Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

205-216 de 418
  • 14'

    Entrevista a Javi del grup The Byte sobre el panorama punk rock

    El so de The Byte i les seves influències L'entrevista se centra en la banda The Byte, que presenta el seu primer disc de llarga durada titulat In My Town. La seva música es defineix com una mescla de punk rock, power pop i influències de la música negra. Durant la conversa, es destaquen diversos punts clau: Estil musical: El grup beu de la simplicitat i l'energia de bandes clàssiques. Segell discogràfic: Formen part de la família de Bip Bip Records i Daily Records, segells referents en l'escena independent. Directe vs. Estudi: Tot i que les gravacions poden sonar polides (fins i tot amb un toc mainstream estil Phil Spector), el seu directe és molt més visceral, ràpid i contundent. "Qualsevol banda que toqui punk rock és sonar als Ramones... els cinc màgics acords a partir dels quals surt tot." La realitat de l'escena musical a Barcelona En Javi reflexiona sobre les dificultats de la música en directe a la capital catalana, assenyalant una tendència preocupant per als grups de rock: Tancament de sales: Molts espais clàssics s'estan convertint en discoteques. Rendibilitat: Per als empresaris és més lucratiu obrir a la matinada sense les despeses que comporta un concert (tècnics, sopars, barres). Resistència: Malgrat tot, sobreviuen locals emblemàtics com Sidecar, Rock Sound o l'Estraperlo a Badalona. Concert a la sala El Cau de Tarragona La banda actuarà a Tarragona acompanyada pel grup local The Gundowns. En Javi descriu els tarragonins com una banda de punk rock melòdic i melancòlic, citant influències com Leatherface o Social Distortion. Es destaca la fidelitat del públic tarragoní cap a aquest gènere musical en espais mítics com la sala El Cau.

  • 29'

    Gastronomia de la Seu d'Urgell, Rutes Feta a Mà i Agenda Cultural

    Introducció i Agenda del Cap de Setmana L'episodi d'avui del programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio presenta una guia completa per al proper cap de setmana, destacant propostes musicals, firals i gastronòmiques. Es posa èmfasi en el cicle Tarragona en Viu, amb el concert doble de les bandes Gandalf i The Byte a la sala El Cau. A més, s'anuncia la primera edició del Mercat Català al barri de Sant Pere i Sant Pau, una iniciativa per potenciar el comerç tradicional amb productes de proximitat. Gastronomia i Turisme a la Seu d'Urgell En el bloc central del programa, dins de la secció En Ruta, s'explora la riquesa culinària de la Seu d'Urgell i la comarca de l'Alt Urgell: Productes amb Denominació d'Origen • Formatge Urgèlia i Mantega Cadí: Productes amb Denominació d'Origen Protegida (DOP) que defineixen la identitat agroalimentària de la zona. • Vedella Bruneta: Producte amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP). • Artesania: Elaboració tradicional d'embotits (bulls, llonganisses), conserves de bolets i herbes aromàtiques. Les Rutes "Feta a Mà" La Carme Galindo, cap de turisme de la Seu, detalla les 5 rutes temàtiques que uneixen gastronomia i patrimoni monumental: 1. Ruta de Baridà: Inclou formatgeries de llet crua i el Museu de l'Acordió d'Arsèguel. 2. Ruta de Tuixent i Serrat Gros: Destaca el Museu de les Trementinaires i artesania de flors seques. 3. Ruta de Castell-llebre: Coneguda per les restes paleontològiques del Límit KT (ous de dinosaure) i la coca de raier. 4. Ruta de Mas d'Eroles i Guils del Cantó: Centrada en formatges tradicionals i el conreu ecològic. 5. Ruta de la Seu i Castellciutat: Recorre la Catedral de Santa Maria i el Parc Olímpic del Segre. Concurs i Participació "A la Seu d'Urgell, el producte ecològic i artesà no és una moda, sinó una manera de viure i d'entendre la gastronomia." El programa manté actiu el concurs setmanal amb premis consistents en estades en cases rurals com Cal Cerni i hotels com Cal Miquel, fomentant la interacció dels oients a través del telèfon i el correu electrònic.

