Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

169-180 de 418
  • 19'

    El massatge en fisioteràpia: mites, beneficis i aplicacions

    En aquest episodi, el fisioterapeuta Felip Caudet desmitifica la idea popular del massatge i n'explica la funció real dins del camp de la salut i la fisioteràpia. A través d'una conversa amb la Núria, s'aborden els diferents tipus de massatges, la importància del diagnòstic professional i els riscos de les pràctiques mal enteses. Conceptes clau sobre el massatge Terme genèric: El massatge no és una única tècnica, sinó un conjunt de mètodes que poden ser manuals o instrumentals (ús de vibradors o eines de pressió profunda). Objectiu real: L'objectiu no és "desfer nusos" (un concepte antiquat), sinó desactivar punts de contracció i retornar l'elasticitat i flexibilitat al teixit muscular i a les fàcies. El mite del dolor: Existeix la creença errònia que un massatge ha de ser fort o dolorós per ser efectiu. Caudet afirma taxativament: > "Un massatge mai ha de fer mal. El dolor no és un mètode per trobar-se bé." Aplicacions i especialitats El massatge té diverses finalitats segons la necessitat del pacient: Muscular: El més comú per tractar tensions i càrregues. Estètic: Orientat a la pell i al rec sanguini superficial. Circulatori: Requereix un control estricte; per exemple, en casos de varius, el massatge convencional està contraindicat i cal recórrer al drenatge limfàtic. Orgànic: Tècniques específiques per millorar la mobilitat intestinal i combatre l'estrenyiment. La importància de la prevenció L'expert recomana el massatge com una eina de manteniment de la salut, similar a altres hàbits d'higiene personal. En una societat amb alts nivells d'estrès i sedentarisme, el massatge preventiu ajuda a: Eliminar toxines i millorar la neteja de la pell. Reduir l'estrès articular i prevenir patologies futures com l'artritis o l'artrosi. Relaxar el sistema nerviós davant estímuls constants que provoquen insomni o dolors crònics.

  • 17'

    Responsabilitat i cures en l'adopció d'animals

    Guia per a una adopció responsable En aquesta edició de la secció Molt més que peluts, en col·laboració amb l'Associació Protectora d'Animals, s'aborda la importància de prendre decisions conscients abans d'incorporar un animal a la família. L'objectiu és evitar l'abandonament derivat d'actes impulsius. Punts clau de la responsabilitat Compromís a llarg termini: Un gos pot viure entre 10 i 14 anys. Cal preveure com canviarà la nostra vida durant aquest temps. El paper dels adults: Tot i que els nens solen ser qui més demanen la mascota, la responsabilitat final i legal recau sempre en l'adult. No són objectes: Com recorden els col·laboradors, un animal té sentiments i no es pot retornar com si fossin unes sabates. Aspectes Sanitaris i Legals L'especialista veterinària Alexia Falcó detalla els requisits essencials per al benestar de l'animal i la salut pública: L'ús del xip: És un microprocessador obligatori a Catalunya que vincula l'animal amb el seu propietari de forma permanent. Esterilització: Fonamental per evitar camades no desitjades i millorar l'estabilitat emocional de l'animal, eliminant l'estrès de les hormones. Vacunació i desparasitació: Controls anuals necessaris per garantir la immunitat i la higiene en espais públics. Gossos en adopció cercant llar Durant el programa es presenten tres casos de la protectora: "Osso: Un husky de 9 anys, ideal per a gent gran per la seva docilitat." "Pongo: Un gos tipus dàlmata molt actiu que ja ha patit diversos abandonaments." "Guapa: Una gosseta de 2 anys, poruga però molt bona i tranquil·la." Condicions d'adopció a la Protectora L'entitat ofereix l'adopció mitjançant un pagament que cobreix les despeses veterinàries bàsiques: * Cadells: 90 euros (inclou vacunes i xip). * Adults: 140 euros (inclou vacunes, xip i esterilització).

