Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

385-396 de 418
  • 19'

    Sèrie de salutacions nocturnes reiterades

    Resum de l'Audiovisual Aquest document recull una seqüència altament repetitiva i monotemàtica d'interaccions verbals. El contingut es fonamenta exclusivament en la salutació de comiat o benvinguda nocturna. Punts clau de la transcripció Repetició constant: L'expressió "Bona nit" es repeteix de forma sistemàtica cada 30 segons aproximadament. Absència de diàleg: No s'observa cap intercanvi d'informació addicional més enllà de la salutació bàsica. Estructura temporal: La comunicació es manté estable durant un interval superior als 1100 segons. "Bona nit" En conclusió, el text presenta un patró de comunicació minimalista que s'estén al llarg de tota la durada de la intervenció.

  • 24'

    Seguretat ciutadana i gestió de residus a la Unió Europea

    Resum de l'episodi En aquesta edició del monogràfic sobre la Unió Europea, l'Alfons González analitza les competències de la UE en matèria de seguretat interior i les preocupacions dels ciutadans reflectides a l'Eurobaròmetre. També es resol la dada sobre la generació de residus i es desmunta un mite sobre els currículums normalitzats. Temes Principals 1. Gestió de residus i medi ambient Dada clau: De mitjana, un ciutadà de la Unió Europea genera 517 quilos d'escombraries per any. A Espanya, la xifra és lleugerament superior, amb 583 quilos, ocupant la novena posició en el rànquing de contaminadors. Els països amb menys residus són Polònia, mentre que Irlanda i Luxemburg encapçalen la llista per l'alta cultura dels productes envasats. La millor política no és el reciclatge, sinó la reducció de residus a l'origen. 2. Seguretat ciutadana i l'Estratègia de Seguretat Interior L'eix central del programa se centra en com la UE actua per protegir els seus ciutadans: L'Eurobaròmetre: Els ciutadans europeus expressen un desig majoritari perquè la UE lideri la lluita contra el terrorisme (81%) i el crim organitzat (78%), ja que es veuen com a amenaces transnacionals. Absència de policia europea: Com que la UE no té un cos policial propi, les seves funcions són de coordinació i suport als estats membres aplicant el principi de subsidiarietat. Les 5 grans amenaces identificades: Criminalitat organitzada. Terrorisme. Cibercriminalitat (incloent-hi riscos d'espionatge massiu com el cas de la Xina). Gestió de fronteres exteriors (Acords de Schengen). Reacció davant de crisi i desastres naturals. 3. El cas de la Cibercriminalitat "Durant 18 minuts, la Xina va desviar tot el tràfic de dades mundial als seus servidors enganyant els protocols d'internet, la qual cosa demostra la vulnerabilitat de la informació pública i privada." Per combatre-ho, la UE proposa: * Creació d'un centre d'experts en seguretat informàtica. * Formació conjunta per a policies i jutges. * Col·laboració amb el sector privat per millorar l'encriptació. 4. Llegenda Urbana: El currículum vitae normalitzat Es desmenteix una notícia sensacionalista del Daily Mail que afirmava que la UE obligaria a usar un model de CV únic: * La realitat és que el model Europass és totalment voluntari. * El seu objectiu és facilitar la mobilitat laboral mitjançant l'estandardització d'equivalències acadèmiques entre països.

  • 24'

