Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2010

·625 episodis
RSS

episodis

265-276 de 625
  • 29'

    Actualitat del Nàstic: Futbol en dilluns i jornada 35

    Anàlisi del Nàstic i la polèmica dels horaris televisius En aquesta tertúlia de Tarragona Ràdio, s'analitza la situació actual del Gimnàstic de Tarragona davant el partit atípic contra el Real Unión de Irún. Els tertulians discuteixen profundament com els horaris marcats per les televisions afecten l'afició i el rendiment de l'equip. La problemàtica dels horaris i la televisió Es critica durament el fet de jugar en dilluns a les 21:00h, assenyalant que això buida els estadis: • Els clubs estan totalment condicionats pels ingressos de les plataformes televisives. • S'està perdent l'afició jove, ja que els nens no poden anar al camp en dies d'escola. • Hi ha una manca de sensibilitat cap al soci que paga el seu carnet. Expectatives esportives i l'efecte Luis César L'equip ha mostrat una millora notable des de l'arribada de Luis César Sampedro: • Es destaca la seva capacitat per redreçar l'equip en pocs dies i establir un onze ideal clar. • Tot i que l'ascens es veu llunyà (a 8 punts), l'objectiu és acabar la temporada amb bona imatge per generar il·lusió de cara a l'any vinent. • El partit d'avui és clau per certificar la permanència matemàtica (arribar als 50 punts). Homenatge a Ramon Català L'episodi dedica un espai emotiu a la figura de Ramon Català, soci històric del club recentment traspassat: "Era un home que portava el Nàstic dins el cor i que va fer una gran labor per la penya; si guanyem, la victòria serà per a ell." Detalls tècnics del partit de la jornada 35 • Alineació probable: Rubén Pérez, Medina, Mairata, Jorge, Mingo, Barros, Miguel Ángel, Campano, Morán, Alex Cruz i José Mari. • Rival: El Real Unión d'Irun, l'equip menys golejador de la categoria però perillós per la necessitat de punts.

  • 28'

    Aventura i superació a la Titan Desert

    La Titan Desert: El Dàcar de les Bicicletes L'episodi explora la participació de diversos ciclistes de les comarques de Tarragona en la Titan Desert, una de les proves de resistència més extremes del món. Es discuteix la naturalesa de la cursa i el que significa per als esportistes amateurs enfrontar-se a condicions climàtiques i geogràfiques tan dures. Perfils de Superació i Motivació Un dels punts centrals de la conversa és el testimoni d'en Rafa, un metge i esportista paralímpic que s'enfronta al repte amb una sola cama després d'haver superat un càncer als 16 anys. El seu cas exemplifica la resiliència: • L'esport com a eina de normalització de la discapacitat. • La importància de la preparació técnica (equilibri i tracció) per sobre de la força bruta. • La relació de confiança amb el seu company (l'altre Rafa), clau per a la seguretat en el desert. Detalls Tècnics de la Prova Els convidats detallen la logística i les dificultats de les 5 etapes: • Les dunes: Es confirma que, malgrat les fotos, molts trams es fan a peu amb la bici al coll per evitar el desgast excessiu. • Navegació: Tot i l'ús de GPS i roadbooks, la intuïció i l'orientació segueixen sent vitals, especialment en els punts de pas obligatori. • Vida al campament: Es descriu l'experiència de dormir en jaimes, convivint amb la sorra, el vent i la variabilitat tèrmica. Estratègia i Patiment Es diferencia clarament entre els objectius dels professionals i els amateurs: "Un campió és el que sap el que ha de fer estigui on estigui." • La gestió de les feridures i nafres produïdes pel fregament constant amb la sorra. • El control psicològic de l'esforç durant 8 hores diàries de pedaleig. • La convivència amb el vent de cara, un dels majors enemics en les etapes planes.