  • 24'

    Cicle de Cinema Asiàtic i Estrenes de Cartellera

    Focus Especial: Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAF) L'episodi comença amb una entrevista profunda a la Maia Torrecillas, codirectora del BAF (Festival Internacional de Cinema Asiàtic de Barcelona), qui analitza l'evolució del festival en la seva dotzena edició. Els punts clau de la conversa inclouen: • Història i objectius: El festival va néixer arran del boom europeu del cinema japonès i ha format el seu propi públic al llarg dels anys. • Cineastes emergents: Es destaca l'aposta per autors joves de Sud-est Asiàtic, la Xina i el Japó davant la dificultat pressupostària de portar grans estrelles ja consagrades. • Art vs. Cinema comercial: La direcció referma el seu compromís amb el cinema d'autor i les noves formes de mirar, malgrat que això no sempre ompli les sales de 200 persones. • El mite de la lentitud: Torrecillas defensa que el ritme del cinema asiàtic respon a una filosofia oriental on els silencis són part de l'emoció artística. Recomanacions destacades del BAF • Where Are You (Masahiro Kobayashi): Una crítica social directa al Japó contemporani. • Fifteen Malaysia: Obra cooperativa de 15 directors que va esdevenir un fenomen social a través d'Internet. • The Housemate (1960): Clàssic coreà restaurat per la World Cinema Foundation de Martin Scorsese. • Face (Tsai Ming-liang): Una pel·lícula amb repartiment francès que frega el món de l'art visual. Novetats a la Secció "Vuit i Mig" i Cinema Comercial L'Esther Ferrer analitza les estrenes més properes i les propostes de la cartellera d'Ocin a les Gavarres: • Documental Musical: Es ressalta Let’s Get Lost, de Bruce Weber, sobre el mític trompetista de jazz Chet Baker, destacant la seva vida turbulenta i el seu talent excepcional. • Cinema Espanyol: Habitación en Roma de Julio Medem, destacant el seu ambient romà i la química entre Elena Anaya i Natasha Yarovenko. • Acció i Comèdia Americana: Es comenten títols com Un ciudadano ejemplar (amb Gerard Butler i Jamie Foxx), i les comèdies Noche loca i El plan B (protagonitzada per Jennifer López). • Cinema Familiar i en Català: Destaca l'estrena de Viatge màgic a l'Àfrica de Jordi Llompart, la primera gran producció catalana en 3D, i la comèdia francesa El petit Nicolau. "El cinema és entreteniment, però el cinema també és art; l'Àsia és el futur i el festival és una finestra oberta a aquest món."

  • 21'

    Rauxa presenta el seu disc 'Dins d'una peixera'

    Rauxa i la seva evolució cap a la rumba llatina Els membres del grup Rauxa, Jaume Ibars i Josep Maria Vidal, presenten el seu tercer treball discogràfic titulat Dins d'una peixera. Després de dos anys de silenci des de l'anterior àlbum, el grup torna amb una proposta que manté l'essència de la rumba catalana però amb una clara obertura cap a ritmes més llatins. Noves sonoritats i influències En aquest disc, el grup experimenta amb la fusió, incorporant elements de: * Salsa i ritmes salseros mitjançant el piano. * Influències d'ultramar com la cúmbia, el merengue i fins i tot pinzellades de reggaeton. * La incorporació d'una guitarra flamenca (Mariano Carrillo) que consolida el so rumber. * L'ús d'instruments melòdics característics com la flauta travessera, el teclat i els sintetitzadors. El concepte de la 'Peixera' El títol del disc no és casualitat, sinó que amaga un significat simbòlic vinculat al procés creatiu: "La peixera és com la ràdio... hi ha un control, i quan graves estàs a dins... és un homenatge als tècnics de so que graven els discos." Directe i compromís amb l'escenari La banda, formada per vuit músics, destaca que aquest és el seu treball més personal, ja que han intervingut activament en tot el procés de producció i mescla. La seva prioritat continua sent el directe, buscant oferir un espectacle complet, enèrgic i fidel al so de l'estudi. Durant l'entrevista, repassen la seva gira per localitats com Tarragona, Barcelona, Lleida i Sabadell, ciutat on tancaran la presentació i amb la qual mantenen un fort vincle emocional.

