Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

289-300 de 418
  • 26'

    Gestió de la superpoblació cinegètica a Tarragona

    Problemàtica de la superpoblació de conills L'episodi aborda la situació crítica que viuen comarques com el Tarragonès i l'Alt Camp degut a l'excessiva població de conills. Aquesta explosió demogràfica està causant danys importants a l'agricultura, especialment en: • Vinyes i oliveres: Els conills no només ataquen brots joves, sinó que ara també rosseguen escorces d'oliveres velles. • Cereals i ametllers: Les collites es veuen compromeses per l'activitat constant d'aquests animals. Conflicte amb l'administració Existeix una forta discrepància entre els agricultors i la Generalitat de Catalunya: • El sector pagès, representat per la Unió de Pagesos, reclama que es declari formalment com a plaga per accedir a ajudes econòmiques. • La Generalitat es nega a declarar la plaga perquè el conill és una espècie autòctona i la llei de caça ho impedeix. • Com a solució temporal, s'ha prorrogat el període de caça fins al 16 de maig per reduir les poblacions. El paper del caçador i noves tecnologies Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça, explica que el caçador actua com el principal element regulador. No obstant això, afirma que molts ja casen "per obligació" per la pressió de protegir els cultius. Mètodes i innovacions • L'ús de la fura: Es tracta d'un auxiliar que entra als caus per fer sortir els conills, permetent captures en viu o amb xarxes (senderes). • Munició alternativa: S'estan introduint cartutxos d'acer per substituir el plom en zones humides (Ramsar), per evitar el plombisme en les aus, tot i que l'acer presenta reptes per la seva duresa i capacitat de rebot. Altres espècies i el futur del sector L'episodi també menciona la problemàtica del senglars i els tudons, que també estan colonitzant zones urbanes i causant accidents de trànsit. "D'aquí a 20 anys, si l'administració no dóna ajudes, la societat tindrà un problema seriós perquè no hi ha relleu generacional entre els caçadors." Es destaca la manca de joves en el sector i la funció que fan els caçadors en el manteniment de la biodiversitat, com la neteja de fonts i l'aportació d'aigua en èpoques de sequera.

  • 20'

    Anàlisi del nou projecte de Llei de Vegueries a Catalunya

    El nou mapa territorial de Catalunya i les vegueries L'entrevista amb Jordi Jària, professor de Dret Constitucional, desgrana l'aprovació del projecte de llei que pretén substituir les actuals diputacions per Consells de Vegueria. Aquesta mesura s'ha vist precipitada per un acord polític entre Esquerra Republicana i el Partit Socialista per tancar el tema abans del final de la legislatura. Punts clau del desplegament Relació amb l'Estatut: La creació de les vegueries no és només una voluntat política, sinó un compliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que preveu la substitució de les províncies. Fases d'implementació: El procés es divideix en tres etapes per adaptar-se a les dificultats administratives i legals: Substitució directa de les quatre diputacions actuals. Activació de la vegueria de les Terres de l'Ebre. Creació de les vegueries de la Catalunya Central i l'Alt Pirineu i Aran. Dependència de l'Estat: L'expert remarca que el desplegament complet depèn de modificacions en lleis estatals, com la Llei de Règim Electoral General (LOREG) i la demarcació judicial, que requereixen majories al Congrés dels Diputats. Desafiaments administratius i polítics Un dels temes més controvertits és la possible duplicitat d'administracions. Tot i que el Govern afirma que tindrà un "cost zero", Jària adverteix que es podrien arribar a acumular fins a sis nivells administratius a l'àrea de Barcelona: "L'Ajuntament, la comarca, l'àrea metropolitana, la vegueria, la Generalitat i l'Estat. És molt difícil ser convincent en el sentit que això sortirà a cost zero." Finalment, es critica l'ús d'eufemismes com "seus institucionals" en lloc de capitals per evitar susceptibilitats territorials, tot i que a la pràctica exerceixen la mateixa funció.

