Ràdio per presentar el seu quart treball discogràfic, titulat Secretos de Sumario. Durant la conversa, s'explora el procés creatiu d'aquest àlbum, que arriba només un any després del seu anterior projecte, Xarnego. Un canvi en la producció i el so A diferència dels seus discos anteriors, Flaco destaca que aquest treball és molt més directe i eclèctic. Els punts clau d'aquest canvi són: Gravació en conjunt: El disc s'ha gravat amb tota la banda tocant alhora a l'estudi de Lichis (La Cabra Mecánica), evitant l'ús de loops o l'excés de postproducció. So de directe: El resultat és un so molt fidel al que el públic pot escoltar en un concert, amb una energia més orgànica. Lletres explícites: L'artista confessa que ha abandonat part de la metàfora per ser més clar i directe, especialment en temes relacionats amb el sexe i les relacions de parella. Connexió amb el públic i xarxes socials L'artista reflexiona sobre el seu moment actual, definint-lo com un "moment dolç". Valora especialment la fidelitat dels seus seguidors, que han crescut gràcies al boca-orella i a l'ús de plataformes digitals: Internet: Eines com MySpace i Facebook li permeten una comunicació immediata amb els fans per anunciar concerts. Format acústic: Tot i gaudir de la banda completa, Flaco reivindica el format a guitarra i veu com la prova de cotó d'una bona cançó. "Si una cançó funciona a guitarra i veu, és que està bé; amb qualsevol cosa pot anar després." Plans i lligams amb Tarragona L'entrevista conclou amb un repàs a la seva gira, que el portarà per tot l'estat (Madrid, Múrcia, València) i, per descomptat, a la sala La Vaqueria de Tarragona, on té previst tornar durant l'estiu. També avança la cançó No seamos enemigos com una de les peces més especials i personals d'aquest nou recull.

  • 16'

    2010-04-21 OSCAR ROMERO

    Inauguració i Missió del Comitè Òscar Romero L'episodi recull la celebració de la obertura d'un nou local social de l'ONG Comitè Òscar Romero al carrer Gandesa de Torreforta (Tarragona). Aquest espai de 70 metres quadrats neix amb la voluntat de ser un centre obert a la ciutadania on realitzar conferències, exposicions i activitats de sensibilització sobre la realitat d'Amèrica Llatina. Els eixos d'actuació de l'entitat Sensibilització: Xerrades gratuïtes a centres educatius per conscienciar els joves sobre la desigualtat. Comerç Just: Foment de productes llatinoamericans com a eina de desenvolupament. Projectes Internacionals: Finançament de projectes de cooperació a Amèrica Central i el Carib. La figura de Monseyor Romero L'acte coincideix amb el 30è aniversari de l'assassinat d'Òscar Romero. Paco Chamar, fundador del comitè, recorda la seva transformació en esdevenir la veu dels qui no tenen veu davant l'explotació de la pagesia i la corrupció de les elits al Salvador. El testimoni d'Ismael Moreno: Periodisme de risc a Hondures L'episodi inclou una entrevista colpidora amb Ismael Moreno, jesuïta i director de Radio Progreso a Hondures, qui explica la repressió que pateix la llibertat d'expressió al seu país: Amenaces i Censura: La ràdio va ser tancada per militars després del cop d'estat i Moreno ha rebut amenaces de mort directes. Injustícia Estructural: Moreno denuncia el control exercit pels monopolis econòmics, la corrupció política i el suport de l'extrema dreta continental. Compromís Social: Malgrat el risc (sis periodistes assassinats en pocs mesos), reafirma la seva voluntat de tornar a Hondures per continuar amb la seva tasca de denúncia. "No s'ha d'oblidar països tan empobrit i excloents com Hondures; la notícia que té valor és la que escolta els clamors dels sectors més indefensos."