  • 14'

    Vilaseca presenta la 11a Fira de Música al carrer (FiM)

    Presentació de l'11a edició de la FiM a Vilaseca L'entrevista amb Javier Graset, regidor de Turisme de Vilaseca, posa en rellevància la consolidació de la Fira de Música al carrer (FiM), que enguany arriba a la seva 11a edició. El certamen s'ha convertit en un aparador estratègic que combina la vessant lúdica per al públic general amb una potent vessant professional. Característiques i dades clau Selecció exigent: De les més de 600 propostes rebudes, s'han seleccionat uns 42-47 grups per actuar en aquesta edició. Impacte professional: L'any passat la fira va comptar amb 200 programadors inscrits, consolidant-se com plataforma de llançament per a grups com Manel, Facto Delafé o Calima. Escenaris i logística: El festival disposa de sis escenaris simultanis situats a prop els uns dels altres per facilitar el flux de gent pel centre de la vila. Novetats d'aquesta edició Nova Identitat: S'adopta l'acrònim FiM com a marca distintiva per potenciar la seva imatge. Aposta pel talent femení: El programa d'enguany destaca per una forta presència de grups liderats per dones. Tecnologia i xarxes: Emissió de concerts en directe per internet i una gestió activa a través de Twitter i Facebook (on ja sumen més de 5.000 amics). Participació ciutadana: Per primer cop, el públic ha pogut triar un dels grups del cartell (Costa Rico) mitjançant votació a les xarxes socials. "La filosofia és donar l'oportunitat a tots aquests grups del país per mostrar la qualitat que hi ha." Impacte econòmic i futur L'esdeveniment té un gran impacte en el sector turístic local, amb hotels i restauració preparats per a l'afluència de visitants que vénen no només de la demarcació, sinó també de Barcelona o França. Javier Graset aposta per un creixement moderat i sostenible per mantenir l'essència de proximitat que defineix la fira.

  • 24'

    L'aplicació del dret europeu i el Dia d'Europa

    Comparativa de la desocupació a la UE L'espai comença analitzant les dades recents de l'atur. Es destaca que la mitjana de desocupació a la Unió Europea se situa en el 10%, una xifra que contrasta fortament amb el 20% de l'Estat espanyol, posicionant-lo a la cua d'Europa, només superat per Letònia (22,3%). • Els països amb menys atur són els Països Baixos (4,1%) i Àustria (4,9%). • Es menciona la influència de la crisi grega en l'estabilitat dels mercats europeus. L'exercució del dret comunitari El tema central és com s'aplica i s'executa el dret de la Unió Europea en els territoris dels Estats membres. El paper dels Estats i les Comunitats Autònomes Contràriament a la creença popular, la Unió Europea no té una administració prou gran per executar totes les seves normes. Amb només uns 33.000 funcionaris a la Comissió Europea, la institució delega l'execució en les administracions estatals i autonòmiques. • La Generalitat de Catalunya actua com a administradora de fons europeus, com els ajuts a l'agricultura (llavors certificades). • Els ciutadans han de reclamar els seus drets europeus davant els tribunals ordinaris de l'Estat abans de recórrer a instàncies europees. Una anècdota curiosa al DOGC Es comenta una curiosa errada en una ordre de la Generalitat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), on un transcriptor va incloure accidentalment un fragment d'una cançó popular enmig de la normativa sobre ajuts agrícoles, un fet que va obligar a publicar una fe d'errates. "Tot això passava abans que fóssim catalans i pels boscos i pels prats trobaves quatre gats." Celebració del Dia d'Europa Finalment, es recorda que el 9 de maig es commemora el Dia d'Europa en honor a la Declaració Schuman de 1950, que va proposar la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). • Es detallen els actes institucionals al Parc de la Ciutadella de Barcelona amb la presència del President de la Generalitat. • El Benelux s'explica com un antecedent històric de cooperació duanera a menor escala.

  • 22'

