Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2011

·806 episodis
RSS

episodis

781-792 de 805
  • 24'

    Trastorns del ritme cardíac i arítmies

    Introducció als trastorns del ritme cardíac L'episodi d'avui de l'Espai de Salut se centra en les alteracions del cor, comptant amb l'expertesa del Dr. Lluís Olivan, cap de cardiologia, i el Dr. Javier Oliac, director de l'Hospital Santa Tecla. Es defineixen els trastorns del ritme com qualsevol variació on el cor va massa ràpid (taquicàrdia), massa lent (bradicàrdia) o de manera irregular. Tipus principals d'arítmies El Dr. Olivan explica que existeixen unes 200 arítmies diferents, classificades segons la seva gravetat i freqüència: • Arítmies benignes: Sovint causades per l'estrès laboral, l'ansietat o el consum de substàncies com la cafeïna i l'alcohol. En molts casos, es manifesten com a palpitacions (la percepció conscient del batec). • Freqüències lentes: Poden ser normals en esportistes d'elit, però patològiques si causen marejos o baix rendiment. • Arítmies malignes: Aquelles amb potencial de causar mort sobtada, sovint relacionades amb problemes post-infart o causes genètiques. La Fibril·lació Auricular i l'envelliment Es destaca la fibril·lació auricular com l'arítmia més freqüent en la població gran, afectant un 8% dels majors de 75 anys. "El gran problema d'aquesta arítmia és la seva capacitat de fabricar coalls de sang que poden provocar una embòlia al cervell." Per prevenir aquestes complicacions, s'utilitzen tractaments anticoagulants (com el Sintrom o noves molècules) que eviten la formació de trombes. Tractaments i Avenços Tecnològics La cardiologia ha evolucionat dràsticament en els últims anys, oferint diverses solucions: Canvis d'estil de vida: Exercici físic i dieta saludable per canalitzar l'estrès. Dispositius implantables: Ús de marcapassos per a ritmes lents i DAI (Desfibril·lador Automàtic Implantable) per prevenir la mort sobtada mitjançant un "reset" elèctric del cor. Ablació: Tècnica per eliminar mitjançant radiofreqüència el focus origen de l'arítmia. Desfibril·ladors externs: La importància de disposar d'aquests aparells en espais públics per atendre urgències de manera immediata. Diagnòstic i Prevenció El mètode diagnòstic fonamental és l'electrocardiograma, una prova senzilla i eficaç. Els doctors recomanen que davant qualsevol símptoma de fatiga, mareig o palpitacions persistents, s'ha de consultar el metge de família per a una exploració inicial.

  • 34'

    Impacte de la crisi i retallades a Tarragona

    La crisi econòmica quatre anys després (2008-2012) La tertúlia comença amb una reflexió sobre el 29 de febrer, recordant com ha canviat la situació des de l'any bixest anterior (2008). Els tertulians coincideixen que, tot i que llavors es negava la crisi, la caiguda ha estat vertical i brutal. Polítiques d'austeritat i l'increment de l'IVA Es debat sobre la necessitat d'arribar a l'estabilització econòmica. Els punts clau inclouen: • La previsió d'una pujada imminent de l'IVA (possiblement de dos punts) per contrarestar el dèficit. • La crítica que les retallades salarials frenen el consum i, per tant, el Producte Interior Brut (PIB). • La comparativa amb la situació extrema de Grècia com a mirall del que podria passar. El concurs de creditors de les administracions S'analitza la proposta del govern espanyol per pagar a proveïdors mitjançant quites (descomptes). Segons l'advocat de la taula: "Això és un paral·lelisme total amb el concurs de creditors empresarial; les administracions estan, de facto, en concurs." Educació i canvi social a nivell local El debat es trasllada a l'ensenyament i el manteniment de serveis públics a Tarragona, en una jornada marcada per la vaga universitària i de secundària. • Escola Municipal de Música: Es confirma que es mantindrà, però amb un probable augment de quotes per als pares. • El nou model de copagament: S'apunta a un canvi social on el ciutadà haurà de cofinançar serveis que abans eren gratuïts. • Beques i esforç: Es proposa que qualsevol ajuda estigui estrictament lligada al rendiment acadèmic. Cultura i esdeveniments en temps d'austeritat Finalment, es discuteix la supressió o congelació d'actes emblemàtics a la ciutat com a mesura d'estalvi: • Concurs de Focs Artificials: Hi ha un consens en considerar la seva supressió com un "greu error", ja que té un retorn econòmic i de prestigi exterior important. • Diferents impactes: Es compara amb el Carnaval o Santa Tecla, on la societat civil i les entitats poden absorbir millor la falta de finançament públic, a diferència dels focs.