  • 32'

    Debat sobre l'1 de maig, les Vegueries i l'urbanisme a Tarragona

    Introducció i context de la celebració de l'1 de maig La tertúlia comença analitzant el significat actual de les manifestacions del Dia del Treballador. Els tertulians debaten sobre si aquestes convocatòries han perdut força o sentit en l'actualitat. • Es discuteix la manca de mobilització social malgrat la crisi econòmica. • Es planteja una crítica als sindicats per la seva suposada passivitat segons el color del govern a Madrid. • Apareix el concepte de resignació global davant una crisi que es percep com a macroeconòmica i difícil de controlar des de l'àmbit local. El conflicte de la Llei de Vegueries Es tracta l'actualitat política al voltant de la nova organització territorial de Catalunya, centrant-se en les esmenes presentades per Convergència i Unió (CiU) i la resposta de l'Ajuntament de Tarragona. Capitalitat i nomenclatura • Existeix un consens en què Tarragona ha de ser la capital, tot i que es demana que el terme aparegui de forma explícita i no només com a "seu institucional". • Es proposa la denominació històrica de Vegueria de Tarragona i el Camp per ser més inclusiva amb tot el territori. La Vegueria del Penedès • Debat sobre si el Baix Penedès s'ha d'integrar a la vegueria de Tarragona o formar-ne una de pròpia. • S'assenyala el gran dèficit de comunicacions (especialment ferroviàries) que fa que comarques com el Baix Penedès mirin més cap a Barcelona que cap a Tarragona. "Si algú ens demostra que tenir vegueries funcionarà millor que tenir províncies, tinguem-ho, però sembla que només serveix per crear més llocs a l'administració." El futur de l'Estatut i el Tribunal Constitucional Els tertulians expressen el seu escepticisme davant l'eterna espera de la sentència sobre l'Estatut de Catalunya. • Es critica la lentitud del sistema judicial i es suggereix que els càrrecs del tribunal haurien de ser vitalicis per garantir una independència real. • Es preveu que la sentència podria tenir una lectura restrictiva, afectant el desplegament de lleis com la de vegueries. Actualitat local: Camp Clar i Part Alta Finalment, es discuteixen qüestions que afecten directament els barris de Tarragona. • Pla Integral de Camp Clar: Es valora positivament l'actuació policial contra la droga i s'emfatitza que les millores urbanístiques han d'anar acompanyades de programes social i de formació. • Mercat d'artesania al Fòrum: Es veu amb bons ulls l'organització d'un mercat més polit a la Part Alta, tot i que s'alerta de la falta de comerç quotidià (supermercats) per als residents del barri.

  • 45'

    L'Aventura de la Vida: Cuidem el nostre entorn

    El medi ambient a l'entorn escolar i urbà En aquesta edició del programa L'aventura de la vida de Tarragona Ràdio, els alumnes de tercer de primària del col·legi L'Estonac reflexionen sobre la seva responsabilitat en el manteniment de la neteja al seu barri i a l'escola. Acompanyats del seu tutor, Jaume López, analitzen les actituds pròpies i alienes respecte al medi ambient. Observacions al centre educatiu Els alumnes han realitzat una tasca d'inspecció al centre, detectant problemes de civisme en espais comuns: • El pati: Han observat que, tot i estar net al matí, s'omple de papers d'entrepans, bosses de galetes i restes de menjar durant el dia per la mandra d'utilitzar les papereres. • Els lavabos: Es descriuen com els punts més conflictius. S'hi ha detectat malbaratament d'aigua, paper de vàter escampat per terra i sostre, i fins i tot grafitis a les parets. • El respecte pel material: Es comenta la falta de cura amb les taules ratllades i els dibuixos dels companys fets malbé. Anàlisi del barri i l'espai públic L'experiència s'ha traslladat al Casc Antic de Tarragona i altres zones com el Passeig de Sant Antoni o el Camp de Mart: • S'ha detectat una gran quantitat de xiclets i burilles a terra, a més de vidres trencats que poden ser perillosos. • Els alumnes comenten que les papereres sovint estan buides mentre que el terra del seu voltant està brut. • Es destaca l'elevat cost que suposa per a l'Ajuntament netejar els grafitis i reparar el mobiliari urbà. Diferència entre l'espai privat i el públic Es produeix un debat interessant sobre per què els nens (i els adults) es comporten millor a casa que al carrer: "A casa no ho fan perquè saben que els pares els estan vigilant i els podrien castigar sense la tele o la consola." Els alumnes admeten que l'absència de vigilància directa a l'escola o al carrer facilita aquestes actituds incíviques, tot i ser conscients que tothom hauria d'actuar per responsabilitat pròpia.