  • 21'

    EnVers musica Màrius Torres: Com la veu de l'aigua

    Entrevista amb EnVers: Poesia i Música de Lleida En aquesta edició del programa, coneixem la formació musical lleidatana EnVers, representada per l'Emília i el Miquel. El grup presenta el seu primer treball discogràfic titulat Com la veu de l'aigua, un projecte monogràfic dedicat íntegrament a la figura del poeta Màrius Torres en el centenari del seu naixement. La recuperació de Màrius Torres La figura de Màrius Torres (1910-1942) és central en aquest disc. El poeta, que va morir prematurament a causa de la tuberculosi, va escriure una obra marcada per la malaltia, la Guerra Civil i una profunda espiritualitat. Els membres d'EnVers destaquen: - La musicalitat natural dels seus poemes, escrits en vers i rima. - La claredat i el refinament de la lletra, que facilita la seva adaptació a la cançó. - La temàtica de la nostàlgia i la decadència, reflex de la seva situació personal i la del país. Estil Musical i Creació El so d'EnVers es defineix com a neo-folk amb una forta vessant intimista. Segons expliquen els músics, l'obra de Torres els ha ajudat a definir la seva pròpia identitat sonora. El procés de composició ha estat totalment col·laboratiu: 1. Cada membre triava individualment els poemes que més l'evocaven. 2. Es presentava un "esquelet" de la cançó al grup. 3. Es realitzaven els arranjaments de forma assembleària per "vestir" el tema final. Simbologia de l'Aigua El títol del disc, Com la veu de l'aigua, prové d'un vers del poema Vora la mar. L'aigua és un element recurrent en l'univers de Torres, simbolitzant el flux de la vida i la mort. "Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels, fem el mateix camí sota els mateixos cels." Aquesta cita del poema Cançó a Ma Alta il·lustra la relació del poeta amb una altra malalta del sanatori i la impossibilitat del seu amor en la vida terrenal.

  • 8'

    ULU930: Electrònica i Remixos en la seva Nova Gira

    La Mutació Electrònica d'ULU930 El grup ULU930 presenta el seu nou treball discogràfic centrat en remixos de les seves cançons més conegudes. Després de dos anys des de la publicació de Uellas, la banda decideix explorar nous horitzons sonors integrant elements de la música electrònica i el clubbing en el seu repertori. Origen de la Idea i Col·laboracions La inspiració per a aquest projecte va sorgir durant les seves gires per Europa, en observar com els DJs fusionaven estils com el reggae o la música africana amb bases ballables. Per portar-ho a terme, han comptat amb la col·laboració de figures destacades com: DJ Click (París) DJ Panko (Ojos de Brujo) DJ Tillo Mat Professor i Gaetano Fabri Del Disc a l'Escenari L'objectiu principal no és només sonar a les pistes de ball, sinó traslladar aquesta energia al directe. La banda destaca que: Han incorporat un DJ permanent a la formació per a la nova gira. Busquen un equilibri entre la potència de la banda en viu i les textures atmosfèriques de l'electrònica. L'espectacle compta amb deu persones a l'escenari, evitant que sembli una simple sessió de reproducció mecànica. "Tot en la seva justa mesura dona un bon resultat... és aprofitar i aprendre les noves portes que t'obre recórrer a aquestes sonoritats." Projecció Internacional i Xarxes Gràcies al format de remix, el grup ha aconseguit una major difusió internacional, facilitant que la seva música soni en llocs on la banda física tindria dificultats per arribar, com ara Mèxic. Actualment, tenen dates confirmades a Hongria, Alemanya, Holanda i Bèlgica, a més d'estrenar la gira a Martorell i preveure actuacions a la zona de Tarragona.

  • 26'

    Cures del gerani i consells de jardineria primaveral

    Gestió i manteniment dels geranis El tema central del programa és la cura dels geranis, especialment davant l'amenaça de la papallona del gerani (Cacyreus marshalli). Aquest insecte d'origen sud-africà s'ha convertit en la principal plaga a la zona costanera, reduint la vida útil d'una planta que pot viure fins a 6 anys a pocs mesos si no es tracta. La plaga de la papallona • Es reconeix per la seva forma d'oruga verda (molt difícil de veure) i els forats negres a les tiges. • El tractament s'ha de fer cada 15 dies amb productes fitosanitaris específics. • És crucial tallar les parts afectades per sota del forat per sanejar la planta. Consells de reg i ubicació • El gerani necessita sol directe per florir; a l'ombra creix verd però sense flor. • El reg ha de ser moderat (un parell de cops per setmana a l'estiu) i mai s'han de mullar les fulles, ja que l'aigua atrau la papallona i facilita l'aparició de fongs com la roia. Tècniques de jardineria i planter L'expert Joan Manent també ofereix consells sobre altres tasques de temporada: • Reproducció per esqueixos: Es recomanen brots de 3 o 4 nusos, tallant just per sota del nus i mantenint-los en aigua o terra molt humida. • Cura de la gespa: La primavera és el millor moment per sembrar, però cal vigilar amb les formigues i els ocells, que poden endur-se la llavor. • Gestió de l'hort: Per a les maduixes, es recomana comprar directament el planter en lloc d'usar llavors, per la seva dificultat de germinació. "Les plantes no beuen aigua per les fulles, sinó per les arrels. Mullar-les només serveix per crear un caldo de cultiu per als fongs." Preparatius per Sant Jordi Finalment, es discuteix la qualitat de les roses per a la diada: • Les roses de tija llarga solen ser de millor qualitat. • L'ús d'una aspirina a l'aigua ajuda a conservar la flor tallada més temps.

