Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2011

·806 episodis
RSS

episodis

793-804 de 805
  • 17'

    Rutes de Natura: Excursions per Vandellòs i la Serra de Llaberia

    Rutes de Natura a Tarragona Ràdio El col·laborador Pep Calvet ens presenta les novetats de l'agenda esportiva i una proposta de ruta circular pel territori de la demarcació, destacant la importància de conèixer el nostre entorn natural proper. Agenda d'activitats i curses Es repassen diverses cites esportives per als propers caps de setmana: Nocturna a la Font del Garrot (Els Pallaresos): Sortida demà a les 20:00 h des del camp de futbol (10 km). 4a Botifarrunner (La Llacuna): Cursa de muntanya de 20 km (inscripcions exhaurides). Mitja Marató de Barcelona: La clàssica cita urbana de diumenge. Cursa a Sant Carles de la Ràpita: El 4 de març, amb la Pujada a la Foradada (22 km i 1.100 m de desnivell). Cursa a l'Hospitalet de l'Infant: Pujada a la Portella (18 km) amb inscripcions obertes a través de webs especialitzades com runedia.com. Proposta de ruta: Vandellòs - Santa Marina La ruta d'aquesta setmana és una proposta circular de dificultat moderada: Recorregut: Sortida des de Vandellòs, creuant la C-44, en direcció a l'Ermita de Santa Marina (Pratdip), baixant per Mas Boquera i retornant al punt d'inici. Dades tècniques: Aproximadament 13 quilòmetres amb un desnivell que arriba als 535 metres d'altitud màxima. Punts d'interès: La font de l'ermita, coneguda per la qualitat de la seva aigua, i les vistes de les serralades des del coll. "És una zona amb molt d'encant que val la pena seguir amb un bon mapa, ja que tenim indrets espectacles a menys de 20 minuts de Tarragona." Editorial Piolet i el concurs Es destaca la tasca de l'Editorial Piolet en l'edició de mapes detallats (escala 1:20.000) de la Serra de Llaberia. Durant el programa, un oient guanya un mapa en respondre correctament la pregunta sobre els Dips: Què són els Dips? Són uns gossos vampirs o llops salvatges llegendaris de la zona de Pratdip que, segons la tradició, atacaven el bestiar i les persones.

  • 47'

    Valors cívics i convivència: L'escola a la ràdio

    Introducció als valors cívics En aquesta edició del programa L'aventura de la vida, els alumnes de 5è C de l'escola Sant Pere i Sant Pau de Tarragona debaten sobre els conceptes fonamentals que regeixen una societat democràtica. L'objectiu és desgranar terminologia que sovint sembla abstracta i traslladar-la a la realitat quotidiana dels infants. Els pilars de la convivència Els nens i nenes identifiquen diversos valors essencials per viure en comunitat: • Justícia i llibertat: Garantir que tothom tingui els mateixos drets i deures. • Pau: L'absència de conflictes i la convivència harmoniosa a tot el món. • Solidaritat i cooperació: La importància d'ajudar-se mútuament i treballar en equip. • Tolerància: El respecte per les diferències individuals. El respecte pel nostre entorn El diàleg se centra especialment en el concepte de respecte, dividint-lo en dues grans àrees. La primera és la preservació del medi ambient i l'espai públic: • Civisme urbà: No fer malbé el mobiliari del carrer i recollir les deposicions dels gossos. • Ecologia: Reciclar correctament, utilitzar el transport públic per no contaminar i evitar incendis forestals essent prudents amb les deixalles als boscos. • Protecció marina: La necessitat íntima de no llençar olis ni plàstics a l'aigua. Respecte i empatia cap a les persones La segona àrea s'enfoca en el tracte amb els altres, des de la família fins als desconeguts: Civisme i solidaritat social "Hem de respectar les persones igual, sigui quin sigui el seu color o el seu origen." Els alumnes proposen exemples pràctics d'ajuda a col·lectius vulnerables, com ara cedir el seient a dones embarassades o gent gran al transport públic, i ajudar les persones amb discapacitat. Convivència al centre escolar Finalment, es reflexiona sobre la vida a l'aula, on destaquen punts clau: • Deixar jugar tothom al pati per evitar l'exclusió. • Demanar el torn de paraula per respectar el temps de la professora i els companys. • Evitar la violència i l'insult com a mètode de resolució de conflictes.