  • 6'

    Primera edició del Mercat Català a Sant Pere i Sant Pau

    Inauguració del Mercat Català a Tarragona Aquesta setmana arriba la primera edició del Mercat Català a la Rambla de Sant Pere i Sant Pau, una iniciativa de l'entitat Botiguers de Tarragona amb l'objectiu de dinamitzar el comerç local i promocionar el barri. Detalls de l'esdeveniment Dates i horaris: El mercat estarà actiu de divendres a diumenge. L'obertura és a les 10:00 h, amb la inauguració oficial el divendres a les 13:00 h. L'horari de tancament serà a les 21:00 h, amb una petita pausa al migdia. Ubicació: La Rambla de Sant Pere i Sant Pau, un espai que es vol reivindicar com a eix de proximitat. Participació: Prop de 30 parades d'artesania i alimentació, incloent-hi productors locals del barri i membres de l'Associació d'Artesans de la Costa Daurada. Objectius i dinamització L'entitat organitzadora, presidida per Ferran Milà, busca potenciar la visibilitat de Sant Pere i Sant Pau, un barri amb més de 22.000 residents que sovint es percep com un nucli dormitori. "Volem que la gent de Tarragona tingui el bon costum de passar-se a la muntanya de Sant Pere i Sant Pau per conèixer el seu comerç de proximitat." Activitats complementàries El mercat no només oferirà productes de proximitat com formatges, embotits o mel, sinó que inclourà activitats d'animació i una ballada de sardanes el diumenge per tancar l'esdeveniment.

  • 12'

    La 6a Fira de Primavera de la Seu d'Urgell

    Explorant la Fira de Primavera i el sector primari En aquesta tercera jornada del programa dedicada a la Seu d'Urgell, el focus principal se centra en la Fira de Primavera, un esdeveniment que enguany arriba a la seva sisena edició. Tot i ser una fira eminentment ramadera, també es reivindica el paper cabdal del comerç local especialitzat en productes singulars de la zona. Novetats de la fira i sector ramader La tècnica de promoció econòmica, Montse Ferrer, destaca les principals novetats d'enguany, centrades en la diversitat de races bovines i el patrimoni ramader: Races de vaques presents: S'incorporen quatre races principals: la Frisona (llatera), i la Bruna dels Pirineus, la Xerulesa i la Llamusina (totes tres càrniques). Presència equina: Com a novetat absoluta, s'introdueix el cavall pirinenc. Activitats programades: Concursos comarcals de raça Bruna i Frisona, tallers infantils, degustacions de vedella amb IGP Vedella dels Pirineus Catalans i espais gastronòmics. Característiques de les races autòctones El programa aprofundeix en la història i funcionalitat dels animals que els visitants podran veure: Raça Bruna dels Pirineus: És l'única vaca pròpiament autòctona de Catalunya, evolucionada des d'una aptitud mixta cap a una especialització en carn d'alta qualitat. Raça Frisona: D'origen holandès, destaca per la seva gran capacitat de producció de llet. Raça Llamusina: Originària d'Occitània, reconeguda pel seu color vermellós sense taques. "La Fira de Primavera és molt més que ramaderia; és una oportunitat per descobrir un comerç molt especialitzat i singular a la ciutat." Concurs i premis Durant l'emissió es realitza el clàssic concurs per als oients, on es rifen estades a cases rurals com Cal Miquel o Cal Cerni, posant a prova els coneixements sobre la raça llatera i les novetats animals de la fira.

  • 17'

    Música i solidaritat: El Padre Joni i el Sopar Solidari de Reus

    Cultura i compromís social En aquesta entrevista s'analitza la conjunció entre la música rock i l'ajuda humanitària a través de la figura del Padre Joni i l'organització del 13è Sopar Solidari a la parròquia de Sant Bernat Calbó de Reus. El projecte transcendeix l'àmbit personal per esdevenir un moviment comunitari consolidat. El fenomen del Padre Joni El Padre Joni explica com el seu projecte musical ha evolucionat fins a ser una eina de sensibilització per als joves. El seu estil, que defineix com a rock amb influències de hip-hop, metal i gospel, serveix per: Connectar amb el públic juvenil en la seva etapa de recerca. Finançar projectes a llocs com Guatemala o Sierra Leone. Transmetre valors espirituals i de justícia social des de la "trinxera". "La música té la capacitat d'arribar dins, de trencar barreres i de crear ponts de comunicació especials." Projecte solidari al Brasil L'edició d'enguany del sopar té un objectiu molt concret: la construcció d'una fusteria a l'àrea indígena de Ricardo Franco, al Brasil. L'Ignasi Oliver destaca que el valor del projecte no és només material, sinó també: Formació professional: Instruir els indígenes perquè puguin elaborar productes i no només vendre matèria primera. Contacte humà: Establir vincles entre cultures i compartir la vida quotidiana. Sostenibilitat econòmica: Oferir un futur a una comunitat que viu en una crisi permanent. El sopar, que espera aplegar unes 600 persones, compta amb la col·laboració de personalitats com Xavier Graset i Oriol Grau, demostrant que, fins i tot en temps de crisi local, la solidaritat internacional continua sent una prioritat.

