Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

277-288 de 418
  • 21'

    Sort: Esports d'aventura, patrimoni i gastronomia al Pallars

    Descripció del Municipi i l'Entorn L'alcalde de Sort, Agustí López, ens descobreix un municipi extens de més de 105 km² que s'eleva des dels 700 fins als 1.480 metres d'alçada. Aquesta varietat geogràfica comprèn 14 pobles i diverses masies habitades, oferint un ventall cultural i natural immens en ple cor del Pallars Sobirà. El Riu Noguera Pallaresa: Motor Econòmic i Esportiu El riu és l'eix vertebrador de la zona, històricament vinculat al piragüisme i al ràfting. Campionat del Món d'Aigües Braves: Sort serà la seu d'aquest esdeveniment internacional el proper mes de juny. Impacte demogràfic: L'entrada dels esports d'aventura el 1989 va ser el punt d'inflexió per frenar el despoblament i atreure gent jove. Tradició: Sort és pionera a l'Estat en piragüisme des dels anys 50 i en ràfting des del 1987. "El ràfting va fer que els joves veiessin la comarca com un patrimoni de valor i no volguessin marxar." Turisme Cultural, Gastronomia i Literatura Més enllà de l'esport, el municipi destaca per una oferta variada: Museus: El Museu del Pastor (Llessui), el museu de papallones de Pujalt i el Camí de la Llibertat, que recorda els evadits de la França nazi. Gastronomia: Una de les poques zones amb estrelles Michelin al Pirineu. Destaca l'ovella xisqueta, la girella (embotit de xai), els formatges artesans i els curiosos ous amb mel. Rutes Literàries: Itineraris basats en obres com Les veus del Pamano de Jaume Cabré i els llibres de Maria Barbal. La Loteria i les Comunicacions L'administració de La Bruixa d'Or ha transformat el novembre en temporada alta, dinamitzant l'economia local. Tot i l'èxit, l'alcalde reclama millors infraestructures, com el túnel de Comiols i millores a la N-260, per reduir les tres hores de trajecte fins a Barcelona.

  • 23'

    Introducció al massatge a casa amb Felip Caudet

    Tècniques i Condicions per al Massatge L'expert Felip Caudet ens apropa al món dels massatges, distingint clarament entre el massatge de benestar i el terapèutic. El missatge principal és que, mentre que el relaxant es pot practicar a l'entorn domèstic, qualsevol tractament de lesions ha de recaure en mans de professionals de la fisioteràpia. Història i Tècniques Fonamentals El massatge té arrels mil·lenàries a Orient, especialment a l'Índia, però a Occident es va formalitzar a finals del segle XIX amb el massatge suec. Les cinc tècniques mare són: • Lliscament: Fregar la pell suaument. • Fricció: Més intens per generar escalfor. • Amassament: Treballar el múscul com si fos massa de pa. • Vibració: Moviments ràpids i repetits. • Percussió: Petits copets rítmics. Preparació i Materials Per a un bon massatge a casa, l'ambientació i els materials són claus per garantir l'efectivitat i la comoditat: • Lubricants: Es recomana l'oli d'ametlles dolces per ser hipoal·lèrgic i econòmic. També es pot usar pols de talc si la persona té molt pèl. • Eines: Des d'estris de fusta fins a pedres volcàniques, tot i que cal molta precaució amb la pressió que s'exerceix. • Postura: No s'ha de fer mai un massatge al sofà o al llit, ja que l'emissor podria lesionar-se l'esquena en enfonsar-se. El millor lloc és el terra o una taula ferma. Contraindicacions Importants "No hem de tocar mai tot allò que faci mal." Cal evitar el massatge en zones amb inflamació, ferides o sobre els relleus dels ossos. Així mateix, està totalment contraindicat si la persona té febre o processos infecciosos, ja que l'estimulació sanguínia podria empitjorar la situació.