  • 1'

    2010-02-10 UM CALÇOTADA 3

    Entrevista a un client habitual: L'Antoni En aquesta breu conversa, coneixem l'Antoni, un client fidel que visita el restaurant gairebé cada dia. Malgrat la complicitat amb l'establiment, el misteri gastronòmic continua ben guardat. L'experiència culinària L'Antoni destaca diversos aspectes positius del local, especialment pel que fa a la relació qualitat-preu: La salsa secreta: Tot i que admet que és exquisida i deliciosa, confirma que el secret de la seva elaboració es manté totalment ocult. Els plats: Defineix les racions com a abundants i generoses. El servei: Lloa la feina de l'Andrea, qualificant el tracte de magnífic. Perfil del client L'entrevistat no només és un veí del barri, sinó que mostra un perfil intel·lectualment actiu: Sol acompanyar els seus àpats amb la lectura del diari. Té una gran afició per la lectura, especialment per la literatura medieval. Atribueix aquesta preferència a una deformació acadèmica personal. "No sé quin és el secret, però està boníssim, exquisit, deliciós."

  • 2'

    La temporada de calçotades al Restaurant Barhaus

    Temporada i tradició al Barhaus L'entrevista realitzada a l'interior de la cuina del restaurant Barhaus revela els detalls de la campanya de calçotades d'enguany. L'Andrea, representant de l'establiment, explica que la temporada va començar al gener i es preveu que s'allargui durant tot el mes de març, sempre que la qualitat del producte es mantingui òptima. Tipus de clients i afluència L'activitat al restaurant varia segons el dia de la setmana i el perfil del comensal: Empreses: Solen triar els divendres per a les seves reunions i celebracions. Famílies i grups d'amics: El gruix de la feina es concentra durant els caps de setmana, especialment els dissabtes i diumenges al migdia. Capacitat: El restaurant gestiona amb naturalitat grups de diverses mides, normalment entre 30 i 40 persones, encara que s'adapten a qualsevol combinació. L'oferta gastronòmica El Barhaus destaca per oferir dues modalitats diferenciades per gaudir d'aquest producte típic: Calçotada Tradicional (32 €): Inclou els calçots amb salsa romesco, seguits de botifarra amb baldana, mongetes (fesols), xai, patata al caliu, carxofa i postres clàssiques com taronja i crema catalana. Menú Degustació: Una proposta innovadora que permet gaudir del sabor de la calçotada "sense embrutar-se", una opció que ha tingut molt d'èxit en els darrers tres anys. Entorn i elaboració L'experiència es veu reforçada per la ubicació a l'edifici dissenyat per l'arquitecte Moneo, on els clients poden començar la calçotada a l'exterior aprofitant la terrassa i el bon temps. "La salsa la fa la Magda, que és la cuinera del Barhaus." Finalment, es destaca que el secret de l'èxit resideix en l'elaboració artesanal de la salsa per part de la cap de cuina.

  • 3'

    Calçotada del Servei de Costes a Tarragona

    Trobada festiva i gastronomia tradicional L'episodi recull una conversa a una terrassa de Tarragona on un grup de companys de feina i amics del Servei de Costes de Tarragona (Ministeri de Medi Ambient) es reuneixen per gaudir d'una calçotada. L'entrevistat, en Rafel, explica els detalls d'aquesta celebració i la logística de l'esdeveniment. Contrast entre estils de calçotada Durant la xerrada es comparen dues maneres de viure la festa: La calçotada "urbana": Realitzada en un restaurant de la ciutat per comoditat, sense necessitat de desplaçaments llargs i amb la seguretat que tot ja està preparat. La calçotada "rústica": El mètode tradicional en parcel·les amb amics, on sempre hi ha la figura de qui s'encarrega del foc mentre els altres fan el vermut. "Aquí no hem de treballar per res... a la calçotada rústica sempre hi ha la gran sort que hi ha una persona que li agrada el foc i ho manega tot." El menú i la jornada laboral El grup ha triat un divendres per la celebració per evitar interferir amb els compromisos familiars del cap de setmana. El menú previst és extens i contundent: Vermut inicial amb porró. Calçots seguits de dues tongades de carn. Postres tradicionals: Taronja i crema catalana. La tasca del Servei de Costes A banda de la part lúdica, en Rafel descriu les funcions clau de la seva feina al litoral tarragoní: Protecció: Aplicació de la Llei de Costes per evitar la construcció excessiva a prop del mar. Regeneració: Actuacions ràpides després de temporals per reposar la sorra, com passa sovint a la platja del Miracle. Obra pública: Promoció de passejos marítims i espigons.