    Crisi a l'Eurozona: El conflicte entre Grècia i Alemanya

    La Crisi Grega i el seu Impacte a l'Eurozona L'episodi se centra en la complexa situació econòmica de Grècia, que ha admès haver falsejat les dades del seu dèficit públic per ocultar la gravetat de la seva economia. El professor Alfons González, especialista en dret internacional, analitza com aquesta falta de transparència ha generat una crisi de confiança a tota la Unió Europea (UE). Punts clau de la crisi econòmica: Falta de control: La UE no va detectar les trampes perquè els estats membres no havien volgut cedir prou poder de supervisió a les institucions europees. Efecte contagi: Països com Espanya, Portugal i Irlanda estan sota la lupa de les agències de valoració, cosa que encareix els seus interessos de deute. Conflicte amb Alemanya: Com a principal contribuent als rescats, Alemanya exigeix mesures d'austeritat severes i garanties de retorn abans d'alliberar fons. "Si els europeus no saben solucionar aquest problema, la seva credibilitat com a socis fiables es veu greument afectada davant dels inversors internacionals." Aproximació de la UE a la ciutadania L'entrevista també aborda iniciatives per millorar la comunicació entre Brussel·les i el territori: * Europa Directa: S'ha inaugurat una nova oficina d'informació a Tarragona per resoldre dubtes sobre tràmits, beques Erasmus i dret laboral europeu. * Programa Back to School: Funcionaris europeus tornen als seus antics instituts (com els de Tarragona i Reus) per explicar la seva tasca a la Comissió Europea. Finalment, es desmitifica el pes de l'administració europea, destacant que la UE només té uns 50.000 funcionaris, una xifra molt petita comparada amb els 3 milions de funcionaris de l'administració espanyola.

  • 25'

    Hèrnies discals: Símptomes, causes i solucions

    Comprensió de les Hèrnies i el seu Impacte El fisioterapeuta Feliu Caudem explica detalladament què és una hèrnia, definint-la com el desplaçament d'una estructura fora del seu lloc habitual a través d'una cavitat. Tot i que existeixen diversos tipus, el focus principal de la sessió és l'hèrnia discal, una patologia que afecta directament la columna vertebral i que sol manifestar-se amb un dolor intens. L'Anatomia del Disc Intervertebral El disc funciona com un esmorteïdor entre les vèrtebres. Està format per: • Un teixit col·lagènic extern molt resistent (similar al cartíleg). • Un nucli polpós central (més tou) que actua com un nivell per informar el cervell sobre la posició corporal. El disc pot suportar pressions de fins a 800 quilos, però es fa malbé quan les càrregues no es distribueixen uniformement. Amb l'edat (especialment entre els 35 i 50 anys), els discos perden hidratació i elasticitat, fet que facilita la ruptura o el desplaçament del nucli cap als nervis. Símptomes i Mecanismes de Defensa Quan el disc pressiona un nervi, es disparen diversos símptomes: • Pèrdua de sensibilitat: Els dits o extremitats es poden adormir. • Disfunció motora: Dificultat per moure certes parts del cos (en casos més greus). • Espasmes musculars: El cos immobilitza la zona mitjançant contractures brusques per protegir el nervi. "El que realment fa mal d'una hèrnia és l'espasme muscular; la força amb què els músculs es contrauen per deixar-te immobilitzat i protegir el sistema." Opcions de Tractament i Prevenció No existeix una solució única i definitiva, però es discuteixen diverses vies: • Mèdica: Medicació antiinflamatòria i, en casos concrets, infiltracions d'ozó. • Quirúrgica: Des del tall del teixit sobrant fins a la fixació de vèrtebres (artròdesi), tot i que aquesta última pot causar problemes de mobilitat a llarg termini en altres segments de la columna. • Fisioteràpia i Reeducació: Treballar la reharmonia postural per redistribuir les càrregues i evitar que l'hèrnia torni a sortir. Consells per a una Esquena Sana • Mantenir una hidratació constant per conservar l'eficàcia dels discos. • Evitar esforços físics violents o aixecar pesos de manera inadequada. • Practicar activitat física suau i evitar esports d'alt impacte.

  • 0'

    L'Aeriport com a Metàfora de la Condició Humana

    L'Origen de la Inspiració L'autor descriu com la seva infantesa va estar profundament marcada per la professió del seu pare, que era pilot d'avions. Aquesta vivència el va portar a passar gran part del seu temps lliure a la cantina de l'aeroport, un espai que defineix com una terra de ningú. Aïllament i Comportament Humà Aquest escenari d'aïllament serveix com a base per explorar temes existencials profunds: La concentració en el comportament i la condició de l'ésser humà. La recerca de la identitat: qui som, d'on venim i cap a on anem. La noció de l'individu isolat en un entorn de trànsit. La Importància de la Companyia Més enllà de les preguntes filosòfiques clàssiques, l'autor afegeix una dimensió vital: la necessitat de compartir el viatge de la vida. "Amb qui compartirem tota aquesta vida. L'elecció d'una parella era, per a mi, molt important per compartir-la." En definitiva, l'obra o pensament presentat busca connectar l'aïllament físic de l'aviació amb la necessitat emocional de la connexió interpersonal.