  • 35'

    Debat sobre retallades culturals i infraestructures a Tarragona

    Impacte de la crisi en l'agenda cultural de Tarragona La tertúlia comença analitzant les recents decisions de l'Ajuntament de Tarragona de congelar esdeveniments emblemàtics com el concurs internacional de focs artificials i el festival Dixieland. Els participants debaten sobre la necessitat d'aquestes retallades en un context de contenció de despesa pública. • Alguns tertulians defensen que la prioritat han de ser els serveis socials, mentre d'altres alerten que la cultura no és un luxe sinó una inversió amb retorn econòmic per al sector de la restauració i el turisme. • Es qüestiona la contradicció de retallar en cultura just quan la ciutat celebra la seva capitalitat cultural el 2012. • Es proposen solucions alternatives com el patrocini privat o mecanismes de participació ciutadana per salvar aquests esdeveniments. "Si realment la prioritat és garantir els serveis socials, hem de renunciar a certs privilegis, però s'ha de mantenir un cert equilibri per no carregar-nos la identitat de la ciutat." El conflicte del Tercer Fil i les infraestructures ferroviàries Un dels blocs més densos de l'episodi tracta sobre la connexió ferroviària amb l'ample de via europeu. S'analitza la polèmica entre el projecte del Tercer Fil i la recuperació de la línia Reus-Roda. Punts clau del debat ferroviari: • La politització del debat: Es critica que una decisió estratègica s'hagi convertit en una eina de confrontació partidista. • El paper de l'Estat: Els tertulians mostren escepticisme davant les promeses del Ministeri de Foment i la manca de calendaris de finançament clars. • El risc de la provisionalitat: Es tem que si s'aplica el Tercer Fil per la costa, la solució definitiva (i l'alliberament de la façana marítima) no arribi mai. Educació i Recerca: Un futur en perill Finalment, es tracta la situació de l'Escola Oficial d'Idiomes i les retallades a la Universitat Rovira i Virgili (URV). • Es denuncia el retard crònic en les obres de la nova seu de l'EOI a la Chartreuse. • A la URV, les restriccions arriben a la climatització i al tancament de centres a l'agost, fet que posa en perill la continuïtat de projectes de recerca i innovació. • Es lamenta la fuga de cervells i la contradicció de retallar en recerca mentre els polítics la defineixen com el motor del futur.

  • 35'

    Guia sobre la llet, la nata i la mantega amb Francesc Lledó

    Culinària i coneixement del producte lacti En aquesta edició de l'espai de cuina, el xef Francesc Lledó del restaurant Quimiquima ens ofereix una lliçó magistral sobre els productes derivats de la llet. L'episodi comença amb una actualització sobre les activitats del restaurant, destacant la seva participació en campanyes gastronòmiques locals abans d'entrar de ple en la matèria tècnica. Processos de conservació de la llet • Llet pasteuritzada (fresca): S'explica que és la que millor conserva les propietats organolèptiques. Es diferencia entre la baixa pasteurització (61-63 °C), ideal per a formatges d'alta qualitat, i l'alta pasteurització. • Llet UHT: És la llet esterilitzada a temperatures d'uns 140 °C. Tot i ser la més segura higiènicament i tenir una vida útil més llarga, perd gran part del seu gust i vitamines. • Llet reciclada: Un detall poc conegut és que la llet UHT que caduca pot ser reprocessada i esterilitzada de nou, un fet que s'indica amb codis al fons del tetrabrik. Tipus de llet segons el greix • S'analitza la llet sencera, semidesnatada i desnatada. • Es recomana el consum de la semidesnatada (aprox. 1,5-2% de greix) com la més equilibrada, ja que el greix és necessari per assimilar certes vitamines. La nata i els seus usos • La nata és llet concentrada en greix. Lledó aconsella fer servir nata UHT per cuinar salses (ja que igualment la farem bullir) i reservar la nata fresca per a consum en cru o muntada. • Es desmitifiquen les nates "lleugeres" per cuinar; el xef proposa comprar nata del 35% de greix i diluir-la amb llet a casa per estalviar diners. Mantega versus Margarina • Mantega: De procedència animal, amb més colesterol però amb un sabor i aroma autèntics. • Margarina: Un producte vegetal, d'execució industrial que emula la textura de la mantega per emulsió però sense les seves qualitats gustatives. "Si hem de consumir greixos, consumim-ne pocs però que siguin de molta qualitat per gaudir-ne realment."

