Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis

RSS

episodis

265-276 de 418

21 de febr. del 2010
27'
Ciberseguretat: La Xarxa Papallona i els ordinadors zombis
La desarticulació de la xarxa 'Papallona' En aquest episodi s'analitza l'operació policial que va permetre detenir tres ciutadans espanyols responsables d'una de les xarxes de segrest informàtic més grans del món. Aquesta xarxa controlava més de 13 milions d'ordinadors infectats. Funcionament dels ordinadors zombis o 'botnets' • Els delinqüents utilitzaven virus per convertir equips particulars en botnets o ciberesclaus. • L'objectiu principal era el robatori de dades bancàries i personals de prop de 800.000 persones i centenars d'empreses. • La detecció va ser possible gràcies a una errada d'un dels criminals en no ocultar la seva adreça IP, permetent que l'FBI i la Guàrdia Civil estiréssin el fil. Prevenció i consells de seguretat Es destaca que els atacants no eren experts informàtics, sinó que compraven kits preparats al mercat negre, cosa que fa el perill més actual. Mesures de protecció essencials • Actualització del software: No n'hi ha prou amb l'antivirus; és vital tenir els navegadors (com Internet Explorer 8 o Firefox) actualitzats per tapar forats de seguretat. • Gestió de dades: Mai s'han de guardar contrasenyes o dades financeres directament en fitxers dins de l'ordinador. • Hàbits segurs: Desconfiar de correus d'estranys i apagar l'equip quan no s'utilitzi per tallar el control remot. "L'èxit dels ciberdelinqüents rau en el fet que el propietari no sap que el seu ordinador està treballant per a ells."
21 de febr. del 2010
10'
Joan Rovira: Trajectòria en solitari i música negra
El pas de la banda al projecte en solitari El músic Joan Rovira explica la seva evolució artística després de formar part de la banda Arango. El canvi al format en solitari neix de la recerca de mobilitat, agilitat i menys complicacions logístiques. Tot i actuar sol, utilitza tecnologia per enriquir el seu directe: Bombo electrònic. Pedaleria d'efectes per disparar delays i cors. Sincronització total de mans i peus per crear una sonoritat de banda completa. Projecció internacional i repertori L'artista destaca la seva forta vinculació amb Itàlia, on col·labora amb un mànager local i tradueix les seves cançons a l'italià. També té previst viatjar a Londres per cantar en anglès. El seu repertori és una barreja eclèctica: Grans clàssics: Versions de Michael Jackson, Stevie Wonder o George Benson. Influència de la música negra: El jazz, el soul, el funky i el latin amaren les seves composicions pròpies. Pop nacional: Temes de grups com M-Clan o Fito & Fitipaldis. "Si tens la il·lusió, les portes s'obren soles... no perquè toqui millor que un altre, sinó per la il·lusió que hi poso." Finalment, el músic convida al seu proper concert al Cau de Tarragona i anima els oients a seguir-lo a les xarxes socials per compartir opinions constructives.
21 de febr. del 2010
14'
Entrevista al músic Joan Rovira i la seva nova etapa
Joan Rovira: De la banda Arango al projecte en solitari El músic de Camarles, Joan Rovira, visita l'estudi per parlar de la seva evolució artística i la seva trajectòria professional després d'haver passat per l'escola ESMUC. Rovira destaca la importància de combinar l'educació acadèmica amb l'experiència directa sobre l'escenari, el que ell anomena l'escola del carrer. Punts clau de la conversa Transició en solitari: Després de tres anys amb la banda Arango, el músic ha decidit emprendre un camí individual que li ofereix més agilitat i mobilitat. Tecnologia en directe: Tot i actuar sol, utilitza un bombo electrònic i una pedaleria d'efectes per crear capes amb delays i coros, generant una sonoritat de banda completa. Projecció internacional: L'artista ha realitzat diverses gires per Itàlia i té previst actuar a Londres, adaptant les seves cançons a l'italià i a l'anglès. Estil i influències: La seva música beu directament de la música negra, el soul, el jazz i el pop-rock nacional. "Si tens l'il·lusió, les portes s'obrin soles. No és per tocar millor, sinó per la constància i el carinyo que hi poses." L'entrevista finalitza amb una interpretació acústica en directe d'un tema propi que retrata l'atmosfera nocturna de la ciutat.
