La Veu de Tarragona: Camí cap als 40
La Veu de Tarragona: Camí cap als 40
Programa

La Veu de Tarragona: Camí cap als 40

La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora.

·273 episodis
RSS

episodis

121-132 de 273
  • 1h 32min

    Especial de Nadal a Tarragona Ràdio: Música i Relats

    Celebració de les Festes a l'Emissora Municipal Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio recull l'ambientació festiva de la ciutat durant el període de Nadal i Sant Magí. El contingut combina una selecció musical eclèctica, picades d'ullet a la tradició local i espais narratius de col·laboració ciutadana. Contingut i Seccions Principals • L'Essència del Nadal: El fil conductor és la felicitat de les reunions familiars, l'encesa de llums a la Rambla Nova i les tradicions com el tió o els pastorets. • Relats Onírics: Una col·laboració especial amb l'Escola de Lletres de Tarragona que presenta el relat Galetes d'Oriol Riós, una narració que barreja la quotidianitat amb elements fantàstics i el vincle amb la llar. • Informació de Ciutat: Insercions informatives sobre el Pla Tarragona 26 per a la millora de la neteja, les reformes al Tanatori Municipal i activitats al Moll de Costa i l'Anella Mediterrània. Cultura i Societat Local El programa destaca la importància de les entitats tarragonines: • La recerca de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ). • La formació inclusiva de la Royal Escola de Formació. • L'oferta cultural del Teatre Tarragona i la màgia del Cirque Party. "M'agrada el Nadal, faig petons i regals, els carrers i els balcons, plens de llums i colors." Selecció Musical i Despedides L'episodi intercala èxits internacionals amb cançons populars catalanes i nadales modernes, acompanyades per la falca constant dels locutors desitjant bones festes i el característic "fins demà" que tanca les intervencions del dial 96.7 FM.

  • 1h 41min

    Contes d'hivern a Tarragona Ràdio: Relats i música de Nadal

    Presentació de Contes d'hivern L'episodi presenta una col·lecció de relats curts sota el títol Contes d'hivern, una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu Tecla Smith. Aquestes històries utilitzen l'hivern com a escenari per explorar temes de memòria històrica, fantasia i reivindicació social. L'hivern que va glaçar les nines Aquest primer relat de Anna Rosa Pinya ens trasllada a la postguerra espanyola (hivern de 1940). La protagonista narra la seva dura infantesa marcada per: • La pobresa i el fred extremes després que una bomba destruís la seva llar. • El dol per la mort de la seva germana petita i l'absència del pare, que és a la presó. • El conflicte escolar amb la senyoreta Rufas, una mestra falangista que imposa el castellà sota el lema "que estamos en España". • Un acte de rebel·lia final on un tinter acaba tacant la mestra, simbolitzant la resistència contra l'autoritarisme. "Aquell llarg hivern va congelar la república i els experts, passats més de 80 anys, encara no han trobat la manera de revifar-la." La Sigrid i el petit Birk Un conte de Rosa Casas situat en un país nòrdic on el fred i la foscor dominen el paisatge. La trama combina realitat i elements fantàstics: • La Sigrid coneix en Birk, un elf (criatura màgica dels boscos) que il·lumina el seu camí a l'escola. • El nus de la història se centra en la defensa del medi ambient davant l'amenaça de construcció d'habitatges al bosquet de bedolls. • Mitjançant la mobilització veïnal i una petita intervenció màgica d'en Birk sobre l'alcalde, s'aconsegueix que l'Ajuntament rectifiqui i declari la zona com a zona verda. Espai de serveis i col·laboradors Entre els relats, es destaca la tasca de diverses institucions locals: • L'ICIA (Institut Català d'Investigació Química) com a referent en química sostenible al Campus Sescelades. • Les activitats del Port de Tarragona durant les festes de Nadal. • Formació subvencionada pel SOC a la Royal Escola de Formació per a professionals de l'esport i la restauració. • Informació sobre les reformes al Tanatori Municipal de Tarragona per millorar l'eficiència energètica.

  • 1h 48min

    Superació, solidaritat i cultura a Tarragona Ràdio

    Històries de Superació i Solidaritat L'episodi d'avui de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 ens apropa a la increïble història del Pere Fernández, un home de 71 anys que, després de patir un ictus l'any 2021 i estar en coma, ha trobat en el ciclisme adaptat la seva segona oportunitat de vida. El Repte de Pere Fernández: De Roma a Finisterre • El Pere va completar el Camí de Sant Jaume durant 50 dies amb un tricicle adaptat, una fita que molts consideraven impossible. • El seu proper gran projecte per a l'abril de 2025 és el trajecte Roma-Finisterre, recorrent 3.500 quilòmetres sota el lema "Pedalejant per l'ictus". • L'objectiu d'aquesta expedició és doble: recaptar fons i donar visibilitat i ànims a altres persones que han patit un ictus perquè no es tanquin a casa. "O me suicido... o tiro para adelante. I lo que decidí es tirar para adelante." Actualitat Literària i Premis Òscar Palazón i el Premi Mallorca L'escriptor tarragoní Òscar Palazón visita els estudis de la Rambla Nova per parlar del seu darrer èxit: • Ha estat guardonat amb el Premi Mallorca de narrativa en català per la seva obra Stabat Mater (Un vent diví). • La novel·la, ambientada als anys 70, destaca per la seva forma disruptiva: està escrita en una sola frase de 180 pàgines, utilitzant només comes fins al punt final. • Explora l'instint maternal d'una mare soltera en una societat conservadora, barrejant monòleg interior amb records i estats d'ànim. Gemma Ruiz Palà i la Segona Joventut La reconeguda autora presenta Una dona de la teva edat a la llibreria El Soterrani: • Una novel·la que reivindica la maduresa femenina (els 40, 50 i 60 anys) com un moment vital ple de desig i agència pròpia. • Critica la manca de referents de dones madures a la ficció i aposta per relats on les dones agafen la "paella pel mànec" de la seva història. Tradició Marinera i Espais Culturals Exposició "Dones de Mar" La gerent de l'OPP 92, Isabel Baturet, presenta una mostra al Museu del Port de Tarragona: • L'exposició posa rostre i veu a les dones que, de manera discreta, han sostingut el sector pesquer (administrativament, a les llotges o com a remendadores). • S'analitza la situació actual del Barri del Serrallo i la problemàtica de la reducció dels dies de pesca dictada per la Unió Europea. Nadal a Caixa Fòrum Tarragona L'Elisabet Linero detalla la programació especial de festes: • Tallers sobre satèl·lits artificials (com missions catalanes de l'Enxaneta) i ciència per a infants. • L'èxit de l'exposició Colors del Món de National Geographic i l'anunci de la futura mostra sobre arqueologia submergida per al març de 2026.

  • 1h 43min

    Balanç del 2025 i reptes de Tarragona pel 2026

    Balanç de l'any i horitzons judicials L'episodi d'avui de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 se centra en fer una anàlisi profunda de l'any 2025 i les previsions per al futur immediat de la ciutat. Un dels temes centrals és l'entrevista amb David Rocamora, degà de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona (ICAT), qui celebra el seu primer any al càrrec. La Transformació de la Justícia • El projecte del Palau de la Justícia està en marxa: s'ha confirmat que el moviment de terres començarà durant el primer trimestre del 2026 i es manté la previsió d'inauguració per al 2028. • Rocamora destaca la lluita per millorar la protecció social dels advocats del torn d'ofici mitjançant una esmena al Congrés dels Diputats. • S'anuncia un acord imminent amb la Generalitat per millorar les retribucions i els mòduls de pagament dels advocats per corregir un > "greuge històric". Debat Polític i Model de Ciutat En la darrera tertúlia política de l'any, les portaveus del PSC, Esquerra Republicana, PP i Vox discuteixen sobre la gestió municipal: • L'oposició critica el govern de Viñuales per la gestió de la neteja i el nou contracte de la brossa, així com per mesures polèmiques com la peatonalització de la Rambla Nova. • El govern defensa els seus èxits, destacant els 12,5 milions d'euros per al Pla de Barris de la Part Baixa i projectes històrics com la Tabacalera. • El futur POUM i les zones inundables a l'Anella Mediterrània i altres punts generen debat sobre el creixement urbanístic de la ciutat. Solidaritat i Actualitat Local • Es destaca el premi de la Loteria de Nadal que ha tocat al barri de Sant Pere i Sant Pau, repartint fortuna a una administració de gent treballadora. • L'entitat Terme organitza trobades online el 24 i 31 de desembre per acompanyar dones separades o divorciades que pateixen soledat en aquestes festes.

  • 1h 53min

    Loteria de Nadal 2024: La Grossa arriba d'hora a Madrid i Lleó

    El Sorteig de Nadal a Tarragona Ràdio El programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 realitza una cobertura especial del sorteig de la loteria de Nadal des dels seus estudis a l'Avinguda Roma 5-B. Al llarg de la transmissió, els locutors comenten l'ambient al Teatre Real de Madrid i segueixen amb emoció l'aparició dels premis principals mentre connecten amb l'administració de loteria local. Premis Principals i Resultats • La Grossa (79.432): Ha sortit molt matiner (10:44 h), repartint 4 milions d'euros per sèrie. Les localitats més graciades han estat Madrid i diverses poblacions de Lleó com La Bañeza i Villa Blino. • Segon Premi (70.048): Dotat amb 1.250.000 euros per sèrie, venut íntegrament a Madrid. • Quart Premi (78.477): Molt repartit per ciutats com Barcelona, València i Madrid, però sense vendes directes a Tarragona. • Cinquens Premis: S'han cantat el 23.112 (amb pessics a Barcelona i Sort) i el 60.649. "Tarragona és de les poques capitals on no ha tocat mai íntegrament la grossa. A veure si enguany la sort no passa de llarg." Actualitat del Nàstic de Tarragona L'espai de tertúlia esportiva analitza la darrera derrota de l'equip a Antequera (4-2), que ha suposat la sortida de les places de play-off. Els tertulians destaquen: • La fragilitat defensiva com el problema principal a resoldre durant el mercat d'hivern. • El debat sobre la propietat del club i el pas endavant de l'inversor Frederick Wester per voler gestionar l'entitat. • La necessitat de fitxar un central amb lideratge per acompanyar Morgado. Societat i Cultura Local • Examen macro de la DGT: El periodista Pep Sunyer es desplaça al complex educatiu on 3.000 persones s'examinen del teòric de conduir per reduir les llistes d'espera. • Nadal Líric: Entrevista al tenor Emili Gisbert, que presenta el seu concert de demà a l'Església de la Santíssima Trinitat, una proposta amb nadales i àrees d'òpera. • Reflexió per la gent gran: Manel Cremades de l'Espineta amb caragolins parla sobre el paper dels avis com a eix central de les celebracions familiars de Santa Tecla i Nadal.

  • 1h 44min

    Nadal a Tarragona: solidaritat, mercats i viatges

    Context i format del programa L’episodi és un especial de Nadal en directe de Tarragona Ràdio, emès des del carrer, a tocar del Mercat Central i amb base a la terrassa de la botiga del cafè. El to combina actualitat local, entrevistes d’entitats i comerç, cultura i propostes d’oci. "Que els llums de Nadal no ens enlluernin tant que ens amaguin les desigualtats." (Anna Sabater) Reconeixement a l’emissora i paper comunitari S’obre amb l’agraïment per un reconeixement d’entitats socials a l’emissora per donar veu al teixit associatiu i per la trajectòria de servei públic. Idees clau • Orgull col·lectiu per un premi “des de baix”, vinculat a entitats de la ciutat • Reivindicació de la ràdio com a altaveu de barris i iniciatives Nadal i vulnerabilitat: la mirada de Creu Roja Entrevista i peça d’opinió d’Anna Sabater (Creu Roja) que posa el focus en un Nadal que no és igual per a tothom: violència masclista, soledat no desitjada, sensellarisme, migracions i refugi. Punts principals • Històries reals amb noms per humanitzar les emergències socials (Maria, Miquel, Antònia, Minata, Ibrahima…) • Alerta per un retrocés de drets i l’augment de discursos d’odi i fake news • Dades d’atenció: unes 20.000 persones a la demarcació, amb necessitats cada cop més complexes • Campanya de joguines: es defensa el dret al joc amb criteris no sexistes, no bèl·lics i educatius • Crida a l’acció: voluntariat i aportacions per sostenir acompanyaments que duren més enllà de Nadal Nadal comercial i de ciutat: Mercat Central, Torreforta i programació Converses amb Montse Adán (Comerç i Turisme) i Mònica García (mercats) sobre la campanya nadalenca: dinamització, llums, fires i activitats. Eixos destacats • Defensa del comerç de proximitat davant l’empenta de les compres online • Horaris i intensitat del Mercat Central en dates punta (comandes, preparació i afluència) • Activitats i incentius: • Vals de compra per gastar al gener (fidelització) • Sortejos al mercat de Torreforta amb producte (oli, gambes, pernils…) • Propostes com l’ascensor màgic a plaça Verdaguer • Cap d’any infantil i campanades davant del mercat • Impuls del Parc de Nadal (Palau de Congressos) i activitats familiars Cultura i creativitat: Kilòmetre Zero i el fotollibre El fotògraf Pep Escoda presenta la parada nadalenca del col·lectiu Kilòmetre Zero (fotografia) a la plaça del Fòrum. Què hi passa • Mercat/mostra fotogràfica amb contacte directe amb els autors • Música (DJ Lupo) i ambient de trobada • Presentació i venda de fotollibre Sediments (Rosa Casas + Carles Llop), i l’inici d’una col·lecció (Quaderns del Llamp) • Visió del col·lectiu: fer de cronistes del territori a través d’imatges Gastronomia i regals: la botiga del cafè Entrevista als responsables de la botiga del cafè, que explica tendències i idees de regal. Tendències de consum • Auge del cafè d’especialitat (orígens i mètodes: gra, mòlt a mida, premsa francesa, aeropress, etc.) • Entrada forta del matcha i accessoris • Regal gastronòmic amb producte d’artesania: neules, dolços i assortiments • Venda de La Grossa com a tradició (recordant un premi històric venut des de la botiga) Última hora d’actualitat: Llei de barris En plena emissió, segueixen la compareixença del president Salvador Illa i s’anuncia que Tarragona obté la Llei de barris per al barri del Port, considerat un “regal” transformador. Propostes de viatge per Nadal i planificació Entrevista a Iolanda Vilaplana (Viatges Berga) amb recomanacions sobre mercats nadalencs, escapades i criteris pràctics. Idees i consells • Mercats de Nadal (tendència social i turística) i escapades europees • Destinacions “estrella”: Lapònia i també opcions exòtiques • Reaparició d’Egipte com a destí molt demanat • Recomanació de reservar amb temps i contractar assegurança de cancel·lació • Valor del tracte humà en un món ple de xatbots i automatitzacions Tancament i avanç de continguts Es prepara la connexió amb l’administració AutoExpress per parlar de la loteria, mentre el programa manté el to de carrer amb convidats i pauses musicals/publicitàries.