  • 21'

    La segregació de la Canonja i la seva història industrial

    La segregació de la Canonja i la seva història industrial L'arquitecte i autor Josep Llop analitza el procés històric de la Canonja, des de la seva annexió forçada a Tarragona el 1965 fins a la recent aprovació de la llei de segregació al Parlament de Catalunya. Aquesta fita clou un període de més de 30 anys de lluita per recuperar la independència municipal. Context de l'annexió (1957-1971) L'annexió no va ser un acte voluntari dels ciutadans, sinó una operació amb una clara motivació industrial. Els punts clau d'aquest procés van ser: Interessos econòmics: L'Ajuntament de Tarragona i el Govern Civil tenien interès en les plusvàlues que generaria la instal·lació del pol químic en terrenys canongins. Pressions polítiques: El context de la dictadura va facilitar una annexió sense consulta popular, sovint sota amenaces directes del governador civil. Promeses a curt termini: Es van oferir contrapartides com la xarxa de clavegueram o la construcció d'un mercat per justificar la fusió. Corrupció i fets tèrbols Josep Llop recorda episodis foscos d'aquella època recollits en el seu llibre La industrialització de Tarragona: "L'alcalde de Tarragona i altres personatges van acabar a la presó condemnats per prevaricació i apropiació indeguda de les plusvàlues dels terrenys industrials." Futur com a municipi independent Amb la independència recuperada, la Canonja afronta una etapa de transició de sis mesos per establir la seva gestió. L'objectiu és treballar amb una visió territorial i de col·laboració, aprofitant la seva ubicació estratègica entre Tarragona i Reus. Candidatura al Col·legi d'Arquitectes L'entrevista també serveix perquè Llop presenti la seva candidatura per presidir el Col·legi d'Arquitectes de Tarragona sota el lema Espai Obert, amb la prioritat de retornar la veu a la institució i afrontar els reptes de la crisi econòmica en el sector.

  • 25'

    Política agrària, turisme d'excel·lència i satisfacció a la UE

    Reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) L'Alfons González explica que la Comissió Europea ha obert una consulta pública, disponible fins al 3 de juny de 2010, per recollir opinions sobre el futur de la PAC a partir del 2013. • La PAC representa actualment un 40% del pressupost total de la Unió Europea. • Es busquen respostes sobre la necessitat de les subvencions i els nous instruments per garantir la qualitat alimentària i el manteniment del medi ambient. • Segons l'Eurobaròmetre, curiosament, els ciutadans europeus estarien disposats a donar més suport als agricultors, tot i que el debat sobre el finançament via impostos és més complex. Nova Competència en Matèria de Turisme Amb el Tractat de Funcionament de la UE, el turisme ha passat de ser una part de la política industrial a tenir un títol específic. La Unió té ara competències per recolzar, coordinar i complementar les accions dels Estats membres. Projectes Clau i Bones Pràctiques • Programa Calipso: Inspirat en el model de l'Imserso espanyol, busca fomentar el turisme social per a la tercera edat durant la temporada baixa a nivell europeu. • Etiqueta EDEN (Destinacions d'Excel·lència): Un reconeixement al turisme sostenible i de qualitat que premia llocs emergents. Actualment, a Espanya, compten amb aquest distintiu la Sierra de las Nieves i el Delta de l'Ebre. • Xarxa de rutes de bicicleta: Iniciatives com la "Cortina de Ferro" per crear una xarxa europea de cicloturisme. Grau de Satisfacció Personal dels Europeus Es comenten els resultats d'una enquesta de la Comissió Europea sobre el benestar personal (en una escala del +10 al -10): "La mitjana de satisfacció del ciutadà europeu respecte a la seva vida en general és de +3,2." • Els més satisfets: Els països nòrdics lideren el rànquing, amb Dinamarca al capdavant (+8), seguida de Suècia i Finlàndia. • Els menys satisfets: Els països de l'est com Bulgària (-1,9), Hongria i Romania, a més de Grècia. • Espanya: Se situa en una posició intermèdia-alta amb un +2,8, molt a prop de la mitjana europea.