21 de febr. del 2010
18'
Litus presenta el seu disc 'Maleta de Pedres'
Presentació de l'àlbum Maleta de Pedres El cantautor terrassenc Litus presenta el seu nou treball discogràfic, Maleta de Pedres, el seu primer disc íntegrament en català. Tot i la seva llarga trajectòria de més de deu anys, aquest projecte marca un punt d'inflexió personal on l’artista recupera «rareses» i cançons d’etapes anteriors per donar-los una nova vida. Conceptes clau del nou treball Alliberament personal: El títol simbolitza la necessitat de buidar la maleta de por i inseguretats per omplir-la de coses noves. Estil eclèctic: L'àlbum és una amalgama que navega entre el pop-rock, la cançó d'autor i fins i tot el bolero. Col·laboracions destacades: Compte amb la participació de la Beth i els arranjaments de Joan Eloi Vila, guitarrista conegut per la seva feina amb Andreu Buenafuente. Trajectòria i èxits Durant l'entrevista, recorden moments clau de la seva carrera: Nominació als Goya: Per la cançó de la banda sonora de la pel·lícula Carlitos y el campo de los sueños, produïda per Emilio Aragón. Etapa amb Els Mutis: Els seus inicis fa una dècada, d'on ha rescatat algunes composicions per a aquest disc. Faceta de compositor: Litus confessa que la seva gran passió és crear cançons, fins i tot per a altres artistes, gaudint del procés creatiu des de la intimitat de casa. "Ara, de moment, tinc la maleta buida i la vull omplir de coses noves." Gira i futur immediat L'artista iniciarà una gira que el portarà per diverses ciutats catalanes com Tarragona, Barcelona i Terrassa, però també destaca una gira internacional per Alemanya amb vuit ciutats confirmades, gràcies a una col·laboració amb la Universitat Ramon Llull per difondre la poesia i la música catalana.
21 de febr. del 2010
20'
LA SEU 2010-02-26
Entrevista amb l'alcalde de la Seu d'Urgell L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, repassa els principals atractius turístics, esportius i culturals de la ciutat en un any clau marcat per efemèrides històriques i competicions internacionals. Atractius Turístics i Patrimoni La ciutat es defineix per una combinació de llegat històric i instal·lacions modernes: * Catedral de Santa Maria d'Urgell: L'única catedral romànica completa de Catalunya (segle XII), destacada pel seu claustre i el silenci de les seves pedres. * Parc del Segre: Equipament heretat de la Seu Olímpica del 92 on es practica ràfting i piragüisme d'alt nivell. * Espai Ermengol: Un nou projecte museístic que explicarà la història civil de la ciutat i la tradició del formatge. Esdeveniments i Projecció Internacional Aquest 2010 és un any especialment actiu a la capital de l'Alt Urgell: * Mil·lenari d'Ermengol: Celebració dels 1.000 anys del nomenament del bisbe Ermengol, figura clau de la Catalunya medieval. * Copa del Món de Piragüisme: Esport de referència que manté la ciutat al mapa competitiu mundial. * Candidatura Olímpica Barcelona-Pirineus 2022: La Seu aspira a ser una peça clau pel seu lligam amb l'esquí nòrdic i la seva experiència olímpica prèvia. "Volem que els Pirineus tinguin un paper protagonista al món i ens puguem situar des de la perspectiva turística com es fa amb els Alps." Relació Territorial i Andorra L'alcalde destaca la convivència amb el Principat d'Andorra, definint la relació com de "cosins germans". Andorra actua com la principal motor econòmic per a molts treballadors fronterers, tot i que també ha influït en el mercat de l'habitatge i l'atur estructural en temps de crisi.