    El Vi Natural i la Biodinàmica al Cuinarot

    La Revolució del Vi Natural i l'Agricultura de Respecte En aquesta edició del programa El Cuinarot, s'explora profundament el món de la viticultura alternativa a través de l'experiència de Laureano Serres, productor de Pinell de Brai (Terra Alta), i Santos, del restaurant El Cortijo. La discussió se centra en la puresa del producte, desmitificant conceptes i explicant les pràctiques que diferencien els vins industrials dels naturals. El Vi Natural vs. el Vi Ecològic La distinció clau és el nivell d'intervenció: • Vi Ecològic: S'enfoca principalment en l'agricultura (raïm sense pesticides sintètics), però la normativa d'elaboració permet certs additius. • Vi Natural: No s'hi afegeix ni s'hi treu res. Es basa exclusivament en el most del raïm. • Sense Sulfurosos: La pràctica de no cremar sofre o tirar sulfits és fonamental per evitar gustos estranys i bloquejos químics en el vi. Fonaments de la Biodinàmica i Tradició Es discuteixen conceptes que sovint semblen estranys però que tenen arrels ancestrals: • L'Antroposofia: Basada en els principis de Rudolf Steiner, veu l'agricultura com un tot connectat amb el cosmos. • Influència de la Lluna: La importància de triar els dies de trasbàs segons les pressions atmosfèriques i les fases lunars per respectar el producte viu. • Preparats Homeopàtics: L'ús de banyes de vaca o residus orgànics dinamitzats per fertilitzar la terra de manera natural. La Vida del Vi i el Mercat Internacional El debat conclou amb una defensa de la longevitat del vi natural: "És una fantasia que un vi blanc jove s'ha de beure l'any; si està viu, té possibilitats de viure i millorar amb el temps." • Consum Saludable: Es destaca que el vi natural, en no tenir química, és millor assimilat pel cos i no genera la reacció de ressaca típica dels vins industrials. • Exportació: Malgrat el seu caràcter local, aquests vins tenen una gran demanda en països com els Estats Units, sovint més que en el mercat domèstic.

  • 13'

    Beri Pomelo: El grup emergent que fusiona pop i frescor

    Entrevista amb l'Edgar del grup Beri Pomelo En aquesta conversa s'explora l'actualitat i el futur de la formació musical Beri Pomelo, que està guanyant molta força gràcies al seu estil directe i el boca a orella. Origen i formació del grup El grup destaca per una procedència geogràfica molt variada, el que els aporta una sonoritat rica i diferents accents: * Procedència: Membres de Barcelona, Vic, Mallorca i la cantant de Flix. * Estil musical: Una proposta fresca i espontània que navega entre el pop, el rock i certs tocs de rumba. * Components: Un total de sis músics que inclouen guitarres, bateria, piano, baix i una trompeta que els defineix en directe. Actualitat discogràfica i concerts 'Figaro Figaro': El seu primer disc, llançat al març, que han estat presentant arreu del territori. Nou projecte: Ja tenen pràcticament enllestit el seu segon treball, titulat Xurrac Asclat, amb una publicació prevista per a principis d'any. Directe: L'Edgar subratlla que els seus concerts estan plens de molta energia i que la clau del seu èxit és que el públic pica perquè veu un grup que creu realment en el que fa. Reflexions sobre l'èxit emergent L'entrevistat admet que, tot i portar anys en el món de la música de forma individual, el projecte encara és considerat novell o emergent: "No ens adonem que som cràpules... el boca a orella és l'element que ens porta nou públic, ja comencem a veure cares noves que no són família." Finalment, es promociona el seu concert a la Sala Zero de Tarragona i es tanca amb l'emissió del seu tema Madalenas.

  • 23'

    Explorant el món de la percussió i la bateria

    Introducció als Carrers de la Percussió En aquesta conversa amb Paco Martín, s'explica que el món rítmic es divideix en tres branques o carreres totalment diferenciades: • La bateria: L'instrument referent del rock i el pop. • Percussió clàssica: Instruments d'orquestra com el vibràfon, la marimba o els timbals. • Percussió llatina: Conmpta amb les congas, els bongos i les pales. Detalls de la Bateria i Manteniment Es discuteixen els components físics de la bateria i la seva personalització: Parts i Peces Mòbils • Els alumnes acostumen a portar les seves pròpies baquetes, la caixa o els pedals de bombo per una qüestió de tacte i vibe personal. • La bateria inclou el bombo (la part més greu), la caixa, els timbals i els plats (incloent-hi els charles). Afinació i Material • El parxe es pot afluixar amb l'ús i requereix manteniment. • Per evitar harmònics desagradables al bombo, s'utilitza un truc clàssic: > "Posar mantes o draps dins per matar el retrò del so." Percussió Clàssica i Llatina • A l'orquestra, els percussionistes poden arribar a ser vuit persones, on cadascú s'especialitza en un instrument (marimba, triangle, timbales, etc.). • La marimba destaca per ser més gran que un piano i es toca amb baquetes. • En la percussió llatina, la tècnica canvia radicalment ja que es pica principalment amb les mans. Aprenentatge i Coordinació • Paco destaca que la bateria requereix una coordinació total entre extremitats superiors i inferiors. • Per estudiar a casa sense molestar, existeixen les bateries sordes (de goma) o les elèctriques amb auriculars. • Contràriament a la creença popular, la bateria té les seves pròpies partitures que es llegeixen de forma vertical.

