Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2010

·625 episodis
RSS

episodis

289-300 de 625
  • 12'

    Entrevista amb l'egiptòloga Miriam Seco i agenda del CaixaForum

    Entrevista a l'egiptòloga Miriam Seco El programa compta amb la presència de l'arqueòloga i egiptòloga Miriam Seco, considerada una de les figures més prestigioses en el seu àmbit. Durant l'entrevista, es destaca que l'arqueologia no és només una professió carregada de romanticisme i èpica, sinó que requereix una formació acadèmica sòlida i moltes hores de treball rigorós sota el sol. Projectes actuals a Egipte i el Líban Miriam Seco detalla les seves investigacions principals: Temple funerari de Tuthmosis III: Des del 2008, dirigeix una concessió espanyola per investigar i restaurar aquest temple. Defineix el faraó com el 'Napoleó egipci' per la seva faceta com a gran guerrer. Arqueologia subaquàtica al Líban: Treballa en la recuperació d'un vaixell fenici del segle V a.C. carregat d'estàtues de terracota davant les costes de Tiro. Expedició pel Nil: L'egiptòloga recorda la seva experiència única recorrent el Nil des del seu naixement a l'Etiòpia fins a Egipte. "Tot el que es refereix al Pròxim Orient té un ganxo especial i atrau el públic de manera única." Programació del CaixaForum Tarragona Carles Marqués, director del centre, repassa les activitats de la setmana, marcada per la incertesa dels vols a causa del volcà islandès: Vespres de Ciència: La conferència de Miriam Seco s'emmarca en aquest cicle de divulgació científica. Àfrica i conflictes: El fotoperiodista José Cendón oferirà una xerrada sobre els conflictes oblidats d'Àfrica i el seu segrest. Cinema: Matinal amb la projecció de L'edat de la innocència presentada per Marcel·lí Borrell. Sant Jordi: El centre redueix el ritme de cara al divendres per la festivitat de Sant Jordi, que es considera l'escenari natural al carrer.

  • 24'

    Sant Jordi als Barris: Educació Comunitària i Biblioteques

    Educació en Xarxa i Acció Social als Barris de Ponent En aquest episodi explorarem la tasca fonamental que realitza la Fundació Casal l'Amic a Tarragona, especialment en la dinamització cultural i social dels barris de Ponent de cara a la diada de Sant Jordi. La conversa se centra en com la col·laboració entre entitats socials i les biblioteques municipals enforteix la comunitat. Metodologia de l'Educació a Peu de Carrer Els educadors Maria Pallarès i Jean-Marc Vendrell expliquen el funcionament dels programes Fem Barri i A peu de carrer. La seva tasca no es basa en l'espera passiva, sinó en la intervenció directa en l'espai públic: • Establiment de vincles: L'objectiu és crear relacions de confiança amb joves i infants que passen el dia al carrer. • Acompanyament i pont: Actuen com a connectors entre les demandes dels joves i els recursos disponibles (centres cívics, inserció laboral o orientació sobre salut). • Positivització del carrer: Es busca transformar l'espai públic en un lloc de socialització i convivència, allunyant-lo de la imatge de conflicte. "A peu de carrer no hi ha un protocol rígid; s'improvisa la resposta en funció de les necessitats del moment, però l'abordatge sempre es planifica amb una mirada educativa." La Biblioteca de Torreforta: Més que un magatzem de llibres La Marisol, responsable de la Biblioteca Pública de Torreforta, detalla els serveis del centre, que inclouen sales diferenciades per a adults i infants, servei de préstec, premsa i accés multimedia. • El Bibliotequín: Una iniciativa destacada on la biblioteca "surt al carrer" a través de maletes carregades de llibres que s'apropen a les places del barri. • Carnet únic: Es destaca la unificació del sistema de lectura pública a Catalunya, que permet un flux constant de llibres entre municipis. Programació Especial de Sant Jordi De cara al 23 d'abril, s'han organitzat activitats diàries al Centre Cívic i als espais públics: • Tallers de manualitats per crear dracs, prínceps i roses. • Campanya "Mou-te, agafa i torna": Una iniciativa per fomentar l'ús responsable i el retorn dels llibres en préstec. • Jornades multiesportives: Col·laboració amb associacions de veïns per fer tornejos de futbol, ping-pong i activitats lúdiques per fomentar la participació de la canalla.