21 de febr. del 2010
15'
LA SEU 2010-02-25
La Seu d'Urgell: Porta dels Parcs Naturals En aquesta quarta jornada de ruta, l'itinerari se centra en l'excepcional entorn natural que envolta la Seu d'Urgell, considerada la porta d'entrada a dos dels espais protegits més importants de Catalunya: el Parc Natural del Cadí-Moixeró i el Parc Natural de l'Alt Pirineu (el més gran del territori amb més de 69.000 hectàrees). Activitats de Neu i Esport Carme Galindo, cap de l'àrea de turisme, destaca l'oferta d'esquí de fons i activitats hivernals a la comarca: Estacions d'esquí nòrdic: Sant Joan de l'Erm i Tuixent-la Vansa. Alternatives a l'esquí: Passejades amb raquetes de neu o trineus, ideals per a un turisme familiar. Esports d'aventura: Vols en parapent, globus o helicòpter, a més d'escalada, ràfting i piragüisme al Canal Olímpic del Segre. Marxa nòrdica: Una disciplina en creixement apte per a totes les edats que consisteix a caminar amb bastons específics. Biodiversitat i Fauna Fluvial El text fa un repàs detallat de la riquesa biològica de l'Urgellet (la zona septentrional de l'Alt Urgell), especialment al voltant del riu Segre: Ornitologia: S'han inventariat fins a 169 espècies d'ocells. Destaquen el bernat pescaire, el blauet, la merla d'aigua i diversos rapinyaires com l'àguila daurada o el falcó pelegrí. Fauna aquàtica: Presència d'amfibis com la granota verda i el tòtil, i peixos com la truita i el barb. Mamífers: El porc senglar és l'espècie més abundant, acompanyat de guineus, esquirols i teixons. Patrimoni i Oci A banda de la natura, s'esmenta el patrimoni cultural amb la Via Romànica (més de 50 esglésies) i instal·lacions d'oci com el camp de golf Aravell Golf Club, dissenyat per José María Olazábal.
21 de febr. del 2010
12'
Mil·lenari de Sant Armengol i atractius de la Seu d'Urgell
En aquest episodi s'explora el ric llegat històric i cultural de la Seu d'Urgell, centrant-se especialment en la figura del bisbe Sant Armengol i les celebracions del seu mil·lenari. La Carme Galindo, cap d'àrea de turisme, detalla les propostes que fan del municipi una destinació clau als Pirineus. La Figura de Sant Armengol Sant Armengol va ser bisbe d'Urgell entre els anys 1010 i 1035, destacant per una activitat extraordinària tant espiritual com social. Fomentà la construcció de camins i ponts estratègics, com els de Bar o els Tres Ponts, per millorar la vida de la comunitat. Enguany es commemora el mil·lenari del seu nomenament amb exposicions, rutes i una crida especial per a una trobada d'Armengols (gent que porti el nom o cognom del sant). Esdeveniments i Tradicions Destacades El Retaule de Sant Armengol: Un espectacle medieval de llum, música i color representat als claustres de la catedral per voluntaris del poble. Consta de nou quadres que narren la vida del sant. Fira de Sant Armengol: Celebrada el tercer cap de setmana d'octubre, és la fira més antiga de Catalunya. El seu plat fort és la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, amb més de 100 varietats d'arreu de la serralada. Altres fires: L'esdeveniment inclou també l'Autofira, el Boulevard del Comerç i la Fira d'Artesania. Projectes de Futur i Turisme Actiu L'Ajuntament treballa en l'Espai Armengol, un centre turístic innovador al Carrer Major centrat en la ciutat, el bisbe i el món del formatge. La Seu d'Urgell serà la Ciutat Gagantera de Catalunya l'any 2011, preveient una trobada massiva de 5.000 geganters. Es destaquen les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre per a la pràctica de ràfting i piragüisme de forma segura tant per a experts com per a famílies. "No passeu de llarg; aneu a la Seu, visiteu-la amb tranquil·litat, la catedral, el casc antic i el seu entorn."
21 de febr. del 2010
10'
El Parc Olímpic del Segre: Esport i Natura a la Seu
Descobrint el Parc Olímpic del Segre L'episodi d'avui ens proposa una visita al Parc Olímpic del Segre, instal·lació emblemàtica inaugurada amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Situat a tan sols 200 metres del centre històric de la Seu d'Urgell, aquest espai ha esdevingut un referent mundial per a la pràctica d'esports d'aigües braves i el turisme actiu. Activitats i Esports El parc ofereix una àmplia gamma de possibilitats tant per a professionals com per a famílies: Esports d'aigua: Inclou modalitats com el ràfting, el piragüisme (en aigües braves i tranquil·les), l'open kayak i l'hidrotrineu. Turisme familiar: Zones enjardinades, bar-restaurant i lloguer de barques ecològiques per a passejos relaxats pel canal. Entorn natural: És un centre de referència per a la BTT, amb més de 1.000 quilòmetres de rutes senyalitzades, i un punt emergent per a la pràctica de la marxa nòrdica. Instal·lacions d'Alta Tecnologia El parc destaca per la seva infraestructura avançada, que garanteix l'activitat durant tot l'any: Minicentral hidroelèctrica per al bombeig d'aigua. Remuntadors mecànics per a piragüistes. Sistemes d'assecat i higienització del material esportiu. Participació i Curiositats L'episodi inclou un concurs amb els oients sobre la història del parc i els complements necessaris per als esports que s'hi practiquen. Carme Galindó, cap d'àrea de turisme, destaca que: "El Parc del Segre és una instal·lació excepcional que pot garantir l'activitat durant tot l'any gràcies als seus elements tecnològics." Finalment, es recorda que el municipi acull competicions internacionals de prestigi, com la Copa del Món de Piragüisme.