  • 21'

    Sort: Turisme, Esports d'Aventura i Patrimoni

    En aquesta conversa amb l'alcalde de Sort, l'Agustí López, s'explora la riquesa d'un municipi que s'ha convertit en un referent dels esports d'aventura a Catalunya. L'alcalde destaca com el ràfting i el piragüisme han estat motors clau per revertir el despoblament i atraure la joventut. Esports i el Noguera Pallaresa El riu és l'eix vertebrador de la zona, bressol del piragüisme a la península des dels anys 50. Alguns dels punts destacats són: * La celebració del Campionat del Món d'Aigües Braves. * La consolidació de Sort com a capital del ràfting des de 1987. * La cultura esportiva local: els joves s'inicien en el caiac des de ben petits. Patrimoni Cultural i Gastronomia Més enllà de l'adrenalina, el municipi aposta per un turisme familiar i cultural basat en: * Museus singulars: El Museu del Pastor, el museu de papallones i el museu de la Llibertat (antiga presó de la Guerra Civil i Segona Guerra Mundial). * Literatura: Rutes basades en obres com Les veus del Pamano de Jaume Cabré i els llibres de Maria Barbal. * Gastronomia de muntanya: Productes com la girella (embotit de xai), l'ovella xisqueta, i plats tradicionals com els ous amb mel. Economia i Mitjans de Transport L'alcalde també menciona el fenomen de l'administració de loteria La Bruixa d'Or, que ha desestacionalitzat el turisme al novembre. Finalment, es reivindica la millora de les comunicacions amb Barcelona, especialment la necessitat del túnel de Comiols, per mantenir la competitivitat del territori. "Sort és la suma de moltes petites cosetes que intentem revaloritzar."

  • 13'

    Gastronomia i productes autòctons de Sort i el Pallars

    La Gastronomia de Sort: Tradició i Qualitat Aquesta jornada es dedica a explorar la riquesa culinària de Sort i la comarca del Pallars Sobirà, destacada com un dels principals motius per visitar la zona. La gastronomia local es basa en productes autòctons d'alta muntanya i una elaboració artesanal que manté viues les tradicions ancestrals. Productes i Embotits Singulars El Pallars ofereix una varietat de productes amb identitat pròpia: Carns: Destaca l'ovella xisqueta (raça autòctona en perill d'extinció) i la vedella bruna ecològica. Embotits peculiars: Productes únics com la girella (feta amb arròs i carn de cordé), el farcit de Carnaval i el xolís. Formatges artesans: Elaboracions tradicionals de formatgeries com Tros de Sort i La Peça del Tron, que utilitzen llet crua de vaca. L'Ovella Xisqueta: Una Supervivent Es fa un èmfasi especial en la preservació de l'ovella xisqueta. Aquest animal és clau per a l'economia ramadera local i es diferencia per: La seva gran resistència i activitat. Pigmentació característica amb el nas i les orelles de color negre. Capacitat per aprofitar pastures en terrenys pedregosos gràcies al seu morro petit. "L'objectiu és ajudar els ramaders i donar a conèixer les qualitats de la seva carn per recuperar tradicions ancestrals." Restauració i Esdeveniments La zona no només destaca per la matèria primera, sinó també per la seva excel·lència en la cuina, comptant amb restaurants reconeguts amb estrelles Michelin. L'associació gastronòmica La Xicoia dinamitza el sector mitjançant ral·lis gastronòmics i jornades dedicades a productes de temporada com els bolets o la xicoia.

  • 14'

    Patrimoni Cultural i Història de Sort: El Camí de la Llibertat

    Història i Cultura de Sort En aquest episodi de la ruta per Sort, ens endinsem en la riquesa cultural del Pallars Sobirà. Després de parlar de natura i esports, l'atenció se centra en el llegat històric d'una vila que va formar part de l'últim comtat independent de Catalunya. Destacats del Patrimoni Històric Castell dels Comtes del Pallars: Testimoni de l'època medieval i tancament de la Catalunya comtal amb la figura d'Uc Roger III. Presó-Museu Camí de la Llibertat: Un espai clau que commemora el pas de milers d'evadits durant la Segona Guerra Mundial. Museu de les Papallones de Catalunya: Situat al Batlliu, aquest centre estudia més d'un centenar d'espècies de papallones diurnes i ofereix una ruta natural didàctica. El Camí de la Llibertat Aquest espai és un homenatge a l'odissea de persones que fugien de la barbàrie nazi entre 1939 i 1944. S'estima que entre 60.000 i 80.000 persones van creuar els Pirineus desafiant condicions meteorològiques extremes i la vigilància fronterera. "El pas de la frontera esdevingué un objectiu vital obligat per a milers de víctimes de la guerra i de la repressió." Concurs i Participació L'episodi inclou una dinàmica participativa on els oients responen preguntes sobre: 1. El nom de la presó-museu (Camí de la Llibertat). 2. El títol històric del Pallars com a últim comtat independent.

