Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

217-228 de 418
  • 32'

    Osteoporosi: prevenció, hàbits i mites del calci

    L'osteoporosi: Més que un simple desgast En aquest episodi de l'espai On li fa mal, el fisioterapeuta Felip Caudet ens explica que l'osteoporosi no és exactament un desgast dels ossos per ús, sinó una disminució progressiva de la massa òssia. Conceptes clau sobre el calci • L'os actua com una reserva activa de calci per al cos (un 98% del total). • El calci és vital per a funcions com la coagulació de la sang, la contracció muscular i la transmissió d'impulsos nerviosos. • L'osteoporosi apareix quan el cos agafa calci dels ossos però no té la capacitat de fixar-lo de nou. "L'osteoporosi en si no és dolorosa; el dolor ve de les patologies associades o del mal ús de les estructures debilitades." Factors de risc i prevenció • La menopausa: El canvi hormonal (estrògens) dificulta la retenció de minerals. • Sedentarisme: La falta de pressió física sobre l'os fa que perdi densitat. Caudet cita l'exemple dels astronautes, que perden calci a causa de la falta de gravetat. • Alimentació i tòxics: El sucre, el cafè, l'alcohol, el tabac i l'estrès són considerats "lladres de calci". Estratègies per a una millor densitat òssia Hàbits saludables Activitat física: Caminar i exercir pressió sobre els ossos per estimular la fixació del calci. Vitamina D: Exposició solar controlada per permetre el transport del calci. Evitar medicaments lladres: Atenció a l'ús prolongat de cortisona, antiàcids amb alumini i alguns diurètics. Aliments rics en calci orgànic • Sèsam: Imprescindible moldre'l al moment per aprofitar-ne el calci. • Sardines i peix blau: Excel·lent fons de calci i greixos saludables. • Ortigues: Una planta molt rica en calci, ideal per a sopes. • Altres: Bròcoli, ametlles, figues seques i làctics fermentats com el iogurt. Mites sobre els productes enriquits L'expert adverteix sobre els aliments processats "amb calci afegit". Moltes d'aquestes fonts són inorgàniques i s'aprofiten molt menys que els aliments naturals. És preferible obtenir el calci directament de la dieta fresca que de miracles publicitaris.

  • 25'

    La Política Agrícola Comuna i el concurs Juvenes Translatores

    La Política Agrícola Comuna (PAC) i el concurs Juvenes Translatores En aquest episodi s'analitzen dos vessants clau de la Unió Europea: d'una banda, el foment de la cultura i les llengües entre els joves i, de l'altra, la complexa estructura econòmica i política de l'agricultura europea. Juvenes Translatores: Fomentant la traducció El programa destaca el concurs Juvenes Translatores, una iniciativa de la Comissió Europea que premia les millors traduccions fetes per alumnes de batxillerat. Els punts clau d'aquest concurs són: • Participació d'instituts de tota la UE mitjançant un sorteig. • Els alumnes trien una llengua oficial i tradueixen un text sobre temes europeus. • El premi inclou un viatge a Brussel·les per recollir el guardó. Comprensió de la PAC La part central de la conversa se centra en la Política Agrícola Comuna (PAC), explicant per què és un àmbit centralitzat a Brussel·les i no en els estats membres: • Lliure circulació i competència: Es busca protegir els agricultors de la competència interna i externa, especialment de països en vies de desenvolupament que produeixen a baix cost. • Sostenibilitat i medi ambient: Avui dia la PAC no només finança la producció, sinó que veu els agricultors com els "jardiners d'Europa", encarregats de mantenir l'entorn natural. • Gestió de quotes: Després d'anys de sobreproducció (com la famosa llet negra), la UE ara limita la producció per evitar excedents i garantir preus justos. "La traducció no és com les matemàtiques, on dos més dos són quatre; requereix la creativitat de trobar la paraula idònia per reflectir l'esperit del text." Dades econòmiques i transparència S'ofereixen dades sobre el pressupost europeu, remarcant que el 40% del pressupost total de la UE es destina a l'agricultura (un descens significatiu des del 71% que es destinava als anys 80). També se cita que, a l'Estat espanyol i a les comarques de Tarragona, grans empreses transformadores són les que acaparen bona part d'aquests ajuts.

