Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

181-192 de 1228
  • 26'

    Les compres de Nadal al Mercat Central de Tarragona

    El Mercat Central: Pol de Proximitat per Nadal En aquesta edició especial, visitem el Mercat Central de Tarragona per copsar l'ambient a les portes de les festes nadalenques. El dinamitzador del mercat, l'Antoni Borràs, ens explica com l'activitat ha crescut exponencialment, amb un pàrquing completament col·lapsat des de primera hora del matí. El mercat es reivindica com un espai de tracte de proximitat i qualitat superior per als àpats tradicionals. Productes Estrella i Tendències de Consum Els paradistes coincideixen en els productes que no poden faltar a la taula: • Aviram i Carn: Destaca el capó autèntic, les polardes i els farcits lligats per a rostir. • Peix i Marisc: El rap, el lluç i productes com el llumantol, la gamba de Tarragona i els escamarlans són els més demanats. • Fruita i Verdura: La pinya i el meló segueixen sent els preferits, tot i que guanyen força les fruites exòtiques. • Bolets i Postres: Malgrat una temporada de bolets qualificada de "terrible" per la sequera, es recorre al producte deshidratat per a guisats i fricandós. Campanyes de Dinamització i Crisis Enguany la campanya de fidelització ha adaptat els seus premis per fer-los més útils i accessibles a causa de la situació econòmica: "Hem volgut canviar el cotxe per 12 carros de compra i 15.000 euros en regals directes per apropar-nos més a les necessitats de la gent." També s'han ampliat els horaris, obrint tot el dia el dijous i divendres anteriors a Nadal per facilitar les compres d'última hora als clients habituals i als molts visitants que venen de fora de la ciutat. Les Obres del Mercat Tot i les molèsties visuals, les obres del Mercat Central avancen segons el calendari previst. Actualment s'està treballant en la part soterrània, i es preveu que trasllat definitiu a l'interior de l'edifici remodelat es pugui fer cap a l'octubre de 2013.

  • 21'

    Pla de viabilitat i futur del transport públic a Tarragona

    Aprovació del Pla de Viabilitat de l'EMT L'entrevista a Begoña Flòria, presidenta de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), detalla l'aprovació del nou pla de viabilitat per garantir la sostenibilitat del servei. Aquest pla s'ha aprovat amb el consens del PSC i l'abstenció de CiU i PP, marcant una etapa de responsabilitat política compartida. Canvis Immediats per a la Ciutadania (Gener 2012) Tarifes: Les noves tarifes entraran en vigor l'1 de gener. El bitllet senzill puja a 1,30 €, mentre que els abonaments tindran un increment moderat de 5 cèntims per viatge (de 0,60 € a 0,65 €). Reestructuració de línies: A partir del 16 de gener, s'eliminaran línies duplicades i s'espaiaran les freqüències en hores vall i caps de setmana. Tot i la reducció del 20% del servei, s'estima que només afectarà el 4% dels usuaris. Control del frau: Els col·lectius que gaudeixen de gratuïtat (jubilats i escolars) hauran de renovar la targeta anualment amb un cost de 10 euros per garantir-ne el bon ús. Ajustos Interns i Estalvi Econòmic L'empresa preveu un estalvi total significatiu mitjançant: 1. Reducció de personal: Un ajust d'aproximadament el 10% de la plantilla (unes 20 persones), prioritzant la internalització de serveis com vigilància i manteniment per reubicar treballadors. 2. Eliminació d'hores extres: L'EMT deixarà de pagar hores extraordinàries, una mesura clau per als números de l'empresa. 3. Gestió d'infraestructures: Tancament de l'oficina del carrer Soler per centralitzar l'atenció a l'estació d'autobusos. El Nou Model de Transport (2014) El futur de la mobilitat a Tarragona passa per un canvi estructural cap a un model de línies troncals eficients connectades amb línies de barri a través d'un intercanviador central a la Plaça Imperial Tàrraco: "Volem passar d'un model basat en demandes puntuals a un model d'eficiència amb transbordaments ràpids que estalviïn temps real als ciutadans." L'objectiu final és un sistema més ràpid, econòmicament viable i mediambientalment sostenible, integrat en el nou Pla de Mobilitat Urbana de la ciutat.