  • 15'

    Com estalviar en el rebut de l'electricitat a Europa

    L'estudi de la Comissió Europea sobre el consum elèctric Alfons González, professor de Dret Comunitari, analitza un estudi recent presentat per la Comissió Europea que revela la manca d'eficiència dels consumidors a l'hora de gestionar la seva factura de la llum. Segons les dades, les famílies europees podrien arribar a estalviar un total de 13.000 milions d'euros l'any (uns 100 euros per llar) si s'optés per tarifes més adequades. Punts clau sobre el comportament del consumidor: Baixa proactivitat: Menys del 10% dels europeus canvia de companyia elèctrica per buscar millors condicions. Desconeixement: Un 47% dels consumidors no coneix el seu volum real de consum elèctric i el 41% ignora si existeixen tarifes més beneficioses. Paradoxa del preu: Curiosament, els consumidors amb menys recursos acaben pagant la unitat d'energia més cara perquè no comparen ofertes, cosa que sí que fan els grans consumidors. Insatisfacció: Només el 28% dels que reclamen a les elèctriques queden satisfets amb la solució donada. Mesures de la Unió Europea per a l'eficiència La Unió Europea no només ha impulsat la liberalització del mercat per fomentar la competència de preus, sinó que també ha implementat normatives tangibles: Etiquetatge energètic: L'obligació d'usar les lletres (A, B, C...) per indicar el grau d'eficiència dels electrodomèstics. Productes energívors: Prohibició de fabricar aparells que consumeixin electricitat de manera excessiva. Inversió en infraestructures: Obligació de reinvertir beneficis per evitar talls elèctrics per sobrecàrrega. Mites i realitats: La llegenda urbana de Suècia L'episodi desmenteix un titular sensacionalista d'un diari suec que afirmava que la UE enregistraria els "missatges d'amor". La realitat és que la normativa obliga a guardar les dades de tràfic (qui truca a qui i quan) per a investigacions criminals, però mai el contingut de les converses o missatges. "L'única cosa és que has de ser prou prudent perquè no te'ls enxampin... no els deixis gravats a la memòria del mòbil."

  • 21'

    Neix a Tarragona l'associació Jazz i Més

    Presentació de l'Associació Jazz i Més En aquesta conversa, els músics Javi de la Salut i Quique Colmenar presenten la nova entitat tarragonina Jazz i Més. Aquesta associació sorgeix amb la voluntat de ser un punt de trobada per a professionals i aficionats, i per pal·liar la manca de programació estable a la ciutat de Tarragona. Objectius i filosofia L'associació no només se centra en la música, sinó que busca la interdisciplinarietat incorporant altres arts. Els seus eixos principals són: Programació regular: Omplir el buit que queda durant l'any més enllà del festival Dixieland. Formació especialitzada: Oferir masterclasses centrades especialment en la improvisació. Assessorament: Fer de filtre i suport per a programadors i institucions del territori. Sinergies i creixement Tot i néixer a la ciutat de Tarragona, l'entitat té vocació d'abastar tot el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Han establert lligams positius amb altres entitats: Col·laboració estreta amb l'Associació de Músics de Tarragona (AMT). Suport de l'Ajuntament de Tarragona i la Cooperativa Obrera. "En temps de crisi sempre afloren les idees... amb el terreny del jazz tenim la gran sort que amb un pressupost molt petit ja podem fer coses." El jazz viu vs. el jazz d'ascensor Els convidats fan una distinció important entre el jazz d'ascensor (aquell més passiu i ambiental) i el jazz en viu. Defensen que la força d'aquest gènere es troba en el directe, capaç de captivar fins i tot aquells que no en són seguidors habituals si aconsegueixen moure's del sofà.