  • 21'

    Programació d'abril del cicle Tarragona en Viu

    Detalls de la programació musical d'abril a Tarragona En aquesta edició del programa, es repassa amb la Dani Bonilló, de l'Associació Trenca, la variada oferta de concerts que tindran lloc a la ciutat durant el mes d'abril dins del cicle Tarragona en Viu. Tot i algun canvi d'última hora, la cartellera presenta propostes d'estils molt diversos, des del folk canadenc fins a l'electrònica francesa i el punk rock. Canvis i caps de cartell Suspensió de Cohete: El grup Cohete, un dels més esperats per a aquest cap de setmana a la Sala Zero, ha hagut de posposar la seva actuació per problemes d'agenda, tot i que s'espera que visitin la ciutat després de l'estiu. Aqua Nebula Oscillator: Destacat com el gran reclam del mes, aquest grup belga oferirà una actuació d'estètica vampírica i sonoritat psicodèlica el 22 d'abril al Groove Bar. Segons l'organització, el grup ha demanat expressament una "sala petita i fosca" per potenciar el seu so directe i fosc. Propostes destacades de la setmana Gora Japón (Bilbao): Una banda amb base de rock i tocs de noise-caos experimental. Han estat comparats amb referents com Tom Waits per la seva sonoritat. Xavier Baró i Pau Saura: Un exemple del maridatge entre els finalistes del concurs D.O. Tarragona i artistes consolidats. Actuaran a la Bequeria amb un format singular d'’home orquestra’. Backstab (França): Considerat una gran promesa de l'electrònica freestyle francesa, amb influències que van del hip-hop abstracte a la música àrab. The Byte i Countdown: Una nit de power punk al Cau amb músics provinents de l'escena hardcore de Barcelona combinats amb el talent local tarragoní. Laura Coogan (Canadà): Una proposta de folk eclèctic amb influències ètniques gregues, fruit de la trajectòria vital i viatgera de l'artista. Projecte Entre Coche y Andén L'entrevista conclou amb l'arribada d' Ángel Vargas, que presenta el seu projecte personal i de grup Entre Coche y Andén. Vargas, tarragoní resident fora des de fa 20 anys, manté el seu vincle sentimental amb la ciutat actuant periòdicament a la Bequeria. "Tarragona és una obligació sentimental i romàntica que tinc. Sempre que faig un projecte nou, estic obligat a passar per aquí.‐ Ángel Vargas

  • 24'

    Renovació del títol d'Interès Nacional de la Processó del Sant Enterrament

    Balanç de la Setmana Santa a Tarragona Els responsables de la Congregació de la Sang, Josep Maria Fortuny i Joan Álvarez, fan una valoració molt positiva de les festivitats d'enguany. Han destacat l'alta participació tant en els actes religiosos com en l'assistència de públic, especialment després d'anys marcats per les restriccions o la meteorologia adversa. Participació i Evolució • Es calcula que unes 3.000 persones participen activament dins de la processó del Sant Enterrament. • S'ha observat una sàvia renovada gràcies a la incorporació de joves en les bandes de música i els armats. • Actualment, més del 50% dels passos es porten a espatlles, un esforç físic considerable que augmenta la solemnitat de l'acte. Reconeixement com a Element Patrimonial d'Interès Nacional La gran notícia de l'edició d'enguany és la renovació i actualització del títol atorgat per la Generalitat de Catalunya. Tot i que ja es disposava d'aquest reconeixement des de 1999, els canvis en la normativa han obligat a una nova avaluació. • La nova nomenclatura oficial és Element Patrimonial d'Interès Nacional. • Aquest títol se centra específicament en la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant. • El procés ha requerit informes favorables de la pròpia congregació, el Consell Comarcal i l'Ajuntament. Criteris d'Avaluació i Futur La Generalitat ha valorat aspectes com la història (estatuts del segle XIX), el valor monumental dels misteris i la complexitat organitzativa. "Vam rebre una comunicació de la Generalitat que s'havien canviat les nomenclatures i que teníem que tornar a renovar els mèrits." L'objectiu futur és aconseguir el reconeixement d'Interès Estatal per a la processó, un cop superats els terminis administratius requerits. Organització i Reptes de futur La gestió d'una processó amb 19 passos i milers de participants implica una coordinació constant durant tot l'any a través d'una comissió de millores. • Unificació sonora: Un dels reptes actuals és harmonitzar els tocs de les bandes de música per mantenir el caràcter de procés de silenci. • Dificultats logístiques: El recorregut pel nucli antic és d'una gran bellesa però presenta grans dificultats per les mides dels passos en carrers estrets. • Finançament: Tot i rebre suport institucional per a la restauració de passos, la conservació de seus històriques com l'Església de Natzaret continua sent un repte econòmic.