  • 12'

    Novetats i activitats a la Biblioteca de Tarragona

    Presentació de les Novetats Setmanals Montse Bartolí, responsable de la secció de préstec de la Biblioteca Pública de Tarragona, explica el nou sistema de visibilitat per a les novetats editorials. Cada dijous, la biblioteca destaca tres novel·les i tres llibres temàtics tant al vestíbul com a les xarxes socials. Destacats Literaris i Temàtics Entre les incorporacions més recents, destaquen diversos guardons i autors de renom: * Premis destacats: S'inclouen el Premi Josep Pla ("Quan érem feliços" de Rafael Nadal), el Premi Nadal (Álvaro Pombo) i el de Sebastià Alzamora. * Autors de referència: Noves obres de Henning Mankell, Xavier Bosch i Carlos Ruiz Zafón. * Temàtiques variades: Llibres sobre la cara oculta de Google, biografies (com la d'Eva Braun), fotografia en blanc i negre, i assajos sobre el medi ambient com el tractat sobre els perills del plàstic. Foment de la Diversitat Lingüística La biblioteca disposa de col·leccions mòbils temporals cedides des de Barcelona per apropar la lectura a diverses comunitats: * Disponibilitat de lots de llibres en àrab, xinès i romanès. * L'objectiu és oferir literatura tant original com traduccions per a nadius o estudiants d'aquestes llengües. Agenda d'Activitats i el Dia de la Dona Es detallen les activitats imminents a l'equipament: 1. Sessió de contes: Magic Tales en català i anglès per a infants. 2. Taula quinzenal "Donasses": Una selecció de biografies de dones rellevants (Marie Curie, Montserrat Roig, Anna Veiga) amb motiu del 8 de març. 3. Club de Còmics: Una sortida al cinema per veure "La invenció d'Hugo". 4. Formació: Curs de recursos de català a internet amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

  • 32'

    Vitalitat cultural i associativa al Serrallo

    La Riquesa Associativa del Barri Mariner L'episodi d'avui explora el teixit social i cultural del Serrallo, el barri mariner de Tarragona, a través dels seus representants més emblemàtics. Es destaca com les entitats neixen de la necessitat de mutualitat i ajuda mútua, evolucionant cap a la preservació del patrimoni i la participació activa en festivitats locals. Els Protagonistes i les seves Entitats • Gremi de Marejans: Amb orígens al segle XIII, és una de les institucions més antigues. Encara que manté funcions assistencials com la paga a jubilats, el seu fort és la visualització durant la Setmana Santa amb el Sant Sopar i el Sant Enterrament. • Associació del Pas de la Presa de Jesús: Nascuda fa pocs anys per gestionar administrativament els actes dels "pescadors" dins la confraria, amb un fort creixement de socis (més de 250). • Agrupació Coral Serrallo: Hereta la tradició de cantar a bord de les barques i als bars. Tot i que pateix una manca de relleu generacional, manté 32 cantaires actius. • Colla de Diables Boramar i Víbria de Tarragona: El sector més jove i lúdic, centrat en el foc i la pirotècnia, amb uns 150 membres actius i un cicle constant de regeneració. Desafiaments i Reivindicacions El debat posa de manifest una problemàtica compartida per totes les entitats: la falta de locals adequats. • Moltes entitats han de repartir el seu material per baixos cedits i magatzems del Pòsit. • Es reclama una Casa de la Cultura Serrallenca que serveixi com a punt de trobada, assaig i emmagatzematge conjunt. "Som un barri inquiet, no ens agrada estar quiets. Per falta de lloc, sempre hem tingut ganes de fer coses." El Valor del Sentiment Serrallenc Es discuteix que el sentiment de pertinença va més enllà del veïnatge físic; molts socis ja no viuen al barri però mantenen viva la tradició per herència familiar. Existeix una interconnexió total on els membres sovint pertanyen a diverses entitats simultàniament, garantint que la "flama" cultural no s'apagui.