  • 1h 8min

    Concurs de loteria i agenda cultural al Port

    Visió general de l’episodi A l’espai La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (a Tarragona Ràdio), el programa combina to nadalenc i servei públic: un concurs ràpid per regalar dècims de la Loteria de Nadal, una peça d’opinió sobre l’autoestima patrimonial de la ciutat i dues entrevistes principals: Propa Cultura (concert accessible de Camerata 21 a Vilaseca) i la presentació de l’exposició Dones de Mar al Museu del Port. L’edició es tanca amb l’avís de connexió amb el plenari municipal i un avanç de temes. "On trobarem una petita Roma amb tanta història, bellesa i bon clima que no sigui a Tarragona?" Temes principals 1) Nadal, participació i concurs de ràdio • Concurs llampec: les primeres 5 trucades que comparteixen un desig de Nadal guanyen un dècim. • Número del dècim: 31.886, vinculat al Nàstic (mes i any de fundació, segons expliquen). • Desitjos que dominen les trucades: salut, pau i bons auguris personals/familiars; també apareix un desig vinculat al futbol: tornar a sentir partits “a Segona A”. 2) Opinió del dia: autoestima tarragonina i centralisme mediàtic • Intervenció d’Òscar Bardegí (cap de comunicació de l’Arquebisbat de Tarragona) sobre: • Riquesa patrimonial (catedral, Amfiteatre Romà, muralles, etc.) i la idea que sovint no es valora prou. • Crítica al centralisme de Barcelona als mitjans: reclama més presència de Tarragona en informatius i cultura. • Missatge final: desig d’un 2026 amb bones notícies i autoestima per la ciutat. 3) Cultura accessible: Propa Cultura i el concert de Vilaseca • Entrevista a Anna Catà, mediadora de Propa Cultura a Tarragona. • Explica el model de la xarxa: connectar programadors culturals (teatres, museus, festivals) amb entitats socials per facilitar l’accés a la cultura. • Barreres identificades: econòmica (entrades a preu social) i també d’accessibilitat (física i altres). • Cas pràctic del dia: concert matinal de Camerata 21 al celler de Vilaseca, pensat especialment per gent gran i col·lectius en situació de vulnerabilitat; l’èxit de demanda fa que les places s’exhaureixin ràpid. 4) “Dones de Mar”: reconeixement dels oficis femenins del mar • Entrevista a Isabel Batoret, gerent de l’OPP 92 (organització de productors pesquers de la província). • Objectiu de l’exposició Dones de Mar al Museu del Port: posar nom, rostre i veu a dones vinculades històricament i actualment al sector. • Oficis i perfils destacats: llotja/subhasta, peixateres, tasques administratives i de gestió, promoció i comercialització, remendadores (cada cop menys), investigadores i algunes dones embarcades (casos puntuals). • Context del sector pesquer: preocupació per la limitació de dies de pesca i necessitat de replantejar estratègies de comercialització per assegurar la viabilitat. Tancament i avanç informatiu • Recordatori: el programa s’escurça per connectar amb el plenari municipal. • Avanç de continguts del ple: presa de possessió d’un nou Conseller/a del PP i repàs de mocions (patrimoni, urbanisme, salut de barri, camí de ronda, etc.).