  • 32'

    Anàlisi de la victòria del Nàstic contra el Cartagena

    Resum de la Jornada Esportiva La tertúlia del Matí de Tarragona Ràdio analitza la contundent victòria del Nàstic de Tarragona davant del Cartagena (3-2), un partit que ha servit per trencar múltiples estadístiques negatives i recuperar l'optimisme a l'entorn grana. Els tertulians coincideixen que s'ha vist el millor futbol de la temporada al Nou Estadi, destacant la millora tàctica i l'actitud dels jugadors sota el lideratge de Luis César. Els punts clau de la millora tàctica Els analistes debaten sobre com el canvi en la disposició dels jugadors ha estat fonamental: • La ubicació racional del terreny de joc (el clàssic 4-2-3-1 de Luis César). • El pas endavant de Miguel Ángel, alliberat de tasques defensives gràcies a la presència de Pablo de Barros. • La capacitat de l'equip per realitzar triangulacions ràpides i joc fluid, especialment a la primera part. • La recuperació d'efectius en defensa com Jorge i Mairata. Protagonistes del partit • Alejandro Campano: Destacat com el jugador insígnia i especialista a pilota parada. Es proposa la seva renovació com una prioritat absoluta. • Rubén Navarro: El davanter va trencar una sequera de sis jornades i es va reivindicar després d'unes declaracions polèmiques durant la setmana. • Roberto: Malgrat no marcar, es valora la seva feina bruta i la capacitat d'obrir espais. El futur del club i l'economia Es planteja el debat sobre la propera temporada, marcada per una retallada pressupostària radical. S'anuncia que el president José María Fernández participarà en el programa Sempre Nàstic per respondre les preguntes dels aficionats sobre la situació econòmica i la planificació esportiva. "Tenir un especialista a pilota parada com Campano és un xec al portador; això no té preu." Finalment, es fa una "porra" sobre la classificació final, amb un esperit optimista que situa l'equip entre la setena i la vuitena posició de la classificació de Segona Divisió.

  • 6'

    La 13a Marxa Torreforta-La Mussara: Una cita amb la natura

    Detalls de la 13a edició de la marxa En Jordi Santolària, un dels fundadors i organitzadors de la marxa Torreforta-La Mussara, explica els detalls d'aquesta tretzena edició organitzada per l'agrupament Escolta la Salle de Torreforta. La caminada connecta el barri de Torreforta amb el poble abandonat de la Mussara en un recorregut de gran bellesa natural. Característiques del recorregut Distància: Entre 32 i 38 quilòmetres, majoritàriament per camins amples. Itinerari: Surt de Torreforta i passa per punts com la Riera de Quadra, Moster i finalment arriba al refugi de la Mussara. Dificultat: Requereix una bona preparació física degut a les hores de caminada (de 08:00 a 17:30 hores). Inscripcions i logística L'organització destaca que les places són limitades a 220 persones per evitar la massificació i ajustar-se als recursos actuals. Alguns punts clau són: Periode d'inscripció: Del 12 al 22 d'abril. Preu: 11 euros (inclou transport, samarreta i avituallament). Transport: Hi ha servei d'autocar per a la tornada i també per portar els participants del centre de Tarragona fins al punt de sortida. Edat mínima: Està restringida a majors de 12 anys a causa de l'exigència de la prova. "Només per la mirada que té el mirador de la Mussara, ja val la pena l'esforç." Punts d'informació Es poden realitzar les inscripcions a diversos llocs de la ciutat com Esports Pàmies, el Gimnàs Vital Esport a Sant Pere i Sant Pau, o al mateix Col·legi La Salle.