  • 14'

    Entre cotxe i andana: El projecte vital d'Àngel Vargas

    El retorn d'Entre cotxe i andana a Tarragona L'entrevista se centra en la visita de l'Àngel Vargas i la Maria a Tarragona per presentar el seu darrer projecte musical. L'Àngel, originari de Tarragona però resident a Madrid des de fa vuit anys, explica que tornar a la seva ciutat natal és una obligació sentimental. Evolució del projecte i nou disc Estil i influències: El grup destaca per la seva fusió amb la música llatina, una passió que l'Àngel va adquirir durant la seva estada a les Illes Canàries. La banda actual és internacional, amb músics de Mèxic i Panamà. Producció madura: Presenten el seu segon disc, titulat La fascinant aventura de vivir. A diferència del primer, que era una producció casolana, aquest ha comptat amb un estudi professional i un productor. La veu femenina: La Maria s'ha incorporat al projecte per aportar el suport femení i la melodia que complementa la proposta de l'Àngel. Projectes de futur i directes Format flexible: La banda s'adapta a qualsevol escenari, des de duets acústics fins a formacions de vuit o nou músics amb secció de vents. Salt internacional: L'Àngel revela que està treballant per fer una gira per l'Amèrica Llatina (l'altre costat del xarco) abans que acabi l'any. Concert a La Vaqueria: S'anuncia l'actuació del grup a la mítica sala de Tarragona aquest dijous a les 21:30 h. "Les meves cançons formen part de la meva vida; el projecte està en contínua evolució."

  • 23'

    Últimes notes: Actualitat musical, curiositats i agenda

    Actualitat del món de la música En aquesta edició de la secció Últimes notes, l'Albert Miró i la Núria repassen les notícies més destacades després de les festes de Pasqua, centrant-se en figures icòniques del post-punk, el soul i el rock alternatiu. Peter Hook i el llegat de Joy Division • El baixista Peter Hook ha obert un club a Manchester anomenat FAC 51. • Iniciarà una gira pel Regne Unit per commemorar el 30è aniversari de la mort d'Ian Curtis. • Interpretarà íntegrament l'àlbum Unknown Pleasures amb una nova banda de suport. Polèmiques i accions socials • Erykah Badu ha estat multada amb 500 dòlars per escàndol públic a Dallas. La cantant es va despullar a la zona on va ser assassinat JFK per al videoclip de la cançó Window Seat. • Pearl Jam destaca per la seva responsabilitat ambiental. Han invertit 210.000 dòlars en la plantació d'arbres a l'estat de Washington per compensar les 7.000 tones de CO2 generades durant la seva gira de 2009. L'anècdota d'Iggy Pop i l'agenda cultural "Iggy Pop ha decidit que ja no es llançarà més al públic després que ningú l'agafés en el seu últim concert al Carnegie Hall de Nova York." • L'episodi conclou amb una àmplia agenda de concerts per a la setmana del 6 al 10 d'abril a sales com Apolo, Razzmatazz i el Sant Jordi Club, destacant artistes com Loquillo, Mishima i We Are Standard. • La recomanació final és el nou disc d'electrònica experimental del veterà duo Autechre, titulat Oversteps.

  • 3'

    Retorn dels cinemes al Parc Central de Tarragona

    L'impacte de la recuperació del cinema al centre de la ciutat El reportatge recull l'entusiasme i les opinions dels ciutadans de Tarragona davant la notícia de la reobertura de les sales de cinema al centre comercial Parc Central. Després del tancament dels antics cinemes Lauren, la ciutat es va quedar sense oferta cinematogràfica al nucli urbà, obligant els veïns a desplaçar-se als afores. Punts clau de la notícia Modernització de les instal·lacions: Es preveu l'obertura de deu sales noves equipades amb tecnologia d'última generació, incloent-hi projeccions en 3D i opcions de 4D. Accessibilitat i proximitat: Un dels beneficis més valorats és la possibilitat d'anar-hi a peu. Això és especialment rellevant per a la gent gran, que actualment té dificultats per desplaçar-se fins a les Gavarres. Ubicació estratègica: Les noves sales s'ubicaran al pàrquing de superfície del centre comercial, facilitant l'oci dins de la pròpia capital sense dependre del cotxe. Preocupacions dels ciutadans "Si una persona compra una entrada, hauria de poder tenir el temps de veure la pel·lícula amb l'aparcament gratuït." Els entrevistats suggereixen que el servei de pàrquing gratuït o validat amb l'entrada seria essencial per garantir l'èxit del projecte i no suposar una barrera econòmica o logística addicional.