  • 1h 56min

    Seguretat, entitats i memòria: Tarragona en veu pròpia

    Panorama general del programa Episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio marcat per tres grans eixos: • Seguretat urbana i tecnologia policial amb el cap de la Guàrdia Urbana. • Teixit associatiu i reivindicacions socials amb Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats. • Mirada internacional i memòria històrica amb l’anàlisi de les eleccions a Xile i el record de Víctor Jara. Entre mig, el programa combina publicitat local, espais culturals, memòria esportiva (ascens del Nàstic de Tarragona), agenda de Nadal i una secció gastronòmica. 1. Obertura, to del dia i reflexió generacional 1.1. Benvinguda i actualitat meteorològica • Presentació del programa i equip de Tarragona Ràdio. • Comentari sobre els xàfecs intensos dels darrers dies i la incertesa dels temporals de final d’any. • Referència al recent acte del 168è aniversari de la Guàrdia Urbana al Teatre Tarragona i anunci de l’entrevista amb l’intendent en cap Manuel Vázquez. 1.2. Avanç de continguts del programa El conductor desgrana els temes que vindran: • Guàrdia Urbana: balanç de criminalitat 2025 i novetats 2026 (càmeres i pistoles Taser). • Dinar de Nadal de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona i Mare Terra Fundació Mediterrània, amb reconeixement a Tarragona Ràdio per 39 anys al costat de les entitats. • Anàlisi de Xile: victòria de l’extrema dreta de José Antonio Kast i preocupació per la tornada de l’herència pinochetista. • Memòria esportiva: record dels 20 anys de l’ascens del Nàstic de Tarragona a primera divisió (podcast 1886. Història d’un escut). • Cavalcada de Reis a Sant Pere i Sant Pau: nous vestits i crida a voluntariat. • Secció de cuina amb recepta de tàrtar de gamba vermella de Tarragona. 1.3. Micropíndola “Espineta amb Tarragonins”: créixer als 20 La estudiant en pràctiques Míchel Pijuan fa una peça breu, íntima i molt marcada per la primera persona sobre el fet de créixer i avançar als 20 anys: • Viure entre la il·lusió i el vertigen. • Acceptar que dubtar no és feblesa, sinó senyal que allò que fem ens importa. • Conviure amb la por a fallar i, alhora, les ganes de provar coses noves. • Aprendre que els errors formen part del camí i que cada pas, per petit que sigui, pot obrir portes. “Al final, el que importa no és tenir-ho tot clar, és avançar amb dubtes, seguir endavant amb confiança i aprendre de tot plegat.” El conductor li reconeix el valor de la reflexió i com aquesta fa d’anada i tornada: els joves aprenen, però l’equip també aprèn d’ells. 2. Guàrdia Urbana de Tarragona: balanç, noves unitats i tecnologia 2.1. Aniversari del cos i estructura de personal Conversa extensa amb Manuel Vázquez, intendent en cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona: • Celebració del 168è aniversari (11 de desembre) al Teatre Tarragona amb reconeixements interns i exposició de vehicles i unitats oberta a escoles i ciutadania. • Plantilla actual: 250 efectius, amb 15 agents en formació, i objectiu polític d’arribar a 260. • Reorganització interna: oposicions de promoció interna el 2026 per reforçar l’escala bàsica i intermèdia. • Voluntat de feminitzar els comandaments, però amb dificultats per manca de dones aspirants: - Hi havia 8 places reservades per dones, només se n’han cobert 4. - La normativa exigeix 2 anys d’antiguitat per ascendir d’escala, fet que endarrereix l’arribada de dones als llocs de comandament. 2.2. Balanç de criminalitat a Tarragona L’intendent presenta les tendències dels fets delictius a la ciutat: • Descens general de delictes contra la propietat, especialment: - Robatoris a l’interior de domicili. - Furts i delictes contra el patrimoni en general. - En alguns casos, disminucions de fins al 44% en robatoris a domicilis. • Violència sexual: - Increment notable dels casos que abans es tipificaven com a abusos sexuals (tocaments, etc.). - Baixada de les agressions sexuals amb penetració (–16% respecte el mateix període de l’any anterior). L’explicació del descens se centra en: • Plans d’acció intensius coordinats amb Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional: - Patrullatges reforçats, ús de drons, unitat canina, UPRP, ARRO i patrulles de seguretat ciutadana. - Actuació “a cada racó de la ciutat” en punts calents detectats. • Treball d’investigació (sobretot dels Mossos) per resoldre casos i detenir autors. 2.3. UPRP: Unitat Policial de Reforç i Proximitat Es detalla el funcionament de la nova unitat UPRP, en marxa des de Santa Tecla (17 de setembre): • Diferència clau: no és una unitat reactiva, sinó proactiva i preventiva. • No va, d’entrada, a baralles, accidents o avisos de rutina; surt cada dia amb un catàleg de serveis programats. • Objectiu: prioritzar allò que preocupa la ciutadania: - Incivisme en parcs i places (Parc de la Ciutat, Parc de la Reconciliació, zona de l’Amfiteatre Romà...). - Botellots, consum d’alcohol a la via pública, venda de drogues, grups que generen inseguretat. • Funcionament operacional: - Patrulles a peu: estacionen la furgoneta i recorren carrers i zones d’oci nocturn (especialment divendres i dissabtes). - Durant el Nadal, també reforcen zones comercials i d’afluència. - Si cal, donen suport en incidents greus com a unitat de reforç. • Composició: 12 agents + 2 caporals, seleccionats per la seva capacitat de proximitat i gestió de situacions complexes. • Resultats: augment de presència al carrer, més identificacions, denúncies per ordenances i detinguts per salut pública, armes o requeriments judicials. 2.4. Pistoles Taser i càmeres personals 2.4.1. Pistoles Taser i càmera associada • S’han adquirit pistoles Taser (dispositius electrònics de control), però encara no es fan servir fins rebre les autoritzacions administratives. • Cada Taser porta incorporada una càmera al pit del caporal o cap de torn. • Característiques de gravació: - El sistema grava contínuament, però només guarda el minut anterior a treure l’arma i tota la intervenció posterior. - Garantia de transparència i seguretat jurídica per als agents i per al ciutadà. • Ús de la Taser: - Regulat per protocol intern, resolucions del Parlament de Catalunya i observacions del Síndic de Greuges. - Arma intermèdia entre la defensa policial i l’arma de foc, pensada per immobilitzar amb descàrrega elèctrica sense lesions greus en casos de violència extrema. 2.4.2. Càmeres personals per a totes les patrulles • A partir de gener de 2026 s’inicia el procés perquè totes les patrulles disposin de càmera al pit. • Implementació prevista en dos anys fins que tot agent al carrer tingui dispositiu d’enregistrament. • Gestió de dades i privacitat: - Compliment estricte de la llei de protecció de dades. - Imatges custodiades internament, amb accés només del Delegat de Protecció de Dades. - Conservació màxima d’un mes, llevat que s’hagin d’aportar com a prova a jutjats o autoritats. 2.5. Videovigilància fixa i drons 2.5.1. Càmeres a la via pública • Experiència positiva amb càmeres instal·lades a la part baixa de la ciutat, connectades a la sala de coordinació. • Ús en temps real: - S’han fet detingudes en directe en observar delictes per càmera. • Ús forense: - Recuperació d’imatges per identificar autors i reconstruir fets. - Peticions diàries d’imatges de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional per a investigacions. 2.5.2. Unitat de drons • Tenen tres drons, considerats una eina clau dins la videovigilància mòbil. • Aplicacions principals: - Controls d’alcoholèmia i trànsit: comprovar cinturó, ús del mòbil, maniobres evasives. - Plans d’acció als barris: vigilància aèria de fets delictius i incivisme. • Cada operació amb drons requereix autorització prèvia de la Direcció General d’Administració de la Seguretat. 2.6. Seguretat viària: alcohol, drogues i radars • S’apropa el darrer cap de setmana de sopars d’empresa i festes de Nadal. • Es recorda que hi haurà controls d’alcoholèmia coordinats amb Mossos a vies com la T-11, i també radars. • Controls matí, tarda i nit, amb participació també de la UPRP. • Preocupació especial per: - Alcohol i drogues al volant com a causa de molts accidents. - Tenència de drogues, armes i altres elements il·lícits detectats en controls. Missatge central: evitar conduir si s’ha begut o consumit substàncies. La prioritat és evitar víctimes, més enllà de les multes. 2.7. Perspectives 2026: digitalització i nous recursos • L’estructura del cos es considera completa amb la UPRP; no es preveuen noves unitats. • Renovació contínua de vehicles i tecnologia (programari per a reconstrucció d’accidents, etc.). • Objectiu 2026: digitalitzar “absolutament tot” el funcionament de la Guàrdia Urbana: - Treballar sense paper, per eficiència i sostenibilitat. - Disposar d’estadístiques i informació en temps real per respondre a peticions veïnals. - Exemple: que una veïna pugui saber quan s’ha repintat un pas de vianants que havia reclamat. • Coordinació amb Mobilitat per instal·lar reduectors de velocitat (com a Bonavista) i reduir accidents i gravetat de lesions. 2.8. Relació amb altres cossos policials • Vázquez destaca la bona sintonia i coordinació amb: - Mossos d’Esquadra (cos principal de referència). - Guàrdia Civil. - Policia Nacional. - Policia Portuària (per la zona oberta del Port de Tarragona). • Reconeix la importància d’aquesta col·laboració en el seu discurs d’aniversari al Teatre Tarragona. 3. Entitats i teixit social: dinar de Nadal, habitatge i unitat veïnal 3.1. Dinar de Nadal de la Coordinadora d’Entitats i Mare Terra Taula d’estudi amb Ángel Juárez (president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona) i Dani Juárez (responsable de comunicació): • Presenten el dinar de Nadal de la Coordinadora i Mare Terra, a l’hotel Tarraco Parc. • Assistència prevista: prop d’un centenar de persones. • Presència d’entitats molt diverses: - Veïnals, cíviques, esportives, culturals, d’immigrants, etc. • Objectius del dinar: - Espai de retrobar-se, compartir i donar-se ànims després d’un any dur. - Fer sinergies i reforçar la lluita per una Tarragona millor. 3.2. Reconeixement a Tarragona Ràdio • S’anuncia un premi de la Coordinadora a Tarragona Ràdio: - Per haver estat al costat de les entitats durant 39 anys, camí dels 40. - Valorat perquè el premi no prové de subvencions, sinó d’una petita part (2–3 €) que cada entitat aporta amb el seu menú. • Ángel Juárez subratlla que aquest és el valor real del reconeixement: ve del teixit social, finançat per les mateixes entitats. 3.3. Clima polític internacional i esquerres en crisi Juárez fa una reflexió molt crítica i en to personal (barreja català/castellà) sobre: • Deriva política internacional: - Victòria de l’extrema dreta a Xile (tema que es reprèn després amb un analista). - Derives autoritàries a Nicaragua (govern d’Ortega) i la complexitat del cas Cuba. • Crítica a sectors de l’esquerra que s’han tornat oportunistes i que han utilitzat processos revolucionaris per enriquir-se. • Posicionament personal: es reivindica a la “trinxera dels drets humans i del sentit comú”. 3.4. Habitatge social i responsabilitat política Tema central del discurs d’Ángel Juárez: • Denúncia de la manca crònica d’habitatge social a Tarragona i al conjunt de l’Estat: - Joves que no poden aspirar a un pis propi amb les seves condicions laborals. - Milers de persones sense solucions realistes. • Afirma que l’argument “no hi ha terrenys” no és creïble: - Es poden comprar terrenys o expropiar-los amb les eines legals existents. - El que falta és valentia política i resistència a les pressions de grans constructores. • Missatge contundent: “Qui no solucioni el tema de l’habitatge social que plegui. No està preparat per governar, sigui del partit que sigui.” • Recorda el cas de Santa Tecla (El Salvador) com a exemple d’ajuntament que compra o lloga terreny als municipis veïns per fer habitatge per als qui no poden pagar. 3.5. Jaume I, finances municipals i responsabilitat institucional • Juárez celebra la resolució judicial pel pàrquing Jaume I, que evita pagar 11 milions d’euros des del pressupost municipal. • Considera que això alleuja les arques municipals, després d’anys on es parlava d’“ajuntament arruïnat”. • Felicita qui hagi impulsat i guanyat el procés judicial, més enllà del color polític. 3.6. Fragmentació veïnal i crida a la unitat Un altre eix fort de la intervenció d’Ángel Juárez és la unitat del moviment veïnal: • Denúncia vetos, boicots i campanyes contra algunes entitats. • Critica la proliferació de moltes federacions de veïns en una ciutat petita com Tarragona: - Abans amb una sola federació es van impulsar grans canvis a la ciutat amb gent de diverses tendències. • Idea clau: “Qui vingui a dividir el moviment social i veïnal no és el nostre amic.” • Alerta sobre barris històrics on ja no hi ha associació de veïns, quan havien estat referents. 3.7. Pobresa a Ponent, FAVIC i Habitatge de Catalunya Ángel Juárez, ara també com a representant de la FAVIC (Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya) a Tarragona i província, subratlla: • Les dades que situen la zona de Ponent (Tarragona Sud) com una de les més pobres de Catalunya. • Critica que hi hagi una gran presència de partits com Vox a barris com Campclar, on la gent és especialment vulnerable a promeses fàcils. • Denúncia l’absència del responsable d’Habitatge de la Generalitat a Tarragona: - Assegura no conèixer encara el director/a. - Reclama una reunió urgent amb la consellera a Barcelona. - Exigeix que siguin ells (administració) qui vagin a Campclar a donar la cara i buscar solucions. 3.8. Joventut, relleu generacional i compromís Dani Juárez aporta la visió generacional: • A les reunions de 2025 es repeteix la frase “hi ha moltes coses pendents”. • Les persones de la generació d’Ángel (i dels seus pares) s’estan fent grans i pateixen problemes de salut. • Dani veu que la seva generació no està recollint el testimoni i no lluita per res amb la mateixa intensitat. Fa una crida perquè el jovent es comprometi amb la ciutat, el barri i casa seva i no limiti el seu activisme a les xarxes socials. 3.9. Desitjos per al 2026: amor, solidaritat i lluita jove Al tram final, se’ls demana un desig per al 2026: • Ángel Juárez: que hi hagi més amor i solidaritat, i menys soledat extrema: - Especialment en gent gran i joves amb problemes de salut mental i alt risc de suïcidi. • Dani Juárez: que la seva generació comenci a lluitar pel que vol i per la ciutat de Tarragona. 4. Anàlisi de les eleccions a Xile i la deriva ultradretana 4.1. Context i convidat L’espai internacional es centra en Xile, on ha guanyat les eleccions el candidat d’extrema dreta José Antonio Kast. Convidat: • Francisco Javier Alvear, membre de l’Associació Salvador Allende de Tarragona, doctor en comunicació per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i analista de processos polítics a Llatinoamèrica. 