  • 11'

    Entrevista a Atom Rhumba: Rock i el nou disc 'Gargantua en Melee'

    Entrevista a Robert, líder d'Atom Rhumba En aquesta conversa, en Robert ens presenta el sisè treball discogràfic de la banda basca, titulat 'Gargantua en Melee'. L'entrevista repassa la trajectòria del grup, el seu estil inconfusible i la seva estreta relació amb el públic català. Un disc intens i heterogeni El títol del nou àlbum, Gargantua en Melee, fa referència a unes postres gegantines i caòtiques. Segons en Robert, aquest treball és més caquer i directe que els anteriors: Les cançons tenen una durada més curta i s'han enregistrat majoritàriament en primeres preses per capturar l'energia del directe. Sorprenen amb una barreja d'estils que va des del rock and roll dels 50 fins al funk o fins i tot pinzellades de jazz. L'heterogeneïtat és marca de la casa, inspirada en clàssics com el London Calling d'The Clash o el White Album dels Beatles. L'essència del directe La banda destaca que el seu punt fort és l'escenari, on la música cobra tot el sentit: "Nostra música és per veure-la en directe. En disc es queda al 50%. És pura energia i caos que arriba a tot el cos." Inici de gira a Tarragona Atom Rhumba inicia el seu recorregut a la Sala Zero de Tarragona, un espai emblemàtic per a ells. Malgrat haver fet algun concert previ de precalentament, consideren Tarragona el tret de sortida oficial de la gira, on també visitaran Barcelona i altres punts de Catalunya, que consideren la seva segona casa.

  • 17'

    Entrevista a Pepa Plana: El retorn de 'De Pe a Pa'

    Retorn als orígens amb la pallassa Pepa Plana L'actriu i pallassa tarragonina Pepa Plana torna a la seva ciutat natal per presentar l'espectacle De Pe a Pa a la Sala Trono. Aquesta obra té un significat especial, ja que va ser el seu primer muntatge com a pallassa, marcant el punt d'inflexió quan va decidir deixar el teatre convencional per posar-se el nas vermell. Un espectacle per a adults i gamberro Tot i l'estètica de pallassa, l'espectacle està clarament dirigit a un públic adult. A través d'un recital de poesia que constantment "fracassa", la Pepa utilitza diferents registres: Poesia surrealista: Una conversa absurda amb una patata. Poesia eròtica: Cançons infantils reinterpretades amb doble sentit. Poesia clàssica i visual: Des de La Vaca Cega fins a la tragèdia de Fedra. Poesia xinesa: Un moment on l'artista afirma parlar el xinès perfectament gràcies al nas de pallasso. La filosofia del fracàs i l'homenatge a Joan Busquets L'obra és un mirall de l'existència humana, mostrant el costat ridícul i patètic que tots portem dins. Pepa Plana reflexiona sobre el carisme del perdedor i la necessitat de mostrar la vulnerabilitat sense pudor. "Els pallassos no fem una altra cosa que posar un mirall davant de l'espectador. Ens mostrem ridículs i fracassem per dir-te: eh, que tu també fracasses." Aquestes representacions serveixen també com a homenatge a Joan Busquets, director del muntatge i figura clau en la carrera de la Pepa, que va traspassar recentment. L'artista sent que representar aquesta obra és una manera de mantenir viu el llegat i l'empremta creativa de Busquets. Èxit de taquilla a Tarragona L'acollida a Tarragona ha estat un èxit total, amb les entrades exhaurides per a les sessions principals, fet que ha obligat a obrir una nova funció el dissabte a la tarda. L'artista també ha aprofitat per reivindicar la necessitat de recuperar una escola de teatre professional a la ciutat, recordant la importància que va tenir l'escola Josep Ixart en la seva formació.