  • 29'

    Tarragona 2017: Full de ruta i organització dels Jocs Mediterranis

    Balanç de la designació i gestió de l'èxit Dos mesos després de la històrica elecció de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis 2017, Mario Rigau, president executiu del projecte, reflexiona sobre el procés que va portar a la victòria. La designació es va aconseguir gràcies a una intensa campanya de diplomacia esportiva i viatges d'última hora que van permetre trencar la disciplina del vot àrab i convèncer els comitès internacionals sobre la viabilitat tarragonina. Perspectiva Econòmica i Patrocini Tot i la crisi econòmica actual, Rigau defineix el projecte com "la grossa de Nadal" per a la ciutat, destacant el seu paper com a plataforma de projecció internacional. • L'any 2012 es dedicarà principalment al disseny intern, la cuina del projecte i la planificació estratégica. • El finançament inicial recaurà en les administracions públiques, mentre que el pes de la iniciativa privada i els grans patrocinis internacionals es concentrarà entre el 2014 i el 2017. • Es preveu un aprofitament dels beneficis fiscals derivats de l'estatus de patrocini olímpic aprovat pel govern central. Estructura i Infraestructures Clau L'organització entrarà en una nova fase operativa a principis de 2012 amb la constitució del Comitè Organitzador, que inclourà representació de la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments implicats. Equipaments Esportius Es plantegen diverses revisions al dossier inicial per garantir la sostenibilitat i funcionalitat de les obres: • Centre d'Aigües: Hi ha la possibilitat que la piscina no sigui coberta inicialment per permetre un aforament superior (de fins a 5.000 persones) mitjançant graderies provisionals. • Pavelló de Camp Clar: Es manté com el gran pavelló multiusos de la ciutat. • Complex Sant Jordi: Es proposa a la Generalitat recuperar aquest enclau per a les competicions dels clubs locals. "L'any 2012 serà un any poc visible però absolutament determinant; les equivocacions d'ara les patiríem fins al 2017." La Vila Mediterrània i el repte logístic Un dels punts més complexos és la gestió de la Vila dels Esportistes, ja que es preveu una participació rècord que podria superar els 5.000 atletes. L'Ajuntament de Tarragona està analitzant ubicacions que combinin estructures residencials fixes amb d'altres de provisionals per evitar que la instal·lació es converteixi en un llastre econòmic post-jocs. Es busca un equilibri perquè tots els participants tinguin les mateixes condicions d'allotjament i serveis.

  • 8'

    Els Pastorets de la Golfa: versió bandarra i tarragonina

    Retorn dels Pastorets més transgressors La companyia La Golfa torna a l'escenari del Teatre Metropol de Tarragona amb la seva versió satírica dels Pastorets. Amb 11 anys de trajectòria, aquesta adaptació del text de Folch i Torres destaca per la seva aposta per l'actualitat i la crítica local. Característiques de l'espectacle Tarragonització: L'obra adapta els noms i les situacions a la realitat de Tarragona. Per exemple, personatges clàssics es transformen en veïns del Serrallo. Crítica social i política: L'espectacle no deixa ningú indiferent, repartint "caramelets" a la família reial, als polítics i posant el focus en la gestió cultural de la ciutat. Format dinàmic: Tanquen una versió de menys de dues hores de durada per fer-la més portable i familiar. Producció i Equip L'espectacle és fruit d'un treball coral que implica més de 40 persones, sota la direcció de Ferran Vidilla. El procés creatiu neix a l'octubre i es basa en: Improvisació: Els actors (com el Jordi Gómez en el paper de Robelló) aporten idees actuals durant els assajos. Les Cobles: El moment culminant d'ironia pura a càrrec de Lluquet i Robelló. "Rebre estem rebent tots, però a l'escenari hi haurà caramelets per a tothom." Dades d'interès Dates: 26 (Sant Esteve) i 27 de desembre. Hora: 18:30 h. Lloc: Teatre Metropol, Tarragona.