4.2. Impacte simbòlic de la victòria de Kast • El resultat és viscut com un cop molt fort per a: - Les persones que han lluitat per un país més just i igualitari. - Les víctimes i defensors dels drets humans després de la dictadura de Pinochet. • Però, alhora, no és un resultat sorprenent: - Les enquestes recents ja apuntaven a la seva victòria. - S’emmarca en una onada internacional de pujades de l’extrema dreta. • Alvear adverteix que Xile pot ser mirall d’Espanya, on processos similars podrien produir-se. 4.3. Herència de la dictadura i continuïtats institucionals • Recorda que en el plebiscit per mantenir o no Pinochet, el dictador va obtenir més del 40% dels vots. • L’herència pinochetista continua viva: - A l’aparell judicial. - Als poders econòmics i als grans mitjans. • Encara és vigent la Constitució de 1980, obra del règim: - Tot i modificacions i un ampli procés constituent fallit, segueix sent la base legal del país. 4.4. Qui és José Antonio Kast? • Procedeix d’una família gremialista (corrents d’ultradreta chilena vinculada a Jaime Guzmán i la UDI). • Perfil ideològic: - Ultradreta, ultracatòlic, profundament homòfob, xenòfob i masclista. - Defensa l’eliminació del Ministeri de la Dona i de l’avortament inclús en casos de violació. • Origen familiar: - Pare nazi alemany, fotografiat amb uniforme de les SS. - Part de l’onada de nazis fugits que es van establir a Amèrica Llatina (sud de Xile, Argentina...). • Relació amb la religió: - Vinculat a sectes ultracatòliques properes a Legió de Crist o Opus Dei. - En el discurs de victòria, agraeix a Déu i li demana “saviesa i temprança”. 4.5. Eixos de la seva campanya Malgrat el seu perfil ideològic, en campanya va evitar entrar en temes culturals (matrimoni igualitari, avortament, etc.), dient que “ja el coneixien”. Es va centrar sobretot en tres grans eixos: 4.5.1. Immigració • Xile, país fins fa poc sense presència de població negra, ha rebut una gran onada migratòria, especialment de Veneçuela: - Molts immigrants van arribar a peu, travessant el Carib, el tròpic i la cordillera dels Andes, entrant pel Desert d’Atacama. - Molts s’han establert en barris de barraques i campaments improvisats a places públiques, que han degenerat en problemes de convivència. • Alvear recorda que l’arribada massiva va ser incentivada pel govern de Piñera, que va fer una crida pública als venezuelans contra el règim de Maduro. • La immigració s’ha associat a nous tipus de delinqüència: - Arribada del Tren de Aragua (organització mafiosa molt violenta). - Augment de secuestres, robatoris amb violència (portonazos), homicidis. • Kast capitalitza aquest malestar prometent mà dura i control fronterer. 4.5.2. Delinqüència i “ordre” • Xile manté, històricament, índexs de criminalitat baixos respecte la regió, però han augmentat casos i percepció d’inseguretat. • Frase significativa de Kast: “Als delinqüents els hauran de visitar al cementiri o a la presó.” • El govern de Boric no ha sabut contrarestar el relat: no ha comunicat bé que, en termes comparatius, el país segueix essent menys violent que altres. 4.5.3. Economia i poder adquisitiu • Xile és un país molt car, amb preus “europeus” però sous sub-europeus. • Alvear destaca: - Augment de preus de la cistella bàsica i dels lloguers. - El Banc Central mostra una caiguda del poder adquisitiu real. • El govern de Boric va optar per una política d’austeritat i “equilibri pressupostari”, amb un ministre procedent de la concertació (responsable en part de consolidar el model neoliberal de Pinochet). • Resultat: molta gent no arriba a final de mes; això alimenta el discurs de Kast. 4.6. Error estratègic de la candidatura de l’esquerra (Janet Jara) • Janet Jara, candidata de l’esquerra, es percep com a hereva del govern Boric i dels seus errors econòmics. • La seva campanya és qualificada d’“aberrant” i “poc encertada” en clau comunicativa: - Intenta capturar el centre sent militant comunista, fins i tot dient-se “socialdemòcrata”, fet que descol·loca els seus propis votants. - Abusa d’un discurs “pobrista” (infància humil, cuna de vímet, etc.) en un país molt classista, on molts sectors populars aspiren a identificar-se amb les classes altes. • Suggereix que hauria d’haver parlat a l’esquerra amb un discurs més crític i autocrític, en lloc de buscar un centre que no la sentia creïble. 4.7. Fake news i guerra bruta • A la primera volta es va donar una campanya bruta de fake news contra un altre candidat de dreta per part de l’entorn de Kast: - Vídeos falsificats, imatges manipulades. - S’hi va detectar la participació d’un alt executiu d’un canal de televisió i un exèrcit de troles. • Un cop eliminat el rival intern, Kast va mantenir una campanya “de guant blanc” amb estil fortament americanitzat (imatge, veu, to, escenografia). 4.8. Connexions amb Estats Units • Esment de suport o simpatia de Donald Trump cap a Kast. • Relació de Kast amb un economista de cognom Daza, vinculat a grans think tanks nord-americans i que podria ser ministre d’Hisenda. • Diversos viatges de Kast als EUA per rebre consell de grans lobbies econòmics. 4.9. Parallels amb Espanya: ajudes socials i risc polític • Alvear adverteix que el que passa a Xile es pot reproduir a Espanya si l’esquerra abandona els més vulnerables: - Critica la gestió de les ajudes COVID i del kit digital, reclamades enrere amb interessos, i les traves a la renda bàsica. - Posa l’exemple d’una dona que perd la renda bàsica per acceptar una feina temporal de Nadal preparant paquets. • Frase clau: igual que a Xile, un govern pot caure no per rivals polítics, sinó pels qui no arriben a final de mes. 4.10. Tancament amb memòria i Víctor Jara • L’analista conclou que, malgrat tot, l’esperança no s’ha de perdre. • Recorda la figura de Víctor Jara com a símbol universal de lluita per la dignitat. • S’emet el tema “El derecho de vivir en paz”, reforçant el fil entre memòria històrica, drets humans i present polític. 5. Memòria esportiva: l’ascens del Nàstic a Primera (2006) Espai de podcast intern de Tarragona Ràdio, dins la sèrie 1886. La història d’un escut, dedicat al Nàstic de Tarragona. 5.1. El partit de Jerez i l’ascens • Data clau: 3 de juny de 2006. • Estadi: Chapín, a Jerez de la Frontera. • Resultat: 0–0 entre el Nàstic i el Xerez CD. • Amb aquest punt, el Nàstic certifica l’ascens directe a Primera Divisió, 56 anys després de l’última presència (temporada 1949–50). • Context de lliga: - Temporada 2005–2006, 23 victòries, 7 empats i 12 derrotes. - 48 gols a favor, 38 en contra. - Segon equip menys golejat de la categoria, només superat pel líder Recreativo de Huelva. - El sistema d’aleshores no tenia playoff: pujava directament el top 3. 5.2. Claus esportives de la temporada • Entrenador: Luis César Sampedro, amb Quico Ramírez de segon i Xavi Bartolo de preparador físic. • Estructura d’equip basada en una gran solidesa defensiva: - Porters: Rubén Pérez i Álvaro Iglesias es reparteixen gairebé els minuts. - Defenses destacats: Ruz, David García, etc. • Golejadors: - Irurzun (11 gols), únic jugador que supera la barrera dels 10. - Diego Torres (7 gols) i Antoni Pinilla (6) completen el podi. • Jugador clau al mig del camp: Abel Boades, amb 35 titularitats. • Espina clavada: el somni a Primera dura només una temporada, ja que el Nàstic és cuer el 2006–2007 i baixa de nou a Segona. 5.3. Plantilla i estructura del club Repàs de noms de la plantilla que va assolir l’ascens: Rubén Pérez, Álvaro Iglesias, Sant Ruz, Diego Reyes, Jairo, David García, Llera, Abel Boades, David Cuéllar, Carlos Merino, Irurzun, Bolo, Pinilla, Diego Torres, Morales, Ekpoqui, València, Marco, Cudina, Serrano, Manolo Martínez, Iván Romero, Miguel Pérez, Lupídio, Óscar Álvarez, Nano, Carrión, Alfonso Vera, Salguero, Álex Pérez i un jove Joan Oriol. • President del club: Josep Maria Andreu. • Director esportiu: José Sicart. 5.4. Cobertura de Tarragona Ràdio i vivència col·lectiva • Tarragona Ràdio realitza un desplegament especial: - Programació des de les 10 h del matí fins a les 4 h de la matinada. - L’endemà, cobertura de la rebuda a la Plaça de la Font i rua per la ciutat. • Milers d’aficionats segueixen el partit en pantalla gegant a la plaça. • S’escolten fragments d’entrevistes i declaracions emocionades de: - Jugadors (Diego Torres, David García, Bolo, Codina, Pinilla...). - Entrenador Luis César. - President Josep Maria Andreu. - L’aleshores president de la Generalitat Pasqual Maragall i l’alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal. • Atmosfera d’eufòria: - Cants d’“Ja som de primera” i il·lusió per visitar camps com el Bernabéu. 6. Cultura, Nadal i proximitat als barris 6.1. Cavalcada de Reis a Sant Pere i Sant Pau: nous vestits i recorregut Entrevista amb Manu Barea, de l’Associació Cultural Unió d’Arts Escèniques, sobre la cavalcada de Reis al barri de Sant Pere i Sant Pau. 6.1.1. Recuperació i organització • La cavalcada no és nova, però fa 5 anys que es va recuperar amb un format renovat. • Organització mitjançant comissió conjunta de diverses entitats “vives” del barri. • L’objectiu és que la cavalcada tingui coherència i sentit narratiu, no sigui només un “carnaval de comparses”. 6.1.2. Nous vestits i finançament • Gran novetat: nous vestits per als Reis Mags i patges. • Inversió total prevista: 13.000 €. • Finançament principal: subvenció de la Diputació de Tarragona a l’entitat de Barea, complementada per aportacions de la resta d’entitats. • Es renoven i amplien els vestits de patges: - Es passa a tenir 30 vestits nous en total. - 20 vestits amb el projecte subvencionat i 10 més finançats col·lectivament. • S’ha buscat adequar els vestits a l’origen simbòlic de cada rei, evitant barrejar estils i colors. 6.1.3. Recorregut i logística • Arribada dels Reis: 5 de gener, 17 h, a la Font del Pi, al Camí del Pont del Diable. • Recorregut itinerant pels carrers principals del barri fins al Centre Cívic (traçat ja conegut pels veïns en altres actes itinerants). • Al Centre Cívic: - Berenar i espai per fer “caliu”. - Entrega personal de regals als infants, prèvia sol·licitud de les famílies. 6.1.4. Comitiva i sorpreses • Obriran la cavalcada els Picapiedra Bikers, amb motos que creen expectació sonora. • Segueix una banda de trompetes i cornetes amb música tradicional de cavalcada. • Element nou i misteriós: - Un element central que “dona sentit a la història dels Reis Mags”. - Serà lliurat pels Reis mateixos; no se’n revela la naturalesa per mantenir la sorpresa. • A continuació: - Patges amb torxes. - Carrossa de Melcior. - Més patges i carrossa de Gaspar. - Possible element addicional pendent de confirmar. - Carrossa de Baltasar i els seus patges per tancar la comitiva. 6.1.5. Activitats prèvies: jaima reial • 18 de desembre, 17 h, al Centre Cívic: - Instal·lació d’una jaima reial. - Les famílies poden portar les cartes als patges. - Els infants poden conèixer més la història dels Reis: qui són, d’on venen i què fan. 6.2. Recepta de Nadal: tàrtar de gamba vermella de Tarragona Secció gastronòmica amb el cuiner David Jansà, que proposa un tàrtar de gamba vermella de Tarragona. 6.2.1. Principi bàsic • Clau absoluta: producte de qualitat i proximitat. • Com menys se la manipuli i millor es tracti la gamba vermella de Tarragona, millor serà el resultat. 6.2.2. Preparació del tàrtar Pelar les gambes i reservar els caps. Treure el budell (intestí) i descartar-lo. Picar finament la carn de la gamba. Amanir amb: Oli d’oliva verge extra (preferentment local). Sal. Una mica de pell de llima ratllada per aportar frescor. Reservar el tàrtar a la nevera. 6.2.3. Oli de caps de gamba i maonesa En una paella amb oli a foc suau, sofregir: All laminat. Caps de gamba. Xafar els caps amb un morter o similar perquè deixin anar el suc i les substàncies aromàtiques. Apagar el foc i deixar infusionar uns 30 minuts amb la paella tapada. Colar l’oli un cop fred. Fer una maonesa clàssica amb: Ou. Sal. Opcionalment una mica més d’all. Emulsionant amb l’oli aromatitzat de caps de gamba. 6.2.4. Emplatat • Base cruixent: una oblea d’arròs fregida. • Col·locar-hi a sobre el tàrtar de gamba. • Coronament amb una cullerada de maonesa de caps de gamba. • Acabar amb un toc final de llima ratllada. Plat ideal com a aperitiu de Nadal, que concentra tota l’essència de la gamba (cos i cap). 6.3. Tancament musical • La secció finalitza amb una proposta musical de Sílvia García: cançó de Gerard de Llimona, en concert al Teatre Tarragona el 19 de desembre. • Curiosament, la lletra fa referència també a les gambes, connectant amb la recepta acabada d’explicar. 7. Publicitat institucional i comercial (Nadal i ciutat) Al llarg de l’episodi s’integren diverses falques publicitàries i missatges institucionals, que reforcen el context local i nadalenc: 7.1. Ajuntament de Tarragona i serveis públics • Pla Tarragona 26: - Nou model de recollida de residus i neteja viària. - Objectiu 1: millorar la recollida selectiva, renovar contenidors, eliminar soterrats i ampliar punts de reciclatge. - Objectiu 2: garantir carrers més nets, incrementar equips d’aigua a pressió, més freqüència i millor manteniment dels contenidors. • Anunci de reforma del Tanatori Municipal de Tarragona: - Inversió de 3,2 milions d’euros. - Millores d’instal·lacions, sala d’atenció a famílies i eficiència energètica. - Obres fins al segon trimestre de 2026. 7.2. Cultura i oci nadalenc • Low Cost – Cirque Party a l’Anella Mediterrània (20–26 de desembre): - Circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezi, dansa i clown. - Entrades a entrades.tarragona.cat. • Activitats de Nadal al Port de Tarragona (Port de Tarragona): - Llum de Nadal, mapatges, tallers, activitats infantils, espectacles i furgoteques. • Promoció de la campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: - Comerç de proximitat, sorteig de fins a 30 lots nadalencs. - Festa el 20 de desembre a la Plaça de la Quarta Promoció amb música, actuacions i animació infantil. 7.3. Formació i ocupació • Royal Escola de Formació: - Graus C en fitness i esports, tècnic d’activitats dirigides, entrenador personal, socorrista. - Cursos 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d’Educació i Esports. - També adaptats a persones amb diversitat funcional (cuina, restauració, comerç, administració i esport). 7.4. Altres anuncis • PortAventura Club: passis anuals amb accés a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. • ONCE – Cupó extra de Nadal: 90 premis de 400.000 € (amb l’eslògan de la “il·lusió”). • Pla Impuls DIPTA de la Diputació de Tarragona: suport als ajuntaments per simplificar tràmits i impulsar projectes. • Campanya Obramat: finestres a mida i assessorament per a professionals de la construcció. 8. Idees clau de l’episodi • Seguretat i tecnologia: la Guàrdia Urbana de Tarragona avança cap a un model més digitalitzat, transparent i preventiu, amb UPRP, drons, Taser i càmeres personals, i amb coordinació estreta amb la resta de cossos. • Teixit social fort però tensat: la Coordinadora d’Entitats i Mare Terra Fundació Mediterrània alerten de la fragmentació del moviment veïnal, la manca d’habitatge social i la pobresa a Ponent, reclamant unitat, valentia política i implicació del jovent. • Risc global de l’extrema dreta: l’anàlisi de Xile mostra com la combinació de por, inseguretat, immigració desordenada i precarietat econòmica pot portar al poder opcions ultradretanes hereves de dictadures. • Memòria viva: el record de l’ascens del Nàstic de Tarragona i la música de Víctor Jara connecten esport, identitat local i memòria dels drets humans. • Nadal de proximitat: la cavalcada de Sant Pere i Sant Pau, les activitats al Port de Tarragona, les propostes culturals al Teatre Tarragona i la recepta de tàrtar de gamba vermella reforcen l’arrelament de la ràdio al territori i a la vida quotidiana dels seus oients.

