Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

181-192 de 418
  • 10'

    Entrevista sobre el film 'El idioma imposible'

    Presentació de la pel·lícula i el seu context El director Rodrigo Rodero presenta el seu primer llargmetratge titulat El idioma imposible, una obra basada en la novel·la del reconegut escriptor Francisco Casabella. La pel·lícula aborda la Barcelona ombrívola dels anys 80, centrada en el món de les drogues però fugint dels clixés habituals dels mitjans de comunicació. Característiques de l'obra Estil extrem: La pel·lícula ha rebut crítiques molt polaritzades, essent descrita com una obra que genera reaccions de "tot o res" en l'espectador. Realitat i poesia: Tot i tractar temes de marginalitat i drogues, el director busca una aproximació poètica que serveixi de context per parlar de les dependències humanes, tant físiques com emocionals. Absència de pressió comercial: En ser una producció independent sense grans televisions al darrere, Rodero destaca la llibertat creativa de rodar el que realment li agrada com a espectador. "Les drogues serveixen de context útil per parlar de dependències humanes, físiques i emocionals." La importància de la música i el guió La banda sonora és un pilar fonamental de l'obra. El títol, El idioma imposible, fa referència a la interpretació personal que fem de les lletres de cançons en altres idiomes abans de conèixer-ne el significat real. Per a l'escriptura del guió, el director va comptar amb l'assessorament directe de Casabella i la col·laboració estructural de Michel Gaztambide. L'experiència de l'actriu Helena Miquel L'actriu i cantant Helena Miquel (Facto Delafé y las Flores Azules) debuta en el cinema amb el personatge de Victòria. Durant l'entrevista, destaca diversos aspectes del seu pas pel set: Dificultat financera: La sorpresa davant la complexitat d'aconseguir finançament i distribució en comparació amb el món de la música. Immediatesa del rodatge: El contrast entre mesos de preparació i la rapidesa amb la qual s'ha d'executar una escena a causa dels alts costos de producció. Vessant artístic: El seu paper li permet unir la música i la interpretació, ja que el seu personatge també canta en el film.

  • 16'

    Pell de Serp presenta el seu nou disc 'Palla Borratxa'

    Pell de Serp presenta el seu univers rock'n'roll El grup Pell de Serp, format per membres d'antigues formacions com Pallofes Radioactives, visita el programa per presentar el seu segon disc: "Palla Borratxa". Durant l'entrevista, el Cudi i el Miquel expliquen l'essència del seu projecte i la seva proposta musical contundent. Orígens i conceptes clau El nom del grup: Prové d'una tradició familiar vinculada a les propietats medicinals de la sopa de pell de serp, que servia per curar constipats i pujar els ànims. Estil musical: Es defineixen com a rock and roll amb pinzellades punk, influenciats per referents com els Ramones, AC/DC o Aerosmith. Diferenciació: L'ús d'instruments com els teclats o l'orgue els distingeix d'altres bandes de rock més clàssiques. El nou treball: "Palla Borratxa" El disc destaca per unes lletres àcides i iròniques que tracten temes universals com l'amor, el sexe, la hipocresia i la mort, sempre des d'una perspectiva propera i viscuda. "Hem intentat trobar un equilibri entre lletres i música per expressar un mateix sentiment i defensar-lo en directe de forma contundent." Properes actuacions i promoció Presentaran el disc a la Sala El Cau de Tarragona el dissabte 8 de maig. Ofereixen un xou basat en l'actitud i la posada en escena, ja que consideren que el directe és el valor real de la música avui dia. Han llançat una iniciativa a Facebook per regalar entrades i CDs als seguidors que comentin l'entrevista de Tarragona Ràdio.

  • 15'