  • 18'

    Vitruvi presenta el nou disc: No fem cançons per a qualsevol

    Entrevista a Marc Sendra, de la formació Vitruvi En aquesta conversa, es presenta el segon treball discogràfic del grup de les Terres de l'Ebre (concretament de Ginestà i Rasquera), titulat "No fem cançons per a qualsevol". Després de dos anys des del seu debut, la banda torna amb una evolució sonora i conceptual significativa. Canvi d'estil i noves influències Marc Sendra explica que, si bé el primer disc bevia del pop èpic d'influència contemporània (Coldplay), aquest nou treball és: Més fresc i directe, amb molta més llum. Clarament influenciat per l'estètica sonora dels Beatles i el du-pop dels anys 60. Una producció que inclou matisos d'electrònica i el toc de Xavier Bordera (Gade Gang). Personatges i imatge gràfica L'element central d'aquest disc són els seus protagonistes. La portada és un homenatge al Sgt. Pepper's i cada cara que hi apareix és el personatge d'una cançó: S'utilitzen històries de ficció amb un fort component d'ironia i humor. S'hi descriuen figures rocambolesques o friquis: un sonàmbul controlat per la seva dona, un personatge estrambòtic de muntanya o algú que somia fer un trio. El títol i la trajectòria de la banda El títol del disc, segons Sendra, és una declaració d'intencions inspirada en l'eslògan d'una marca de consum, refermat per la idea de fer música per a ells mateixos: "Nosaltres no fem cançons per a qualsevol altre, sinó que les fem per a nosaltres mateixos." Vitruvi continua sota el segell de Música Global i, tot i les dificultats per tocar en sales a causa de la crisi, tenen programat un concert proper a l'Alcau (Tarragona) el 27 de maig.

  • 12'

    Picurt: cinema de muntanya a la Seu d'Urgell

    El Festival Picurt: Referent Cultural Pirinenc L'episodi d'avui del programa En ruta es trasllada a la Seu d'Urgell per desgranar els detalls del Picurt, la mostra de cinema de muntanya que se celebra durant l'última setmana de juny. Enguany el certamen arriba a la seva quarta edició, consolidant-se com un espai de trobada per a la cultura, la gastronomia i la natura. Espais i Programació El festival no és només una successió de filmacions, sinó que es divideix en diversos ambients: Cinemes Guiu: De dilluns a divendres, aquesta sala de la Seu acull les projeccions principals. Hartadó: Aquest petit poble, situat a les portes del Parc Natural de Cadí-Moixeró, és l'escenari del final de festa, on s'organitzen concerts, lectures poètiques i un sopar popular amb vedella amb denominació d'origen. Seccions del Certamen L'Albert Galindo, tècnic de cultura, explica que el Picurt tracta la muntanya des d'una perspectiva cultural més que esportiva, amb diverses línies de contingut: Pirineus: Secció dedicada a produccions d'autors i temàtica local. Dones i Muntanya: Espai per a la visió femenina, amb protagonistes i realitzadores. Cinema Recuperat: Filmacions antigues i cinema artesanal. Muntanyes del Món: Projeccions provinents de llocs com Turquia, Mèxic, Canadà o Austràlia. "Ajuntem la muntanya, el cinema, la gastronomia i la cultura en una gran festa." Concurs en Ruta Com és habitual, el programa inclou la participació dels oients mitjançant preguntes sobre l'edició del festival i el nom dels cinemes locals, amb premis consistents en estades en hotels i cases rurals de la zona, com Cal Miquel a Anserall o Cal Cerni a Calvinyà.