  • 1h 59min

    Política tarragonina, superació personal i talent local

    Panorama general de l’episodi Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio (dial 96.7 FM), amb una estructura molt variada: • Actualitat política municipal (balanç de l’any 2025, POUM, brossa, patrimoni, seguretat, zona de baixes emissions) • Històries de superació personal (un tarragoní que fa el Camí de Sant Jaume en tricicle després d’un ictus) • Economia verda i sector agrari (guardons d’excel·lència agrària del Gremi de Pagesos) • Esport i societat (boom del running i Nàstic de Tarragona) • Cultura i literatura (presentació de Una dona de la teva edat, de Gemma Ruiz Palà) Tot plegat embolcallat per publicitat institucional i comercial, espais de promoció nadalenca i falques de programes de la casa. 1. Obertura i agenda del programa Introducció i context (0–234 s) • Salutació inicial del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 i menció de l’equip de Tarragona Ràdio. • Referència a l’episodi de pluges intenses al Priorat (Falset): més de 210 l/m², barrancs desbordats però sense danys personals greus. • Es destaca que la pluja, després de la sequera, és ara un recurs positiu malgrat algunes afectacions ferroviàries. Avanç del contingut del dia (78–234 s) Es presenta una escaleta molt carregada: • Entrevista política amb Maria Roig, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona. • Tertúlia política amb representants de PSC, PP, En Comú Podem i Vox. • Història de superació: entrevista a Pere Fernández, veí de Sant Pere i Sant Pau, que ha fet el Camí de Sant Jaume en tricicle després d’un ictus. • Gremi de Pagesos: presentació dels guardons d’excel·lència agrària, amb protagonistes vinculats al cava i al cultiu d’algues. • Espai cultural: conversa amb Gemma Ruiz Palà sobre la seva novel·la Una dona de la teva edat. També es fa la promoció de PortAventura Club com a regal d’any, amb passi anual i avantatges dins del parc. 2. “Espineta amb tarragonins”: el boom del running Evolució del running i noves tendències (259–405 s) L’espai d’opinió inicial el signa Juanan Fernández, director d’Esport Events, que reflexiona sobre: • Tres grans booms del running: - Anys 90: impacte de figures com Martin Fiz i Abel Antón en les maratons. - Etapa prepandèmia (2018–2019): augment massiu de corredors. - Etapa postpandèmia: creix fort la sensibilització per la salut, la nutrició i el “control del cos”. • Augment de participació femenina i jove: - Women Race Tarragona: 4.000 dorsals. - Tarraco Gel Race: 1.800 dorsals. - Mitja Marató de Tarragona: 1.600 dorsals. • Factors clau de l’èxit del running: - Front door to door: esport fàcil i accessible, només calen sabatilles i roba bàsica. - No cal quota de gimnàs ni coordinar-se amb altres, a diferència d’esports d’equip. “El running és la base de molts esports i permet mantenir la gent en forma… llarga vida al running.” • També destaca el creixement de l’Strava (associació social de runners) en més d’un 50% el 2024. 3. Entrevista política amb Maria Roig (Esquerra Republicana) (575–1534 s) 3.1. Balanç polític de l’any 2025 a Tarragona Maria Roig, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana, presenta un relat molt contundent: • Esquerra es defineix com “l’únic grup a l’oposició”: - Acusa la resta de grups d’“oposició a l’oposició” en lloc de fiscalitzar el govern. - Reivindica Esquerra com a força que fiscalitza i, alhora, fa una oposició “constructiva” quan cal. 3.2. Crítica al govern de Rubén Viñuales (PSC) Punts principals del seu balanç: • Manca de projecte de ciutat: - El govern viu de “projectes heretats” de l’anterior mandat (d’Esquerra). - Denuncia que no es veu “ni ambició ni rumb” en el disseny de ciutat. • POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal): - Reconeix que és “el nostre POUM”; va començar amb Esquerra. - Es queixa que fa molt de temps que no tenen reunions ni actualitzacions. - S’havien de recalcular aspectes de zones inundables, però no en saben res. - Es compromet a fer oposició constructiva en l’aprovació inicial prevista per al 2026. 3.3. Brossa, neteja i nou contracte • Assegura que Tarragona no havia estat mai tan bruta com en els darrers mesos. • Valoració del nou contracte de la brossa: - Defensa que és un bon contracte redactat per Esquerra al mandat anterior. - Destaca la clàusula de “et pago per la feina feta” com a eina per exigir qualitat. - Reconeix certa millora amb l’entrada d’Urbaser, però considera que “encara queda moltíssim” per arribar al nivell esperable. - Critica un enviament de cartes de l’alcalde a les bústies anunciant el nou contracte sense segell oficial de l’Ajuntament, considerant-ho “lleig” i gairebé preelectoral. 3.4. Zona de Baixes Emissions (ZBE) i mobilitat • Denuncia que el govern “no se la creu”: - Considera que s’escuden en què és un imperatiu legal però l’implementen amb moltes excepcions. • Sobre la mobilitat ciclista: - Utilitza el carril bici com a metàfora de ciutat sense model: - Carrils a trossets, “per anar contentant veïns”, sense xarxa coherent. “O la cosa és una xarxa que té sentit i ens comunica, o fer fragments ens porta a la mediocritat.” 3.5. Patrimoni i Consorci Tàrraco Tema central del seu discurs: • Reivindica el paper d’Esquerra en l’augment d’inversió en patrimoni (de 15.000 € en època Ballesteros a convenis de 100.000 € amb la Generalitat per banda). • Critica durament el Consorci del Patrimoni Tàrraco: - Assegura que s’ha venut “fum” a la ciutadania. - Recorda que: • La presidenta de la Diputació ja va dir que no hi podia entrar com a membre, sinó que hi dirigiria subvencions. • L’Arquebisbat encara no en forma part “per manca d’entesa”. • Segons l’expert UNESCO Jordi Tresserras, des de 2023 el Ministeri de Cultura no entra en nous consorcis, i el govern municipal “ho sap”. - Exigeix que s’expliqui un model realista i no es prometi la participació del Ministeri. - Remarca que hi ha temps fins a l’1 de gener de 2027 per resoldre qüestions laborals i de governança entre Generalitat i Ajuntament. - Esquerra anirà al Parlament: han convocat la consellera de Cultura per fiscalitzar el model. 3.6. Concurs de Castells i cultura • Assenyala una possible retallada encoberta al pressupost del Concurs de Castells: - Històricament: 350.000 €. - Al pressupost 2025 apareix amb 250.000 €, i la resta dependrà d’una subvenció. - Això els preocupa pel pes simbòlic i econòmic del Concurs de Castells (a la Tarraco Arena Plaça). • Sobre cultura en general: - Denuncia que el govern presumeix d’augmentar el pressupost de cultura, però hi ha “trampa”: Tarragona Ràdio (1 M€) ara s’imputa a cultura quan abans no. 3.7. Cas Jaume I i “política de formigueta” • Explica el treball discret del conseller Fortuny en el cas de l’aparcament Jaume I: - S’hi va detectar un pagament duplicat de la ferralla de l’estructura. - S’han evitat de pagar 3,2 M€ i es prepara recurs perquè Banco Santander retorni entre 7 i 12 M€. - En total, Esquerra calcula un possible estalvi/recuperació de fins a 15 M€ per a l’Ajuntament. “És una política de formigueta, discreta, que no omple titulars, però que és per treure’s el barret.” 3.8. Política estatal i auge de l’extrema dreta • Sobre Pedro Sánchez: - El veu com un “funàmbul” caminant per la corda fluixa, buscant equilibris amb l’amnistia i el retorn de Puigdemont. - Critica també els discursos de Feijóo i la crispació general. • Sobre l’argument del “vot de por” a l’extrema dreta: - Considera trampós dir “cal mantenir Sánchez perquè no vingui el llop (ultradreta)”. • Menciona el cas de Xile com a exemple dolorós d’ascens de l’extrema dreta en països amb passat dictatorial. 3.9. Desitjos per al 2026 i plenari • Desitja desencallar grans temes de ciutat i avançar en: - Cohesió social - Accessibilitat (ex: rampa al Passeig Arqueològic) - Sostenibilitat • Recorda el plenari de dijous: - Apunta que serà curt però amb mocions importants, com el cas de l’escola La Floresta / Rebassada i l’impacte d’obres sobre infants. 4. Fòrum polític: tertúlia amb PSC, PP, En Comú Podem i Vox (1780–3706 s) 4.1. Participants i to general Taula amb: • Sandra Ramos – PSC, consellera de Cultura i portaveu de govern. • Maria Mercè Martorell – Portaveu del PP. • Jordi Collado – Portaveu d’En Comú Podem. • Judit Gómez – Portaveu de Vox. La tertúlia és molt viva i confrontada, especialment amb Vox, i gira sobre balanç de 2025 i perspectives 2026. 4.2. Balanç del govern segons PSC Sandra Ramos destaca: • Impuls cultural i patrimonial: - Acord per situar la Biblioteca Pública Estatal a la Tabacalera. - Avanç del Consorci del Patrimoni Tàrraco i bona sintonia amb Ministeri de Cultura i Generalitat. - Aprovació del Pla Estratègic de Cultura per ordenar objectius i programacions. - Celebració dels 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial amb molta activitat. • Mirada cap al 2026: - Concurs de Castells i altres grans esdeveniments. - Nou contracte de la brossa com a “any clau”. 4.3. Habitatge i polítiques socials (En Comú Podem) Jordi Collado subratlla: • 2025 com un bon any en política d’habitatge: - Finalització i repartiment de pisos al PP10 – Llibertat. - Desencallament de l’edifici de la Rebassada i projecte a Florenci Vives. - Compres d’edificis per a lloguer social a carrer Lleida i Bonavista. - Projecte de la Generalitat de 130 habitatges de lloguer assequible a la zona de Joan XXIII. • Defensa el model de ciutat que aposta per habitatge públic i assequible. 4.4. Vox: seguretat, brossa i ZBE Judit Gómez (Vox) centra el discurs en: • Seguretat ciutadana: - Celebra la creació de la nova unitat de policia de proximitat / d’intervenció de la Guàrdia Urbana. - Llegeix literalment funcions de la fitxa tècnica (detecció d’armes, drogues, ocupacions il·legals, vandalisme en zones degradades…). - Ho interpreta com a prova que “la percepció d’inseguretat era real” i s’atribueix part del mèrit polític. • Brossa: - Assegura que no es veuen millores clares i que el contracte segueix judicialitzat. - Denuncia manca de mitjans i condicions dignes per als treballadors. • Impostos i despesa: - Acusa el govern de mantenir “impostos abusius” i de tancar 2025 amb més despesa. • Zona de Baixes Emissions (ZBE): - Presenta l’entrada en vigor de la ZBE com un “remat de festa” negatiu per als ciutadans, alertant de multes de 200 €. - Se li recorda que hi ha moratòria d’un any i criteris especials per a visitants. 4.5. Rèpliques de PSC, Comuns i PP a Vox La resta de tertulians responen durament a Vox: Sandra Ramos (PSC) • Recorda que els índexs oficials de criminalitat han baixat (dades del Ministeri de l’Interior). • Defensa la unitat especial de Guàrdia Urbana com a resposta a problemes puntuals en alguns barris, no com a prova d’un caos general. • Sobre la brossa: - Reconeix que no hi ha “màgia” i que cal temps perquè la nova empresa desplegui el servei. - Defensa que ja s’aprecien millores progressives. • Denuncia el discurs “apocalíptic” i vincula Vox amb una estratègia de por i estigmatització. “El seu discurs pinta una realitat que no es correspon amb la veritat… és el discurs de l’apocalipsi.” Jordi Collado (Comuns) • Matisa la descripció de la nova unitat policial: - Li preocupa que tingui un enfocament massa “a l’ofensiva” i no tant de servei públic i proximitat. - Reivindica la importància de patrulles a peu per places i carrers. - Recorda que la seguretat ciutadana és competència de la Generalitat, i l’Ajuntament fa un gran esforç extra amb Guàrdia Urbana. • Adverteix contra les campanyes de cartelleria de Vox que presenten barris com zones de guerra (exemple de la carretera de Valls) i ho considera estigmatitzador i irreal. Maria Mercè Martorell (PP) • Posa distància respecte de Vox, tot i coincidir en algunes preocupacions de seguretat. • Defensa una combinació de models policials: - Patrulles de proximitat a peu. - Unitats especialitzades com a element dissuasori contra delinqüència itinerant (carteristes, etc.). • Critica la cartelleria de Vox com una exageració que dibuixa Tarragona com si fos Beirut o Afganistan. • Recorda que: - Vox es presenta com “l’única oposició”, però té regidors que donen suport al govern i ha perdut representació al Consell Comarcal del Tarragonès. - Allà on entra al govern, sovint acaba trencant acords perquè el seu relat no és aplicable jurídicament. “Sou una oposició de negació, no una oposició.” 4.6. Debat sobre l’auge de l’extrema dreta • Collado i Ramos alerten que Vox és un partit “perillós per a la democràcia”, amb exemples internacionals (Xile, Europa). • Vox respon que si creix és perquè els altres “han fet coses malament” i presumeix de resultats d’enquestes. • Collado introdueix el concepte de “teoria del soroll” de Steve Bannon: - Explica que l’estratègia és embrutar el debat, crear fang i obligar els altres a defensar-se constantment. 4.7. Missatge final de la tertúlia En el tram final, Sandra Ramos reivindica uns mínims compartits entre la majoria de forces: • Respecte a la ciutadania i a la realitat factual. • Defensa dels valors democràtics bàsics per sobre de les diferències ideològiques. “Enganyant la gent, mentint a la gent, demostrem que tenim molt poc respecte per ella.” 5. Història de superació: el Camí de Sant Jaume en tricicle (4026–5202 s aprox.) 5.1. Presentació del protagonista Entrevista profunda a Pere Fernández, veí de Sant Pere i Sant Pau de 71 anys, que ha completat el Camí de Sant Jaume en tricicle adaptat després d’haver patit un ictus fa 4 anys. • Va estar sis dies en coma a l’Hospital Vall d’Hebron. • Va viure una forta depressió el primer mes de recuperació. • Tenia seqüeles greus: dificultats molt importants de parla, memòria afectada, problemes de mobilitat. 5.2. Del coma a la promesa • Després de sortir del tribunal mèdic (amb un 93% d’invalidesa inicial, ara 75%), decideix fer una promesa personal: “Quan vaig sortir del tribunal mèdic vaig dir: tinc que fer el Camí de Santiago.” • La família (fills, amics) el pren per boig al principi, però ell manté la decisió. 5.3. El Camí de Sant Jaume • Inici: 2 de maig, des de Roncesvalles. • Durada: 50 dies fins a Santiago de Compostela. • Mitjà: tricicle adaptat, que havia començat a practicar a principis de 2024. • Dificultats: - Fortes pujades, esforç físic intens, moments de dubte. - Problemes de parla: al maig encara era incapaç de fer frases seguides amb fluïdesa. - Moments de plor i records dolorosos comparant la vida d’abans i la d’ara. • Allotjaments: - Principalment albergues de pelegrins (sovint gestionats per monges o capellans). - Algunes nits en poliesportius i fins i tot una nit dormint a prop de vaques sobre palla (“donaven escalfor de conya”). 5.4. Trobades i suport emocional • Coneix pelegrins de molts països: Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Japó, Austràlia, EUA. • Molta gent s’emociona en veure’l pedalar amb el tricicle i amb la seva dificultat de parla: - Les seves paraules d’ànim li donen “més força”. • A l’arribada a Santiago: - Un italià li grava el moment d’entrada amb el tricicle. - Quatre amics l’hi van a buscar. 5.5. Un nou repte: Roma – Finisterre Pere no es conforma amb el Camí de Sant Jaume. Presenta el seu nou projecte: • Recorregut: Roma – Finisterre en tricicle adaptat. • Distància: uns 3.500 km. • Temps estimat: uns 50 dies (similar al Camí). • Dates previstes: entre finals de març i mitjan abril de l’any vinent vol ser a Roma per començar. Projecte sota el lema “Pedalejant per l’ictus”: • Objectius: - Donar visibilitat a l’ictus com a malaltia que pot afectar tothom. - Animar altres afectats a no tancar-se a casa i buscar reptes. - Aconseguir esponsorització d’empreses i autònoms per finançar l’expedició. • Busca col·laboradors que puguin aparèixer a la roba i al casc, i vol aprendre a fer servir Instagram per donar visibilitat al repte. • L’entrevistador fins i tot suggereix lligar-ho amb el pas del Tour de França per Tarragona (previst al juliol), com a possible reclam per patrocinadors. 5.6. Vida després de l’ictus • Actualment té reconeguda invalidesa total, però ha recuperat capacitats clau: - Conduir (s’ha tret de nou el carnet i s’ha comprat un cotxe). - Parlar amb prou fluïdesa com per fer una entrevista en directe. - Comptar números: abans s’aturava al 50, ara arriba fins a 100. • Reconegut amant de la música: - L’acompanyen Serrat, Sabina i Jarabe de Palo a través d’una ràdio amb Spotify durant el camí. “Abans de morir-me vull fer el camí de Roma a Finisterre. I ja està.” És una secció altament emotiva, que converteix un testimoni local en un exemple potent de resiliència i de segona oportunitat vital. 6. Guardons d’excel·lència agrària del Gremi de Pagesos (5264–6332 s aprox.) 6.1. El Gremi i els premis Conversa amb Carles Samper, secretari del Gremi de Pagesos de Sant Isidre i Sant Llorenç, i dos dels guardonats: • Enric Reverter – elaborador de cava a Salomó (Cava Reverter). • Mario Muñoz – responsable de MicroAlgaiLab, planta de cultiu de microalgues a prop del Nou Estadi Costa Daurada (Camp de Tarragona). Els Guardons d’Excel·lència Agrària arriben a la 32a edició, i es lliuren a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font. 6.2. Guardonats d’enguany Excel·lència Agrària: • Cava Reverter (Salomó) – Enric Reverter - Saga familiar de més de tres generacions: l’avi era el ferrer del poble i pagès; el pare, viticultor a temps complet. - Des de 2007, Enric comença a embotellar cava propi. - Producció d’uns 25.000 ampolles anuals. - Característiques del cava: • Llarga criança en celler subterrani a 18–19 °C constants. • Brut nature (sense sucre afegit), bombolla fina i digerible. • Anyades diferenciades segons pluja o sequera, sense “uniformitzar” gustos. • Orientat a gamma mitja-alta, present a restaurants de referència del territori. - També produeix un cava rosat “Binari” (xarel·lo i garnatxa) recentment premiat. - Es converteixen en únic elaborador de cava al Tarragonès amb vinya pròpia i producció ecològica (després de 3 anys de conversió). • MicroAlgaiLab (Tarragona, costat del Nou Estadi Costa Daurada) – Mario Muñoz - Primera planta de cultiu de microalgues d’aquest tipus a Catalunya, en funcionament des de fa uns 5 anys. - Planta autosostenible: • Aigua de pluja com a recurs hídric. • Energia solar com a font energètica. - Cultiu monocultiu de Spirulina platensis: • Fins a un 50–66% de proteïna. • Rica en ferro, antioxidants, antiinflamatoris, vitamines i oligoelements. • Cada kg produït capta prop de 2 kg de CO₂ de l’ambient. - Productes: • Pols de spirulina per a ús alimentari. • Comprimits 100% spirulina (sense aglomerants afegits, a diferència d’algunes farmacèutiques). • Extracte de ficocianina, pigment blau natural amb propietats antioxidants i antiinflamatòries. - Tecnologia pròpia: grans basses obertes amb pales-aereadors que remouen l’aigua cada 30 minuts per evitar floculació i optimitzar la llum. • Altres premiats (mencionats): - Lluís Buscail – empresa bioforestal dedicada a neteja de boscos i producció de biomassa per substituir combustibles fòssils. - Roger Catà (Mas Montseny, El Morell) – molí d’oli guardonat per olis d’arbequina i coratina, amb premis recents. Medalla de Sant Llorenç: • Eva Santiago (Impremta Comercial) – per la seva col·laboració constant amb el gremi en publicacions. • Rosita Vigorra – gremiada que ha cosit faldilles dels misteris i col·labora intensament amb el Gremi. 6.3. Acte de lliurament i tast • Data i lloc: dimecres a les 19 h, sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona. • L’acte inclou: - Intervenció musical del cor L’Àncora amb nadales. - Tast de cava Reverter i oli de Mas Montseny al pati de Jaume I. 6.4. Efemèrides del Gremi Carles Samper avança que el 2026 serà un any especial: • 300 anys de la unió dels antics gremis d’hortolans i bracers. • 275 anys des que el Sant Sepulcre torna a sortir en processó (1751). 7. Cultura: “Una dona de la teva edat”, de Gemma Ruiz Palà (6475–6996 s aprox.) 7.1. Presentació del llibre i de l’autora L’escriptora i periodista Gemma Ruiz Palà visita l’estudi abans de presentar i signar a la llibreria El Soterrani de Tarragona. La novel·la: Una dona de la teva edat. • Protagonista: Kate, una dona nord-americana al voltant dels 60 anys que decideix viure plenament a partir dels 50–60, trencant rols i expectatives. • Narració en primera persona, que genera molta proximitat amb el lector. 7.2. Temes centrals 1. Edat i representació de les dones • El llibre neix de la necessitat de referents femenins madurs a la ficció. • Gemma diu que l’ha escrit perquè, d’aquí a 10 anys, quan arribi a aquella edat, vulgui llegir històries com aquesta i potser encara no n’hi haurà prou. • Critica que els papers per a dones de 50–60 sovint són la “tieta dels gats” o “la mare de la nòvia”, sense profunditat. 2. Hollywood, comèdia romàntica i subversió • S’inspira en l’educació sentimental que han generat les comèdies romàntiques de Hollywood. • La novel·la juga amb aquests codis, però els capgira: - Escenaris com Nova York i Venècia apareixen, però des d’una mirada crítica i menys idealitzada. 3. Maduresa, menopausa i segona joventut • El llibre reivindica la maduresa femenina com una etapa de gran potencial: - Si hi ha salut i alguns recursos, moltes dones viuen una “segona joventut”, o fins i tot una primera joventut real, perquè la primera va passar sense adonar-se’n. • Molts referents provenen dels clubs de lectura, on l’autora ha conegut dones de 50, 60, 70 anys amb vides plenes i complexes. 4. Autonomia i egoisme legítim • La Kate s’atreveix a preguntar-se: “On soc jo, aquí? On és la meva vocació? On és la meva vida, que ja només em queda la meitat?” • El llibre defensa que hi ha un dret a posar-se al centre sense que això sigui egoisme, sinó un acte de rescat propi després d’anys cuidant tothom. 7.3. To i estil • Novel·la llenguda, irònica, divertida, amb molt de sentit de l’humor. • No és un llibre intimista i tancat, sinó expansiu, amb una protagonista vital que “diu les coses pel seu nom”. 7.4. Recepció de lectors • Llibre molt nou (2 mesos), però ja hi ha reaccions: - Noies joves el veuen com una guia del que es trobaran. - Dones de l’edat de la protagonista hi troben miralls d’identificació. - Homes hi veuen una via per entendre millor el món emocional de les dones. 7.5. Venècia i turisme responsable • Part de la novel·la transcorre a Venècia, on la protagonista s’enfronta als tòpics romàntics. • Gemma aprofita per fer un apunt de turisme responsable: - Si la lectura desperta ganes d’anar-hi, recomana optar per hotels i no per Airbnb, per no contribuir a l’expulsió de veïns. 7.6. Final de la història • Sense fer espòilers, l’autora explica que el final és clau: - La Kate es troba davant un dilema i ha d’escollir quin bitllet d’avió comprar. - El lector descobrirà l’elecció a l’última pàgina. 8. Altres continguts i falques destacades Al llarg del programa apareixen nombrosos espais breus i anuncis, entre els quals: 8.1. Publicitat institucional i serveis • Pla Tarragona 26 (Ajuntament de Tarragona): - Objectiu 1: millorar recollida selectiva (nous contenidors, retirada de soterrats, més punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips d’aigua a pressió, més freqüència i millor manteniment de contenidors). • Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: simplificació de tràmits per als ajuntaments i suport a projectes locals. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): recerca en processos químics sostenibles, salut i descarbonització, amb seu al campus Sescelades i projecció internacional. • Tanatori Municipal de Tarragona: obres de reforma (3,2 M€) per millorar instal·lacions i eficiència energètica. • Royal Escola de Formació: graus C en fitness, esports, cuina, comerç i administració, adaptats també a diversitat funcional; cursos subvencionats pel SOC. 8.2. Esport i Nàstic de Tarragona • Promoció del partit Antequera CF – Nàstic de Tarragona (Primera Federació, jornada 17), amb cobertura del programa Sempre Nàstic (33a temporada) a Tarragona Ràdio. • S’hi destaca la voluntat del Nàstic de Tarragona de sumar la tercera victòria seguida i sisena jornada sense perdre per tancar el 2025 amb bona dinàmica. 8.3. Nadal i activitats al territori • Port de Tarragona – Nadal de Somni al Moll de Costa: llums, mapatges, tallers, activitats infantils i espectacles. • Anella Mediterrània – espectacle de circ familiar Low Cost de Cirque Party. • Comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau – campanya de lots nadalencs i festa a la plaça de la quarta promoció. 8.4. Programes de Tarragona Ràdio promocionats • La Porteria – Programa sobre justícia global, drets humans, crisi climàtica i educació per la pau. • Fans de Tarragona – Programa musical de 18 a 19 h amb Sílvia García, dedicat a la música local. 8.5. Publicitat comercial Falques de PortAventura World, ONCE (Cupó Extra de Nadal), Obramat, entre d’altres. 9. Tancament musical El programa es tanca amb: • Joan Manuel Serrat interpretant “Caminante no hay camino”, en coherència amb l’entrevista al Pere Fernández. • Cançó final: “La mitad de la mitad” de La La Love You, per tancar amb un to més lleuger i pop. 10. Idees clau de l’episodi Política i ciutat • Esquerra es reivindica com a oposició central, qüestionant el rumb del govern PSC, sobretot en brossa, POUM i patrimoni. • La tertúlia política mostra una clara fractura entre els partits democràtics i Vox, amb debat molt viu sobre seguretat, brossa i ZBE. Històries humanes i economia verda • El testimoni de Pere Fernández és un dels punts més potents de l’episodi: segona oportunitat vital després d’un ictus, i projecte Roma–Finisterre per visibilitzar la malaltia. • Els guardons agraris connecten tradició (cava, oli, bosc) amb innovació (microalgues i CO₂), mostrant un Camp de Tarragona que pot ser referent en sostenibilitat. Cultura i mirades de gènere • La novel·la Una dona de la teva edat obre una reflexió necessària sobre la maduresa femenina, el dret a posar-se al centre i la manca de referents a la cultura popular. En conjunt, l’episodi combina debat polític local, relats de superació, innovació agrària i cultura en un mosaic molt representatiu de la vida social i institucional de Tarragona i el Camp de Tarragona.