    Gestió ambiental i control d'olors a la refineria Repsol

    Gestió d'emissions i protocols de control ambiental L'entrevista amb Joan Pedrarol, director de la refineria de Repsol a Tarragona, detalla les actuacions històriques i actuals per minimitzar l'impacte de la seva activitat a l'entorn, especialment pel que fa a les males olors. Actuacions i tecnologia per a la reducció d'olors La companyia treballa des dels anys 90 per eliminar els compostos volàtils. Les principals fites tecnològiques han estat: Planta de reducció de volàtils (1997-2009): Una instal·lació que elimina el 95% dels components que originen episodis d'olors. El 2009 es va fer una ampliació per evitar aturades de manteniment. Millora del tractament biològic (2010): El 5% restant dels residus es tracta en una unitat biològica. Repsol està substituint les turbines d'agitació per difusors de fons (que entraran en marxa a l'octubre) per evitar l'emanació de gasos en remoure l'aigua. Models de dispersió: S'utilitzen simulacions matemàtiques contrastades amb rondes empíriques diaries de personal propi en un radi de 2 a 3 quilòmetres. Protocol de queixes i control d'immissions Quan es rep una queixa, Repsol activa un protocol que inclou: 1. Enquesta detallada a l'interlocutor (tipus d'olor, zona, etc.). 2. Verificació sobre el terreny les 24 hores del dia. 3. Anàlisi de dades meteorològiques (direcció del vent) i estat de les instal·lacions. "De les queixes rebudes el 2009, vam deduir que 3 no eren d'origen nostre, 6 sí que ho eren i 3 van quedar amb el dubte." Pel que fa a la normativa europea, Pedrarol afirma que els nivells d'immissió registrats per la xarxa de la Generalitat estan molt per sota dels límits marcats. Gestió del pantà de Gaià Finalment, es confirma la proximitat d'un acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per restaurar el cabdall ecològic del riu Gaià, mantenint el pantà com a reserva estratègica per a la indústria i buscant una solució tècnica no onerosa per a la companyia.

  • 5'

    Impacte de les obres de la nova rambla en els veïns

    Resum de les Reaccions a les Obres de Transformació Urbana L'inici de les obres per a la construcció d'una nova rambla ha generat diverses opinions i ha alterat significativament la mobilitat dels veïns dels barris afectats, com Torrefort, Campclar i La Floresta. A continuació es detallen els punts principals extrets de les entrevistes: Canvis en la Mobilitat i Trànsit Rutes alternatives: La majoria dels veïns, com la Iolanda i la Montse, han hagut de modificar els seus trajectes habituals per anar a l'escola o a la feina, havent de fer voltes considerables per tot el barri. Problemes de senyalització: Diversos testimonis, especialment l'Alejandro i l'Àngel, critiquen la manca de senyals previs que indiquin els carrers tallats, fet que provoca que molts conductors i vianants hagin de recular un cop arribats al punt de l'obra. Accés als col·legis: Pares i mares han passat de trigar dos minuts en cotxe a haver de caminar deu minuts a causa de la saturació de tanques i la impossibilitat d'aparcar prop dels centres escolars. Valoració de les Obres Perspectiva de futur: Malgrat les molèsties actuals, hi ha un sentiment general de resignació positiva. Es considera que les obres són una millora per al barri i la ciutat. Optimisme i seguretat: Veïns com el Juan i el Jesús valoren positivament la creació de zones de passeig i entenen que el tancament de carrers és necessari per evitar accidents durant l'execució del projecte. "Tot el que sigui millora per a la ciutat, estupendo... si la tanquen i la fan bé, doncs fantàstic." Principals Inconvenients Augment del temps de desplaçament (entre 10 i 15 minuts més de mitjana). Confusió i pèrdua d'orientació en els primers dies de canvis. Dificultats d'aparcament en zones que abans permetien el doble filera.

  • 4'

    Impacte de les obres de la nova Rambla a Campclar

    Les obres de la Rambla de Campclar des de la perspectiva veïnal El text recull diverses opinions dels veïns i comerciants del barri de Campclar sobre l'inici de les obres al carrer Riu Segre. Tot i que hi ha una actitud general d'esperança, també sorgeixen dubtes sobre la gestió de l'espai públic. Opinions i expectatives principals Beneficis per al vianant: L'Eva, una veïna de la zona, destaca que la nova rambla serà positiva per a passejar amb la família, considerant que el canvi és per un "bé millor". Preocupació per l'aparcament: És el punt més crític. Tant el Dani (comerciant) com la Núria i el Ramon coincideixen que l'eliminació de places de pàrquing a banda i banda del carrer és un problema greu, ja que la zona ja estava saturada de vehicles. Incertesa comercial: El Dani, responsable d'una cafeteria, es mostra a l'expectativa. Les obres limiten el trànsit de gent i cotxes, i no està clar com afectarà la rendibilitat del negoci a llarg termini o si es podran instal·lar terrasses. Escepticisme sobre la inversió: El Ramon planteja un dubte sobre la relació cost-benefici, suggerint que potser no calia una transformació tan profunda atesa l'amplada actual de les voreres. Citacions destacades "Tot i els perjudicis, és per una bona obra; quedarà maco i suposo que val la pena." "Sempre surt algú que es queda fora d'òrbita perquè no pot passar per on vol, però caldrà veure els efectes un cop fets els gastos."