  • 13'

    El patrimoni natural i les rutes del Pallars Sobirà

    Riquesa Natural i Espais Protegits El Pallars Sobirà destaca per ser la comarca amb més territori protegit de Catalunya, superant el 80% de la seva superfície. Aquesta riquesa es materialitza en dos pilars fonamentals: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: L'únic parc nacional de Catalunya, famós pels pics dels Encantats i els seus gairebé 200 estanys d'alta muntanya. Parc Natural de l'Alt Pirineu: L'espai natural protegit més extens del territori català, que acull el cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats (3.143 metres). Senderisme i Activitats a l'Aire Lliure La comarca compta amb una xarxa de més de 600 quilòmetres de senders senyalitzats, entre els quals destaquen: El GR11: El sender de Gran Recorregut que creua tot el Pirineu. L'Estany de Certascan: Reconegut com el llac natural més gran del Pirineu, situat a la Vall de Cardós. Esports d'hivern: Estacions d'esquí com Port Ainé, Espot Esquí i Tavascan. Cultura i Patrimoni Local L'episodi també posa en relleu el llegat cultural unit al paisatge: "Caminareu enmig d'avets i boscos de pi negre centenaris i accedireu a un conglomerat natural on troben refugi l'isard, el gall fer o el mític trencalòs." A més de la natura, s'esmenten punts d'interès cultural com el Museu dels Pastors de la Vall d'Àsua i el Museu de les Papallones de Catalunya, que s'exploraran en properes rutes.

  • 16'

    Sort: Esports d'Aventura i la Noguera Pallaresa

    Descobrint Sort: Natura i Adrenalina L'episodi d'aquesta setmana ens trasllada a Sort, la capital del Pallars Sobirà. Amb uns 2.400 habitants, aquesta destinació destaca per tenir el 80% del seu territori protegit, convertint-se en un referent mundial per al turisme actiu i els esports d'aigües braves. El riu Noguera Pallaresa: L'eix vertebrador El riu és el principal atractiu turístic i esportiu de la zona, considerat pels experts com un dels millors d'Europa. Els punts clau inclouen: Navegabilitat: Més de 40 quilòmetres navegables amb diferents graus de dificultat. Cabal màxim: El mes de maig és el moment de màxim cabal a causa del desgel, ideal per al ràfting extrem. Instal·lacions: Destaca el camp de piraguisme l'Aiguarola, situat al mateix centre urbà. Esdeveniments Internacionals el 2010 Sort es converteix en l'epicentre mundial del piraguisme amb cites històriques: Campionat del Món de Descens d'Aigües Braves: Del 7 al 13 de juny, celebrat per primer cop a l'Estat espanyol. Rali Internacional de la Noguera Pallaresa: Del 18 al 25 de juliol, una competició amb 47 anys d'història. Més enllà del Riu: Cultura i Gastronomia Tot i que el ràfting és el bressol del turisme a Sort (des dels anys 80), el municipi ofereix una oferta complementària rica: Patrimoni: La Presó-Museu Camí de la Llibertat i el Museu de les Papallones. Entorn: Proximitat al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Gastronomia: Productes autòctons com l'ovella xisqueta, la vedella bruna ecològica, formatges artesans i embotits. "Sort és potser més coneguda per la Bruixa d'Or, però la seva veritable sort va arribar fa quatre dècades amb el ràfting."

  • 15'