  • 34'

    Concurs La Mar als Fogons: Gastronomia i Formació a Cambrils

    L'Escola d'Hostaleria i Turisme de Cambrils i el Concurs de Galera En aquest episodi del programa Eines de Tarragona Ràdio, s'explora el món de la formació professional en gastronomia a través de l'experiència de l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Cambrils. El tema central és el concurs La Mar als Fogons, celebrat en el marc de les jornades de la galera. Detalls del Concurs La Mar als Fogons El professor de pastisseria i administrador del centre, Gabriel Bartra, juntament amb els alumnes finalistes Christian Domínguez i Aldo Harma, expliquen el funcionament d'aquest certamen que ja arriba a la seva vuitena edició: • El concurs està obert a totes les escoles de cuina de Catalunya i el llevant. • Els participants han d'elaborar una recepta original amb la galera com a producte protagonista. • La prova final té una durada estricta de dues hores, on els alumnes han de gestionar la pressió del temps i els nervis. Propostes Gastronòmiques dels Alumnes Els dos alumnes del centre que van arribar a la final detallen les seves creacions: • Aldo Harma: Va presentar una brutxeta de galera amb purés d'escalivats i carxofa, embolicada en pasta bric, cercant modernitzar els sabors clàssics de les calçutades. • Christian Domínguez: Va idear la "Galera de Venus", un plat d'arròs negre exòtic amb esferificacions i aire de galera, influenciat per la cuina d'avantguarda. El Cicle Formatiu de Cuina i Serveis S'analitza l'estructura del cicle formatiu de grau mitjà que ofereix l'escola, amb una durada de tres anys que combina dues titulacions: cuina i serveis de restauració. • S'emfatitza la importància d'una base teòrica sòlida en higiene, seguretat, anglès i oferta gastronòmica. • La formació pràctica és clau: els alumnes gestionen el restaurant del propi centre, cuinant i servint per a més de 400 persones i públic extern. "Nosaltres no expliquem receptes; expliquem procediments i maneres de fer per entendre el per què de les coses." La Pastisseria: Precisió i Mètode Gabriel Bartra destaca que la pastisseria és la branca més metòdica de la gastronomia, basada en la formulació exacta i el càlcul. A més, s'assenyala que moltes tècniques de la cuina moderna (com les esferificacions o espumes) tenen el seu origen en els procediments pastissers i la indústria alimentària.

  • 34'

    Crisi, retallades culturals i l'enigma del Tercer Fil

    Impacte de la Crisi Econòmica i l'Atur La tertúlia s'inicia analitzant el cas de MediaMarkt a les Gavarres, on una oferta de 50 llocs de treball va atreure gairebé 2.000 persones. Els tertulians debaten si aquesta convocatòria massiva respon a una necessitat real o si es tracta d'una estratègia de màrqueting agressiva. • Es critica l'ètica d'utilitzar la desesperació de la gent per generar impacte mediàtic. • Es menciona el concepte de càsting en lloc d'un procés de selecció professional. • La situació es descriu com una metàfora de la desregulació dels mercats i la desorientació política. "No és un procés seriós de selecció de personal... s'ha volgut fer un gran espectacle que ha servit de campanya de publicitat molt barata." Polítiques d'austeritat i dèficit Es discuteix la dada del dèficit públic (8,51%) i la pressió de Brussel·les per fer retallades addicionals. Els tertulians es mostren dividits sobre qui té la culpa: 1. Els polítics, per gastar més del que es podia i buscar rendibilitat immediata. 2. La societat en general, per haver viscut per sobre de les seves possibilitats, especialment durant el boom immobiliari. La Cultura com a Víctima de les Retallades Tarragona, malgrat ser Capital de la Cultura Catalana 2012, està patint la cancel·lació de diversos festivals emblemàtics com el Dixieland, el Concurs de Focs Artificials i el Festival REC. • Es qüestiona si la cultura ha de ser considerada només una despesa o una inversió estratègica. • Es posen exemples com Bilbao (Guggenheim) o Tàrrega per demostrar que la cultura pot ser un motor econòmic. • Reivindiquen la necessitat d'imaginació i la cerca de patrocini privat o mecenatge local per no dependre exclusivament del diner públic. Infraestructures: El Tercer Fil Ferroviari L'últim bloc aborda la necessitat d'una sortida de mercaderies d'ample europeu per al Port de Tarragona per no perdre competitivitat respecte a Barcelona o València. • L'Agustí Pujol defensa el Tercer Fil com la solució més immediata i viable econòmicament. • El debat se centra en si aquesta solució provisional comprometria definitivament la façana marítima de la ciutat. • Es reclama una visió tècnica independent per sobre de les estratègies polítiques partidistes.