  • 1h 58min

    Somnis, dol i Nàstic: Nadal a la Veu

    Context i estructura del programa Episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, amb magazín matinal clàssic: conversa d'actualitat local, entrevistes socials i culturals i amplia franja esportiva dedicada al Nàstic de Tarragona. El fil de fons és el Nadal i la Marató 3CAT dedicada al càncer. 1. Obertura: temps, equip i primera secció • Presentació entre bromes sobre la pluja i el fred a Tarragona i al Priorat. • Recorden l’acte del Centre Excursionista de Tarragona a Pradell de la Teixeta amb Òscar Cadiach, on se li atorga el Premi ISAR 2025 i es projecta el documental dels 40 anys de l’Everest. • Avancen el menú del dia: - Entrevista a Josep Andreu i el projecte PortAventura Dreams. - Tertúlia del Nàstic. - Conversa amb Òscar Cadiach (alpinisme i reconeixement del centre excursionista). - Entrevista sobre dol i càncer amb l’Associació Espanyola contra el Càncer. - Recomanació cultural: Conte de Nadal de Charles Dickens. “Espineta amb tarragonins”: l’avi Virgili • Secció emotiva sobre un personatge estimat de Tarragona, l’avi Virgili (Josep Pau Virgili i Sant Romà), impressor i erudit. • Va iniciar-se d’aprenent a impremta el 1909 i acabà creant el “Diccionari tarragoní”, un arxiu de fitxes sobre la ciutat. • Reconeixements: especialment el de “Tarragoní fidel” d’Òmnium Cultural (1978). • Avui és recordat com “l’avi de la Rambla” a la Rambla Nova. 2. Entrevista central: Josep Andreu i PortAventura Dreams Què és PortAventura Dreams? • Projecte solidari de la Fundació PortAventura, actiu des de 2019. • Consta de 10 cases (villages) annexes a PortAventura World. • Objectiu: oferir una setmana de respir a famílies amb infants amb malalties greus o molt greus. Funcionament del programa • Estada d’una setmana, totalment gratuïta, per 10 famílies alhora. • Accés inclòs als parcs (PortAventura Park i Ferrari Land a l’hivern, també Caribe Aquatic Park en temporada). • Selecció mèdica: un comitè clínic dels grans hospitals (Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron, Hospital Niño Jesús, etc.) valora quins infants estan en condicions de viatjar. • El nen tria qui l’acompanya (pares, germans, amics) fins a 6 places per família. • Voluntariat de la Fundació acompanya i ajuda en mobilitat, atraccions i logística. “Per a moltes famílies és una aturada en la caixa negra de la malaltia.” Impacte emocional • Llibre de visites ple de missatges dels infants i de les famílies, que Andreu descriu com “impossible de llegir sense emocionar-se”. • Moltes famílies no coneixien PortAventura i el viatge ja és tota una aventura. El relleu a la Fundació i el perfil d’Andreu • Josep Andreu és president de la Fundació PortAventura des de l’1 d’octubre. • Substitueix Ramon Marsal, president fundador durant 14 anys. • Explica la sorpresa de la trucada i el procés d’acceptació: - Consulta prèvia amb la família i amb la seva feina al sector privat. - Assumeix la presidència com a tasca addicional, no substitutiva de la seva feina. • Trajectòria prèvia clau: - President del Port de Tarragona (2011–2018). - Directiu a la Xarxa de Santa Tecla (xarxa sanitària, social i docent), on va treballar amb col·lectius vulnerables i projectes d’inclusió laboral (com una bugaderia amb persones amb capacitats diverses). Reptes de futur: créixer, però com? • Les 10 cases operen unes 40 setmanes l’any; la gestió és complexa. • Hi ha espai físic per ampliar el village, però el repte són els costos de manteniment, més que la construcció. • Estratègia debatuda al patronat: - Consolidar l’actual model i fer-lo bé. - Explicar el projecte a nous partners perquè s’hi sumin econòmicament i en recursos. • Es reivindica PortAventura com a motor econòmic del territori: més de 17.000 M€ de PIB i uns 10.400 llocs de treball indirectes/directes. Altres temes: Hard Rock i el Nàstic • Sobre el macroprojecte Hard Rock: PortAventura veu positivament qualsevol projecte que “sumi visitants i projectes”, però no en té la decisió. • Andreu, soci del Nàstic de Tarragona, celebra el canvi d’aires amb el nou entrenador i apunta que ara “ja es veu a què juga l’equip”. 3. Tertúlia esportiva: l’actualitat del Nàstic Resultats i dinàmica • El Nàstic de Tarragona ve de guanyar el Cartagena i entra en places de play-off (cinquens amb 25 punts). • Amb Cristóbal Parralo a la banqueta: - 6 partits: 3 victòries, 2 empats, 1 derrota (debut contra el Múrcia). - 5 jornades seguides sense perdre. - Millora clara de joc i resultats. Valoració del partit Nàstic–Cartagena • Convidats: Carola Ugrinovits, Alejandro Saladie i Jaume Tarragó. • Consens: un dels millors partits de la temporada: - Domini de l’1 al 90. - Porteria a zero i poques ocasions concedides. - Es considera que el 2–0 es queda curt; podia ser 3–0 o 4–0. • Destaquen: - Parada clau del porter del Cartagena en un cop de cap d’Álex Jiménez. - Xut al pal de Marcos Baselga. - Gran actuació de Dani Rebollo (porter del Nàstic), gairebé inèdit en feina. El gol de Jaume Jardí • Jardí comença a la banqueta per descans (era el jugador amb més minuts), però surt i: - Serveix una centrada de gol a Álex Jiménez. - Marca un gol espectacular que televisió estatal qualifica de possible “gol de l’any”. Canvi de model amb Cristóbal • Comparacions constants amb Luis César (entrenador anterior): - Abans: joc horitzontal i de risc en sortida de pilota des del porter i centrals. - Ara: joc més directe, pilotades llargues de Rebollo perquè sempre hi ha gent a tres quarts de camp. - Defensa: menys complicacions, més seguretat i verticalitat. • Ajustos tàctics: - Morgado + David Alba com a parella de centrals, amb Enric Pujol a l’aguait. - Laterals consolidats: Sergio Camus i Moi Delgado. - Al mig: Cristóbal situa Óscar Sanz com a estòper i Montalvo uns metres més endavant. - Paper important de Mangel com a pivot defensiu, molt valorat pels tertulians. - Extrems a cama natural (Pau Martínez i Juanda) obrint el camp. Plantilla, mercat d’hivern i necessitats • Preocupació per la profunditat de plantilla, sobretot: - Pocs extrems purs (només Pau i Juanda sobre el paper). - Dependència de Baselga a la davantera (historial de lesions, cal “guardar-lo en cotó”). • Sobre fitxatges: - Carència principal: migcampista organitzador de molta qualitat. - Possibles reforços també a les bandes i una alternativa a Baselga. • Jugadors que preocupen: - Cedric (contracte llarg però rendiment baix). - Kaptoum i Paniagua, que no acaben de consolidar-se. • Valoració dels joves: - Cristóbal dóna minuts a jugadors del filial i juvenil, fins i tot per davant de fitxatges de pes. Classificació i rivals • Mirada a curt termini: - Darrer partit de 2025 a Antequera (fora de casa, dissabte a les 21 h). - Inici de 2026 a Torremolinos. • Objectiu de la taula: - Tancar la primera volta en zona de play-off (3r–5è lloc). • Sorpreses de la lliga: - Atlètic de Madrid B (madrilenyo), Europa i Sabadell, tots equips recents ascendits que encapçalen la classificació. - Es preveu que l’Europa perdi força en mudar-se del seu camp ratonera a Can Dragó. Junta d’accionistes del Nàstic • Anunci de la Junta General d’Accionistes al Palau de Congressos (Sala Eutyches), que Tarragona Ràdio transmetrà en directe. • Debat sobre: - Possibles aparicions de Fred Wester o el seu advocat. - Límits de noves ampliacions de capital (el club s’apropa als 10 M€ de capital social). - Model actual: pèrdues anuals cobertes per ampliacions de capital, sense endeutament bancari. • Es posa en valor la massa social creixent i fidel, amb entrades constants per sobre dels 6.500 espectadors al Nou Estadi. 4. Alpinisme i territori: Òscar Cadiach i el Priorat Festa del soci del CET a Pradell de la Teixeta • Crònica des de Pradell de la Teixeta (Priorat) de la festa anual del Centre Excursionista de Tarragona. • Activitats: - Caminada per l’entorn. - Dinar de germanor. - Projecció del documental dels 40 anys de l’ascensió a l’Everest (1985). - Lliurament del Premi ISAR 2025 a Òscar Cadiach. Trajectòria d’Òscar Cadiach • Alpinista de referència vinculat al CET i col·laborador habitual del programa. • Ha estat 6 vegades a la zona de l’Everest (Tíbet i Nepal), més d’un any i mig de vida acumulat a la regió. • Ha compartit moments amb mites de l’alpinisme com Edmund Hillary, John Hunt i ha seguit de prop la història de Mallory. • Explica: - El fenomen del núvol bandera al cim de l’Everest i les caigudes sobtades de temperatura (–20 ºC a 4.000 m). - La necessitat de protecció extrema i de portar càmeres dins la roba per evitar que es congelin. El valor del Premi ISAR • Cadiach expressa que el guardó li fa “molta il·lusió” perquè és la nineta dels ulls del CET. • El premi reconeix tant l’expedició de 1985 com la seva tasca de difusió de l’alpinisme (xerrades, projeccions a escoles, etc.). Veu local: l’alcaldessa i el president del CET • Lourdesa Aluja, alcaldessa de Pradell de la Teixeta: - Descriu el poble (uns 175 empadronats, prop de 110 residents habituals). - Reivindica la vida cultural del municipi: concerts, activitats per a la canalla, antics festivals com l’Eva (poesia i narració). - Fa bandera de productes locals, com neules artesanes molt apreciades. • Jordi Aluja, president del Centre Excursionista de Tarragona: - Subratlla la justícia del Premi ISAR a Cadiach. - Recorda altres fites del CET: expedicions al Nuptse i a l’Annapurna (on la membre Berna Vicente tingué durant anys el rècord d’alçada femení estatal). - Parla dels reptes del CET: mantenir viu el projecte, atraure jovent i seguir professionalitzant activitats de muntanya. 5. Càncer, dol i Nadal: suport emocional La Marató 3CAT i el context • La 34a Marató 3CAT s’ha dedicat al càncer (prevenció, detecció precoç i recerca) amb una recaptació superior als 9,5 M€ provisionals. • El territori de Tarragona s’hi ha bolcat amb nombrosos actes solidaris, inclòs el del CET a Pradell. Entrevista a Elena Nolla, psicooncòloga Tema central: com viure el dol en dates nadalenques. Què és el dol i per què cal viure’l • El dol és una resposta normal i no patològica a la pèrdua. • És un procés dinàmic, amb anades i tornades, sense dues experiències iguals. • Cal evitar comparacions entre dols: cadascú el viu segons vincles, història personal, suport social, etc. • Missatge clau: el dol s’ha de recórrer quan toca; si s’ajorna, pot reaparèixer anys després en forma de depressió o malestar difús. Emocions i permissió • Emocions habituals: - Tristesa (la més central i necessària). - Sentiment de culpa. - Enuig, ràbia, irritabilitat. - Necessitat d’aïllament o, al contrari, de molta comunicació. • Cal permetre’s totes aquestes emocions sense jutjar-les: - Les emocions no són bones ni dolentes; tenen una funció adaptativa. - Reprimir-les pot “enquistar” el dol. Nadal: pressió i flexibilitat • El Nadal porta una pressió social de “haver d’estar feliç”. • Consells per a persones en dol: - Flexibilitzar rutines: simplificar sopars, menús, regals, tradicions. - Delegar funcions (no cal encarregar-se de tot com altres anys). - Buscar espais d’autocura sense culpa: llegir, passejar, escoltar música, meditar. - Expressar les pròpies necessitats i límits a la família. El paper de l’entorn • L’entorn ha de acompanyar, no dirigir el dol. • Cal evitar frases tòxiques o de negació: - “No ploris, que t’agafarà una depressió.” - “Ell/ella no voldria veure’t així.” - “Has de ser fort pels fills.” • Aquestes frases aïllen la persona en el seu dolor; el que cal és escoltar i validar el que sent. Rituals i record • És sa fer present la persona estimada durant les festes: - Encendre una espelma. - Posar una foto o un objecte significatiu (objecte de vinculació). - Escriure-li una carta. • Idea clau: “Celebrar no vol dir oblidar.” Es pot gaudir d’alguns moments i, alhora, mantenir viu el record. Nens i dol • Error freqüent: amagar-los la mort per “protegir-los”. • Recomanacions: - Explicar-los la situació amb llenguatge adequat a l’edat. - Fer-los partícips dels canvis en rutines o celebracions. - Mostrar també les emocions dels adults (serveix de model). - Permetre que expressin tristesa, por o confusió i oferir-los un adult de confiança amb qui parlar. Suport professional • L’Associació Espanyola contra el Càncer a Tarragona ofereix atenció psicooncològica a pacients i famílies. • Nolla explica que cita expressament persones en dol abans del Nadal per preparar estratègies i donar-los “permís” per sentir-se com se sentin. 6. Cultura de Nadal a Tarragona 6.1. “Un conte de Nadal” de Charles Dickens • Recomanació del CaixaForum Tarragona: adaptació de Francesc Cerro-Ferran i interpretació de Jordi Francesc Rom. • Format: - Un sol actor que fa de narrador i dona veu a tots els personatges: Scrooge, Bob Cratchit, el nebot Fred, els tres esperits del Nadal, etc. - Escena minimalista, amb suport d’un audiovisual projectat. • Claus de l’obra: - Manté l’essència del text original de Dickens, adaptat a monòleg narratiu. - Defensa que el missatge (perdó, redempció, segones oportunitats) hauria de ser per tot l’any, no només per Nadal. - Públic recomanat: a partir de 12 anys, tot i que ja ha funcionat molt bé amb mainada de 8–10 anys. 6.2. Concert de bombardí i piano (Joventuts Musicals) • Avanç del concert de Joventuts Musicals amb Raül Sabiote (bombardí) i Yuko Mizutani (piano). • Explicació pedagògica: - El bombardí és un instrument de vent metall de la família de la tuba, però més petit i agut. - Com a instrument modern (segle XX), té poc repertori clàssic propi; cal transcriure obres de cello, fagot, veu, piano, etc. • Repertori destacat: - “Saxhornia” de Jules Demersseman/Collery: peça romàntica original per saxhorn (antecessor del bombardí), amb moviment lent cantabile i tarantel·la virtuosa. - Transcripcions de Saint-Saëns (obra per fagot) i Brahms (dances hongareses), molt exigents tècnicament. - Estrena absoluta de “Aigua fresca” de Pilar Miralles: • Peces contemporània amable, amb una font real a l’escenari com a element central. • Invita l’oient a la meditació i a l’experiència de “no fer res”. 7. Tancament i anuncis • Recordatoris publicitaris i institucionals: - Pla Tarragona 26 (neteja i recollida selectiva de residus) de l’Ajuntament de Tarragona. - Campanyes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau i al Port de Tarragona. - Activitats nadalenques de circ a l’Anella Mediterrània. - Formació subvencionada de Royal Escola de Formació. - Anuncis de l’ONCE, Tanatori Municipal, Obramat, ICIQ, etc. • Tancament musical amb la secció de la Sílvia García i avanç del Festival Internacional de Música de Cambrils. Idees clau de l’episodi • Solidaritat i salut: PortAventura Dreams i la Marató 3CAT mostren un territori molt implicat amb infants malalts i recerca contra el càncer. • Esport com a motor emocional local: la bona ratxa del Nàstic de Tarragona retorna la il·lusió i centra bona part del debat ciutadà. • Memòria i muntanya: el Premi ISAR a Òscar Cadiach i la tasca del Centre Excursionista de Tarragona enllacen present i gran tradició excursionista. • Dol i Nadal: la psicooncologia aporta eines concretes perquè qui ha perdut algú pugui transitar el Nadal sense negar el dolor. • Cultura de qualitat: des de Dickens al bombardí contemporani, l’episodi reforça un Nadal a Tarragona amb propostes culturals variades i exigents.