21 de febr. del 2010
19'
LA SEU 1 2010-02-22
La Seu d'Urgell: Una Capital entre Rius i Muntanyes L'episodi d'aquesta setmana ens convida a visitar la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell, una ciutat de 14.000 habitants situada estratègicament entre els rius Segre i Valira. La seva ubicació la converteix en la porta d'entrada al Principat d'Andorra i en un hub per explorar el Pirineu. Patrimoni Arquitectònic i Centres Històrics El cor de la ciutat és el seu centre històric, on destaquen els carrers porticats com el Carrer Major i el de Canonges. Alguns punts clau del patrimoni són: La Catedral de Santa Maria d'Urgell: Es tracta de l'única catedral romànica de Catalunya (segle XII). El Conjunt Catedralici: Inclou el claustre amb 51 capitells esculpits, l'església de Sant Miquel (segle XI) i el museu. Museu Diocesà de la Seu: Acull peces de valor incalculable que abasten des del romànic fins al barroc. "Ningú marxa de la Seu sense haver visitat la catedral. És l'atractiu més important que tenim." Tresors del Museu i Tradicions Entre les joies que es poden trobar al museu, destaca especialment el Beatus de Liébana, un manuscrit del qual només existeixen 25 exemplars a tot el món. També es conserva l'urna de plata de Sant Armengol i una butlla del papa Silvestre II de l'any 1001. Pel que fa a les tradicions, la ciutat celebra el Mercat dels Canonges (medieval) el primer cap de setmana de juny i manté un mercat setmanal mil·lenari cada dimarts i dissabte. Natura i Esport d'Aventura La Seu d'Urgell no és només història, sinó també un referent en l'esport: Parc Olímpic del Segre: Un centre d'esports d'aigües braves on es practica ràfting, piraguisme i hidrotrineu. Entorn Natural: La ciutat és la porta al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al Parc de l'Alt Pirineu. Més de 1.000 km de rutes senyalitzades per a la pràctica de BTT.
21 de febr. del 2010
22'
La Nova Guia Gastronòmica del Baix Gaià
Presentació de la Guia Gastronòmica del Baix Gaià En aquesta entrevista es presenta la nova guia gastronòmica que recull la riquesa culinària d'onze municipis del Baix Gaià. Es tracta d'un projecte conjunt entre el Consell Comarcal del Tarragonès, la Generalitat i l'Agrupació de Municipis del Baix Gaià (ICODE) amb l'objectiu de convertir la gastronomia en un motor de promoció turística. Objectius i Estratègia L'edició d'aquest llibre no és un fet aïllat, sinó que respon a una estratègia de territori basada en: Desestacionalització: Atraure visitants durant tot l'any, especialment els caps de setmana, per donar suport al sector de l'hostaleria fora dels mesos de juliol i agost. Turisme de Proximitat: Enfocar-se en el mercat de Barcelona i les comarques veïnes. Cohesió Territorial: Vincular els municipis de costa amb els de l'interior, creant un binomi entre el peix i els productes de la terra com l'oli i el vi. Contingut de la Guia La guia està estructurada per ser una eina útil i pràctica per al visitant: Producte local: Posa en valor matèries primeres com la garrofa (usada actualment en cuina d'autor), l'oli i el vi. Cuina Patrimonial: Recull receptes tradicionals adaptades per fer a casa, com el bull de Torredembarra o les marrises de Creixell. Celebracions Populars: Inclou festes consolidades com la Calçotada de la Nou de Gaià o l'Olla d'Altafulla. Restaurants i Cuina d'Autor: Selecció d'establiments que treballen amb productes del territori amb un enfocament innovador. "La gastronomia és com una llengua viva que va incorporant paraules; treballem amb el concepte de cuina patrimonial però oberta a plats nous." Altres Iniciatives Turístiques El projecte s'emmarca en un pla més ampli que inclou la web baixgaiaturistic.cat, la Ruta dels Castells, una xarxa de miradors paisatgístics i rutes de turisme verd i mediambiental.