  • 17'

    Agenda Cultural al CaixaForum: Mitologia i Grans Figures

    L'episodi repassa l'oferta cultural i educativa del CaixaForum, destacant especialment les propostes familiars al voltant de la mitologia clàssica. Carles Marquès i Verònica González, del Departament Educatiu de la Caixa, detallen les activitats programades per apropar el món grecorromà als més petits. Propostes familiars i mitologia El fil del mite: Un espectacle recomanat a partir de 7 anys que utilitza la història d'Ariadna per entrellaçar els relats del Minotaure, Teseu i Ícar. Compta amb música en directe (guitarra) i tres actors. La Guerra de Troia: Estrena propera (11 i 18 de març) adreçada a infants a partir de 5 anys. Utilitza titelles de gran format i recursos audiovisuals per explicar conceptes com l'honor i la glòria. Fet a mà: Espectacle de Nico Baixas que explora la màgia a través de les mans i la tecnologia. Cicles de conferències i cinema L'espai també ofereix continguts per al públic adult i universitari: * Crisi i figures del segle XX: Conferència de Joan Baptista Culla sobre Gandhi i la no-violència. També s'anuncia la propera sessió sobre Conrad Adenauer i el seu pes en la construcció d'Europa. * Cicle Federico Fellini: Tancament del cicle cinematogràfic amb la projecció de E la nave va (1983), una de les obres més personals i tardanes del director italià. Produccions pròpies "El 90% de la nostra programació als CaixaForum són produccions pròpies, idees que parteixen de l'àrea educativa." La Verònica González destaca que aquestes produccions busquen donar una vida llarga als projectes, oferint-los tant en sessions familiars de cap de setmana com en passis escolars entre setmana.

  • 29'

    Promoció de la lectura a Ponent: Lliga el Conte i Passa'l

    Introducció i Context del Projecte El programa se centra en el projecte Lliga el Conte i Passa'l, una iniciativa nascuda de la col·laboració entre la Biblioteca de Torreforta, el Pla Educatiu d'Entorn de Tarragona i diverses entitats com la Fundació Casal l'Amic. L'objectiu principal és fomentar el gust per la lectura d'una manera lúdica i participativa entre els infants de 1 a 6 anys als barris de Ponent. Què és el Pla Educatiu d'Entorn? Es tracta d'una proposta conjunta entre el Departament d'Ensenyament i l'Ajuntament de Tarragona que funciona des del curs 2004-2005. El seu propòsit és: • Assegurar l'èxit escolar de tot l'alumnat. • Potenciar la cohesió social i el treball en xarxa entre els agents educatius. • Estendre l'educació més enllà de l'horari lectiu amb tallers i activitats extraescolars. Funcionament de 'Lliga el Conte i Passa'l' La dinàmica consisteix a triar un únic conte anual que es treballa de forma transversal a totes les escoles i entitats participants (vuit escoles i dues entitats actualment). Cada centre adapta la història segons les edats dels nens (P3, P4, P5 o llars d'infants) i els seus propis objectius didàctics. "Des de la biblioteca sempre intentem treballar la lectura amb el plaer i el gust per llegir, sense un propòsit gaire més enllà." El conte d'enguany: 'Atrapem el monstre' Per a l'edició actual, s'ha seleccionat el llibre Atrapem el monstre de Norbert Landa i Tim Warnes. Els motius de la tria inclouen: • La presència d'animals quotidians que atrauen els més petits. • L'ús d'onomatopeies i repeticions, elements clau per al gaudi dels nens d'aquestes edats. • Una part visual molt potent amb il·lustracions cridaneres. Dinamització i el paper de la Biblioteca La Biblioteca de Torreforta actua com a eix vertebrador del projecte mitjançant l'ambientació física de l'espai. Els mateixos usuaris de la biblioteca ajuden a pintar i decorar les parets per transformar el centre en una representació gegant del conte, de manera que els infants s'hi sentin "immersos". • Treball en xarxa: El projecte disposa d'un blog oficial (allotjat a tarragonaponent.com) on es pengen les activitats, fotos i vídeos de cada escola per compartir experiències. • Activitats transversals: L'any passat, amb el conte Sopa de Carbassa, es van arribar a treballar temes com l'educació vial (visita de bombers i policia) o tallers de cuina. • Visió de futur: Tot i que actualment se centren en el públic infantil per consolidar el model, no descarten ampliar-ho a adolescents en un futur.