  • 22'

    Arqueologia i convivència en la Tarragona de 2016

    L'Arqueologia a Tarragona: Entre la Història i el Progrés Aquesta sessió radiofònica analitza la importància del patrimoni arqueològic de Tarragona en el marc de la seva candidatura a Capital de la Cultura Europea 2016. L'entrevista amb l'arqueòleg Josep Anton Enremolà ofereix una visió profunda sobre la gestió de les restes històriques en una ciutat viva. Gestió del Patrimoni i Urbanisme L'activitat arqueològica a la ciutat ha evolucionat significativament en les últimes dècades, passant de la pèrdua de restes als anys 60 i 70 a una planificació obligatòria actual. Tot i així, persisteixen els reptes: Tensió amb el desenvolupament: Sovint es percep l'arqueòleg com un destorb per al creixement urbà. Béns esgotables: El patrimoni és un recurs finit; un cop excavat o destruït, desapareix. Interessos econòmics: Moltes decisions sobre si conservar o no un bé immoble (com termes o temples) depenen de factors financers i no només científics. El Valor de les Troballes No tot es redueix a objectes espectaculars com la nina d'ivori. L'arqueologia busca dades sobre la vida quotidiana que els textos antics ometien: "L'arqueologia és un recurs per entendre coses que no hi ha altra manera d'entendre, com la gestió dels residus o la vida de les classes no dominants." Experiències i Futur L'entrevistat destaca moments clau de la seva carrera, com la troballa de la Font dels Lleons o les estatuàries de la Vila de la Llosa. També es menciona el model de Cartagena com un exemple d'èxit en la transformació urbana i patrimonial. Finalment, es reflexiona sobre el llegat que deixarem per als arqueòlegs del futur, incloent-hi detalls curiosos com la càpsula del temps dipositada a l'Arc de Barà amb un CD i dades del projecte.

  • 20'

    Tast i Premis de la D.O. Tarragona amb Francesc Lledó

    El Concurs de Vins de la D.O. Tarragona Francesc Lledó, sommelier de Quim Quima, detalla la seva experiència com a membre del jurat en el certamen celebrat a la Facultat d'Enologia de la URV (Sassalades). Durant la jornada, els experts van avaluar prop de 40 vins per grup, seguint un ritme intens però ben organitzat en tandes de 5 o 6 referències. Metodologia de Tast: Objectivitat vs. Subjectivitat El sommelier explica que, tot i que existeixen criteris tècnics inamovibles, el factor humà és present: Criteris Objectius: Es valoren paràmetres com el color (evitar oxidacions en blancs), l'aroma (absència de defectes com el vinagre o el ranci) i el gust (equilibri i absència d'amargors excessives). El Factor Subjectiu: Lledó admet que, un cop superat el filtre tècnic, la valoració final de l'harmonia i l'interès del vi depèn de la percepció personal. L'Orde del Tast: Per no saturar el paladar, s'inicia sempre pels blancs joves, seguits de rosats, negres (de joves a criança) i finalment els vins dolços i rancis. Vins i Bodegues Destacades L'episodi repassa els grans triomfadors de l'edició i les tendències actuals: Vins Pedró (Bràfim): Gran guanyador amb tres premis, destacant el seu rosat i el clàssic Crinell. De Muller (Reus): Continua excel·lint en blancs aromàtics (com el seu nou Moscatell Sec) i vins de licor. Cooperativa de Vila-rodona: Sorpresa positiva amb els seus vins rancis i misteles, productes tradicionals que Lledó demana protegir i promocionar. La Varietat Xarel·lo: Es reivindica com una varietat autòctona amb gran potencial per a vins monovarietals i envellits. Pròximes Cites: Fira i Maridatge Especial De cara a la Fira de la D.O. Tarragona (15-17 de maig), s'anuncia una iniciativa al restaurant Quim Quima: un menú degustació de 9 plats maridats exclusivament amb els vins guanyadors de cada categoria per un preu de 30 euros. "Les coses ben fetes no tenen fronteres, i a la D.O. Tarragona s'està demostrant una qualitat creixent cada any."