  • 15'

    Projecte Cafè Caliu de Càritas a Tarragona

    Cafè Caliu: Un refugi de dignitat a Tarragona El programa d'avui destaca la tasca solidària de Càritas Tarragona, centrant-se especialment en el projecte Cafè Caliu. Aquest servei, ubicat a l'antiga Casa del Transeunt, s'ha convertit en un referent per a l'atenció de les persones sense sostre a la ciutat des de la seva posada en marxa a principis d'any. Serveis i funcionament diari El projecte ofereix una atenció integral cada matí (de 9:00 a 11:30) que inclou: Esmorzars complets: No es limiten a un cafè; s'ofereixen productes variats com embotits, fruita fresca i brioxeria. Higiene i roba: Servei de dutxes (fins a 12 per dia) i lliurament de roba interior nova. Acompanyament social: Una treballadora social analitza cada cas per oferir solucions personalitzades, com derivacions a centres de tractament de drogodependències. Atenció sanitària: Visites mensuals d'una infermera voluntària per a controls bàsics de salut. La xarxa de voluntariat i col·laboracions L'èxit del Cafè Caliu depèn de la implicació de la comunitat: Compta amb uns 60-70 voluntaris que s'organitzen per cobrir tots els dies de la setmana. Rep donacions d'empreses locals, del Mercat Central, de fleques com Flaqué i d'excedents de restaurants. Josep Ramon Baillo destaca la gran resposta de les escoles de Tarragona durant la campanya de Nadal, arribant a estar "desbordats" d'aliments. Perfil dels usuaris Encara que el projecte va començar amb només 4 usuaris, actualment atén entre 75 i 80 persones diàries, amb puntes de fins a 95. El perfil és majoritàriament d'homes i dones sols, amb una presència creixent de persones afectades per la crisi econòmica. "Vam començar amb 4 persones el primer dia i ara estem en 75 o 80 cada dia; la sensibilitat de la gent és molt gran."

  • 6'

    Torrons Sirvent: Tradició i Artesania de Nadal

    L'Herència de Josep Sirvent Garrigós En Ferran Sirvent visita l'estudi per parlar de la campanya de Nadal a la centenària casa Josep Sirvent Garrigós, que l'any passat va celebrar el seu 150è aniversari. Amb tres establiments actius (Carrer Canyelles, Portalet i Rambla Vella), l'obrador viu els seus dies de màxima activitat. Productes Estrella i Varietats L'oferta combina els clàssics de tota la vida amb preparacions més elaborades per a regals: Torrons tradicionals: Destaquen el de Xixona (tou granulat) i el d'Alacant (dur). Especialitats: Crema cremada, xocolata (amb llet o sense i amb avellanes), coco, nata-nous i massapans. Dolços de Nadal: Polvorons, pastissos de gemma, glòries i les famoses sardines de xocolata. Fruits secs banyats: Ametlles tipus catània, nous de macadàmia i pinyons. Qualitat i Assessorament Personalitzat L'èxit de la casa es basa en l'ús de matèries primeres de primeríssima qualitat (mel, sucre i ametlla seleccionada) i un procés totalment artesanal. A més, ofereixen: "Donem assessorament sobre al·lèrgies (celíacs, fruits secs o llet) per indicar quins productes poden prendre a la nostra botiga." Compromís Solidari L'establiment col·labora amb la campanya de recollida d'aliments, roba i joguines aportant lots de torrons (Xixona, xocolata i neules) que se sortejaran entre els donants per incentivar la participació ciutadana.

  • 16'

    La importància de la donació de sang i plasma

    La donació de sang a Tarragona L'entrevista destaca la tasca dels voluntaris del Banc de Sang i Teixits a Tarragona, especialment durant les festes de Nadal, un període crític per mantenir les reserves. Les voluntàries subratllen que, tot i que la ciutat és molt solidària, sembre es necessiten nous donants per cobrir la demanda constant dels hospitals. Aspectes clau de la donació: Necessitat constant: No n'hi ha prou amb donar una vegada; la fidelització del donant és fonamental per al sistema sanitari. Punts de recollida: L'hospital Joan XXIII és el punt de referència a Tarragona, obert tot l'any, a més de les unitats mòbils a la Rambla. Facilitats per al donant: S'ofereixen incentius pràctics com tiquets de transport públic o gratuïtat en el pàrquing per facilitar l'accés. La donació de plasma i els seus beneficis Una de les voluntàries explica la seva experiència personal amb la plasmafèresi. A diferència de la sang total, el plasma es pot donar cada 15 dies perquè el cos el recupera molt ràpidament. "Amb una vegada no n'hi ha prou, la sang es necessita com necessites respirar." Requisits i procediment Perfil: Persones d'entre 18 i 65 anys amb bon estat de salut general. Procés: Inclou una revisió mèdica prèvia, una extracció que dura entre 5 i 15 minuts i un refrigeri posterior per garantir la recuperació del donant. Analítica: Cada donant rep a casa els resultats de les proves de detecció de malalties infeccioses realitzades durant el procés.