  • 17'

    La Seu d'Urgell: Fira de Primavera i Turisme de Muntanya

    La Seu d'Urgell i la Fira de Primavera En aquesta entrevista a Miquel Caminal, regidor de turisme de la Seu d'Urgell, s'expliquen els detalls de la Fira de Primavera, un esdeveniment centrat principalment en el sector ramader. La fira destaca pels seus concursos de bestiar, especialment de les races frisona (producció de llet) i bruna del Pirineu (producció càrnica). Economia i Productes Autòctons El sector primari és el motor econòmic de la zona, amb productes que han traspassat fronteres: Formatges i mantega: Productes amb denominació d'origen que s'exporten fins i tot als Estats Units. Vaca Bruna dels Pirineus: Una raça autòctona d'excel·lent qualitat adaptada al terreny. Gastronomia local: Destaca l'ús de termes propis com les carreroles (bolets) o la llangonissa (que a la Seu es refereix a l'embotit sec). "La indústria de la llet és la més important que tenim a la Seu; exportem formatge fins i tot als Àngels." Patrimoni, Natura i Mitologia L'oferta turística de la Seu d'Urgell va més enllà de la fira i inclou: Visites exclusives a la Catedral: Amb motiu del mil·lenari del bisbe Sant Ermengol, es permet l'accés a zones normalment tancades com el forn i el magatzem de gra. Rutes de senderisme: Itineraris com el de Sant Salvador, ideals per gaudir del paisatge del Cadí. Món màgic: La presència de personatges mitològics com els minairons (o manairons), petits éssers treballadors que formen part del folklore pirinenc. Esdeveniments de futur El regidor destaca altres cites importants al calendari com la trobada internacional de pilots d'aviació de muntanya a l'aeròdrom de la Seu, el festival de cinema Picurt i el festival de música clàssica que busca potenciar la seva qualitat.

  • 26'

    L'acupuntura japonesa i la moxibustió amb Felip Caudet

    Introducció a l'acupuntura japonesa L'especialista Felip Caudet ens presenta l'acupuntura japonesa com una evolució més subtil i sovint menys invasiva que la xinesa tradicional. La seva característica principal és l'ús d'un nombre molt reduït d'agulles (sovint cap, una o dues) i la recerca del màxim confort del pacient. Diferències clau amb el mètode xinès • Profunditat de la punció: Mentre que en la xinesa es busca una punció més profunda, la japonesa actua de manera superficial (un o dos mil·límetres). • Agulles de contacte: S'utilitzen eines amb punta arrodonida que no arriben a penetrar la pell. • Localització dinàmica: Els punts no són fixos segons un mapa rígid, sinó que el professional els ha de trobar mitjançant el tacte sutil, ja que canvien segons l'estat del pacient. La tècnica de la Moxibustió (Okyu) Una de les branques més destacades és l'aplicació de calor puntual mitjançant l'herba artemisa. • Es coneix com l'acupuntura del gra d'arròs per la mida minúscula del material. • L'escalfor estimula el sistema immunitari, millora la circulació i el drenatge limfàtic. • > "La sensació és similar a una punxadeta suau, però sense risc de cremada, ja que s'apaga abans de tocar la pell." Aplicacions i beneficis Aquesta teràpia s'entén des d'una visió holística de l'organisme, actuant sobre el sistema energètic (comparable a les càrregues elèctriques o l'oxigen en termes de necessitat vital per al funcionament cel·lular). • Tractaments comuns: Contractures, lumbàlgies, migranyes, gastroenteritis i insomni. • Pediatria (Shonishin): Molt efectiva per a nens, ja que no requereix punxades i ells són més reactius a l'estímul. • Prevenció: Es recomana especialment en canvis estacionals o per fer un reset de les tensions acumulades pel ritme de vida actual.