  • 32'

    Futbol, política i urbanisme a Tarragona

    Paral·lelismes entre Futbol i Política Després de l'eliminació del Barça a la Champions, els tertulians discuteixen conceptes com l'antifutbol i el catenatjo italià. S'estableix un debat sobre si aquestes tàctiques destructives tenen el seu equivalent a la vida pública. • Es defineix l'antipolítica com aquella que prioritza la crítica i la barrera al diàleg sobre l'explicació de projectes reals. • S'analitza la figura de José Mourinho com un perfil provocador que, tot i ser efectiu, genera rebuig per les seves formes, comparant-lo amb certs estils de lideratge polític. • Es contraposa el model de Pep Guardiola, basat en la creativitat i la filosofia de joc, com un mirall del que hauria de ser una política constructiva. "A vegades l'antifutbol guanya el futbol, i en política passa el mateix quan s'imposen les maneres de criticar per sobre dels projectes." Projectes d'Equipaments i Urbanisme a Tarragona L'episodi aborda la situació de paràlisi de grans infraestructures a la ciutat, centrant-se en la gestió administrativa i el context de crisi. El Complex Esportiu Sant Jordi Es discuteix el desencallament de les obres d'aquest complex, que porta un retard considerable. • Inversió i viabilitat: El projecte té un cost de 20 milions d'euros, una xifra que alguns tertulians consideren megalòmana i difícil de recuperar amb el volum d'abonats de la ciutat. • Impacte social: Es remarca la necessitat urgent de l'espai per als alumnes de l'Institut Vidal i Barraquer. El POUM i la Seguretat Industrial El debat final se centra en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i les exigències de Protecció Civil. • Existeix una discrepància sobre si els retards són fruit d'un excés de zel tècnic o de la necessitat d'adaptar-se a noves normatives de seguretat prop de polígons químics. • Tots els grups coincideixen en la necessitat d'un front comú per evitar que la incertesa legal freni les inversions a Tarragona.

  • 28'

    L'adolescència i la salut emocional: El paper de la consulta

    Una figura innovadora en l'atenció als adolescents El podcast presenta una iniciativa pionera impulsada per la Doctora Carme Nolla al CAP Llevant, centrada en la creació d'una figura especialitzada en l'atenció integral de joves a partir dels 15 anys. Aquesta proposta no formal neix de la necessitat de diferenciar clarament l'etapa pediàtrica de l'adulta, entenent l'adolescència com un període de canvis profunds que requereix un enfocament més enllà del purament mèdic. El valor de la confidencialitat i l'espai propi Un dels pilars fonamentals d'aquesta consulta és el respecte a la intimitat de l'adolescent. La doctora subratlla la importància de realitzar visites a soles amb el jove per fomentar la confiança: • Es prioritza la confidencialitat absoluta, fins i tot davant dels pares. • S'estableix una relació basada en l'escolta activa, utilitzant tècniques de anamnesi per detectar malestars psicosocials. • L'objectiu és que el jove trobi un adult de referència que no el jutgi. "Tenim dues orelles i una sola boca per escoltar el doble del que parlem; aquesta és la clau en la relació amb els adolescents." Temàtiques clau abordades a la consulta Salut sexual i addiccions La conversa revela una gran paradoxa: els joves tenen molta informació però poca "formació" real. Es discuteixen temes com: • Consum de substàncies: Existeix una percepció de baix risc respecte als porros i l'alcohol, sovint normalitzats pel grup o l'entorn familiar. • Salut sexual: Preocupació per l'augment de malalties de transmissió sexual (com el virus del papil·loma humà) i la manca de coneixement pràctic sobre mètodes anticonceptius, malgrat les campanyes preventives. Alimentació i autoimatge S'observa un augment dels trastorns de l'alimentació, especialment en noies, vinculat a problemes d'autoestima i pressió social per la imatge. La doctora col·labora amb especialistes en nutrició i medicina de l'esport per abordar el sobrepès i el sedentarisme des d'una vessant saludable. Consells per a les famílies L'episodi conclou amb recomanacions directes per als pares, sovint desbordats per aquesta fase de transició: • Cal evitar l'hipercontrol (mirar mòbils o motxilles) per no trencar el vincle de confiança. • És necessari acceptar l'etapa de rebel·lia com un procés natural cap a l'autonomia adulta. • S'ha de buscar un equilibri entre donar llibertat i mantenir-se presents com a suport si hi ha problemes reals.