  • 33'

    Infraestructures, cultura i crisi a la tertúlia de Tarragona

    Debat sobre les infraestructures ferroviàries i el tercer fil La tertúlia se centra inicialment en la problemàtica del tercer fil ferroviari i la línia Reus-Roda. Els convidats expressen un profund escepticisme davant les promeses del Ministeri de Foment. • Lluís Recoder, conseller de Territori, insta el govern central a licitar el projecte immediatament, destacant el seu enorme retorn socioeconòmic. • El president del Port, Josep Andreu, mostra reserves per la manca de calendari i dotació pressupostària real. • Es qüestiona la utilitat de les expedicions polítiques a Madrid, suggerint que l’ús de la tecnologia o el desplaçament de la ministra seria més eficient. La crisi i les retallades en cultura El debat es trasllada a l'anunci de la suspensió del concurs de focs artificials i del festival Dixieland a Tarragona causa de la manca de pressupost. • S'analitza si s'hauria hagut d'apostar per un model més reduït en lloc de l'eliminació total, per no perdre la continuitat històrica. • Es menciona l'èxit del model del Carnaval, on el teixit associatiu local ha mantingut el nivell malgrat una retallada del 85%. • Existeix una preocupació per la dificultat de recuperar esdeveniments internacionals un cop desapareixen del calendari. El futur de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Finalment, es discuteix el retard històric de la seu de l'EOI a l'antiga fàbrica Chartreuse (Xar 3). • Els tertulians critiquen les condicions "deplorables" de l'edifici actual a la Rambla Nova. • Es valora amb recel la proposta de traslladar l'escola provisionalment a l'antiga caserna dels Mossos d'Esquadra per estalviar el lloguer. "És una vergonya i és intolerable que després de tants anys encara estiguem parlant de trasllats provisionals per a l'EOI."

  • 9'

    17a Festa de la Carxofa d'Amposta i Jornades Gastronòmiques

    Celebració del Patrimoni Gastronòmic d'Amposta Amposta, capital del Montsià i ciutat vinculada estretament a l'Ebre, celebra la 17a Festa de la Carxofa. Aquest esdeveniment, consolidat des de la seva creació el 1996, serveix com a aparador de la riquesa agrícola local, destacant la carxofa com un dels productes més emblemàtics del paisatge del Delta de l'Ebre. Novetats i Dinamització Comercial Enguany, la festa presenta un canvi estratègic rellevant explicat per la regidora Rosita Pertegaz: Canvi de data: La celebració principal passa de diumenge a dissabte 25 de febrer. Objectiu: Dinamitzar el comerç local, permetent que els visitants que venen per la gastronomia també puguin realitzar compres als establiments de la ciutat, que tradicionalment tancaven els diumenges. Fira Fora Estocs: Els comerços participaran amb una fira al carrer per complementar l'oferta festiva. Programa d'Activitats i Degustacions La jornada del 25 de febrer ofereix un ventall d'activitats per a tots els públics: Gastronomia: Degustacions de plats elaborats pels restaurants locals per un tiquet de 10 euros. Alguns plats destacats inclouen: Lasanya de carxofes. Pinxo de carxofa amb anxoves. Fideus secs amb carxofes i verdures. Cultura i Oci: Visites al Museu de les Terres de l'Ebre, entrada gratuïta a la Casa de Fusta i passejades amb carruatges. Producte Local: Tast de vins de la DO Terra Alta, degustació d'ostres del Delta, olis d'Acomont i cervesa. Música: Animació a càrrec de la xaranga Suc d'Anguila. Continuïtat de l'Esdeveniment La festa marca l'inici de les novenes jornades gastronòmiques, que s'allargaran durant tot el mes de març als restaurants de la ciutat. A més, diversos allotjaments i hotels oferiran un 10% de descompte per fomentar les estades de cap de setmana. "Volem mantindre l'essència dels productes que encara són emblemàtics de les nostres terres, com la carxofa."