  • 22'

    Cultura, tradicions i turisme rural a la Seu d'Urgell

    Explorant la Seu d'Urgell: Cultura i Tradició Aquesta setmana el programa se centra en la capital de l’Alt Urgell, destacant la seva vitalitat cultural i els esdeveniments que defineixen la identitat del municipi. Des de la Fira de Primavera fins als cicles festius d’hivern, la Seu es presenta com un destí ric en experiències. Esdeveniments Culturals i Festius L'Albert Galindo, tècnic de cultura de l'Ajuntament, ens detalla l'oferta estable que manté la ciutat durant tot l'any: Fira de Primavera: Inclou el Concurs Català de Raça Frisona i exposicions de vaca bruna dels Pirineus. Estiu Cultural: Destaca el Festival Internacional de Música Joan Brudieu (amb més de 35 anys d'història) i els espectacles de circ i malabars als carrers cada dijous. El Món Màgic de les Muntanyes: Un cicle hivernal centrat en la tradició del tió i uns personatges mitològics únics del Pirineu: els Minairons. "Els minairons són uns personatges mitològics, una mena de fullets propis de la cultura del Pirineu, que treballen a l'interior del tió per fabricar les joguines." Turisme Rural i Gastronomia Es presenten dues propostes d'allotjament amb encant que participen en el sorteig de la setmana: Hotel Cal Miquel (Anserall): Una antiga casa pairal del segle XVIII rehabilitada, situada prop del riu Valira. Ofereix una cuina basada en productes ecològics del seu propi hort i bestiar, barrejant tradició gallega i de muntanya. Cal Cerni (Calvinyà): Una casa de pagès del segle XV que funciona com a casa-museu. Destaca per l'elaboració artesanal del 80% dels productes que consumeixen els seus hostes i el seu entorn amb més de 1.000 m² de jardí. El Concurs de Ràdio Durant l'episodi, els oients participen per aconseguir números per al sorteig de divendres, responent preguntes sobre els minairons i la ubicació dels allotjaments presentats.

  • 23'

    Josep Gil i la Història del Pensament Cristià

    Presentació de l'Obra El programa Ja Tardes entrevista mossèn Josep Gil i Ribes, teòleg sistemàtic, amb motiu de la presentació dels seus dos primers llibres d'una ambiciosa sèrie de deu volums titulada Història del pensament cristià. Una aproximació analítica i crítica L'autor aclareix que la seva obra no és una simple història eclesiàstica o una col·lecció de biografies, sinó una anàlisi del pensament viscut i pensat des de les seves categories originals. • L'obra abasta des dels inicis fins a finals del segle XX. • Es diferencia de la teologia dogmàtica en centrar-se en l'evolució de les idees. • Està dirigida a tothom: creients, agnòstics i ateus, sense requerir un acte de fe previ. Conceptes clau de l'evolució cristiana El xoc entre el judaisme i l'hel·lenisme L'autor destaca com el pensament cristià, nascut en un context jueu, va haver d'adoptar les categories de l'hel·lenisme per expressar-se, el que va provocar una perversió original segons Gil. "L'hel·lenisme era l'única dida que podia donar de mamar a la criatura del pensament cristià." La divinització de Jesús El títol del primer volum, La Divinització de Jesús de Nazaret, suggereix un procés històric d'atribució de categories divines (similar a l'apoteosi dels emperadors romans) per explicar la fe en la resurrecció. El martiri i la idea de Déu Gil critica com certes etapes, com l'època dels màrtirs, van transformar la imatge de Déu en una figura punitiva i vigilant (influència hel·lenística), allunyant-se del Déu de l'amor original. El pensament contemporani i el futur Segle XX i l'art En els volums finals, l'autor defensa que el pensament cristià s'ha traslladat de la teologia oficial cap a altres formes de cultura: • La literatura (mencionant Simone de Beauvoir o Péguy). • L'art, la música i la pintura com a veritables vehicles de la fe actual. Conclusió i visió personal Mossèn Gil proposa recuperar la idea d'un Déu que convida a la festa, allunyat de la imatge de "gendarme" que sovint ha projectat la institució. Defineix el seu treball com una obra de maduresa fruït de vuit anys de recerca.

  • 14'

    Entrevista al grup de rock manresà Clepton

    Presentació de la banda Clepton En aquesta sessió coneixem el grup Clepton, una formació originària de Manresa que, tot i la seva joventut (membres d'entre 19 i 21 anys), ja s'ha fet un lloc en l'escena musical catalana. El Pau i el Guillem expliquen com va néixer el projecte fa uns tres anys a partir d'amistats escolars i com la incorporació d'un guitarrista va ser el detonant per professionalitzar-se. El primer disc: Seguint el joc La banda presenta el seu primer treball discogràfic autoeditat, fruit de l'èxit de la seva maqueta prèvia i de la victòria en diversos concursos. - Trajectòria: Han compartit escenari amb bandes com Obrim Pas, Baron Rojo o No Way Out. - Producció: El disc s'ha gravat als reconeguts estudis Ultramarinos Costa Brava amb el productor Santi Garcia. - Filosofia: Aposten per la descàrrega gratuïta a través de la seva web oficial. Estil i influències Tot i que els costa etiquetar la seva música, defineixen el seu estil com a Rock en un sentit ampli, basat en la seva actitud i la contundència dels seus directes. - Les lletres parlen d'experiències personals i sentiments que els fan sentir vius. - Destaquen la importància dels concursos de música com a plataforma per a grups novells per obtenir finançament i visibilitat. Curiositats i futur El nom del grup té un origen familiar molt peculiar, vinculat a la primera paraula d'una germana petita d'un dels membres. Actualment, el grup està centrat a tancar dates per a la gira d'estiu i promocionar el seu directe per tot Catalunya. "Quan canto em sento viu i quan toco em faig més fort."