  • 32'

    Debat sobre l'educació i el Tribunal Constitucional

    Conflicte pels estudis de formació professional a Tarragona i Reus El debat s'inicia amb la polèmica decisió del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de redistribuir cicles formatius entre Tarragona i Reus. Concretament, el trasllat dels estudis d'higiene bucodental cap a Reus i l'arribada del cicle de radioteràpia a l'institut Calípolis de Tarragona. Visions contraposades sobre la planificació territorial • Crítica al lideratge polític: Alguns tertulians qüestionen si la decisió respon a una planificació tècnica o a un pacte polític. Es lamenta que el regidor d'Ensenyament de Tarragona hagués assegurat setmanes abans que el trasllat no es produiria. • Estratègia de territori: Es discuteix si cal pensar en clau de ciutat o en clau de Camp de Tarragona. El trasllat a Reus podria tenir una lògica vinculada al nou hospital i la facultat de medicina, però genera el sentiment que Tarragona perd actius constantment. • Infraestructures i costos: Es remarca que els nous estudis de radioteràpia requereixen una inversió econòmica important en material que encara no està garantida. "Cada vegada que hi ha una decisió, l'únic constatable i objectiu és que Tarragona perd un llençol." Crisi i renovació del Tribunal Constitucional L'actualitat es desplaça cap al Parlament de Catalunya, on es busca un acord unitari per reclamar la renovació del Tribunal Constitucional (TC) davant el bloqueig de la sentència de l'Estatut. Debat jurídic i politització de la justícia • Sistema d'elecció: Els tertulians, des d'una vessant jurídica, critiquen que el sistema d'elecció dels magistrats està viciat per la dependència dels partits polítics (PSOE i PP), el que impedeix la independència real del tribunal. • El model vitalici: Es proposa el model dels Estats Units (càrrecs vitalicis) com a possible solució per garantir que els jutges no hagin de respondre als interessos de qui els ha nomenat. • Estatut i legitimitat: Es denuncia que és incomprensible que una llei votada en referèndum i aplicada durant quatre anys estigui pendent d'uns magistrats amb el mandat caducat. Cloenda L'episodi acaba amb unes pinzellades sobre el distanciament entre l'opinió política estatal i la catalana, i una breu menció a l'actualitat esportiva del FC Barcelona com a contrapunt distès a la densitat del debat polític.

  • 18'

    Normativa i consells de salut a les platges de Tarragona

    Introducció i Context En aquest espai en col·laboració amb la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, es repassen les normes de convivència, les obligacions dels usuaris i els controls sanitaris que es realitzen a les platges durant la temporada alta. Normatives sobre Animals i Civisme Un dels punts més conflictius és la presència de gossos a la sorra. Es recorda que: * Segons l'ordenança municipal, els gossos tenen prohibida l'entrada a la platja d'abril a octubre, fins i tot si estan lligats. * L'incompliment d'aquesta norma pot comportar sancions per part de la Guàrdia Urbana. * És obligatori recollir els excrements per una qüestió d'higiene i respecte a la resta d'usuaris. Ús Correcte de les Instal·lacions S'ha detectat un ús indegut de les dutxes i els rentapeus que pot afectar el servei: * Està completament prohibit l'ús de sabons o xampús a les dutxes de la platja. * Els rentapeus sovint s'aturen perquè la gent els fa servir per rentar estris de cuina o plats, provocant obstruccions. * Les dutxes estan pensades exclusivament per treure's la sal i la sorra, no per a la higiene personal profunda. Controls Sanitaris i Qualitat de l'Aigua Per mantenir la Bandera Blava, l'ajuntament realitza controls exhaustius: * Es fan analítiques setmanals de l'aigua (tant des de la sorra com des de llanxes de la Creu Roja) i controls periòdics de la sorra. * Les inspeccions s'estenen als xiringuitos i establiments de restauració per garantir la seguretat alimentària. * Els resultats històrics a Tarragona són molt positius gràcies a la millora de les depuradores. Consells Pràctics de Salut Pública Les expertes recomanen accions senzilles però vitals per evitar problemes de salut: * Ús de la tovallola: S'aconsella que la tovallola tingui una cara identificable (amb dibuix) per posar-la sempre del mateix costat i evitar el contacte directe de la pell amb fongs o bacteris de la sorra. * Protecció solar: Aplicar el protector 30 minuts abans d'arribar i protegir especialment el cap. * Hidratació: Beure aigua constantment i remullar-se per regular la temperatura corporal. "La tovallola hauria de tocar sempre la superfície de la teva esquena per la mateixa banda per evitar possibles contagis de fongs."