  • 43'

    Conscienciació sobre la brutícia animal a Tarragona

    Gestió de Mascotes i Convivència Ciutadana L'episodi d'avui de L'aventura de la vida a Tarragona Ràdio se centra en una problemàtica recurrent a la ciutat: la brutícia animal i la responsabilitat dels propietaris de mascotes. Alumnes de 4t de primària del Col·legi Joan XXIII de Bonavista han realitzat un treball de recerca exhaustiu per sensibilitzar la població. Recerca i Enquestes a la Ciutadania Els alumnes han dut a terme un estudi basat en 100 enquestes realitzades a peu de carrer. Els punts clau de la seva investigació inclouen: • Estadístiques de responsabilitat: La majoria d'enquestats afirma recollir els excrements, tot i que la realitat als carrers mostra el contrari. • Vincle afectiu: Els ciutadans consideren les mascotes com un membre més de la família i rebutgen l'abandonament. • Educació animal: S'ha preguntat sobre l'ús de morrions, corretges i el xip identificatiu. Drets i Deures dels Propietaris A través de l'elaboració d'un tríptic, els nens han definit el marc de convivència necessari: • Drets dels animals: No ser maltractats ni abandonats, i disposar d'espais adequats per jugar i viatjar. • Deures dels amos: - Mantenir la neteja de la via pública. - Complir amb el calendari de vacunes i visites al veterinari. - Castrar els animals per evitar ventrades no desitjades. - Seguir les normatives de seguretat per a races potencialment perilloses. "Tenir un gos és una responsabilitat per a tota la vida, com si fos un fill; si t'has de cansar, és millor no tenir-lo." Conclusions i Sensibilització Els joves conclouen que molts propietaris ignoren les sancions econòmiques, que poden arribar a xifres molt elevades per no recollir els excrements o portar gossos perillosos sense protecció. L'objectiu final és una ciutat més neta on la convivència entre humans i animals sigui harmònica, destacant que una mascota aporta alegria i companyia sempre que es pugui cuidar adequadament.

  • 30'

    Segregació de la Canonja i debats urbanístics a Tarragona

    La recuperació de la municipalitat de la Canonja L'episodi se centra en la històrica decisió del Parlament de Catalunya d'aprovar, per unanimitat, la segregació de la Canonja respecte a Tarragona. Els tertulians coincideixen que no es tracta d'una pèrdua per a la ciutat, sinó d'un acte de justícia històrica. • Restitució democràtica: Es recorda que la Canonja va ser annexionada a Tarragona l'any 1964 per un decret franquista vinculat als interessos de la indústria química. • Esforç econòmic: Tot i que Tarragona perd ingressos provinents de l'IAE i població, els regidors consideren que la generositat de la ciutat és necessària per tancar aquesta etapa. • Col·laboració futura: La independència municipal no ha d'impedir la mancomunació de serveis en àrees com el transport o la seguretat. "Això no és una segregació, és una recuperació del que mai s'hagués hagut de perdre." El bloqueig del POUM i Protecció Civil Un altre tema clau és el retard en l'aprovació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) a causa d'un informe restrictiu de la Direcció General de Protecció Civil. Crítiques a l'excessiu zel normatiu • Els regidors descriuen les exigències de Protecció Civil com a "exagerades" i consideren que apliquen un excés de zel que podria paralitzar el creixement de la ciutat. • Existeix una preocupació per si aquest bloqueig respon a estratègies polítiques davant la proximitat de les eleccions al Parlament. • Es fa una crida a la calma per a les famílies afectades, assegurant que el model urbanístic actual no perilla malgrat les traves administratives. Visió de l'Àrea Metropolitana i la Natura Es discuteix la necessitat urgent de crear una àrea metropolitana real al Camp de Tarragona per coordinar urbanisme, infraestructures i transports entre municipis veïns. Finalment, es comenta de forma anecdòtica el caos aeri provocat per l'erupció del volcà islandès, destacant la vulnerabilitat humana davant la natura.