  • 14'

    Maieutica Màgic: Il·lusionisme i teatre al Metropol

    L'il·lusionisme com a eix central de l'espectacle L'Òscar, component de la companyia Maieutica Màgic, presenta l'obra Flex Momentum, que donarà el tret de sortida a la Mostra de Teatre Jove al Teatre Metropol. A diferència de les propostes teatrals convencionals, aquesta companyia destaca per integrar l'il·lusionisme de creació pròpia com a motor de la història. L'Òscar prefereix el terme il·lusionisme abans que màgia per allunyar-se dels estereotips clàssics: Creació pròpia: El 80% dels trucs són inventats per ell mateix. Interacció: El públic participarà de manera puntual sense situacions compromeses. L'analogia del plat: L'Òscar defineix la seva feina amb una imatge molt clara: "M'agrada molt el teatre, però és una mica com un plat de maduixes: les maduixes són els trucs de màgia i la nata és el que uneix tots aquests efectes." Argument i detalls tècnics de 'Flex Momentum' L'obra té un component autobiogràfic i gira al voltant de tres estudiants d'enginyeria industrial que presenten un projecte de final de carrera: una màquina capaç de deformar la realitat. Això permet veure a l'escenari: Persones que leviten. Objectes que es dobleguen. Teletransportacions de personatges. La posada en escena al Metropol és clau, ja que l'espai permet jugar amb la il·luminació i el so de manera professional, aspectes essencials per a l'èxit dels efectes visuals. L'equip compta amb quatre actors i dos tècnics especialitzats per garantir que la música i els micròfons funcionin en perfecta sintonia amb els trucs. Perfil de la companyia i futur La companyia busca un estil dinàmic, influenciat pels espectacles de parcs temàtics com Port Aventura. L'objectiu de l'Òscar, que compagina els estudis d'enginyeria amb la seva passió, és crear espectacles universals, amb poc text i molta força visual, que puguin ser entesos per públics de qualsevol nacionalitat.

  • 32'

    Els Pets presenten 'Fràgil' a Tarragona Ràdio

    La maduresa musical d'Els Pets amb el seu desè disc d'estudi Lluís Gavaldà i Joan Reig visiten l'estudi per parlar de Fràgil, un treball que defineixen com un repte per no repetir-se després de 25 anys de carrera. En aquesta entrevista aprofundeixen en la producció de Brad Jones i en com han buscat un so més despullat i directe. Influències i sonoritat El grup reconeix que aquest és el seu disc més negre, amb clares pinzellades de Soul i influències de la New Wave britànica. • Han recuperat sons de la Motown i artistes com Al Green. • El disc combina cançons pop festives amb altres de més tranquil·les i reposades. • La producció ha anat a càrrec de Brad Jones (Nashville), sent la quarta vegada que col·labora amb ells, trencant la seva pròpia norma de no repetir tant amb un mateix artista. La filosofia de la fragilitat El títol del disc no és casualitat, sinó que respon a una visió vital de la maduresa: "Sentir-te fràgil no és un defecte, és la millor manera per gaudir de les coses que tens, sabent que no duren per sempre." Les lletres parlen de relacions des d'una perspectiva adulta, fugint dels tòpics adolescents i acceptant les cicatrius emocionals com una part de la riquesa personal. Gira i connexió amb el públic Els Pets destaquen la seva sort de tenir un públic intergeneracional. • La gira comença per Sant Jordi a Castelló d'Empúries. • Es plantegen dividir la gira en dues parts: una d'estiu més festiva i una de tardor/hivern per a teatres. • Admeten que la crisi econòmica afecta la contractació pública, però se senten privilegiats pel seguiment massiu, especialment a través de noves eines com el seu Facebook oficial.