  • 31'

    Actualitat cultural i situació del català a Letònia i el món

    Cultura, música i actualitat lingüística En aquesta edició del programa Un quart de català, l'Enric Garriga, del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, repassa l'oferta cultural del territori i analitza la situació de la llengua catalana en comparació amb altres realitats europees. Música i Teatre a Tarragona • El grup empordanès Pulpopop presenta el seu nou disc Cuit aquest divendres a la sala El Cau de Tarragona. Se'ls defineix com la nova generació del surrealisme empordanès. • S'ofereixen entrades gratuïtes per a parelles lingüístiques per anar al teatre El Magatzem. Dissabte es presenta l'obra L'última pirueta del grup Bàrbium Teatre, i el 3 de març un espectacle musical reivindicatiu provinent de les Terres de l'Ebre. • Es reprèn el cicle de Cinema Infantil en Català (CINC) a localitats com Tarragona, Vila-seca, el Vendrell i Montblanc. Anàlisi comparativa: Letònia i Catalunya L'Enric estableix un paral·lelisme històric entre la situació del rus a Letònia i el castellà a Catalunya: "Els letons i els catalans hem passat per camins molt semblants de colonització i imposició de llengües externes sota règims totalitaris." • El passat referèndum a Letònia ha rebutjat fer el rus llengua cooficial amb un 75% dels vots, protegint així la supervivència de la llengua autòctona. • Es destaca la incoherència de la Unió Europea, on llengües amb pocs parlants (com el maltès o el letó) són oficials, mentre el català, amb 10 milions de parlants, encara no ho és. Gastronomia: Som realment "polacos"? A la secció Rostim tòpics, s'analitzen les similituds gastronòmiques sorprenents entre Polònia i Catalunya que podrien justificar el sobrenom de polacos: • Passió compartida pels bolets, especialment les conserves i varietats com els ceps o rossinyols. • Ús central de la col i el porc en la dieta tradicional (farcells de col, botifarres de sang). • Similitud en plats guisats com el bigos polonès i el fricandó català. L'estat de la llengua: Informe CAT 2012 Es presenta l'informe de la Plataforma per la Llengua amb dades claus sobre la salut del català: • Optimisme digital: El català és la 8a llengua més activa a Internet. • Creixement: S'ha guanyat mig milió de nous parlants en els darrers set anys (un 6% de creixement). • Premsa: El consum de diaris en català ha crescut un 30% en un any gràcies a l'edició catalana de La Vanguardia i El Periódico. • Punt negre: La Justícia continua sent l'assignatura pendent, amb només un 1,5% de sentències redactades en català pel TSJC.

  • 17'

    L'artrosi: Causes, símptomes i tractament

    L'artrosi: la degeneració de les articulacions L'artrosi es defineix com la degeneració del cartílag, el component que actua com un coixinet protector entre els ossos en les articulacions. Quan aquest cartílag es fa malbé, es produeix un fregament que desencadena el dolor i la limitació funcional. Conceptes clau de la malaltia Estructura afectada: Principalment el cartílag articular (descrit com un marbre polit i llis) i la membrana sinovial que actua com a lubrificant. Naturalesa: És una malaltia crònica i evolutiva, vinculada íntimament a l'edat, tot i que pot començar a partir dels 40-45 anys. Impacte: És la primera causa d'invalidesa al nostre país, afectant especialment la mobilitat. Factors de risc i prevenció L'esperança resideix en el control dels factors que podem modificar per al·liviar la simptomatologia: 1. Obesitat: L'excés de pes és crític per a les articulacions de càrrega com els genolls. 2. Sobreesforç físic: Tant el sedentarisme com l'activitat esportiva d'elit (petits traumatismes repetits) poden castigar l'articulació. 3. Higiene postural: Aprendre a aixecar pesos correctament per protegir la zona lumbar. Localitzacions més freqüents L'artrosi pot aparèixer en qualsevol articulació, però destaca en: * Columna vertebral: Especialment zones lumbars (el mal d'esquena és gairebé universal) i cervicals. * Mans: Molt freqüent en dones, especialment a la base del dit gros (essencial per a la funcionalitat de la mà). * Articulacions de càrrega: Genoll i maluc. Tractaments i recomanacions Actualment, els tractaments se centren a pal·liar els símptomes més que a curar la causa: * Mesures casolanes: Aplicació d'escalfor (relaxant muscular) i repòs relatiu. * Activitat física: Es recomana tonificar la musculatura per subjeccions millors de l'os i reduir el dolor. * Farmacologia: Ús d'analgèsics, antiinflamatoris i, en casos molt específics, condroprotectors. * Equip multidisciplinari: El tractament sol ser compartit pel metge de família, el traumatòleg, el reumatòleg i el metge rehabilitador. "L'artrosi és el final d'una malaltia que pot tenir moltes causes, des de l'obesitat fins a la genètica o les fractures."