  • 0'

    Inici de la Trilogia i Continuïtat de Lost Persons

    Context del Projecte Cinematogràfic El fragment ens introdueix en la gènesi d'una proposta cinematogràfica estructurada com una trilogia. Es fa referència a l'evolució d'una idea que ha culminat en la creació del primer film i la necessitat de donar continuïtat a la narrativa presentada. Estructura i Desenvolupament Trilogia Planificada: L'autor confirma que el projecte està concebut en tres parts, centrant-se actualment en el desenllaç de la primera entrega: Lost Persons 1. L'Inici i el Desenllaç: Es menciona la transició des del començament fins a l'acabament del primer bloc narratiu. Accessibilitat per a l'Audiència: Un dels reptes principals que s'exposen és com fer que la història sigui entenedora per a nous espectadors. "He de trobar la manera perquè les persones que no han vist la primera part puguin veure-la sobre la marxa." Consideracions sobre la Producció S'esmenten, tot i que de manera fragmentada, certs elements tècnics i històrics que podrien estar relacionats amb el primer film i el seu procés de producció inicial, destacant la importància de mantenir el fil argumental viu per a les futures entregues.

  • 5'

    Visió artística i procés creatiu al cinema

    Una metodologia basada en la llibertat creativa El procés de creació cinematogràfica presentat destaca per una cerca constant de la llibertat de moviment i la reinvenció durant el rodatge. L'objectiu principal no era seguir un guió o un llibre de manera rígida, sinó permetre que el film evolucionés de manera orgànica. Elements clau de la producció: El paper del Director de Fotografia (DOP): Es va buscar un perfil que pogués treballar al servei dels actors, adaptant-se a l'energia de cada escena sense les limitacions d'un pla preestablert. Treball amb ballarins: La participació de ballarins professionals va reforçar la necessitat d'un entorn lliure on la improvisació i el moviment fossin els protagonistes. Inspiració i escenografia: Els espais buits i aïllats (com els menjadors d'aeroport de la infància de la directora) serveixen per explorar la condició humana i la solitud. El missatge i la interpretació de l'obra El film planteja preguntes existencials clàssiques: d'on venim i cap a on anem? Malgrat la percepció d'aïllament, la directora considera que el final és optimista. "De vegades t'has de perdre per trobar el que realment vols... No sempre aconseguim el que volem, però sí el que necessitem." L'obra utilitza la suggerència perquè l'espectador pugui interpretar el missatge segons la seva pròpia personalitat i experiències vitals. Reconeixements i projectes de futur Èxit a Canes: El projecte, que va començar com un work in progress, va guanyar el premi al millor guió a la Semaine de la Critique del Festival de Canes. Una trilogia en marxa: La directora ha confirmat que el film forma part d'una triologia. Actualment treballa en la continuació de la història dels personatges principals (la noia i l'hongarès).

  • 1'

    La llibertat creativa en el cinema amb ballarins

    La reinvenció del procés creatiu L'essència d'aquest projecte rau en una metodologia de treball basada en la llibertat absoluta i la capacitat de reinventar-se constantment. En lloc de seguir rígidament un guió o un storyboard, es prioritza la reacció espontània davant de cada situació real. Punts clau de la producció: Rebuig d'idees preconcebudes: L'autor destaca la importància de saber llençar idees a les brossa i tornar a començar quan quelcom no sembla prou viu o natural. Llenguatge corporal i llibertat: En treballar amb ballarins d'elit, l'objectiu principal era oferir-los un espai on es poguessin moure lliurement per potenciar el seu llenguatge corporal. Il·luminació natural: Es va prendre la decisió conscient de no utilitzar llum artificial per no trencar el ritme dels intèrprets. "És important llençar les idees i refer-les mentre les estàs veient per mantenir la vivacitat." La col·laboració amb el DOP La figura del Director de Fotografia (DOP) ha estat fonamental. Aquesta col·laboració va permetre treballar sense l'aparellatge d'il·luminació convencional, facilitant un entorn de treball més orgànic i menys invasiu per als ballarins.