  • 25'

    Poesia digital, literatura infantil i cinema independent

    Panorama de la Poesia Catalana a la Xarxa L'escriptor Julio Ricardo Trigo presenta la iniciativa Versos.cat, un nou portal digital dirigit per Daniel Ruiz Trillo que pretén ser el gran contenidor de la poesia dels Països Catalans. Els punts clau d'aquesta plataforma inclouen: • Pluralitat i atemporalitat: Un espai on conviuen novetats editorials amb crítiques de llibres de fa cent anys. • Funció crítica: Ofereix ressenyes i articles d'opinió per omplir el buit que deixa la premsa de paper. • Accessibilitat: Tot i ser un gènere considerat minoritari, la xarxa permet que la poesia arribi a un públic més ampli i jove. "S'ha de reivindicar que els llibres no poden durar només tres mesos a les llibreries." L'Experiència Poètica: Llegir vs. Escoltar Es debat la diferència entre la lectura íntima de poemes i l'espectacle poètic. L'actriu i escriptora Coia Valls destaca que la veu, les inflexions i la presència física apropen la poesia a un públic menys avesat a la lectura solitària. Literatura Infantil: 'Maria de Lletres que mereixen' Coia Valls presenta el seu nou llibre infantil publicat per Barca Nova. La seva aproximació a la literatura per a nens es basa en: • L'aprenentatge a través del joc: L'objectiu és que els nens es diverteixin mentre descobreixen la màgia de les lletres. • La figura d'en Leo: El protagonista és un nen entremaliat envoltat d'una família peculiar, incloent-hi una àvia molt activa i un germà adolescent. • Defensa de l'oralitat: La importància que pares i fills comparteixin moments de lectura en veu alta per fomentar la imaginació conjunta. Projectes Cinematogràfics: 'Ventre Blanc' Es discuteix el rodatge de la pel·lícula Ventre Blanc, dirigida per Jordi Lara. Un projecte de cinema independent que destaca per: • Pressupost mínim i enginy: Realitzada amb una beca de només 6.000 euros, demostrant que el talent pot suplir la manca de recursos industrials. • Estètica onírica: Rodada en escenaris singulars com l'interior d'un orgue a Vic. • Simbologia: El títol fa referència a la imatge de la boira característica de la comarca d'Osona. Propers Projectes i Sant Jordi Els autors avancen les seves novetats per a la diada de Sant Jordi: • Julio Ricardo Trigo treballa en una novel·la sobre el Renaixement a Catalunya i la construcció del port de Barcelona. • Coia Valls publicarà la seva primera novel·la per a adults, La princesa de Jade.

  • 8'

    Retorn del cinema al centre de Tarragona: El projecte de Parc Central

    La recuperació de les sales de cinema a Tarragona L'anunci de la reobertura de deu sales de cinema al centre comercial Parc Central ha generat una onada d'entusiasme entre els ciutadans de Tarragona. Després del tancament dels antics cinemes Lauren, la ciutat s'havia quedat sense una oferta cinematogràfica cèntrica, obligant els usuaris a desplaçar-se fins a les Gavarres. Característiques del nou projecte El projecte destaca per una aposta clara per la modernitat i la tecnologia: Ubicació estratègica: Les sales s'ubicaran al terrat (pàrquing de superfície) del centre comercial. Tecnologia punta: S'inclouran sales amb tecnologia 3D i sistemes d'àudio d'última generació. Accessibilitat: La principal virtut destacada pels veïns és la possibilitat d'anar-hi caminant, sense dependre del transport públic o del cotxe privat. Reaccions de la ciutadania L'opinió general és d'una satisfacció absoluta, subratllant diverses necessitats cobertes: Fi de l'aïllament per a col·lectius vulnerables: La gent gran i els joves sense vehicle propi recuperen l'autonomia per gaudir de l'oci. Identitat de capital: Diversos testimonis afirmen que una capital de província amb 140.000 habitants no es podia permetre no tenir cinema al nucli urbà. Comparativa amb altres ciutats: S'ha mencionat la necessitat de "despertar" Tarragona davant el dinamisme de ciutats veïnes com Reus o el Vendrell. "Tarragona es mereix tenir un cinema al centre... és el que toca per a una capital de província." Debat sobre els serveis auxiliars Un dels punts que genera dubtes entre els futurs usuaris és la gestió del pàrquing. S'ha suggerit que el centre comercial ofereixi tiquets de validació o descomptes per als espectadors, evitant que el cost de l'aparcament sigui un impediment per anar al cinema.