    Dones en Xarxa: Alfabetització digital a Tarragona

    Lliurament de diplomes i empoderament femení digital L'acte celebrat al Pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona marca la culminació d'una experiència pilot del projecte Dones en xarxa. Unes 135 dones han estat reconegudes pel seu aprenentatge en l'ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), trencant la bretxa digital a la ciutat. Objectius i aprenentatges del projecte El projecte s'ha centrat a transformar dones que partien de zero en usuàries actives del món digital. Segons Maria Freiria, coordinadora del projecte, els tallers han cobert: Alfabetització bàsica: Creació de correu electrònic i ús de navegadors. Web 2.0 i xarxes socials: Formació en Facebook, Twitter i creació de blogs. Activisme digital: Fomentar la participació ciutadana i la visibilització de les opinions femenines. "Internet és una eina molt útil per a la vida quotidiana, per buscar feina, fer grups de dones amb interessos comuns i, en definitiva, alçar les veus." Diversitat i testimonis directes L'èxit recau en la transversalitat i la intergeneracionalitat (dones de 30 a 55 anys i més grans). Diverses participants han compartit les seves experiències: Isabel Cano i Pepa: Han destacat la superació de la por inicial a l'ordinador. Ara utilitzen el correu electrònic i la webcam per comunicar-se amb familiars llunyans. Enriqueta Valentí: Presidenta de l'Associació de Dones Gitanes de Catalunya, subratlla la importància de la xarxa com a espai de comunicació entre dones de diferents orígens. Fàtima i l'ICTEM: Han utilitzat les eines per a la recerca de feina (enviament de currículums) i per mantenir-se informades sobre els seus països d'origen (Marroc i Camerun). Futur del projecte La iniciativa continua amb noves activitats com el videofestival FEMITIC i el servei de consultoria online La Carlota, accessible des del portal de Dones en xarxa.

  • 30'

    La Guia Gastronòmica del Baix Gaià: Turisme i Patrimoni

    Presentació de la Guia Gastronòmica En aquest episodi es detalla la creació i els objectius de la Guia Gastronòmica del Baix Gaià, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal del Tarragonès i l'agrupació de municipis de la zona. Aquesta eina no és només un recull de restaurants, sinó un catàleg del patrimoni culinari i agrícola d'onze localitats. Objectius Estratègics • Desestacionalització del turisme: S'utilitza la gastronomia per atraure visitants més enllà dels mesos de juliol i agost. • Foment del producte local: Es busca crear sinergies entre la pagesia, el comerç i l'hostaleria per potenciar l'economia del territori. • Identitat i cohesió: La guia serveix per unir els municipis de costa amb els de l'interior, creant un flux de turistes que descobrixen productes com l'oli, el vi i la garrofa. Estructura i Continguts de la Guia "La gastronomia és una cosa viva, és com una llengua que va incorporant paraules." La guia es divideix en quatre eixos principals: 1. Matèries primeres: Posa en valor els productes agrícoles de qualitat (fruiters, llegums, peix blanc de la Confraria de Torredembarra). 2. Celebracions populars: Recull festes consolidades com la Calçotada de la Nou o la Festa de l'Olla d'Altafulla. 3. Receptes tradicionals: Inclou plats mariners i de pagès com les marris de Creixell o el bull de Torredembarra. 4. Cuina d'autor: Espai dedicat a cuiners que innoven utilitzant ingredients autòctons, com la farina de garrofa. Distribució i Futur La guia és gratuïta i es pot trobar a les oficines de turisme locals i a Barcelona. A més, s'emmarca en un pla més ampli que inclou la Ruta dels Castells del Baix Gaià, miradors paisatgístics i rutes de turisme verd per oferir una experiència de turisme sostenible i no massificat.

  • 9'

    Calçotada urbana a la Part Alta de Tarragona

    Resum de l'episodi En Pep ens trasllada al cor de la Part Alta de Tarragona, concretament al restaurant Barthaus, per demostrar que no cal sortir de la ciutat ni agafar el cotxe per gaudir d'una autèntica calçotada. Aquesta experiència combina la tradició de menjar amb les mans amb la comoditat de l'entorn urbà. Punts clau de la jornada Ubicació estratègica: La calçotada es realitza al carrer, al jardí exterior del Col·legi d'Arquitectes. L'avantatge principal és la proximitat, permetent als comensals arribar-hi caminant. Perfil dels assistents: Un grup de treballadors del Servei de Costes de Tarragona explica que trien aquest format per celebrar trobades d'empresa els divendres al migdia, evitant així desplaçaments llargs. L'experiència gastronòmica: Tot i ser en un entorn urbà, es manté el ritual clàssic: Menjar de peu i embrutar-se els dits. Menú complet: calçots amb salsa romesco, botifarra, baldana, xai, carxofes i la tradicional crema catalana. Preu tancat de 32 euros. Protagonistes i curiositats "Aquí no hem de treballar per res... a la calçotada rústica sempre hi ha algú que pringa amb el foc, però aquí ja ens ho donen tot fet." El reportatge inclou una conversa amb l'Andrea, responsable del restaurant, qui destaca l'èxit del menú degustació (per a qui prefereix no embrutar-se) i la feina de la Magda, la cuinera encarregada d'una salsa el secret de la qual es guarda gelosament. També coneixem a l'Antonio, un client habitual amant de la literatura medieval que gaudeix de la qualitat del servei en aquest entorn dissenyat per l'arquitecte Moneo.