  • 1h 55min

    Mobilitat, comunitat i cultura a la veu de Tarragona

    Panorama general de l’episodi Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 amb un recorregut molt variat per l’actualitat de Tarragona Ràdio: mobilitat i seguretat viària als barris, reconeixement al voluntariat sanitari, aniversaris de comerç local, teatre, cinema, salut, pesca i memòria històrica. 1. Pacificadors de trànsit a Bona Vista i zona urbana Instal·lació de reductors de velocitat • Connexió en directe amb Pep Sunyer des del carrer 22 de Bona Vista, on s’instal·len lloms d’ase i altres pacificadors. • Objectiu: reduir la velocitat, evitar conductes tipus fitipaldi i prevenir accidents greus en carrers amb molt pas de vianants, infants i gent gran. • Xifres clau: - 44 pacificadors a tota la ciutat en aquesta fase. - Instal·lació ràpida (unes 3 setmanes per completar-los tots). - Diagnosi prèvia de punts amb més sinistralitat, sobretot prop d’escoles i CAPs. Explicacions de la consellera de Mobilitat, Sònia Horts • Prioritat: seguretat viària i protecció de persones vulnerables. • Tipus de pacificadors: - Lloms d’ase continus (de vorera a vorera) en carrers com el 22 de Bona Vista. - Coixins berlinesos en vies on passen ambulàncies, EMT, camions, etc. • Impacte estimat: reducció d’uns 30% de la velocitat als trams afectats. • Pressupost: - Partida actual per als 44 primers dispositius. - 75.000 € previstos per continuar instal·lacions el 2026. Veïnat i policia de proximitat • Testimoni de Loli Gutiérrez, presidenta de veïns de Bona Vista: - Reivindicació llargament demanada pel barri. - Registres d’accidents greus i cotxes “com de pel·lícula”. • Nova unitat de Guàrdia Urbana de proximitat: - 12 agents en binomis. - Horaris extensos (tardes, nits i caps de setmana). - Equipats amb vehicles, càmeres i material per reforçar la seguretat a tota la ciutat. 2. Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Tarragona Marc normatiu i desplegament • Mesura obligada per normativa europea per a ciutats de més de 50.000 habitants. • Infraestructura ja instal·lada: - 45 càmeres de lectura de matrícules als accessos de la ZBE. - Panells informatius i sensors de qualitat de l’aire. - Senyalització vertical i horitzontal en curs. Qui pot entrar i qui no • Vehicles afectats: només els que no tenen etiqueta ambiental de la DGT. • Població de Tarragona (molt important): - Vehicles domiciliats a Tarragona i que paguen impost aquí: cap restricció ni sanció durant tot el 2026, encara que no tinguin etiqueta. - Veïns que viuen dins de la ZBE: també sense restriccions. • Vehicles de fora sense etiqueta: - 12 autoritzacions anuals automàtiques per entrar a la ZBE. - A partir de la 13a entrada, poden ser sancionats només en dies laborables de 7 a 19 h. - Caps de setmana i nits (fora 7–19 h): sense restricció horària. Excepcions principals (24 casuístiques) • Transport de persones amb mobilitat reduïda. • Persones amb rendes baixes que no poden canviar de vehicle. • Malalts que no poden fer servir transport públic. • Vehicles estacionats en pàrquings dins la ZBE (municipals, privats i garatges particulars amb conveni): poden entrar encara que no tinguin etiqueta. Idea clau: el 2026 serà un any informatiu i pedagògic, no punitiu per als residents de Tarragona. 3. Salut: mascaretes i situació epidemiològica Repunt de grip i respiratoris • Entrevista amb el doctor Ramon Monagal (CAP Muralles). • Dades destacades: - Pic de grip avançat un mes respecte l’any anterior. - Corba d’incidència més vertical: molts més casos en menys temps. Mascaretes de nou als centres sanitaris • Obligatòries a: - CAPs, hospitals, residències de gent gran. • Excepcions: - Menors de 6 anys. - Persones amb patologies respiratòries que empitjorin clarament amb mascareta o dependències greus. • Recomanació del metge: - Fins i tot qui té patologia respiratòria hauria de portar-la tant com pugui, per autoprotecció. Quan cal anar al metge? • S’aconsella acudir al CAP (primària) quan hi ha: - Febre alta (> 38,5–39 °C) que no baixa amb paracetamol/antitèrmics. - Dificultat respiratòria o sorolls al respirar. - Dolor toràcic en respirar o dolor lateral intens. • Fuera d’horari o en festiu: urgències hospitalàries. 4. Comunitat i voluntariat: CAP Bona Vista i la Canonja Programa de voluntariat als CAPs • Entrevista amb Vicente Ozaez (Federació d’Associacions de Veïns i Fòrum Espai Cultural). • Voluntariat vinculat a l’acció comunitària del CAP Bona Vista–La Canonja. • Tasques principals: - Acompanyar persones soles amb soledat no volguda. - Donar suport a veïns amb problemes per baixar escales o sortir de casa. - Crear xarxa de caliu veïnal on no arriba el sistema. • Ja hi ha 8 voluntaris, s’amplia el grup i es fa crida oberta a nous participants. Festa-homenatge de diumenge a Bona Vista • Data i lloc: diumenge, 11.00 h, Rambla de Bona Vista. • Activitats: - Tallers ràpids de salut: reanimació, medicació, consells pràctics. - Tallers de Càritas i altres entitats. - Dinar solidari (fideuada) amb tiquets de 7 € + consumició. - Bingo musical, sessió de zumba i activitats socials fins a mitja tarda. • Objectius: - Reconèixer públicament la tasca dels voluntaris. - Donar a conèixer el servei perquè nous usuaris i nous voluntaris s’hi sumin. 5. Comerç local: 40 anys de la floristeria Romeu Història d’un negoci emblemàtic • Entrevista amb Sefa Moedano, de Floristeria Romeu, al quiosc de flors de la Rambla Nova. • 40è aniversari del quiosc actual; tradició familiar que arrenca el 1905 amb Josep Romeu. • Document històric trobat per l’historiador Rovira: anunci original al Diari de Tarragona de 1905 sobre la primera botiga a la Rambla Castelar. Claus de la longevitat • Tractar bé la clientela, complir sempre i oferir un servei personalitzat. • Adaptació al canvi: - Abans, poques varietats; ara, ampli catàleg de flors i plantes, embolcalls, estils. - Canvi d’hàbits: després de la pandèmia la gent celebra més i regala flors “sense excusa”. • Flor estrella: la rosa, però Sefa recomana sovint rams més silvestres per a mares i àvies. El quiosc de la Rambla • Espai molt reduït però icònic de la ciutat. • Dificultats: - Sancions en el passat per tema d’espai i permisos per treure flors al carrer. - Molta feina logística diària: treure-ho tot, muntar, recollir; calor a l’estiu, fred a l’hivern. • Tot i valorar un local convencional, Sefa vol retirar-se al mateix quiosc, perquè “és casa seva” i dona alegria a la Rambla Nova. • Relleu: la filla ha obert floristeria a la Vall de l’Arrabassada, i el fill també segueix al negoci. 6. Cultura escènica: “Divina de la Mort” a la Sala Trono La proposta de FACOF • Entrevista amb Gisela Guitart, actriu de la companyia FACOF. • Obra: “Divina de la Mort” a Sala Trono (divendres i dissabte a les 20 h). • Format: cabaret amb cinc vedets i un Ken deconstruït, to molt irreverent i brilli-brilli. Tema central: cànons de bellesa i pressió estètica • A partir d’una anècdota real: a la Joana, membre de la companyia, li diuen que per portar un vestit de paraula d’honor “ha de” portar sostens push-up. • Preguntes que planteja l’obra: - Ens arreglem per nosaltres o per la mirada externa? - Ens operem per sentir-nos millor o perquè ens han fet creure que “no som suficients”? • Pressió que afecta: - Principalment dones, però també homes (d’aquí el personatge del Ken). “No està malament ser bella, el que està malament és l’obligació de ser-ho.” – Susan Sontag, frase citada a l’obra. • Estructura: escenes independents que aborden el mateix tema des de diversos angles, amb canvis constants de personatge i vestuari. • Origen: remake actualitzat d’un cabaret de fa 12 anys; moltes coses han canviat, però moltes pressions estètiques persisteixen. 7. Cinema, festivals i recomanacions Eco del Festival REC “Les línies discontínues” – Anxos Fazans • Entrevista amb la directora Anxos Fazans sobre el film presentat al REC. • Sinopsi: - Bea, dona de 50 anys en procés de divorci. - Denis, noi de 28 amb la seva pròpia crisi vital. - Es coneixen quan ell i uns amics entren a casa d’ella no per robar, sinó per continuar la festa. • Tò i to: - Pel·lícula de “joventut tardana”, nostàlgia i rock gallec. - Ritme relaxat, convidant a “deixar-se portar” i reconnectar amb el que ens fa gaudir. “Frontera” – Judit Colell • Thriller històric ambientat el 1943 als Pirineus. • Franco bloqueja el pas de jueus que fugen del nazisme. • Manel Grau, funcionari amb passat republicà, decideix desobeir ordres i ajudar jueus a creuar, amb el suport de Juliana i un passador francès. • Repartiment: Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, entre d’altres. • Va tancar el Festival REC i s’estrena als cinemes aquest cap de setmana. Altres estrenes de cinema En sales • “El rei de Reis” (animació): conte nadalenc amb Charles Dickens explicant al seu fill la “història més gran mai explicada”. • “Els misteriosos contes del pomer”: nens que visiten l’avi després de la mort de l’àvia; contes que es converteixen en espai de dol i imaginació. • “Arrez berri / Año nuevo”: film basc sobre obrers el 1978 a Sant Sebastià que deixen la fàbrica i funden una comunitat alternativa a la muntanya. • “El Sendero Azul”: Teresa, 77 anys, enviada a una colònia de jubilats per decisió del govern; s’hi nega i inicia un viatge per l’Amazones per complir el seu últim desig. • “La vida fuera”: adaptació de Goliarda Sapienza; mirada sobre dones i alliberament. • “Fragmentos”: drama de parella en crisi que intenta salvar el matrimoni en una illa volcànica. • Documental “Queer Me”: retrat íntim del moviment queer a Tolosa. A plataformes • Netflix: - “Ciudad de Sombras”: thriller policial ambientat a Barcelona, amb cos calcinat a la Casa Milà i inspector dels Mossos suspès que torna al servei. - Especial “Punyales por l’esquena” (nova entrega, format whodunit). • Movistar Plus+: - Concert “Una noche con Dua Lipa” al Royal Albert Hall. • Prime Video: - Adaptació de la novel·la romàntica “Dímelo bajito”. • Disney+: - Sèrie “Percy Jackson y los dioses del Olimpo”. • Filmin: - “L’últim padrí”, sobre l’últim capo de la màfia italiana, Matteo Messina. • HBO Max: - Especial d’humor de Sarah Squirm. 8. Pesca i quotes europees Inquietud del sector pesquer • Entrevista amb Xavier Domènech, pescador de la Confraria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial. • Context: - Negociació de noves quotes europees i possibles retallades. - Sector ja ha fet moltes mesures de conservació (malles més grans, reduccions de dies de pesca, etc.). Punt crític per al 2025 • Preocupació central: - Qualsevol reducció addicional de dies de pesca per sota dels de 2024 seria un desastre econòmic. • Propostes de la Comissió Europea: - Protegir escamarlà, gamba vermella i llagostí. - Tancament permanent de zones d’arrossegament sota 600 m per a gamba vermella i llagostí. - Tancar almenys 10% de caladors per a l’escamarlà. Argument del sector • Llagostí afectat no és el llagostí local de Tarragona, sinó el “moruno”, més propi d’altres zones. • Estudis de l’ICATMAR indiquen que el problema de l’escamarlà té molt a veure amb el canvi climàtic, no només amb sobrepesca. • Reivindicació: no es pot carregar tot el pes del deteriorament marí sobre la flota pesquera, que ja ha assumit restriccions importants. 9. Memòria històrica i ciutat Audiència memorial a Tarragona • Debat a la tertúlia política amb Sandra Ramos (PSC), Pep Manresa (Junts) i Marta Serrano (PP). • Audiència memorial: acte de reparació simbòlica per a descendents de víctimes de: - Rereguarda republicana. - Guerra Civil. - Primera repressió franquista i final del règim. - Exiliats i deportats a camps de concentració. • Format: - 10 testimonis, sense preguntes ni debat: escolta institucional i compromís de “mai més”. • Matís important: - Respectar també qui no vol remoure el passat (cas personal explicat per la representant del PP). - Valor pedagògic per a la gent jove. Patrimoni arquitectònic i Jujol • Conversa amb Josep Maria Boqueres sobre el llibre “Patrimoni Arquitectònic de Valls i l’Alt Camp 1880–1956” i, de retruc, sobre Josep Maria Jujol. • Recorregut per: - Obres de Jujol (com el santuari de Montferri o l’ermita del Roser de Vallmoll). - Arquitectes com Cèsar Martinell i Josep Maria Vives Castellet. - Inventari d’unes 150 referències arquitectòniques a Valls i 19 poblacions de l’Alt Camp. • Serveix per reivindicar el valor patrimonial del territori i la necessitat de centres d’interpretació i divulgació. 10. Història local i servei: Rotary i busseig Espineta amb Tarragonins: naixement de Rotary • Secció d’opinió amb Josep Maria Boqueres sobre el món Rotari. • Origen: - 1905, advocat a Chicago que es relaciona amb un enginyer, un empresari del carbó i un sastre. - Es reuneixen rotant entre botiga, despatx i empresa, d’aquí el nom Rotary. • Dades actuals: - Uns 1.150.000 socis a gairebé 200 països. - Valors: amistat, generositat, solidaritat. • Al Camp de Tarragona i voltants: - 4 clubs a Tarragona, i clubs a Reus, Tortosa, Valls, Salou, Cambrils i el metropolità del Camp. • Projecte clau: - Campanya mundial per erradicar la pòlio en col·laboració amb la Fundació Bill Gates (dobla les aportacions). - Amb 3 milions de dòlars es poden vacunar 3 milions de nens. • Lema: “Donar de si abans de pensar en si mateix”. 70 anys del Centre d’Exploracions Submarines (CES) • Tertúlia ciutadana amb Ana Belén Martí, Lluís Marquès i Juan Manuel Muñoz. • Orígens (1955): - Neix d’un cineclub per esquivar les restriccions d’associacionisme del franquisme. - Pioners del busseig autònom a Espanya, copiants els equips de Cousteau a França. • Fites destacades: - Un dels primers cursos de submarinisme del país. - Primera dona instructora de busseig d’Espanya, i primera dona a baixar a 60 m, del CES. - Suport voluntari en tragèdies com la dels Alfacs (recuperació de cossos). - Creació d’un parc submarí i col·laboració estreta amb el Museu d’Història en la recuperació de restes romanes (àmfores, sarcòfag lipònic, etc.). • El CES il·lustra una combinació de passió esportiva, ciència, patrimoni i servei públic. 11. Música, continguts propis i agenda Programació i falques de Tarragona Ràdio • Promoció de programes i espais: - Semprenàstic: retransmissions del Nàstic des del Nou Estadi Costa Daurada. - Programes musicals com Cocodril Club (clàssics 60–80), DJ Parry, secció d’humor setmanal. - Espais culturals com “Sempre hi ha temps per la cultura”. • Anuncis institucionals: - Pla Tarragona 26 (recollida de residus, neteja, ciutat més sostenible). - Activitats de Nadal al Port de Tarragona, Anella Mediterrània, Sant Pere i Sant Pau. - Promoció de comerç de proximitat, serveis municipals i entitats com l’ICIQ. Temacles del dia i tancament musical • Cançons destacades: - “Un diciembre especial” de La Oreja de Van Gogh. - Clàssics de Sopa de Cabra en directe. - Mishima amb “Cert, clar i breu”, aprofitant el concert a la Sala Zero. • Agenda cultural de cap de setmana: - Diversos tions de Nadal (plaça Corsini, Mercat de Bona Vista, Torreforta). - Concert de Mishima a la Sala Zero. - Cursa i caminada solidària de la Marató de TV3 contra el càncer, al passeig de l’Escullera. 12. Fil conductor de l’episodi Al llarg de tot el programa, la ràdio es presenta com un punt de trobada de ciutat: • Seguretat i mobilitat: des dels pacificadors de trànsit fins a la ZBE, amb una mirada clara sobre la protecció de les persones. • Comunitat i cures: voluntariat als CAPs, reconeixement a qui acompanya la soledat i a qui ha servit a la mar, al busseig, a la cultura. • Economia local: floristeria Romeu i altres comerços que donen vida a la Rambla Nova i als barris. • Cultura: teatre, cinema, música i patrimoni, amb espais per la reflexió crítica (cànons de bellesa, memòria democràtica). • Veu ciutadana: polítics, professionals sanitaris, pescadors, veïns i entitats expliquen la ciutat des de perspectives complementàries. En resum, un episodi que barreja actualitat local, històries humanes i oferta cultural, articulant un retrat molt complet de la vida quotidiana a Tarragona i al Camp de Tarragona.