  • 28'

    Formació en Allotjament i Guia Turística a l'EHT de Cambrils

    L'Oferta Formativa de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils L'episodi se centra en dos cicles formatius de grau superior claus per al sector turístic català: Gestió d'Allotjaments Turístics (GAT) i Informació i Comercialització Turística (ICT). Es destaca la importància de professionalitzar el sector a través d'una formació que combina la teoria amb la pràctica real. Mòduls i Competències Professionals • Llengües estrangeres: L'anglès i el francès es consideren fonamentals per la proximitat amb el mercat francès i la globalització del turisme. • Protocol i relacions públiques: Els alumnes aprenen a identificar perfils de clients i a gestionar situacions complexes, incloent-hi la resolució de conflictes amb clients impertinents. • Aprenentatge pràctic: Es detallen tasques que van des de la recepció real d'un establiment fins a la gestió de bugaderia, calandra, costura i el funcionament de la regidoria de pisos. Perspectives Laborals i el Valor del Títol L'escola posa èmfasi en el fet que el turisme no és només servei, sinó venda d'il·lusions. Es discuteix la realitat del mercat laboral actual: • Les pràctiques en empreses (com el Palau de Congressos o el Centre Gaudí) són la principal porta d'entrada al món laboral. • Existeix una alta demanda de personal qualificat, tot i que encara hi ha intrusisme professional de persones sense titulació específica. • La formació permanent és una constant, com demostra el cas dels alumnes que encadenen diversos cicles per especialitzar-se en àmbits com el turisme rural o l'organització d'esdeveniments. "Nosaltres el que venem són il·lusions i tracte; si el turista no rep una atenció professional, el turisme no creixerà." El Futur del Sector Turístic Tot i les dificultats econòmiques del moment, es reafirma que la titulació oficial és una garantia de qualitat i competència professional a nivell europeu. S'observa una feminització en aquests cicles, encara que els homes s'integren progressivament en totes les àrees, incloses les de gestió domèstica de l'hotel.

  • 23'

    L'Avellana de Reus: Gastronomia, Paisatge i Receptes

    L'Avellana com a Patrimoni de la Terra En aquesta edició del podcast, el cuiner Francesc Lledó posa en valor l'avellana de Reus amb DOP (Denominació d’Origen Protegida). Més enllà d'un simple fruit sec, es destaca la seva importància com a element clau del paisatge català i de la cultura agrícola local. Qualitat i Sostenibilitat • L'avellana local es diferencia per la seva mida més petita però amb un gust i qualitat excepcional, superior a les varietats d'importació. • Es ressalta el paper del pagès en la preservació de l'entorn ecològic i visual de zones com el Montsant. Receptes Gastronòmiques amb Avellana Francesc Lledó ens proposa diverses aplicacions que van més enllà de la clàssica picada: Amanides amb Vinagreta d'Avellana: Una preparació versàtil que combina oli d'oliva, vinagre, avellanes torrades i caldo (de peix, gambes o pollastre segons l'ingredient principal). La clau és l'emulsió parcial per aconseguir una textura cremosa. Sopa de Peix amb Avellanes: Utilitzant avellanes crues torrades lleugerament al forn, s'integren a un sofregit amb ceba, all, julivert i un toc d'anís, espessint el caldo de peix amb pa ratllat. Tocs per a la Planxa: Una picada d'avellana amb oli, sal, pebre i vinagre per acompanyar musclos, gambes o llamàntol directament a la planxa. Roques de Xocolata i Avellana: Una postre senzilla refonent xocolata negra (70-80% cacau) amb espècies com clau, pebre negre i sal maldon. "L'avellana no és només un producte que mengem, és també tota una ecologia i un paisatge que cal conservar." Col·laboració dels Oients i Propers Esdeveniments Durant el programa, una oient (Dolors Sabater) comparteix el seu ús de l'avellana en el romesco per a nens i en l'elaboració de gelats casolans. Finalment, Lledó anuncia que està preparant un menú maridat amb els vins guanyadors de la DO Tarragona per a la propera fira local.