  • 24'

    El món de la trompeta: història, tècnica i aprenentatge

    Explorant la versatilitat de la trompeta En aquesta sessió, el professor Jordi Martí, de l'Estudi de Música de Tarragona, desmitifica la trompeta com un instrument exclusivament fort o estridents. Es destaca la seva capacitat per sonar amb una finura i delicadesa exquisida, especialment en el repertori clàssic i barroc. Aspectes Tècnics i Família de Metalls Un dels pilars fonamentals per tocar la trompeta és el control de la respiració diafragmàtica. Jordi explica que no cal una gran caixa toràcica, sinó una bona tècnica de gestió de l'aire. Dins la família de metalls, la trompeta es posiciona com l'instrument més agut, seguida per: • La trompa • El trombó • La tuba (el més greu i amb la tuberia més llarga) Evolució i Fabricació L'instrument ha passat de ser un element de senyalització en la prehistòria i l'època romana a viure la seva època daurada durant el Barroc. Després d'un període de desús en el classicisme (on era vista com a instrument "popular"), va ressorgir amb el Romanticisme i, finalment, amb el jazz al segle XX. Pel que fa a la construcció, les trompetes actuals fan aproximadament 1,30 metres si s'estiren, però el metall es doblega per comoditat de l'intèrpret. Existeixen diversos acabats com el daurat (laca) i el platejat (capa de plata). Aprenentatge i Sortides Musicals A l'Estudi de Música, l'alumnat de trompeta és molt divers, des de nens de sis anys fins a persones jubilades. "La trompeta no té limitacions d'edat; només cal tenir ganes de començar." Les formacions més habituals per als alumnes inclouen les Big Bands, els conjunts instrumentals i les orquestres, demostrant que és un dels instruments més polivalents de l'actualitat.

  • 8'

    Tallers d'Aigua Gym Nocturn a Tarragona

    Beneficis i detalls de l'Aigua Gym L'entrevista amb la monitora Raquel Callejón ens apropa a una de les activitats destacades de la tardor intercultural a Tarragona: l'Aigua Gym nocturn. Aquesta disciplina ha guanyat popularitat gràcies a la seva versatilitat i als beneficis físics que aporta sense els riscos d'impacte d'altres esports. Avantatges del medi aquàtic L'exercici dins de l'aigua permet un treball físic intens però segur: * Menor risc de lesions: L'aigua redueix l'impacte en les articulacions. * Resistència constant: El medi aquàtic ofereix una resistència uniformement distribuïda que ajuda al tonificament. * Esforç optimitzat: Segons Raquel Callejón, l'eficiència és molt alta: "30 minuts de footing a l'aigua equivalen a una hora fora de l'aigua." * Accessibilitat: És apte per a tothom, des de joves fins a gent gran, incloent persones amb mobilitat reduïda o embarassades. Modalitats i sessions Durant els tallers es practicaran diferents variants per oferir una experiència completa: 1. Aqua Running: Tècnica de carrera a diferents profunditats. 2. Aqua Gym: Condicionament físic general amb moviments de braços i cames. 3. Aqua Relax: Mètode final per a la relaxació amb exercicis de respiració i massatge. 4. Aqua Step: Ús de plataformes especials que no floten per fer exercici aeròbic. Informació pràctica Les sessions estan organitzades per l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona: * Dates: Divendres 12, 19 i 26 de novembre. * Horari: De 21:30h a 22:30h. * Ubicació: Poliesportiu del Serrallo. * Capacitat: Grups limitats a 20 places per sessió.

  • 13'

    Nova estratègia de protecció de dades a la UE

    Reforç de la privadesa davant l'evolució tecnològica L'episodi analitza la nova estratègia de la Unió Europea per actualitzar la normativa de protecció de dades, ja que l'actual (basada en directives de 1995 i 2002) ha quedat obsoleta davant l'auge de les xarxes socials i les noves tecnologies. Punts clau de la proposta europea Protecció omnicomprensiva: La nova normativa no es limitarà a sectors específics com les telecomunicacions, sinó que serà aplicable a qualsevol àmbit i futura tecnologia. Control de dades internacionals: Es vol prohibir la transferència d'informació personal a empreses de països fora de la UE que no tinguin un nivell de protecció equiparable a l'europeu. Dret a l'eliminació: Es preveu reforçar el poder dels consumidors per obligar a les entitats a esborrar les seves dades en qualsevol moment. Un model de legislació participativa La Unió Europea utilitza un sistema de consultes ciutadanes a través del web de la Comissió Europea. Aquest procés permet que qualsevol persona o empresa pugui enviar suggeriments abans que es publiquin les directives definitives previstes per al 2011. "És una manera de treballar potser una mica més democràtica... la Unió Europea està obligada a donar resposta a totes aquestes aportacions."