  • 18'

    GST: Quadrifonia, RGB i Innovació Musical Solidària

    GST i el seu nou univers sonor El grup GST presenta el seu nou treball discogràfic titulat RGB (Vermell, Verd i Blau), un projecte que va més enllà de la música convencional per convertir-se en una experiència sensorial completa. Els músics Toni Flotats i Oscar Ibars expliquen com han trobat el seu propi espai creatiu barrejant estils com el blues, la música negra i l'electrònica. La Quadrifonia: Un embolcall de so Una de les propostes més innovadores del grup és la recuperació del sistema de quadrifonia per als seus directes: Sistema de 4 canals: A diferència de l'estèreo convencional, utilitzen quatre punts d'emissió per envoltar l'espectador. Sons diegètics i mostres (samples): Introdueixen sons d'ambient (com una cafetera o passes) gravats o disparats en directe per crear una atmosfera única. Interactivitat i sorpresa: El sistema permet que un solo d'instrument soni per darrere del públic, creant un efecte de sorpresa similar a un espectacle immersiu. El concepte RGB El títol del disc fa referència als colors primaris de la síntesi additiva (Red, Green, Blue). Segons els autors: "Igual que es barreixen colors, nosaltres hem barrejat sons per crear un nou color; aquí està la idea que hem volgut aconseguir." Solidaritat i la "Xarxa del Cafellet" El projecte té una forta vessant social i de proximitat: Beneficis solidaris: Els ingressos del disc es destinen a la Fundació Èxit, dedicada a la inserció laboral de joves. Punts d'audició propers: Han creat el que anomenen la "xarxa del cafellet", fugint de les grans superfícies fredes per instal·lar punts d'escolta en bars emblemàtics com el Bar Cup a Tarragona o el Cercle a Girona. Circuit cultural alternatiu: Presenten el seu treball en museus, com el Museu d'Art Modern de la Diputació, per oferir un context diferent a les sales de concerts tradicionals.

  • 18'

    Salut i Clowns: Formació de pallassos d'hospital a Tarragona

    Salut i Clowns: L'art de fer riure per curar l'ànima L'associació Salut i Clowns organitza un curs monogràfic a Tarragona per formar futurs clowns d'hospital. L'entitat, una organització sense ànim de lucre, busca humanitzar l'entorn sanitari i oferir moments d'il·lusió tant a nens com a gent gran en residències. Detalls del Curs i Activitats Dates: Se celebra el cap de setmana del 27 i 28 de febrer. Ubicació: Parròquia de Santa Tecla, al barri de Camp Clar (Tarragona). Estructura: Dissabte: Centrat en l'expressió corporal i el món del clown en general. Diumenge: Formació específica per a l'entorn hospitalari. Pràctiques: El dia 6 de març es realitzaran pràctiques reals a l'Hospital Joan XXIII. La Figura del Clown d'Hospital Ser pallasso en un centre sanitari requereix una preparació especial. No es tracta només de fer riure, sinó de gestionar les emocions en un context delicat: Empatia i sensibilitat: Són les qualitats fonamentals per connectar amb els pacients. Respecte a l'espai vital: A diferència d'altres espectacles, el clown d'hospital aprèn a no tocar el nen i a respectar el seu ritme i receptivitat. L'efecte del nas vermell: El nas funciona com una barrera protectora i un commutador que permet a la persona oblidar els seus problemes personals i convertir-se en un personatge pur i sense maldat. "El riure cura; intentem que els nens i els seus familiars s'oblidin per uns moments que estan en un hospital." Reptes i Trajectòria de l'Entitat L'associació ha hagut de superar nombroses traves burocràtiques per entrar als centres hospitalaris, ja que sovint aquestes activitats no es consideren prioritàries. Tot i això, ja tenen presència a l'hospital de referència de Tarragona i han actuat en llocs com el geriàtric de Vilaseca, demostrant que la figura del pallasso (terme que reivindiquen amb orgull) és essencial per a la salut emocional.