  • 45'

    Nous cicles sanitaris a l'IES Calípolis: Emergències i Radioteràpia

    Presentació de l'actualitat formativa a l'IES Calípolis L'episodi se centra en l'ampliació de l'oferta formativa de la branca sanitària a l'institut, destacant la implementació del nou cicle de Grau Mitjà en Emergències Sanitàries. Es discuteix la importància de la formalització d'aquests estudis, que anteriorment no disposaven d'una titulació reglada a Catalunya. Detalls del Cicle d'Emergències Sanitàries • Estructura: El cicle consta de 2.000 hores, amb unes 400 hores destinades a pràctiques en centres de treball. • Competències: Els alumnes no només aprenen el trasllat de pacients, sinó també el manteniment mecànic preventiu del vehicle i la gestió de la dotació sanitària de la cabina. • Simulació: El centre disposarà d'un simulador que reprodueix l'habitacle d'una ambulància per facilitar l'aprenentatge en espais reduïts. Blocs temàtics i intervenció assistencial Sílvia, una de les docents, detalla el currículum organitzat en tres grans eixos: 1. Suport Vital: Aprenentatge de tècniques bàsiques i avançades, així com la col·laboració amb metges i infermers. 2. Logística en Catàstrofes: Formació per actuar en situacions de múltiples víctimes i grans emergències. 3. Suport Psicològic: Eina fonamental tant per a l'atenció de les víctimes i familiars com per a l'autoprotecció emocional dels mateixos professionals. Polèmica per la reorganització de cicles Boni García, directora del centre, expressa la seva perplexitat davant les decisions de l'administració: • S'anuncia per sorpresa la implantació de Radioteràpia per al curs 2010-2011. • Es confirma el trasllat del cicle d'Higiene Bucodental a Reus, malgrat les instal·lacions pioneres de les quals disposa el Calípolis. • Es manifesta preocupació pel criteri d'especialització regional (diagnòstic vs. salut bucal) que podria posar en risc altres cicles com Dietètica o Documentació Sanitària. "És una consideració pública d'una feina molt vàlida i bàsica per salvar la vida de les persones." Experiència de l'alumnat adult La Mercè, alumna de Cures Auxiliars d'Infermeria de 42 anys, comparteix el seu testimoni sobre la importància de la formació de persones adultes. Destaca que la titulació reglada li ha aportat la seguretat personal que l'experiència laboral per si sola no li donava.

  • 31'

    Actualitat de Tarragona: FP, Síndic i el Jutge Garzón

    Resum de l'Actualitat Local i Nacional L'episodi d'avui analitza diverses qüestions clau que afecten la ciutat de Tarragona i el panorama polític general, amb especial èmfasi en l'educació, la transparència municipal i la figura del polèmic jutge Baltasar Garzón. Formació Professional a Tarragona i Reus Es discuteix la decisió de la Generalitat de traslladar els estudis d'higiene bucodental a Reus, compensant Tarragona amb un nou cicle de radioteràpia a l'IES Cal·lípolis. Els tertulians debaten si aquesta és una solució salomònica per evitar la pugna territorial. • Destaca la importància del nou cicle d'emergències mèdiques. • Es reclama una visió de territori que superi els localismes entre ambdues ciutats. • Es posa en valor el potencial de Tarragona com a referent en FP a Catalunya. El Síndic de Greuges Municipal Amb motiu del primer informe anual del Síndic de Greuges de Tarragona, es qüestiona la independència i l'eficàcia d'aquesta figura. • S'han atès més de 200 casos en un any. • Es demana més col·laboració de l'administració municipal per resoldre expedients. • Existeix la percepció que la institució encara és una gran desconeguda per a la ciutadania. Política i Judicatura El programa aborda la renúncia de l'alcalde Ballesteros a formar part de les llistes del PSC al Parlament per centrar-se en la ciutat. Finalment, es tanca la tertúlia compartint opinions sobre el suport al jutge Baltasar Garzón. "Augmentar la influència política ha de venir per la vertebració del partit, no necessàriament perquè l'alcalde estigui a dos llocs a la vegada." • Es critica la polarització extrema de la societat espanyola entorn de la figura de Garzón. • Es debat si el protagonisme del jutge respon a la seva tasca jurídica o al seu propi ego mediàtic.