  • 24'

    Integració laboral i formació per a persones amb discapacitat

    L'Èxit de Maria Antònia Andreu i el paper de l'ONCE L'episodi comença amb una entrevista a la reusenca Maria Antònia Andreu, que ha estat guardonada com la millor venedora de l'ONCE a Catalunya l'any 2011. La Maria Antònia explica la seva experiència personal i professional des que va començar a vendre cupons l'any 2004. Claus de la seva tasca professional • Posa èmfasi en l'ús del Terminal Punt de Venda (TPV), un aparell que permet al client escollir qualsevol número desitjat. • Destaca que la seva discapacitat visual no li ha impedit ser una persona comunicativa i alegre, qualitats que considera fonamentals per a l'atenció al públic. • Reflexiona sobre els inicis, descrivint-los com a "durs" a causa de la timidesa i la invisibilitat que a vegades senten els venedors davant la gent. "Al començament és dur... la gent a vegades sembla que no et vegi, és una mica la timidesa... després ja vas agafant confiança i fas clientela." Formació i mercat laboral en temps de crisi Posteriorment, el programa analitza el primer estudi sobre Discapacitat i Formació de la Fundació Adecco amb el consultor David Romero. L'anàlisi se centra en com el col·lectiu s'enfronta al context socioeconòmic actual. Dades i tendències en la contractació • Es destaca una xifra rècord: 62.000 persones amb discapacitat van trobar feina a nivell estatal l'any 2011, malgrat la crisi. • El 72% dels treballadors del col·lectiu aposten decididament per la formació contínua per millorar la seva ocupabilitat. • Existeix encara una discriminació negativa basada en prejudicis i estereotips en l'empresa ordinària que cal combatre. Àmbits de formació més demandats Les formacions més habituals a les comarques de Tarragona i Lleida inclouen: 1. Cursos de carretoner (logística i indústria). 2. Orientació laboral i habilitats en la cerca de feina. 3. Atenció al client, ofimàtica i idiomes. L'estudi també subratlla que cada cop hi ha més persones amb discapacitat que accedeixen a estudis superiors, cosa que trenca la tendència històrica i redueix l'escletxa digital.

  • 34'

    Crisi al Nàstic: Entre l'UCI i el Pla B a Segona B

    Anàlisi de la Situació Crítica La tertúlia esportiva comença amb un diagnòstic clar: el Nàstic es troba en una situació límit, metaforitzada com un pacient a l'UCI. Amb una distància de nou punts respecte a la permanència, els tertulians debaten si l'equip ha perdut la capacitat de moure's cap a una "habitació de planta" o si el desenllaç és ja inevitable. La Gestió de Jorge D'Alessandro Es critica durament la decisió de l'actual entrenador de substituir Peragón només cinc minuts després que aquest fallés un penal. Els tertulians consideren que aquest gest: • Assenyala públicament el jugador davant l'afició. • Destrueix la confiança de la plantilla en un moment clau. • Demostra el caràcter visceral i, a vegades, poc encertat de l'entrenador. "No era necessari aquest canvi; va matar el jugador pel que resta de temporada i els canvis no van aportar res." Planificació de Futur i el "Pla B" Davant la imminent pèrdua de categoria, el director general Lluís Fàbregas ha reconegut que el club ja treballa en un escenari a Segona Divisió B. Els tertulians coincideixen que: • És imprescindible una reestructuració institucional abans de la Junta d'Accionistes del 20 de març. • Cal acceptar la realitat amb dignitat i aprofitar els mesos restants per fer un reset. • Existeix una petita esperança basada en possibles descensos administratius d'altres clubs per deutes econòmics. El Cas Powell i la Falta de Gol La sortida de Barry Powell ha deixat l'equip sense referents ofensius. Es qüestiona la gestió de la seva baixa i la incapacitat del club per fitxar un davanter de garanties, revelant-se que es van valorar opcions poc realistes com jugadors de la quarta divisió brasilera.