  • 30'

    La Independència de la Canonja i el bloqueig del POUM

    Tertúlia política sobre la independència de la Canonja i el POUM L'episodi d'avui, gravat durant un matí històric per al territori, se centra en dos grans eixos que marquen l'actualitat de Tarragona: la restitució de la municipalitat de la Canonja i les traves administratives que mantenen aturat el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). La segregació de la Canonja El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat (126 vots a favor) la independència de la Canonja, que deixa de ser una entitat municipal descentralitzada per recuperar la seva autonomia perduda el 1964. Els punts clau de la discussió inclouen: • Sentiment vs. Eficiència: Mentre alguns tertulians expressen una tristor personal per la "pèrdua de territori" de Tarragona, d'altres subratllen que és un acte de justícia històrica. • Sostenibilitat econòmica: Es debat si el nou municipi, impulsat per la potència de la seva indústria química, podrà gestionar els nous serveis (policia local, recollida de residus) sense duplicar costos de manera ineficient. • Llegat del franquisme: Es recorda que l'annexió de 1964 es va fer sense garanties democràtiques, fet que ha mantingut un sentiment de greuge durant 45 anys. El bloqueig del POUM i Protecció Civil La tertúlia aborda la polèmica entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Interior de la Generalitat (gestionat per Iniciativa per Catalunya). • Retards administratius: El pla porta nou anys en revisió. Actualment, l'informe negatiu de Protecció Civil sobre el risc químic n'impedeix l'aprovació definitiva. • Conflicte polític: Es critica que la normativa de seguretat s'hagi aprovat o interpretat de forma sobrevinguda, bloquejant el creixement de la ciutat i el desenvolupament de nous barris i habitatges de protecció oficial. • > "No es pot tenir paralitzat un país per una interpretació de la normativa que hipoteca el futur de la ciutat." Relacions en el Tripartit Les discrepàncies públiques entre el delegat del Govern, Javier Sabater, i el seu propi executiu evidencien una crisi de coordinació interna a les portes de les eleccions al Parlament.

  • 31'

    Debat sobre el Saloufest i les Infraestructures a Tarragona

    Polèmica sobre el Model Turístic de Salou L'episodi comença analitzant el Saloufest, un certamen que ha generat un fort debat social i polític per l'arribada d'uns 8.000 estudiants britànics. Es discuteix la imatge de la ciutat i la necessitat d'un missatge unitari entre el consistori i el sector turístic. Punts clau del debat turístic: • Rendibilitat econòmica: Es qüestiona si els ingressos compensen les despeses en seguretat i la pèrdua de prestigi de la marca Salou. • Paper dels mitjans: Es denuncia que la premsa i la televisió han fomentat una imatge distorsionada i han practicat el "periodisme espectacle". • Necessitat de control: Encara que es reconeix la utilitat del turisme per omplir temporades baixes, s'exigeix més contundència contra l'incivisme i el consum d'alcohol. "No conec cap empresari que treballi per perdre diners; si el Saloufest continua, és perquè és rendible." Indústria i Medi Ambient a Tarragona Es tracta l'informe del Departament de Medi Ambient sobre les males olors detectades el 2009, la majoria amb origen al polígon químic nord i la zona portuària. • Dificultats de localització: Tot i la tecnologia, encara és complex identificar quina de les 33 empreses és la responsable de cada episodi. • Crida a la transparència: Es demana que les empreses químiques admetin les fallades de producció per evitar la desconfiança ciutadana. • Sinergies institucionals: Es proposa una millor coordinació entre Medi Ambient, Protecció Civil i l'AEQT. El Futur Ferroviari del Territori Finalment, l'episodi aborda la futura convenció sobre el model ferroviari, amb la participació esperada del Ministeri de Foment. • Integració urbana: El gran repte és com fer que el tren arribi al centre de Tarragona sense trinxar el territori. • Consens polític: Els tertulians subratllen la importància que el conjunt d'agents locals presenti una postura unificada davant de Madrid. • Conceptes clau: Es discuteix la intermodalitat i la ubicació de la futura estació central, ja sigui a l'Horta Gran o prop de Joan XXIII.