  • 12'

    La Fira de les Gavarres: Tradició, Diversió i Crisis

    Crònica de la Fira a les Gavarres L'episodi ofereix un recorregut detallat per la fira instal·lada a la zona de les Gavarres (Tarragona), explorant l'ambient, les atraccions i la realitat econòmica dels firaires durant la Setmana Santa. A través de diverses entrevistes, es dibuixa un retrat d'un ofici tradicional que lluita per mantenir-se viu malgrat la distància del nucli urbà i la recessió. Atraccions i Entreteniment Infantil La fira compta amb una oferta variada per a totes les edats, però se centra principalment en el públic infantil. Entre les opcions destaquen: - Els clàssics autos de choque i l'Scalextric. - Els llits elàstics i el Dragón per als més agosarats. - El Paseo Marítimo, una atracció aquàtica per a nens de 2 a 8 anys. - Casetes de fira tradicionals com el tir amb escopeta, els dards i la tómbola. La Realitat del Sector: Crisis i Ubicació Tots els testimonis coincideixen que l'activitat econòmica és més fluixa del que s'esperava. Els punts clau esmentats són: - L'impacte de la crisi: Es nota una disminució del consum, obligant a fer promocions de 2x1 per incentivar les famílies. - La ubicació perifèrica: Estar lluny del centre de Tarragona dificulta l'arribada espontània de gent. - > "Abans la gent s'ho trobava de camí; ara han de venir a propòsit i això costa més." - L'evolució tecnològica: Els negocis han passat de ser de fusta i manovella a sistemes complexos controlats per ordinador que requereixen altes inversions (entre 40 i 60 milions de les antigues pessetes). Gastronomia de Fira No falta l'oferta culinària tradicional, centrada en productes de consum ràpid i econòmic: - La xurreria Teruel ofereix xurros, porres i xocolata desfeta com a reclam principal. - Hi ha parades de frankfurts a preus populars i patates fregides. - El secret del bon xurro, segons el Carles, és simplement un bon gènere (farina i aigua) i molts anys d'experiència.

  • 1'

    2010-03-29 ESSÈNCIA RIOS

    Una nova etapa per a la gastronomia tarragonina La posada en marxa del col·lectiu Tarragona Essència representa una fita històrica per a la ciutat. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat d'estructurar un sector que ja gaudia d'una qualitat extraordinària però que mancava d'una veu conjunta per promocionar-se a l'exterior. Punts clau del projecte Estructuració del sector: L'objectiu principal és crear una marca gastronòmica forta que permeti vendre l'oferta de la ciutat més enllà de les seves fronteres. Col·laboració publicoprivada: El projecte ha rebut un suport decidit des de Turisme de Tarragona, aconseguint que els principals xefs i restaurants s'impliquin directament en la iniciativa. Riquesa local: La marca aglutina els millors professionals de la cuina per projectar una imatge d'excel·lència unificada. Desestacionalització i continuïtat Un dels aspectes més rellevants d'aquest col·lectiu és la seva aposta per la continuïtat temporal. A diferència d'altres sectors turístics, la gastronomia permet una activitat constant durant tot l'any: "La gastronomia precisament ens dona una temporada que cobreix el 100% de l'any." Per aquest motiu, s'ha anunciat que es realitzaran esdeveniments i presentacions amb cada canvi d'estació, assegurant que la marca Tarragona Essència estigui present de forma permanent en el calendari cultural i turístic.

  • 3'

    2010-03-29 ESSÈNCIA SANS

    Nou col·lectiu gastronòmic a Tarragona L'entrevista amb Carles Sanz, gerent del Patronat Municipal de Turisme, destaca la presentació d'un nou col·lectiu gastronòmic que agrupa els millors restaurants de la ciutat. Aquesta unió, considerada una fita històrica per a Tarragona, neix amb l'objectiu de treballar conjuntament en la projecció de la cuina local. Objectius del projecte Consolidació del sector: Fomentar que els restauradors es coneguin i col·laborin en activitats conjuntes. Orgull local: Incentivar que els mateixos tarragonins siguin els primers a conèixer i gaudir de l'oferta culinària de la seva ciutat. Destinació de referència: Explotar el potencial gastronòmic per millorar el posicionament turístic de Tarragona. "Si aconseguim que els 140.000 tarragonins siguin clients dels propis restaurants de Tarragona, faria sentir la pròpia ciutat més orgullosa de la seva gastronomia." Previsions per a la Setmana Santa Pel que fa al turisme estacional, les sensacions són molt positives: Bon temps: La meteorologia favorable és el principal motor de les reserves. Competència amb la neu: S'observa amb cautela si els gruixos de neu al Pirineu desviaran turistes cap a la muntanya en lloc de la costa. Ganes de sortir: Després d'un hivern llarg, s'espera una gran afluència de visitants que busquen l'ambient mediterrani.