21 de febr. del 2010
17'
Entrevista a Jorge Ruiz: La filosofia de Maldita Nerea
Maldita Nerea: L'èxit del boca-orella i la filosofia de la tortuga Jorge Ruiz, líder de Maldita Nerea, repassa la trajectòria del grup i analitza les claus que els han convertit en un fenomen del pop nacional. Després d'uns inicis complexos amb grans discogràfiques, la banda va optar per l'autoedició amb l'àlbum El secreto de las tortugas, una decisió que va marcar el seu camí cap a l'èxit actual. Els pilars del seu creixement Filosofia de la tortuga: El grup defensa avançar a un ritme propi, de manera constant però lenta, prioritzant la coherència del projecte per sobre de les presses de la indústria. Cura en les lletres: Ruiz destaca que, a diferència d'altres corrents del pop, ells posen un èmfasi especial en l'elaboració dels textos per buscar la suggerència i la connexió profunda amb l'oient. Connexió amb el públic: El veritable valor de la banda es troba en els seus directes, on la participació de la gent és tan intensa que sovint supera el so dels altaveus. Evolució sonora i maduresa En el seu darrer treball, Es un secreto... No se lo digas a nadie, el grup ha experimentat una evolució significativa: Millora en la producció: La incorporació de Tato Latorre com a productor ha donat un salt qualitatiu al so del grup. Maduresa creativa: Les cançons reflecteixen un procés vital més adult, corregint errors d'etapes anteriors però mantenint l'essència original. Presència a la ràdio: Ruiz admet que sonar amb regularitat a les ràdios nacionals ha estat el factor definitiu per disparar el consum de la seva música i la venda d'entrades. "Les tortugues van a poc a poc, però avancen. El més important és avançar, encara que sigui lentament." L'entrevista conclou amb els detalls del concert a la Sala Novo de Reus, recordant una de les tradicions del grup: les persones que es diuen Nerea poden entrar de franc als seus concerts (sempre que l'aforament ho permeti).
21 de febr. del 2010
27'
La Dona a Europa i el Dret de la Unió Europea
Presència de la Dona en les Institucions Europees Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), s'analitza la situació actual de les dones al Parlament Europeu i a la Comissió. Tot i que a la Unió Europea hi ha una proporció més gran de dones que d'homes (104,9 dones per cada 100 homes), la seva representació política és significativament inferior: • Al Parlament Europeu, només el 34% dels diputats són dones. • Països com Malta tenen un 0% de representació femenina al Parlament (cap de les seves 5 places està ocupada per una dona). • En canvi, països nòrdics com Finlàndia o Suècia, i sorprenentment Estònia, presenten paritat o majories femenines a les seves delegacions. Motius de la baixa representació L'episodi explora diverses causes d'aquesta bretxa: • Un major euroscepticisme detectat en les estadístiques de les dones. • La gestió interna dels partits polítics, on els homes dominen les llistes: només el 35% dels candidats eren dones. • La falta de sensibilitat institucional, exemplificada en la dificultat de fer reconèixer el càrrec de vicepresidenta en lloc de vicepresident. L'Ordenament Jurídic: Directives i Reglaments S'explica com s'estructura el sistema legal europeu, distingint entre les normes que conformen el dret derivat: • Directives: Estableixen una obligació de resultat. Els Estats membres tenen un termini (normalment dos anys) per transposar-les a la seva legislació interna com considerin millor. • Reglaments: Tenen caràcter general i són d'obligat compliment immediat en tots els seus elements, funcionant exactament com una llei directa per a tot el territori comunitari. Principis d'aplicació del dret europeu Principi de Primacia: En cas de conflicte entre una norma nacional i una europea, la europea sempre preval. Efecte Directe: Els ciutadans poden exigir el compliment de certs drets europeus directament davant les seves administracions. "Espanya ha estat durant molt de temps un dels grans incomplidors en matèria de dret ambiental europeu, havent de legislar a correcuita per complir amb les directives." Suport al Ciutadà: Servei d'Orientació Es recomana l'ús del Servei d'Orientació als Ciutadans, un recurs gratuït on juristes especialitzats resolen dubtes sobre drets comunitaris en menys d'una setmana a través del telèfon 00800 6 7 8 9 10 11.