  • 16'

    Humor i errades tècniques a l'Última Mitja Hora

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, els presentadors repassen els moments més divertits, surrealistes i erronis viscuts a l'emissora durant la setmana. Des de confusions logístiques fins a problemes tècnics en directe, el programa se centra en l'autocrítica amb humor. Moments destacats i anècdotes Festa del pijama i vida personal: S'inicia amb una conversa distesa sobre una festa del pijama i les dificultats de moure's pels passadissos de la ràdio, que descriuen com un "laberint". Errades informatives i meteorològiques: Es comenta una confusió on es va atribuir la informació del temps al Servei Català de Trànsit en lloc del Servei Meteorològic de Catalunya. Dificultats de pronúncia: Els locutors riuen sobre la dificultat de pronunciar el nom del documental Més enllà del Cumbacarna, generant diversos embarbussaments al llarg de la secció. Psicofonies i megafonia al futbol: Durant la retransmissió del partit del Nàstic a Gran Canària, es van produir interferències curioses: Es va sentir una suposada "psicofonia" que recordava a Alfonso Arús. Problemes de cobertura amb els micròfons inalàmbrics a causa del gruix de les parets de l'estadi. Converses privades entre tècnics i periodistes que es van filtrar en antena creient que estaven en pausa publicitària. Seccions i curiositats Veus Semblants: S'estrena una secció on es busquen pareguts raonables entre les veus de col·laboradors de la ràdio i altres personatges públics o anònims. El tall de la setmana: Es destaca l'ús de l'expressió "piltrafilla" per part de Bernie Álvarez per descriure l'estat físic d'un jugador de bàsquet degut a problemes de salut. "Està fet un piltrafilla ara mateix, no?"

  • 22'

    Actualitat cinematogràfica: Scorsese i la cursa dels Oscars

    Crítica cinematogràfica i anàlisi dels Oscars L'espai d'avui se centra en les estrenes més potents de la setmana i la imminent gala dels Oscars 2012. Es destaca especialment la figura de Martin Scorsese i la seva darrera obra, així com el panorama actual del cinema d'animació i la qualitat dels guions en la producció actual. La Invenció d'Hugo i l'amor pel cinema Es dedica una atenció especial a La Invenció d'Hugo, qualificada com la pel·lícula de la setmana. Els punts clau de l'anàlisi inclouen: L'ús del 3D com a eina narrativa i no només com a espectacle visual. La passió de Scorsese per la preservació del patrimoni cinematogràfic i la restauració. La capacitat del director per transmetre l'emoció primigènia del setè art. "Martin Scorsese és un enamorat del cinema i és capaç de contagiar l'espectador d'aquest amor." El duel dels Oscars i altres estrenes Es repassen les nominacions i les possibilitats de triomf de diverses produccions: The Artist: Gran favorita amb 10 nominacions, destacant el seu impacte internacional malgrat ser una producció francesa. Mi semana con Marilyn: Es destaca la interpretació de Michelle Williams i el duel d'egos entre Marilyn Monroe i Laurence Olivier durant el rodatge de The Prince and the Showgirl. Arrugues: Elogi a aquesta pel·lícula d'animació, guanyadora del Goya al millor guió adaptat, per la seva capacitat de parlar amb humanitat sobre la vellesa. Reflexió sobre la qualitat del cinema actual Finalment, es fa una crítica punyent sobre la crisi de guions en el cinema espanyol i internacional, comparant-lo amb l'actual edat d'or de les sèries de televisió, que actualment ofereixen històries més sòlides i rodones que moltes produccions de sala gran.