  • 22'

    L'obesitat: un símptoma social més que mèdic

    L'obesitat com a símptoma d'una societat disfuncional L'epidemiòloga Cinta Daufí planteja una reflexió crítica sobre l'actual epidèmia d'obesitat, especialment la infantil. Lluny de considerar-la només un problema biològic o mèdic, l'autora afirma que és, fonamentalment, un problema socioeconòmic i un símptoma de les deficiències de la nostra organització social. Les causes socials de l'obesitat El creixement d'aquest problema en els darrers 20 o 30 anys respon a canvis estructurals en el nostre modus vivendi: Estructures familiars: La pèrdua del control sobre el que mengen els fills per la dificultat de conciliar la vida laboral i familiar. Entorn obesogènic: Vivim en un ambient que fomenta l'obesitat a través de la publicitat agressiva d'aliments ultraprocessats i begudes ensucrades. Urbanisme hostil: Les ciutats actuals prioritzen el vehicle i sovint obliguen els infants a una criança en captivitat, limitant el joc actiu al carrer. Factor econòmic: Menjar de manera saludable (fruita i verdura) és sovint més car i requereix més temps de preparació que els productes industrials assequibles. Sedentarisme i tecnologia Un punt clau de la discussió és la relació directa entre la inactivitat i l'obesitat: "A més hores de televisió, hi ha una correlació perfecta amb la taxa d'obesitat infantil." L'ús excessiu de pantalles (televisió, ordinadors i consoles) no només fomenta el sedentarisme, sinó que exposa els nens a constants missatges publicitaris que condicionen els seus hàbits de consum. Crítica a la medicalització L'experta critica que la resposta del sistema sanitari sigui crear unitats especialitzades que miren de resoldre el problema de manera individual i biològica. Segons Daufí, això és "posar pedaços" i culpabilitzar la víctima en lloc d'atacar les arrels del problema, que requeririen un canvi profund en el disseny de les ciutats i en l'economia neoliberal actual.

  • 39'

    Formació en Allotjament i Guia Turística a l'EHT de Cambrils

    L'Oferta Educativa de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils Aquest episodi analitza en profunditat els cicles de Gestió d'Allotjaments Turístics (GAT) i el d'Informació i Comercialització Turística (ICT), que properament passarà a anomenar-se Guia i Acompanyament de Grups. Es destaca la importància de la professionalització en un sector clau per a la Costa Daurada. Perfils i Sortides Professionals • Gestió d'Allotjaments: Preparació per a la recepció i, molt especialment, per a la regidoria de pisos (governantes), una part essencial del backstage hoteler. • Guia i Acompanyament: Orientat a patronats de turisme, aeroports i la gestió de grups en espais culturals o naturals. • Turisme Rural: Es destaca com un sector en auge on el perfil tècnic aporta un valor diferencial respecte a la gestió purament familiar. La Realitat del Sector i la Formació • Idiomes: L'anglès, el francès i l'alemany es consideren pilars fonamentals, tot i que els alumnes demanen encara més hores lectives per dominar-los. • Aprenentatge Pràctic: L'escola funciona com un establiment real. Els alumnes fan pràctiques de recepció, bugaderia i planxa amb clients i situacions reals. • Professionalització: Hi ha un debat sobre la necessitat de títols oficials per garantir la qualitat, ja que encara molts llocs de treball estan ocupats per personal no qualificat. "Nosaltres el que venem són il·lusions i tracte; si no saps tractar el turista, el turisme no creixerà." L'Autoritat en l'Ensenyament El programa també inclou un parèntesi per anunciar una xerrada sobre l'autoritat dels docents des d'una perspectiva jurídica i acadèmica, arran de sentències recents que busquen protegir el professorat com a autoritat pública.