  • 1h 59min

    Pesca, salut, mar i tradicions nadalenques

    Introducció del programa "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" obre el magazine del matí de Tarragona Ràdio amb un repàs dels continguts del dia: • Seguiment de les negociacions de pesca a Brussel·les • Segon dia de mascareta obligatòria als centres sanitaris • Gran diada dels pataquers a la Universitat Rovira i Virgili (URV) • 70 anys de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (CES) i 30 anys del Parc Subaquàtic • 25è concert de Nadales de l’escola Badruna Sagrat Cor • Secció d’humor i propostes culturals (exposició d’escultura al Moll de Costa) També apareixen falques institucionals sobre el Pla Tarragona 26, el Port de Tarragona, el Nàstic de Tarragona i el comerç de proximitat. 1. Crisi de la pesca al Mediterrani i incertesa per al 2026 Negociacions a Brussel·les El primer gran bloc aborda la situació del sector pesquer de Tarragona davant les noves negociacions de quotes per al 2026 a la Unió Europea: • Entrevista a Xavier Domènech, pescador, armador de la Confraria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona. • El sector viu amb angoixa que s’“autoritzin” dies de feina sense saber quants dies concrets podran sortir a mar. • Ja venen de reduccions molt fortes: reivindiquen com a mínim 180 dies de pesca, que ja són clarament inferiors a una jornada laboral estàndard (uns 245 dies/any). Mesures sobre la taula Domènech detalla les noves propostes comunitàries: • Tancaments permanents d’arrossegament sota els 600 m per protegir gamba vermella i llagostí. • Tancaments d’almenys el 10% de caladors d’escamarlà. • Aclara que el llagostí de què parla Brussel·les no és el llagostí típic del Delta, sinó el llagostí moruno, poc rellevant a Tarragona. Esforços del sector i crítica a la UE El representant dels pescadors subratlla: • El sector ha aplicat moltes mesures de selectivitat: - Augment de més del 20% de la mida de la malla en algunes barques. - Reducció d’esforç pesquer en anys successius. • Consideren que la UE només protegeix el recurs biològic i deixa caure les altres dues “potes” de la cadira: - Pota econòmica: empreses i barques. - Pota social: mariners i famílies. Domènech insisteix que: “No tot el que passa a mar és culpa del pescador” i recorda que, en el cas de l’escamarlà, els estudis de l’ICATMAR apunten més aviat al canvi climàtic que no pas a la sobrepesca. Insubmissió i malestar creixent • Des de la Federació Catalana s’ha arribat a esmentar la “insubmissió” si les quotes són inassumibles. • Creix el grup de pescadors que qüestionen directament la pertinença a la Unió Europea, perquè perceben que l’objectiu final és forçar-los a plegar. • Domènech remarca que són treballadors, no caçadors de subvencions: el que volen és poder viure treballant a mar, com havien fet les generacions anteriors. 2. Salut: mascaretes i col·lapse d’urgències Repunt de grip i infeccions respiratòries En el segon bloc, el programa analitza la situació sanitària: • Entrevista amb el doctor Javier Oliac, director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. • És el segon dia amb mascareta obligatòria a hospitals i centres sanitaris per: - Puja forta de grip - Altres infeccions respiratòries Pressió a urgències Oliac explica que: • Aquesta setmana han registrat xifres rècord d’urgències, les més altes “en dècades”. • Dimarts: punta històrica d’atencions, afavorida també per la vaga en altres nivells assistencials que desvia casos a urgències. • L’endemà: volum encara un 15% per sobre de la mitjana habitual. Previsions i recomanacions De cara a Nadal, el doctor combina realisme i prudència: • Les trobades familiars i sopars de feina amplifiquen el risc de contagi. • Però hi ha factors positius: - Campanya de vacunació en marxa. - Més conscienciació sobre mascareta i higiene de mans. Recomanacions clau: • Davant símptomes lleus (febre, tos, quadres respiratoris simples) i en persones sense risc: - Primer recórrer al CAP, no directament a urgències. • Només en casos de gravetat o risc evident, anar a urgències hospitalàries. • Confia en la bona acceptació social de la mascareta després de l’experiència del 2020, tant per part de pacients com de professionals. 3. Castells universitaris: gran diada dels pataquers Objectiu: millor diada universitària de la història L’abril Rius entrevista Nil Bertran (cap de colla) i Luna Dedes (presidenta) de pataquers, la colla castellera universitària de la URV. • Aquesta tarda, al Campus Catalunya, celebren la seva gran diada amb un objectiu molt ambiciós: - 5 de 7 - 3 de 8 amb agulla (folre) – estrena històrica en l’àmbit universitari - 3 de 8 - pilar de 7 • Si ho aconsegueixen, serà la millor diada de la història de les colles castelleres universitàries. Diferències entre colles universitàries i convencionals Per entendre els reptes tècnics, expliquen que: • En el món universitari, tots els castells baixen un pis respecte de les colles convencionals. • S’introdueixen folres en estructures que a les colles tradicionals es fan sense folre. • No hi ha canalla petita: tothom ha de ser major de 18 anys i vinculat a la universitat, de manera que: - Els pesos són més grans. - L’exigència tècnica i de seguretat augmenta. Volum humà i organització • Tenen més de 250 camises confirmades, i esperen arribar a unes 300 persones de la colla. • Hi afegeixen el suport d’altres colles universitàries convidades: - Llunàtics (Vilanova) - Descargolats (campus de l’EBE) - Bergants (Terrassa) Sobre l’organització del calendari universitari: • Es decideix en una assemblea anomenada Manaires entre caps de colla i presidències de totes les colles universitàries. • Cada colla té una diada pròpia, i la resta es reparteixen solidàriament les visites. Lideratge jove i aprenentatge Nil i Luna destaquen l’experiència humana de dirigir una colla universitària: • Lideren persones de la seva edat o més grans, sovint sense experiència prèvia en castells. • Fan tallers de pinyes i de sanitaris per garantir la màxima seguretat. • Combinació de: - Exigència tècnica en castells de gamma alta. - Fort component social (ambient, amistat, festa) que ajuda a mantenir la colla motivada. La diada, si no plou, serà a l’aire lliure al Campus Catalunya; si plogués, tenien previst recórrer al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. 4. 70 anys de la Societat d’Exploracions Submarines i 30 anys del Parc Subaquàtic Orígens en temps de franquisme En un dels blocs més extensos i apassionants, el programa celebra el doble aniversari de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (CES) i del Parc Subaquàtic de Tarragona. Convidats: • Anna Belén Martín, nova presidenta. • Lluís Marquès, expresident. • Juan Manuel de Muñoz, vocal de la junta. Context històric: • Naixement l’any 1955, en ple franquisme, quan estava prohibit associar-se lliurement. • Solució creativa: començar com un cineclub cultural i, d’aquí, derivar cap a activitat subaquàtica. • Eren anys en què no hi havia equips comercials de busseig disponibles a Espanya. Pioners del busseig a l’Estat Els primers socis del CES van ser autèntics pioners: • Van pujar a França per comprar un sol regulador Cousteau i copiar-lo aquí amb ferrers i mecànics locals. • Es feien els vestits amb càmeres de cotxe i reutilitzaven ampolles. • Van esdevenir un dels primers clubs de submarinisme d’Espanya, i d’aquí surten fites com: - Primera dona instructora de busseig de tot l’Estat. - Primera dona a baixar a 60 metres a Espanya. Servei públic sota l’aigua En un context on bombers i cossos oficials no tenien equips subaquàtics, el CES va assumir molts serveis: • Rescats i recuperació de cossos en tragèdies com la dels Alfacs. • Formació inicial de bussejadors per a bombers i altres serveis. També van ser clau en la recuperació de patrimoni subaquàtic romà: • Col·laboració amb el Museu d’Història de Tarragona. • Descobriment i extracció del famós sarcòfag d’Hipòlit prop de la punta de la Móra, peça de dues tones. • Localització d’avions i altres restes com el Heinkel alemany citat al programa. Naixement del Parc Subaquàtic de Tarragona El Parc Subaquàtic, que celebra 30 anys, neix com una idea pionera a l’Estat: • És el primer parc subaquàtic de tot Espanya. • L’objectiu: crear un hàbitat protegit on es regeneri la vida marina i que alhora serveixi com a espai d’immersió. Passos clau: • Es decideix enfonsar el vaixell “Dragonera” com a estructura principal. • Es fa una mena de crowdfunding (abans no en dèiem així) entre socis i col·laboradors per pagar: - Neteja exhaustiva del vaixell. - Retirada del motor (avui exposat al Museu del Port de Tarragona). • Avui, al parc hi ha diverses estructures, restes de fusta i altres elements que actuen com a esculls artificials. Biodiversitat i ciència ciutadana El parc ha esdevingut un punt calent de biodiversitat al litoral de la Costa Daurada: • S’han catalogat almenys 255 espècies diferents (peixos, invertebrats, flora marina). • S’hi observen: - Bancs de boquerons, bogues caçant, meros, abadejos. - Llagostes, pops, morenes, congres. - Barracudes de gran mida, que mantenen territoris molt definits. Projectes científics: • Participen a MINCA, una plataforma europea de ciència ciutadana: - Qualsevol bussejador pot penjar-hi fotos i vídeos. - Biòlegs identifiquen les espècies i registren dades de distribució. • Descobriment destacat: una gorgònia atlàntica de color porpra que a la Mediterrània només es troba a partir de 30 m, però que al parc apareix des de mig metre de profunditat fins als 24 m. Experiència humana del busseig Els convidats insisteixen molt en la dimensió emocional i inclusiva del busseig: • Per a qualsevol persona és com volar sota l’aigua, en un medi ingràvid i silenciós. • El CES ha impulsat iniciatives amb: - Persones cegues (amb l’ONCE): descobreixen el fons marí a través del tacte i la flotabilitat. - Persones amb discapacitat física (Goodman, persones que han perdut extremitats), que sota l’aigua recuperen sensació d’autonomia i llibertat. També recorden que: • Astronautes i soldats en rehabilitació s’entrenen sota l’aigua per simular la ingravidesa. • El busseig requereix control mental: el cap et diu de sortir quan notes l’aigua, però cal aprendre a confiar en l’equip i en el company. Model de funcionament i accessibilitat • El CES és una associació sense ànim de lucre: - Ofereix cursos i batejos a preus molt assequibles. - Disposa de material de lloguer, de manera que per començar no cal invertir en equip propi. • El model de gestió del Parc Subaquàtic és únic: - Facilita l’entrada a clubs comercials i centres de busseig que hi porten clients. - Això genera turisme especialitzat i activitat econòmica local. Funcionament del parc: • Temporada alta: de juny al 30 d’octubre, obert cada dia de 9 a 19 h. • Temporada baixa: caps de setmana i festius des de Setmana Santa fins a Nadal. • S’estableixen cupos diaris per garantir seguretat i sostenibilitat. Els convidats recomanen iniciar-se quan l’aigua és càlida per gaudir més de l’experiència, i desmenteixen el tòpic que és un esport prohibitiu: comparat amb altres activitats (com BTT) consideren que no és més car, especialment amb el suport del club. 5. Nadal i tradició: concert de Nadales a l’escola Badruna Sagrat Cor 25 anys de concert i 130 d’associació d’exalumnes En clau més íntima i nadalenca, el programa conversa amb: • Maria Mercè Martorell, presidenta de l’Associació d’Exalumnes de Badruna Sagrat Cor. • Maria Dolors Vià, tresorera. Motiu: • Celebració del 25è concert de Nadales de l’escola Badruna Sagrat Cor. • Coincideix amb els 130 anys de l’Associació d’Exalumnes, reconeguda com una de les més antigues del món dins l’orde de Badruna. Recorden que l’associació: • Ja va rebre la medalla d’Argent de l’Ajuntament de Tarragona l’any 1995. • Originàriament era només d’exalumnes dones; actualment és mixta, reflectint l’evolució del centre. Origen i estructura del concert • Els concerts de Nadales neixen arran de l’antic agermanament entre el barri del Port i el Serrallo, quan es feien a la catedral. • Quan aquell marc s’acaba, l’associació decideix traslladar l’activitat a l’escola per donar-li continuïtat. L’acte d’avui: • Hora i lloc: avui a les 19 h, a l’església del col·legi Badruna Sagrat Cor. • Hi participen 211 infants i joves, repartits en diverses corals: - Coral Badruna (del centre) - Coral Faristol (Carmelites) - Coral Més enllà (La Salle Tarragona) - Coral de La Salle Torreforta - Cor d’Ibori Algunes corals habituals no han pogut venir enguany (Cantabambolina, cor jove, Estels de la Catedral) per coincidir amb altres actuacions com el Poema de Nadal. Repertori i moment col·lectiu Exemples de peces: • Coral Badruna: - És Nadal - El Roc dels Pastorets (en versió inspirada en Elvis Presley) • Faristol (Carmelites): - 25 de desembre - Mira el Nadal • La Salle Torreforta: - El Dimoni es va equivocar - Anirem a buscar el tió • Més enllà (La Salle Tarragona): - El desembre congelat - Snowman • Cor d’Ibori: - Puc fer-ho bé - Carol of the Bells Tancament emblemàtic: Totes les corals, famílies i públic canten conjuntament “El noi de la mare”, convertint el final en un moment molt emotiu. L’associació prepara petits regals per a tots els infants participants, en reconeixement a l’esforç i el bon comportament. L’escola, el temple i el llegat de Jujol L’església del col·legi és un espai amb gran capacitat i molt bona acústica, decorat especialment per Nadal (arbre, llums, flors de pasqua). Detall patrimonial destacat: • El temple conserva dues peces de Jujol: - El sagrari (Santíssim). - L’altar. • Són obres vinculades familiarment a Jujol (per una germana religiosa) i connecten també amb el Gremi de Pagesos i la Pietat. Les entrevistades subratllen la importància de les germanes del Sagrat Cor com a pioneres: • Moltes eren licenciades en ciències, medicina, infermeria o matemàtiques en èpoques molt difícils per a l’educació femenina. • Han transmès un model de formació sòlida i empoderament a les alumnes. Diada d’exalumnes al maig A més del concert de Nadal, l’associació organitza cada maig una gran trobada d’exalumnes: • Inclou missa, assemblea anual i sopar obert a totes les promocions. • Cada any s’homenatja especialment: - El curs que fa 25 anys que va acabar. - El curs que en fa 50. Això afavoreix la retro trobada de generacions senceres, sovint amb més promocions que s’hi afegeixen. 6. Humor i ràdio: “Fem l’humor” La secció “Fem l’humor”, amb Miquel González, repassa moments divertits del trimestre i proposa escollir el millor tall de la temporada per passar-lo a la “final anual”. Fragments destacats: • “Punt neurològic del pàdel mundial”: lapsus lingüístic en un informatiu, que confon “neuràlgic” amb “neurològic”. • Problemes tècnics amb sintonies que no entren quan toca, generant repeticions còmico-improvisades. • Salutacions i presentacions trastocades (“Hola, guys…”), influenciades per mems i influencers. • “Caramel compartit”: escena en què el presentador ofereix un caramel i es crea un moment còmic sobre si es comparteix o no. • Un suposat nom de nadadora japonesa “Cha-pu-zon” (xapuzón) que resulta ser una broma. • Escena surrealista al cementiri municipal, amb un oient que busca una tomba i es barreja el tema del cercador web de difunts i el QR d’accés. Després de debat intern, acaben considerant com a més memorable el gag del caramel compartit, tot i que el cas del cementiri també té molts fans. La secció tanca amb un relat radiofònic humorístic, de to absurd i teatralitzat (veus en off, personatge jubilat d’Hisenda, etc.), jugant amb el surrealisme més que no amb el xiste directe. 7. Cultura: exposició “Mestres de l’escultura del segle XX” al Moll de Costa Contingut de l’exposició En el tram final, el programa dona veu a l’oferta cultural de la ciutat. L’entrevista central és amb Julio Niebla, comissari de l’exposició “Mestres de l’escultura del segle XX” al Tinglado 2 del Moll de Costa. Característiques principals: • Aproximadament 43 obres escultòriques. • Autors i autores que abasten tot el segle XX, des de primers anys fins a creadors contemporanis: - De l’entorn hispànic: Joan Miró, Jorge Oteiza, Eusebio Sempere, Andreu Alfaro… - Noms internacionals: Jeff Koons, Brian Donnelly (Kaws), Samuel Salcedo, Pablo Bruera, entre d’altres. • Diversitat de materials i tècniques: - Ferro forjat i soldat. - Fusta, resines, plexiglàs. - Assemblage, peces monumentals de fins a 3 metres d’alçada. Estructura museogràfica L’exposició es planteja com un recorregut històric i didàctic: • Àmbit introductori: - Textos explicatius sobre tècniques escultòriques. - Un gran cronograma visual des de la prehistòria fins al segle XX, amb fotografies de peces icòniques. • Quatre àmbits generacionals aproximats: - Nascuts fins als anys 20. - Nascuts als 30-40. - Nascuts als 50-60. - De finals de segle i inicis del XXI. Tot i la divisió cronològica, Niebla es reserva algunes “llicències” per col·locar obres en diàleg entre sales diferents. Peça emblemàtica La peça triada com a imatge de l’exposició i portada del catàleg és: • Una escultura de Joan Miró, “Dona i ocell”. • És el model original a partir del qual Miró va concebre la monumental “Dona i ocell” de 14 metres situada a la plaça d’Espanya de Barcelona. • Niebla en destaca la poesia i el surrealisme mironià, que la converteixen en una obra clau de la mostra. Dates • Inauguració: demà (respecte al dia d’emissió). • Durada prevista: fins aproximadament el 20 de febrer. • L’exposició estarà oberta durant totes les festes de Nadal, i el comissari confia que l’èxit de públic pugui fins i tot prolongar-ne la durada. 8. Altres elements i falques Al llarg del programa es van intercalant anuncis institucionals i comercials que completen el mosaic de ciutat: Pla Tarragona 26 • L’Ajuntament impulsa el “Pla Tarragona 26”, un full de ruta per transformar el model de ciutat. • Objectius destacats: - Nova recollida de residus i neteja viària. - Eliminació de contenidors soterrats i renovació generalitzada dels contenidors. - Millora de la recollida selectiva i ampliació de punts de reciclatge. - Garantir carrers més nets, amb més freqüència de neteja i manteniment. Nadal, comerç i activitats de barri • Campanyes de dinamització a Sant Pere i Sant Pau, amb sorteig de 30 lots nadalencs entre clients del comerç de proximitat. • Programació nadalenca al Port de Tarragona (llums, espectacles, tallers infantils, mapatges, furboteques…). Esport • Promoció dels partits del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada, amb cobertura integral de Tarragona Ràdio. Altres • Anuncis del Tanatori Municipal de Tarragona, reformes orientades a millorar serveis i eficiència energètica. • Falques del circ “Low Cost” a l’Anella Mediterrània, oferta familiar per Nadal. • Recordatoris dels programes temàtics de Tarragona Ràdio, com “La Porteria” (justícia global) o “Tedi Cultura”. 9. Homenatge musical: Robe Iniesta i Jorge Martínez A la secció cultural, abans de l’entrevista sobre escultura, el programa fa un doble homenatge musical a dos músics que han mort recentment: Robe Iniesta (Extremoduro) • Recorden la figura de Robe Iniesta, líder d’Extremoduro, mort als 63 anys. • En destaquen: - La condició de poeta urbà i underground. - La seva capacitat de captar el malestar social i l’estat d’ànim de tota una generació. - El reconeixement institucional: Medalla d’Or de les Belles Arts, intent (no consumat) d’atorgar-li el Premi Cervantes. • S’emeten fragments d’algunes cançons clàssiques del grup i la seva col·laboració amb Leiva, on la complicitat entre artistes queda palesa. Jorge Martínez (Illegales) • També s’anuncia la mort de Jorge Martínez, líder del grup Illegales, als 70 anys, a causa d’un càncer fulminant. • Es remarca el seu paper com a “macarra il·lustrat” de la movida i del rock espanyol més fosc. • El programa recupera el tema “Ángel exterminador”, que va situar Illegales a les llistes comercials sense perdre l’esperit punk-rock. Aquests dos comiats serveixen per posar en valor la diversitat del rock en castellà de finals del segle XX, des de l’extrem més poètic i rabiós (Extremoduro) fins al més sarcàstic i canalla (Illegales). 10. Tancament: identitat, memòria i futur Tot i ser un magazine diari, l’episodi té un fil conductor clar: • Identitat marítima i pesquera: la lluita dels pescadors per sobreviure a les polítiques europees; el mar com a espai de treball i, alhora, d’oci i recerca (CES, Parc Subaquàtic). • Salut i responsabilitat col·lectiva: mascaretes, grip, ús correcte de les urgències. • Tradició i comunitat: castells universitaris amb els pataquers, concert de Nadales a Badruna Sagrat Cor, memòria d’artistes de la música. • Cultura i patrimoni: exposició d’escultura al Moll de Costa, patrimoni arquitectònic de Jujol, record patrimonial submergit recuperat pel CES. El programa combina actualitat dura (crisi de la pesca, saturació sanitària) amb relats personals i col·lectius que expliquen què és i cap on vol anar la ciutat: una Tarragona que mira al mar, que cuida la seva gent i que fa de la cultura (castells, música, arts plàstiques) una peça central de la seva vida quotidiana.