  • 4'

    Impacte de les obres de la nova rambla al barri

    L'impacte de les obres al carrer Riu Segre L'episodi recull el testimoni de diversos veïns sobre l'afectació de les obres per a la construcció d'una nova rambla. Tot i que la majoria coincideix que el projecte pot portar riquesa i millores estètiques a la ciutat, el dia a dia s'ha vist greument alterat. Principals preocupacions veïnals L'aparcament: Aquest és el punt més crític. S'ha prohibit aparcar a ambdós costats de diversos carrers i no s'han habilitat alternatives. Els veïns temen una onada de multes per la falta de lloc. Mobilitat i Trànsit: Les obres obliguen a fer grans rodejos per accedir a zones com el Carrefour de la T-11 o el col·legi. Alguns veïns critiquen que el moment escollit no és l'ideal, coincidint amb el curs escolar. Seguretat i Entorn: S'ha demanat un increment de la vigilància policial a la zona i s'ha expressat la por que la rambla acabi ocupada per terrasses de bars en lloc de ser un espai de passeig. Cites destacades "És per benefici nostre, però estarem un anyet fotuts." "Esperem que no treguin les jardineres per posar taules als bars, perquè llavors sí que serà un merder."

  • 19'

    Turisme actiu i natura a Viella i Migerant

    Explorant la Vall d'Aran: Esports de natura i aventura En aquesta tercera jornada del recorregut per la Vall d'Aran, l'episodi se centra en el potencial del turisme actiu i les múltiples possibilitats que ofereixen els municipis de Viella i Migerant. La coordinadora de premsa, Susana Casanovas, destaca la varietat d'activitats per a tots els públics, des de la recerca d'adrenalina fins a passejades familiars. Activitats i esports d'aventura La regió es presenta com un escenari ideal per a diverses disciplines: Esports de neu: Destaca l'estació de Baqueira-Beret, amb més de 800 hectàrees per a l'esquí alpí i circuits permanents d'esquí de fons. Rutes sobre rodes i a peu: Gran oferta d'itineraris de BTT i senderisme, incloent el GR-211, un recorregut de 97 km que recorre la geografia aranesa. Aigua i aire: Pràctica de ràfting, piragüisme i parapent des de punts estratègics com Montcorbissón. Espeleologia: La vall compta amb més de 50 cavitats inventariades per als amants del món subterrani. Indrets naturals emblemàtics El text fa un recorregut detallat per diversos punts d'interès paisatgístic: Bosc de Baricauba i Bassa d'Oles: Un bosc d'avets de gran extensió que condueix a un llac de muntanya idíl·lic, accessible fàcilment des de la població de Gausac. Artiga de Lin: Una vall rica en barrancs on emergeixen els Ulls del Jueu, on neix el riu Jueu amb aigües provinents del glaciar de l'Aneto. Saut deth Pish: Un dels salts d'aigua més emblemàtics, amb 35 metres de desnivell, accessible des del poble d'Arròs. Concurs per als oients L'episodi inclou un concurs radiofònic on es regala un cap de setmana a l'Hotel El Ciervo de Viella. Els participants han de respondre preguntes sobre els continguts explicats, com ara el nom del riu on desemboquen els barrancs de l'Artiga (el riu Jueu) o el poble de sortida cap al salt d'aigua principal.

  • 16'

    Ruta pel llegat romànic i civil de Vielha e Mijaran

    El llegat monumental de la Val d'Aran Aquesta jornada se centra en la descoberta de l'impressionant patrimoni romànic de Vielha e Mijaran, un dels conjunts artístics més rellevants de Catalunya. A través d'una ruta guiada, es recorren les esglésies dels diversos pobles que integren el municipi, on l'arquitectura medieval es fusiona amb el paisatge pirinenc. Els tresors de Sant Miquel de Vielha L'església de Sant Miquel, a la capital, és un punt clau de l'itinerari. Entre els seus elements més destacats hi trobem: El Crist de Mijeran: Una talla de fusta del segle XII considerada una de les peces més importants de l'escultura romànica catalana. Una pila baptismal d'estil romànic. Un retaule gòtic que presideix la capçalera. Recorregut pels pobles del municipi La ruta s'estén per altres localitats amb joies arquitectòniques singulars: Vilac i Escunhau: Destaquen per les seves portalades i piles baptismals amb relleus figuratius. Gausac: Amb l'església de Sant Martí, un dels pocs exemples de gòtic aranès. Arròs: Conserva l'església de Santa Eulàlia i l'imponent Arxiu Històric General d'Aran a la Casa deth Senhor d'Arròs. Mont: On destaca el crismó i una làpida amb l'anagrama de Crist. Patrimoni civil i curiositats històriques A banda de l'art religiós, el municipi amaga vestigis de la seva història militar i civil: Tor dels Tres Pui: Restes de fortificacions prop de Vilamós que es creu que van ser utilitzades pels maquis. Casa Perejoan (Escunhau): Datada de l'any 1393, és l'edifici civil amb elements defensius més antic de la Vall d'Aran. "El Crist de Mijeran és considerat una de les peces més rellevants de l'escultura romànica del segle XII a tot Catalunya."