  • 23'

    Denúncies a la UE i actualitat de la Tonyina Roja i Islàndia

    Com denunciar incompliments a la Unió Europea L'episodi se centra en els mecanismes que tenen els ciutadans per defensar els seus drets davant d'infraccions de la normativa europea, tant per part dels estats com de les mateixes institucions. Vies de denúncia per al ciutadà • Administració Nacional: El primer pas sol ser l'oficina d'atenció al consumidor, tot i que no sempre és eficaç si l'incompliment prové del mateix estat. • La Comissió Europea: Actua com a guardiana dels tractats. Qualsevol particular pot presentar una denúncia gratuïta a través d'internet. La Comissió s'encarrega d'investigar (sovint sota anonimat) i, si cal, porta l'estat davant del Tribunal de Justícia. • El Defensor del Poble Europeu: Figura equivalent al Síndic de Greuges, que canalitza les queixes per mal funcionament de l'administració de la pròpia UE. • Parlament Europeu: Una altra via per presentar queixes i exercir control polític. "Europa no està tan lluny: les noves tecnologies ens permeten denunciar de manera directa i gratuïta." Actualitat Europea: Medi Ambient i Expansió Protecció de la Tonyina Roja • La Comissió Europea s'ha alineat amb el Parlament per proposar que la tonyina roja sigui declarada espècie protegida. • Això prohibiria la seva exportació (especialment al Japó), cosa que genera tensió amb el sector pesquer i requerirà negociacions a la cimera de Doha al març. Adhesió d'Islàndia • Arran de la crisi econòmica, Islàndia ha accelerat els tràmits per entrar a la UE. • Es preveu que les negociacions siguin ràpides (un o dos anys), ja que és un país ric amb poca població que no suposa una càrrega pressupostària. La Dada: Productes Perillosos (Rapex) • S'analitza la llista setmanal de productes no alimentaris retirats del mercat. Un 75% dels productes perillosos (com joguines amb components tòxics o peces inflamables) provenen de Xina. • La majoria d'aquests defectes es detecten mitjançant inspeccions a les botigues, ja que el control en duanes és insuficient pel volum de mercaderia.

  • 24'

    Entrevista a Emily Jane White: Folk i el disc Victorian America

    Entrevista amb l'artista Emily Jane White El programa de Tarragona Ràdio rep la cantautora californiana Emily Jane White amb motiu del seu concert a la sala La Boqueria. L'artista ens parla de la seva experiència en ruta i de la seva visió personal de la música. Gira Europea i Format Musical L'artista es troba en plena gira per Europa presentant el seu segon treball. Durant la conversa, explica els següents detalls: • Ha recorregut països com França, Suïssa, Irlanda i Anglaterra, i la seva propera parada després d'Espanya serà Nova York. • Tot i que va començar la gira amb una banda de sis músics, actualment actua en solitari per motius econòmics. Ella mateixa afirma: "És car viatjar amb sis persones, així que només van poder fer una part de la gira". • El format en solitari ofereix un directe més íntim i silenciós, on combina la guitarra i el piano. El disc i l'estil: Victorian America Emily ens parla de la seva proposta musical, que ella mateixa defineix com a més propera al folk que al pop: • Influències naturals: Tot i créixer al nord de Califòrnia prop de l'oceà i el bosc, aclareix que el seu entorn influeix en l'atmosfera de la música però no necessàriament en les seves lletres. • Música no feliç: L'artista és coneguda per escriure cançons reflexives i contemplatives, sovint centrades en sentiments negatius o en la posició de l'individu en el món. • Reactivació del folk: Reconeix que hi ha un cert revival del folk americà, especialment valorat a Europa, més fins i tot que als Estats Units. Història i Injustícia en les lletres El tema principal del seu nou disc, Victorian America, neix de la combinació de dues lectures i esdeveniments: L'estudi de la cultura de les dones a l'època victoriana. El desastre del Huracà Katrina a Louisiana. Aquesta fusió d'elements històrics i actuals serveix per parlar d'injustícia social, un concepte clau en el seu procés creatiu.