  • 32'

    Debat sobre Infraestructures, Retallades Culturals i Educació a Tarragona

    Debat sobre les Infraestructures Ferroviàries L'actualitat de Tarragona queda marcada per les darreres declaracions de la ministra Anna Pastor sobre el projecte ferroviari. Els tertulians analitzen la credibilitat dels compromisos polítics i les solucions tècniques per a les mercaderies. La línia Reus-Roda vs. el Tercer Fil • Es discuteix la promesa ministerial d'enllestir l'estudi de la línia Reus-Roda en vuit mesos. Hi ha un escepticisme generalitzat sobre els terminis reals d'execució, que podrien allargar-se fins a una dècada. • El tercer fil es presenta com una solució més ràpida i econòmica (uns 180 milions d'euros) per treure les mercaderies del centre, tot i que es tem que la seva provisionalitat acabi sent permanent i hipotequi la façana marítima. • S'emfatitza la pèrdua de competitivitat del Port de Tarragona respecte a ports veïns com el de Barcelona o València si no s'actua amb urgència. "La millor solució és la que tinguis demà; en aquests moments hem d'agafar el que puguem per no quedar enrere." Impacte de les Retallades en la Cultura i el Turisme La cancel·lació d'actes emblemàtics per manca de finançament provoca una forta crítica cap a la gestió municipal i la manca d'imaginació. Focs Artificials i Festival de Dixieland • La suspensió del Concurs de Focs Artificials es considera un error estratègic greu, ja que atreia més de 40.000 persones diàries i era un motor econòmic per a la restauració i el comerç local. • Es proposen alternatives com la reducció de dies o la cerca de patrocini privat abans que la cancel·lació total. • Es reclama un canvi de mentalitat en la societat civil per passar de la dependència absoluta de l'administració a una actitud més proactiva i col·laborativa. L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i la Paràlisi Administrativa La situació de la nova seu de l'EOI a la Chartreuse exemplifica els problemes de tresoreria de la Generalitat. • S'analitza la proposta de traslladar provisionalment l'escola a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a les Gavarres, una opció que els tertulians consideren que podria "avorrir" els alumnes i degradar el servei. • Es critica la manca de seguretat jurídica en els compromisos signats entre administracions que no es compleixen per problemes de liquiditat.

  • 13'

    Activitats i Club de Còmics a la Biblioteca de Tarragona

    La Biblioteca Pública de Tarragona i el Club de Còmics En aquesta edició de l'espai dedicat a la Biblioteca Pública de Tarragona, Anabel Ambea presenta les darreres activitats culturals previstes, amb un focus especial en la consolidació del Club de Lectura de Còmics i la col·laboració amb altres entitats del territori. Acte Destacat: Cicle "Veu de Dona" Abans d'entrar en el món de la vinyeta, s'ha anunciat una activitat rellevant per a aquest dijous 23 de febrer: Videoconferència: Es tracta d'una xerrada dins del projecte Anella Cultural de la Generalitat, connectant en directe amb el Palau Robert de Barcelona. Entrevista: El periodista Josep Puigbó entrevistarà a Sònia Fernández Vidal, física quàntica i escriptora d'èxit, coneguda per les seves novel·les juvenils basades en ciència. Format: Els assistents podran seguir la xerrada a la secció local de la biblioteca mitjançant una pantalla gran a partir de les 18:00 hores. El Club de Lectura de Còmics Coordina el club Anabel Ambea, tot i que la gestió directa i el guiatge recauen sobre el Nani Blasco, de l'associació Ariadna. El club s'ha consolidat com un espai dinàmic que va més enllà de la simple lectura: Dinàmica: Reunions mensuals on es comenta una obra específica. Sovint es conviden dibuixants i guionistes per explicar el procés creatiu. Multiformat: En ocasions anteriors, com amb Tintín, s'han realitzat activitats paral·leles com anar al cinema a veure adaptacions en versió original. Propera cita: Aquest dissabte 25, a les 11:30 h, per parlar de Superlópez, l'obra clàssica de Jan. S'ha triat un volum recopilatori amb les primeres històries del personatge. Reivindicació del Còmic com a Literatura Durant la conversa, s'ha posat èmfasi en el valor del còmic com a vehicle cultural: "Un còmic també és un llibre; és una via d'entrada fonamental per a la gent que comença a llegir." S'ha destacat que el gènere ja no es limita a superherois, sinó que aborda temes complexos com l'Alzheimer (a l'obra Arrugues de Paco Roca) o la realitat social i política (com a Palestina).