  • 26'

    Èxit del Milk Happening a la Plaça Ripoll de Tarragona

    Solidaritat davant l'adversitat El passat diumenge, la plaça Ripoll de la Part Alta de Tarragona va viure una jornada excepcional amb el Milk Happening. L'esdeveniment va néixer com una resposta solidària després que el col·lectiu d'artistes La Lleteria patís un robatori d'equips informàtics poc després d'instal·lar-se al seu nou local. Una col·laboració multidisciplinària L'èxit de la festa va ser possible gràcies a la unió de diversos actors del barri: • La Lleteria: Un col·lectiu de deu joves creatius (dissenyadors, fotògrafs, arquitectes efímers) que busquen sinergies treballant en equip. • Associació de Restauradors de la Part Alta: Liderats per Quintín Quinsac, 25 restaurants van oferir tapes elaborades i arròs de forma altruista. • Artistes i veïns: Col·laboracions d'Espaldamaceta, grups de capoeira i DJ locals que van dinamitzar la jornada. Xifres i ambient Es calcula que unes 1.000 persones van passar per la plaça al llarg del dia. L'ambient va destacar per ser molt transversal, aplegant des de clients habituals dels restaurants fins a veïns i joves del sector cultural. "Vam poder transformar un fet negatiu en un gran positiu. El que ens està passant ara és de puta mare." El futur de la Part Alta El debat també ha posat el focus en el potencial de la Part Alta com a nucli artístic i gastronòmic de Tarragona. Malgrat el robatori, el col·lectiu no té intenció de marxar i ja es planteja consolidar aquesta festa com una cita anual solidària per al barri. S'ha destacat la bona predisposició de l'Ajuntament per gestionar els permisos en temps rècord (cinc dies).

  • 28'

    La nova aula de cuina als Centres Cívics de Tarragona

    Iniciativa Gastronòmica a Tarragona En aquest episodi d'El Cuinarot, l'espai de col·laboració amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada, es presenta el nou projecte de tallers de cuina al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. La convidada principal és Montse Vargas, coordinadora d'aquesta iniciativa que busca democratitzar la gastronomia. Orígens i El Model de Vitoria • La idea neix de l'observació dels centres cívics de Vitoria-Gasteiz, considerats un referent o panacea a nivell estatal. • L'objectiu és utilitzar la cuina com un eix de cohesió social i eina per a polítiques municipals de salut, igualtat i educació. • El projecte va trigar prop de dos anys a materialitzar-se, des del disseny fins a la instal·lació d'un espai de 45 metres quadrats. Disseny i Equipament de l'Espai • L'espai està dissenyat com una cuina domèstica d'alt nivell, evitant l'equipament industrial perquè els alumnes puguin aplicar el que aprenen a les seves llars. • Disposa d'una illa central amb placa d'inducció que permet la participació activa dels assistents. • Una norma fonamental del centre és la corrent d'ordre i neteja: "El que entra a la classe ha de deixar-la com la troba. Tots hem fet servir la cuina, tots la netegem." Programació i Èxit dels Tallers • S'han realitzat cursos de gran èxit com Cuina d'arrossos amb David Solé i Cuina de supervivència amb Xavier Fabra. • L'interès ha estat tan elevat que les places s'esgoten en menys de 24 hores, generant llistes d'espera. • El perfil del públic és divers, tot i que predominen les dones d'entre 40 i 50 anys, amb una creixent participació de joves i homes de tota la ciutat. Temes de Debat: Termomix i Música a la Cuina • Es discuteix la utilitat de la Termomix: tot i no ser la solució definitiva, es reconeix la seva capacitat per a emulsionar i facilitar certes textures. • Els cuiners debaten sobre la música: mentre que a les cuines professionals pot ser un obstacle per a la comunicació, en l'àmbit domèstic es prefereixen gèneres com el jazz.