  • 16'

    2010-02-25 UM LA POSADA DE LAS ALMAS

    Presentació de la quarta novel·la de Lluïsa González L'escriptora afincada a Tarragona, Lluïsa González, presenta a la llibreria La Capona la seva darrera obra titulada "La posada de les almes". Aquesta novel·la neix d'un canvi d'estil de l'autora i se submergeix en una història real i emotiva que connecta amb la memòria històrica. Una història de ràbia i memòria L'obra s'inspira en la figura de l'Eliseo Soler i en el poble de Campos de Arenoso (Castelló), un dels molts municipis que van quedar sepultats sota l'aigua durant la construcció de pantans en el franquisme. Els punts clau de la trama inclouen: El personatge central: L'Eliseo era un home que, després de morir la seva dona, li escrivia un poema d'amor cada dia i el portava a la seva tomba. La tragèdia del poble: Campos de Arenoso tenia uns 100 habitants i més morts al cementiri que vius al poble. La inundació va deixar també el cementiri sota les aigües, provocant que anys més tard les restes flotessin a la superfície. Denúncia social: El llibre serveix com a homenatge als més de 500 pobles desapareguts a Espanya per projectes hidràulics entre els anys 40 i 50. El paper de la poesia i l'estil González, que es defineix com una "poeta frustrada", integra poemes propis adaptats a la veu del protagonista. L'autora destaca per un estil que prioritza el llenguatge local i genuí, buscant el diccionari de l'època per dotar de realisme els diàlegs. "No és només aquest poble concretment, sinó que és l'exemple del que ha passat a molts pobles durant el franquisme." Actualitat literària a Tarragona L'entrevista també repassa el bon estat de la literatura local, destacant el boom d'autors a Tarragona i la vitalitat de la diada de Sant Jordi a la ciutat, que segons l'autora, no té res a envejar a la de Barcelona.

  • 27'

    L'amenaça del morrut vermell a les palmeres

    La crisi de les palmeres pel morrut vermell En aquest episodi del podcast, en Joan Manent i en Pep Sunyer analitzen exhaustivament la problemàtica del Rhynchophorus ferrugineus, popularment conegut com a morrut vermell. Aquesta espècie invasora, originària de la Polinèsia i el sud-est asiàtic, està causant estralls a les poblacions de palmeres de Catalunya, especialment a les zones costaneres del Tarragonès i el Baix Penedès. Diagnòstic i impacte de la plaga Identificar una palmera afectada és crucial però difícil, ja que els símptomes sovint no són visibles fins que ha passat un any des de la infecció original. Els punts clau de l'afectació inclouen: • La pèrdua de l'ull de la palmera (el seu creixement apical). • Un aspecte de fulles caigudes i seques. • La presència de nombroses larves i exemplars adults a l'interior del tronc que devoren la planta per dins. Mesures preventives i tractaments S'emfatitza que la prevenció és l'eina més eficaç, ja que un cop la planta està greument afectada, la solució sol ser dràstica: • Poda controlada: Només s'ha de podar a l'hivern (febrer o març) per evitar que el líquid que desprèn la ferida atregui l'escarbat durant la seva època de vol. • Endoteràpia: Injeccions directes d'insecticida al tronc. • Diferenciació d'espècies: El morrut prefereix la Phoenix canariensis sobre altres varietats com el margalló o la Washingtonia. "Si tens una palmera i no la tractes, possiblement s'acabarà morint en pocs anys." Gestió de residus i sanitat vegetal Finalment, es destaca la importància de no abandonar les restes de palmeres infectades, ja que es converteixen en focus de dispersió. Cal portar-les a abocadors autoritzats on es realitza un trinxat exhaustiu de la fibra vegetal per eliminar qualsevol resta de vida de l'insecte.

  • 3'

    Lliurament del premi del concurs en ruta a Eduard Guillot

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, s'ha anunciat el guanyador del concurs setmanal, Eduard Guillot, qui s'ha imposat en una setmana de participació rècord amb un total de 17 concursants a través d'internet. Detalls del Premi L'Eduard ha estat obsequiat amb una estada per a dues persones en un hotel de Barcelona (tot i que es menciona una correcció posterior cap a la Garrotxa). Els punts clau del premi són: Flexibilitat: El guanyador pot gaudir del premi fins al 31 de maig. Restriccions: Queda exclosa la Setmana Santa per l'alta ocupació. Comoditat: El premi inclou allotjament i sopars, oferint una experiència de desconnexió total. La propera destinació Els presentadors han aprofitat per anunciar que la setmana vinent el programa es traslladarà a la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell. Han destacat diversos atractius de la zona: El Parc del Segre, on es poden realitzar esports d'aventura com ràfting o piragüisme. La Catedral de Santa Maria, destacant que és l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya. "És l'excusa perfecta per desconnectar un cap de setmana i no t'has de preocupar ni d'on vas a sopar."