  • 4'

    Resultats i premis de la Loteria de Nadal

    Crònica del sorteig de la Loteria de Nadal Repàs exhaustiu dels premis majors que han sortit durant el matí del 22 de desembre, destacant una Grossa molt matinera i diversos premis que han esquitxat el territori català. Premis Principals La Grossa (58.268): Ha sortit abans de les 10:00 h i s'ha venut íntegrament a Grañén (Osca). Tercer Premi (02.184): Un número considerat baix però molt repartit, amb vendes a Manresa, Valls, Barcelona, Caldes de Montbui, Lleida i Sort. Primer Quart Premi (66.832): El més matiner de tots (09:30 h), localitzat a Tenerife i Múrcia. Cinquens Premis i Impacte a Catalunya S'han cantat quatre dels vuit cinquens premis, alguns amb especial incidència a les comarques tarragonines: 03.643: Venut a localitats com Reus, Salou i Cambrils. 08.128: Ha tocat a Reus, Tortosa, Lleida i Castelldefels. 33.003: Molt repartit per l'Estat (Astúries, Madrid, València) però sense vendes a Catalunya. 92.202: L'últim a sortir, encara pendent de localització exacta. "Encara ens queden mitja dotzena de números importants, però sobretot el segon." Pendent de sorteig Actualment, el bombo encara ha de repartir el segon premi, un quart premi i quatre cinquens premis més.

  • 29'

    2012-01-22 MARIO RIGAU

    Balanç de la Designació i Emocions del Moment L'episodi comença recordant l'emoció viscuda a Mersin el 15 d'octubre, quan Tarragona va ser escollida com a seu dels Jocs Mediterranis 2017. Mario Rigau, president executiu, destaca que la feina invisible de molts anys va culminar en una satisfacció compartida. La clau de la victòria, segons Rigau, va estar en: • Els viatges llampec d'última hora per assegurar vots. • Haver acceptat el repte de presentar-se originalment pel 2013, gest valorat pel Comitè Internacional. • Aconseguir trencar la disciplina de vot de certs blocs regionals durant la setmana decisiva. Planificació i Calendari per al 2012-2013 El 2012 es defineix com un any de cuina i disseny estratègic, on les decisions marcaran l'èxit del 2017. No serà un any de gran visibilitat pública, però sí determinant per a l'estructura organitzativa. Formació del Comitè Organitzador • Es preveu la constitució formal pel febrer o març de 2012. • L'estructura jurídica serà una associació sense ànim de lucre, seguint el model d'Almeria. • Hi haurà una implicació directa de les administracions (Estat, Generalitat, Diputació i Ajuntaments). • Pel novembre de 2012 es presentarà el pla estratègic definitiu al Comitè Internacional. Finançament i Impacte de la Crisi Econòmica Davant l'actual situació d'austeritat, Rigau es mostra optimista i afirma que els Jocs són una oportunitat i no un problema: "El 2012 serà un any d'aportacions de les administracions públiques, però el pes del patrocini privat serà clau a partir del 2014." Es buscaran beneficis fiscals per a les empreses patrocinadores, basats en l'estatus de gran esdeveniment esportiu, amb l'ajuda de gabinets de patrocini de nivell mundial. Infraestructures i Mapa de Subseus Es planteja una revisió dels projectes inicials per optimitzar recursos i adaptar-se a les demandes de les federacions: • Centre d'Aigües: S'estudia la possibilitat que la piscina sigui descoberta el 2017 per facilitar un aforament més gran, cobrint-la posteriorment. • Pavelló de Camp Clar: Es manté com a equipament multiusos principal. • Pavelló Sant Jordi: Es proposa a la Generalitat com a segona instal·lació clau, enfocada als clubs locals. • Vila Mediterrània: Es busca un model que no sigui un llastre per a la ciutat, combinant habitatge fix amb solucions provisionals de qualitat per acollir els més de 5.000 esportistes previstos. Nous Horitzons Esportius S'està considerant la inclusió de noves disciplines com el handbol platja, a petició del Comitè Olímpic Espanyol, fet que podria alterar el programa oficial i la logística de les subseus pel seu efecte dominó.