  • 17'

    Viella-Mijeran: Patrimoni, Natura i el Concurs en Ruta

    Explorant la Capital de la Vall d'Aran L'episodi d'aquesta setmana del Concurs en Ruta ens trasllada a Viella-Mijeran, la capital de la Vall d'Aran. Aquesta localitat destaca per la seva condició de vall atlàntica, factor que li atorga un clima fresc i humit, i per la conservació de l'aranès (variant del gascó i de l'occità) com a llengua pròpia. Paisatges i Gastronomia La regió és un paradís per al turisme actiu amb un entorn natural privilegiat: Entorn Natural: Envoltada de cims de més de 3.000 metres i porta d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Patrimoni Hidrològic: Indrets emblemàtics com els Ulls de Jueu, l'Artiga de Lin o la Bassa d'Oles. Gastronomia Aranesa: Es destaca la cèlebre Olla Aranesa, així com influències francòfones presents en els pates, civets o creps, a més de productes locals com la truita de riu i els bolets. Cultura i el Concurs en Ruta L'episodi compta amb la col·laboració de Susana Casanovas, coordinadora de premsa de l'Ajuntament, qui detalla l'oferta cultural i de serveis. Destaquen dos punts clau: Museu de la Val d'Aran: Ubicat a la Torre del General Martinhon, un edifici senyorial del segle XVII. Fàbrica dera Lan: Una antiga indústria tèxtil del segle XIX que aprofitava la força del riu Nera. "A Viella, una visita obligada per entendre la realitat aranesa és el Museu de la Val d'Aran." El Premi de la Setmana El programa ofereix als oients la possibilitat de guanyar una estada per a dues persones a l'Hotel El Ciervo, un establiment familiar remodelat al centre de Viella, conegut pel seu tracte humà i els seus abundants esmorzars aranesos.

  • 25'

    La Cuina Romana a Tarracotaula i el Palau del Baró

    Introducció a la Cuina i Literatura Gastronòmica L'episodi comença amb una tertúlia sobre llibres de cuina que exploren la química dels aliments i la història. Els col·laboradors i el convidat, Marco del restaurant Palau del Baró, comparteixen recomanacions literàries que fugen dels receptaris convencionals per centrar-se en els processos físics i químics del cuinat: • La truita cremada de Claudi Mans: 24 lliçons de química accessibles per a tothom. • Los secretos de los pucheros d'Hervé This: una explicació científica sobre per què es talla una maionesa o per què creix un pa de pessic. • La cuina del Tsar: una novel·la històrica recomanada per Gerard Carné. La Química a la Cuina: El cas de la maionesa Es discuteix la importància de les tècniques de tractament del producte i s'explica de manera pràctica per què s'estallen les salses. El secret resideix en la temperatura dels ingredients (oli i ou) i la capacitat de la proteïna (lecitina) per absorbir el greix. També es proposa la lactonesa (amb llet) com una alternativa més segura per a l'estiu. Tarracotaula i les Tapes Romanes El tema central és la participació del Palau del Baró i nou restaurants més a les jornades de Tarracotaula, emmarcades dins del festival Tarraco Viva. Aquestes jornades tindran lloc del 18 al 31 de maig. Adaptació Històrica i Menú Gastronòmic Marco explica que la cuina romana original era molt rica en espècies i salses fortes com el garum, que avui dia serien difícils de digerir. Per això, els cuiners realitzen una tasca de documentació a través de fonts com el llibre De Re Coquinaria d'Apicius per adaptar els gustos de l'antiguitat al paladar actual. El menú de degustació (35 €) i la tapa (2 € amb vi inclòs) del Palau del Baró inclouen: • Moretum con difilocinus: Una crema de formatge especiada amb herbes i tronc d'enciam cruixent. • Salmonet fumat: Utilitzant tècniques de conservació romanes (sal i fum) però amb eines modernes com la pipeta de fum. • Lluç amb faves: Aromatitzat amb galanga (un tipus de gingebre suau), farigola i romaní. • Garrí amb poma i, de postres, Tiropatinam de vellotes de Zeus (flam d'avellanes) acompanyat de gelat de violeta. L'Entorn Històric: El Palau del Baró Es destaca la ubicació del restaurant en un antic palau del segle XIX al cor de la Part Alta de Tarragona. L'espai conserva elements històrics com una cuina de marbre de més de cent anys i un jardí romàntic. El restaurant aposta per una cuina de producte mediterrània que, tot i utilitzar tècniques modernes com el buit, respecta l'essència de la matèria primera. "Les espècies eren un signe de riquesa; com més en posaven, més ric era l'amo, però s'acabava emmascarant el gust del producte."