  • 27'

    Els Oficis del Serrallo: Memòria Viva al Barri Mariner

    Els Oficis Tradicionals de la Mar L'episodi explora la riquesa cultural i professional del barri del Serrallo, a Tarragona, a través de les veus de protagonistes que han dedicat la seva vida a diversos oficis mariners. S'analitzen tasques que han definit la identitat del barri: • Remandadora: La Paquita descriu l'ofici d'arreglar les xarxes, una feina estructuralment femenina vinculada a les cases amb barca pròpia. • Peixatera: La Malaneta comparteix la seva experiència de 50 anys darrere del taulell, destacant el fort vincle amb la clientela i la importància de la qualitat del producte. • Pescador i l'evolució educativa: El Lluís Pau parla de la figura del pescador reciclat, dedicat a ensenyar les arts tradicionals als infants mitjançant sortides pel port. La Revolució de la Subhasta Un dels punts clau de la discussió és la transformació de la subhasta de peix. El Joan Antoni detalla el pas de la subhasta cantada a viva veu cap a un model totalment electrònic. Característiques de la subhasta a la baixa • A diferència de les subhastes d'art, el peix se subhasta de dalt a baix (a la baixa). • El subhastador havia d'identificar gestos subtils (un moviment de cella o de cap) dels peixaters per adjudicar el gènere. • Existia una picabaralla constant entre peixaters i subhastadors, però sempre des d'un esperit de comunitat i respecte. "Abans no es cridava; un simple gest ja valia, ens coneixíem tots tant que ja sabies qui estava interessat en cada panera de peix." Arts de Pesca: Llum i Arrossegament Es comparen les diferents modalitats de captura: • Pesca de la llum (l'encesa): Una feina nocturna (sardines i seitons) que ha patit una reducció dràstica de la flota, passant de 33 a només 9 embarcacions en 25 anys. • Arrastro (arrossegament): Tècnica diürna més dura, especialment a l'hivern, tot i que les embarcacions modernes han millorat les condicions de seguretat. Identitat i Futuro del Barri Els interlocutors coincideixen que el Serrallo és una gran família. Malgrat la modernització urbanística, amb la construcció de la nova llotja i la gestió del trànsit portuari, el barri lluita per mantenir la seva fisonomia davant la gentrificació i la falta de relleu generacional en els oficis més durs.

  • 34'

    Anàlisi de l'actualitat i fitxatges del Gimnàstic de Tarragona

    Perspectives per al 2012 i Situació Esportiva Els tertulians analitzen amb certa dosi de pessimisme —o realisme segons el cas— l'entrada del nou any per al Nàstic de Tarragona. S'expressa una preocupació latent per la trajectòria de l'equip, que porta diverses temporades fregant el descens. L'Efecte D'Alessandro i la Millora del Joc Es debat si l'impuls inicial de l'entrenador Jorge D'Alessandro s'ha esgotat o si, per contra, ha aconseguit instaurar una millora competitiva real. • Hi ha consens en què l'equip dóna una millor imatge i un plus d'intensitat que abans no existia. • Es destaca la faceta de psicòleg de l'entrenador per motivar la plantilla. Mercat d'Hivern i Fitxatges L'eix central de la tertúlia és la falta de punteria. Tot i la incorporació de Dani Abalo, els tertulians coincideixen que no es resol el problema principal. La Necessitat Urgent d'un Davanter "La prioritat del Nàstic era fitxar un davanter centre; Dani Abalo soluciona un petit problema, però el gran és en punta." • Es critica la planificació esportiva des de l'agost per no haver invertit en un killer. • Preocupació per la lesió de Berry Powell, que podria ser més greu del previst inicialment. • Es menciona la possible arribada de Susaeta com a especialista en jugades d'estratègia. Crisis Institucional i Econòmica L'apartat institucional se centra en el possible retorn de Josep Maria Andreu a la presidència. • El club necessita una ampliació de capital urgent. • Existeix el dubte de si Andreu assumirà el càrrec si no rep el recolzament econòmic i social que ha demanat. • Es recorda que el context de crisi dificulta trobar nous accionistes o inversors.