  • 52'

    Comiat i Reflexions: De Fins Demà a Bona Nit

    Tancament del Període de Transició L'episodi es divideix clarament en dues etapes diferenciades per les expressions de comiat utilitzades pels interlocutors. En la primera meitat, predomina un enfocament cap al futur immediat. La Fase del Comiat Diürn Durant els primers deu minuts, el contingut se centra en la reiteració de la frase "Fins demà". Aquest segment destaca per: • La constància en el missatge de continuïtat. • Una possible senyalització del final d'una jornada laboral o d'una sessió de gravació específica. La Transició al Descans Nocturn A partir del segon 639, el focus canvia radicalment cap a la fórmula de cortesia "Bona nit". Aquest canvi suggereix: • Un canvi en l'estat d'ànim cap a la relaxació i el final absolut de l'activitat. • Una estructura repetitiva que busca emfatitzar el desig de descans per als oients. "Bona nit" L'episodi conclou amb un silenci prolongat que reforça el missatge de finalització del dia.

  • 41'

    Comiat i Agraïments Comunitaris

    Resum de l’Encontre Aquest segment recull una sèrie d'interaccions curtes basades en el comiat i el reconeixement mutu. El contingut destaca per la seva repetitivitat i calidesa, centrant-se en desitjos positius per al futur immediat. Dinàmica dels Comiats L'episodi es divideix clarament en dues fases de comunicació social: • Primera fase: Un intercanvi constant de la fórmula “Fins demà”, que suggereix la finalització d'una jornada laboral o d'un esdeveniment diari. • Segona fase: Una transició cap a l'agraïment generalitzat, on la paraula clau és “Gràcies”. Missatge de Tancament Cap al final de l'enregistrament, s'expressa un desig col·lectiu de benestar per a tots els assistents: "Que passeu una bona estona i que, bueno, gràcies per haver-hi vingut i bona dada a tots." Aquest fragment subratlla la importància de la cortesia institucional i la cloenda formal i agraïda d'una trobada. Conceptes Destacats • Protocol social: L'ús de frases fetes per marcar el final de la interacció. • Reconeixement: Valoració de la presència dels interlocutors.

  • 11'

    Febrero a Tarragona Ràdio: Micromecenatge per al nou disc

    Febrero presenta 'Altos Vuelos' a Tarragona Ràdio El grup tarragoní Febrero, representat per l'Adrià Salvador i el Javi Carbonell, visita els estudis mòbils de Tarragona Ràdio a la Rambla Nova. En una entrevista marcada per l'esperit solidari de les festes de Nadal, la banda explica els detalls del seu projecte de micromecenatge per donar vida al seu segon treball discogràfic. El projecte de micromecenatge La banda ha optat pel crowdfunding a través de la plataforma Verkami per finançar la fase final del seu nou àlbum. El grup necessitava un mínim de 2.150 euros per cobrir les despeses d'edició, mescla i masterització. Estat del disc: El treball ja està totalment gravat i porta per títol Altos Vuelos. Objectiu assolit: Durant l'entrevista, els músics confirmen amb alegria que ja han superat la xifra mínima, garantint que el disc veurà la llum. Recompenses per als mecenes: Ofereixen diversos paquets que van des dels 9 euros (descàrrega digital) fins als 750 euros (un concert privat a casa del mecenes). Evolució musical i trajectòria Febrero destaca que aquest nou disc representa una maduresa artística respecte al seu debut, El Abismo (2010). Tot i mantenir l'essència pop i el característic joc de veus, la banda s'ha obert a noves sonoritats: Incorporació de pinzellades de psicodèlia. Cançons amb un aire més rocker. Lletres més treballades i estructures musicals més variades. "Febrero no para, no pot parar. Tot i la crisi, si no podem pel mètode estàndard, busquem alternatives." Properes dates clau Amb l'èxit del finançament assegurat, el grup preveu que el disc surti al mercat durant el mes de febrer. Posteriorment, iniciaran una gira de presentació que els portarà per diversos punts de la geografia espanyola, seguint l'estela dels festivals on ja han participat anteriorment com el Contempopránea o el Palm Fest.