  • 19'

    Gastronomia i rutes 'Fet a mà' a la Seu d'Urgell

    Descobriment de la Gastronomia de l'Alt Urgell L'episodi d'avui se centra en la riquesa culinària de la Seu d'Urgell i la comarca de l'Alt Urgell, destacant la qualitat de les seves matèries primeres i els productes amb Denominació d'Origen Protegida (DOP). Carme Galindo, cap de l'àrea de turisme, ens presenta una cuina de mercat basada en el producte autòcton i artesà. Productes Estrella i Segells de Qualitat Els pilars de la gastronomia local inclouen: * Formatge i Mantega: El formatge Urgèlia i la mantega Cadí gaudeixen de reconeixement DOP. * Vedella Bruneta: Producte amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP). * Embutits Artesans: Elaboracions tradicionals com bulls, donja, fuet i llonganissa. * Pastisseria: Especialitats com la coca de raier, els nargonins i postres elaborats amb nata del Cadí. Les 5 Rutes "Fet a mà" S'han dissenyat cinc itineraris per conèixer el patrimoni artesà i gastronòmic: 1. Ruta de Baridà: Visita a formatgeries de llet crua de cabra i el Museu de l'Acordió d'Arsèguel. 2. Ruta de Tuixent i Serrat Gros: Destaca el Museu de les Trementinaires i formatges curats de tupí. 3. Ruta de Castell-llebre: Inclou el singular espai Límit KT amb restes de dinosaures i el Museu dels Raiers. 4. Ruta de Mas d'Eroles i Guils del Cantó: Centrada en mètodes tradicionals de maduració de formatges i conserves de bolets. 5. Ruta de la Seu d'Urgell i Anserall: Combina el patrimoni monumental (Catedral de Santa Maria) amb la gastronomia local. "El producte ecològic i artesà no és una moda, sinó la manera de viure i d'entendre la gastronomia de la gent del país." Concurs i Sorteig L'espai inclou una secció participativa on els oients poden guanyar estades a allotjaments rurals com Cal Miquel o Cal Cerni responent preguntes sobre el contingut de les rutes.

  • 30'

    La gestió de la crisi aèria del volcà islandès a la UE

    Gestió de l'espai aèri europeu En aquesta edició de la secció Europa i jo, l'expert en dret Alfons González analitza la paràlisi aèria provocada pel núvol de cendra del volcà islandès Eyjafjallajökull. S'esclareix que la Unió Europea no té competències directes per tancar l'espai aèri, ja que aquesta és una potestat exclusiva de cada Estat membre. Organismes de coordinació • Eurocontrol: No és un organisme de la UE, sinó una agència internacional amb 38 estats que coordina rutes, però no té poder de decisió sobre obertures o tancaments. • VAAC Londres: Centre que monitoritza la cendra volcànica i emet avisos tècnics als governs. Drets dels passatgers i normatives Malgrat la falta de competència en seguretat aèria, la Unió Europea sí que regula de manera estricta els drets dels consumidors a través d'un reglament d'obligat compliment per a totes les companyies que operen en territori comunitari. "Les companyies de low cost estan incomplint la llei de manera descarada en negar-se a pagar hotels i manutenció." Punts clau per als afectats • El passatger té dret a triar entre el reembursament del bitllet o la recol·locació. • Si es tria la recol·locació, la companyia ha de cobrir les despeses de manutenció i allotjament fins que surti el nou vol. • En cas de catàstrofe natural (força major), no es té dret a una indemnització addicional per danys i perjudicis, però sí a l'assistència bàsica. Estadístiques del trànsit aeri L'episodi subratlla la magnitud del repte logístic: s'estima que el 2010 es realitzaran uns 108 milions de vols al continent europeu, amb puntes de fins a 29.000 operacions diàries.